La Franja

La Codonyera i la defensa de la llengua – Artur Quintana i Font – The MEMORO Project.

Relatat per Artur Quintana i Font | 1936

Penjat per FernandoG | 24/05/2010

Una conversa a la piscina « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 31 d’agost de 2012

Fa calor. Ajaguda a la gandula, la jubilada intenta avançar en la lectura d’un best-seller. Vora seu un matrimoni vigila les evolucions de la filleta.
—¡No te acerques al agua! —fa la mare.
—No patixques tant, que jo la controlo —la tranquil·litza el marit.
És una altra de les parelles que, tot i parlar en català entre ells, han decidit fer-ho en castellà amb els fills.
—Per què no li parleu com natros? —pregunta la lectora distreta.
El matrimoni es mira i arronsen els muscles.
—I què més dóna? —fa el marit— Total, el castellà l’entén tothom.
—És que no volem que tingue problemes a l’escola. La mestra mos ha dit que millor que li parléssem castellà… —diu la dona.
La del llibre mira al seu voltant i constata que no són els únics que segueixen estes directrius tan poc pedagògiques. Entre els matrimonis mixtes i els que no volen «problemes», són majoria els que s’adrecen en castellà als fills.
—Si la cosa seguix així, d’aquí a poc ningú farà servir la nostra parla —insisteix la dona.
—No dona, no. Ací sempre s’ha parlat i es parlarà, el xapurriau —diu el marit amb l’aplom de qui té les coses clares.
—Vols dir…? —fa la jubilada una mica fatigada pel tema—. No crec que de grans, la vostra xiqueta i tots eixos menuts, es passon a la nostra llengua per art de màgia. Veig més fàcil que els pocs que sí que la pàrlon l’abandónon perquè no els valdrà per a res.
El pare s’aixeca de cop i agafa la nena, que s’havia acostat massa a la piscina.
—¿Qué te ha dicho mamá? No pases la valla, que te puedes caer al agua —la renya.
Torna al llibre, però les lletres li ballen davant els ulls. De fons, el xipolleig dels banyistes i els crits de la canalla, tots en un castellà monolític.
Les orinetes sobrevolen el recinte, a l’espera del seu torn per abeurar. «D’ací deu o quinze anys no en quedarà cap, d’orineta —pensa la lectora de best-sellers—. Només ‘golondrinas’».
I sent com si el món s’anés pansint sense remei: fent-se petit, eixut i mooolt avorrit.

Com parlaven els nostres avantpassats « Lo finestró del Gràcia.

Conferència a la Freixneda sobre el tema “Com parlaven els nostres avantpassats. Una aproximació lingüística a través dels nostres documents”, a càrrec de Maria Teresa Moret Oliver, de la Universitat de Saragossa, Àrea de Filologia Catalana, el dia 10 d’agost, a les 19,30 hores.

Veure a: Ajuntament de la Freixneda

La Fresneda Web – Com parlaven els nostres avantpassats? Conferencia a cargo de la Dra. M. Teresa Moret sobre la evolución de nuestra lengua. Ver resumen..

El dia 10 d’agost a les 19:30

Ballant amb la FACAO i amb el català: Carlos Alustey, el president de la Comarca del Baix Aragó-Casp (PAR) «.

El president del PAR del Baix Aragó-Casp Carlos Alustey està fent possible combinar les posicions més radicalment anticatalanes de negar que a la Franja es parla català i a la vegada marcar-se un discurs en català al Matarranya recordant que va estudiar a Barcelona. No es pot afirmar que a Favara es parla aragonès, perquè clar, de cap de les maneres és català, i contradir-se un altre dia a Favara parlant català que va aprendre a Barcelona. O hi ha intercomprensió entre el parlar de Barcelona i el Baix Matarranya, o són dos parlars tan radicalment diferents que un és la llengua aragonesa i l’altre la llengua catalana.

Carlos Alustey (PAR) amb els radicals de la FACAO:«En mi opinión no es catalán sino aragonés. Es la lengua materna y no se escribe, es distinta al catalán puro».

Carlos Alustey (PAR) presidint la presentació d’un treball de recuperació de la literatura oral comarcal: “concluyó con unas breves palabras en catalán recordando su infancia en Barcelona. Asimismo, mencionó el abundante léxico catalán presente en el habla caspolina, «un nexo de unión al que resulta conveniente recurrir en momentos de diferencias de política lingüística»”.

Esta forma de contradir-se en la part fonamental ja és habitual al PAR. María Herrero, diputada del PAR que es va ocupar de defensar públicament a la televisió aragonesa que el català no existia a la Franja, inicia mítings a la Franja en català “perquè va estudiar a Lleida”. No recorda que el seu discurs es basa en què el parlar de Lleida i el parlar de la Franja res tenen a veure? De tant simpàtics que volen caure, acaben caent mal.

PAMI (Plataforma d’Afectats per Mancances Idiomàtiques) « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 20 de juliol de 2012

Quan ens afligeix un problema, tendim a agrupar-nos en associacions i plataformes. D’aquesta manera compartim experiències amb d’altres afectats, tenim més força i és més fàcil trobar solucions als nostres mals. A casa, per exemple, som d’una associació de pares amb fills malalts de càncer i d’una de malalts d’esclerosi múltiple, entre d’altres. Penso que déu n’hi do, però ja se sap que aquestes coses vénen com vénen. Tenim la sort, però, que no ens cal ser d’una associació de gent afectada de no parlar català. Perquè això sí que ho sabem fer, gràcies a Déu i als nostres pares, que es van ocupar de transmetre’ns la llengua familiar. Per això, quan a Sergio del Molino –columnista del diari digital en aragonès Arredol– li van demanar una signatura els de la plataforma d’afectats “No Hablamos Catalán”, el seu impuls de bon ciutadà va ser recomanar a la senyora una acadèmia on pal·liar aquesta mancança, ja que, tal i com escriu, “sin salir de Zaragoza podeba trobar excelents profesors”. Els que ens dediquem al món de la comunicació, sabem que una de les normes bàsiques per a transmetre positivament el nostre missatge és no usar mai expressions de negació. Tanmateix sempre hi ha excepcions, i en aquest cas em fa l’efecte que els de la plataforma d’afectats per la mancança idiomàtica comuniquen just allò que són: un grup amb l’objectiu de destruir l’actual realitat lingüística (parlants, escriptors, estudiosos i, en definitiva, els fets sostinguts per totes les universitats i la RAE) per a substituir-ho pel desert monolingüe. Si això ho traslladéssim al patrimoni material, seria l’equivalent a enderrocar tots els edificis tradicionals que hi ha a l’Aragó per aixecar-ne uns d’estètica “Marina d’Or”. Potser és aquest el paradís que imaginen: tots els aragonesos parlant només castellà i vivint en cases idèntiques. A mi no m’agrada. I a vostès?

Catalán aragonés oriental-2

Nationalia – Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers.

Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers

19/06/2012

Popular Party-led Aragonese government to change law in order to “avoid imposition” of Aragon’s own languages · Chunta Aragonesista says the change will deal a “death blow” to Catalan and Aragonese · Civic organisations in the Franja ask for an official status for both languages and their use in education

Dolores Serrat. / Image: government of Aragon

Aragonese and Catalan languages are set to lose the official recognition they had gained in 2009. The Aragonese government, led by Popular Party Spanish conservatives (PP), announced yesterday that the current Law of languages will be substituted by another one in order to “avoid any kind of imposition” of Aragonese and Catalan. What is more, the new law will even drop the use of the name “Catalan” for the language spoken in the Franja (eastern area of the Aragonese territory) and will substitute it with the long, non-scientific denomination of “own Aragonese language of the eastern area of the [autonomous] community”.

Aragonese minister for Education, University, Culture and Sports Dolores Serrat said that public administrations will no longer have any obligation to answer citizens who use Catalan or Aragonese in those languages. The new norm also foresees to create a single academy for all the so-called “linguistic modalities” of Aragon, which in practice means that the door is open to deny that Aragonese and Catalan are languages of their own. This contradicts the scientific community.

Criticism by the Aragonese nationalists

Chunta Aragonesista (CHA, main party of the Aragonese nationalism) spokeswoman Nieves Ibeas said yesterday that the legal change will deal a “death blow” to both languages by “fragmenting” them. Ibeas denied that the current norm imposes anything to anybody and accused the PP of “being afraid of acknowledging the trilingual character of Aragon”.

Organisations in the Franja call for an end to discrimination

Pro-Catalan cultural organisations (linked under the Cultural Initiative of the Franja) reacted to the announcement by saying that Catalan and Aragonese should be officially recognized in the laws of Aragon and that they should be included in school curricula. Until now, they can only be learnt on a voluntary basis.

The organisations said that the announcement is “deeply worrisome” since Catalan suffers from an “excessive fragility” and that it is undergoing a process of linguistic substitution among the younger generations in the Franja.

Catalan is spoken by some 42,000 people in the Franja, while Aragonese has about 25,000 speakers (only 13,000 of them being mother tongue speakers) in the whole of Aragon, according to data from sociolinguist Natxo Sorolla’s blog.

Further information:

• Previous articles on Nationalia: “Our children can only study Aragonese and Catalan once the school day is over” and Aragonese and Catalan languages recognised by the assembly of Aragon

20120712 PREMSA DoloresSerrat 04 Modalitats Lingüístiques

20120712 PREMSA DoloresSerrat 03 Català

20120712 PREMSA DoloresSerrat 07 Dubtes

20120712 PREMSA DoloresSerrat 06 Ajuntaments

20120712 PREMSA DoloresSerrat 05 Bilingüisme

Declaracions cedides per Ràdio Matarranya

ERRETA NOTÍCIES DE LA T.

QUI DEFENSA EL CATALA A L’ARAGÓ: CAPITOL 10

La Sala de Juntes del Rectorat de la UdL acogió ayer un debate sobre el catalán en la escuela y en la franja bajo el título Ja n’hi ha prou! La moderadora Cecília Gaspà presentó a los dos ponentes de la mesa redonda, el sociolingüística Jordi Solé y el sociólogo Natxo Sorolla. Estaba previsto que el profesor y ex director de las Escoles Alba también asistiera al debate, pero finalmente no pudo acudir. El primer poniente, Jordi Solé, empezó su intervención Ens volen liquidar! explicando que “el catalán ha recibido un guantazo impresionante por parte de Aragón” y prosiguió durante más de media hora relatando unos capítulos de un libro que todavía no ha publicado, donde utilizaba la fábula para explicar un litigio entre dos comunidades. Un relato que recordó a Rebelión en la granja de George Orwell y que dejó muy clara la posición de Solé, que no quiso aportar nada más a su turno de palabra. A continuación, el ponente Natxo Sorolla abarcó el tema de la Ley de Lenguas en Aragón más profundamente, haciendo un análisis del contexto de la Franja. Sorolla explicó que en la Franja no hay más de 50.000 habitantes que hablan catalán,y esta cifra representa tan sólo un 1% de los casi 10 millones de hablantes de la lengua catalana. Además, Sorolla analizó por qué en la Franja se le llama xapurriau a lo que en realidad es catalán y por qué se refieren a Aragón Oriental cuando quieren decir catalán de la Franja. Por tanto, aclaró que el aragonés oriental es un dialecto del aragonés. A la mesa redonda acudieron una veintena de personas, que esperaron su turno de palabra más de lo esperado, ya que los ponentes alargaron sus intervenciones. Este debate se organizó debido a las constantes agresiones que esta sufriendo la lengua catalana en distintos territorios. Las organizaciones de la Esquerra Independentista, representadas a Lleida por la CUP, Arran, SEPC y Casal Independentista l’Ocell Negre, organizaron esta jornada de reflexión con el objetivo de defender el catalán y aclarar algunas dudas sobre la lengua en Aragón, en concreto en la Franja

Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües.

Fa temps que vaig començar a recopilar els avals de tot tipus que té la denominació de català a la Franja. Les últimes propostes que amenacen en traure-li fins i tot lo nom a la legislació aragonesa fan necessari reviscolar tots estos avals per al nom de la llengua, i renovar-los en la incorporació d’alguns de nous. Destaquen lo Manifiest de la comunitat científica internacional del REA, Camilo José Cela l’any 1965 (via Pep Espluga) i la comunitat de wikipedistes de les principals llengües.

Avals lingüístics i acadèmics

• Universitat de Saragossa:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
    • Text que avala la denominació
  • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Disglosia funcional y actitudes lingüísticas en la Litera (Huesca)
      • “Dentro del territorio aragonés, su máximo exponente lo encontramos en una extensa franja situada en la zona oriental de la región, que abarca desde los Pirineos hasta el Matarraña turolense y que se caracteriza por la convivencia que en ella se da entre el castellano y el catalán (o variedades de estas lenguas).”
    • “En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán”. Diario del Altoaragón, 20/03/2009
  • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón Casas.  Aproximación al estudio de la entonación aragonesa.
    • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
• Institut d’Estudis Catalans
• Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
  • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
• Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
  • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
  • Aval de Camilo José Cela (1965) al nom de la llengua a la Franja
• Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

• Ensenyament en català a la Franja:

  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
  • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
• Llei de patrimoni cultural (Aragó)
  • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
    • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
• Llei de llengües d’Aragó (2009)
  • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
• Altres lleis:
  • …
• Comarques i Ajuntaments:
  • Comarca del Baix Aragó – Casp: LENGUA Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano.
  • Ajuntament de Fondespatla: En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
  • Comarca del Matarranya: El ciclo festivo en el Matarraña, Usos y Costumbres Sus costumbres y simbología se comparte en todas aquellas tierras y comarcas pertenecientes al dominio lingüístico catalán.
    
    • Además, el vicepresidente también destacó que “el catalán es una lengua aragonesa” y que “esperamos que esta iniciativa que hoy comenzamos pueda ir consolidándose a lo largo de los años como una de las actividades propias de ‘Sant Jordi’ en el Matarraña”. (enllaç)
  • Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya.
  • Comarca del Baix Aragó: La Ginebrosa. Su topónimo procede del término “ginebre”, enebro en catalán, en referencia a la abundancia de este arbusto en la zona.
  • Comarca del Baix Cinca: El Justicia recibió en la sede de la Comarca del Bajo/Baix Cinca a los ciudadanos. Problemas derivados de(l) (…) uso del catalán en las instituciones.
  • Comarca de la Llitera: nuestra riqueza idiomática sonde se convive diariamente y sin tensiones entre el castellano y el catalán.

Avals socials

• Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
  • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
• Viquipèdia en català:
  • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
• Wikipedia en castellà:
  • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
• Wikipedia en anglès:
  • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
• Wikipedia en aragonès:
  • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
• Wikipedia en francès:
  • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane² parlée par environ 10 000 000 de personnes^{N 1} dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
• Wikipedia en alemany:
  • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

• Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
• Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
• Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón
  • La lengua de los valencianos (1975):

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

• Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
• Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  
• Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
• Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
• L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
• País Valencià:
  • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
  • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).

S’imposa la línia dura en la deogoració de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

S’imposa la línia dura en la deogoració de la Llei de llengües 18 juny 18UTC 2012

La Consellera Serrat ha anunciat la derogació de la Llei de llengües. En la la nota de premsa del Govern d’Aragó es desgranen els punts claus que dirigiran aquesta derogació. Hi ha quatre eixos vertebradors per a entendre la proposta:

• Reconeixement de l’aragonès oriental (sic) i supressió del català
• Creació d’una única institució estandarditzadora per a les dues llengües aliena a l’IEC  i supressió del Consell Superior de les Llengües
• No es garantix l’alfabetització general de la població dels territoris en català.
• La Llei de llengües se suprimix i se substituix per una de nova. No es modifica l’anterior Llei.

S’imposa la línia secessionista de l’aragonès oriental per a suprimir el consens acadèmic respecte  la llengua catalana, parlada a la Franja:

Concretamente distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. “La ley busca evitar –ha dicho- que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”.

El Partit Popular manté la seua oposició al reconeixement de la diversitat lingüística a Aragó, però invertix la tàctica per a erosionar-les, donat que a finals dels anys 90 el PP aragonès defensava l’existència del català i s’oposava al reconeixement de la llengua aragonesa.

Se distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas.

En la nota de premsa només es menciona la denominació de català per a ressaltar-ne una suposada imposició

Derogar aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.

El Govern d’Aragó farà una única Acadèmia que estandarditze el català (en diran aragonès oriental)  i l’aragonès, de manera autònoma a la resta del domini lingüístic. A més, suprimix lo Consell Superior de  les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics representants de la diversitat de visions:

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

A més, la línia per a imposar aquesta nova política lingüística és la de derogació de l’antiga Llei, i no la seua modificació.

Una vez aprobada (el borrador del anteproyecto de ley) por las Cortes de Aragón supondrá la derogación de la Ley 10/2009 de 22 de diciembre.

Els mitjans de comunicació n’han fet una lectura acrítica, fent menció que se suprimix la imposició lingüística, tot i que la Llei no la preveia en cap apartat:

• El Periódico de Aragón: El borrador de la nueva ley de lenguas suprime el carácter impositivo
• Heraldo de Aragón: La nueva ley plantea la promoción de la lengua aragonesa sin imposición

L’argumentació de fons de la presentació per part del Govern d’Aragó ha estat totalment cínica. A pesar d’haver presentat la línia més dura per a la modificació de la Llei de llengües, Serrat ha anunciat que “debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”. I també s’ha posat accent en una aparent potenciació d’estes llengües, a pesar de suprimir qualsevol punt de l’anterior Llei que en garantisca el seu aprenentatge per tota la població o l’ús amb l’administració:

El objetivo de la futura norma es “potenciar las modalidades lingüísticas locales como el mejor testimonio de nuestro patrimonio poniendo el acento en su protección, promoción y difusión”.

El texto reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

Así garantiza que, en las zonas de utilización, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas.

Així, la línia més dura del PP i del PAR s’ha imposat en la política lingüística aragonesa, incorporant un terme acientífic com el de l’aragonès oriental creat pels grups més radicals i violents enlloc de jugar amb les modalitats lingüístiques, o creant una nova acadèmia normativa  que no distingeix entre català i aragonès. És possible que tota esta tàctica intente centrar el debat en les denominacions, per a desviar l’atenció del problema de fons: la substitució lingüística i la fragilitat sociolingüística del català i l’aragonès.

És una pena que a la roda de premsa hi ha hagut també el Director de Cultura Javier Callizo (PAR), qui l’any 2000 va defensar un Aragó trilingüe de manera brillant:

Creo que tenemos los aragoneses un modelo propio, un modelo trilingüe, porque es así; los aragoneses hablamos tres lenguas; eso, para quienes desearían sólo hablar la lengua del imperio, a lo mejor, es incómodo, parece una cosa de palurdos. A mí, que en Aragón tengamos tres maneras de vibrar, de sentir, de morir, me parece una de las mayores riquezas, y creo que, no sólo desde el punto de vista del patrimonio cultural, sino desde el punto de vista de la garantía de los derechos que se invocan en el Estatuto de Autonomía.

Temps de Franja digital.4.

La DGA entrega sus premios literarios – Escenarios – El Periódico de Aragón.

Óscar Latas, Premio Arnal Cavero por Chuecos florals, aprovechó sus agradecimientos para recordar a la persona que le da nombre al galardón (“del que se cumplen 50 años de su muerte”) y para reivindicar que “la lengua aragonesa hay que sacarla a pasear”. En una línea parecida, Carles Terés (Premio Guillem Nicolau por Licantropía) defendió la lengua catalana, “una de las patrimoniales de Aragón”, y reivindicó ante Vadillo que sus hijas “no sufrieran el analfabetismo de su lengua materna como hemos padecido su madre y yo”. Angélica Morales (Premio Miguel Labordeta por Desmemoria) recordó que este era su “primer poemario” y que se lo debe a Dolan Mor.

El consejero de Cultura y patrimonio de la comarca del Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp se desmarca del V Encuentro de entidades de la Antigua Corona de Aragón

Hipólit Solé (CHA): “Desde la Delegación de Cultura y Patrimonio de la Comarca del Bajo Aragón/Caspe-Baix Aragó Casp quiero desmarcarme del V Encuentro de Entidades de la Antigua Corona de Aragón que se va a celebrar en Caspe los días 9 y 10 de junio de 2012, organizado por la Coordinadora de Entidades de la Antigua Corona de Aragón “Los Tres Reinos”, La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental-FACAO y la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán”.

Hipólit Solé muestra su malestar por la colaboración por parte de la comarca del Bajo Aragón Caspe/ Baix Aragó Casp ya que “se trata de un tema de Cultura para el que no se ha contado con la opinión del consejero competente”. El consejero ha trasladado ya al Presidente comarcal su malestar y ha reclamado que no vuelva a producirse una invasión en las competencias de este tipo.

Solé recuerda que “en ningún momento han solicitado mi opinión ni mi consentimiento para que luciera en estas jornadas el logo de la comarca”. Y recuerda que “se nos ha privado de la posibilidad de valorar la implicación que debe tener la comarca en determinados temas y tampoco se nos ha permitido aplicar los criterios con los que gestionamos la política cultural en la comarca”.