Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Recerca

Manel Riu: l’inexistent català d’Aragó

abr. 28
Baix Cinca, Estudis lingüístics, Llitera, Matarranya, Mesquí, Ribagorça

 

Comments Off none Read more

El professor Rémi Carbonneau | Lo Finestró

març 15
Aragonès, Llengües a Aragó, Normalització del català, Situació sociolingüística

Source: El professor Rémi Carbonneau | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Aquest politòleg quebequès, actualment resident a Berlín com a col·laborador científic de l’Institut Sòrab (Serbski Institut) de Lusàcia, es doctorà a la Universitat Quebequesa de Montreal amb un treball –consultable a la xarxa- on, comparant el tractament que Espanya mostra a la llengua catalana amb la manera com ho fa Alemanya amb la sòrab, evidencia que tant un estat com l’altre tendeixen a una concepció lingúístico-cultural unitària castellana o alemanya, concloent que tant el federalisme alemany com l’estat de les autonomies són incapaços de donar un ple tractament en llibertat ni a catalans ni a sòrabs. Enfront d’aquestes actituds aqueixes nacions defensen actituds confederals, properes a les canadenques o suïsses, o, si més no, s’esforcen en la creació d’espais per desenvolupar-se en llibertat. Ara el professor Carbonneau prepara un estudi detallat sobre la manera de crear aquests espais de llibertat per part de diverses nacions no pertanyents a les dominants a Espanya, França i Alemanya, estats, tots ells, de concepció unitarista. Les minories estudiades seran a Espanya  l’aragonesa i la del català franjatí, a França la bretona i la catalana, i a Alemanya la sòrab.  Per a documentar-se en Carbonneau ha passat uns quinze dies entre nosaltres als mesos de setembre i octubre proppassats entrevistant especialistes en el foment de l’aragonès i del català, com de la seua situació actual. Es així com entrevistà -en català, evidentment-  responsables d’educació dels instituts de Vall-de-roures i de Fraga, i n’Hipòlit Solé, en Natxo Sorolla, en Carles Barrull i a mi mateix. Assistí a Osca a la VIII Trobada, on entrevistà en Chusé Nabarro. Finalment parlà a Saragossa amb gent de Nogará i Rolde. Prèviament havia estat a la Catalunya Nord amb gent de la Bressola, les escoles immersives en català, amb la els d’Oui au Pays Catalan i n’Alà Baylac de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà. A Bretanya amb la responsable de la llengua en el Consell Regional Bretó, amb gent dels Diwan –les escoles immersives en bretó-, i professors i activistes bretons. Que aviat puguem veure aquest nou treball del professor Carbonneau, que bona falta ens fa.

Artur Quintana

Comments Off none Read more

Ara Blázquez, Vera (2020) Cambio de código y transferencia en adolescentes bilingües de la Litera (Huesca)

febr. 6
Llitera, Situació sociolingüística

Trabajo Fin de Grado
Cambio de código y transferencia en adolescentes bilingües de la Litera (Huesca)
Autora: Vera Ara Blázquez
Director: Javier Giralt Latorre
Facultad de Filosofía y Letras.
2020

Comments Off none Read more

La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors

gen. 4
Situació sociolingüística

Source: La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors

La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors

Visualització       (361.8Kb)

 

 

Veure estadístiques
 Exportar a Refworks
    
Flors i Mas, Avellí; Sorolla, Natxo
Aquest document és un/a article publicat, creat/da en: 2020
Fa 50 anys, a Conflicte lingüístic valencià, Rafael L. Ninyoles situava el trencament de la transmissió familiar del català com a resultat i manifestació externa de conflictes socials i de classes, especialment visibles enmig del procés de modernització econòmica i mobilitat social accelerada del País Valencià dels anys 60 del segle XX. En aquest article partim de dos estudis de cas quantitatius sobre la transmissió intergeneracional de les llengües a Castelló de la Plana i les comarques centrals de la Franja per a actualitzar el seu diagnòstic i matisar la visió d’aquest fenomen com a resultat de decisions dels progenitors imposades verticalment a la descendència. Hi proposem que els usos lingüístics intrageneracionals entre progenitors són un factor explicatiu clau de la interrupció de la transmissió
Flors i Mas, Avellí ; Sorolla, Natxo. La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors. En: Arxius de sociologia, 42 2020: 265-284

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Comments Off none Read more

“La branca silenciada”: voces femeninas en la poesía de la Franja en Aragón

oct. 28
Estudis lingüístics, Literatura, Normalització del català

“La branca silenciada”: voces femeninas en la poesía de la Franja en Aragón

Autores/as

  • Javier Giralt Universidad de Zaragoza
  • María Teresa Moret Universidad de Zaragoza

Palabras clave:

Poesía en Aragón, poesía catalana, poesía femenina

Resumen

Este artículo analiza la obra en catalán de ocho poetas aragonesas contemporáneas, atendiendo a sus principales rasgos lingüístico-literarios. Se lleva a cabo de esta manera una necesaria reivindicación de la poesía femenina en catalán dentro del panorama de la literatura aragonesa.

Portada: Helena Santolaya

Descargas

Publicado

2020-10-18

Número

Núm. 7 (2020): Número extraordinario

Sección

«Ceniza del sapo, bronce del cadáver»
Comments Off none Read more

N. Sorolla a Charrín Charrán

oct. 28
Matarranya, Normalització del català, Situació sociolingüística

Charrín Charrán. En el plató del programa Silvia Cebolla recibe la visita de Natxo Sorolla, doctor en sociología, natural de Peñarroya de Tastavins y profesor de la Universidad Rovira i Virgili. Dado que su especialidad es la sociolingüística, Sorolla ha estudiado sobre el terreno los comportamientos sociales relacionados con las lenguas minoritarias. Diumenge, de 10h35 a 11h05. (en línia http://aragontelevision.es/directo) Més informació  
Comments Off none Read more

La lengua de los aragoneses moriscos – Esislam.com

oct. 27
Aragonès, Estudis lingüístics

Por Eduardo Solanas (Abu Ismael). Educador Social.

Bismillah irrahman irrahim.

Las loores son ađa Al·lah el đe la noble alabança, i franqueza, i đáđivas; aquel que son espeçialađas sus graçias y es abarcante su pieđađ, y es noble su grandeza i son altas sus palabras; prinçipiađor đe sus aleqađos đespués đe la muerte; Criađor đe los nublos i nubes cargađas con su agua; orđenađor đe las rueđas đel çielo i las estrellas∴ I hazemos testigo en que no ay señor sino Al·lah solo, i que no ay aparçero a él, i que Muhammad es su siervo i su mensajero; inviolo con las aclaraciones i prebas claras a su alumma cuando vivían en-el-engaño y ađoraban a las íđolas. Haga Al·lah salutaçión sobr-él i sobre los suyos los linpios∴Señor Al·lah, yo te đemando en que amucheçcas mis bienes, i que me concuerđes a tu obiđençia, i que me crescas đe las obiđençias; i đemándote en que hagas salutaçión sobre Muhammad, salutaçión que sea perđurable en ellos i que estienda sobre ellos; i que te acontentes đe mī i đe mi pađre i mađre , acontentaçión que se ađewđeçca lo escogiđo; i que rođee sobre nos lo bueno; i que nos asegure el día đel judiçio i que nos aposente en la casa đe la onra.

Comienzo a escribir estas líneas con el addua escrito en la lengua de los moriscos aragoneses correspondiente al día lunes pidiendo el perdón y la protección de Allah ante mis errores. Quede claro de antemano que reconozco mi gran desconocimiento sobre este y otros asuntos y que es mi intención y único propósito el de honrar memoria a nuestros antepasados, sus creencias, costumbres y en este caso en particular su modo de hablar.

Continuar llegint… La lengua de los aragoneses moriscos – Esislam.com

Comments Off none Read more

Corredó i Brullet, Bernat: La cruïlla benasquesa: una mirada geolingüística a través de l’ALC, l’ALG, l’ALEANR i l’ALDC

set. 21
Aragó, Catalunya, País Valencià, Estudis lingüístics, Franja, Catalunya, País Valencià, Ribagorça
Títol: La cruïlla benasquesa: una mirada geolingüística a través de l’ALC, l’ALG, l’ALEANR i l’ALDC
Autor: Corredó i Brullet, Bernat
Director/Tutor: Gargallo Gil, José Enrique
Matèria: Geografia lingüística
Atles lingüístics
Benasc (Aragó)
Treballs de fi de grau
Linguistic geography
Linguistic atlases
Benasque (Aragon)
Bachelor’s thesis
Data de publicació: 14-jun-2019
Resum: [cat] En aquest treball s’investiga la frontera lingüística catalanoaragonesa (o aragonesocatalana) a la Vall de Benasc, zona de difícil i polèmica adscripció lingüística, a través de la mirada que en fan l’Atlas lingüístic de Catalunya (ALC), de Mn. Antoni Griera; l’Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne (ALG), de Jean Séguy; l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR), de Manuel Alvar i, en darrer lloc, l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), de Joan Veny i Lídia Pons. Per fer-ho, en primer lloc, s’ha constituït un corpus amb totes les veus recollides a cadascun dels punts benasquesos dels atles; en segon lloc, s’han sistematitzat les dades obtingudes d’acord amb cinc geotipus característics del parlar benasquès, l’atles i el volum de procedència; en tercer lloc, s’ha efectuat una anàlisi horiomètrica ajustada a les característiques de l’estudi per mostrar l’adscripció proporcional occidental, oriental o axial de les cinc geovariants a cadascun dels atles. Finalment, els resultats posen sobre la taula el pes dels cinc geotipus als quatre atles i la seva adscripció a un dels tres blocs; a més a més, deixen entreveure les línies d’estudi de cara a futures investigacions sobre el benasquès.
[ita] In questo lavoro si investiga la frontiera linguistica catalano-aragonese (oppure aragonese-catalana) nella valle di Benasque, zona di difficile e polemica ascrizione linguistica, attraverso lo sguardo che ne danno l’Atlas lingüístic de Catalunya (ALC), di Mn. Antoni Griera; l’Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne (ALG), di Jean Séguy; l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja, di Manuel Alvar (ALEANR) e, per ultimo, l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), di Joan Veny e Lídia Pons. Per farlo, in primo luogo, si è costituito un corpus linguistico con tutte le parole raccolte in ogni punto di indagine benasquese degli atlanti; in secondo luogo, si sono sistematizzati i dati ottenuti secondo cinque geotipi caratteristici della parlata benasquese, l’atlante e il volume di pertinenza; in terzo luogo, è stata effettuata un’analisi oriometrica adeguata alla ricerca per mostrare l’ascrizione proporzionale occidentale, orientale oppure assiale delle cinque geovarianti a ciascuno degli atlanti. Infine, i resultati prendono in considerazione i cinque geotipi e la loro ascrizione in uno dei tre blocchi; inoltre lasciano intravedere le linee di studio per le investigazioni future sul benasquese.
Nota: Treballs Finals de Grau de Llengües romaniques i les seves Literatures. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: José Enrique Gargallo Gil
URI: http://hdl.handle.net/2445/138542
Apareix en les col·leccions: Treballs Finals de Grau (TFG) – Llengües Romàniques i les seves Literatures

 

Fitxers d’aquest document:
Fitxer Descripció Dimensions Format
TFG_Corredó_Brullet_Bernat.pdf 1.6 MB Adobe PDF
Comments Off none Read more

Guillermo Tomás Faci: «El aragonés ayudó a construir una identidad política» – Noticias Aragón – El Periódico de Aragón

ag. 17
Aragonès, Estudis lingüístics, Llengües a Aragó, Normalització del català, Situació sociolingüística

– ¿La existencia de tres lenguas diferenciadas en el periodo medieval -aragonés, castellano y catalán- complicaba las cosas?

– No podemos olvidar que son tres lenguas románicas muy próximas entre sí, así que no había problemas de comprensión. Las cosas se complicaban cuando las lenguas se asociaban a esas identidades políticas, y comenzaban a utilizarse para oponer los diferentes territorios. La lengua aragonesa se convirtió en un símbolo político del reino, y el uso de otro romance podía entenderse como un elemento de alteridad. De ahí que te encuentres que localidades como Fraga o Tamarite de Litera, donde siempre se escribía en catalán, cuando se dirigían a las Cortes de Aragón abandonaban su lengua propia y se pasaban al aragonés. Debían de creer que el hecho de hablar en catalán podía ser interpretado por el resto como un signo de exclusión.

Source: Guillermo Tomás Faci: «El aragonés ayudó a construir una identidad política» – Noticias Aragón – El Periódico de Aragón

Comments Off none Read more

Lambán amaga l’aragonès en la Conferència de Sant Millán de la Cogolla

ag. 14
Aragonès, Estudis lingüístics, Llengües a Aragó

 

En una de les seves ja tradicionals sortides de to i exaltació d’Espanya. El passat 31 de juliol en plena Conferència de Presidents per a analitzar la sortida i conseqüències del COVID19, va aprofitar la celebració d’aquesta en el monestir de Sant Millán de la Cogolla (LaRioja) per a demostrar la seva emoció en parlar “espanyol”.

Tal com ja ha demostrat en altres ocasions, desconeixem si s’ha interessat per saber que els textos amb anotacions en romanç allí oposats, juntament amb els de basc, corresponen per a molts especialistes als primers textos escrits en romanç aragonès, i no com ens han intentat inculcar des de fa dècades al romanç castellà.

Ens sembla una irresponsabilitat que un president d’Aragó amagui o desconegui aquest aspecte, i no el faci saber davant de premsa i presidents de Comunitats, en un ocasió única per a defensar la cultura i llengua aragonesa. No així per a exaltar la llengua “espanyola”.

Adjuntem diversos enllaços on es descriu i analitza la aragonesidad lingüística d’aquests textos:

https://an.wikipedia.org/wiki/Glosas_Emilianenseshttps://www.rah.es/glosas-emilianenses/

https://www.rah.es/glosas-emilianenses/

—

Comments Off none Read more

Ajuts a la recerca Johan Ferrández d’Heredia

jul. 30
Estudis lingüístics, Ribagorça, Situació sociolingüística

LA CÁTEDRA JOHAN FERRÁNDEZ D’HEREDIA FALLA LAS AYUDAS A LA INVESTIGACIÓN

Los miembros de la comisión mixta de seguimiento del convenio de la Cátedra Ferrández d’Heredia han valorado las solicitudes presentadas a la convocatoria de Ayudas a Proyectos de Investigación y Difusión en la convocatoria 2020.

Todas las propuestas se han valorado como altamente interesantes y adecuadas a los objetivos de la convocatoria.

Se ha decidido repartir los 5000€ presupuestados, entre siete proyectos, de modo que la Cátedra los financiará de acuerdo con la siguiente distribución:

Ayudas cátedra 2020

Comments Off none Read more

Aragonés y catalán en la historia lingüística de Aragón

jul. 24
Aragonès, Estudis lingüístics, Llengües a Aragó, Normalització del català

Source: Aragonés y catalán en la historia lingüística de Aragón

Javier Giralt Latorre y Francho Nagore Laín (eds.)

  • 2020
  • 238
  • Lingüística
  • Papers d Avignon
  • 1.ª
  • Castellano / Aragonés / Catalán
  • Rústica con solapas
  • Papers d’Avignon
  • 978-84-1340-094-5
19,23 €
Comments Off none Read more

La biblioteca d’Alcanyís rep una donació de 8.200 volums* » Temps de Franja

juny 26
Estudis lingüístics

Source: La biblioteca d’Alcanyís rep una donació de 8.200 volums* » Temps de Franja

Comments Off none Read more

El aragonés medieval. Lengua y Estado en el reino de Aragón

juny 11
Aragonès, Estudis lingüístics, Llengües a Aragó, Situació sociolingüística

Source: El aragonés medieval. Lengua y Estado en el reino de Aragón

Guillermo Tomás Faci

  • 2020
  • 348
  • Lenguas de España
  • Humanidades
  • 1.ª
  • Español
  • 15 x 22 cm
  • Rústica con solapas
  • 978-84-1340-056-3
  • 23,08 €
Comments Off none Read more

Nuevas voces de Aragón • Edicions Transiberiano

maig 29
Estudis lingüístics

Source: Nuevas voces de Aragón • Edicions Transiberiano

Nuevas voces de Aragón

25,00 €

DATOS DEL LIBRO:

Autor: Brian Mott
ISBN: 978-84-16825-87-5
Nº de páginas: 362
Fecha de publicación: 2020
Dimensiones: 18 x 25 cm
Lengua: Castellano

 

Icon
SKU: WTR1003 Categorías: , Etiquetas: , ,

Resumen del Libro

La presente antología de textos recoge la experiencia lingüística del autor en Aragón desde su primer viaje en agosto de 1968, cuando era alumno de Estudios Hispánicos en la Universidad de Aberdeen, Escocia, hasta los recorridos más recientes, en que buscaba materiales para complementar su ya sustanciosa colección de grabaciones.

En cuanto al orden de presentación de los textos, el autor empieza por Tardienta en el occidente de la provincia de Huesca, y, pasando de oeste a este por los valles que lindan con Francia, llega a Benasque, para bajar desde allí a lo largo de la Franja hasta La Codoñera, Belmonte de San José y Aguaviva, en la provincia de Teruel.

Los extractos son de varias clases. Aparte de las conversaciones en que no interviene el investigador, como la preciosa aportación de Parzán, en el valle de Bielsa, también se han incluido entrevistas en que participa formulando preguntas para estimular el diálogo. Asimismo, hay dos lecturas: una de una poesía del cheso Veremundo Méndez, y otra de un texto en prosa que el lector traduce mentalmente del castellano a su habla local.

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2024 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.