Qüestions sobre el català en els projectes bilingües castellà-anglès « Xarxes socials i llengües.

Avui a l’Heraldo Alberto Garrido respondrà qüestions dels lectors sobre l’educació bilingüe castellà-anglès a Aragó.

Encuentro digital con un experto en educación bilingüe

Alberto Garrido es el coordinador del programa bilingue MEC-British Council en el CEIP Rosales del Canal y responderá a las preguntas de los lectores de heraldo.es el martes, 15 de mayo, a las 18.00.

Quienes deseen plantear alguna cuestión a Garrido pueden enviar sus preguntas a redaccioninternet@heraldo.es.

Més informació

Li haig adreçat una pregunta sobre l’ensenyament de llengües estrangeres en relació a l’ensenyament en contextos amb altres llengües en contacte.

Mi pregunta está relacionada con el aprendizaje bilingüe de lenguas extranjeras en relación al multilingüismo existente en Aragón. Es conocida la existencia de una zona catalanohablante, con los porcentajes más altos de población adulta que tiene el catalán como lengua familiar. Es por ello que la enseñanza de lenguas extranjeras suma un factor más de comlejidad para el aprendizaje de lenguas en contextos multilingües.
Dado que el sistema educativo aragonés no asegura la competencia en lengua catalana de toda la población escolar, y desde hace unos años se gesta un cambio en el trato de las lenguas en el sistema educativo, ¿cuál cree que debería ser el papel del catalán y el inglés en estas comarcas catalanohablantes para asegurar la competencia tilingüe (catalán, castellano e inglés) de los alumnos al finalizar el sistema educativo obligatorio?

Natxo Sorolla

Potser m’ha faltat incorporar qüestions sobre l’aragonès. Però haig primat el fet de ser molt concret per a rebre una resposta clara.

Nationalia – “Our children can only study Aragonese and Catalan once the school day is over”.

“Our children can only study Aragonese and Catalan once the school day is over”

03/05/2012

INTERVIEW. Miguel Martínez Tomey, Chunta Aragonesista responsible for European Affairs, says European institutions are “receptive” and “concerned about the Aragonese linguistic problem” · CHA opposes PP’s policy of limiting the public role of both languages in their traditional territories

The slight improvement that the Law on the Languages of Aragon of 2009 meant for Catalan (in the Franja) and Aragonese (in the Pyrenees) is being threatened by the will of the Popular Party (PP, Spanish conservatives) to terminate some of its provisions. Chunta Aragonesista (CHA, Aragonese progressives) is taking the case to the European institutions. A conversation with Miguel Martinez Tomey, CHA responsible for European Affairs.

The government of Aragon (with a PP majority) has widely announced its wish to modify the current Law of languages of Aragon (that had been passed with the support of a coalition between the Spanish socialists and CHA). The amendment to the law will certainly remove some linguistic rights that had been foreseen for the Aragonese and Catalan languages. Why is PP trying to do that, bearing in mind that the Law of languages did not even make Aragonese and Catalan official languages?

The Law of languages of Aragon does not recognize Aragonese and Catalan as official languages. However, the actual contents of the Law give them in practice a status fairly similar to that enjoyed by any official language in the zones of the country where they are spoken. Official status, in its barest sense, sets up obligations mostly to public administrations. Although the obligations of the Aragonese law only apply to certain public administrations, PP still considers that these are unacceptable, and presents them as if they were imposed upon citizens.

CHA has recently asked the Council of Europe to act as a guarantor of the linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers in Aragon in the light of the compromises that Spain undertook when the European Charter for Regional and Minority Languages was signed and ratified. Have European institutions been receptive to CHA’s demands?

European institutions have been very receptive and helpful. In April 2009 CHA organized a visit of the representatives of the NGOs that work for the Aragonese languages to the European Parliament and the European Commission. They met with MEPs and European Commission’s senior officers to explain the difficult situation our languages and speakers were (and still are) undergoing, and even taking into account the limited legal framework for an EU strong action, they made very bold statements of the issue. The Aragonese media made a quite good coverage of that visit. It is difficult to say to what extent that impact happened to be decisive, but the fact is that only a few days after that visit, the Socialist party announced the introduction of a bill in the Aragonese parliament that became the current law, with the support of CHA. In our last initiative before the European Parliament and the Council of Europe (March 28th, 2012) we were invited to explain directly the Aragonese case to the members of the European Parliament Intergroup for Traditional Minorities, National Communities and Languages and to the Head of the Secretariat of the European Charter for Regional or Minority Languages of at the Council of Europe’s headquarters in Strasbourg (both of them scheduled for May 24th, 2012). These invitations give a good idea on how concerned the European institutions feel about the Aragonese linguistic problem.

The lack of opportunities to study Aragonese and Catalan is one of the main linguistic black spots in Aragon now. To which extent is it possible to find those languages as curricular subjects in the Aragonese education system?

Despite the entry into force of the Law in 2010, which provided for the gradual introduction of the teaching of both languages as curricular subjects by September 2011, neither the previous nor the current Aragonese governments have made a single positive step in that direction. As a result, we are today as far away from that possibility as ever and our children (those who have access to such an opportunity) can only study these languages once the school day is over, thus being in disadvantage with respect to these of their fellows who do not take Aragonese or Catalan lessons. The only new circumstance in that respect is that it puts the Aragonese government in a blatant breach of the law approved by its own country’s parliament.

Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva

… abans de venir al lloc ja em van picar (crec que un conegut des de Saragossa els va donar el meu telèfon) i em van demanar col·laboració per aparèixer al seu programa. Ja la conversa que vaig tindre amb la periodista va ser una mica tirant ja que insistia a nomenar  la nostra llengua com a “chapurriau” i de seguida vaig poder adonar-me de les intencions que tenia la direcció del programa i la pròpia cadena de TV aragonesa sobre la nostra llengua i cultura. Malgrat això vaig quedar amb ells a l’Hotel d’Aiguaviva però després de “pensar molt amb la coixinera” sobre el tipus de programa que volia fer la cadena vaig prendre la decisió de comunicar-los  l’endemà que no apareixeria en el seu “documental”.
El dia assenyalat em vaig presentar i vaig veure un equip de set o vuit persones (totes molt jovens) dirigits per un jove periodista molt amable però completament ignorant  de tot allò que suposa una població bilingüe, ignorant sobre el que és la història d’Aragó, sobre què és i que significa “llengua”, “parla” i “dialecte”, sobre la diversitat pròpia de la nostra terra ARAGÓ, pero d’eixe Aragón amb mayuscules divers i ric culturalment … i amb el ferm propòsit de fer un programa “castís”, “xaró” i populista.
D’altra banda els vaig preguntar si algun d’ells sabia català o aragonès, o bé si tenien alguna noció d’aquests idiomes. Cap sabia més que castellà, quelcom que els vaig recriminar i els vaig avisar que els duria problemes ja que els veïns del poble no parlarien clarament en la seua llengua si no hi havia algun d’ells que iniciarà les converses i preguntes en català. I així va ocórrer, van tindre realment dificultats per a gravar en català als aiguavivans ja que ells no estàn avesats a parlar amb la seua llengua si hi ha gent present que no domina el català.

De totes maneres, la conversa amb els periodistes va ser normal i no va pujar de to. Per un moment vaig tenir la sensació de que havia pogut, en part, fer reflexionar als periodistes sobre les seves primeres intencions quant a la línia i filosofia del programa. Inclos vaig fer un cridament a la seua condició de universitaris, de persones amb una formació per reconduir una mica les seues intencions i tractar amb respete i dignitiat la nostra llengua, la nostra cultura que al cap i a la fi significava tractar-nos a naltres mateixos, com a aragonesos, amb dignitat i respete. Fins i tot abans d’emetre’s el programa els vaig ajudar a traduir algunes paraules i expressions que van replegar incloent les formes normalitzades i també respectant les variants dialectals propies del lloc.

Els vaig insistir en la idea que la variant del català occidental d’Aiguaviva és molt genuïna, que està avalada  per il.lustes lingüistes i per universitats (entre la qual es troba la de Saragossa), és un “tresor lingüístic” conservat pels veïns del poble durant gairebé cinc-cents anys mantenint-se exclusivament gràcies a la transmissió oral dels aguavivans, sobretot des de fa gairebé tres-cents anys. Això diu molt de la tenacitat, del geny, i del caracter dels habitants d’este lloc i dels pobles de tota la Franja d’Aragó en haver conservat una llengua i una cultura durant tant temps i haver-la transmès als seus fills simplement amb el “boca a boca” sense l’ajuda de ningú i de cap administració. Esta cultura està i volem que estiga integrada dins d’eixe Aragó divers.

Però, després de veure el programa crec que se’ns ha faltat profundament al respecte i a més la nostra pròpia televisió, la tv aragonesa, un “ente” que últimament es dedica a “esclafar” amb excessius programes de jotes, “toros” i recorreguts pels pobles d’Aragó sense un contingut cult, original i veritablement informatiu i cultural,  intentant uniformar tota la rica cultura aragonesa daball els vells i “casposos” estereotips costumistes decimonómics i per què no dir-ho “franquistes” que vam patir durant més de quaranta anys, és a dir: jotes, “cachirulo”, “baturros”, “toros”, reys i princeps, virgens del Pilar…

Estos dies a Aiguaviva en moltes converses i tertúlies amb veïns he expressat el meu punt de vista i la meva indignació. Sí que hi ha gent que reconeix que el que van fer va ser un insultant nyap, sobretot les persones (fils del lloc) que resideixen a Catalunya i també algunes que están a Zaragoza, però són els menys. La majoria de la gent es queda amb l’anecdòtic i amb el fet que isca el seu lloc a la televisió i no li’l recrimino, en part és una reacció normal. Tantmateix també crec que hi ha molta gent que  fa no fa  entenen que hi ha alguna cosa que no quadra en este tipus de programes i en el fons es senten ofesos i “ninguneados” però no ho expressen amb tota l’energia que seria necessari. La meua opinió és que aquest és precisament el problema que existeix i que tenim a tota la Franja d’Aragó.

P. C.

Programa Bien Dicho sobre Aiguaviva

El Punt Avui – Notícia: Pacte congelat a la Franja.

Catalunya i Aragó van signar fa un any i mig un acord de reciprocitat perquè TV3 es veiés a la Franja. S’ha augmentat la potència del senyal però no s’hi han posat repetidors

Les antenes de transmissió de televisió del Mont Caro, al parc natural dels Ports. Foto: ABRAHAM SEBASTIÀ.

L’acord el van signar els governs anteriors amb una vigènciade quatre anys

El govern de la Generalitat i el d’Aragó van signar el 13 d’octubre del 2010 un acord de reciprocitat per garantir que el senyal de TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es veiés a totes les poblacions de la Franja de Ponent, i al mateix temps la televisió pública aragonesa es pogués sintonitzar a les comarques occidentals i a la costa de Tarragona.

Un any i mig després, aquell acord continua vigent, però congelat. S’havien d’aixecar 34 repetidors en territori de la Franja per poder rebotar fins a tots els racons d’aquestes comarques el senyal de TV3 emès des dels emissors del Segrià, l’Alta Ribagorça i les Terres de l’Ebre en direcció a Aragó. No se n’ha aixecat cap, encara. L’acord preveia també fer una despesa de 500.000 euros en aquestes instal·lacions i altres operacions tècniques, els quals havien de ser aportats per les dues administracions, però la implantació de l’acord no ha arribat.

El que sí s’ha fet és augmentar la potència des dels emissors catalans en direcció a les comarques de la Franja. I sembla haver obtingut bon resultat. Paulí Fontova, tinent d’alcalde de Calaceit (Matarranya) i en el passat un dels activistes a favor de TV3 a la Franja, explica que d’ençà de l’acord el senyal es rep per fi correctament a tota la comarca, excepte als pobles que no són catalanoparlants, com ara Alcanyís. I el mateix passa a la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça, excepte en els punts on l’orografia no ho permet. Carles Barrull, promotor de Convergència Democràtica de la Franja a la Ribagorça, explica que diversos pobles no reben el senyal correctament. El terreny no ho permet i sense repetidors no hi ha senyal.

A l’acord, s’hi va arribar perquè la implantació de la televisió digital va deixar sense senyal els pobles de la Franja de Ponent que, en la seva majoria, havien rebut fins llavors el senyal de TV3 sense problemes, orientant les antenes cap als repetidors del Montcaro o Alpicat. Amb el nou senyal digital necessitaven més potència i proximitat per a la recepció. Per trobar una solució global, el govern català va iniciar converses amb el d’Aragó, les quals van culminar l’octubre del 2010 amb la signatura de l’acord de reciprocitat.

Els dos governs van donar una gran importància a l’acord, especialment el català. Qui era llavors conseller de Cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, va anar a signar-lo a Lledó, al Matarranya, acompanyat pel llavors director de la CCMA, Enric Marín. Per part aragonesa, el va signar el conseller de la Presidència, el socialista Javier Velasco. Ara tots dos governs han canviat de color polític i a Aragó mana una coalició del PP i el PAR. L’acord tenia una vigència de quatre anys. De moment, fa un any i mig que està congelat.

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català | Comarques Nord.

Les associacions de la Franja demanen polítiques educatives per preservar el català

 Imprimir

Les associacions històriques de la Franja han advertit sobre la fragilitat de la llengua catalana al territori i han demanat la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la. En concret, les associacions culturals històriques de la Franja (com són l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja han posat sobre la taula un manifest en defensa del foment i la preservació de la llengua catalana i autòctona del territori a les comarques de la Franja.

En este manifest se declara que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer “els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana”, i que “qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (del Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp)”. A més, es defensa que este patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

Per la qual cosa, lo manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i també “especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat”. A la vegada, les associacions reconexien que “preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants”.

. Demanen reconeixement des d’Aragó
Per això, les associacions històriques de la Franja exigeixen que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa, que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica; i que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

Membres del CUSC al X Congrés Internacional de Lingüística General « CUSC-UB.

El 10è Congrés Internacional de Lingüística General, celebrat entre el 18 i el 20 d’abril de 2012 a la Universitat de Saragossa, va ser enfocat cap a l’intercanvi d’informació i recrea sobre els diversos components del llenguatge i les llengües estudiats des de diferents perspectives teòriques.

Natxo Sorolla i Xavi Tenorio, sociòlegs membres del CUSC, van presentar, respectivament,  les següents comunicacions: “Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de Xarxes Socials a la Franja” i “Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja”.

Les llengües d’Aragó al primer terç del segle XX, per J. L. Aliaga « Xarxes socials i llengües.

L’autor m’ha fet arribar la informació d’un llibre. Crec que serà recomanable per a explorar l’origen del reconeixement del català a la Franja. De fet, el llibre sobretot disposa d’informació de l’aragonès. Però hi ha alguns punts que em pareixen summament interessant. Potser pel que es publicava sobre el català de la Franja. Però sobretot, per comprovar allò que no se sabia a principis de segle passat.

• Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época
• ¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900?
• Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón
• Colecciones de voces de Valjunquera (Gregorio Burgués Foz)
• Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones filológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

Adquirir el llibre

Portada i índex del llibre

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B

José Luis Aliaga Jiménez

PBP:22 EUR

ÍNDICE
Nota preliminar . 11
La cuestión de las lenguas de Aragón a comienzos del siglo veinte (1901-1917) . 15
Las lenguas de Aragón en el contexto sociológico de la época . 23
¿Qué se sabía del aragonés y del catalán de Aragón en torno a 1900? . 32
Un silencio clamoroso: el catalán de Aragón . 33
Impericia y prejuicio. El imposible renacimiento del aragonés . 49
El problema de la lengua en las instituciones culturales de Aragón . 52
Rebuscando en el pasado: la legitimación teórica
del regionalismo lingüístico . 63
Una ciencia exótica. Que la lingüística no te arruine
una convicción sólida . 76
Nota fi nal . 86
Bibliografía . 87
Ilustraciones . 93
Lenguas y academias en la prensa aragonesa (1901).
A propósito de Cantas baturras de Gregorio García-Arista . 105
El post scriptum de Cantas baturras, de Gregorio García-Arista . 107
El Mercantil de Aragón . 110
Diario de Zaragoza . 112
Diario de Avisos de Zaragoza . 123
El Noticiero . 137
Textos y testimonios sobre las lenguas de Aragón. Los Juegos Florales de Zaragoza (1901-1904) . 139
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1901) . 141
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de de Zaragoza (1902). Mosen Alfredo Llatsé y Mompón . 147
Colección de voces alto-aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Apéndice. Benito Coll y Altabás . 169
Colección de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1903). Mora de Rubielos. Joaquín Villarroya Casanova . 171
Colección anónima de voces aragonesas, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1904). La Almunia de Doña Godina . 185
Colección de refranes, modismos y frases usados en el Alto Aragón, presentada a los Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás . 203
Nuevos documentos del Estudio de Filología de Aragón (1915-1917) . 271
La Memoria de 1919 . 273
La Memoria de 1930 . 278
Colección de voces de Barbastro (fragmento). Nicolás Santos de Otto y Escudero . 281
Colección de voces de Berdún. Manuel Martínez . 283
Colección de voces de Oliete y Alcaine. José María Ramos Loscertales . 285
Colección de voces aragonesas. Bienvenido Royán . 287
Colecciones de voces de Valjunquera (fragmento). Gregorio Burgués Foz . 291
Colección de voces de Sádaba (Cinco Villas). Policarpo Núñez . 295
Colección de voces de Adahuesca. Mariano Supervía . 299
Colección de voces del Bajo Aragón (Calanda). Miguel Sancho Izquierdo . 305
Colección de voces aragonesas (fragmento). Fernando de Juan y del Olmo . 311
«Introducción (fragmento)» a la Colección de voces del dialecto alto-aragonés, presentada a los
Juegos Florales de Zaragoza (1902). Benito Coll y Altabás. 343
Mapa de la Provincia de Huesca dividido en regiones fi lológicas, de Benito Coll Altabás (1902)

Libros – LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B – Gara d’Edizions – Gara d’Edizions.

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B

José Luis Aliaga Jiménez

Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja « Xarxes socials i llengües.

Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català  a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja

Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL  presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.

Asoziazión Nogará Religada – Chornadas d’as Luengas d’Aragon de l’Asociacion Cultural Nogara.

Concierto XVIII Chornadas d’as Luengas d’Aragón

http://www.facebook.com/events/133465333451679/

6/2/2012

NOTA DE PRENSA

 “TURIA” RESCATA DEL OLVIDO LA POESÍA DE JESÚS MONCADA

TAMBIÉN ANALIZA LA VIDA Y LA OBRA DE MANUEL POLO Y PEYROLÓ

La revista cultural TURIA distribuirá su nuevo número a partir del próximo día 15 de marzo y, como es habitual, entre la amplia variedad temática de los textos que componen el sumario, los lectores que se interesan por los asuntos y protagonistas aragoneses no quedarán defraudados. Les aguardan dos sugestivos artículos: el primero de ellos dedicado a rescatar del olvido la poesía de Jesús Moncada. Sin duda, el gran escritor de Mequinenza, de reconocida solvencia y prestigio como narrador gracias a novelas como “Camí de sirga”, nos revela ahora una faceta inédita y digna de atención.

También las páginas de TURIA redescubren a uno de los personajes más singulares   y notorios del siglo XIX turolense: el escritor, profesor y político Manuel Polo y Peyrolón. Quien fuera uno de los nombres propios más prolíficos y activos del conservadurismo español, mostró siempre un verdadero compromiso social y creativo con Teruel. Carlista, católico y costumbrista, Polo y Peyrolón merecía una aproximación que nos clarificara y actualizara su controvertida biografía.

LA PREHISTORIA LÍRICA DE JESÚS MONCADA

A través de un trabajo elaborado por Javier Barreiro, TURIA ofrece la posibilidad de conocer más y mejor la labor creativa de Jesús Moncada (1941-2005). El hallazgo, en una librería de viejo, de un conjunto de poemas de Moncada publicados en 1961 constituye toda una sorpresa. Barreiro nos da noticia detallada de este rescate y valora los versos que Jesús Moncada escribiera en su juventud y que vieron la luz en una llamada “Hoja mural de poesía para el pueblo”.

Jesús Moncada había hecho el bachillerato en Zaragoza, en el Colegio de Santo Tomás, donde tuvo como profesor de literatura a Rosendo Tello. En 1961, fecha de la edición de sus versos, se encontraría estudiando en la Escuela de Magisterio, donde obtuvo el título que después ejercería en su Mequinenza natal.

El interior de la publicación es un desplegable con los dibujos intercalados entre los textos. Dos poemas breves con los títulos de “Gaviota de la agonía” y “Gaviota del amigo”, dos narraciones dialogadas que se pueden considerar como prosa poética, “Emboscada” y “Lilas”, y diez composiciones cortas que Moncada enmarca bajo el título general de “Poemas” son el contenido de la publicación.

Según el análisis de Javier Barreiro, lo que los textos de Jesús Moncada  nos ofrecen “es, evidentemente, una poesía juvenil, profusa en melancolías, soledades y asonancias pero en la que ya se entrevé un uso estético del lenguaje. El simbolismo de las imágenes es muchas veces evidente y remite a otros poetas de la moderna tradición hispánica”.

No obstante, en opinión de Barreiro, “con sus ingenuidades juveniles y el peso de su inadaptación pero también con su pureza expresiva, estos poemas son un elemento imprescindible para conocer la prehistoria poética de uno de los tres o cuatro más importantes narradores aragoneses del último medio siglo”.

Uno de esos textos líricos ahora rescatados del olvido es “Emboscada”: “El niño era un río sin peces. El viento / le traía -¿dónde las cortaba el viento?- / historias blancas y azules. / Y tenía rosas. Y pájaros. Y una plaza / silenciosa. Un cuento de marineros. Y un / arlequín de trapo. / Un día el niño tiró su arlequín de trapo / al lago. Y el viento suave gruñó historias / terribles. / El niño lloraba. / -¡Viento! ¡Ay, mi amigo el viento!. / Y a la plaza silenciosas llegaron los ecos / desconocidos de la muerte de las flores blancas”.

REDESCUBRIR A POLO Y PEYROLÓN

En el sumario de este próximo número de TURIA también sobresale la publicación de primera parte del artículo “Manuel Polo y Peyrolón: católico, carlista y costumbrista”. Se trata de un amplio, interesante y riguroso texto de divulgación que permite rescatar del olvido la figura de Manuel Polo y Peyrolón (1846-1918), uno de los indiscutibles protagonistas del siglo XIX turolense. En él, Francisco Lázaro Polo elabora un pormenorizado análisis, que ocupará dos entregas, acerca de un autor que siempre consideró la Sierra de Albarracín, en la que pasó largas temporadas estivales y de mayor, “como su verdadero hogar, así como su eterno y añorado paraíso”. Y esa serranía turolense no sólo será su espacio literario,  también el territorio donde comience su carrera política, o donde ejerza su catolicismo.

Sin duda, nos dice Lázaro Polo en su artículo, la de educador fue una de las tareas más importantes que Polo y Peyrolón llevó a cabo a lo largo de su vida. Tras comenzar como docente en la Universidad de Valencia, pasaría medio siglo como profesor de enseñanza secundaria en los institutos de Teruel y Valencia. Sus ideas educativas, están recogidas en “La enseñanza en España ante la ley y el sentido común”, una obra publicada en 1909. En ella distingue la instrucción y la educación y arremete contra los distintos planes de estudio diseñados en el siglo XIX en España. También propone seguir modelos de educadores católicos como el del pedagogo Andrés Manjón, que propugnaba métodos inéditos hasta entonces como la escuela al aire libre, el contacto con la naturaleza o la enseñanza cívica.

Aunque son muchas las ocasiones en que Polo y Peyrolón roza la irracionalidad en sus reflexiones, a menudo reaccionarias y trasnochadas, también se encuentra entre los que señalan que la educación debe servir para regenerar España. No obstante, Polo y Peyrolón atacó siempre a los paladines de la coeducación o de lo que llama la “escuela bisexual”. Además, como ferviente católico, se manifestó en contra de la secularización de la enseñanza. No en vano, su condición de activo propagandista del catolicismo le valió que el papa León XIII le condecorara con una de las máximas distinciones vaticanas: la cruz “Pro Ecclesia et Pontifice”.

Defensor de tesis como la de que “es mejor un pueblo moral y virtuoso, aunque ignorante, que un pueblo culto e instruido”, igualmente encontraremos a Polo y Peyrolón entre los que arremetieron con virulencia contra las nuevas teorías de la ciencia que imperan en su tiempo, como el naturalismo o el darwinismo. Así lo hizo en su libro “Supuesto parentesco entre el hombre y el mono”, de 1878.

Por último, Polo y Peyrolón elaboró numerosos libros de texto destinados a los estudiantes que gozaron de notable éxito y fueron utilizados como manuales e incluso recomendados por profesores que no compartían sus ideas.

La actividad política de Manuel Polo y Peyrolón siempre se produjo en las filas del carlismo español, ejerciendo como diputado y senador y convirtiéndose en uno de los principales portavoces conservadores. También escribiría varias obras en defensa de su ideología carlista y en las que desarrolló su críticas al liberalismo y la masonería.

Los Xeic! trien lletres de Desideri Lombarte per a gravar el proper videoclip 14 febrer 14UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
trackback , edit post

Los Xeic! són un grup de les Terres de l’Ebre que al seu darrer disc van incloure lletres de Desideri Lombarte. Ho explicàvem a este apunt:  Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec! 

I han anunciat que en lo tema Pàtria menuda, que sorgix d’un poema de Desideri, han gravat lo seu darrer videoclip. Ja en van gravar un en la lletra del poeta matarranyenc Amics treballadors. Esperem poder-lo sentiri veure  molt prompte. La nostra pàtria són los nostres amics!

NOU VIDEOCLIP..

Este cap de setmana passat ens vam estar gelant de fred mentres gravabem el que serà el nostre proper videoclip. El tema escollit ha estat pàtria menuda de l’últim treball Sirga. El video ens passejarà per diferents indrets de la nostra comarca, la nostra petita pàtria, llocs com el castell de Miravet, el poble vell de Corbera d’Ebre, etc…

El que si que us podem avançar es que no serà l’últim videoclip d’aquest any…

Per anar obrint boca us deixem unes imatges de la gravació.

Llengua i seducció

Jornades per la dignificació lingüística

Fraga (Baix Cinca)

-Divendres, 16-3-12, Hotel Casanova (Av. Madrid 54).

21:00:  Sopar  presentació del llibre Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser a cura d’Àngel Velasco i Quim Gibert, coeditors.

-Dissabte, 17-3-12, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).

10:00.- Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga.

10:15.- Ponència Un món, dues literatures, mil punts de vista a càrrec de Francesc Serés, escriptor. Presentarà: Francesc Ricart.

11:00.- Ponència La antiseducció del genocidi a càrrec de Josep Ma. Prim, assagista i autor del llibre Contra la Franja. Crònica de l’agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida Presentarà: Quim Gibert, psicòleg.

11:45.- Descans

12:15.- Xerrada sobre «L’experiència d’Escola Valenciana, federació d’associacions per la llengua», a càrrec de Diego Gómez, en representació de l’entitat. Presentarà Àngel Velasco, filòleg.

12:45.- Ponència Renaixement de la llengua hebrea. Un model a seguir a càrrec de Tessa Calders, directora de l’Institut del Món Juïc. Presentarà: Ma. Eugènia Cabrera, hebraista.

Programa complementari del cap de setmana:

17:00.- Passeig per la Fraga antiga a càrrec de Joaquim Salleras, historiador. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

-Diumenge, 18-3-12

10:00: Eixida Naturalista amb José Luis Escuer, biòleg. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

Organització:

Casal Jaume I de Fraga, amb el suport d’Òmnium Cultural de Ponent, Fogaril i calaixera, Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i Fundació Reeixida.

Ahiere hese feito 75 anyos Desideri Lombarte

Os suyos vecíns feran una cursa o domingo dica o Tossal d’els Tres Reis ta remerar-lo.

8 febrero, 2012 | Cultura, Matarranya | Autor: Arredol | 

Desideri Lombarte (Foto: lafranja.net)

Desideri Lombarte ye un d’os escritors contemporanios mas importants d’a literatura catalana en Aragón, destacó como poeta, encara que tamién escribió teyatro y novela, fació treballos de rechira historica y antropolochica, articlos d’opinión, amás de numerosos debuixos tar ilustrar os suyos treballos.

Estió tamién un important dinamizador cultural que fació parti d’os movimientos culturals que emercheban con fuerza en os anyos ueitanta con a ilusión d’a democracia. Entre atras cosas, treballó a-saber-lo por a dignificación d’a suya luenga en Aragón y estió miembro fundador y vicepresident de l’Asociación Cultural d’o Matarranya y un d’os organizadors en Aragón d’o II Congreso d’a Luenga Catalana.

Naixiu o 7 de febrero de 1937, en o preto d’a Guerra Civil Espanyola, d’o Mas del Molinar, en o temin de Penyarroya de Tastavins. A os quaranta y quatre anyos, a gravetat d’o suyo estau de salut, con afeccións renals y cardiacas l’obligan a deixar a suya faina de delineant y decide adedicar-se a la suya gran pasión, escribir y investigar. Asinas, a suya trachectoria como escritor se concentra en os diez zaguers anyos d’a suya vida. Una decada prodichiosa, curta pero intensa, mientres a quala produce una gran y variata obra. Morió en octubre de 1989, con cinquanta y tres anyos, quan yera en l’inte mas rico y prolifico d’a suya trachectoria literaria.

Con motivo d’o 75º aniversario d’a suya naxedura, os suyos vecíns, ta conmemorar-lo, feran una gambada o domingo 12 de febrero por totz aquers pinars y cortixos que acompanyón a suya memoria y a suya obra como eterno emigrant, dica o Tossal d’els Tres Reis.

Fuent: https://www.lafranja.net/?p=8452

Ahiere hese feito 75 anyos Desideri Lombarte | Arredol.

Nascut als Masos dels Molinars (Pena-roja) un 7 de febrer de 1937, Desideri Lombarte va ser un dels intel·lectuals més brillants que ha donat lo Matarranya. S’ha escrit molt sobre la seua obra poètica, lo seu compromís i el seu territori. Avui faria 75 anys. Avui tindriem una obra encara més gran d’este mestre. Ho tindríem si no l’haguere acompanyat als 53 anys lagalvana dolça.

En este motiu, lo diumenge que ve, 12 de febrer (2012), caminarem per tots aquells pinars i masos que van acompanyar la seua memòria i la seua obra com a etern emigrant, fins lo Tossal dels Tres Reis. Un acte integrat en laRenovació de la Flama que organitza la Penya el Setrill de Benicarló, en la participació de clubs excursionistes de les comarques veïnes. Si esteu interessats, confirmeu l’assistència.

Ara vindrà

Ara vindrà un bon temps dolç i suau,

no farà ni molt fred ni gran calor.
Quatre núvols blanquets i un cel molt blau
i no bufarà vent de cap cantó.

No em torbaran la calma estranyes veus,
ni em distrauran converses i cançons.
Caminaré pausat, com antic déu
camins amples, trescats, sense estretons.

Alenaré l’airet de la vesprada
per uns espais de blat madur brodats,
canya roja i espiga molt granada.

No faré anar la falç pel groc dels blats
ni esperaré si mou la garbinada,

ni aniré a pasturar més bous al prat.

Avui faria 75 anys Desideri Lombarte – Caminada de commemoració « Xarxes socials i llengües.