Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Origen: Torna a les escoles de la Franja el Projecte Moncada | Mas de Bringuè

Fotos: Tallers “Exposició de Màgia” i Projecte “Càmara, acció” del grup Arnolfini. (Projecte Moncada anys 2002-2011)

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern aragonès continua amb la seua línia de recuperació de programes que ajuden a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó amb la reaparició a les escoles de la Franja, després de cinc anys desaparegut, del Projecte d’Animació Cultural Jesús  Moncada.

Aquest any 2017, més de 60 centres dels territoris bilingües i fronterers a questes zones podran gaudir d’activitats paral·leles a les classes d’aragonès i català que s’imparteixen en alguns centres de la comunitat. Per a això ha augmentat la dotació del programa d’aragonès Luzía Dueso i s’ha recuperat enguany el projecte Jesús Moncada d’activitat s en català que es va eliminar durant la passada legislatura del govern PP-PAR.

En el pressupost de 2016 s’han destinat 20.000 euros a aquests programes (un 330% més que en el d’anys anteriors); d’ells s’han utilitzat 6.000 euros per atendre despeses contretes en el curs 2015/16 que no havien estat satisfets. D’aquesta manera, per al curs 2016/17, s’han destinat els 14.000 euros restants per a tots dos programes, una dotació realment minsa per a cobrir els objectius i demandes d’ambdós programes.

El catàleg d’activitats recull dues modalitats. Una primera amb activitats curriculars d’animació que es realitzen a l’aula i en horari lectiu i que s’integren en les diferents àrees. Entre elles es realitzen conta contes, projecció de pel·lícules, reciclatge, pintura, poesia, teatre, origami, horts escolars, cuina, etc. La segona modalitat consisteix en que els centres desenvolupin durant tot el curs els seus propis projectes vinculats a la llengua (elaboració d’un diccionari, realització de vídeos  curts, etc).

Tots els centres que han sol·licitat alguna de les activitats, en els dos programes, han estat atesos i se’ls ha concedit almenys una de les peticions. El Departament d’Ensenyament  ha facilitat així que tots els centres hagin pogut participar en el programa escollit, prioritzant el repartiment d’iniciatives a aquells que ofereixen l’aragonès o el català, a alguns dels quals se’ls ha concedit més d’una activitat.

Al programa Luzía Dueso, han presentat sol·licitud centres alt aragonesos on s’imparteix l’aragonès, com són Jaca, Villanúa, Biescas, Caldearenas, Senegüé, Broto, Pla,  L’Aínsa, i  Benás. En el cas del Jesús Moncada ho han fet els centres escolars de Primària o Secundària  dels municipis de Queretes, Calaceit,  El Torricó,  Maella, Torrent de Cinca, Tamarit de Llitera, Albelda, Vall de Roures,  Graus, Aiguaviva de Bergantes,  La Freixneda, Montsó, Mequinensa, Pena-roja de Tastavins,  Fraga, Saidí i Benavarri.

També s’han concedit activitats de tots dos programes a centres educatius de Saragossa, Utebo, Alcanyís, Carinyena, Tarazona, Ejea, Sabiñánigo, Graus, Peralta d’Alcofea, Osca, Pinsoro, Tarazona, Utebo, Used i Calamocha.

Concretament a Saragossa, el Departament de Català de la E.O.I número 2 ha programat per a la primavera una actuació del Duo Recapte.

La iniciativa del Gobierno autonómico de felicitar las Navidades en sus tres lenguas oficiales reabre el debate sobre el sesgo nacionalista del PSOE y la Chunta Aragonesista.

Origen: El villancico trilingüe que divide a los aragoneses

jornadas

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó organitza, entre els mesos de novembre i desembre de 2016,  tres jornades de treball per a professionals de la Comunicació, l’objectiu de les quals és donar -lis  a conèixer amb més claredat  i profunditat  la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

Les Jornades tindran lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, de 15 a 17 hores, a la seu de l’Associació de Periodistes d’Aragó, carrer 5 de Març número 9, de Saragossa.

La primera sessió, que tindrà com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” serà impartida per Amaya Gàllego, periodista.

La segona, que correrà a càrrec del periodista Rubén Ramos tindrà per títol: “Camino de nada? La llengua aragonesa.

Finalment, lo 12 de desembre, Màrio Sasot, professor jubilat i periodista, parlarà de “La gran desconeguda: la llengua catalana a l’Aragó”.

Los professionals de la Comunicació i  estudiants de Periodisme interessats en assistir-hi  poden inscriure’s a través del correu electrònic:   actividadeslenguas@aragon.es , fent constar el nom i cognoms, entitat o empresa a la que pertanyen i correu electrònic.

El termini d’inscripció acaba el proper 16 de novembre.

Origen: Jornades sobre la pluralitat lingüística d’Aragó per a periodistes | Mas de Bringuè

Origen: La Comisión de Educación de las Cortes evalúa esta mañana la política de innovación educativa del Gobierno de Aragón: Cortes de Aragón – Parlamento

(…) Una vez terminado este punto, dará comienzo el debate de una moción del Grupo Parlamentario Popular, que solicitará que se declare “como ‘zona de uso histórico y predominante del aragonés’ únicamente aquellos municipios o comarcas en los que los estudios realizados por la Facultad de Filosofía y Letras acrediten suficientemente la pervivencia de una modalidad lingüística propia de ese municipio o comarca”, tal y como plantean en su documento. (…)
amb enllaç a la pàgina que descriu el currículum de 2007, document caducat, amb diverses modificacions, entre elles, del propi PP.

Origen: ARENY DE NOGUERA I 7 MUNICIPIS ARAGONESOS MÉS COMUNIQUEN A LA DGA QUE LA SEUA LLENGUA ÉS EL CATALÀ. : Noticies de la terreta

ARENY DE NOGUERA I 7 MUNICIPIS ARAGONESOS MÉS COMUNIQUEN A LA DGA QUE LA SEUA LLENGUA ÉS EL CATALÀ.

Mequinenza se suma hoy al listado para elaborar el mapa lingüístico y más de 30 pueblos han notificado el uso del aragonés.

El Ayuntamiento de Mequinenza aprobará en un pleno extraordinario que tiene lugar hoy la declaración del catalán como lengua de uso preeminente en la localidad. Con este municipio suman ya nueve en todo Aragón los que han declarado al Gobierno de Aragón ser zona de utilización histórica predominante de esta lengua. Además, hay otra treintena de municipios que han notificado que en esos lugares también se habla aragonés.

La alcaldesa de Mequinenza, la socialista Magda Godía, restó ayer importancia a este punto del orden del día, ya que dijo que no es más que un mero trámite para la elaboración del mapa lingüístico de la Comunidad autónoma. «No supone ningún cambio, solo corroborar que nosotros somos catalanohablantes (…). Los municipios se están identificando con la lengua que hablan para notificarlo a la DGA y hacer un mapa, únicamente para normalizar la situación», dijo Godia.

Según explicaron fuentes del Gobierno de Aragón, la Ley de Lenguas establece que hay que determinarlo, aunque no establece ninguna fecha límite para hacerlo. Los datos que maneja el Departamento de Educación y Cultura son que hasta ahora ocho municipios de dos comarcas han trasladado que su lengua es el catalán. De la comarca oscense de Ribagorza son Montanuy, Sopeira, Tolva, Bonansa y Arén. En la comarca de La Litera están Albelda, Tamarite de Litera y Vencillón.

El pasado abril, el Sobrarbe aprobó solicitar al Gobierno de Aragón, a propuesta de Chunta, la declaración de esta comarca como zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa, e instó a los ayuntamientos del entorno a adherirse a esta declaración.

Lo que dice la Ley de Lenguas

Según el artículo 5 de la Ley de Lenguas, además del castellano, que es la lengua utilizada en toda la Comunidad, existen otras dos en Aragón: una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica, con sus modalidades lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental, también con sus modalidades lingüísticas. El artículo 6 establece que el Gobierno de Aragón, «oídos los ayuntamientos afectados, declarará las zonas y municipios a que se refiere el artículo 5».

Publicat a Heraldo de Aragon, edicio de paper, dijous 10 de novembre

captura

L’ajuntament d’Areny de Noguera va parovar el passat 7 de juliol de 2013 una moció en què reivindicava el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça

Moció del PP a les Corts d’Aragó

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308016765300737

 

 

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308512989216768

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796309427531972609

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796310874835353601

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796311931640545282

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “A la Franja es veu la llengua com a matèria de conflicte” [entrevista Natxo Sorolla_eldiario.es]

Ciudadanos considera el català i l’aragonès “lenguas de transmisión oral y sin léxico y gramática definidas”

LENGUAS

Aumenta un 25% el número de escolares de aragonés

El director general de Política Lingüística pedirá que el próximo año esté la Academia

A. I. I.
26/10/2016

  • López Susín conversa con el diputado de CHA, Gregorio Briz, ayer. - cortes de aragón
    López Susín conversa con el diputado de CHA, Gregorio Briz, ayer. – cortes de aragón
1

El número de alumnos de aragonés ha aumentado este curso un 25% respecto al anterior, pasando de 625 a 782. Por su parte, se mantiene el número de escolares que se matricularon en catalán, con 4.539. El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, aportó ayer estos datos durante una comparecencia en las Cortes a petición del PAR y Ciudadanos. Asimismo, anunció su intención de reclamar una partida en los próximos presupuestos para poner en marcha la Academia que debe regular el aragonés y el catalán, lenguas propias de Aragón.

A pesar de la creciente demanda del aragonés, esta lengua sigue siendo una de las más vulnerables de Europa, como reconoce la Unesco y ayer mismo recordó López Susín, quien indicó que «se está constatado que la transmisión generacional del aragonés se está rompiendo». A su vez, los escolares dejan de usar el aragonés en sus relaciones sociales y eso implica la paulatina desaparición de las hablas del norte de la comunidad. López Susín destacó el convenio firmado con la Universidad de Zaragoza para poner en marcha un proyecto piloto basado en la utilización del aragonés (la variedad dialectal propia de cada zona) como lengua vehicular de un área escolar a partir de los propios recursos humanos del centro. Este programa se desarrolla en centros de Hecho, Panticosa y cinco localidades del Valle de Benasque.

Mientras los grupos de PSOE, CHA, IU y Podemos admiten la pluralidad lingüística de Aragón y la existencia de dos lenguas propias (aragonés y catalán), el PP, el PAR y Ciudadanos volvieron a mostrar sus reticencias a esta clasificación, que a su juicio no respeta la voluntad de los hablantes para denominar como quieran su propia lengua y aseguran que cada modalidad lingüística debe denominarse de una forma distinta al aragonés y al catalán. Las tres diputadas que representaron a estos grupos fueron muy críticas con la gestión de la Dirección General y con la política lingüística del Gobierno.

La popular María José Ferrando insistió en que hay que respetar todas las modalidades lingüística, evitar «la imposición» y se preguntó si para ser profesor de aragonés hay que tener «carnet de CHA», a lo que López Susín replicó que de los 13 profesores de aragonés que hay en la actualidad, 12 fueron contratados antes de la entrada de CHA en el Gobierno. La aragonesista María Herrero se preguntó por la autoría del material didáctico y recordó al Gobierno de Aragón que aún no ha cambiado la Ley de Lenguas que aprobaron el PP y el PAR, que no reconoce ni al aragonés ni al catalán. Susana Gaspar, de Ciudadanos, mostró su discrepancia con el modelo de enseñanza de lenguas «de transmisión oral y sin léxico y gramática definidas».

Podemos defiende en aragonés una moción sobre Jánovas y el PP se niega a votar

El pleno de las Cortes ha aprobado hoy por unanimidad instar al Gobierno a que ejecute la partida de 100.000 euros del presupuesto para la restitución de Jánovas, un punto de una moción que el PP no ha querido votar porque el diputado de Podemos Nacho Escartín la ha defendido en aragonés.

El diputado ha expuesto los argumentos de su grupo tanto en castellano como en aragonés y eso ha provocado la intervención del portavoz del PP, Roberto Bermúdez de Castro, quien ha asegurado que los miembros de su grupo no entendían la segunda parte de la intervención de Escartín y si había sido una traducción literal de la primera.

Ante esta apreciación, la portavoz de Ciudadanos, Susana Gaspar, ha incidido en que de momento en el parlamento se debe utilizar el castellano porque es la lengua oficial de Aragón, y el del PSOE, Javier Sada, ha incidido en que hay que diferenciar entre lenguas propias y oficiales.

La moción constaba de cuatro puntos, tres se han aprobado y uno no ha salido adelante en una votación en la que el PP no ha participado porque, según ha indicado el diputado Ramón Celma, aunque tenían intención de votarla, se trata de un asunto importante para tratarlo sin “extravagancias” y por tanto los populares presentarán una proposición no de ley similar.

Además, ha sugerido a la presidenta de las Cortes, Violeta Barba, de Podemos, que ejerza su cargo como representante de todos los grupos parlamentarios y no solo de uno, y que haga una interpretación rigurosa del reglamento de la Cámara y del Estatuto de Autonomía.

Barba le ha replicado que lo viene demostrando día a día y ha señalado, respecto al uso o no de las lenguas de Aragón, que es un asunto que puede tratarse en la Junta de Portavoces.

En el turno de explicación de voto, Escartín, tras agradecer el apoyo a tres de los cuatro puntos de la moción, ha recordado que no es la primera vez que se expresa en aragonés y ha indicado que igual lo utiliza más veces mientras el PP no vote.

Origen: Una molt bona notícia | Lo Finestró

ramondandres

Ramón Andrés

patrick-sauzet

Patrick Sauzat

michael-metzeltin

Michael Metzeltin

(Publicat al Diario de Teruel)

Passada l’ominosa legislatura Lapapyp-Lapao recuperem ara, de mica en mica, la nostra dignitat d’aragonesos que aquella legislatura ens havia furtat amb la seua lingüística-ficció. L’aragonès i el català tornen a ser llengües pròpies i històriques del nostre país, i ja no som la riota lapapyp-lapaoista del món. El nou Govern procura millorar la tan precària situació de les nostres llengües minoritzades amb la recent creació d’una Direcció General de Política Lingüística. En el cas concret de la normativa veiem que la del català ja fa més d’un segle que ha estat àmpliament aconseguida, mentre que per a l’aragonés, si bé s’ha avançat força en normativa fonètica, morfosintàxica i lèxica, comptem en aquest moment amb tres ortografies diferents.  Resulta molt difícil tirar endavant en la normalització de l’aragonés sense una ortografia uniforme, cal doncs aconseguir-la com més prompte millor. Vist que els partidaris de les tres ortografies són incapaços de posar-se d’acord, el director de la DGPL, J.I. López Susín, amb molt bon criteri, ha convocat  tres lingüistes especialitzats en  llengües romàniques perquè facen una proposta ortogràfica que puga ésser acceptada pels representants de les tres ortografies aragoneses ara vigents. I això és la molt bona notícia: que tres professors universitaris, els romanistes Ramón d’Andrés  d’Oviedo, Patrick Sauzat de Tolosa del Llenguadoc i Michael Metzeltin de Viena, ja han posat fil a l’agulla,  i per al primer semestre del 2017 volen presentar una ortografia de consens per a l’aragonès. En les llengües romàniques comptem amb un altre cas, molt semblant, i prou ben reeixit, en la unificació de diferents propostes normatives. Es tracta del retoromànic parlat a Suïssa, on el professor universitari Heinrich Schmidt, retoromanista de llengua alemanya de Zuric, va rebre als anys setanta l’encàrrec de la Lia Rumantscha, la coordinadora de les diverses associacions de foment del retoromànic, per unificar les codificacions de les cinc variants del retoromànic de Suïssa, i no tan solament l’ortografia, ans també la fonètica, morfosintaxi i  lèxic. Si els retoromànics ho han aconseguit, i això que ho tenien força més difícil que nosaltres, que només hem d’unificar l’ortografia, és  lícit esperar que ens en sortirem.

Artur Quintana

Origen: esRadio

A partir del minut 29

Origen: El català i l’aragonès al currículum de primaria | Lo Finestró

EducacionColor

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó s’ha enviat la següent informació a diverses associacions i institucions:

“Tenim el plaer d’informar-vos que el passat divendres dia 12 d’agost, es va publicar en el BOA la ORDEN ECD / 850/2016, de 29 de juliol, per la qual es modifica la ORDEN de 16 de juny de 2014, de la Consellera d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’aprova el currículum d’Educació Primària i s’autoritza la seva aplicació als centres docents de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

En el següent enllaç veureu el document complet:

http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=921670621818

Des de la Direcció General de Política Lingüística es va impulsar la redacció dels currículum de l’aragonès i català amb la participació dels docents que es troben impartint classes d’aquestes matèries; cal felicitar-se pel treball que van realitzar i perquè a partir d’ara servirà per millorar l’ensenyament de les llengües pròpies d’Aragó.

De la mateixa manera, es dóna una nova redacció a l’article 19, relatiu als ensenyaments de llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó que permetrà millorar les condicions en què s’imparteixen l’aragonès i el català d’Aragó.

També s’hi ha aconseguit incorporar aspectes relatius a la realitat lingüística d’Aragó en el currículum de Ciències Socials.” (traducció del comunicat).

No cal dir que les assignatures de català i aragonès són voluntàries, tot i que hi poden ser  dins del currículum escolar, això sí, primer el castellà, segon la primera llengua estrangera, tercer la segona llengua estrangera, i quart, voluntàriament, el català o l’aragonès. Curiosament veureu, si llegiu l’ordre publicada al BOA (enllaç anterior) que es fa esment una i una altra vegada a las “diversas variedades lingüísticas propias del catalán y del aragonés”; però no a les varietats lingüístiques del castellà. Tal vegada el castellà d’Aragó no té varietats lingüístiques…? Si així no fos seria una injustícia envers el castellà, oi? Per què uns, sí i l’altre, no? Per què la unificació i l’estandardització no té el mateix valor en totes les llengües?

Origen: Aragonés y catalán en la escuela @ La Litera información

Aragonés y catalán en la escuela

La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha dado a conocer a los medios de comunicación algo que podemos considerar muy positivo para las lenguas propias de Aragón, que es incluirlas en el currículo educativo y declarar que puedan ser lengua vehicular en clase siempre que se sujeten a unas normas (poco claras) y se haga un proyecto que deberá ser aprobado por la autoridad competente. La noticia, que ha puesto nerviosos a los contrarios al reconocimiento del catalán como lengua propia de Aragón y a todos aquellos que están en contra de la presencia del aragonés y catalán en las escuelas, al menos con esos nombre, los únicos que científicamente son aceptables, ha sido aplaudida –la noticia, digo- de manera general por los defensores del trilingüismo. Otros, en cambio, aplaudimos que el Gobierno por fin saque del limbo de la extraescolaridad las lenguas y las incluya en el currículo, pero ¿de verdad eso va a tener una especial repercusión en la salvaguardia del catalán y del aragonés? ¿Realmente con eso se ha llegado a lo necesario y deseable? Pues no; en mi opinión rotundamente no. Y voy a explicar de modo breve por qué tengo mis dudas sobre la efectividad de las medidas, que más bien parecen paños calientes que remedios reales.

En primer lugar tenemos el hecho de que ambas lenguas mejoran su estatus escolar al pasar de materia extraescolar a escolar. Es decir, ya no se impartirán fuera de horario escolar pero seguirán siendo una materia de segunda por el hecho de ser voluntarias, y con problemas muy serios de competencia, especialmente el aragonés. Seamos sinceros: si el aragonés ha de competir con una tercera lengua (francés, inglés, alemán o la que sea), mal lo tiene. No tanto el catalán, porque muchos de los jóvenes de la zona oriental de Aragón acaban estudiando en Lérida y hacia esas tierras miran a la hora de plantearse el futuro, por lo que para ellos el catalán les facilita el estudio y el trabajo. Sin embargo ¿para qué necesita el aragonés un niño, si en secundaria y ya no digamos en la universidad no va a servirle para nada porque es una lengua ausente? ¿Le abre puertas para su futuro? ¿le facilita el trabajo? La respuesta creo que es fácil: NO. De modo que sólo aquellas familias con verdadera conciencia lingüística van a matricular a sus hijos en aragonés, mientras que muchos van a optar por otra lengua o por materias que consideran más “prácticas y útiles”. Así que no sé si el hecho de que el aragonés (la historia del catalán es muy otra por lo que ya he explicado) aparezca en horario escolar y dentro del currículo es suficiente o haría falta algo más.

¿Qué?

Algunos llevamos mucho tiempo diciendo que sólo si, en las zonas de uso dominante, es obligatorio el estudio de la lengua se garantiza la supervivencia. Sé que el tema levanta ampollas en la derecha y en una parte de la izquierda, pero es lo que hay: u obligatoriedad o la nada. Ojalá me equivoque, pero vamos a ver cuánto aumenta el número de alumnos matriculados, creo que no va a ser muy grande. Si me equivoco me alegraré de haber prejuzgado, pero aunque me equivoque seguiré defendiendo que sólo la obligatoriedad garantiza la supervivencia de una lengua enferma y agonizante como es el aragonés.

El segundo aspecto que me parece hecho cara a la galería, es la posibilidad de que aragonés y catalán sean lenguas vehiculares para explicar cualquier materia. Sobre el papel queda bien, hay que reconocerlo, y posiblemente es loable la intención del legislador. Pero díganme si no hay una enorme contradicción, porque ¿cómo se va a explicar matemáticas o geografía en catalán o en aragonés si todos los alumnos que hay en clase no han estudiado esas lenguas? ¿Acaso se presupone que todos las hablan? Y si las hablan ¿el nivel de conocimiento que tienen de ellas les va a permitir seguir la enseñanza de materias que no siempre son fáciles de comprender? También aquí es muy distinta la realidad de la zona catalanoparlante y la aragonesoparlante. Posiblemente en Fraga o Mequinenza, por ejemplo, el nivel de conocimiento de su lengua sea muy superior al de un chico de Graus o Bielsa. Y no solo eso, el catalán es una lengua perfectamente normatizada y los maestros que la han estudiado tienen el nivel suficiente para explicar la lengua y cualquier materia, además de contar con recursos pedagógicos suficientes, si bien sería de desear que los profesores fueran nativos de la zona y conociesen a fondo las variantes locales y contribuyeran a mantenerlas, lo que no está reñido con el conocimiento del catalán normativo. Pero ¿qué pasa con el aragonés? ¿Dónde acude un maestro para adquirir la terminología científica para explicar cualquier materia cuando no hay recursos? ¿Qué titulación académica hay en Aragón que garantice la formación del profesorado de lengua aragonesa? ¿Aplicamos para medir ese conocimiento los cánones internacionales o nos olvidamos de eso? Porque los profesores que imparten catalán sí tiene reconocido el nivel adecuado, pero ¿y el aragonés? Seamos sinceros: el aragonés vehicular en una clase de ciencias naturales, por elemental que sea el nivel, no pasaría de ser el aragonés coloquial, y eso no es precisamente lo ideal para enseñar ni la materia ni la lengua.

Seguramente la profesionalidad de muchos docentes sabrá salvar estas dificultades, pero creo que la Administración deberá hacer un esfuerzo muy grande si realmente quiere obtener unos mínimos resultados. Aún recuerdo yo los problemas que tuve para dar las clases de Historia del Arte en catalán cuando ni siquiera había un diccionario de términos artísticos. Cada dos por tres debía acudir a la consulta telefónica con la oficina de ayuda. ¿Es consciente el Gobierno aragonés de que hacer del aragonés una lengua vehicular lleva parejo un esfuerzo especial y que no se puede dejar todo a la fuerza de voluntad del docente, que si es consciente se va a encontrar con problemas bastante serios? De nuevo otra diferencia con el catalán. Y es que, en general, lo que el Gobierno propone tiene un tercer problema que se me antoja particularmente importante: pretender poner al mismo nivel la enseñanza del catalán y el aragonés, lo que opino que es un error garrafal. El aragonés necesita cuidados más que intensivos, atención especial y diferenciada del catalán. Y eso las normas que nos han dado a conocer para aplicar el curso próximo no lo recoge. Esperemos que se corrija.

Y como antes decía, ojalá me equivoque y dentro de unos años me vea obligado a rectificar.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Panorama dels mitjans en català a la Franja

Panorama dels mitjans en català a la Franja

PANORAMA DELS MITJANS EN CATALÀ A LA FRANJA (*)

La presència de mitjans de comunicació en català a la Franja és també el reflex de la manca de cohesió de les comarques catalanoparlants d’Aragó. La no normalització ni oficialitat de la llengua pròpia de la Franja també es fa palès al panorama mediàtic.

El castellà és absolutament hegemònic als mitjans de la Franja, la producció local en català és molt insuficient i només la recepció de canals dels territoris veïns i els punts de distribució de premsa en català (general i comarcal segons la zona) ajuda a normalitzar la situació i a fer que el consum den català sigui, tot i les mancances, un fet habitual en el costum dels franjolins.

Diaris lleidatans com “La Manyana” o “El Segre” incorporen regularment notícies sobre la Franja, tot i que la visió autonomista o provincial és la imperant.

Cap al sud, digitals com Comarquesnord.cat, ebredigital.cat o Aguaita.cat aglutinen informacions del denominat “Territori Sénia”.

Els darrers anys, l’esclat informatiu del procés independentista al Principat també ha fet surar certes reticències en la població a consumir canals en català provinents de Catalunya. A la Franja, zona fronterera i terra de cruïlla, la gent acostuma a fugir del temes conflictius, i paradoxalment, és quan hi ha conflicte entre Catalunya i Aragó que les notícies de la Franja són primera plana mediàtica (per exemple amb el conflicte sanitari, art sacre a Lleida, els béns de Sixena, etcètera).

Malgrat el complicat panorama, hi ha projectes i idees que ajuden a mitigar aquest buit comunicatiu: RàdioMatarranya emet íntegrament en català i, fa pocs mesos, s’ha encetat un  programa de TV que dóna informació d’un territori que engloba uns 300.000 habitants dins de tres territoris (Aragó, Catalunya, País Valencià) amb les comarques dels Ports, el Matarranya, el Maestrat i les Terres de l’Ebre. Al dia-Territori Sénia

Aquest “Territori Sénia” precisament, pot ser avui dia la zona més activa quant a establir camins comunicatius traspassant fronteres administratives.

La llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya) és un focus cultural molt important i punt de distribució de premsa en català. Per altra banda impulsa camins literaris amb escriptors d’altres comarques de parla catalana. Fa poc s’ha fet una Trobada literària a Vall-de-roures impulsada pel llibreter Octavi Serret, amb el suport del Moviment Franjolí i de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per a Llengua, on s’ha acordat de crear un projecte literari inspirat en aquesta localitat matarranyenca.

El fet que recentment hi hagi campanyes per reclamar el bastiment de l’espai comunicatiu en català (Enllaçats per la Llengua, Plataforma per la Llengua) indica clarament que encara som lluny d’aconseguir un mercat audiovisual comú, desobeint l’estat espanyol la Carta Europea de les llengües minoritàries.

Aquest espai en comú és absolutament necessari per normalitzar les relacions a nivell de tot el domini lingüístic i potenciar una industria audiovisual que es coordini, més enllà d’aconseguir la reciprocitat de canals en català, també als àmbits de traducció, coproduccions pròpies, programacions, abaratiment de despeses, etcètera.

La no reobertura de RTVV és un fet greu que també influeix a la Franja, sobretot a les comarques limítrofes amb la demarcació de Castelló.

A nivell global  l’ús del català a l’era digital ha agafat tal embranzida que ha fomentat el sorgiment de molts diaris únicament digitals, i també ha esperonat els diaris tradicionals a fer edicions en català. La comunitat catalana 2.0 té una activitat molt per sobre de la seva població de parlants.

A la Franja, el món digital ha de poder explotar-se molt més. Hi ha entitats de defensa de la llengua que encara avui dia fan un ús molt residual o esporàdic de les xarxes socials. En ple segle XXI, si no saps vendre el què fa estranyament tindràs certa transcendència social.

Tanmateix, qualsevol usuari d’internet pot esdevenir un comunicador o “periodista accidental”. La immediatesa que dóna la xarxa fa poder viure qualsevol acte a temps real sense sortir de casa, però també se n’ha ressentit la qualitat informativa. I sovint aquesta immediatesa esdevé en poc rigor informatiu i la informació és poc contrastada.

A la Franja, un medi digital publica informacions de totes les comarques (Lafranja.net), tot i que té un biaix matarranyenc evident. El coordinador és el sociòleg Natxo Sorolla. També existeixen d’altres digitals com “Lo Finestró” o “Notícies de laTerreta”, aquest últim d’àmbit ribagorçà.

El Moviment Franjolí per la Llengua, sorgit el 2012, és un col·lectiu en defensa de la llengua que va néixer i treballa principalment a la xarxa. Va obtenir el Premi Joan Coromines el 2015 per demanar un estatus digne pel català a la Franja i, estant adherit a la xarxa d’ExLL, contribueix a establir camins comunicatius a l’eix mediterrani.

A la Franja no puc desar d’anomenar una sèrie d’escriptors que ajuden a difondre la cultura catalana amb obres literàries en català. Autors com en Carles Terès, Francesc Serès o les publicacions més acadèmiques de Joaquim Montclús, Natxo Sorolla o Josep Espluga, en són bon exemple.

També cal remarcar noms propis d’entitats que treballen per la llengua a la Franja: ASCUMA, Centre d’Estudis Ribagorçans, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Casal Jaume I de Fraga, Ass. de Pares Clarió, Cellit, AC la Terreta, entre d’altres.

A remarcar que, fruit d’una iniciativa de la Plataforma per la Llengua amb el suport del Moviment Franjolí, el Casal de Fraga i L’Associació de Pares Clarió, s’ha editat unes agendes en català per a escoles i instituts de la Franja que el govern Aragonès ha vetat. Estem parlant d’un govern amb moltes cometes, “progressista”.

Aquest fet mostra perfectament com és de complicat dur a terme qualsevol iniciativa que proposi la normalització del català a l’Aragó.

(*) Extracte de la intervenció del coordinador del Moviment Franjolí per la Llengua, Òscar Adamuz, al debat celebrat a la UCE de Prada de Conflent el 20 d’agost de 2016: “Eix Mediterrani: camins comunicatius”.
Fotos de l’acte

Vídeo del debat (comença minut 17:20) Primera intervenció:

Publicat per Os a 20:20

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.