| Hora |
divendres, 3 / juny · 20:00 – 23:00
|
|---|---|
|
|
|
| Lloc |
Pl. Aragón (Capitania) Zaragoza
|
|
|
|
| Creat per | |
|
|
|
| Més informació |
Entrega del Premi Guillem Nicolau 2010 a Merche Llop amb la novel·la “Ressò en l’obscuritat”
|
mitjançantEntrega del Premi Guillem Nicolau 2010 (2).
comarquesnord.cat, Valderrobres
» divendres, 15 d’abril de 2011
Les instal·lacions del IES Matarranya de Valderrobres van acollir el passat 14 d’abril una trobada entre alumnes de 1er de ESO dels instituts Matarranya i Baix Cinca de Fraga on se van fer diverses representacions i activitats associades a la literatura oral catalana. Esta iniciativa, encapçalada farà tres anys pels Departaments de Llengua dels dos centres educatius i amb el suport del Departament de Música del IES de Fraga i els Departaments de Català, va nàixer amb la finalitat de conscienciar als alumnes de la importància de la literatura oral, les cançons, los contes, los jocs i les cançons de bressol en la llengua pròpia.
En concret, Chorchi Díaz, professor del IES Matarranya, va apuntar que “els alumnes recullen coses a casa dels seus iaios i els seus pares, elaboren un treball, i després lo que fem és presentar algunes coses dels treballs en comú”. A través d’esta posada en comú, no només se troben contes, cançons i refranys que són comuns a diversos municipis i comarques, sinó que “també trobem peculiaritats lingüístiques i diferències dialectals del català de Fraga i del Matarranya”. Díaz va reconèixer que no és un paper fàcil. “Los alumnes no saben molt bé com fer-ho. Per exemple, ‘conta’m un conte’, diuen a casa. Però també cal instruir-los en que l’han de recollir en català”.
Lo professor del IES Matarranya també va destacar que a través d’esta experiència, i degut a que hi ha coses de la literatura oral que s’estan perdent generació rere generació, los alumnes “coneixen algunes coses molt peculiars, però després hi ha coses que desconeixen del tot”. A més, “hi ha variacions notables, alguns pobles tenen uns contes i altres en tenen de molt diferents”. Al llarg de la jornada se van fer representacions i recitals de contes i cançons per part dels alumnes dels dos centres educatius. La trobada també va constar d’un dia de convivència on se va fer una visitar per Valderrobres i pel castell de la capital del Matarranya.
Seu acadèmica Vinaròs (23-25 de novembre) / Trobada d’entitats culturals Jesús (26 de novembre)
Entre l’11 i el 15 de desembre de 2001 va celebrar-se la primera edició del Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (Tortosa-Benicarló-Morella). La segona edició va tenir lloc entre el 30 de març i el 2 d’abril de 2006 (Amposta-Rossell). Amb aquesta lletra de convit, consolidant la periodicitat quinquennal, tenim el goig de proposar-vos donar continuïtat a l’activitat amb una tercera edició. continue reading…
El Estatuto de Autonomía de Aragón, en su artículo 71.4 atribuye a la Comunidad Autónoma la competencia exclusiva sobre lenguas y modalidades lingüísticas propias.
En ejercicio de dicha competencia, se aprobó la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, cuyo objeto se configura en su artículo 1 como el de reconocer la pluralidad lingüística de Aragón y garantizar a los aragoneses el uso de sus lenguas y modalidades lingüísticas propias como un legado cultural histórico que debe ser conservado. Es asimismo objeto de esta Ley propiciar la conservación, recuperación, promoción, enseñanza y difusión de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
Dicha Ley regula, en su artículo 15, las Academias de las lenguas aragonesas, de modo que se crean la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán como instituciones científicas oficiales que constituyen la autoridad lingüística del aragonés y del catalán en Aragón, respectivamente, y corresponde al Gobierno de Aragón aprobar los estatutos de cada una de las Academias en los que se fijará su composición, organización y funcionamiento.
Por otra parte, el Decreto 18/2009, de 10 de febrero, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba la estructura orgánica del Departamento de Educación, Cultura y Deporte, con la modificación introducida por el Decreto 140/2010, de 20 de julio, del Gobierno de Aragón, en el subapartado ad), apartado 2 del artículo 1, atribuye a este Departamento la competencia en política lingüística.
En su virtud, a propuesta de la Consejera de Educación, Cultura y Deporte y, previa deliberación del Gobierno de Aragón, en su reunión del día 5 de abril de 2011,
Artículo único.-Se aprueban los Estatutos de la Academia Aragonesa del Catalán, que se incorporan con Anexo a este Decreto.
Disposición transitoria.
En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de estos Estatutos la Academia Aragonesa del Catalán se dotará de un Reglamento de régimen interno, aprobado por la mayoría absoluta del Pleno, que desarrollará e integrará lo dispuesto en los Estatutos y el resto de la normativa aplicable.
Disposición final única.-Entrada en vigor.
El presente Decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el «Boletín Oficial de Aragón».
Zaragoza, 5 de abril de 2011.
Artículo 1. Naturaleza.
La Academia Aragonesa del Catalán es una institución científica de carácter oficial y público, que constituye la autoridad lingüística del catalán en Aragón, y goza de personalidad jurídica propia y ejerce sus funciones con autonomía orgánica, funcional y presupuestaria, para garantizar su objetividad e independencia.
Artículo 2. Fines.
Los fines de la Academia Aragonesa del Catalán son:
a) Investigar y formular las normas gramaticales, en su caso, del catalán en Aragón teniendo en cuenta sus variedades lingüísticas.
b) Inventariar y actualizar su léxico.
c) Estimular el uso, enseñanza y difusión del catalán en Aragón y de sus distintas modalidades.
d) Defender y promover el catalán en Aragón y sus modalidades y velar por los derechos lingüísticos de los hablantes del catalán en Aragón.
d) Colaborar en la formación del profesorado.
e) Establecer el criterio de autoridad en las cuestiones relativas a la normativa, actualización y uso correcto de la lengua catalana en Aragón
f) Asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto del catalán en Aragón, su promoción social, así como sobre la determinación oficial de los topónimos (los nombres oficiales de los territorios, los núcleos de población y las vías interurbanas) y los antropónimos.
g) Las que, en el ámbito de su competencia, le encargue el Gobierno de Aragón.
Artículo 3. Régimen Jurídico.
La Academia Aragonesa del Catalán se rige por estos Estatutos y por su Reglamento de régimen interno, sin perjuicio de lo que establece la normativa general para estas instituciones.
Artículo 4. Normativa lingüística.
Cuando las instituciones públicas aragonesas deban utilizar el catalán en Aragón estarán obligadas a utilizar la norma lingüística que corresponda a la declaración de uso histórico efectuada para dicha lengua.
Artículo 5. Sede.
La Academia Aragonesa del Catalán tiene su sede institucional en el lugar que determine su Reglamento de régimen interno y su sede administrativa en Zaragoza. Esta última podrá ser compartida con los demás órganos y servicios previstos por la Ley 10/2009 de uso, promoción y protección de las lenguas propias de Aragón, o que se creen en desarrollo de esta.
Sin perjuicio de ello se podrán establecer subsedes territoriales y se podrán celebrar sesiones en cualquier municipio de la Comunidad Autónoma de Aragón.
Artículo 6. Lengua de la Academia.
El catalán en Aragón con sus modalidades, lengua propia de Aragón, lo es también de la Academia Aragonesa del Catalán.
Artículo 7. Académicos.
La Academia Aragonesa del Catalán se compondrá de un máximo de 21 académicos de número y de un número indeterminado de académicos correspondientes y académicos de honor.
Artículo 8. Requisitos de los académicos de número.
En virtud de lo establecido en la Ley 10/2009, los académicos de número deberán ser filólogos, personalidades de las letras, de la enseñanza, de la comunicación y/o de la investigación de reputada solvencia en el ámbito del catalán en Aragón o contar con una producción reconocida en el campo de dicha lengua.
Artículo 9. Cese de los académicos de número.
Los académicos de número cesarán en su condición en los casos siguientes:
a) Por defunción.
b) Por renuncia expresa.
c) Por incapacidad manifiesta o inhabilitación declarada por resolución judicial firme.
Artículo 10. Derechos y deberes.
1. Son derechos de los académicos de número:
a) Asistir, con voz y voto a las reuniones de los órganos de los cuales formen parte, así como acceder a los acuerdos y resoluciones adoptados por cualquiera de los órganos de la Academia.
b) Poder ser elegidos como miembro de los órganos de gobierno de la Academia.
2. Son deberes de los académicos:
a) Asistir a todas las reuniones de los órganos de la Academia de los cuales forme parte y cumplir las obligaciones inherentes a los cargos y a las funciones para las cuales han sido elegidos.
b) Mantener la confidencialidad de las reuniones que se acuerde que sean de carácter reservado.
Artículo 11. Órganos de Gobierno.
Son órganos de gobierno de la Academia Aragonesa del Catalán:
1. El Pleno.
2. La Junta de Gobierno.
3. El Presidente.
Artículo 12. Del Pleno
El Pleno es el órgano máximo de la Academia y estará formado por la totalidad de los miembros de número.
El Pleno resuelve todo lo que se refiere a la vida colectiva de la Academia, aprueba las líneas generales de actuación y el presupuesto y controla la gestión de los cargos y de los otros órganos de gobierno.
Podrá ser ordinario o extraordinario. Su funcionamiento se regirá por lo que establezca el Reglamento de régimen interno.
Artículo 13.-De la Junta de Gobierno.
1. La Academia contará con una Junta de Gobierno que actúa por delegación del Pleno y ejerce el gobierno ordinario de la institución. Su funcionamiento se regirá por lo que establezca el Reglamento de régimen interno.
2. Estará formada por el Presidente, el Vicepresidente, el Tesorero, el Secretario y los vocales que, en su caso, establezca el Reglamento de régimen interno.
Artículo 14. Del Presidente.
1. El Presidente es el representante ordinario de la Academia, preside el Pleno, la Junta Directiva y cuida la ejecución de los acuerdos.
2. El Presidente será elegido por el Pleno de entre sus miembros de número por mayoría absoluta.
3. El Presidente elegido será nombrado por decreto del Presidente del Gobierno de Aragón y tomará posesión en acto público y solemne.
4. El Presidente será sustituido, en casos de ausencia, enfermedad o vacante, por el Vicepresidente.
Artículo 15. Cese.
El presidente cesará por:
a) Finalización del mandato.
b) Renuncia.
Artículo 16. Del Vicepresidente.
Corresponde al Vicepresidente:
1. Asumir las funciones del Presidente en su ausencia o por delegación expresa de este.
2. Colaborar en cuantos asuntos le pueda requerir el presidente para el buen funcionamiento de la entidad.
Artículo 17. Del Secretario.
El Secretario de la Academia, elegido por mayoría simple por el Pleno tiene entre sus atribuciones:
a) Preparar y cursar el orden del día de las sesiones de la Academia, previamente fijado por el Presidente.
b) Redactar, autorizar y certificar las actas.
c) Llevar el libro de actas.
d) Las otras que se determinen por estos Estatutos y el Reglamento de régimen interno.
Artículo 18. El Tesorero.
Corresponde al Tesorero:
1. Responsabilizarse del patrimonio y de la contabilidad de la Academia.
2. Realizar los cobros y pagos necesarios para el normal funcionamiento de la Academia.
3. Elaborar las cuentas anuales y el balance para su aprobación en el Pleno Extraordinario, además de rendir cuentas ante el Presidente o ante la Junta de Gobierno cuando estos lo requieran o él lo estime oportuno.
Artículo 19. De los órganos de trabajo.
1. Las secciones y las comisiones son los órganos de estudio, de información y de asesoramiento de la Academia.
2. Las secciones son órganos colegiados estables creados por el Pleno, que atienden con carácter general las competencias básicas atribuidas a la Academia.
3. Las comisiones son órganos de carácter eventual que puede crear el Pleno con una finalidad concreta, cumplida la cual se extinguirán.
Artículo 20. De las relaciones externas de la Academia.
1. Corresponde al Presidente y a la Junta de Gobierno la proyección externa de las actividades de la Academia.
2. La Academia podrá establecer relaciones con las diversas instituciones afines de las otras lenguas del Estado.
3. La Academia podrá firmar acuerdos y convenios de colaboración con otros organismos académicos, científicos y culturales.
Artículo 21. Del régimen patrimonial y económico.
La Academia podrá ostentar la propiedad de toda clase de bienes y derechos, de acuerdo con lo establecido en estos estatutos y en el resto las disposiciones vigentes, y, entre ellos, los siguientes:
a) Las consignaciones previstas en los presupuestos de la Comunidad Autónoma de Aragón.
b) Los bienes que le sean adscritos o cedidos por el Gobierno de Aragón o por cualquier otra administración pública, así como los que, por cualquier título, formen parte de su patrimonio.
c) Los productos y rentas de su patrimonio.
d) Los ingresos que obtenga, como contraprestación de sus servicios, actividades o productos.
e) Las subvenciones, herencias, legados, donaciones, patrocinios y cualquier otra aportación voluntaria de las entidades u organismos públicos o privados, así como de los particulares.
f) Los convenios y otros acuerdos de carácter económico con empresas e instituciones.
g) Los créditos, préstamos y otras operaciones que pueda concertar, con la autorización previa del Gobierno de Aragón.
h) Cualesquiera otros recursos que le puedan ser atribuidos.
Artículo 22. Del Presupuesto.
El presupuesto de la Academia, una vez aprobado por el Gobierno de Aragón, se integrará como sección en el proyecto de Ley de Presupuestos de la Comunidad Autónoma de Aragón.
Artículo 23. Adquisiciones de bienes.
La Academia Aragonesa del Catalán podrá adquirir los bienes que, de forma legal, acuerde el Pleno.
Artículo 24. De la reforma de los Estatutos.
1. A iniciativa del Presidente o a petición de un tercio de los académicos podrá plantearse la modificación de estos Estatutos, que deberá ser aprobada por la mayoría absoluta de los miembros de la Academia.
2. Una vez adoptado este acuerdo, la propuesta de modificación se elevará al Gobierno de Aragón para que sea aprobada definitivamente.
A la revista Beceroles, número 4, recentment editada, Artur Quintana ha publicat l’interessantíssim article “La Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó. Unes consideracions”, on tracte dels precedents remots i directes de la Llei de Llengües i fa una anàlisi dels continguts més criticables.
La revista es pot trobar a la Llibreria Viladric http://www.la2deviladrich.cat/. També conté altres articles força interessants.
L’article d’Artur Quintana el podeu veure en pdf aquí.
mitjançantArticle d’Artur Quintana a la revista Beceroles « Lo finestró del Gràcia.
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
mitjançantThe MEMORO Project.
| Hora |
dimarts, 29 / març · 19:00 – 22:00
|
|---|---|
|
|
|
| Lloc |
Sede del Justicia de Aragón
Don Juan de Aragón n.º 7
Zaragoza, Spain
|
|
|
|
| Creat per | |
|
|
|
| Més informació |
Autores: José Ignacio López Susín y José Luis Soro Domingo. Título: “Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón. La Ley 10/2009, de 22 de diciembre”, libro n.º 48 de la Colección editorial del Justicia de Aragón. Confirmar asistencia en el teléfono 976.20.35.65
|
Presentación libro “Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón” (4).
Bernat i Baltrons, Ferran. “La frontera lingüística del català a l’Aragó segons Manuel Milà i Fontanals”, Creus, Imma; Puig, Maite; Veny, Joan R. (ed.) (2010) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
Moret Coso, Hèctor. “Trets del català occidental en la llengua literària de Jesús Moncada”, Creus, Imma; Puig, Maite; Veny, Joan R. (ed.) (2010) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
Fort i Cañellas, Maria Rosa. “Contacte de llengües en documentació medieval del Matarranya”, Creus, Imma; Puig, Maite; Veny, Joan R. (ed.) (2010) Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
Acaba de veure la llum un nou llibre de la col•lecció Lo Trill (13) —de l’Associació Cultural del Matarranya—, Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp de Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales. Feia més de tres anys que no sortia un nou llibre de l’esmentada col•lecció. Segur que aquesta nova publicació (272 pàgines) despertarà l’interès d’especialistes i lectors en general.
Han estat entrevistades 25 persones dels quatre pobles i s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques pròpies del parlar de cadascun d’aquests pobles.
ASCUMA » Blog Archive » Un nou llibre de la col·lecció Lo Trill.
És tota una declaració de principis nacionals espanyols, certament. Però sobta una mica que aquest personatge no hagi tingut escrúpols de servir-se d’un nen de tretze anys emocionat i obligat a parlar per primer cop davant d’un auditori ple de gom a gom. Tot queda aclarit, tanmateix, quan, en la mateixa entrevista, i responent a la pregunta “Què n’espera, del nou mil•lenni?”, García Cortázar respon: “Esperem que el segle XXI posi, en la mesura que pugui, un cert ordre en els desordres causats per les disset autonomies”.
En aquestes declaracions destaquen, si més no, tres elements que constitueixen l’eix al voltant del qual gira la ideologia de García Cortázar. Un, la llengua espanyola com a instrument de reafirmació de l’imperi; dos, el sistema autonòmic com a amenaça desintegradora de l’Estat nació; i tres, la necessitat urgent de frenar el desacomplexament nacional de Catalunya. Tres elements que, com una mena de Santíssima Trinitat, són una mateixa cosa i es sintetitzen en un principi sagrat: “Espanya, nació única, indivisible i indissoluble”. No cal dir que davant d’una demostració de fervor religiós com aquesta, és força inútil oposar-hi raonaments. Amb tot, és important no renunciar a fer-hi algunes consideracions.
Diu García Cortázar que el nen va ser “poc respectuós amb un premi nacional”. Caldria preguntar-li per què. Potser perquè la metròpoli considera una falta de respecte que un fill de les colònies, en ser nomenat bon minyó, no parli com un fill de La Mancha? Cal tenir en compte que el Goya no és un premi nacional, per a un català. És un premi espanyol, com el César és un premi francès. Els premis nacionals de cinematografia dels catalans es diuen Gaudí i es lliuren anualment a Barcelona. I si l’Estat espanyol fos un Estat veritablement democràtic, catalans, bascos i gallecs haurien de poder expressar-se en la seva llengua, no pas en espanyol, en ser guardonats per uns premis estatals. A Catalunya, per altra banda, com es pot comprovar cada any en els Gaudí, tothom pot expressar-se en la llengua que vulgui sense que ningú ho qualifiqui d’agressió. En tot cas, si hi havia una cosa que feia sentir vergonya aliena, eren els intents d’Andreu Buenafuente de ser més espanyol que els espanyols dient dao, hablao, pensao, comentao… A més, el seu exercici d’autoodi va trobar una magnífica manera de manifestar-se gràcies a la beneita irrupció de Jimmy Jump cobrint el Goya amb una barretina. Ràpidament, Buenafuente, “como catalán”, va demanar perdó i va arribar a la violència verbal afegint que si l’hagués enxampat l’hauria atonyinat sense estar-se de res. És la reacció de manual de l’esclau enamorat de l’amo, que quan veu un dels seus fent una ximpleria, per petita que sigui, de seguida se sent culpable i demana perdó. Si fa no fa, com els catalans que s’incomoden quan un catalanoparlant no canvia de llengua davant d’un hispanoparlant. Ells també ho consideren una ximpleria. Evidentment, l’acció de Jimmy Jump és una bretolada estúpida. Però s’ha de reconèixer que no fa mal a ningú i que, per tant, la voluntat d’estomacar-lo només es fonamenta en l’autoodi: “Sobretot que l’amo no es rebaixi a apallissar un inferior. Ja ho faig jo mateix”.
Pel que fa a les declaracions de García Cortázar, sentint les emocionades paraules de Francesc Colomer com una “agressió a l’idioma comú”, només dir que expressen diàfanament la incapacitat mental d’aquest personatge per entendre que la llengua comuna dels catalanoparlants és el català en la mateixa mesura que la dels hispanoparlants és l’espanyol. I si per a aquests últims és costós parlar en català també ho és per a nosaltres parlar en espanyol per la senzilla raó que no som millors que ells. Tot plegat, és una qüestió de respecte. Un respecte que ens els Goya podria començar per la pronúncia correcta dels noms catalans. N’hi hauria prou que els diversos actors i actrius que lliuren l’estatueta posessin en la pronúncia del català el mateix zel que posen en la pronúncia de l’anglès.
mitjançantL’espanyol del nen de “Pa negre”.
Fraga (Baix Cinca), divendres 11-3-11 i dissabte 12-3-11
Franja i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català.
Programa:
– Divendres, 11-3-11, Restaurant Sanara (Cegonyer, 18).
21:00: Sopar-tertúlia amb motiu dels 100 números, 10 anys de Temps de Franja a càrrec de Màrio Sasot, director de la revista, i Francesc Ricart, articulista d’opinió.
– Dissabte, 12-3-11, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).
10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, IEBC.
10:15.- Ponència Llengua, injustícia i veritat a càrrec de Jordi Bilbeny, historiador. Presentarà: Joaquín Paris, professor de l’IES Ramón J. Sender.
11:00.- Ponència L’imaginari col·lectiu a càrrec de Rosa Calafat, lingüista. Presentarà: Hugo Sorolla, estudiant de lingüística.
11:45.- Descans
12:15.- Presentació de Quedem, programa de cohesió social i promoció de la llengua, a càrrec de membres d’Òmnium Cultural de Ponent.
12:45.- Ponència Com es transmet l’amor per la llengua? a càrrec de Josep Maria Terricabras, filòsof. Presentarà: Ramon Camats, filòsof i professor de la UdL.
Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca.
Col·labora: Fogaril i Calaixera, Òmnium Cultural de Ponent i Casal Jaume I de Fraga.
Programa complementari del cap de setmana:
Dissabte 12-3-11:
16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga en el Sanara.
17:00: Visita per la Fraga antiga. Punt de trobada: rotonda del Sotet.
Diumenge 13-3-11:
10:00: Visita al Museu de la Mina de Mequinensa i altres espais d’interès. Punt de trobada: Museu de la Mina de Mequinensa.
Portada del libro editado por Rolde de Estudios Aragoneses
Los pueblos del Bajo Aragón “que no hablan castellano”
Primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (y II)
Ramón Mur
María Pilar Benítez Marco, en su libro ‘María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón’ al que me refería ayer, cita a varias mujeres del Bajo Aragón que investigaron en el catalán que se habla en muchas poblaciones: “A ese catalán de Aragón, al de Maella, que estudió María Trinidad Bondía Benedicto, y al de Fraga, que investigó, a través de su antroponimia y toponimia, Esther Regina Santamaría Novell, pude volver a acercarme gracias a personas que conocí, en su mayoría, durante mis ocho años de estancia en el lugar donde lo aprendí, en Tamarit de Llitera: Mariona Martínez Dorado, Emma Bravo Santamaría, Ana Domínguez Ibáñez, Juan José Enériz Torres y Maria Dolores Gimeno Puyol”.
Por lo que se refiere al Bajo Aragón, la filóloga de la Universidad de Zaragoza cita a dos mujeres de principios del siglo XX naturales de un pueblo del Mezquín donde nacieron y residen excelentes cultivadores tanto del catalán común como del propio de Aragón. Son Felipa Molins Velilla y Pilar Rebullida Sancho. Ambas fueron colaboradoras del Estudio de Filología de Aragón (EFA) del que era director Juan Moneva y Puyol.
De Pilar Rebullida Sancho, la autora del libro afirma que su “colección de voces del Bajo Aragón no sólo tiene el mérito de ser, hasta el momento, la primera recopilación léxica dialectal conservada realizada por una mujer en nuestra Comunidad, sino de presentar, además, aspectos innovadores con respecto a otras colecciones coetáneas”.
Pilar Rebullida, casada con Miguel Sancho Izquierdo, rector de la Universidad de Zaragoza, realizó fichas para el EFA sobre ‘voces del Bajo Aragón’. Fue un trabajo único hasta entonces y pionero. Me ha resultado especialmente relevante su estudio en dos aspectos. El primero es que en ningún momento llama catalán al habla de los pueblos de los que ella procede y tampoco ‘chapurriau’. Esta última acepción no la he podido encontrar en ninguna de las 240 páginas del libro de María Pilar Benítez Marco. Habría sido del todo entendible que Pilar Rebullida, desde su evidente recelo hacia el catalán, hubiera observado que al habla de estos pueblos las gentes la denominan ‘chapurriau’. Pues ni eso.
En todo caso, no todos los aragoneses de los tiempos del EFA recelaban del catalán. En una carta de Carlos Estevan, vecino de Valdealgorfa, aunque natural de Belmonte, a su tío Juan Pío Membrado se afirma de Juan Moneva que es “incompatible con el género humano y [está] empeñado en hablar catalán”. Por lo visto, el director del EFA y mentor de todas las mujeres aragonesas, pioneras en filología, tenía mal genio pero no daba la espalda al catalán como uno de los tres idiomas de Aragón.
El propio Moneva dirigió a Membrado esta carta en la que se utiliza una ortografía gramatical inequívoca:
“Senyor Joan Píus Membrado i Ejerique.
“Benvolgut amic i compatriota:
“Haig sabut de l’Asamblea municipalista a Barcelona, i encara qu’em trobava llest per anar-hi, ben llegida la seva convocatoria, n’on puc, car no’ns han deixat lloc als sigulars individuus qu’estudiem mes no tenim representación des municipis. Aixó’s remeiaría artificialmente donant-mi una representación: sería peró un curanisme llegt; els pobles tenen d’esser representants per la gent d’ells mateixos.
“Vull, aixó apart, fer constar devant vos, capdevanter del moviment, que no es cap mancament de voluntat ho que’m tè lluny de d’aquixa tasca de ruralisme.
“Molt vostre, Joan.
“Saragossa, lo 14 juny 1914” La carta se conserva en el Archivo Membrado de Belmonte.
Pero lo más llamativo en el trabajo de Pilar Rebullida es la distinción que hace entre los pueblos “que no hablan castellano” y los que sí lo hablan. ¿Había en su época algún pueblo en el Bajo Aragón donde no se hablara castellano? Sí y no. Ella hace esta distinción por reminiscencias históricas. Es decir, que hasta que no se inició la alfabetización, a principios del siglo XX, justamente en su época, en los pueblos que hoy llamamos bilingües sólo se hablaba un idioma y ese tal no era el castellano. Mas tarde llegó la escolarización universal de la población al medio rural y ésta se hizo sólo en castellano. A partir de ese momento, en los pueblos catalanohablantes se sabía utilizar los dos idiomas, aunque sólo en uno de ellos, en castellano, se sabía leer y escribir, además.
Pero la distinción que hace Pilar Rebullida ni siquiera hoy es un disparate. Es decir, que hoy se puede hacer la observación de que hay pueblos en el Bajo Aragón en que no se habla castellano. Se pregona en castellano, el culto católico se celebra en castellano, el médico atiende en castellano, el boticario también despacha medicamentos en castellano y los maestros de escuela enseñan mayormente en y el castellano. Pero lo que es hablar, hablar en la calle y a todas horas, los vecinos de muchos pueblos del Mezquín, del Bergantes y del Matarranya, no hablan, es verdad, en castellano.
__________ Información de ESET NOD32 Antivirus, versión de la base de firmas de virus 5356 (20100810) __________
ESET NOD32 Antivirus ha comprobado este mensaje.
Los pueblos del Bajo Aragón que “no hablan castellano” | Entre pàginas.
Acaba de veure la llum un nou llibre de la col•lecció Lo Trill (13) —de l’Associació Cultural del Matarranya—, Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp de Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales. Feia més de tres anys que no sortia un nou llibre de l’esmentada col•lecció. Segur que aquesta nova publicació (272 pàgines) despertarà l’interès d’especialistes i lectors en general.
Han estat entrevistades 25 persones dels quatre pobles i s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques pròpies del parlar de cadascun d’aquests pobles.
ASCUMA » Blog Archive » Un nou llibre de la col·lecció Lo Trill.
Posted by xarxes in internet, sociolingüística, sociologia.
trackback , edit post
Fa alguns dies que vam tenir una conversa telefònica amb l’Avui. N’han tret un article, amb intervencions també de F. Xavier Vila i Moreno:
Els internautes impregnen el català a la xarxa malgrat l’Estat
Diferents estudis evidencien que la gran difusió de la llengua a internet es deu a l’activisme dels usuaris
El nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès
20/02/11 15:00 – Barcelona – Natàlia Ríos
La Queta ha estat l’última gran protagonista d’una campanya per difondre l’ús del català. Va ser l’any 2005 Foto: A. PUIG / ARXIU. 1El català és la vuitena llengua a la blocosfera i la catorzena llengua a Google i a la Wikipèdia. Des de fa poc menys d’un mes és ja una llengua disponible al servidor de vídeos Youtube i durant el Mobile World Congress (MWC) els internautes han arrencat el compromís del director executiu de Twitter, Dick Costolo, per poder traduir també la xarxa de microbloguing més utilitzada del món.
I tot això, sense tenir, com diuen els sociolingüistes, “un Estat propici”. El director de l’Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB, F. Xavier Vila i Moreno, explica que avui dia qualsevol llengua necessita “o bé un Estat propi o un Estat propici, és a dir, que defensi els drets dels seus ciutadans. Amb el català no es dóna cap de totes dues condicions”. I és per això, que “cal l’activisme. Els catalans ens ho hem de treballar més per fer servir la nostra llengua en tots els àmbits de la nostra vida”.
Un clar exemple d’Estat propici és, al seu entendre, el de Noruega. “El govern noruec va advertir Microsoft que no compraria cap còpia més del programa Office si no el traduïa també a la nynorsk [estàndard occidental del noruec]. Al cap de poques setmanes, Microsoft ja ho havia acceptat”.
Voler servir el clients
En opinió de Vila, empreses com Facebook, Google i ara Twitter s’avenen a traduir les seves plataformes perquè “a internet la tecnologia ho permet i hi ha menys reticències”, però sobretot perquè les empreses “tenen una filosofia de servei al client, mentre que l’administració espanyola no té la filosofia de servir el ciutadà”. Per tant, pel director de l’Observatori del CUSC, no hi ha cap dubte: la presència pública del català “és més una qüestió política que empresarial”.En la mateixa línia, el doctorand del CUSC, Natxo Sorolla, explica que, en el moment que es dóna la possibilitat a l’usuari de fer servir la llengua que vulgui, l’ús del català augmenta. Així, indica que en una plataforma com és internet, “on no hi ha restriccions, el català sobresurt molt més que en d’altres camps”. Tant és així que, segons Sorolla, especialitzat en xarxes socials, el nombre d’entrades a la Wikipèdia en català és equivalent a la seva homòloga en xinès.
“Hi ha estudis que indiquen que l’àmplia presència a la xarxa és una qüestió d’activisme, però tampoc podem oblidar el factor demogràfic. A Europa, una llengua que tingui entre 9 i 10 milions de parlants, com ara el català, és una llengua mitjana. Internet està demostrant que el català no és minoritari, sinó que té la mateixa presència que la d’altres estats europeus”, argumenta.
I és que a internet “l’Estat o les administracions no tenen gran poder d’intervenció”, i això ho aprofiten els usuaris. “El català a la xarxa és poc manipulable”, diu Sorolla. Aquest sociolingüista de la UB assegura que la llengua “és un element de fidelització a les xarxes socials i les empreses que hi treballen ho tenen molt clar”.
El domini ‘.cat’ celebra cinc anys
Dijous passat, va fer cinc anys que es va registrar la primera pàgina web amb el domini .cat. D’aquí a pocs dies, ja hi haurà 48.000 pàgines a internet amb aquest domini, segons anuncien els responsables de la Fundació puntCAT.A més, el domini ha crescut anualment per sobre del 15% de mitjana. No obstant això, l’últim any l’increment encara ha estat més significatiu, amb un 18%. Hi ha, doncs, camí per córrer.La Fundació puntCAT destaca també que la presència del domini .cat ha ajudat en aquests anys a donar visibilitat a Catalunya, a fer que es conegui arreu del món i a explicar a les multinacionals que el català és també un mercat important.
De les piulades a la música
Després d’aconseguir que el català estigui disponible a Youtube, flog.cat demana la traducció d’Spotify
Twitter facilitarà les eines perquè els usuaris facin la traducció
20/02/11 15:00 – Barcelona – N.R
L’opció de Twitter en català tot just ha començat a prendre forma per la pressió dels internautes Foto: ANDREU PUIG.El gegant Google ja ofereix ara la llengua catalana en la majoria dels seus productesXarxes socials, vídeos, blogs, fotografies…A poc a poc els internautes han anat aconseguint que el català formés part de totes les eines que arriben a les seves vides de la mà de grans multinacionals. Facebook, Tuenti, Fotolog i Youtube ja es poden fer servir en català, i Twitter acaba d’anunciar que també el facilitarà. Ara, el següent repte per als usuaris és Spotify, una aplicació per a la reproducció de música, que es va llançar al mercat l’octubre del 2008.Daniel Olivares, administrador de flog.cat i impulsor del moviment per a la traducció al català de Youtube i Fotolog, explica que fa unes setmanes que han posat en marxa aquesta campanya “tant per poder traduir l’aplicació com per ampliar el catàleg de música en català”. Aconseguir-ho és, segons Olivares, “molt important per a la comoditat dels usuaris i per a la normalització de la llengua que fem servir”. Cada 15 dies envien les signatures aconseguides a l’empresa i intenten contactar directament amb els seus directius per polsar les seves intencions. De moment, ja tenen 760 adhesions.
De fet, fa només una setmana que s’ha anunciat que hi haurà Twitter en català. I de nou, serà possible gràcies als internautes, tant per la pressió que han fet per aconseguir-ho com per la mateixa execució de la traducció.
L’anunci del director executiu d’aquesta xarxa de microblòguing, Dick Costolo, va arribar després que per mitjà d’una ‘piulada’ el portal tecnològic Geeks.cat li preguntés, durant el Mobile World Congress celebrat a Barcelona, si pensaven traduir Twitter al català.
A més, en els darrers dies, una campanya impulsada per l’analista tecnològic, Albert Cuesta, havia recollit a la mateixa xarxa 3.000 signatures de suport per demanar la traducció.
Val a dir, però, que el juliol del 2008 ja van començar a gestar-se moviments per reclamar-ho. Després de veure que Facebook s’havia traduït al català, Anna Peña va obrir una pàgina en aquesta xarxa per demanar el mateix amb Twitter, que estava aterrant en aquells moments a Catalunya. Una causa que ja aleshores va aconseguir 696 adhesions. “Si el català és una llengua potent a la xarxa, és normal que les eines que més utilitzen els internautes es puguin fer servir en aquesta llengua”, argumenta Peña.
En vista de la pressió, la reacció de Twitter ha estat la mateixa que la d’altres empreses a la xarxa: facilitar als usuaris les eines necessàries perquè ells mateixos facin la traducció. Twitter –una empresa de 350 treballadors i uns 75 milions d’usuaris– només es pot utilitzar en set idiomes: anglès, francès, italià, alemany, castellà, japonès i coreà, lluny encara dels 67 que ofereix Facebook.
De la mateixa manera, fa tot just un mes que és possible disposar del català en el servidor de vídeos més popular d’Internet. En aquest cas, també ha estat necessària una campanya prèvia de recollida de firmes per aconseguir-ho. No obstant, a Youtube, de Google, ha estat la mateixa empresa la que ha ofert aquesta possibilitat a través del navegador. Google ja ofereix el català en la majoria dels productes com és el cas del cercador, del Gmail, el Google Maps, l’iGoogle i Google Ocean, així com el seu servei de traduccions en línia. Fites que, segons Peña, esdevenen “un pas més per a la normalització de la nostra llengua”.
Explicant la situació del català a Internet per a l’Avui « Xarxes socials i llengües.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
