Skip to content

Archive

Category: Recerca

6407_4414904405583_1800301759_n.jpg (Imatge JPEG, 411×480 píxels).

Rechazadas las enmiendas a la ley de uso y protección de las lenguas de Aragón – Aragón – El Periódico de Aragón.

Suprime la denominación de aragonés y catalán y se recoge la existencia de lenguas aragonesas con modalidades lingüísticas propias

EUROPA PRESS 13/12/2012

El pleno de las Cortes de Aragón ha rechazado sendas enmiendas a la totalidad presentadas por CHA e IU al proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, incluyendo la de IU, además, un texto alternativo.

La enmienda a la totalidad de CHA ha sido apoyada por este grupo y por el PSOE e IU, con 27 votos, y rechazada por los grupos que sostienen al Gobierno autonómico, PP y PAR, que han sumado 34 votos, y la de IU ha recibido el voto a favor del propio grupo y de CHA (siete votos) y en contra de PP, PAR y PSOE (56 votos). El grupo socialista ha rechazado la cooficialidad que recogía el texto alternativo presentado por IU.

La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, ha defendido ante la Cámara el proyecto de ley, que “faculta para todo, pero no impone nada, busca unir y no dividir”, “sin coacción, ni imposición” y que apoya “la voluntariedad”.
Serrat ha recalcado que uno de los objetivos del proyecto de ley es “evitar que las lenguas y modalidades lingüistas propias puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra Comunidad autónoma”, así como defender su uso y protección, promoción y difusión, para recalcar que “las lenguas habladas en Aragón son inequívocamente aragonesas”.

En este sentido, ha apuntado que “en Aragón, junto al castellano, se hablan lenguas y modalidades lingüísticas propias”, por lo que el proyecto de ley del Gobierno no habla de aragonés y catalán, como hace la actual ley de lenguas en vigor, aprobada en 2009, sino que define la existencia de una lengua aragonesa propia de la zona pirenaica y prepirenaica y otra de la zona oriental, ambas con sus modalidades lingüísticas.

A este respecto, la consejera Serrat ha comentado que el proyecto de ley “reconoce la pluralidad lingüística de Aragón” y el derecho de uso de los hablantes de las lenguas y modalidades lingüísticas propias “y promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización preferente”, además de crear la Academia Aragonesa de la Lengua.

Enmiendas a la totalidad
La diputada de CHA, Nieves Ibeas, ha asegurado que “existe riesgo evidente de desprotección del patrimonio” ya que “en el momento en que entre en vigor esta reforma”, supondrá “la sentencia de muerte para el aragonés”, para considerar un “insulto a la inteligencia” afirmar que “lengua aragonesa es todo lo que se habla en Aragón que no sea castellano”, algo que “no tiene el más mínimo soporte filológico”.

Ibeas ha reivindicado “la existencia de tres lenguas con tres realidades diferentes” en Aragón, un “privilegio al que no debemos renunciar, sino incentivar”, con la cooficialidad del castellano y aragonés en todo Aragón y del catalán y el castellano “donde ya se utiliza el catalán de manera habitual y cotidiana” y ha señalado que el aragonés “necesita una normalización” y que “se incremente su uso” para evitar su desaparición.

Finalmente, ha explicado que “hubo un tiempo en Aragón en que había consenso” y “estábamos de acuerdo en la existencia de tres lenguas”, como se recoge en el Dictamen sobre política lingüística en Aragón, aprobado en las Cortes autonómicas en 1997 sin ningún voto en contra, pero “el consenso se rompió por intereses electoralistas” del PP y el PAR ante una “vena anticatalana”, cuando se aprobó el Estatuto de Autonomía de 2007, donde no se quiso nombrar explícitamente las tres lenguas, ha relatado.

El diputado de IU, Adolfo Barrena, ha pedido la retirada del proyecto de ley porque “no respeta ni cumple” la Constitución ni el Estatuto de Autonomía puesto que “no reconoce la realidad trilingüe de Aragón, ni los derechos de esa parte de la población, aunque sea minoritaria”, para recalcar que “se legisla para proteger derechos, no para recortarlos o cercenarlos, como ustedes quieren hacer”.

En este sentido, ha subrayado que “los derechos no son voluntarios”, sino que “se reconocen y se facilita que se cumplan”, para defender su texto alternativo como oportunidad para “el debate y la participación” y se ha preguntado “por qué no podemos recuperar las posiciones del Dictamen que salió por unanimidad” en las Cortes, al tiempo que ha lamentado la “intoxicadora campaña de la derecha de que queremos catalanizar Aragón”, para opinar que no hay que confundir idioma con territorio.

Imposición del Catalán
La diputada del PP, María José Ferrando, ha rechazado “la utilización de la lengua como instrumento de confrontación e imposición del catalán y la fabla, que los aragoneses no reconocen y que arriesgan la supervivencia de un patrimonio que es verdaderamente el nuestro y debe ser protegido y potenciado” y ha pedido “respetar los sentimientos de los hablantes, que son los protagonistas”, para rechazar la cooficialidad del catalán y el aragonés.

La diputada del PSOE, Maite Pérez, ha reconocido que este es un asunto “complejo”, si bien “no sé si esta es la mejor manera de resolverlo”, ha dicho en relación al proyecto de ley presentado por el Gobierno, para enfatizar que su partido es “contrario a la cooficialidad y partidario de la voluntariedad y del respeto del derecho” y ha precisado que la ley aragonesa de Patrimonio reconoce el aragonés y el catalán como lenguas propias de la Comunidad.

La diputada del PAR, María Herrero, ha estimado que la ley actualmente en vigor “rompió un acuerdo muy mayoritario alcanzado en las Cortes en el Estatuto de 2007” y creó “fractura social”, mientras que con el nuevo proyecto de ley “todos pueden sentirse cómodos”, texto que ha requerido “negociaciones y acuerdos” entre los dos grupos que apoyan al Gobierno “y el PAR no comparte al cien por cien la postura del PP”.

Ha agregado que su grupo defiende “el reconocimiento legal de que existen lenguas aragonesas, con sus modalidades lingüísticas” y apoya “una ley que preserve, proteja y mantenga las lenguas aragonesas, el reconocimiento de los derechos lingüísticos, una educación voluntaria de nuestras lenguas aragonesas” y la existencia de una lengua aragonesa propia de la zona oriental, con sus modalidades, y una lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica, con sus modalidades, ha apostillado.

Les Corts d’Aragó debaten sobre la derogació de la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

 

Lo PP d’Aragó i el PAR derogaran la Llei de llengües de 2009 (aprovada per PSOE i CHA). Van presentar lo seu Avantprojecte de Llei lo mes de setembre de 2012, i actualment es troba en el tràmit parlamentari previ al seu redactat final. IU, CHA i PSOE han presentat diferents esmenes, que són les que avui s’estan discutint.

 

Quina és la situació actual? La proposta del PP i del PAR esborra tot reconeixement al català i l’àragonès, per a denominar-les Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica. Pretén crear una nova institució normativa única que ha d’estandarditzar el català i l’aragonès (?), i suprimeix lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó, que és una institució híbrida de polítics i acadèmics per a definir les polítiques lingüístiques. Tal com podeu imaginar, si la llei del PSOE i CHA no assegurava l’alfabetització en català de la població de la Franja, la del PP i PAR tampoc.

 

En la posició dels partits, IU ha estat la més valenta en general, seguida de CHA. PSOE bàsicament ha defensat la feblesa de la llei de 2009. 

 

Ensenyament

 

Cal dir que tota política lingüística per a conservar el català a la Franja passa per assegurar que tota la població sap parlar català. I este futur s’assegura des de l’ensenyament. La llei encara vigent no assegurava això (totes les negretes dels textos legislatius són nostres):

 

 Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario.

 

La proposta del PP-PAR no fa cap canvi essencial a este apartat:

 

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante,cuyo aprendizaje será voluntario.

 

I els partits de l’oposició quina posició prenen? Lo PSOE no canvia l’esperit essencial de la Llei. Però IU fa una importantíssima aportació: garanteix l’ensenyament en llengua catalana, l’alfabetització de tota la població i el seu ús curricular:

 

Se garantiza el derecho a la enseñanza de y en las lenguas propias de Aragón en las zonas determinadas en el artículo 6, con criterios de gradualidadobligatoria y progresividad.

 

CHA es queda curta, en la línia de la Llei aprovada el 2009, perquè garantitza el dret de rebre ensenyament del català, però no assegura l’alfabetització de tota la població. A més, estén els drets de l’aragonès a tot Aragó, també a la Franja, i reclou lo català només a la Franja.

 

Se garantiza el derecho a la enseñanza del aragonés y del castellano en todo Aragón y del catalán en la zona catalanoparlante. […] En cualquier caso corresponderá a los progenitores y tutores legales de los menores de edad la
elección de la lengua de escolarización de los mismos.

 

Oficialitat

 

Pel que fa a l’oficialitat de les llengües també hi ha divergències importants. PP i PAR només consideren oficial la llengua castellana.

 

Novament, IU és el partit que posa un nivell més elevat per al català i l’aragonès, fent-les cooficials:

 

El aragonés y el catalán son las lenguas propias, originales e históricas, que gozan de la condición de lenguas cooficiales en la Comunidad Autónoma de Aragón

 

Amb tot, en el redactat posterior (esmena a l’article 5) les considera oficials només a la zona on són llengua pròpia.

 

Per contra, CHA aquí sí que fa un moviment estrany, en considerar cooficials lo castellà i l’aragonès a tot Aragó, i per tant, també a la Franja. Per contra, lo català és només cooficial a la Franja:

 

El modelo lingüístico que defiende el Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA) es aquel que opta por la cooficialidad del aragonés y el castellano en todo Aragón y del catalán en aquella zona en la que se ya se utiliza de manera habitual y cotidiana.

 

Consell Superior de les Llengües i Acadèmies

 

Si bé PP i PAR suprimeixen el Consell Superior de Llengües d’Aragó, tots tres partits de l’oposició el mantenen en les seues propostes.

 

Pel que fa a la normativa de la llengua, PP-PAR proposen una institució única que ha d’estandarditzar les dues llengües. Un fet insòlit a la resta del món.

 

Se crea la Academia Aragonesa de la Lengua como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. […] Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua: a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

 

La resta de propostes d’IU, CHA i PSOE mantenen les dues acadèmies lingüístiques com en l’actual llei, una per al català i l’altra per a l’aragonès. Però cap partit ha proposat suprimir l’acadèmia del català, del tot innecessària quan la llengua catalana ja té una normativa reconeguda, i és encara més innecessària en moments de retallades econòmiques.

 

Finalment, algunes notes menors. Per exemple, la proposta de municipis catalanoparlants d’IU no incorpora Nonasp, molt possiblement per una errada.  També IU ha presentat l’exposició de motius en català, aragonès i castellà, i així es publiquen al BOA.

 

Per si és necessari, cal recordar els avals internacionals per a la denominació de “català”, i que la negació del català va esclatar a les mans del PP i el PAR al propi territori.

DiCCA-XV

Diccionario del castellano del siglo XV en la Corona de Aragón

Grup d’Història i Contacte de Llengües (GHCL) de la Facultat de Filologia de la UB.

Barcelona, 13 de desembre, sala de professors (aulari Josep Carner, 5a planta)

18.30 Germà Colón Domènech: “Relacions entre el català i l’aragonès”

19.30 Coloma Lleal Galceran: El DiCCA-XV: gènesi i resultats.

 

Publicat un llibre sobre l’Estudi de Filologia d’Aragó | Mas de Bringuè.

Ahir dimarts, 4 de desembre  a la  tarda, es presentà  a la biblioteca de la Diputació de Saragossa, al Palau de Sástago, el llibre El Estudio de Filología de Aragón en la Diputación de Zaragoza (1915-1941, publicat per Aladrada Edicions amb el suport de Prensas Universitarias de Zaragoza y la Diputació de Saragossa.

L’estudi i edició d’aquest llibre ha estat realitzat pe la doctora María Pilar Benítez Marco, filòloga especialitzada en l’aragonès i  professora d’Institut.

El treball indaga, amb profunditat  i rigor,  envers el diferents avatars que va passar aquest Estudi Filològic d’Aragó, dins i fora de la institució on es va crear, la Diputació saragossana.

 

“L’EFA va  ser un intent, seriós i perllongat, per crear un Institut d’Estudis Aragonesos, en la línia de l’ Institut d’Estudis Catalans, per a sistematitzar un recull de veus aragoneses en tot el nostre territori, impulsat per Juan Moneva Puyol, el qual va crear  i organitzar un important equip d’alumnes col·laboradors i secretaris que confeccionaven  fitxes, on es trobava, entre altres, la insigne filòloga Maria Moliner” – explicà Pilar Benítez durant l’acte de presentació del llibre.”

“Malgrat la seua visió conservadora del món i de la seua idea transversal de les parles aragoneses (“tot lo que es parla a l’Aragó és aragonès” – deia ell en català), Juan Moneva va tindre l’enorme mèrit de perseverar en la seua idea de fer un diccionari aragonès , i mantenir-la davant dels diferents esdeveniments polítics que va tindre que patir:  la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil, el  franquisme, etc., amb la visió de crear , a llarg termini,  un Centre d’Estudis Aragonesos que abastés altres disciplines com la història, la ciència, el dret, etc. “- afegí  Benítez-

Europa adverteix al Govern d’Aragó que no ha rebaixar la protecció de les Llengües

 

 

Europa adverteix sobre la desprotecció del patrimoni lingüístic d’Aragó si es porta a terme la reforma de la Llei de Llengües prevista pel PP i el PAR. Acaba de donar-se a conèixer (després de mantenir un any sense divulgar per petició del nou govern espanyol del Partit Popular) el tercer informe del Comitè d’Avaluació sobre el grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En les seves conclusions per al cas de les llengües d’Aragó assenyala als governs d’Aragó i d’Espanya que, si més no, s’ha de mantenir el nivell actual de protecció, cosa que no passarà si entra en vigor el projecte previst. En concret la indicació diu “118.A la llum de la informació rebuda sobre plans per modificar la Llei de Llengües a Aragó, el Comitè d’Experts urgeix a les autoritats a almenys mantenir l’actual nivell de protecció atorgat a l’aragonès i al català . “

 

 Miguel Martínez Tomey, responsable d’assumptes europeus, assenyala que “el Govern d’Aragó, que ja va rebre aquest estiu aquesta mateixa advertència en una carta signada per diversos diputats del Parlament Europeu en la línia ara repetida per l’informe del Consell d’Europa, no compta amb el suport de les institucions europees. És una advertència en tota regla contra una reforma que violaria un tractat internacional (la Carta) que forma part de l’ordenament jurídic espanyol, i que està dirigida al govern d’Aragó ia tots els partits polítics que han de tramitar el projecte de reforma a les Corts d’Aragó. Ignorar aquesta advertència podria resultar en un delicte de prevaricació per part de tots ells “. 

 

D’altra banda, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa també ha emès les seves recomanacions a l’Estat espanyol, d’entre les quals n’hi ha tres que també han de ser aplicades pels governs central i aragonès a l’hora de protegir la realitat trilingüe d’Aragó.

 

– Revisar l’organització de la contractació, i el desenvolupament professional i la capacitació del personal dels serveis de l’Administració de l’Estat, per assegurar que un percentatge adequat del personal que realitza les seves funcions en les comunitats autònomes tinguin domini suficient de les llengües amb finalitats professionals.

 

– Assegurar la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en els serveis públics de l’Estat.

 

– Assegurar la presència de totes les llengües regionals o minoritàries en la prestació de serveis públics de salut.

 

No és la primera vegada que Europa adverteix sobre la barbaritat que pretenen impulsar el PP i el PAR. CHA denunciar a Europa l’incompliment de la Carta Europea de les llengües minoritàries i la incapacitat del Govern d’Aragó per posar en marxa l’actual Llei de Llengües. També es va advertir sobre la reforma que pretén impulsar l’actual Govern d’Aragó.

 

José Luis Soro, president de CHA, va intervenir en l’Intergrup del Parlament Europeu per a les minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües per denunciar la situació a Aragó i presentar diverses iniciatives. Una de les conseqüències de la presència de CHA a Europa va ser que “el Parlament Europeu va expressar que la reforma de la Llei de Llengües del PP-PAR comet un error científic, de greus conseqüències jurídiques i de política lingüística, amb una reforma legal que, entre altres aberracions, evitar cridar pel seu nom a les nostres llengües autòctones: català i aragonès “- explica Miguel Martínez Tomey.

En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.

Continua… Ayuntamiento de Fuentespalda – Lengua catalana.

Facebook.

  • Institut d’Estudis del BaixCinca

    Us fem saber que l’Institut d’Estudis del Baix Cinca celebrarà la seua tradicional gala anual el proper dissabte 24, a les 19h a la Sala Goya de Mequinensa.

    En aquest acte lliurarem els XVI Premis Josep Galan a la Normalització Lingüística. Els premiats d’aquesta edició són:

    – El grup de teatre Garbinada, per difondre entre el gran públic l’obra de Jesús Moncada adaptada al teatre.

    – La filòloga Maite Moret per haver presentat la primera tesi doctoral en català en la Universitat de Saragossa i la seua tasca com a docent de català en aquesta mateixa universitat.

    – L’historiador Jacinto Bonales, pel seu blog Al-Miknasiyya (http://miknesa.blogspot.com.es/), pel tractament de diversos temes històrics sobre Mequinensa de manera acurada i entenedora i per haver estat redactat en català des de bon començament.

    Al llarg de l’acte també es faran públics els projectes guanyadors de les XXIII Beques Amanda Llebot, celebrarem el 25è aniversari de Fundació Jordi Cases i Llebot, copatrocinadors de les beques i actuaran els alumnes de l’Escola de Música José Ferrer, de Mequinensa. Per acabar la gala farem un petit àpat a peu dret.

    Us convidem a tots a assistir-hi!!

Presentació a Saragossa del Mapa Lingüístic d’Aragó

Presentació del Mapa a Fraga

 

  Argumentos para el reconocimiento de la diversidad lingüística aragonesa

 

El libro Mapa lingüístico de Aragón será presentado el martes 20 de noviembre en Zaragoza.

  Esta publicación es resultado de la colaboración de 9 entidades culturales aragonesas.

 

Tras su presentación en Fraga hace unas semanas, el libro Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) será presentado el próximo martes 20 de noviembre, a las 20 horas, en el restaurante Siendra (plaza de España, 6) de Zaragoza. En este acto intervendrán José Ignacio López Susín  (coordinador del proyecto), el filólogo y escritor en aragonés Francho Nagore y el profesor y periodista Mario Sasot.

 

Con textos de José Ignacio López Susín y Natxo Sorolla, el libro ha aparecido bajo el sello editorial de Aladrada Ediciones, con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.

 

Este trabajo recoge la relación de municipios incluidos en las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán, cuya declaración establecen como necesaria tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón. Este trabajo, con criterios legislativos y sociolingüísticos, toma como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.

 Puede accederse al mapa en la web de Rolde de Estudios Aragoneses: http://www.roldedeestudiosaragoneses.org/mapa-lingistico-de-aragon-95/

  Más información:

  José Ignacio López Susín, 676 774 543

Aladrada Ediciones, aladrada@gmail.com, 655 620 983

Rolde de Estudios Aragoneses, coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org, 976 372 250

 

mitjançantPresentació a Saragossa del Mapa Lingüístic d’Aragó | Mas de Bringuè.

Ja ha sortit “El català de la Codonyera” d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.

Una notícia important: s’acaba de publicar El català de la Codonyera d’Artur Quintana i Font, una gran, profunda i analítica obra de l’amic Artur. La meua enhorabona i el meu agraïment de debò per haver fet seu i estimar tant el meu “lloc”. Ningú podrà fer més pel català de la Codonyera.

“És la segona edició de la tesi doctoral de l’autor, publicada a Barcelona l’any 1986. N’és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots. Es descriu ací el català tan original de la Codonyera, precisant-ne minuciosament la fonètica, la morfologia, el lèxic -ordenat aquest per camps conceptuals segons el Begriffsystem de Hallig /von Wartburg- així com la toponímia, amb un tendencial afany de totalitat. Un atles lingüístic de 16 mapes comentats permet de situar el català de la Codonyera en el marc de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop. Tot plegat queda arrodonit per nombroses mostres de literatura popular i un índex de mots. El llibre presenta bàsicament el català de la Codonyera, i la idiosincràsia dels seus parlants en molts exemples, tal com eren fa quaranta anys, quan el procés de substitució lingüística del català pel castellà a la Codonyera no es trobava, ni de bon tros, tan avançat –les enquestes actuals han estat fetes majoritàriament a persones de més de 80 anys. Res no queda tan lluny dels interessos de l’autor que documentar amb detall aquest procés de substitució, ans ben al contrari: El català de la Codonyera és entès com una contribució a l’estudi i foment del patrimoni lingüístic aragonès, i com una eina per a superar l’esmentat procés de substitució de la llengua catalana.”

La política lingüística catalana tendeix al monolingüisme? I les frangenques, valencianes i balears, al bilingüisme? « Xarxes socials i llengües.

Sota esta premissa vaig treballar en l’article “Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya” que es publica a Posar-hi la base.Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. És una recerca de polítiques lingüístiques comparades, que intenta introduir-se en l’efecte de les polítiques lingüístiques dels quatre territoris sobre els usos lingüístics, a mitjans dels anys 90. Hi ha un principi que continuem trobant als territoris de llengua catalana: les persones usen les llengües molt interrelacionadament amb la seua llengua  inicial. A grans trets, aquells que van aprendre a parlar en català, el continuen parlant en altres àmbit, com amb els amics, amb els fills, responent al telèfon, a les botigues, a les caixes i bancs, o amb desconeguts. Però la relació entre les dues variables, i en multitud de casos s’usa una llengua diferent a la inicial. La nostra pregunta era quins eren aquests fluxos als diferents territoris.

Va ser una de les primeres recerques que vaig muntar autònomament. I es nota en el plantejament innocent. Inicialment hipotetitzo que la política  lingüística catalana, ja als anys 90, aconsegueix redirigir els usos lingüístics cap al català, mentre que les polítiques lingüístiques valencianes, balears, i fins i tot a la Franja, permeten el manteniment de les dues comunitats lingüístiques en contacte, la castellana i la catalana. Això parteix d’unes premisses poc realistes, que sobretot beuen de l’opinió publicada: les polítiques lingüístiques catalanes es regeixen pel  català com a llengua pròpia i vehicular, mentre que les valencianes i balears s’erigeixen públicament sota el principi del bilingüisme. Això ha de fer, evidentment, que els fluxos lingüístics a Catalunya serien favorables al català, mentre que a la resta de territoris serien favorables al manteniment de les dues llengües. Però el plantejament és erroni, perquè les polítiques lingüístiques poden tenir conseqüències diferents als grans principis que les guien.  Les conclusions van mostrar això. I així es manifesta en el paràgraf central del treball:

Estos resultats refuten la hipòtesi que a més polítiques favorables al català, menys lligam entre llengua inicial i usos interpersonals. De fet, i llevat de la Franja, on les condicions socials i econòmiques eren diferents de la resta de territoris, més aviat pot plantejar-se la hipòtesi contrària: a finals del segle xx, les polítiques lingüístiques favorables al català permetien que els catalanoparlants inicials no es veiessin obligats a passar-se al castellà. La normalització lingüística a Catalunya durant la dècada de 1990 feia possible el manteniment del grup de catalanoparlants inicials i una atracció lleugera de castellanoparlants cap al català. Una situació similar, però més feble, ocorria a les Balears. Per la seua banda, la política erràtica, i en ocasions adversa, cap a la llengua al País Valencià i la Franja, no aturava la reducció continuada d’efectius entre el col·lectiu catalanoparlant, que es veia atret per un grup castellanoparlant consolidat.

També és el moment d’agrair els esforços de F. Xavier Vila i Moreno en la formació de nous investigadors, que es poden veure en este treball, i en molts altres. Ha estat una font inacabable d’idees.

Referència de la publicació: F. Xavier Vila i Moreno (ed.) (2012). Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. (Col·lecció Xarxa CRUSCAT ; 8). Institut d’Estudis Catalans. Enllaç.

El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

 

L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.

Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.

Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.

La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.

En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.

Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents:

7. As regards Part II of the Charter, Spain declared that the languages protected by the Statutes of Autonomy in the territories where they are traditionally spoken are also considered as regional or minority languages. The Committee of Experts interprets this declaration as presently covering the following languages: Galician in Castile and León and Extremadura, Aragonese and Catalan in Aragon, Asturian and Asturian-Galician in Asturias, and Leonese in Castile and León.

Aragonese and Catalan in Aragon

59. According to the third periodical report (pages 53 – 54), the most favourable estimates for Aragonese lie at 10 000 speakers inhabiting various parts of Aragon. Representatives of the speakers during the on-the-spot visit however estimated that there are 25 000 speakers.

60. As for Catalan, no updated figures are available. According to estimations based on two surveys carried out in 2004, approximately 30 000 people speak Catalan in Aragon, located in the eastern fringe of Aragon. Depopulation is affecting the language.

Recommendation no. 5:

“Take steps to adopt a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon.”

102. The legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted through the Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities and Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages.

103. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their languages in those territories where they have been predominant historically especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23).

Aragonese and Catalan in Aragon

115. Article 7 of Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities declares that:

“1. The languages and linguistic modalities native to Aragon constitute one of the most outstanding expressions of Aragonese cultural and historical heritage and a social value of respect, coexistence and understanding.

2. A law from the Legislature of Aragon shall establish predominant use of the languages and modalities native to Aragon, regulate the legal framework, the usage rights of the speakers from those territories, promote the protection, recovery, teaching, promotion and dissemination of Aragon’s linguistic heritage and encourage in the areas of predominant usage the use of the native languages in citizens’ relations with the Aragonese public administrations.

3. No-one can be discriminated against on grounds of language”.

116. Accordingly, the Aragonese Parliament adopted Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages. While commending the authorities for strengthening the legal framework for Aragonese and Catalan, the Committee of Experts was informed during the on-the-spot visit by representatives of the speakers that during the election campaign the party which later won the elections had announced the abolishment of this Language Act. Shortly after the visit the Committee of Experts was informed that the newly elected Government declared that only some aspects of the Law would be amended.

117. As it stood at the time of the on-the-spot visit, the preamble to the Law on Languages in Aragon makes reference to the Charter and the Law itself incorporates the wording of several undertakings from Articles under Part III of the Charter. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their language in those territories where they have been predominant historically, especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23). Article 9 states that the procedure for declaring which municipalities belong to the predominant areas of historical use of native languages will be determined by the Government of Aragon on the basis of a report by the Superior Council of Languages of Aragon (see paragraph 246 below), and according to sociolinguistic and historical criteria.

118. In the light of the information received of plans to amend the Law on Languages in Aragon, the Committee of Experts urges the authorities to at least maintain the current legal level of protection afforded to Aragonese and Catalan.

Aragonese and Catalan in Aragon

133. In the second evaluation report (paragraph 118), the Committee of Experts urged the competent authorities to accelerate the adoption of a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon, and to take relevant measures to protect and promote Aragonese and Catalan in Aragon.

134. As mentioned in paragraphs 115-118 above, the legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted. In accordance with Article 3 of the Act, the Superior Council of the Languages of Aragon was set up and held its first meeting in December 2010. The task of this advisory body, composed of 15 members proposed by the Aragonese Government, the Aragonese Parliament and the University of Zaragoza, is to develop a language policy.

135. The Committee of Experts looks forward to receiving information on the development of the language policy in the next periodical report.

Belloch exige que la lengua catalana tenga derechos por ley en Aragón – ABC.es.

El alcalde de Zaragoza apoya una iniciativa nacionalista para que el catalán sea «lengua propia» en esta región

Día 26/10/2012 – 21.17h

El alcalde de Zaragoza, el socialista Juan Alberto Belloch, ha salido en defensa de que el catalán sea protegido por ley en Aragón, de darle cobertura como «lengua propia» en esta Comunidad autónoma. Belloch, que perdió las elecciones municipales de 2011 y que evitó que el PP llegara al gobierno del Ayuntamiento de la capital aragonesa trabando una red de apoyos con los nacionalistas de Chunta (CHA) y con IU, se ha aliado hoy con las tesis defendidas también por la Generalitat dirigda por CiU y ha aprobado una moción en el Pleno del Consistorio zaragozano en contra de la decisión de la presidenta de Aragón, Luisa Fernanda, de derogar la Ley de Lenguas que dejó aprobada el PSOE aragonés en la anterior legislatura con el apoyo de CHA.

Fue una ley controvertida, que incluso establecía la creación de la Academia aragonesa del Catalán. El PAR, que entonces era socio del PSOE en el Gobierno aragonés, no la apoyó. Ahora el PP gobierna en coalición con el PAR en esta Comunidad y ha decidido derogar aquella Ley de Lenguas y promover otra nueva, en la que no se dé cobertura al catalán en esta región. Parte de un planteamiento de base: lo que se habla en las comarcas aragonesas limítrofes con Cataluña no es catalán, sino modalidades lingüisticas conformadas a lo largo de los siglos, que como tales han de ser definidas y protegidas. CiU, desde la Generalitat, ha criticado en los últimos meses la decisión aragonesa al respecto.

Aunque el Gobierno de Rudi ha evitado en todo momento entrar en confrontación política con este asunto, en el trasfondo de su decisión hay también otra cuestión: durante años el nacionalismo ha fomentado desde Cataluña el catalán como punta de lanza en su particular idea de «nación» catalana, incluyendo como tal a parte de Aragón.

Belloch, sin embargo, no ha dudado en apoyar la moción presentada por CHA al Pleno municipal, a la que sólo ha votado en contra el PP. Así que al final, con el apoyo del PSOE, ha salido adelante un acuerdo en el que se censura que el catalán no tenga cobertura por ley en Aragón y en la que reclama al Ejecutivo de Rudi que respete lo que consideran que es la realidad «trilingüe» de esta región: catalán, castellano y aragonés.

Todo esto después de que se vaya ampliando la lista de agravios del nacionalismo catalán hacia Aragón. Al conflicto de los «bienes de la Franja», que siguen retenidos en Lérida pese a existir sentencias que ordenan su devolución a las parroquias aragonesas que son sus propietarias o a las reticencias catalanas a la gestión compartida del Archivo de la Corona de Aragón (con sede en Barcelona), se han sumado en los últimos días otros dos envites: la inclusión de municipios aragoneses en la zona de servidumbres del aeropuerto de Lérida, con lo que la Generalitat aspira a controlar parcialmente las potestades urbanísticas y de licencias empresariales en una decena de municipios aragoneses, y la tergiversación de la historia lanzada por una web oficial de turismo de la Generalitat en la que obvia por completo a la Corona de Aragón y asegura que Cataluña fue reino en sí misma.

Sense títol
Europa avisa que l’oferta d’ensenyament en català a La Franja i el País Valencià no és suficient
L’informe del Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries demana a l’Estat espanyol que canvïi la llei perquè a Catalunya un judici es pugui celebrar en català, si una part ho sol·licita, destaca la manca d’oferta a la secundària i la formació professional valenciana i les poques hores en que s’ensenya la llengua a La Franja
El Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries ha fet públic un informe redactat per un comitè d’experts en el que avisen que l’oferta d’ensenyament en català al País Valencià és insuficient a secundària i formació professional i recorda que “poques vegades un alumne ha estudiat en valencià durant tota l’etapa escolar”. Les conclusions del comitè han estat basades en les crítiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats públiques al projecte del pluringüisme del Govern valencià i per converses amb entitats com la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes. L’informe conclou que en el cas valencià les peticions per estudiar en català superen amb escreix l’oferta predominant al nivell mitjà de l’educació.

A més a més, el mateix informe revela que no hi ha menys de 30.000 catalanoparlants a La Franja i avisa que l’oferta en català no és suficient a secundària. Assegura que les autoritats aragoneses els van informar que en l’any acadèmic 2009-2010 el català s’ensenyava entre un i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l’ensenyen, el que significa que “hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l’incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana”.

Per altra banda, l’informe proposa a l’Estat espanyol que canviï “el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts”. A més a més, també recomana que es prenguin “totes les mesures legals i pràctiques necessàries” per garantir que una “proporció adequada” del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.

L’informa insta el Govern valencià a establir un model educatiu essencialment en català per a l’educació secundària i professional a tot el territori, preveure un ensenyament universitari i altres de superiors en les llengües minoritàries, i preveure l’estudi d’aquestes llengües a la universitat i centres d’educació superior. I al govern aragonès a fer “els passos necessaris per a protegir legalment i promoure [el català] a la comunitat autònoma de l’Aragó”.

El bronce hallado en Novallas enlaza la lengua celtíbera con el latín | Heraldo.es.

El bronce hallado en Novallas enlaza la lengua celtíbera con el latín

Efe. Zaragoza| 23/10/2012 a las 14:17     10 Comentarios

Este descubrimiento supone la primera documentación de una modificación del alfabeto latino para transcribir la lengua celtibérica.

Bronce hallado en Novallas .. JOSÉ MIGUEL MARCO Bronce hallado en Novallas .. JOSÉ MIGUEL MARCO

El fragmento de una tablilla de bronce encontrado de forma fortuita en las proximidades de Novallas (Zaragoza), escrito en alfabeto latino y en una lengua paleohispánica indoeuropea, seguramente celtibérica, se ha convertido en el documento pionero en el uso del latín en la cultura paleohispánica. 

El director de Museo de Zaragoza, Miguel Beltrán, ha sido el encargado de presentar la pieza, que permanecerá en sus instalaciones, junto al director general de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Javier Callizo, y el coordinador del equipo científico que lo está estudiando, Francisco Beltrán.

Francisco Beltrán ha destacado las características únicas del fragmento, que proviene de una placa de bronce encontrada en el yacimiento de la Plana (Navillas), en una villa romana que data de la segunda mitad del siglo I de nuestra era, una localización posterior a la fecha del escrito que, según Beltrán, iba a ser refundido para volver a utilizarlo.

Beltrán, catedrático de Historia Antigua en la Universidad de Zaragoza, ha destacado que en el escrito “aparece un préstamo del latín”, la palabra “publicus” y un nuevo signo, la “s” con una línea horizontal en la parte de abajo.

Una marca que, según ha dicho, corresponde al intento de diferenciar en el alfabeto latino las dos silbantes conocidas en la lengua celtibérica, aquella que representaría la “s” y la que se acercaría más a una “z”.

Este descubrimiento supone la primera documentación de una modificación del alfabeto latino para transcribir la lengua celtibérica, a través del cual se han documentado en otros textos de la comunidad, lo que supone, en cierto modo, la identificación del primer sistema de escritura original ideado según todos los indicios en el territorio del Aragón actual.

El bronce fue depositado en el Museo de Zaragoza el pasado mes de junio y ha sido sometido a diversos estudios para “asegurar su autenticidad”, tal como ha explicado Beltrán, y los expertos han llegado a la conclusión de que se trata de un bronce compuesto por cobre, plomo y estaño, que estuvo fijado a una pared y que fue afectado por el fuego.

Beltrán también ha explicado el grupo científico ha querido presentarlo ahora en Zaragoza antes de hacerlo público en el XI Coloquio Internacional de lenguas y culturas prerromanas de la Península Ibérica que se celebrara en Valencia a partir de este miércoles.

Por su parte, el director del Museo de Zaragoza, Miguel Beltrán, ha explicado que en estos tiempos de crisis, muchas entidades adolecen de recursos para comprar obras, pero que “en Aragón tenemos a la arqueología como aliada y a la figura del hallazgo casual”, y se ha remitido a otras obras encontradas de manera fortuita como el león funerario de Fabara o el bronce de Agón.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.