Publicat el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja 03/09/2019
El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana.
L’autor, Esteve Valls, és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, cap de la Unitat de Català i professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Internacional de Catalunya, membre del Grup d’Estudi de la Variació i del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i integrant del projecte Fenòmens d’interfície fonètica-fonologia-morfologia des de la perspectiva de la variació lingüística.
El seu estudi va ser mereixedor de la V Beca Joan Veny, l’any 2016. La Beca Joan Veny està convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüístic i s’atorga a treballs de recerca que tenen com a objectiu l’estudi sobre bases empíriques de qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català.
Convocada la VII edició La publicació de la V edició de la beca coincideix amb la convocatòria vigent de la VII Beca Joan Veny. Els investigadors que estudiïn qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català poden presentar els seus projectes fins al 18 d’octubre. Aquest premi porta el nom de Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 1932), catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i un dels lingüistes i dialectòlegs de més prestigi dels Països Catalans. Veny va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2015 i la Creu de Sant Jordi (1997).
El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. continue reading…
Llibre de testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic (3.28 MB )
Información adicional
El lector trobarà en aquest estudi una doble aportació: d’una banda, l’edició acurada d’un text antic inèdit, redactat entre els anys 1398 i 1429, i de l’altra una visió general de la llengua en què està escrit, un llenguatge jurídic ple de formulismes, on els arcaismes i els dialectalismes hi troben acollida, amb l’explicació dels condicionants externs que els afavoriren o els determinaren; qüestions complexes i suficientment estudiades que permeten al filòleg iniciar un recorregut per cada un dels nivells de l’anàlisi gramatical. Per últim, un complet apartat onomàstic i l’estudi de la toponímia menor de la zona, que de ben segur ajudarà a completar els treballs ja iniciats sobre els noms de lloc de la comarca.
Ciclo de actividades “ANDALÁN en abierto”. Charla de: Mario Sasot Escuer Ex profesor del IES Andalán y periodista. “EL ARAGÓN ORIENTAL, ESE DESCONOCIDO” Día: 23 de mayo de 2019 Hora: 19:00 Lugar: Biblioteca del IES Andalán, C/a Parín s/n Barrio de la Almozara. Zaragoza
Los distintos trabajos lingüísticos realizados en colaboración con distintas asociaciones culturales de la zona y los reportajes escritos para La Vanguardia sobre la
Franja en otoño de 1983 me obligaron a recorrer, casi palmo a palmo, las tierras
de la Ribagorza Oriental, la Alta y Baja Litera, el Bajo Cinca, y las para mí hasta
entonces desconocidas cuencas del río Matarraña, el Mezquín y el Bergantes. Un
descubrimiento que me ha marcado para siempre.
La charla que ofrecemos en el IES “Andalán” es el fruto y resultado de esa dedicación y tiene como objetivo dar a conocer a las gentes del resto de Aragón esta
parte tan bella, interesante y desconocida de nuestro territorio, donde hay vida,
arte, pueblos y parajes raros y hermosos como los monasterios de Obarra y Alaón
y el barranco de Montrebei, en la Ribagorza; la casa romana de Villa Fortunatus
y las ermitas de Chalamera y San Valero de Velilla, en el Bajo Cinca; el mausoleo
romano de Favara o los hermosos pueblos de Calaceite, Cretas, Valderrobres y
los magníficos parajes del Parrissal de Beceite o las rocas del Mas Mut en Perrarroya de Tastavins, en la comarca del Matarraña.
A banda del deteriorament de la llengua —que alguns darwinians podrien considerar com una evolució— hi ha la caiguda en picat del seu ús. Potser és que no freqüento gaire els indrets, “nord enllà”, on el català diuen que és viu i saludable. El meu hàbitat són les viles més meridionals de la Franja i algunes visites llampec a les ciutats de Tarragona i Barcelona. Fins fa quatre dies, a la nostra comarca, el català campava a lloure.
Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profresor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza.
En las ediciones anteriores de los cursos extraordinarios de la Universidad de Zaragoza se dedicaron sendos cursos a la estandarización (en 2017) y a la normalización social (en 2018) de las lenguas minoritarias de España, incluyendo el occitano. En ellos hubo también espacio para analizar la situación del aragonés y del catalán de Aragón en relación con ambos aspectos. En esta nueva convocatoria, parece oportuno proponer un curso que se centre exclusivamente en las dos lenguas minoritarias de Aragón, abordando cuestiones no tratadas en los cursos pasados y que, sin duda alguna, resultan también indispensables para conocer mejor la historia lingüística de Aragón.
En esta ocasión, pues, ofrecemos un curso en el que tendrán cabida ámbitos tan interesantes como el de la toponimia altoaragonesa, puesto que solamente en ella se han conservado rasgos constitutivos del aragonés o del catalán ribagorzano; el de la documentación medieval, porque los manuscritos son también un testimonio capital para el estudio de ambas lenguas en épocas pretéritas; el de los primeros estudiosos que se interesaron por la realidad lingüística de nuestra región, prestando especial atención a las investigadoras pioneras en esta parcela de la filología; o el del tratamiento de la Franja de Aragón en los atlas lingüísticos elaborados en España (ALPI, ALC, ALEANR y ALDC).
Programa:
Lunes, 15 de Julio
09:30 h.Inauguración del curso (1)
10:00 h.El aragonés a través de la toponimia (2)
12:00 h.El catalán ribagorzano en la toponimia (3)
16:00 h.El aragonés en textos medievales no literarios (4)
18:00 h.El catalán en textos medievales aragoneses no literarios (5)
Martes, 16 de Julio
10:00 h.La Franja de Aragón en los altas lingüísticos (6)
12:00 h.Los pioneros extranjeros en la investigación del aragonés y del catalán de Aragón (7)
16:00 h.Las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (8)
18:00 h.Clausura del curso (1)
Ponentes:
1. Javier Giralt Latorre (Universidad de Zaragoza)
2. Jesús Vázquez Obrador (Universidad de Zaragoza)
3. Javier Terrado Pablo (Universidad de Lleida)
4. Francho Nagore Laín (Universidad de Zaragoza)
5. María Teresa Moret Oliver (Universidad de Zaragoza)
6. Pere Navarro Gómez (Universitat Rovira i Virgili)
7. Óscar Latas Alegre (Comarca del Alto Gállego)
8. Mª Pilar Benítez Marco (IES “La Azucarera” / Universidad de Zaragoza)
Alumnado:
• Profesores de los diferentes niveles educativos, especialmente los vinculados a las áreas de Lengua y Literatura, y a las lenguas de Aragón o interesados en ellas.
• Alumnado universitario del ámbito de la filología, educación, humanidades, sociología, antropología, etc.
• Profesionales interesados en ejercer como como investigadores en torno a las lenguas minoritarias de Aragón.
• Público general.
Reconocimiento de créditos:
Solicitado el reconocimiento como créditos por las Actividades universitarias culturales por la Universidad de Zaragoza.
0,5 ECTS
Los asistentes pueden solicitar individualmente a los Servicios Provinciales de Educación el reconocimiento de la actividad como Formación Permanente de Profesorado presentando el certificado de haber realizado el curso.
Los estudiantes interesados en que su Universidad les reconozca como créditos ECTS por haber realizado un Curso de Verano de la Universidad de Zaragoza, deben consultar con la Secretaría de su Facultad o Escuela de origen tal posibilidad
Procedimiento de evaluación:
Asistencia al curso igual o superior al 85% de sus horas lectivas presenciales.
Alojamiento:
Residencia Universitaria de Jaca, C/Universidad, 3, 22700-JACA (Huesca)
Precio del alojamiento durante el curso:
Precios (IVA INCLUIDO)
EN HABITACIÓN DOBLE A COMPARTIR (1 PLAZA)
Pensión Completa x 1 día = 38,59 euros
MP con cena x 1 día = 28,44 euros
MP con comida x 1 día = 28,44 euros
Noche y desayuno x 1 día = 18,29 euros
SUPLEMENTO POR HABITACIÓN INDIVIDUAL – 6,10 euros x día
A investigación recient mos aduyó a identificar a o neoparlant como un sucheto crucial en o present y en o futuro d’as lenguas minorizadas. En os zaguers anyos, l’interés por este sucheto propició un puyal de trobadas, congresos y publicacions que mos aduyan a comprender una parte d’a historia. Pero encara n’i hai mas. En o momento actual, ye menister reflexionar sobre os pasos necesarios pa que, dillá de l’impacto academico, podamos lograr una repercusión real y efectiva en a recuperación d’as lenguas minorizadas en as que as personas neoparlants suposan un motivo pa a esperanza.
Asinas, dende o proyecto d’investigación NEOS promovemos a celebración d’o simposio «De neoparlant potencial a parlant activa d’una lengua minorizada» mirando dos obchectivos principals: d’un costau, ubrir espacios pa ixa reflexión; d’atro costau, presentar os resultaus d’as investigacions mas recients.
O simposio se desenrollará en a Universidat de Vigo, os días 17 y 18 d’octubre de 2019.
Contaremos con a participación d’a Dra. Jacqueline Urla (University of Massachusetts Amherst) como conferenciant plenaria.
31 chuliol 2019: zaguer día d’acceptación de resumens.
1 setiembre 2019: encomienzan as inscripcions.
17-18 octubre 2019: simposio.
Pa cualsiquier consulta u propuesta: neos@uvigo.gal
Actividaz d’investigadors d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica en o proyecto d’investigación “El neohablante como sujeto social: el proceso de conversión linguística en Galicia, Euskadi, Aragón y País Valenciano” (FFI2016-76869-P): aquí y aquí.
O mierques 27 de marzo teniemos a ocasión d’organizar un seminario en a Facultat de Ciencias Socials y de lo Treballo d’a Universidat de Zaragoza, sobre nuevos fablants de luengas minorizadas, con a profesora Maite Puigdevall, experta internacional en este tema.
Maite, de la Universitat Oberta de Catalunya, fació la suya tesi doctoral sobre politica lingüistica contimparada, fendo comparanza entre los casos de Gales y Catalunya baixo lo titol de “The Challenge of Language Planning in the Private Sector. Welsh and Catalan Perspectives”. Amás amás estió treballando como asesora en temas lingüisticos y culturals en o parlamento europeu y treballando pa lo ret Mercator, conoixendo bien a realidat d’as luengas minorizadas en a Unión Europea.
Maite nos ufrió una charrada en do explicó o desenrrollo d’os estudios sobre neofablants de luengas minorizadas en Europa, amostrando as diferencias basicas entre fablants nativos (L1) y neofablants (L2). Charró d’os contextos en que han naixiu os neofablants, como a colonización, a inmigración, a globalización u la normalización lingüística. Tamién sobre a caracteristica basica d’os neofablants, haber aprendiu a lengua difuera de casa. A posibilidat de tornar-se usuario habitual d’a segunda luenga. Y os conflictos de lechitimidat d’uso que se producen.
Explicó lo fenomeno d’o purismo lingüistico, dau que devant d’a realidat de que lo refuerzo d’a transmisión intercheneracional no ye suficient pa mantenir a comunidat lingüistica, a necesidat d’atrayer fablants adultos no nativos provoca una reacción en bells sectors, de defensa d’a pureza d’a luenga. Oblidando la radiz d’esta ye social, no “natural”. Amás amás, a relación entre neofablants y nativos gosa estar difícil, entre atrás cosas porque o perfil mas repetiu de parlant L2 ye d’o choven urbano con nivel d’estudios medio-alto, mientres que los parlants L1 gosan estar chent mas gran, con un nivel d’estudios inferior.
Os usos lingüisticos d’os neofablants son contextuals, y tienen un paper fundamental as suyas trayectorias vitals. Pa fer servir o idioma minorizau, ye menister acceder a chent que charre lo idioma y a espacios d’uso seguro, que tienen un alto component emocional y comunitario. En este sentiu, charró d’os procesos de muda lingüistica, ye decir, os procesos de cambio d’uso d’una luenga enta l’atra.
Pa rematar, presentó lo estudio de caso que son desenrollando, en o marco d’o prochecto d’I+D sobre mudas lingüisticas “El neohablante como sujeto social: el proceso de conversión lingüística en Galicia, Euskadi, Aragón y el País Valenciano”, centrau en o programa “Voluntaris por la Llengua” y en as collas de “Diables de Barcelona”, como dos claros eixemplos d’espacios seguros que favoreixen a muda lingüistica en o caso catalán.
Vos convidamos a veyer la suya conferencia.
* Agradeixemos a difusión feita por a Oficina de Lengua Aragonesa d’o Concello de Zaragoza.
El Director de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés de la Universidad de Zaragoza, D. José Domingo Dueñas Lorente, le invita a la Presentación del estudio ANÁLISIS PROSPECTIVO Y ESCENARIOS SOCIALES DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN EL CASO DEL ARAGONÉS
Elaborado por los profesores de la Universidad de Zaragoza D. Antonio Eito Mateo y D. Chaime Marcuello Servós
El acto será presentado por Dña. Carmen Magallón Portolés y contará con la participación de los autores.
Se celebrará el 26 de marzo de 2019 a las 18:30 en la Sala Joaquín Costa del Edificio Paraninfo, Plaza Paraíso, 4 de Zaragoza
Seminari “Nous parlants de llengües minoritàries”.
El dimecres 27 de març, dins del projecte I + D + I NEOS (El neoparlant com a subjecte social: el procés de conversió lingüística a Galícia, Euskadi, Aragó i País Valencià, codi FFI2016-76869-P), es realitzarà un seminari a la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la Universitat de Saragossa. La professora Maite Puigdevall, de la Universitat Oberta de Catalunya, presentarà durant el seminari l’aportació del seu grup d’investigació sobre la relació entre llengua i identitat en els nous parlants o neoparlants de les llengües minoritàries.
D’acord als resultats del projecte NEOS, en el qual participa professorat del Departament de Psicologia i Sociologia d’aquesta universitat, els neoparlants són els parlants no nadius de llengües o varietats locals en diferents contextos, és a dir, els parlants que no han après la llengua en família, sinó al llarg de la seua trajectòria vital en la segona socialització, ja sigui en contextos formals o educatius, o informalment en la comunitat.
Aquesta activitat s’enquadra en les desenvolupades des 2014 pel professorat i investigadors que formen el Seminari Aragonès de Sociolingüística, entorn a l’aragonès i el català, llengües minoritàries d’Aragó: https://semarasoc.wixsite.com/blog
El lingüista David Valls al seu llibre Les llengües de l’anaconda explica que al nord-est d’Austràlia viuen els dyirbals, nació on tothom és bilingüe des de sempre: parlen dyirbal i una altra llengua que en Valls anomena “la llengua de la sogra”. La primera s’usa en quasi totes les situacions, mentre que la segona només en parlar amb la sogra i altres parents sobrevinguts, evidentment tots aquests també parlen dyirbal i el fan servir quan no actuen com a sogra o parent sobrevingut. És una situació que recorda la que tenim a l’Aragó, amb algunes fonamentals diferències: tots els dyirbals parlen les dues llengües que els són pròpies, mentre que entre nosaltres, que en tenim tres, només els que tenim com a llengua pròpia el català o l’aragonès, sabem també “la llengua de la sogra”, el castellà, mentre que els que tenen aquesta com pròpia no saben aragonès ni català, i a més els que som de llengua pròpia aragonesa tampoc no sabem català, i així passa que en una comunitat de llengua catalana som considerats parlants de castellà, o a l’inrevés: els que som de llengua pròpia catalana tampoc no sabem aragonès, i en una comunitat de llengua aragonesa som vistos com a parlants de castellà. Resultat: els dyirbals viuen en un bilingüisme perfecte sense penalitzacions quan s’equivoquen de llengua, però nosaltres no. Nosaltres sabem què passa si ens equivoquem de llengua: si parlem la llengua de la sogra, el castellà, quan no pertoca: no passa res, però si parlem aragonès o català quan no pertoca, el càstig no es fa esperar: 30 pessetes pagaven no fa gaires anys els infants d’Areny per parlar català a escola, o allà a Catalunya un advocat no ha pogut enraonar amb el seu client encarcerat per haver parlat català amb el carceller, etc., etc. I al segle XIV el Consello d’Osca multava amb trenta sous si parlàvem àrab, hebreu o basc al mercat, o al XVI, allà a València, es demanava la pena de mort si parlàvem àrab amb els fills. Potser ens convindria fer-nos dyirbals.
Natxo Sorolla, investigador de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) és el coordinador del llibre Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), un estudi publicat recentment per Prensas de la Universidad de Zaragoza. Es tracta d’una obra col·lectiva de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de Campus Iberus (que aplega universitats de la vall de l’Ebre com la Universitat de Saragossa i la Universitat de Lleida) i el govern d’Aragó. Sorolla explica al Diari de la llengua les principals troballes de l’obra i repassa la situació del català a la Franja.
Per què heu sentit la necessitat de revisar les dades de l’enquesta del 2014?
Entre el 2004 i el 2014 s’observa el gran impacte que ha tingut la immigració. Tenim un creixement econòmic espectacular els anys 2004, 2005 i 2006 que va portar molta immigració que no coneixia la llengua del territori, tant a la Franja com a la resta de territoris. Amb la comparació de les dades del 2004 i el 2014 veiem com ha evolucionat sociolingüísticament la Franja amb aquest canvi social.
A la Franja hi ha hagut tant volum d’immigració com a la resta de territoris de parla catalana?
Sí perquè les onades migratòries que hi va haver els anys 2000, a diferència de les dels anys seixanta, no es van concentrar en les zones urbanes, sinó que van tenir una gran dispersió territorial. Hi ha territoris rurals que tenen molta més immigració que zones urbanes. Tot això ha modificat la població que hi resideix.
I quines conclusions heu tret de l’estudi?
La Franja era l’any 2004 el territori que tenia més població de catalanoparlants inicials per una qüestió de configuració: és una zona rural que ha estat, sobretot, aportadora d’emigració. La gent jove marxava del territori. A partir dels anys 2000, aquesta dinàmica d’expulsió de població autòctona es conserva, però tenim una arribada de nova població migratòria. Possiblement, el 2019 la Franja ja no és el territori que té més catalanoparlants inicials.
Està amenaçat el català a la Franja?
Podem dir que està començant a estar amenaçat. Tenim dinàmiques que indiquen que la situació del català a la Franja és d’estabilitat: es continua transmetent de pares a fills, etc…, però tenim altres dades que ens indiquen que hi pot haver un canvi molt ràpid que pot fer que la situació canviï radicalment. La Franja és un territori bàsicament rural i això té efectes demogràfics. Hi ha molta població gran i adulta i poca població jove de 15 a 29 anys. Els autòctons continuen marxant a fora a estudiar i després a treballar i arriba població de fora que canvia la situació del tot.
La transmissió intergeneracional del català no compensa aquestes arribades?
La situació demogràfica canvia tant que no ho compensa. Ja no hi ha una majoria lingüística catalanoparlant i això canvia els comportaments i la capacitat d’integració de la nova població. Tenim un 73% de gent que parla català a la llar entre els més grans de 65 anys. A mesura que anem a grups d’edat més jove, va baixant fins al 39-40% de població que parla català a la llar. El grup de joves de 15 a 29 anys és el primer que té majoria (un 44%), per poc, de castellanoparlants. La població jove, a nivell quantitatiu, són pocs, però a mesura que vagi morint la població gran, que és majoritàriament catalanoparlant, anirà emergint aquest petit grup d’usos mixtos a la llar.
“S’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes”
I en què es tradueix això?
Això farà que en les properes enquestes veiem com s’incrementa l’ús del castellà a la llar i en diferents àmbits. De moment, les dades ens indiquen que la transmissió de la llengua continua. La majoria dels que parlen català amb els progenitors, un 90%, continuen transmetent la llengua als fills. Fins i tot entre els que parlen una llengua amb un progenitor i una altra amb l’altre, predominen els que transmeten el català. Els castellanoparlants continuen transmetent el castellà. Per tant, tenim estabilitat o estancament.
Però no n’hi ha prou.
El problema és que si veiem com evoluciona la transmissió de la llengua als fills per edats, quan arribem a la població que té entre 30 i 34 anys veurem que s’ha reduït la capacitat de manteniment del català. Els joves catalanoparlants retenen una miqueta menys el català que els iaios. En el cas dels castellanoparlants, mentre que un 20% dels castellanoparlants grans decidien parlar català als seus fills, el 94,7% dels més joves transmeten el castellà als seus fills.
I s’hi ha de sumar la immigració.
Sí. Aquí ja donem per entès que els castellanoparlants i els parlants d’altres llengües transmeten castellà o altres llengües i molt pocs trien el català. No tenim dades per dir que el català és una llengua amenaçada a la Franja, però sí que tenim els primers indicadors que ens assenyalen que anem cap a aquesta direcció. Ara seria el moment de prendre decisions perquè quan els indicadors ens diguin que és una llengua amenaçada potser serà massa tard per actuar.
El govern aragonès actua?
Podríem parlar dels governs aragonesos. Hem tingut el govern del PP-PAR, que va treure aquella llei de llengües del Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) i ara hi ha un govern del PSOE i Chunta amb el suport extern de Podemos. Una de les primeres coses que va fer va ser la creació d’una Direcció General de Política Lingüística.
Quines mesures ha pres?
Ha pres moltes mesures per a l’aragonès, que és la llengua que molts aragonesos consideren com a patrimonial d’Aragó i no consideren el català patrimonial del territori de la Franja quan, realment, és constitutiu del propi territori. També s’ha de dir que la situació de l’aragonès és diferent de la del català. Per exemple, no hi havia un reconeixement de la llengua a nivell d’escola oficial d’idiomes si s’ha creat un títol i exàmens per a certificats de coneixements de l’aragonès. Jo crec que la qüestió bàsica, que no s’ha atacat de fons, és la qüestió de l’ensenyament. A la Franja s’ha d’introduir el català a l’escola d’una manera natural i sense conflictes.
“No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès i sí per a les llengües minoritzades”
Ara és voluntari, oi?
És una assignatura voluntària, optativa. S’han reactivat programes per promocionar la llengua, però l’essencial, que és assegurar que els alumnes de les escoles de la Franja són competents en castellà, que ja està assegurat, i també en català, no s’està fent com s’hauria de fer. Si fem polítiques d’assegurar els drets lingüístics, però tenim gent que no la sap parlar no podem fer efectius aquells drets. Cada vegada el castellà serà llengua molt més comuna a les llars de la Franja i, per tant, com que ara la família ja no farà el paper de transmetre la llengua, si una altra institució com l’educativa no assegura el coneixement de la llengua, acabarem minoritzant el grup catalanoparlant de la Franja. En poques generacions tindrem resolt el problema lingüístic: desapareixerà la llengua.
No hi ha plantejat, en cap cas, fer del català una llengua vehicular o obligatòria del sistema educatiu?
No. Cap grup polític planteja alfabetitzar en català i en castellà tota la població de la Franja. El Partit Socialista sempre ha posat molt l’accent en l’optativitat en el català, com una opció lliure en què tu pots triar si els teus fills fan o no i, evidentment, en el món acadèmic no tot és optatiu. No utilitzem mai la paraula ‘imposar’ per a l’anglès, però sí quan parlem de llengües minoritzades. Crec que a la Franja s’hauria de fer general l’alfabetització en català i que no fos només una assignatura optativa, sinó la llengua vehicular de diferents assignatures.
Quin estatus té el català a l’Aragó?
És una llengua que apareix en algunes lleis com la llei de patrimoni cultural del 97, en què hi apareixen el català i l’aragonès. És la primera llei que defineix quines són les modalitats lingüístiques que apareixen a l’Estatut. A l’Estatut es parla de modalitats lingüístiques i no es diu quines són.
El Lapao ha passat a la història?
El Lapao ha passat a la història per la porta del darrere.
Què vol dir per la porta del darrere?
Dic que ha estat per la porta del darrere perquè el govern actual va incorporar un afegitó a la llei de pressupostos que deia que allà on la llei de llengües aprovada per PP i PAR deia Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental (Lapao) es referia al català. Va ser una bona decisió perquè va evitar un conflicte parlamentari amb una tercera llei de llengües.Va evitar el debat parlamentari, que normalment a l’Aragó es viu d’una manera molt conflictiva i els parlants, si perceben que la llengua és conflictiva, el que fan és allunyar-se’n.
Quines conseqüències tindria per al català a la Franja una eventual independència de Catalunya?
Crec que el fet que aparegui una frontera estatal trencarà moltes de les coses que hi ha ara com la possibilitat que la gent vegi TV3. Si hi ha un conflicte en què l’Estat espanyol no reconeix l’altre estat serà molt més difícil qualsevol tipus de col·laboració.
Què es pot fer per revertir la dinàmica d’involució de la llengua?
La qüestió prinicipal és l’escola. Si no hi ha una alfabetització generalitzada en català ja podem imaginar formes de resoldre la situació, però no podran ser efectives. Una vegada assegurada la qüestió del coneixement sí que es poden fer polítiques de visualització. Per exemple, el govern d’Aragó pot visualitzar amb normalitat la presència de la llengua i fer que a la televisió es veiés molt més normal la presència del català i de l’aragonès a la societat.
Aquest número inclou un dossier central que pren el títol “LA FRANJA DE PONENT: TAN A PROP I TAN LLUNY A LA VEGADA”. L’entrevista d’aquest número va ser realitzada per Silvio Previtera, el 29 de novembre del 1998 a l’activista cultural i defensor de la llengua catalana a la Franja de Ponent Josep
Nota
Amb la col·laboració de: Diputació de Lleida, Ajuntament de Lleida, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Universitat de Lleida.
La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia publica el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”
Publicado el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”, LLENGUA I SOCIETAT A LA FRANJA, de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, que pretende difundir investigaciones sobre el patrimonio inmaterial de Aragón y sus lenguas minoritarias.
La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia publica el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”