Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Recerca

Juan Moneva i Puyol va admetre que a la Franja es parla català | Lo Finestró

maig 1
Aragonès, Estudis lingüístics, LAPAO, Llengües a Aragó, Normalització del català

Origen: Juan Moneva i Puyol va admetre que a la Franja es parla català | Lo Finestró

moneva

Al bloc de José Bada, PeNsadillas ciudadanas, es pot trobar un interessant comentari sobre un text, extret de les memòries de Juan Moneva, jurista, escriptor i fervorós amant d’Aragó (1871-1951). A l’esmentat text Juan Moneva reconeix com a català la llegua de Nonasp i Favara, i per deducció la resta de la Franja. Moneva es penedeix de la injustícia d’haver practicat l’anticatalanisme en la seua joventut, i per sobre de tot el de la seua avia.

Veieu la traducció al català del text del blog de José Bada:

“El text reproduït és de Juan Moneva i Puyol [el de la imatge de capcelera]. Està tret de les seues MEMÒRIES, obra pòstuma de l’autor, prologada per J. Valenzuela La Rosa i impresa als tallers d’”El Noticiero” sota la direcció d’Eduardo Berdejo Casañal. Ha arribat a les meues mans de la biblioteca personal de qui va ser alcalde de Saragossa i amic seu —de Juan Moneva— doctor en Dret i novel·lista, Rafael Pamplona Escudero, a través del seu nét —el de Rafael— i amic meu Pepe Artero a qui vaig conèixer fa anys en el Seminari d’Investigació per a la Pau. Quan ho vam fundar i en el qual seguim, jubilats tots dos, de les armes un i de la militància al CSLA l’altre després del LAPAO.
La meua última “guerra civil” aragonesa ha estat la defensa de la meua llengua, que és la catalana, i que és una de les nostres d’Aragó. Abans, mal informat, considerava enemic a Moneva. Avui m’assabento, en llegir el C. XXXIII de les seues MEMÒRIES, que la que era “rabiosament anticatalanista” era la seua àvia materna Catalina de l’Era —així sense H, és clar— que era d’Alcolea de Cinca —que no del Çinca— i que el seu —l’anticatalanisme de Joan Moneva— va ser un pecat de joventut del que es fa perdonar. Ho celebro. Que la pau segueix amb vosaltres!”

Foto de Juan Moneva                                               Juan Moneva
Comments Off none Read more

El currículum del català a l’Aragó | Lo Finestró

abr. 29
Activisme, Aragonès, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Situació sociolingüística

El currículum del català a l’Aragó | Lo Finestró

L’Heraldo del passat 27 d’abril va publicar una carta-article de Teresa María Ballester, vocal de Clarió sobre el vergonyós “oblit” del català en el projecte de currículum educatiu d’Aragó.

Està ben clar, com tothom entendrà, que no ha estat un oblit, si no una ben volguda i pensada eliminació del català del currículum. Aquest govern del PP-PAR —no hauríem d’oblidar que el va votar una majoria— , presoner d’una catalanofòbia irracional, no tolera que la llengua pròpia de la Franja sigui el català, ni tolera la paraula Franja. En realitat, no tolera cap altra llengua que no sigui el castellà, perquè l’acceptació de l’aragonès és una pura concessió folklòrica. Si volem ser sincers hem de convenir que una gran part de la ciutadania aragonesa és del mateix parer. Si poguessin escanyar el català per sempre ho farien sense cap recança. Qui no vulgui veure aquesta realitat és cec, borni o molt curt de vista. Si no fos així, votarien uns altres partits. Però, com “una flor no fa estiu, ni dues primavera” i “d’on no n’hi ha, no en pot rajar”, només ens queda a uns quants allò de “a cada porc l’arriba el seu San Martí” o “de més verdes en maduren”. Podríem dir “de ponent ni vent ni gent”, tot i que “ de Joans, Joseps, i asses, n`hi a totes les cases”. Llàstima que “a cada bugada es perd un llençol”.

Podeu llegir tot seguit la carta de Teresa Mª Ballester:

“Está a punto de cerrarse el plazo de alegaciones de currículum educativo de Aragón para secundaria y bachillerato. Este documento va a ser la guía para educar a nuestros hijos respecto a las materias en él presentes. Y en el bloque de Lenguas, en el apartado de Lenguas Propias de Aragón, debería leerse el currículum de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental o catalán de Aragón. Pero no está. Sí aparece el de la otra lengua propia de Aragón, la aragonesa. Desde Clarió, Asociación de Padres del Matarranya en Defensa del Catalán, hemos realizado una serie de alegaciones. No querríamos valorar esa omisión. Querríamos pensar que ha sido un descuido involuntario y sin mala fe. Querríamos creer que los responsables educativos a quienes confiamos la formación de nuestros hijos los respetan con su realidad y su lengua aragonesa propia. Pero los hechos nos dicen otra cosa. Por ejemplo, que el currículum aragonés referido a primaria, ya en vigor, también omitió el texto sobre el catalán de Aragón. O que es inconcebible que alguien redactase el currículum de la Lengua Aragonesa y nadie de la Consejería se percate de que falta el de la otra lengua propia de Aragón, que hablan 50,000 aragoneses y estudian 5.000 alumnos de nuestra tierra. Como padres y como aragones sentimos una enorme tristeza. Entre los catalanohablantes de Aragón, tanto del Matarranya, como los del Bajo Aragón, Bajo Cinca, la Litera o la Ribagorza, son muchos los que piensan que lo que se pretende es una limpieza lingüística. Que el Gobierno de Aragón nos demuestre lo contrario, por favor.

Teresa Mª Ballester Bielsa, vocal de Clarió. Asociación de Padres del Matarranya en Defensa del Catalán”

6 Comments none Read more

El censo actualizado indica que un 4% conoce el aragonés

abr. 20
Aragonès, Baix Cinca, Comarques, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística
Comments Off none Read more

“País y lenguas. La lengua aragonesa en la revista El Ebro (1917-1936)”, de Carlos Serrano

abr. 16
Aragonès, Llengües a Aragó, Recerca, Situació sociolingüística
Os invitamos a la presentación de los libros de Lacarra Aladrada Ediciones y de Rolde de Estudios Aragoneses en el Centro Aragonés de Barcelona:

– “País y lenguas. La lengua aragonesa en la revista El Ebro (1917-1936)”, de Carlos Serrano de Lacarra Aladrada Ediciones  
Viernes 17 de abril, 19:30h.
Comments Off none Read more

N. Sorolla: Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears

abr. 8
Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Recerca, Ribagorça, Situació sociolingüística

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades… Continuar llegint Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

Comments Off none Read more

XXIV Congreso de Lenguas y Culturas Europeas Amenazadas. Osca, 23-25 de juliol

març 26
Activisme, Aragonès, Llengües a Aragó, Situació sociolingüística

Congreso ALCEMCongreso ALCEM 2

Comments Off none Read more

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) | Xarxes socials i llengües

març 26
Aragó, Catalunya, País Valencià, Aragonès, Baix Cinca, Estudis lingüístics, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar).

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

  • Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
  • Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
  • Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
  • Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
  • La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

 

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

 

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

 

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

 

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

Comments Off none Read more

Bellmunt: els secrets de la Carta de Poblament

març 26
Estudis lingüístics, Matarranya

Picture

Comments Off none Read more

Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó – Marc Blasco – NousCatalansRKB

març 25
Activisme, Baix Cinca, Estudis lingüístics, Franja, Franja, Catalunya, País Valencià, LAPAO, Literatura, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Llitera, Matarranya, Mesquí, Normalització del català, Ribagorça, Situació sociolingüística

Programa Especial de la Franja de Ponent i el Català a l’Aragó – Marc Blasco – NousCatalansRKB

franja1 franja10 franja11 franja3 franja4 franja5 franja6 franja7 franja8 franja9

1 Comment none Read more

Es convoquen dues places per a la realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre | Institut Ramon Muntaner

març 17
Baix Cinca, Estudis lingüístics, Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya

Es convoquen dues places per a la realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre | Institut Ramon Muntaner.

Es convoquen dues places per a llicenciats en Antropologia Social i Cultural o amb Grau en Antropologia per a la realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre. El termini per a presentar currículums finalitza el dia 23 de març a les 9 del matí.

Trobareu les bases d’aquesta convocatoria al document adjunt a aquesta notícia.

Fotografia: Presentació de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre. Cedida pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Comments Off none Read more

Moret, Moret: L’onomàstica a l’Aragó catalanòfon: una llengua entre dues normes

març 16
Baix Cinca, Estudis lingüístics, Llitera, Matarranya, Mesquí, Ribagorça

L’onomàstica a l’Aragó catalanòfon: una llengua entre dues normes. | Maite Moret Oliver – Academia.edu.

Comments Off none Read more

Ai la Franja! (Pere Mayans)

març 9
Baix Cinca, Llengües a Aragó, Normalització del català, Situació sociolingüística

Ai la Franja!.

 

Jornada a la Franja

 

Ahir es va celebrar a Fraga (el Baix Cinca) una jornada magnífica sobre llengua i escola, encara que amb una trista conclusió: la situació de la llengua en els territoris on governa el PP (i abans altres partits d’obediència espanyola) la nostra llengua és al límit límit… Tant la intervenció valenciana com les intervencions de la Franja posaven en evidència que, sense una política lingüística a favor de la llengua, no hi ha futur per al català.

 

També es va fer evident que el procés de substitució de la llengua a la Franja ha avançat en els anys darrers com mai i, ara, per primera volta, podem trobar xiquets de família catalanoparlant que es parlen entre ells en castellà… El mite que la franja era el lloc del país amb un percentatge més alt de catalanoparlants es desmunta per moments… Només uns exemples: una metgessa catalanoparlant del Matarranya que sempre ha parlat en català als pacients catalaloparlants, ara canvia de llengua davant d’aquests pacients perquè té una infermera que no entén la llengua del país on treballa; en el restaurant no dinàrem, propietat de fragatins catalanoparlants, la cambrera, d’origen argentí, afirmava que ella no tenia per què entendre el català o el fragatí perquè era a Espanya i a Espanya es parla espanyol… Si voleu són anècdotes, però anèctodes sociolingüísticament molt significatives…

 

Particularment, a més, sentir el que ens van explicar una mare del Matarranya i una professora de Fraga sobre les dificultats de l’ensenyament del català i en català em va fer pensar en debats que al Principat es van fer fa trenta anys, agreujats pel fet que el discurs oficial (aragonès) diu que cal aprendre català a la Franja per si es va a estudiar o a treballar a “Catalunya” i no perquè sigui la llengua pròpia del territori, la llengua en la qual es pugui viure en el país…

 

Si no canvien (canviem) les circusmtàncies polítiques, els sociolingüístes del futur descriuran aquest començament de segle com el de la gran reculada del català a molts dels territoris històrics. Enmig, és clar, del cofoïsme dels principatins que, com ahir vam constatar, s’esparveren quan senten el Pau Vidal dir veritats com un temple de la situació de la llengua: la situació del català al Principat tampoc no és per tirar coets, però això és tot un altre tema…

1 Comment none Read more

N. Sorolla: Visió sintètica de la situació demolingüística del català

febr. 23
Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya, Situació sociolingüística

Amb F. Xavier Vila vam estar treballant en una visió sintètica sobre els coneixements i els usos del català als diferents territoris de llengua catalana, amb les dades disponibles fins el moment. Vam fer la presentació el setembre de 2013 a Calaceit a les II Jornada sobre Llengua i Societat.

Vila i Moreno, F. Xavier; Sorolla Vidal, Natxo (2005). «Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica» dins Generalitat de Catalunya, II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

A més, en la mateixa Jornada Joaquim Torres presentava una anàlisi del nucli per al futur d’una llengua, la tranmissió intergeneracional de la llengua, Montserrat Martínez revisava la comparabilitat de les enquestes disponibles, i Andreu domingo feia una revisió demogràfica de les qüestions sociolingüístiques. Tota aquesta informació la podeu trobar a la publicació en línia: II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana.

Xavier Vila ha explicat al seu bloc:

Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català

Acaben d’aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d’altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l’estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.
Comments Off none Read more

Javier Giralt a Binèfar sobre toponímia local

febr. 14
Estudis lingüístics, Llitera

Cellit Litera – Gran afluencia de público hoy en el Salón de….

Cellit LiteraGran afluencia de público hoy en el Salón de Plenos del Ayuntamiento de Binéfar para escuchar a Javier Giralt en la presentación de su libro sobre la toponimia de Binéfar. La presentación ha estado acompañada de las palabras de Agustín Aquilué, alcalde de Binéfar, Carlos Corzán, concejal de cultura y Víctor Bayona, vicepresidente del Cellit.

Foto de Cellit Litera.
Foto de Cellit Litera.

·

Comments Off none Read more

Seminario Aragonés de Sociolingüística (Heraldo): Derechos lingüísticos bajo mínimos

febr. 10
Aragó, Catalunya, País Valencià, Aragonès, Baix Cinca, LAPAO, Llei de llengües, Llengua, Llengües a Aragó, Llitera, Normalització del català, Situació sociolingüística

SASL - Heraldo 100215 - Derechos lingüísticosArticle original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)

Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015

Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).

La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.

En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.

La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.

El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.

El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).

Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.

1 Comment none Read more
La Franja
Copyright © 2024 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.