La Franja

.@natxosorolla parla sobre l’estat del català a l’Aragó a l’especial 11-S de @sapienscat http://t.co/iKOLV83ugX pic.twitter.com/RiQYZhLc4O

— Llengua catalana (@llenguacatalana) September 15, 2015

Origen: Any 1923: “Se necesita médico para pueblo de la provincia de Teruel de habla catalán” | Xarxes socials i llengües

A partir de les notes de Pedro J. Bel, es va saber que el 16 de desembre de 1923 l’alcalde de Fórnols demanava un doctor per a la vila amb un anunci a La Vanguardia, i que hi especificava que la població era “de habla catalán”:

Per a Artur Quintana, que situa l’origen de la denominació pejorativa de xapurriau a principis del XIX, això significaria que no és fins després de la Guerra Civil que es consolida la denominació de xapurriau. Una prova més que tomba allò de sempre li ham dit xapurriau i el xapurriau dels iaios dels nostres iaios

La responsable de Educación del PP ha opinado que Lambán crea problemas donde no los hay .

Origen: El PP calcula que recuperar la Ley de Lenguas de 2009 costaría la friolera de 40 millones

El Partido Popular ha calculado que derogar la actual Ley de Lenguas de Aragón de 2013 para recuperar la legislación aprobada en 2009, supondría “la friolera” de 40 millones de euros, contando con los traductores que se necesitarían en instituciones y centros públicos, el gasto que se llevaría a cabo en centros educativos, así como los cambios en topónimos, en el Boletín Oficial de Aragón y en carteles de carreteras y calles, entre otros.

La portavoz de Educación del grupo parlamentario del PP en las Cortes de Aragón, María José Ferrando, ha expresado su sorpresa ante el anuncio, de lo que ha calificado como “otro desatino”, del presidente del Gobierno autonómico, Javier Lambán, de derogar la Ley de Lenguas de Aragón y recuperar la legislación de un “Aragón trilingüe” de 2009.

La portavoz popular de Educación en el Parlamento aragonés ha explicado que atendiendo a las cifras aportadas por expertos de la Universidad de Zaragoza, de los 1,3 millones de aragoneses, el 95% “tienen como lengua materna el castellano”, y unos 45.000 utilizan las variedades dialectales de la zona oriental. Además, ha subrayado que de esos 45.000 aragoneses, el 75% “rechazan” la cooficialidad con el catalán.

Ferrando ha argumentado que “la lengua no es un problema, ni una inquietud, ni siquiera para los nacionalistas” y ha agregado que el presidente autonómico “crea problemas donde no los hay” y trata de agradar a los grupos parlamentarios “que le dieron el poder”. “En este caso”, ha apuntado Ferrando, “le toca satisfacer a CHA”, derogando una ley que “preocupa muy poco a la población”.

En rueda de prensa ha opinado que tras dos meses en el poder del presidente autonómico, “aún no sabemos nada de su política educativa y cultural” y ha añadido que “da la sensación de que va a golpe de impulso”.

Ferrando ha manifestado que desde el PP se rechaza “hacer cooficial la fabla, que no el aragonés, y el catalán” porque “supone erradicar nuestro rico patrimonio”. Asimismo, ha urgido al Gobierno autonómico a que “se ponga a trabajar en lo que importa”.

Origen: Adéu al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau

Aquest dimecres el president aragonès, Javier Lambán, ha anunciat que “tan ràpid com sigui possible” el Govern d’Aragó presentarà una iniciativa per derogar l’actual Llei de Llengües (3/2013) aprovada per l’anterior govern i que va causar una gran polèmica per evitar el terme català i aragonès per referir-se a aquestes llengües. Aquest anunci s’ha fet després que el president socialista s’hagués reunit amb el socialista català Miquel Iceta.

Així mateix, Lambán ha aclarit que el seu objectiu és tornar a anomenar castellà, català i aragonès les tres llengües del territori després que el govern del PP i del PAR haguessin fet “el rídicul més espantós”, d’acord amb El heraldo. Segons el president d’Aragó, aquesta és una realitat que cal reconèixer. A més a més, ha afegit que cal que es faci “un exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d’inferioritat” alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s’han negat a reconèixer “realitats absolutament palmàries”.

D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.

Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa de del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.

Situació lingüística a Aragó

De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s’ha formulat la primera llei que s’ocuparà de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l’Aragó, tal com subratlla Miquel Àngel Pradilla a La catalanofonia. “És important destacar que l’anomenada «Llei de Llengües» es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovació, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb unclima de força tensió social i política impulsat pels partits a l’oposició del Goern aragonès, el PP i el PAR”, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substituïda per la nova Llei de Llengües impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l’origen de la famosa denominació del LAPAO i LAPAPYP per al català i l’aragonès, respectivament.

Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura equilibrada, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.

Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.

Tot i que això demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia, 2015: 98). “Val a dir que la sobtada activitat legislativa contemporània ocasionada per l’aprovació de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordinàriament la gestió de les llengües a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal·lats, doncs, en un escenari gens propici per a l’activació de polítiques favorables a la rehabilitació del català en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge lingüístic quotidià contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.”

Origen: Llibertat.cat

Ahir, el diari Ara publicava un article “El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent” reproduït a Lafranja.net. L’article es feia ressò de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.

El sociolingüista Natxo Sorolla explicava a l’ARA,  “Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.

Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

• A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
• Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
• L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
• La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
• El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
• Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
• Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
• Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
• El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
• La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
• Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
• Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
• Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
• Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

La Consejera de Educación, Mayte Pérez, ha respondido a las preguntas de los lectores de Heraldo.es.

La persona que ocupe del cargo de Dirección General de Política Lingüística debería tener amplitud de miras, sensibilidad y voluntad de diálogo con las asociaciones implicadas con el aragonés. Pido para el aragonés:

• Una Ley de Lenguas consensuada, que cite las tres lenguas de Aragón y las distintas variedades de aragonés por su nombre.
• Una autoridad lingüística para el aragonés -estudio, academia, instituto-, de filólogos, escritores, independiente, etc.
• Una ortografía científica, flexible con las variedades, etc.
• Apoyar la enseñanza.
• Socialización y promoción del aragonés.

Saludos. (José Maria Satué)

Mayte Pérez: Gracias José María por sus aportaciones. Coincido plenamente en su análisis en cuanto a la aptitud y actitud que el nuevo Director General de Política Lingüística deberá acreditar y demostrar. Estoy convencida de que así será.

Origen: “Vamos a implantar otro tipo de política con el profesorado, sobre todo con los interinos” | Noticias de Aragón en Heraldo.es

Origen: https://drive.google.com/file/d/0B6kF4wPsGjnYSnpi… – Institució Cultural de la Franja de Ponent

Tenim el plaer de presentar-vos -a l’ enllaç superior- l’ excel.lent i documentat treball titulat “Albelda, una pugna entre sentiment i llengua”, elaborat per Iris carnicé Blanco, el qual ha estat guardonat amb el “Premi extraordinari de batxillerat al millor treball de recerca 2015” per l’ institut Torre Vicens de Lleida.

https://drive.google.com/file/d/0B6kF4wPsGjnYSnpib0hLd2FvZUxQOXNQNXZTbkQzSm8zMF9j/view 

Origen: Fuellas 227 – Consello D’a Fabla Aragonesa

Consello D’a Fabla Aragonesa

Ya son prestas as zagueras Fuellas, as 227, fendo repaso a las luengas menazatas d’Europa con un amplo treballo de 20 planas feito por Francho Nagore Laín e buena cosa d’informazions, entre atras, o recuerdo a o escritor en aragonés, Roberto Cortés.

Origen: Informe 2014 sobre la situación de la lengua aragonesa

Informe 2014 sobre la situación de la lengua aragonesa

REA participa en este documento trilingüe, que analiza la situación actual del aragonés

El Informe será presentado durante el XXIV Congreso de Lenguas y Culturas Europeas Amenazadas

Origen: L’ús del català a la Franja es redueix un 14% en 10 anys – Racó Català

Origen: III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Lo Finestró

A la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, el dijous 17 de juliol tingué lloc la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. La II Jornada havia tingut lloc a Calaceit, el setembre del 2013, dins dels actes de la 23ª Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va obrir la Jornada amb un parlament de benvinguda i reafirmació de l’estudi i protecció del català als diferents territoris de parla catalana. Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra i Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears van parlar dels treballs envers la llengua en els territoris que representaven. Aquesta última, malgrat del poc temps que ostentava el càrrec.

La primera taula redona, moderada per Marta Xirinacs, donà a conèixer les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Per Andorra Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística; per les Illes Balears, Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears; per la Franja, Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, representant també a Javier Giralt, Universitat de Saragossa, que no va poder assistir a la Jornada per motius personals; per l’Alguer, Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer; per Catalunya del Nord, Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà; i pel País Valencià, Lluís Polanco, Universitat de València. Tots ells ens presentaren els diferents estudis i enquestes de gran interès. Pel que fa a la Franja, segons manifestà Natxo Sorolla, i tal com ho han resumit diversos mitjans de comunicació: els estudis estan impulsats per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma.

Després de la pausa —sucs, petits entrepans i cafès—començà la segona taula redona, moderada per Joan Solé Camardons, sobre els factors clau de les llengües a Catalunya: del coneixement i usos parlà F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona; de la transmissió i actituds, Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona; del lloc de naixement, territori i aprenentatge, Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona; i de l’edat, ocupació i classe, Cristina Sánchez, Universitat de Girona.

Ben vençut el matí tingué lloc la tercera y última taula redona “Mirades sobre la realitat social de la llengua”, moderada per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa: Població i societat, Andreu Domingo; Món socioeconòmic, Elisenda Paluzie; Entorn digital i xarxes, Albert Cuesta; El context europeu, Martí Anglada; i Mitjans de comunicació, Salvador Alsius.

Malgrat la manca de temps gairebé tots els intervinents de les tres taules van poder respondre les preguntes dels assistents.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya clogué la molt densa, interessant i ben organitzada Jornada, passades del 14,30 hores. No ens volem oblidar d’Anna Torrijos, conductora de l’acte.

 

A

 

Origen: Es presenta l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014 | Xarxes socials i llengües

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2014 la Direcció General de Política Lingüística va presentar els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013, en va iniciar l’anàlisi per determinar-ne els factors clau i va impulsar l’extensió de l’enquesta a la resta de territoris de parla catalana.

Els objectius de la III Jornada són presentar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística, i informar sobre l’estat i els primers resultats de les enquestes d’usos lingüístics a la resta de territoris de parla catalana.

Inscripció

Inscripció tancada, atès ja que s’ha arribat a l’aforament màxim de la sala.

Programa

08.30 h	Acreditacions
09.00 h	Benvinguda i inauguracióFerran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
09.15 h	Les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalanaAndorra: Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística Illes Balears: Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears La Franja: Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, i Javier Giralt, Universitat de Saragossa L’Alguer: Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer Catalunya del Nord: Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà País Valencià: Lluís Polanco, Universitat de València Modera: Marta Xirinachs
11.00 h	Pausa i cafè
11.30 h	Els factors clau de les llengües a CatalunyaConeixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona Lloc de naixement, territori i aprenentatge: Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de Girona Modera: Joan Solé Camardons
13.00 h	Nou sistema d’indicadors lingüístics Anton Ferret i Baig, Direcció General de Política Lingüística
13.15 h	Mirades sobre la realitat social de la llenguaPoblació i societat: Andreu Domingo Món socioeconòmic: Elisenda Paluzie Entorn digital i xarxes: Albert Cuesta El context europeu: Martí Anglada Mitjans de comunicació: Salvador Alsius Modera: Ester Franquesa
14.15 h	CloendaEster Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya