La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Recerca
mitjançantPolíticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto?.
12 y 13 de diciembre de 2013
Campus Universidad Pablo
de Olavide, Sevilla
Sesión 2 — Aragón : entre vitalidad lingüística y minorización
15:30-16:00: José Ignacio López Susín (Rolde de Estudios Aragoneses), Miguel Martínez Tomey (Centre Maurits Coppieters): “De las modalidades del aragonés y el catalán a la lengua minoritaria única: ¿un camino sin retorno?”
16:00-16:30: Michel Martínez (Université de Toulouse I – Capitole): “Producción literaria en catalán desde Aragón: vitalidad y calidad a pesar de un marco legal desfavorable.”
16:30-17:00: Chesús Bernal, Antonio Gaspar Galán y Fidel Corcuera Manso (Universidad de Zaragoza): “Políticas lingüísticas y lenguas minoritarias: la frontera francoaragonesa.”
Entrevista a El Temps: “Franja insultada” | Xarxes socials i llengües.
Entrevista a El Temps: “Franja insultada” 15 octubre 15UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: el temps, Franja
trackback , edit post
Fa unes setmanes, també en plena efervescència de la II Llei de Llengües d’Aragó, vam estar conversant amb els periodistes de El Temps. Ens vam trobar amb ells a Fraga, aprofitant l’últim treball de camp que ham fet als alumnes de diferents poblacions de la Franja. Hem fet seguiment de la resocialització dels alumnes des que estaven a 6è de primària fins ara que acaben les FP i batxillerats. En tot cas, tos deixo l’excel·lent reportatge que va fer El Temps, amb múltiples veus del territori (pdf).
Entrevista a La Directa: “La LAPAO s’inventa per avalar l’estratègia segregacionista del PP” 8 octubre 08UTC 2013
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: aragó, català, Franja, la directa, lapao, par, pp
trackback , edit post
Vam tenir una conversa amb periodistes de La Directa que va donar lloc a l’entrevista que eixia al número 326. Entrevista en pdf:
Una jornada reivindica los lazos de unión entre Aragón y Cataluña – Aragón – El Periódico de Aragón
oct. 4Una jornada reivindica los lazos de unión entre Aragón y Cataluña – Aragón – El Periódico de Aragón.
La comarca histórica de La Terreta comparte lengua, el catalán, y cultura
El PERIÓDICO 29/09/2013
Los alcaldes de Arén y Tremp, ante un auditorio de más de cien personas. Foto: EL PERIÓDICOLos Ayuntamientos de Arén y Tremp (Lérida) organizaron ayer una jornada con las Universidades de Zaragoza y Lérida y durante la cual se ha abordado el uso de la lengua catalana en las zonas limítrofes así como las relaciones históricas y sociales que unen a ambos territorios. En concreto se han expuesto los estudios y análisis acerca del origen de los primeros escritos en lengua catalana que datan del siglo XI y provienen de la zona denominada La Terreta, entre los municipios de Arén y Tremp. La jornada de convivencia coincide con la polémica ley de lenguas aprobada este año por el PP y el PAR que niega la realidad catalanohablante de la zona oriental de Aragón y que en la comunidad científica y municipios como Arén han causado una gran contestación.
Los filólogos Maite Moret (Universidad de Zaragoza), Joan Anton Rabella (Instituto de Estudios Catalanes) y Ramon Sistac (Universidad de Lérida) hicieron un recorrido desde estos primeros escritos en lengua catalana hasta la entrada en vigor de la nueva Ley de Lenguas y los compromisos adquiridos en la Nueva Declaración de Mequinenza firmada el pasado 1 de junio. De igual modo han expuesto las interrelaciones que por motivos de proximidad territorial se han generado en esta zona limítrofe entre Lérida y Huesca, así como el valor patrimonial de la lengua catalana en Aragón.
- El Periódico de Aragón: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/una-jornada-reivindica-los-lazos-de-union-entre-aragon-y-cataluna_886917.html
- Diario del Alto Aragón: http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=834114
- ACN: http://www.acn.cat/acn/726980/Cultura/text/catala-franja-documents-escrits-Areny-de-Noguera-Tremp.html
- Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4146363/20130928/areny-noguera-tremp-reivindiquen-valor-patrimonial-catala-franja.html
- Radio Huesca: http://www.radiohuesca.com/noticia/499929/Filologos-aragoneses-y-catalanes-hablan-sobre-los-primeros-escritos-de-la-lengua-catalana
- Segre: http://www.pallarsjussa.cat/Pdfs/recull_premsa/2013/09/S20130929.pdf
- La Manyana: http://www.pallarsjussa.cat/Pdfs/recull_premsa/2013/09/S20130929.pdf
LAPAO 2014 : I International Conference on the Language Modalities Spoken in Western Aragon / I Congreso Internacional sobre las Lenguas Aragonesas Propias del Area Occidental [LAPAO] |
|||||||||||||||||
| Link: http://bit.ly/10xLVgz | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
Call For Papers |
|||||||||||||||||
|
The I International Conference on the Language Modalities Spoken in Western Aragon will provide an excellent international forum for sharing knowledge and results on the linguistic modalitioes of Western Aragon, falsely referred to in the literature as Spanish, or Castilian, following their exclusion from Aragon’s 2013 Language Act. The goal of this Conference is to bring together researchers and practitioners from academia and industry to focus on how to counter this surprising omission, and the role of the Catalans in fostering this situation.
Authors are solicited to contribute to the conference by submitting articles that illustrate research results, projects, surveying works and industrial experiences that describe significant advances in the area. They should not confuse the Aragonese Language Modalities Spoken in Western Aragon (also referred to as LAPOLLA, in honour of professor Randy J. LaPolla – in Chinese 羅仁地 Luo Rendi – professor of Linguistics at Nanyang Technological University, China) with the Aragonese Language Modalities Spoken in Eastern Aragon (Lapao, named after a Language also spoken in Central China), the legally recognised language rights of whose speakers have recently been hacked to pieces by the regional Parliament. Topics of interest include, but are not limited to, the following: * language legislation Papers may be written in any of the local varieties of Western Aragonese. Papers in standard Spanish or Castilian will, of course, not be accepted. Paper Submission Authors are invited to submit papers through the conference Submission system by February 29, 2014. Submissions must be original and should not have been published previously or be under consideration for publication while being evaluated for this conference. The first submitted papers are: “Contrasting LAPAO and North-West Catalan: Crucial Semantic, Lexical, Syntactic, Morphologic and Phonetic mismatches” (one page including title, abstract in boths languages, referencies and appendixes). “From ‘el’ to ‘el’. Subtle meaning modulation of determiners in modern LAPAO”. “The Ultimate Machine-Translation System. Translating LAPAO to any language in the world via other pivotal language(s)”. “Computational lexicography. Building a comprehensive dictionary of LAPAO in about ten minutes” The proceedings of the conference will be published by any publisher foolish enough to believe that there is any scientific foundation for attacking the Catalan language and its identity anywhere within its historical territories, which include parts of Eastern Aragon. Selected papers from LAPAO-2014, after further revisions, will be published in a special issue of the following journal: International Journal of Political Manipulation of Languages. |
Una jornada en Arén rescata los primeros escritos en catalán.
29/09/2013
HUESCA.- Cerca de un centenar de personas se dieron cita ayer en Arén en una iniciativa organizada por primera vez para rescatar de la memoria los primeros textos en lengua catalana, y divulgar con las aportaciones que hicieron ayer estudiosos y profesores tanto de las universidades de Zaragoza y Lérida como del Instituto de Estudios Catalanes que sitúan el origen del catalán escrito en La Terreta, una zona común entre los municipios de Arén (Huesca) y Tremp (Lérida).
Los Ayuntamientos de Arén y Tremp (Lérida) organizaban, este sábado, una jornada con las Universidades de Zaragoza y Lérida en la que se abordaba el uso de la lengua catalana en las zonas limítrofes así como las relaciones históricas y sociales que unen a ambos territorios. En concreto, se exponían los estudios y análisis acerca del origen de los primeros escritos en lengua catalana que datan del siglo XI y provienen de la zona denominada La Terreta, entre los municipios de Arén y Tremp.
Intervenían los filólogos Maite Moret ( Universidad de Zaragoza ) , Joan Anton Rabella (Instituto de Estudios Catalanes) y Ramon Sistac ( Universidad de Lleida ). Hacían un recorrido desde los primeros escritos en lengua catalana hasta la entrada en vigor de la nueva Ley de Lenguas y los compromisos adquiridos en la Nueva Declaración de Mequinenza firmada el pasado 1 de junio.
De igual modo se exponían las interrelaciones que, por motivos de proximidad territorial, se generaban en esta zona limítrofe entre Lérida y Huesca, así como el valor patrimonial de la lengua catalana en esta Franja aragonesa y la situación en que queda tras la nueva Ley de Lenguas.
Con esta jornada se quería dar a conocer la existencia de un buen número de textos que aportan una información extraordinaria sobre un momento clave en la historia de las lenguas : su acceso a la escritura . El catalán fue aflorando de forma progresiva a partir del siglo IX en documentos escritos en latín, pero sobre todo a lo largo del siglo XI, cuando ya encontramos textos en los que hay fragmentos en catalán significativos. El Juramento feudal de Radulf Oriol , castlà de Areny y de Orrit , a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) , El Juramento de comparecencia (1031-1035) o el Juramento feudal de fidelidad de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramón V de Pallars Jussà (1047-1098 ?) , son documentos que contienen partes destacables en catalán.
Este acto se complementaba con la exposición itinerante Los orígenes de la lengua catalana: Yo fideles os seré, encargada y coproducida por los Ayuntamientos de Arén y Tremp . Se muestran textos de los siglos XI y XII que ilustran el acceso de la lengua catalana en la escritura , y que proceden de la zona del Pallars , y se ponen en relación con el territorio de donde surgieron y con diversos elementos arquitectónicos patrimoniales de la época .
Todavía hoy muchas personas y algunos manuales modernos creen y recogen que las Homilías de Organyà y el mal llamado Forum Iudicum son los primeros textos en catalán, una visión que, desde el punto de vista científico , resulta anacrónica y dificulta el conocimiento y la justa valoración de una parte importante del patrimonio de la lengua catalana.
La exposición está formada por 6 paneles desmontables y transportables de 2,30 m de ancho por 2,30 m de altura, impresos en lona y montados sobre estructuras de acero inoxidable. Cada panel se refiere a un tema relacionado con el hilo conductor de la exposición, el origen de la lengua catalana y su acceso a la escritura
Además, se distribuía publicación conmemorativa para divulgar más extensamente este patrimonio, escrita por Joan Anton Rabella , autor con José Moran del estudio Primeros textos de la lengua catalana.
Areny i Tremp reivindiquen el paper de la Franja en els orígens del català.
Afirmen que el primer text en llengua catalana es va escriure a la zona fa 1.000 anys i és un jurament de fidelitat a Ramon IV
Plafó de l’exposició sobre els orígens del català
Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). En aquest document s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió “anacrònica” que, des del punt de vista científic, significa mantenir les ‘Homilies d’Organyà’ i el ‘Forum Iudicum’ com els primers textos en català. La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) al mateix municipi que es va convertir en ser el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.
Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.
Moret ha posat d’exemple els textos medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, igual que passa actualment, ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.
Què pot passar en una o dues generacions?
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua. Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua.
Per a Sistac la gent seguirà parlant català però ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.
Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement pels primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers textos catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.
Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.
El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’. S’hi mostren textos dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.
Areny de Noguera i Tremp reivindiquen el valor patrimonial del català a la Franja – VilaWeb.
Amb una jornada a la Terreta es volen donar a conèixer els primers escrits que contenen parts remarcables en català
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) fan una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.
El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta es volen donar a conèixer en aquesta jornada.
Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
Durant la jornada s’inaugurarà l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que procedeixen de la zona del Pallars. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.
En l’acte públic d’avui, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça, intervenen els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).
Ramon Sistac: “La diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó” | Comarques Nord
set. 26Ramon Sistac: “La diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó” | Comarques Nord.
El doctor en filologia catalana especialitzat en dialectologia a la zona de transició entre el català i l’aragonès, Ramon Sistac, va ser l’encarregat de fer la introducció al conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, en el marc de les Jornades sobre Llengua i Territori celebrades dissabte a Calaceit. Rellevant intervenció de Sistac en la que va parlar de la realitat lingüística d’Aragó i que va estructurar en quatre punts, “en quatre obvietats que és bo que recordem. Perquè les obvietats, o no les recordem, o no les volem reconèixer perquè a vegades molesten”.
En relació a estes obvietats, la primera d’elles és que “allò que parlem a Aragó és català, agrade o no agrade”. Sistac va dir que “de la mateixa manera que els governs poden establir polítiques sanitàries però no poden discutir sobre els tractaments d’un constipat, poden establir les seues polítiques lingüístiques però no poden decidir les llengües que parlen a un territori. El català d’Aragó no és ni millor ni pitjor. És la forma autòctona de parlar, perquè no n’hi ha ni de millors ni de pitjors”. La segona obvietat per a Sistac és que el català “hi és des de que es té memòria”.
Al respecte, Ramon Sistac va considerar que la presència del català a Aragó “no és fruit de cap mena de contaminació ni porositat de territoris veïns. No ha hagut colonitzacions ni n’hi haurà. Al nord va ser fruit de l’evolució espontània del llatí. I al sud va ser fruit d’una conseqüència de la Reconquesta i la posterior repoblació”. Com a tercer punt, el doctor va apuntar que “el català és una llengua universal d’interacció social, una llengua que fem servir per a parlar entre natres i que serveix pe a tot tipus de comunicació entre les persones”.
. ‘Forats negres’
El doctor en filologia catalana es va esplaiar en la quarta obvietat. “Si bé es detecten uns forats negres que ens haurien de preocupar”, a la Franja hi ha “dels índex més alts de parlants” en català. I si malgrat això “no és present en tots els àmbits, en bona part és per circumstàncies molt específiques d’Aragó. Aragó és un territori que es va castellanitzar a causa d’unes oligarquies lligades a la Corona de Castella que en un procés històric van anar castellanitzant el territori. Aragó és la punta de llança entre el món basc-navarrès i el català-valencià”, prenent “una falsa senya d’identitat, l’adhesió a la llengua castellana”.
Ramon Sistac també va tractar este conflicte identitari entre llengua i territori. “Algú ha interpretat que per a ser aragonès, el català és una mena de molèstia que no acaba de lligar. Això provoque actituds que porten a la castellanització total, a negar una llengua, una situació molt còmoda que no qüestione la posició de l’aragonès”. Hi ha qui diu que “no pots ser aragonès si parles català, i has de renunciar a la teua condició d’aragonès. I el més heroic és ser aragonès i catalanoparlant, que és la teua forma de ser aragonès, una postura molt castigada”, i més encara des de l’Aragó, “que no ha entès que la diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó”.
La Terreta: els orígens del català.
-
-
des de les 11:00 fins a les 14:00
-
Centre d’Interpretació de la Ribagorça a Areny de Noguera -
Acte públic pel català a la Franja d’Aragó i de valorització de la llengua com a patrimoni: el primer text en català es va escriure a La Terreta fa 1.000 anys.
23ª Trobada Cultural d’Ascuma a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.
Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit va començar, a les 11,15 h del passat 21 de setembre, la 23ª Trobada Cultural del Matarranya. Obrí l’acte l’alcalde de Calaceit, José María Salsech, per donar la benvinguda als assistents. Després de la presentació de la jornada i de l’associació per part del president d’ASCUMA, prengué la paraula el president de la comarca, Francisco Esteve. Tant l’alcalde com el president de la comarca mostraren el seu desig d’obrir tant les portes de l’Ajuntament com de la comarca per a la celebració d’aquests tipus d’actes culturals i en defensa de la llengua. En parlar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la Trobada Cultural va prendre un doble camí: mentre un nombrós grup de persones es desplaçaren a visitar els enterraments ibèrics a la zona de la Pedrafita (Queretes, Arenys i Lledó) guiats per Juan Luis Camps, al Saló de Plens s’hi inicià la “II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb representants de gairebé totes les terres de parla catalana, i que obrí la directora general de Política Lingüística i coordinà i moderà M. Àngel Pradilla. Andreu Domingo va fer un balanç i una perspectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana i de la seua complicació demoscòpica. Montserrat Martínez va parlar de la revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2010. Natxo Sorolla va fer una documentada presentació dels coneixements i usos del català en el diferents territoris —L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. I es va tancar la sessió matinal amb la intervenció de Joaquin Torres sobre la qüestió de la transmissió lingüística i el seu futur. Amb unes quantes intervencions del públic, com afegitó, s’arrodoniren els actes.
Al dinar de germanor ens trobarem una vuitantena de persones entre els socis d’ASCUMA i els assistents i intervinents de la “II Jornada sobre la Llengua i Societat”.
A les 17 hores, al Teatre de la Germandat, després d’una amena i instructiva intervenció de Ramon Sistac, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va fer una interessant conferència, “El català una llengua de futur, una llengua de tots”. Si alguna cosa s’hauria de destacar de les seues paraules seria aquesta: “El català necessita instruments d’estat” i “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg del temps”
No cal dir que l’èxit de públic i la plena cordialitat van ser les característiques principals de tota la jornada i tots els actes. El més trist i inexplicable —o pot ser no tant— va ser la no presència de cap representant del govern aragonès, malgrat haver-hi estat invitats reiteradament.
Amb la brillant i emotiva actuació de la calacitana, “Rakel”, amb el seu germà Sergio a la guitarra—força aplaudits—, la jornada va arribar al seu final.
