Skip to content

Archive

Category: Recerca

Origen: Institución Fernando el Católico –

17/11/2016

Zaragoza, 17 y 18 de noviembre de 2016
Inscripción Online

P R O G R A M A
JUEVES, 17 DE NOVIEMBRE
9:00 h. Recepción de participantes (Aula de la Institución «Fernando el Católico»).
9:30 h. Presentación de las Jornadas.
9:40 h. Dr. Javier Giralt Latorre (Universidad de Zaragoza). El uso del catalán en
la Franja: balance de dos décadas.
10:30 h. Dra. Rosario Navarro Gala (Universidad de Zaragoza). El aragonés Cosme
Bueno y su Relación geográfica del Virreinato del Perú: algunas
cuestiones filológicas.
11:20 h. Descanso.
11:40 h. Dr. José M.ª Enguita (Universidad de Zaragoza). Las hablas altoaragonesas
50 años después del ALEANR.
12:30 h. Dr. José Antonio Saura Rami (Universidad de Zaragoza). Reflexiones sobre
algunos rasgos ribagorzanos a la luz de la documentación medieval.
13:20 h. Coloquio.
16:00 h. D. Antonio Sánchez Portero (Centro de Estudios Bilbilitanos. Calatayud).
Cervantes. El Quijote apócrifo y su escondido autor Lián de Riaza.
16:50 h. Dra. Ana Mateo Palacios (IES Pedro de Luna. Zaragoza). Gonzalo García
de Santa María. Vida y obra de un erudito aragonés en la Zaragoza de los
siglos XV y XVI, reconstruida a través de los documentos conservados.
17:40 h. Descanso.
18:10 h. Dra. Francisca Soria Andreu (IES Goya. Zaragoza). El impulso a los estudios
filológicos en los Juegos Florales del siglo XIX.
19:00 h. Dra. M.ª Luisa Arnal Purroy (Universidad de Zaragoza). Los aragonesismos
que están, y los que no están, en el Diccionario de la Academia.
19:50 h. Coloquio.
VIERNES, 18 DE NOVIEMBRE
10:00 h. Dra. Rosa M.ª Castañer Martín (Universidad de Zaragoza). El habla del
Bajo Aragón turolense.
11:00 h. Dr. Johan Gille (Universidad de Uppsala. Suecia). INDE en la Grant
Crónica de España de Juan Fernández de Heredia.
12:00 h. Descanso.
12:30 h. Dr. Vicente Lagüéns Gracia (Universidad de Zaragoza). Cuestiones pendientes
sobre la caracterización lingüística del aragonés medieval.
13:30 h. Coloquio y clausura de las Jornadas.

Moció del PP a les Corts d’Aragó

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308016765300737

 

 

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308512989216768

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796309427531972609

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796310874835353601

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796311931640545282

Lo català a la Franja va començar l’arreplega sistemàtica de notícies de la Franja fa 12 anys, el novembre de 2004, iniciant el camí del que posteriorment seria lafranja.net. Un camí que en esta última etapa de 7 anys (des del 2009) porta 9.386 notícies publicades, amb una mitjana de 30.000 visites anuals (100 visites diàries!). El moment de major activitat va ser amb l’aprovació de la llei del LAPAO, el maig de 2013. Si vols rebre un resum setmanal, dóna’t d’alta a aquesta llista.

 

 

 

Qüestió de noms

A l’Aragó es parlen avui en dia dues llengües, aragonès i català, que són la continuació, transmesa sense interrupció de generació en generació, del llatí que van dur al nostre país els conquistadors romans a finals del segle tercer abans de Jesucrist. Tan  lícit/vàlid és anomenar-les llatí en el moment actual, com aragonès i català des de finals del segle tercer abans de Jesucrist.

Artur Quintana i Font, La Codonyera, Diada de Tots Sants del 2016

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “A la Franja es veu la llengua com a matèria de conflicte” [entrevista Natxo Sorolla_eldiario.es]

Ciudadanos considera el català i l’aragonès “lenguas de transmisión oral y sin léxico y gramática definidas”

LENGUAS

Aumenta un 25% el número de escolares de aragonés

El director general de Política Lingüística pedirá que el próximo año esté la Academia

A. I. I.
26/10/2016

  • López Susín conversa con el diputado de CHA, Gregorio Briz, ayer. - cortes de aragón
    López Susín conversa con el diputado de CHA, Gregorio Briz, ayer. – cortes de aragón
1

El número de alumnos de aragonés ha aumentado este curso un 25% respecto al anterior, pasando de 625 a 782. Por su parte, se mantiene el número de escolares que se matricularon en catalán, con 4.539. El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, aportó ayer estos datos durante una comparecencia en las Cortes a petición del PAR y Ciudadanos. Asimismo, anunció su intención de reclamar una partida en los próximos presupuestos para poner en marcha la Academia que debe regular el aragonés y el catalán, lenguas propias de Aragón.

A pesar de la creciente demanda del aragonés, esta lengua sigue siendo una de las más vulnerables de Europa, como reconoce la Unesco y ayer mismo recordó López Susín, quien indicó que «se está constatado que la transmisión generacional del aragonés se está rompiendo». A su vez, los escolares dejan de usar el aragonés en sus relaciones sociales y eso implica la paulatina desaparición de las hablas del norte de la comunidad. López Susín destacó el convenio firmado con la Universidad de Zaragoza para poner en marcha un proyecto piloto basado en la utilización del aragonés (la variedad dialectal propia de cada zona) como lengua vehicular de un área escolar a partir de los propios recursos humanos del centro. Este programa se desarrolla en centros de Hecho, Panticosa y cinco localidades del Valle de Benasque.

Mientras los grupos de PSOE, CHA, IU y Podemos admiten la pluralidad lingüística de Aragón y la existencia de dos lenguas propias (aragonés y catalán), el PP, el PAR y Ciudadanos volvieron a mostrar sus reticencias a esta clasificación, que a su juicio no respeta la voluntad de los hablantes para denominar como quieran su propia lengua y aseguran que cada modalidad lingüística debe denominarse de una forma distinta al aragonés y al catalán. Las tres diputadas que representaron a estos grupos fueron muy críticas con la gestión de la Dirección General y con la política lingüística del Gobierno.

La popular María José Ferrando insistió en que hay que respetar todas las modalidades lingüística, evitar «la imposición» y se preguntó si para ser profesor de aragonés hay que tener «carnet de CHA», a lo que López Susín replicó que de los 13 profesores de aragonés que hay en la actualidad, 12 fueron contratados antes de la entrada de CHA en el Gobierno. La aragonesista María Herrero se preguntó por la autoría del material didáctico y recordó al Gobierno de Aragón que aún no ha cambiado la Ley de Lenguas que aprobaron el PP y el PAR, que no reconoce ni al aragonés ni al catalán. Susana Gaspar, de Ciudadanos, mostró su discrepancia con el modelo de enseñanza de lenguas «de transmisión oral y sin léxico y gramática definidas».

Origen: “La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto”

ENTREVISTA: Natxo Sorolla

“La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto”

El sociólogo Natxo Sorolla es autor de una tesis sobre la situación del catalán en las comarcas orientales de Huesca

“Una cuarta parte de los alumnos catalanohablantes recurren al castellano para comunicarse entre ellos; podría ser la fase previa a la decisión de dejar de transmitir la lengua a sus hijos”

“Se puede conseguir que catalán y aragonés sean lenguas oficiales de Aragón, pero si luego no hay medidas que lo desarrollen, se quedará en el terreno de lo simbólico”

“Ver que médicos y profesores usan el castellano puede inducir a pensar a los padres que es la lengua que va a dar más oportunidades a sus hijos”

Natxo Sorolla, autor del estudio sobre la situación del catalán en La Franja.
Natxo Sorolla, autor del estudio sobre la situación del catalán en La Franja.

El sociólogo Natxo Sorolla (Peñarroya de Tastavins, Matarraña, 1980) presentó recientemente en las jornadas Cinga Fórum, organizadas por el Institut d’Estudis del Baix Cinca, las conclusiones de su tesis doctoral sobre la situación sociolingüistica en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera, en las que muchos pueblos han sido históricamente catalanohablantes. Según arroja su estudio, el uso del catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca, lo cual sería el paso previo a lo que se conoce como sustitución lingüística.

El próximo 28 de octubre Sorolla volverá a tratar el tema en la Facultad de Filosofía y Letras de Zaragoza, dentro de las jornadas ‘El reto de investigar sobre La Franja de Aragón’, organizadas por la  Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes y el Área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza.

¿Qué es la sustitución lingüistica?

En sociolingüística, se entiende como el momento en el que un grupo social determinado cambia la lengua que venía utilizando hasta entonces y decide sustituirla por otra. El punto crítico de este proceso, lo que determina que el uso de una lengua está amenazado, es cuando los progenitores deciden no transmitir su lengua a sus hijos, sino otra que consideran más prestigiosa o útil. Antes de llegar a ese extremo hay fases previas.

¿Y en qué fase se encuentran las comarcas del Bajo Cinca y La Litera?

La realidad es que yo no estaba estudiando la sustitución lingüistica en La Franja; con mi tesis buscaba analizar la situación sociolingüistica en un territorio que ha sido históricamente catalonohablante. Pero lo que me encontré fueron datos que, si no alarmantes, apuntan a lo que ya algunos intuían: que las generaciones jóvenes están dejando de usar su lengua en las relaciones sociales. Soy de una comarca más al sur, el Matarraña, y no esperaba que la situación fuera tan diferente al norte. Según hemos podido comprobar, una cuarta parte de los alumnos catalanohablantes, aquellos que usan el catalán como lengua habitual con sus dos progenitores, recurren al castellano para comunicarse entre ellos. Esto nos indica, a falta de consolidar el estudio, que podría ser la fase previa a la decisión de, en el futuro, y si se quedan en el territorio (porque la despoblación es otro problema de estas zonas), dejar de transmitir el catalán a sus hijos.

Según recoges en tu tesis, en los años 90, incluso entrados los 2000, la situación era bien distinta. ¿Qué ha ocurrido para que se produzca este cambio?

Hay que preguntarse qué es lo que no había ocurrido hasta entonces. La Franja era un territorio rural que históricamente enviaba emigración a otras zonas, pero a partir del cambio de siglo se ve envuelto en el proceso de migraciones internacionales que ya no solo involucra a grandes capitales, sino que llega a pueblos, lo que altera su composición demográfica. Otro factor es la minorización de la lengua: en las generaciones mayores la mayoría de sus componentes son catalanohablantes, es su lengua de socialización habitual, pero entre los jóvenes tenemos más variedad, con gente de fuera, autóctonos castellanohablantes, o hijos de parejas mixtas que funcionan en la práctica como castellanohablantes. Suponemos, porque hay que profundizar en el análisis, que estas paulatinas variaciones en la sociedad se traducen en cambios lingüisticos muy rápidos, que pueden conducir a que el castellano se convierta en lo que en sociolingüistica se llama lengua no marcada, esto es, aquella que por su uso no te define como miembro de un grupo determinado.

¿El catalán en La Franja está perdiendo prestigio social?

No se puede decir que se haya llegado a ese punto, porque no hemos detectado que los padres dejen de transmitir el catalán como lengua, estaríamos todavía en la fase previa. La cuestión del prestigio de la lengua tiene relación con el proceso de modernización global (aumento de las migraciones, incremento de población urbana, posibilidad de cambio de clase social…), que tiene consecuencias socioligüisticas claras: las lenguas minoritarias pierden su capacidad de cohesión social, mientras que las lenguas más usadas se hacen más grandes. Las cuestiones de clase social han sido importantes en otros procesos de sustitución, como se ha visto en Alicante o Valencia. En La Franja no hemos trabajado este aspecto y tengo mis dudas de que sea un factor influyente, pero sí puede tener cierto efecto que en el sistema educativo y sanitario se funcione de forma monolingüe. Ver que médicos y profesores usan el castellano puede inducir a pensar a los padres que es la lengua que va a dar más oportunidades a sus hijos.

¿Qué medidas ayudarían a preservar la lengua patrimonial?

La principal es que la lengua propia esté en el sistema educativo, y no solo como asignatura optativa, porque, aunque facilita, no es suficiente para posibilitar la alfabetización de los alumnos. Hay que incorporar la lengua propia como vehicular, que no solo se aprenda a escribirla, sino que también sirva para enseñar otras asignaturas como Ciencias Sociales o Naturales. Igual que todos los alumnos aprenden castellano, deben aprender catalán (e inglés, claro), para que luego puedan decidir libremente qué lengua usar en su vida diaria. No es la solución mágica, pero creo que la Administración debe transmitir a los padres el interés por mantener la lengua del territorio.

¿Medidas como la cartelería y la señalización bilingüe tienen un efecto real en el mantenimiento de la lengua propia?

Tienen su importancia, sí, pero no dejan de ser simbólicas. Las políticas tienen que ir mucho más allá, han de buscar un efecto a largo plazo. En las discusiones se pone el acento en la cooficialidad del aragonés y el catalán en Aragón, pero la realidad política es que no hay una mayoría suficiente para introducir esa cuestión, en la medida en la que sería necesario, en el Estatuto. Se puede conseguir que sean lenguas oficiales de Aragón, pero si luego no hay medidas que lo desarrollen en reglamentos y leyes, será importante, pero se quedará en el terreno de lo simbólico. Puede darse una situación similar al gaélico en Irlanda, donde es la lengua oficial pero hay enormes dificultades para que se mantenga. Es preferible lo que ocurría en La Franja, donde estaba extendido el uso popular del catalán en un nivel informal, a una situación de oficialidad en la que no existan hablantes.

La política lingüistica siempre genera grandes controversias…

En el año 2001 empezaron las guerras por la lengua en Aragón. Fue entonces cuando el PAR se distanció de su política tradicional de defensa del aragonés y el catalán, con esas denominaciones, para decidir que el anticatalanismo y no reconocer la lengua en su propio territorio le podía dar réditos entre cierto electorado, como de hecho ocurre. Este viraje se traduce en una guerra simbólica, en la que se hace una Ley de Lenguas, al cabo de dos años entra otro gobierno y hace una nueva ley donde aparece lo del LAPAO, en poco tiempo vuelven a cambiar los contenidos de la ley… Todo esto afecta a los hablantes, porque al final entienden que la lengua es un problema, la ven como materia de conflicto, y eso no es positivo.

¿Cuál es el camino a seguir?

Hay que volver a los consensos en política lingüística. En este sentido, es importante el papel del PAR. Cuando gobernó con el PP en los años 90, el PAR incluso votó diferente que su socio en leyes como la de Patrimonio Cultural y defendió que el aragonés y el catalán eran lenguas propias de Aragón y que debían ser cooficiales. Su giro empieza cuando gobierna con el PSOE y recurre a este tema para marcar distancias.

¿Cómo valoras las decisiones del actual Ejecutivo aragonés de PSOE-CHA?

Después del LAPAO, que suponía negar la propia existencia de una lengua sobre la que académicamente no hay ninguna duda, cualquier paso que se diera iba a ser positivo. Insisto en que hay que trabajar para lograr que haya continuidad en las políticas, que no se cambien cada vez que entra un nuevo ejecutivo. Ahí está el ejemplo de las clases optativas de catalán en La Franja, que se implantaron en 1984 con el socialista José Bada como consejero de Cultura. Esas clases se han mantenido, incluso se han ampliado, con los gobiernos posteriores e indiferentemente incluso de la ley del LAPAO. Hay que separar la política lingüistica de otros conflictos, que pueden dar muchos réditos en el debate a nivel estatal, pero que acaban afectado a las gentes que viven en la frontera y se convierten en un problema para su día a día.

más INFO

Origen: El català de la Franja, entre dues paradoxes – Esteve Valls – RLD blog

800px-localitzacio_franja_ponent_paisos_catalans-svgNo és cap casualitat que al llarg d’aquests darrers mesos una munió de veus s’hagin alçat per reclamar al govern de l’Aragó una intervenció pública urgent que contribueixi a dignificar unes varietats de la llengua catalana, les de la Franja, que han perdut bona part de la seva vitalitat etnolingüística del tombant de segle ençà. Veus com les de Mercè Ibarz o Natxo Sorolla han alertat recentment del risc de substitució lingüística que corre el català a l’Aragó, especialment arran de la constatació que perilla la transmissió intergeneracional de la llengua en les parelles autòctones amb fills i que la llengua de relació entre els joves catalanoparlants comença a ser el castellà en una proporció molt elevada. Per tot plegat, entitats com l’Institut d’Estudis del Baix Cinca han arribat a fer una crida per salvar el català de la Franja, amb la intenció de somoure consciències i pressionar unes administracions autonòmiques que, en paraules de Joaquim Gibert, han promogut un “lingüicidi legal”.

Davant del repte de capgirar una situació sociolingüística tan adversa, fruit de dècades de contraplanificació lingüística, hom podria pensar que la qüestió de la qualitat de la llengua que parlen els franjolins és secundària, subalterna. No ho comparteixo en absolut. En un context de progressiva minorització demolingüística dels catalanoparlants, cal que els franjolins percebin la llengua catalana com una eina útil, necessària, pròpia i prestigiosa. Cal, doncs, no només enterrar el terme chapurriau (com sembla que estan fent sense complexos les noves generacions), sinó també eliminar de l’imaginari col·lectiu tots els prejudicis que aquesta denominació duu associats, a saber: que el que es parla als pobles de la Franja és una barreja de català i de castellà; i que els parlars són locals i, per tant, inútils per comunicar-se amb persones alienes a l’entorn més immediat.

Per això em semblen tan preocupants, d’una banda, els indicis que assenyalen una progressiva degradació dels trets propis de les varietats franjolines en favor de solucions adoptades del castellà; i, de l’altra, la tendència de les varietats nord-occidentals de banda i banda de la frontera administrativa a divergir cada vegada més.

En relació amb el primer d’aquests punts, en estudis recents he pogut constatar que en diversos indrets de la Franja s’estan produint canvis lingüístics que afecten la fonologia de les varietats autòctones (i, per tant, la sonoritat d’aquestes varietats, que no deixa de ser un dels elements que més influeix en la percepció dels parlants i, de retruc, en el prestigi associat a aquestes varietats). Alguns d’aquests canvis són, a tall d’exemple: la tendència a la desfonologització de les vocals obertes /ɛ́/ i /ɔ́/ per anivellament a /é/ i /ó/ en alguns parlants ribagorçans, la qual cosa dóna com a resultat un inventari vocàlic idèntic al de la llengua castellana; la tendència a l’apitxament, que sembla estar avançant de nord a sud des de la Ribagorça (on és un fenomen característic dels parlars locals) cap a la Llitera (on el canvi s’ha acomplert al llarg del segle XX) i el Baix Cinca (on ja és perceptible entre alguns parlants joves); la tendència a la desfonologització de /ʎ/ en favor de /j/, que ja és absolutament hegemònica entre els usuaris joves de la llengua; o la tendència a la despalatalització de /ʃ/, prou freqüent entre els parlants més joves de Fraga. Paral·lelament a l’extensió d’aquests canvis, que com s’observa són unidireccionals i tendeixen a escurçar la distància lingüística entre les varietats franjolines i el castellà, s’està produint una penetració imparable de termes provinents d’aquesta llengua en el lèxic nuclear del català de la Franja. Mots com sacar, enero, cebolla, pimiento, buey, erizo, lobo o jaula, que no formen part del grup de manlleus històrics del castellà en aquestes varietats, són d’ús habitual entre els parlants més joves d’algunes comarques en detriment de les formes autòctones. En alguns casos, fins i tot, aquests mots estan tan consolidats que els parlants els han adaptat a la morfologia catalana: ell pedís (del verb pedir ‘demanar’).

Paradoxalment, doncs, sembla que en el moment en què més parlants tenen clar que el que parlen no és cap barreja de llengües, la pressió de la llengua castellana en un entorn hostil a la normalització del català està contribuint a fer de les varietats franjolines una barreja. O, si es vol dir d’una manera més crua: les varietats de la Franja es podrien acabar convertint de facto en el chapurriau que no han estat mai. No cal dir que aquesta és una amenaça que plana sobre moltes altres varietats de la llengua; que això es produeixi en el català de la Franja, tanmateix, on és tan important treballar per augmentar el prestigi de la llengua en aquests moments incerts, és especialment preocupant.

I vet aquí una segona paradoxa, relacionada amb el segon prejudici que esmentava més amunt: que, en un moment en què la consciència d’unitat lingüística entre els franjolins augmenta, el contínuum dialectal nord-occidental s’afebleix. En efecte, sembla clar que al llarg del segle XX s’ha produït un augment de la distància lingüística entre les varietats situades a banda i banda de la frontera catalanoaragonesa, especialment a causa del procés d’acostament de les varietats nord-occidentals de Catalunya a les varietats catalanes de prestigi: l’oriental central, secularment, i l’estàndard, més recentment. Dit d’una altra manera: les discontinuïtats ideològiques que tradicionalment han afavorit un estat d’opinió contrari a la unitat de la llengua a la Franja s’estan neutralitzant en un moment en què precisament s’incrementen les discontinuïtats lingüístiques transfrontereres. Només dues varietats principatines semblen estar resistint parcialment la tendència a convergir amb l’estàndard: el ribagorçà, al nord, i el tortosí, al sud, avui dia els dos principals garants de la unitat de la llengua amb les varietats aragoneses.

Per tot plegat sembla evident que cal repensar amb coratge les polítiques lingüístiques de Catalunya i l’Aragó. A la Franja, caldrà treballar de valent per dotar la llengua de la projecció pública i el prestigi necessaris per fer augmentar la lleialtat lingüística dels parlants i revertir la pèrdua de transmissió intergeneracional entre els autòctons, com a primer pas perquè els nouvinguts sentin la necessitat de conèixer la llengua d’acollida. I a Catalunya, caldrà creure’s d’una vegada per totes que fer una política lingüística que treballi pel manteniment de la dialectalitat dels diferents parlars no afavoreix la fragmentació de la llengua, sinó que precisament contribueix a enfortir-ne la unitat des de la diversitat. És la vella idea de la dialectalitat al servei de la genuïnitat, avui més necessària que mai.

De tot això en parlarem a bastament el proper 28 d’octubre a la jornada El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó, organitzada per l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i la Universitat de Saragossa. Si hi voleu venir, sereu benvinguts!

Esteve Valls
Universitat de Barcelona

El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca

Sociedad

El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca

miércoles 28 de septiembre de 2016

Un 20 % de los que pertenecen a familias que lo hablan se comunica en castellano. Fraga ha acogido una nueva edición de las jornadas de debate Cinga-Fórum.

l catalán está en retroceso como lengua de comunicación entre los jóvenes de la Franja, pese a seguir siendo la lengua materna de la mayoría. Esta es una de las conclusiones que se presentaron este fin de semana en las jornadas de debate Cinga-Fórum, que organiza anualmente el Institut d”Estudis del Baix Cinca.

n veinte por ciento de los jóvenes de familias catalanoparlantes de la Franja hablan castellano entre ellos. Esta fue una de las conclusiones que expuso el profesor Natxo Sorolla en las jornadas Cinga Forum que se celebraron el pasado sábado en Fraga, organizadas por el Institut d’Estudis del Baix Cinca. La llengua catalana, també un patrimonio aragonés era el título de esta edición de las jornadas Cinga Fórum que se desarrolló en tres ponencias el pasado sábado, en el Palacio Moncada.

Una jornada en la que se planteó la necesidad de reconocer el catalán como patrimonio cultural y como lengua propia de Aragón y buscar medidas que frenen ese proceso de sustitución lingüística y que promuevan la normalización del catalán en la Franja, el territorio aragonés dónde es lengua propia.

La primera ponencia corrió a cargo de Maite Moret, profesora de la Universidad de Zaragoza, que puso ejemplos de documentos aragoneses escritos en catalán, como parte de ese patrimonio lingüístico aragonés, que hay que preservar y proteger.

En la segunda ponencia, Natxo Sorolla, doctor en sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona, presentó las conclusiones de su trabajo sobre la sustitución lingüística del catalán en el Bajo Cinca, en el que se refleja el retroceso que está sufriendo el catalán con respecto al castellano, como lengua de comunicación habitual. “En los últimos años hemos pasado de una situación en la que el catalán se transmitía de padres a hijos y éstos la utilizaban con normalidad a observar que hay entre un 20 y un 25 por ciento de jóvenes catalanoparlantes, que ya hablan habitualmente en castellano entre ellos”. Sorolla advirtió que “si no se pone freno, en un par de generaciones se habrá roto la correa de transmisión de la lengua materna”.

Las causas que provocan e inciden en que el catalán esté en retroceso está la preponderancia del castellano en la escuela, en los medios de comunicación y en el cada vez más numeroso colectivo de inmigrantes. .

De las medidas para conseguir una plena normalización del catalán como lengua propia de una parte de aragoneses, se encargó en la tercera y última ponencia, Javier Giralt, profesor de la Universidad de Zaragoza.

El profesor Giralt destacó que para normalizar una lengua deben darse tres condiciones básicas: un marco jurídico que la reconozca y la proteja; una voluntad política de pone en marcha medidas que la protejan y la promuevan y un apoyo popular de los propios hablantes, pero también del resto de ciudadanos, que sean conscientes de la realidad trilingüe de Aragón. Para Javier Giralt “en Aragón no se ha dado, hasta ahora, ninguna de estas condiciones. Nadie ha tenido la valentía de declarar el catalán como lengua oficial en Aragón”.

A la jornada Cinga Fòrum de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca vaig tindre oportunitat d’exposar al territori els resultats de la tesi (pdf). La sociolingüística situa el moment en què els progenitors deixen de transmetre la llengua als fills com el punt d’inflexió en què una llengua es troba en situació d’amenaça. Els diferents estudis demolingüístics ens mostren que la tranmissió familiar del català es troba estable a la Franja, tant els anys 90, com l’enquesta de 2004, com la recent de 2014.

Al meu treball em plantejava aprofundir en tot allò què ocorre abans que es desenvolupe el trencament de la tranmissió familiar, mitjançant l’anàlisi de xarxes socials. Perquè quan els progenitors han decidit parlar castellà als fills, el procés ja està molt, o massa, avançat. Els resultats apunten que en la dècada anterior al Baix Cinca i la Llitera hi ha hagut uns canvis poblacionals importantíssims que han minoritzat demogràficament la llengua. Això no és cap novetat, i ha afectat històricament tots els territoris de llengua catalana, fins i tot els que observen atracció de nous parlants de català, com Catalunya i Andorra. Tampoc és cap novetat la minorització lingüística del català a la Franja, que amb el desenvolupament de l’Estat de les autonomies només ha vist com es recuperava lentament, i de forma inconsistent, el reconeixement de la seua existència, o una classe de llengua opcional, que presenta multitud de limitacions per a una comunitat lingüística històricament minoritzada. Unes mesure que han resultat insuficients amb la nova realitat demogràfica, econòmica i social de la Franja.

Portada TesiEls resultats de la meua tesi venen a dir que estos factors haen acabat per provocar el canvi en el comportament dels jóvens de la comunitat lingüística catalanoparlant. Al voltant d’una cinquena part de les interaccions entre alumnes catalanoparlants familiars (parlen català amb el pare i la mare) es produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu comportament, i a ulls dels seus companys, són castellanoparlants. No cal dir que el desnevolupament de rols castellanoparlants és majoritari entre els bilingües familiars, i hegemònic entre els qui no han après català en l’àmbit familiar.

Dissabte, a la Jornada, vaig tindre oportunitat de refermar els resultats amb l’experiència de diferents persones del territori. Constant que la situació és diferents segons les poblacions, etc. etc. etc., apuntaven que fa 10 anys la cosa estava millor que no pas ara, i que actualment el castellà és l’única llengua que s’escolta al pati a Fraga. Caldrà analitzar a fons les dades longitudinals que tenim d’aquells alumnes que vam estudiar quan van cursar 1er i 4at d’ESO, i 2on de Batxillerat. Però en tot cas la realitat pareix que pot estar canviant a una velocitat més ràpida que la pròpia capacitat que tenim de desenvolupar ferramences d’investigació apropiades. Lo proper 28/10/2016 continuarem discutint-ho a Saragossa, a la Jornada de l’AILLC.


Tesi accessible aquí.

(CATALÀ)

Natxo Sorolla / natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

Tesi disponible a https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

(ENGLISH)

Natxo Sorolla     natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

«Linguistic choice and sociolinguistic roles on La Franja from social networks analysis perspective» (Catalan speaker strip in Aragon)

Thesis available in https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

The research studies processes of language shift and maintenance by analysing the interactions and language choices of individuals. Processes of modernization and homogenization policies have led to the loss of linguistic and cultural diversity throughout Europe and the world. Sociolinguists concerned with social interactions have proposed that dense and cohesive networks tend to form spaces where homogenization processes have more difficulties disseminating state languages or language varieties.

Socioeconomic and political contexts that can cause language shift activate social mechanisms which lead to the disappearance of a language, such as bilingualism, the functional distribution of languages, intergenerational language shift and change of intra-group language.

Our research found that in La Franja (a Catalan-speaking strip in Aragon, Spain), unlike the situation observed during the 90s, Catalan language demography is minoritized. In addition, the Catalan language experiences loss in horizontal family relations (language choice between parents or language choice between siblings), than in vertical relations (language transmission from parents to children). These results contrast with other research into Language shift and show the importance of researching interactions between equals.

In order to analyse interactions and language choices, the concept of sociolinguistic role has been developed. This is defined as the sociolinguistic behavioural patterns that each individual enacts in regard to their position and to the behavioural expectations of the group. From this interactional proposal, language choices, social norms and sociolinguistic roles are analysed. In the cohort of pupils studied in Baix Cinca and La Llitera, Catalan-speaker roles are only developed by students that have Catalan as a home language. Those who do not have Catalan as a home language develop Spanish-maintainer roles and never use Catalan. In addition, our research highlights that up to a quarter of Catalan-speakers at home develop Spanish-speaker roles. That is, they tend to use Spanish with their classmates, displacing the use of Catalan even in intra-group interactions. This is a key mechanism of the language shift process. In addition, our research reveals that the majority of pupils that use both languages with their parents develop Spanish-speaker roles, using primarily Spanish, even with home Catalan-speakers.

Thus, this research contributes to the application of social network analysis in sociolinguistic research, adapting blockmodeling analysis and applying ERGM. Our research makes several different contributions to knowledge about the sociolinguistic situation of a region that, until now, had been an exception to general linguistic shift processes.

continue reading…

noticia-alto-aragon-1

Origen: Català a la Franja | VilaWeb

Mural a l’entrada de Fraga per la carretera del Cinca. Foto: M.I.Mural a l’entrada de Fraga per la carretera del Cinca. Foto: M.I.

El mural que encapçala aquestes ratlles és preciós, record i lloança del vestit tradicional, les faldetes, que les iaies de Fraga han dut fins fa ben poc. Encara se’n pot veure alguna per la ciutat vella, pels carrers estrets per on trobaràs també cares i cossos que hi han vingut de llocs llunyans i uns altres que ja hi han nascut, a Fraga. Gent àrab, musulmana o no; subsahariana; búlgara, gitana o no…, que no s’hi està de manera estacional sinó que hi ha arrelat. Ha comprat i llogat cases del barri vell i hi viu permanentment. Alguns migrants s’hi han traslladat des dels pobles veïns, com també ho han fet tants franjolins nadius. Fraga ja és una ciutat mitjaneta, ofereix cada volta més oportunitats i més serveis, ja no es va tant a Lleida com abans. Es nota fins en la descurança. El mural, d’autoria desconeguda (no s’hi veu cap rastre de signatura), es va desfent, escrostonant.

Com el franjolí, com el català que s’hi parla, a Fraga, a la Franja, a les comarques aragocatalanes? Sí, pot ser una bona imatge, el mural, dels usos del passat quan convé a les institucions (no crec que sigui un grafit qualsevol, és massa estilitzat, s’ha fet amb permís per dir-ho així). Si és l’ajuntament qui l’ha deixat fer i fins l’ha impulsat, que el restauri. D’una manera no sé si semblant però que hi va en paral·lel en aquests moments del present, també la llengua catalana de les comarques de la Franja necessita una urgent intervenció pública.

De ser el lloc del domini lingüístic on més s’enraona l’idioma va passant a ser un dels que any rere any ho deixa de fer amb la mateixa intensitat. Que és on més es parla(va) vol dir que s’hi ha fet servir sempre en totes les activitats diàries dels parlants pel seu compte: a casa, a la feina, al carrer, a les botigues, als cafès i al ball, a les trobades… No a l’escola, ni a l’església. No cal dir que tampoc en la premsa, la ràdio i la tele. Sempre n’he estat orgullosa, com a indígena d’aquelles terres. La gent l’ha mantinguda, i de quina manera. Però, és clar, tot això vol dir també que ho ha fet sense llegir-la ni escriure-la. Glòria dels illetrats, he pensat alguna vegada (excuseu-me la tirada èpica).

Notícia: gràcies al Whatsapp, la gent de Saidí, que és lloc franjolí que conec una mica bé, hi escriu en català, va decidir que no ho faria en espanyol. Un català fonètic i ple de barbarismes lingüístics, però vaja, si el comparo amb tants whatsapps que rebo de Barcelona, què us diré…

La democràcia present no va portar el català a les escoles de la Franja, i això que parlem de quan els migrants eren subsaharians, homes sols que s’hi estaven sense els fills, quan hi havia poquíssims xiquets forans a escola. Ara hi una bona colla de criatures de parles diverses. Només s’hi fa ensenyament del català (no en català) de manera optativa, un hora per setmana, i no sempre. Diuen que la Diputació General d’Aragó vol fer les coses diferents. A veure.

De moment, és interessant el programa d’enguany del fòrum  Cinga, de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, a Fraga, que presideix Pep Labat. El títol remarca clar una idea: ‘La llengua catalana, també un patrimoni aragonès’. La jornada es farà al palau Montcada dissabte que ve. Maite Moret, de la Universitat de Saragossa, parlarà de ‘Patrimoni lingüístic: la importància dels béns intangibles’; Nacho Sorolla, sociòleg, de ‘La substitució lingüística emergent del català al Baix Cinca’ i Javier Giralt, també de la Universitat de Saragossa, de ‘Com fer possible la normalitat del català a la Franja’. La cloenda anirà a càrrec de la conselleria de Cultura de la DGA.

Cal que tot plegat rutlli millor per als parlants, que encara no han esdevingut plenament actius en la seva llengua i que són sotmesos a una pressió enorme del sentit cultural uniformador de la democràcia present. Que ha anat fent passos enrere en aquest terreny –el català d’Aragó– com en tants d’altres. Per dir-ho més clar i per experiència: s’ha reculat molt, dirien els meus pares si encara hi fossin. I no perquè fossin pancatalanistes, que ni tan sols entendrien l’expressió a la primera, sinó, raonaven, per pur sentit comú, per la fortuna de les coses compartides amb els veïns.

Se’n pot parlar més, molt més, s’hi pot sembrar (més) zitzània. No m’hi compteu. Només compta ser civilitzats, informats, cultivats, ara. No assemellar-se a l’ombra maixanta del rebuig d’un mateix, d’allò que és propi.

Origen: Llengua i Literatura Catalanes a la UOC: “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó” – Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

El proper 28 d’octubre se celebra a Saragossa la Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes titulada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó“.

L’activitat està organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, i compta amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

L’acte, que començarà a les 09.30 h a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, està coordinat per Javier Giralt Latorre, Maria Rosa Fort Cañellas i l’estudiant del  grau  de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, Maite Moret Oliver.

L’objectiu de la jornada és divulgar la recerca sobre la llengua i la literatura catalanes de la Franja d’Aragó, amb la finalitat de reflexionar sobre les investigacions que s’han dut a terme fins ara i presentar les que s’estan desenvolupant actualment. Les conferències i pòsters se  centraran en aspectes diversos relatius a dialectologia, sociolingüística, història de la llengua, literatura oral i literatura d’autor d’aquest territori catalanoparlant de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

L’activitat us pot interessar tant si voleu assistir-hi com a oient, com si voleu presentar-hi algun treball, atès que hi ha oberta una crida per a la presentació de pòsters. Si esteu interessats a enviar alguna proposta sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua i la literatura catalanes a la Franja d’Aragó, el termini de presentació finalitza el 15 d’octubre i la comunicació de la resolució de les propostes seleccionades serà abans del 20 d’octubre. Si us hi voleu inscriure com a assistent, sense presentació de pòster, el termini que teniu és el 26 d’octubre. Per a més informació us podeu posar en contacte amb Javier Giralt Latorre (jgiralt@unizar.es) o Maite Moret Oliver (mmoret@unizar.es).

Des del grau de Llengua i Literatura Catalanes us animem a participar en aquesta activitat tan interessant, que contribueix a l’estudi i coneixement de la nostra riquesa lingüística, literària i cultural.

Programa de la Jornada “El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó”
09.30 h Presentació de la Jornada

10.00 h Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres – Ramon Sistac

10.45 h Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó – Pere Navarro

11.30 h Descans

12.00 h Presentació de pòsters

13.00 h Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs –                  Esteve Valls

14.00 h Dinar

16.00 h Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó – Artur Quintana

16.30 h A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó – Hèctor Moret

17.15 h Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després – Josep Espluga

18.00 h Descans

18.30 h Presentació pòsters

19.15 h Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català                            (i evitar-la!) – Natxo Sorolla
20.00 h Cloenda

Cinga Fòrum 2016 al Palau Montcada de Fraga, el 24 de setembre.

Origen: CINGA FÒRUM 2016 | Lo Finestró

Cinga Fòrum 2016 al Palau Montcada de Fraga, el 24 de setembre.

cinga-forum-2016-copia

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.