CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

9 A 11 DE JULIO DE 2014

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

CURSO

“GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN”

ORGANIZADO POR:

DEPARTAMENTO DE PSICOLOGÍA Y SOCIOLOGÍA

(UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA)

Solicitado el reconocimiento como curso de formación permanente de la Universidad de Zaragoza, con dos créditos ECTS.

OBJETIVOS:

1.- Reflexionar sobre la actual situación de la pluralidad lingüística de Aragón, su origen y la posible evolución de ésta.

2.- Conocer la diversidad de variedades de cada lengua de Aragón, tanto social como lingüísticamente.

3.- Adquirir competencias adecuadas en el uso de técnicas de investigación sociolingüística.

4.- Introducirse en la didáctica y las nuevas tecnologías en torno a las lenguas de Aragón.

DESTINATARIOS Y REQUISITOS:

• Profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas;
• alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología;
• y profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas;
• así como público general.

Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse profesionales relacionados con la materia en general.

Todos los inscritos sin titulación universitaria deberán presentar un breve Curriculum Vitae que justifique su interés por el curso.

PROGRAMA:

MIÉRCOLES 9 JULIO (área: sociolingüística)

JUEVES 10 DE JULIO (área: nuevas tecnologías y comunicación)

VIERNES 11 DE JULIO (área: situación de las lenguas y variedades)

LUGAR DE REALIZACIÓN:

Universidad de Zaragoza.

Facultad Ciencias Sociales y del Trabajo

calle Violante de Hungría, 23. Zaragoza.

INFORMACIÓN Y PREINSCRIPCIONES:

Dr. Chabier Gimeno: chabierg@unizar.es

INSCRIPCIONES:

Fundación Empresa Universidad Zaragoza

cursos@feuz.es

O pinchando aquí.

PRECIO:

100 €.

Incluye materiales.

Plazas limitadas.

COLABORAN:

Grupo de Investigación “Estudios de la Sociedad del Riesgo”.

Asociación Aragonesa de Sociología.

Fundación Empresa Universidad Zaragoza.

Gara d’Edizions.

Aracultural.

PROFESORADO:

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

• Javier Giralt, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  
• Juan Pablo Martínez, Instituto de Investigación en Ingeniería de Aragón, Zaragoza.
  
• José Antonio Saura, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Huesca.
  
• Chabier Gimeno, Departamento de Psicología y Sociología, Zaragoza.
  
• Rubén Ramos, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  

OTRAS UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN:

• Ramon Sistac, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida.
• Natxo Sorolla, Xarxa Cruscat del Institut d’Estudis Catalans – Universitat de Barcelona.
• Dominique Blanc, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Université de Toulouse-Le Mirail (Francia).

PROFESIONALES, EMPRESAS PRIVADAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS:

• Carles Terés, director creativo de Terès & Antolín, Alcañiz. .
• Fernando Romanos, profesor de Educación Secundaria (coordinador del Programa Luzía Dueso en el Gobierno de Aragón), Zaragoza.
• Santiago Paricio, profesor de Educación Secundaria, Zaragoza.

II CAMPUS DE MÚSICA I BALL POPULARS DE LES TERRES DE L’EBRE, MATARRANYA I NORD VALENCIÀ
Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), 16 al 20 de juliol de 2014

17 tallers d’instruments (guitarra, guitarró, tiple, bandúrria, llaüt, pandero quadrat català, pandereta, castanyetes…) cant (gèneres improvisats, peninsular, de l’Ebre i Matarranya) i balls tradicionals (jota, fandango, bolero i balls de plaça) de l’Ebre, Matarranya, els Ports i el Maestrat.

A càrrec dels millors especialistes de la matèria (Eliseo Parra, Ángel Vergara, María José “Toche”, germans Flores Abat, Emilio del Carmelo Tomás, Mateu Xurí, Josemi Sánchez, Montserrat Garrich, Sofia Morales, Joan Vidal…)

Reconegut pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (certificat 30 hores)

Matrícula oberta fins 15 de juliol (modalitats: completa 150 euros; per dies i/o tallers consulteu preus)

Possibilitat d’allotjament gratuït, dinars/sopars (6 euros), entrada gratuïta a la piscina a tots els inscrits, i activitats vespertines i nocturnes obertes al públic (conferències, rondes, vetlada de poetes improvisadors, i ballades populars).

https://www.facebook.com/Campusebre

Quasi 900 personas estudioron aragonés iste curso » AraInfo.

ARREDOL | Igual como l’anyo pasau, en rematar o curso lectivo, s’ha publicau en o perfil de Facebook L’aragonés en Plana Uesca o Mapa de l’amostranza de l’aragonés, a on que se replegan os datos de totz os cursos d’aragonés feitos estianyo, tanto de formación reglada como no reglada. O mapa lo ha elaborau Chesús Agustín, replegando os datos de as diferents asociacions que fan clases y os datos proporcionaus por Fernando Romanos de l’amostranza en os centros publicos de l’Alto Aragón.

O numer total d’alumnos y alumnas ha puyau respecto a lo curso pasau, gracias a l’amostranza publica. Contina estable o numer d’alumnos en a formación no reglada, quedando-se en 412 y no variando guaire dende o curso pasau por localidatz. En iste curso siete asociacions han feito clases en Zaragoza y antimás se’n han impartiu tamién en Monzón, Buera, Balbastro, Andorra, Calatayu, Uesca, Samianigo, Chaca, Ansó, Canfranc, L’Aínsa, Exeya, Pinsoro, Lituenigo, Biscarrués, Quart de la Uerva, Calamocha, Mont-Reyal y Utevo. Difuera d’Aragón, tamién s’han feito clases en Barcelona, impartidas por o Centro aragonés de Barcelona.

A on que sí que bi ha un incremento important d’o numer d’alumnos ye en l’amostranza reglada, en os centros de l’Alto Aragón. D’os 387 ninos y ninas que se i heban matriculau l’anyo pasau, o numer ha creixiu dica os 463 en os centros de A Espunya, Benás, Bielsa, Biescas, Candarenas, Castilló de Sos, Chacha, Chistén, L’Aínsa, Las Pauls, Pandicosa, Plan, Sallent de Galligo, Sant Chuan de Plan, Saraviello, Sarllé, Saúnc, Senegüé, Tramacastiella de Tena, Echo y Ansó.

Ascuma urge normalizar el uso del catalán en la vida pública y el colegio.

La Trobada situó diversas discusiones sobre la mesa, entre ellas, el balance de los 25 años de existencia de la Asociación Cultural del Matarraña, la situación actual de la lengua en Aragón y el legado de Desideri Lombarte. El inicio de la cita contó con todos los presidentes (o con algún representante en sustitución) que se han hecho cargo de Ascuma desde su fundación en 1989. Destacó la ausencia del primero de ellos, el cretense Toni Llerda, que falleció hace varios años.

En esta mesa redonda de repaso por el pasado se intercambiaron las opiniones de Carles Sancho (que formó parte de la junta durante el primer mandato), Hipòlit Solé, José Miguel Gràcia y Maria Dolors Gimeno, actual vicepresidenta. Estuvo presente el fresnedino Josep Querol, tercer presidente que prefirió no intervenir. Otra de las ausencias fue la del escultor José Manuel Aragonés, segundo presidente de la entidad.

En su trayectoria, Ascuma destacó el auge del asociacionismo en el Matarraña y el Bajo Aragón Caspe, ya que la formación pasó del centenar de socios de principios de los noventa a los más de 400 que tiene actualmente. Además, recordó las figuras del territorio que han contribuido tanto a la gestación de Ascuma como a la defensa de los rasgos culturales propios.

La jornada tuvo palabras de agradecimiento para el recordado Desideri Lombarte, para los diseñadores Carles Terés (también colaborador de La Comarca) y Ricard Solana, para la ceramista Teresa Jassà, el poeta mequinenzano Héctor Moret y para el periodista Luis Rajadell. Ascuma agradeció también el papel de este medio de comunicación por incorporar un espacio en catalán en 1995 bajo la dirección de Ramón Mur. Es el Viles i Gents que todavía se publica cada viernes.

Teatro, debate y conciertos
La Trobada Cultural se reanudó con recitales a cargo de Juli Micolau y Marta Momblant. La celebración siguió con la interpretación de ‘Lo pobre Llop’, de Desideri Lombarte, a cargo del grupo teatral de la localidad, La Quiquereta. Más tarde, tuvo lugar el concierto de Túrnez & Sesé, que cantó al poeta peñarrogino.

La cita se entremezcló con el festival Franja Rock, que empezó sus actividades por la tarde con la inauguración de la Taberna Reivindicativa y el debate en torno a varias obras hidráulicas que han suscitado polémica en Aragón: la presa del Bergantes y el recrecimiento de Yesa. El Franja Rock culminó con las multitudinarias actuaciones de Boikot, Atzemba, Vadebo y La Llitera Tropical.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila | Comarques Nord.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila

En el marc de l’Any Desideri Lombarte, l’Associació de Jóvens de Pena-roja ha volgut recordar la figura de l’escriptor pena-rogí amb una samarreta on apareixen els 77 masos històrics repartits pel seu terme municipal. La samarreta, de color gris fosc i lletres mostassa, és un homenatge a la figura de’n Desideri Lombarte i al seu important paper de recopilació i recuperació de la toponímia local, una de les moltes vessants que va fer durant la seua vida. Els 77 masos, repartits pels Vila-Sants, l’Escresola, la Canal d’en Pavia, la Vall Maria, els Prats i la Mare de Déu, envolten el nom de Pena-roja. Dins la O apareix Any Desideri Lombarte i l’any vigent. Enguany es commemoren els 25 anys de la mort de’n Desideri Lombarte, l’escriptor en català més important del Matarranya i un dels més prestigiosos de la Franja i l’Aragó. El disseny de la samarreta ha estat obra de Nebulosa Gràfica.

Desideri Lombarte, eternament present | Comarques Nord.

‘Una roella al cor, flor roja com la sang’. La 24ena Trobada Cultural del Matarranya va encongir el cor de molts fills del Matarranya. I és que coincidint amb els 25 anys de vida de l’Associació Cultural del Matarranya, Pena-roja va albergar dissabte una nova trobada cultural. Va ser molt més que una trobada. Un homenatge, un monogràfic a la vida i treball literari del prestigiós escriptor i investigador Desideri Lombarte. La vila escollida, la seua Pena-roja natal. L’espai triat, el pla del Rosari. Davant de casa, on la figura d’en Desideri estarà eternament present.

Va ser una jornada intensa, carregada d’emocions i de moments màgics. Presentacions literàries, com ara Les Aventures del Sastre Roc d’Arça, narrativa d’en Desideri. La presència de Cesc Gil, portant un bon Menú: la cuina del cor, així com Juli Micolau, que va presentar Àtic antic. La Marta Momblant va interpretar Resposta a cartes impertinents, mentre que els actors i actrius de La Quiquereta van fer el seu personal homenatge interpretant Lo pobre llop. Moltes activitats culturals perfilades al voltant d’en Desideri que van culminar amb l’actuació de Túrnez & Sesé, musicalitzant l’obra del poeta pena-rogí amb l’espectacle Quedarà la Paraula. Emoció a flor de pell en la que la cultura i la llengua de casa van tindre un protagonisme especial. Un homenatge on no van faltar la dona de Lombarte, Rosalia Gil, i les tres filles, així com els parents, veïns i grans amics de l’escriptor.

Carles Sancho, veí de la Vall i íntim de Desideri, va parlar del seu amic i el seu paper pel català del territori. “Als anys 80 hi havia molta gent que creia que la nostra llengua no es podia escriure. I Desideri, de seguida es va posar mans a l’obra. Primer, va contextualitzar els seus escrits. Escriure en la seua llengua a la seua població. Qualsevol gènere literari que escrivia sempre feia referència al poble. A Pena-roja. Pensava que escriure del poble i utilitzar la seua llengua permetria visualitzar que la seua llengua es podia escriure fent coses quotidianes”. Primer de cara endins, per després obrir-se de cara al món. Sancho va reconèixer que esta 24ena Trobada Cultural tenia un rerefons molt especial. “Se l’enyora en moments així. Tenia una vitalitat molt gran. Era un gran activista cultural. Només veure’l, t’enamoraves de la seua forma de ser. Li agradava tindre als amics al costat. Sabia que la vida era curta i fer amics era la seua faena més important”.

La Trobada Cultural del Matarranya es va intercalar amb el Franja Rock 2014. L’acte de cloenda, l’actuació de Túrnez & Sesé, que van interpretar el disc Quedarà la Paraula al Saló Municipal. El recinte es va quedar menut per a l’ocasió, i els veïns de Pena-roja i el Matarranya van omplir les instal·lacions. Al llarg d’este 2014 es faran més iniciatives al voltant d’en Desideri Lombarte i la seua obra literària. Al llarg del cap de setmana van ser presents amics íntims del poeta pena-rogí, com ara José Miguel Gracia, Artur Quintana o Hèctor Moret.

Lombartianes | Viles i Gents.

Lombartianes

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de juny del 2014)

Lombarte és el més gran poeta en català a l’Aragó, com tothom sap, i el primer que ha cantat en llengua d’Aragó, en català, serenament, emocionadament, amb tot l’alè, el seu país, tan oblidat. Venia de dues escoles de literatura: la de la vida masovera a Pena-roja i la dels Pares Escolapis d’Alcanyís, que ensenyant-li llatí, el protocatalà que havia aplegat a l’Aragó a finals del segle III aJC, aconseguiren que hi redescobrís i reinventés la pròpia llengua catalana i que, agraït, declarés: Benditos sean el padre Pedro y su latín, que me hicieron intuir la validez y dignidad de mi lengua materna. Imagino que els padres no eren conscients del bé que li feien, com tampoc no n’eren uns cent anys abans amb el català Joan Cortada, com sabeu. Conscients o no, l’important és que ho fessen. Als Escolapis conegué la literatura de llibre, de lletra dels grans autors llatins i castellans, abans només coneixia l’oralitat matarranyenca catalana. Les dues es van saber complementar. Als Escolapis rebé també les primeres lliçons d’aragonesisme, impartides per l’advocat Don Leandro Palomar, que ensenyava una història on tenien més paper els gran fets dels almogàvers, de Pere el Gran, de las conquistas del Batallador, tanto como las de Jaime I, que no pas les dels Pelayos, Fruelas, Cids i Mauregatos, diferenciant-se així Don Leandro profundament, i Lombarte de retruc, d’uns nostres mestres actuals que veuen en l’Alt Rei en Jaume una mena de sinistre catalanista avant la lettre –i de retruc també els seus alumnes. Les ciències i la religió no li interessaren tant, de l’esport només el trinquet, encara viu per aquells anys al Matarranya, i, sorprenentment, ben poc el dibuix on més endavant destacaria. I amb tot això, passat pel tamís dels anys barcelonins, que li permetrien de saber que també hi ha literatura lletrada en la seua llengua, i en el gallec de Rosalía, es va llançar més de vint anys després a la creació poètica, dramàtica, narrativa, assagística que li coneixem, tallada en sec en plena maduresa per la de la Dalla, enguany fa vint-i-cinc anys.

Artur Quintana

Un curs sobre les llengües a la Universitat de Saragossa | Lo Finestró.

Els dies 9, 10 i 11 de juliol, la Universitat de Saragossa, mitjançant la Facultat de Psicologia i Sociologia, planteja un curs sobre les llengües d’Aragó, en el qual es combinaran aspectes teòrics amb aspectes pràctics. Estarà centrat en les llengües i les noves tecnologies i en aspectes sociolingüístics de l’aragonès i el català a l’Aragó.

El curs està acreditat amb dos CTS convalidables amb assignatures de la Universitat i puntuarà per a la baremació de les llistes de professorat d’aragonès i català.

Programa del curs

Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?.

Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?

Todavía no se ha creado la Academia Aragonesa de la Lengua prevista en la nueva ley autonómica ni se ha redactado la normativa para los “dialectos orientales”

Lleida | 12/06/2014 – 00:05h

CHA pide que se cree la Academia Aragonesa de la Lengua.

CHA pide que se cree la Academia Aragonesa de la Lengua

ZARAGOZA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) –

El portavoz del Grupo Parlamentario de Chunta Aragonesista (CHA), José Luis Soro, ha exigido este viernes al Ejecutivo autonómico que publique el mapa de uso histórico predominante de las lenguas y modalidades lingüísticas minoritarias de la Comunidad Autónoma y que constituya la Academia Aragonesa de la Lengua.

CHA ha registrado en las Cortes de Aragón una solicitud de comparecencia de la presidenta, Luisa Fernanda Rudi, que se tramitará en la sesión plenaria del jueves de la semana próxima, en la que Soro espera debatir con la consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deportes, Dolores Serrat.

En rueda de prensa, el también presidente de CHA ha afirmado que, el desarrollo de la Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades Lingüísticas de Aragón, un año después de su aprobación, “ha sido nulo”, y ha considerado que el objetivo de su aprobación no era producir efectos jurídicos, sino derogar la ley anterior, que reconocía expresamente el aragonés y el catalán de Aragón.

Tras criticar el “circunloquio absurdo de LAPAO y LAPAPYP” para referirse a las lenguas mencionadas, José Luis Soro, ha dicho que la nueva ley “no se ha aplicado”, insistiendo en que “solo pretendía ocupar espacio en el ordenamiento jurídico aragonés y el BOA”.

El portavoz ha expuesto que es imprescindible aprobar el mapa de uso de las lenguas y modalidades para poner en marcha el resto de la ley y ha puesto varios ejemplos.

Así, ha comentado que el artículo 12 reconoce el derecho a dirigirse a la Administración, a realizar debates y escribir actas y acuerdos en las instituciones locales y recibir enseñanza de estas lenguas y modalidades en las zonas de uso predominante, pero al no estar publicado el mapa “hay un limbo jurídico que no queda en absoluto resuelto”. Tampoco se puede utilizar la toponimia histórica en documentos oficiales por este motivo.

Aunque ha criticado que la Academia de la Lengua prevista en la Ley comprendería dos lenguas diferentes, Soro se ha quejado de que “no se ha creado” pese a que ya ha transcurrido el plazo legal de once meses para su constitución. Ha resaltado la función de esta Academia al señalar que sería “la autoridad lingüística que debe determinar cómo se escribe correctamente en aragonés y catalán de Aragón”.

CHA tiene “muy claro” que no habrá política lingüística “hasta que PP y PAR no se vayan del Gobierno”, ya que “a lo largo de este año –hasta las elecciones autonómicas de 2015– no habrá desarrollo” de esta Ley.

Portal de Publicacions.

Referència: 51822 Autor: Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica. Reunió Ordinària (2008 : Benavarri, Aragó) Reunió ordinària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Benavarri (14 i 15 de novembre de 2008) / [L’edició d’aquesta obra ha estat a cura de Ramon Sistac i Vicén] Data d’edició: 2013 Descripció física: 102 p. ; 24 cm Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica Centre d’Estudis Ribagorçans Benavarri. Ajuntament ISBN: 978-84-9965-172-9 Editorial: IEC [coedició amb] : Centre d’Estudis Ribagorçans : Ajuntament de Benavarri

15,00 € Índex Presentació Martí i Castell, Joan P. 9-11 Citació bibliogràfica Estat i estatuts del català ribagorçà Sistac i Vicén, Ramon Matèries:   Català – Aragó Ribagorçà P. 13-21 Citació bibliogràfica La Literatura popular catalana a la Ribagorça Quintana i Font, Artur Matèries:   Literatura catalana – Aragó – Ribagorça P. 23-37 Citació bibliogràfica La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana al Pirineu Turull i Rubinat, Albert Matèries:   Universitat de Lleida Filologia catalana – Investigació – Lleida (Província) P. 39-58 Citació bibliogràfica Castigaleu (Baixa Ribagorça): llengua i societat Moners i Sinyol, Jordi Matèries:   Català – Aragó Ribagorçà Baixa Ribagorça – Descripcions i viatges P. 59-66 Citació bibliogràfica Una Novel·la d’ambient ribagorçà: Eros-Christ, de Víctor Oliva (Barcelona, 1908) Francino Pinasa, Glòria Matèries:   Oliva i Sala, Víctor Literatura catalana – Aragó – Ribagorça P. 67-85 Citació bibliogràfica Els Quaderns ribagorçans de Jean-Joseph Saroïhandy Tomas, Xavier Matèries:   Ribagorçà Saroïhandy, Jean-Joseph Enquestes lingüístiques P. 87-102 Citació bibliogràfica

Dijous, 5 de juny a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (c. Carme 47 de Barcelona).

Joaquim Torres

Natxo Sorolla

 

 

 

 

 

 

 

 

Des de la implantació de la democràcia i del nou estatut d’autonomia, el desplegament de les polítiques de normalització lingüística ha requerit el seguiment dels usos lingüístics a Catalunya des d’una perspectiva demogràfica. El malaguanyat Modest Reixach i el company Joaquim Torres, expresident de la SOCS, han estat participants destacats en l’anàlisi demolingüística durant tots aquests anys. Joaquim Torres i Natxo Sorolla ens ho explicaran en una conferència presentada pel també demolingüista Albert Fabà.

Més informació 40 anys de sociolingüística a Catalunya | Altre lloc Espais web de l’IEC.

Benvolguts amics,

Ja podeu consultar els resums de les comunicacions de la trobada i, al programa actualitzat, l’hora aproximada en la que es presentaran

Inscripció
Us preguem que, si encara no ho havieu fet, formalitzeu la vostra inscripció en un termini el més breu possible, efectuant una transferència bancària o una imposició.

Cordialment

José Enrique Gargallo i Pau Arbués