Skip to content

Archive

Category: Recerca

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

 

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

1 Jornada Llengua i Escola al Matarranya

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

  • L’assistència als actes és gratuïta.
  • Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
  • S’oferirà certificat d’assistència.
  • Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

  • Comarca del Matarraña/Matarranya
  • Ajuntament de Pena-roja
  • Associació Cultural Tastavins
  • Associació de Jóvens de Pena-roja
  • Associació Cultural del Matarranya
  • Diputación de Teruel
  • Caja Rural de Teruel

La frontera | Viles i Gents.

La frontera

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 d’agost del 2012)

L’establiment exacte de la frontera lingüística entre el castellà i el català a l’antiga comarca del Matarranya pareix que havia de ser faena fàcil, ja que ací, contràriament al que passa a la Ribagorça, no hi ha parlars de transició. N’hi hauria hagut prou de fer com recomanava Josep Pla: deia que allà on quan dius “Bon dia!” et contesten també amb un “Bon dia!”, ja saps que parlen català. Semblava, doncs, que aquesta faena havia de ser bufar i fer ampolles, però va costar Déu i ajuda arribar a saber si, posem, la frontera passava entre Bellmunt i Fórnols, o si anava entre unes altres viles. No va ser fins al 1949 amb la publicació de Noticia del habla de Aguaviva de Aragón pel filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner que es començà a divulgar el traçat exacte de la frontera. No hi havia ajudat gens que per part dels nostres filòlegs se seguís la doctrina monevista, precedent directe de l’actual facaisme governamental, segons la qual tot el que es parla a l’Aragó es aragonès, i en conseqüència: si a l’Aragó només es parla una llengua, no és possible establir-hi fronteres lingüístiques. Una doctrina de lingüística-ficció que no compartien els filòlegs d’altres països: alemanys, catalans, francesos. Tot plegat va provocar que en la primera meitat del segle passat la frontera tingués uns límits prou erronis. El més gruixut venia de la confusió entre la Canyada de Beric i la de Benatanduz com a localitat fronterera de llengua catalana. Quan aquest error es corregí, se seguí deixant del costat castellà no solament la de Beric, ans també Bellmunt i la Torre de Vilella. I així fins a Sanchis Guarner. Però encara Badia i Margarit deixava el 1950 fora del domini català aquestes tres localitats. És llàstima que la lletra adreçada el 1918 per Maties Pallarès a en Francesc Martorell de l’Institut d’Estudis Catalans no transcendís, i encara, fins al 2010. L’autor hi declarava que feia molts anys que estava persiguint saber quins pobles parlaven català i quins no, i descrivia exactament la frontera. Ens hauríem estalviat moltes marrades.

 Artur Quintana

La Sociedad Lingüística Aragonesa cumple diez años – Radio Huesca.

Hace unos días, con una asamblea, la Sociedad Lingüística Aragonesa (SLA) celebraba su décimo aniversario. Surgió en el año 2004, en el Altoaragon, integrada por hablantes y filólogos nativos de los dialectos del aragonés, así como por escritores e historiadores procedentes de diferentes sectores, aunque todos unidos por una misma preocupación: el estudio y la dignificación del aragonés. La sociedad tiene su sede en Graus.

Desde el inicio los objetivos, entre otros, de la SLA han sido el estudio lingüístico de los dialectos hablados en el Altoaragón y socialización del aragonés convirtiéndose en espacio de encuentro de las variedades patrimoniales.

La Sociedad Lingüística Aragonesa desarrolla, además, otras actividades como la edición de la revista De lingua aragonensi, la promoción de la enseñanza de los dialectos, participando en el programa Luzia Dueso del Gobierno de Aragón con el desarrollo de actividades en centros educativos aragoneses o con la organización y participación en seminarios tanto dentro como fuera de España.

La SLA afronta la nueva década con el ánimo de alcanzar acuerdos que permitan crear un foro de encuentro de las diversas modalidades patrimoniales del aragonés.

El discurs del colonitzat lingüísticament.

El discurs del colonitzat lingüísticament

 

A l’hora d’imposar una llengua, un dels mecanismes que més s’ha fet servir és el de fer creure als parlants de les llengües que es volen minoritzar (o, senzillament, fer desaparèixer) és que la nova llengua que han d’aprendre (i fer seva) és la millor per expressar el progrés, la modernitat, el pensament… És l’èxit del francès a l’Estat francès, de l’italià a l’Estat italià o de l’anglès al Regne Unit… I en el fons és el cert fracàs de l’espanyol a l’Estat espanyol, en el qual les seves classes dirigents no han sabut convèncer, seduir… o, si voleu, imposar la seva llengua al conjunt de l’Estat…

Aquesta percepció de la llengua imposada (i de la pròpia llengua) no té res a veure amb la llengua que es parla: l’alemany o el neerlandès són llengües clarament minoritzades a França, mentre que són llengües plenament normalitzades en els estats alemany i holandès. A Còrsega, actualment a l’Estat francès, malgrat que els corsos parlin “més italià” -són d’arrel toscana- que no pas els sards, els ladins, els friülans o els parlants d’algunes variants italianes molt allunyades lingüísticament del toscà -la base de l’estàndard de l’italià modern-, com podrien ser-ho el sicilià, el napolità o el vènet, el cors pot ser percebut com una llengua de segona enfront del francès.

Una altra constant en aquestes situacions és la de trobar sempre “indígenes” disposats a lloar la llengua dominant, la llengua dels dominadors…

I aquest és l’exemple que us volem comentar, el de Ramón Meseguer Albiac , professor d’universitat, doctor en filosofia i psicòleg clínic-psicoanalista. La seva formació es va desenvolupar des de 1957, successivament, a la Goethe Universität de Frankfurt, Tavistock Institute de Londres, ANDHSA i ARIP de París i HERNSTEIN de Viena. Parlava i escrivia en alemany, francès, català, castellà, anglès, llatí i grec antic.

El pare de Ramón Meseguer era de Mont-roig de Tastavins i la seva mare de Nonasp. (ambdós pobles a la comarca del Matarranya), per tant, se suposa que era catalanoparlant familiar. Com que el pare de Ramón Meseguer era cap d’estació i anava canviant de lloc, Meseguer va néixer a Quinto d’Ebro  (prop de Saragossa). Va viure bona part de la seva vida a Barcelona.

Va pertànyer a diverses societats: American Group Psicotherapy Association, l’Associació espanyola d’Història de la Psicoanàlisi i membre de l’EIT (European Institut for Transactional exercices in group developement). Va realitzar diferents activitats com a professor de dinàmica de grups en diversos centres d’Europa. Des de l’any 1968 es va dedicar a la psicoanàlisi individual i de grup. També va impartir conferències com a activitat periòdica en diferents institucions de diversos països europeus.

Va publicar Maestros Alemanes. Selección y Estudios. Editorial Planeta,1965, Ontología, ética y psicología, 1956 (Texto Bachillerato); Los españoles y el grupo, 1976; Las motivaciones inconscientes en la toma de decisiones, 1977; Group Dynamics and Society, 1980; El estrés en el hombre de empresa, 1986 i va realitzar recensions sobre llibres de psicoanàlisi de grup a l’Internacional Journal of group Psychotherapy de Nova York.

Per tant, no estem parlant d’algú que no conegués llengües ni que no tinguis estudis, sinó ans al contrari. Doncs bé, en el llibre Los españoles y el grupo (Barcelona: Editorial Dirosa, 1976), arriba a dir, principalment en el capítol que duu el clarificador títol de “Sobre la comunicación en castellano o una maravillosa forma de hablar”, aquestes autèntiques barbaritats lingüístiques, que situen el castellà per damunt d’altres llengües :

“Atención al castellano: percibido por oídos extranjeros, alemanes, belgas, ingleses, suecos y otros europeos más nórdicos, el castellano suele producir dos tipos de impacto, uno de ellos un impacto serio, noble, digno, caballeresco; otro un impacte duro, ruidoso, de cacharrería férrea que entrechoca. Más tarde, los que logran sobrepasar esta primera impresión de ferretería traqueteante acaban por descubrir la noble seriedad del castellano”. (pàg. 78)

“El castellano es una lengua muy engañosa, aparentemente simple en la gramática donde solamente se presenta la dificultad del subjuntivo, pero difícilmente dominable en la riqueza de la frase, y casi insuperable en la estrategia del sustantivo y del matiz del adjetivo. A lo que se viene a sumar la dignidad de la música que, en mi opinión, solamente se llega a captar oyendo a la gente de los pueblos, de los pequeños pueblos castellanos…”. (pàg. 78).

“Las palabras y las frases de los cuadros lingüísticos del castellano tienen con mucha frecuencia el sonido equivalente a las pinceladas y a las figuras de Vel´ñazquez, donde la luz es transparente y donde la palabra es sonora, sonoramente impresionista”. (pàg. 78).

“Del hablar, las gentes de la península han hecho un arte extraordinario. Filólogos alemanes, al estudiar, comparativamente diversas lenguas europeas, llaman a la lengua española, desde el punto de vista de la fraseología, «selva virgen».” (pàg. 81).

“Es tan entrañable la estructura oratoria de nuestro lenguaje que incluso los individuos y los grupos que menos tienen en su vida cotidiana a la retórica, los negociantes, especialmente los negociantes catalanes (…), hombres prácticos intuitivos, relacionados, decididos, prosaicos, sentimentales, pero con poca facilidad de palabra, ninguna tendencia a la oratoria, y en general incapaces de retórica, estos mismo individuos[1], cuando un profesor, un consultor, un ministro les habla con retórica emocional y acertada se sienten profundamente afectados, halagados, complacidos, y acaban diciendo ¡qué bien habla este señor!” (pàg. 83).

“El castellano tiene una gracia dificilísima de alcanzar: la colocación exacta del sustantivo. Colocación exacta que muy pocos escritores ha llegado a manejar con la sabiduría y la inspiración que exigen la interna entraña del castellano”. (pàg. 83).

(…)

El 2006, en una entrevista al diari ABC de Sevilla, afirmava que, arran d’un estudi psicoanalític que estava fent sobre el flamenc, es podia dir que “El duende del flamenco es superior, en estado de trance, en calidad y profundidad, a otros folclores”. No tan sols el castellà és una llengua superior, sinó que també ho és la cultura associada a aquesta llengua.

Arran de la seva mort, s’ha publicat la seva obra literària, que s’ha presentat a Barcelona i, és clar, a Saragossa. S’imaginen quina era la llengua literària d’aquest autor?


[1] Les cursives són de l’autor.

Cristian Marco: “Lengua aragonesa. Historia y situación actual”

Trabajo de Final de Carrera
Licenciatura de Humanidades – UOC
Consultora: Elena Espeitx Bernat
Profesora responsable: Begonya Enguix Grau
Junio de 2012

Conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

Continuar llegint

Pero ¿qué es una lengua? | Zaragoza Lingüística.

En estos calurosos días de julio estamos terminando de cerrar la agenda de actividades de ZL para el próximo curso 2014-2015 y poco a poco en los próximos días os iré dando información sobre ella. De momento, tal y como anunciamos a finales del curso pasado, la primera charla que os ofrecemos está a cargo de los profesores Moreno y Mendívil que aceptaron generosamente postponer su intervención hace unos meses. Será el 25 de septiembre, jueves, a las 19 horas.

En esta charla, nuestros colegas responderán a la inquietante pregunta que titula este post: ¿qué es una lengua?. ¿Es un producto socio-histórico, fruto del devenir de los pueblos y su cultura? ¿o es más bien un objeto natural, una capacidad biológica que nos caracteriza como especie? Ambos puntos de vista han sido defendidos en la historia de la Lingüística y dan lugar a dos modos muy diferentes de entender nuestra disciplina. Pero ¿son realmente dos respuestas contradictorias y excluyentes?

Para los que queráis ir adelantándoos a esta charla, os aconsejo la lectura del libro que acaban de publicar con este tema:

http://www.equinoxpub.com/home/biology-history-culture-human-language-critical-overview-juan-carlos-moreno-jose-luis-mendivil-giro/

Y el 25 de septiembre nos vemos en ZL. Entrada libre y gratuita, hasta completar aforo.

LA V JORNADA CULTURAL “CONEIX LA TERRETA” JA ESCALFA MOTORS. : Noticies de la terreta.

LA V JORNADA CULTURAL “CONEIX LA TERRETA” JA ESCALFA MOTORS.

S’OBRE EL TERMINI PER PRESENTAR COMUNICACIONS
El  DIUMENGE 27 DE JULIOL  finalitza el termini per a presentar propostes de comunicacions per a  la  V JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA  que es realitzará el proper dissabte 9 d’agost  a ESPLUGA DE  SERRA , en el marc de la XXII Trobada de la Terreta.
Las comunicacions poden tractar directament sobre  La Terreta  en un senti ampli del terme Valle mitjana de la  Noguera Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de  la Ribagorça, els Pallars, la Franja o els Pirineus .
– La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc.
– Les comunicacions seràn orals i es disposarà d’un temps per a explicar-ho, depenent del nombre de comunicacions.
– Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals, recerques pròpies inèdites o presentacions d’articles i llibres. 
– Els estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en presentar-hi una comunicació envieu una proposta amb títol, nom, cognoms i telèfon al correu del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans: ce.cerib@gmail.com
Organitza: Associació Cultural de La Terreta, Associació d’Amics Veïns d’Espluga de Serra, Espai Integral de Natura Mas de Barreda,CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans
MÉS INFORMACIÓ: www.laterretacultura.blogspot.com     www.cerib.blogspot.com   www.noticiesdelaterreta.com 

L’alienígena desconcertat | L’ esmolet.

No sé si som conscients de l’aberració que suposa la diferència que hi ha entre l’ús del català en l’espai mediàtic i en la vida quotidiana a la zona catalanòfona d’Aragó. És ja una cosa normal, instaurada de fa segles (instaurada per qui?) i, per tant, assumida com a ‘natural’. Us convido a fer el clàssic exercici d’imaginar un extraterrestre que es planta al mig d’una de les nostres viles. Hem de suposar que és un alienígena amb el do de llengües (en realitat durà un descodificador universal —universal de debò, o és a dir, que funciona a tot l’univers— integrat al seu cervell). Estadísticament, la llengua que sentirà serà, en quasi un 90%, el català. Segurament, entrarà al cafè per socialitzar una mica. Fullejarà els diaris, es mirarà els cartells que hi ha per les parets. Hi haurà engegada la tele, que, com és habitual, sintonitzarà un canal fet a la pròpia comunitat autònoma. “Alguna cosa no encaixa” li dirà el processador de dades. Tornarà a parar l’orella, per si abans ha comès alguna errada. Les converses que l’envolten, efectivament, són en un idioma diferent de tots els mitjans de comunicació que ha vist al local. Algú prem un comandament i canvia el canal. Ah! Des de la pantalla, un espècimen femení s’adreça als parroquians en la llengua que parlen. Pareix que tot torna a la normalitat. Però una veu s’eleva per damunt de les altres: «Trau a n’estos catalans, home! Torna a ficar Telearagón! Estem a Aragó!». El del comandament sospira i torna al programa d’abans. És evident que qui ha nodrit d’informació el nostre extraterrestre s’ha descuidat de posar-hi una bona ració de sociologia. Imperdonable.

Ara tornem a la realitat i pensem-hi. Costa d’entendre que a la Franja, el lloc on més es parla català (de moment), no hi hagi una presència proporcional d’aquesta llengua en mitjans de comunicació. A no ser que ens deixem cegar pels prejudicis, una de les debilitats més esteses del gènere humà. Aquest problema no el té l’alienígena. Per això el seu desconcert.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de juliol de 2014

Escrit mentre preparava la ponència per al curs “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, celebrat a la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la Universitat de Saragossa

Las Cortes de Aragón: Boletín Oficial.

Respuesta escrita a la Pregunta núm. 653/14, relativa a la fijación del contenido del currículo aragonés.

Boletín Oficial de las Cortes de Aragón n°:246 (VIII Legislatura) PDF
PRESIDENCIA DE LAS CORTES DE ARAGÓN
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 111.1 del Reglamento de la Cámara, se ordena la publicación en el Boletín Oficial de las Cortes de Aragón de la respuesta escrita de la Sra. Consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte a la Pregunta núm. 653/14, relativa a la fijación del contenido del currículo aragonés, formulada por el Diputado del G.P. de Izquierda Unida de Aragón Sr. Aso Solans, publicada en el BOCA núm. 236, de 2 de junio de 2014. 

Zaragoza, 2 de julio de 2014.

El Presidente de las CortesJOSÉ ÁNGEL BIEL RIVERA

No se ha solicitado información directa a estos profesores sobre los contenidos del currículo de lengua aragonesa. El desarrollo del currículo es una competencia del Gobierno de Aragón y lo encarga en cada caso a las personas que considera competentes para hacerlo y que merecen su confianza, que en este caso son quienes lo han elaborado. La conformidad o no de los profesores con cada uno de los currículos no puede ser la guía que marque el desarrollo curricular, que viene determinado por la LOMCE, Ley aprobada por las Cortes Generales del Estado.

Ahora bien, en el marco del Programa «Luzía Dueso», los asesores de esta Consejería han conocido de primera mano las inquietudes del profesorado que ha participado en las actividades de formación e intercambio de experiencias y disponen de la información suficiente.

 

Zaragoza, a 13 de junio de 2014.

La Consejera de Educación,Universidad, Cultura y Deporte

DOLORES SERRAT MORÉ

L’Heraldo tan anticatanalista com sempre | Lo Finestró.

 

Modif P1050882

L’Heraldo d’ahir publicava una gran i estranya notícia —segons aquest diari, és clar— sota el següent titular: “Un filólogo de la UZ defiende que las lenguas del Aragón Oriental son catalàn”. També deien: “El profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, ha defendido el uso del catalán en el Aragón Oriental, que ha suscitado polémica debido a que algunos sectores las califican de variedades propias similares a la lengua aragonesa hablada en los valles pirenaicos”.

Senyors de l’Heraldo, per què són vostès tan poc objectius i tan tergiversadors? Un filòleg només ho defensa? Quants filòlegs coneixen vostès que demostrin que allò que es parla a la Franja no és català? Qui els ha prohibit d’utilitzar la denominació la Franja? L’Aragó Oriental no és més que una gran inconcreció, perquè a una part d’aquest no es parlà català com tothom sap. El que passa és que els produeix urticària la paraula Franja i més encara la paraula català. El seu anticatanalisme és permanent i irracional en tractar de nodrir la ignorància o la catalanofòbia seculars envers la veina Catalunya i els seus habitants.

No han estat els filòlegs, ni els científics, ni els escriptors, ni la raó, ni el sentit comú, els que han suscitat la polèmica. Aquests, que vostès denominen “algunos sectores” jo els diré qui són: són vostès, el govern, el PP, el PAR —tal vegada encara més que el PP—, els anticatanalistes aragonesos i una gran massa d’ignorància, si més no de “cazurrismo” disfressat de nacionalisme aragonès. No vull oblidar-me de les persones de bona fe que creuen tenir raó, perquè sempre ha estat així, diuen. Tot i que el “sempre” d’ells és de volada curta. Esperem que el temps que camina inexorablement vagi canviant polítics i idees. Ara per ara tinc el sentiment de donar-me cops contra una gran roca. L’esperança: fins i tot les roques mes dures es fan pols atacades pels vents, sol i pluges. La meua temença en forma de pregunta: quan trigaran tants i tants aragonesos en canviar d’idees i comportament amb relació a les llengües pròpies?

Per acabar, fixi-s’hi el lector en la diferència amb els titulars d’El Períódico de Aragón d’avui: “El filólogo Giralt confirma por qué se habla catalán en Aragón. El profesor universitario explica el uso de este idioma en la Franja aragonesa. Considera que la supervivencia de esta lengua propia está garantizada”

El filólogo Javier Giralt defiende que las lenguas de la Franja son catalán – Sociedad – El Periódico de Aragón.

El profesor de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza confía en la supervivencia de las variedades de la lengua catalana en estas zonas de Aragón.

EFE 09/07/2014

El profesor de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, ha defendido el uso del catalán en la Franja del Aragón Oriental, que ha suscitado polémica debido a que algunos sectores las califican de variedades propias similares a la lengua aragonesa hablada en los valles pirenaicos.

Así, Giralt ha manifestado que estos sectores “rehuyen” que tanto el aragonés como el catalán fueron las lenguas utilizadas por la cancillería de la Corona de Aragón durante toda la Edad Media, llegando a la uniformización en los siglos XIV y XV, cuando son desplazadas por el castellano. Por otro lado, ha confiado en la supervivencia de estas variedades catalanas propias de estas zonas de Aragón. “Si ha resistido hasta ahora, resistirá”, ha dicho, aunque ha matizado que “donde se ha perdido toda la esperanza es en la zona de transición” -entre las áreas catalano y castellanoparlantes-, así como en los núcleos más pequeños de la Ribagorza.

Sin embargo, el filólogo se ha mostrado optimista de que “si la gente sigue hablando catalán en la calle” y se enseña en la escuela y hay “más voluntad” de mantenerlo “pervivirá”.

Estas declaraciones se enmarcan en la conferencia que ha ofrecido hoy Giralt en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza, dentro de un ciclo sobre la diversidad lingüística en Aragón y, concretamente, en una charla sobre “el catalán en los documentos históricos aragoneses”. Para apoyar su tesis de la catalanidad de las lenguas habladas en el Aragón Oriental, ha usado un texto del escritor y humanista tortosino Cristòfor Despuig, quien ya en el siglo XVI decía que en esta zona ya no quedaban rastros del aragonés y que el habla del pueblo era catalana.

Según ha relatado el profesor, la inmersión lingüística del catalán en Aragón comenzó en la Alta Ribagorza por influencia del vecino condado de Urgell. Allí la romanización fue más profunda y propició la supervivencia del latín vulgar hasta el siglo XII, lo que dio lugar a un mayor cruce entre las lenguas catalana y aragonesa, de ahí ciertas influencias y rasgos propios en las variedades ribagorzanas. En el resto de la Franja oscense y zaragozana, que incluye zonas de la Baja Ribagorza, La Litera, el Bajo Cinca, el Bajo Aragón zaragozano o la comarca del Matarraña, en Teruel, esta introducción de la lengua habría venido dada por la reconquista y la repoblación posterior, en un primer momento íntegramente por catalanes y posteriormente también por aragoneses, muchos de ellos ribagorzanos, por lo que estas hablas tienen muchas similitudes con las más septentrionales.

En cuanto a los primeros testimonios escritos en catalán en la zona de la Franja, estos aparecieron en la Alta Ribagorza y continuaron surgiendo textos en todo el Aragón Oriental hasta el siglo XVII, en una lengua que aún era “muy uniforme”, así que no se podría hablar todavía de “variedades dialectales”, en palabras de Giralt.

Otros testimonios de esta presencia de la lengua catalana en la zona vendrían ejemplificados por el Libro de Privilegio de Fraga y sus aldeas (siglos XIII y XIV), íntegramente en catalán, o como algunos pleitos están transcritos de forma bilingüe -aragonés y catalán- o, directamente, introduciendo gran cantidad de palabras propias aragonesas en el texto en catalán. Con la llegada de los siglos XV y XVI se impone el castellano en la administración en todo el territorio que comprendía el Reino de Aragón y empieza a “arrinconar” a ambas lenguas, lo que también “hace mella en la uniformidad”, lo que podría propiciar ya la aparición de más rasgos dialectales, según el profesor Giralt.

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón.

Universidad de Zaragoza

Dos conferencias en la UZ sobre la diversidad lingüística de Aragón

 

Europa Press. Zaragoza| Actualizada 08/07/2014 a las 17:21     0 Comentarios

 

Se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”.

La Universidad de Zaragoza organiza esta semana dos conferencias, abiertas al público, sobre la diversidad lingüística de Aragón, a iniciativa del Departamento de Psicología y Sociología de la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo.

Estas conferencias se enmarcan en el curso titulado “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón” y se impartirán en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la Universidad de Zaragoza.

La primera de las conferencias la impartirá este miércoles, 9 de julio, profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt, quien desde las 9.00 horas disertará sobre “El catalán en los documentos históricos aragoneses”.

Esta conferencia será de acceso libre a todo el público interesado al igual que la programada para el viernes, 11 de julio, a las 18.00 horas, en la que el profesor en la Universidad de Zaragoza y director del curso, Chabier Gimeno, hablará sobre “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente”.

En esta primera edición colaboran profesores de diversas universidades (Zaragoza, Toulouse, Lleida y Barcelona), así como profesionales de reconocido valor, han indicado desde la organización.

Curs de formació permanent

Gestionar la diversidad lingüística de Aragón

Del 9 a l’11 de juliol, Saragossa.

 

CONFERÈNCIES OBERTES AL PÚBLIC.

Dimecres 9 de juliol, a la Facultat de Ciències Socials i del Treball (carrer Violante de Hungría, 23), s’inaugurarà el curs “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón”, organitzat pel Departament de Psicologia i Sociologia.

Javier Giralt, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa, dissertarà des de les 9’00 h. sobre “El catalán en los documentos históricos aragoneses”. Aquesta conferència serà d’accés lliure per al públic interessat.

També serà d’accés lliure la conferència de Chabier Gimeno, professor a la Universitat de Saragossa i director del curs, amb el títol “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente” que tindrà lloc el divendres 11 de juliol, a las 18’00 h.

Tota la informació està disponible a http://riesgo.unizar.es/?p=1327 Encara t’hi pots inscriure!

El curs està promogut pel Departamento de Psicología y Sociología de la Universidad de Zaragoza. En aquesta primera edició col·laboren professors de diverses universitats  i professionals de reconegut valor.

Chabier Gimeno

Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza

Natxo Sorolla

Universitat de Barcelona

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.