Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

No mos ferán callar, encara que preben de fer-lo | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón.

No mos ferán callar, encara que preben de fer-lo

Enviado por el 20 junio, 2012

Foto: Wikipedia

“Una buena noticia”. Ixa ye a frase con a que o conceller d’o PP en o concello de Zaragoza Pedro Navarro compartiba a trista noticia d’o debanprochecto de lei de luengas que ha presentau hue o gubierno en a figura de Dolores Serrat (PP) y Javier Callizo (PAR). Yera un d’os pactos que teneban PP y PAR en o suyo alcuerdo de gubierno, y encara que dición que ferian a reforma antis con antis, han tardau en fer-la o tiempo que, como ditz Natxo Sorolla en Xarxes, as tesis más duras s’han imposau a las más tobas.

Dolores Serrat, catalana y forense de profesión, ha chustificau iste asesinato, que asinas cal clamar-lo, por a suposada imposición d’a lei de luengas d’o 2009. Pero ye complicau de trobar ixa imposición en garra articlo d’una lei que ya yera toba, feble y falsa y que, amás, no s’ha desembolicau en garra d’os suyos aspectos, fueras d’a creyación d’o Consello Superior d’as Luengas, dimitiu fa agora bellas semanas. A lei no imposaba cosa, pero deixaba marguin ta la promoción, amostranza y emplego d’as tres luengas d’Aragón, as dos de propias, l’aragonés y o catalán, y la que venió más tardi, o castellán, que, amás, en ixa lei, como en totas as leis aragonesas, ye a que marca o ritmo y ye por dencima d’as atras dos.

Asinas que Serrat ha alazetau ista reforma, que li dicen reforma, encara que ye una lei nueva que anula tot lo poco que feba l’anterior, en a “voluntariedat”. Tot ye tan voluntario, seguntes o prochecto, que mesmo se “podrá emplegar a toponimia tradicional, alcompanyada por a castellana”. Porque prou que sí, a castellana ye tan voluntaria que ye obligatoria. Como ye obligatoria a escolarización en castellán, pero no en aragonés u catalán (u en ixas sacrosantas modalidatz lingüisticas que fan que os aragoneses sigamos un país con milenta luengas). De feito, l’amostranza d’ixas modalidatz será tan voluntaria como yera l’amostranza de l’aragonés y o catalán en l’anterior lei.

Ditz l’articlo 22 d’a lei actual: “1. Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario”

A voluntariedat tamién s’aplicará a la rilación con as almenistracions que podran recibir escritos en “as modalidatz” pero no habrán de contestar obligatoriamente en ixas “modalidatz”, y nomás que en as zonas d’emplego. En a lei actual, a unica obligatoriedat yera fer-lo bilingüe: “En los supuestos del apartado anterior, los interesados podrán dirigirse en lengua propia a los órganos de las Administraciones aragonesas. Los órganos competentes para la tramitación procederán a la traducción a lengua castellana, a través de los correspondientes órganos oficiales de traducción, y la comunicarán al interesado. Asimismo, las comunicaciones que deban efectuarse a estos interesados se realizarán en castellano y en la lengua que les es propia.”

Asinas que pareixe que o problema ye tamién nominal (unatra vegada). “Que no lo llamen matrimonio”, deciban. “No se puede dicir rescate”, tamién deciban. Y agora no es catalán, que es la “la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas”. A lei, ista lei que agora presentan PP y PAR, charra en tot inte d’as modalidatz lingüisticas, y no pas d’as luengas. Como ye de dar, no charra d’as modalidatz lingüisticas d’o castellán, sino de “as atras modalidatz lingüisticas”, porque ta ells, nomás que bi’n ha una luenga. Lis bufa la pocha lo que digan os academicos, as universidatz d’o mundo, os filologos, os scientificos, porque en o fundo, lo que se ye chugando ye a pervivencia d’o suyo modelo colonizador, espanyolista y acotolador de culturas y pueblos.

Ta rematar a fayena, que ira alcompanyada de atros articulos en que se sacará toda posibilidat de fer espacios en os meyos publicos en aragonés u catalán, por eixemplo, u la provisión de fundos ta espardir l’emplego d’as luengas d’Aragón, a nueva lei retira o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón, l’unico trango que s’heba feito dende l’aprebación d’a lei d’o 2009. Y como claro, ta ells no existen o catalán y l’aragonés, encara que l’atro diya podesen sentir istas luengas y mesmo entregasen premios ta libros en istas luengas, no se ferá garra Academia de l’Aragonés ni garra atra d’o catalán y se’n ferá que una “Academia aragonesa de la lengua”. De qué luenga? Pues ixo no lo aclara, prou que no, porque ye curioso que charren d’una luenga nomás y dimpués sigan charrando tot o rato de “modalidatz lingüisticas”. En ixa Academia que dicen será “scientifica”, se dirimirán totz os asuntos encara a estudiar, ye dicir, qué modalidatz lingüisticas cal protechir, en que zona se charran y mesmo en que neurona d’o fablant meyo d’una d’ellas se’n troban, porque de totz ye sabiu que en Aragón cada celula de cada aragonés charra una modalidat lingüistica esferent.

No quiero deixar pasar tampoco o papelón que ha feito Javier Callizo Soneiro, profesor mio que estió de Cheografía d’Espanya, y director cheneral d’o patrimonio cultural que hue han prencipiau a acotolar. Callizo ye naixiú d’Echo, y en atras condicions, allá por l’anyo 2000, en atro gubierno, esfendeba l’Aragón trilingüe que esfendemos muitos. Y mesmo se felicitaba por charrar cheso y poder entender-se con bell alcalde d’a Ribagorza en a mesma luenga. Y agora, ha habiu de salir con a consellera Serrat a pegar o tiro de gracia a l’aragonés que en charra u ditz charrar, y a lo catalán.

Tampoco no quiero deixar pasar a os meyos de comunicación aragoneses, que sisquiá han quiesto mirar-se a lei agora encara en vigor ta no titular como han titulau Heraldo, Periodico u Aragón Digital, que dicen os tres que “a nueva lei elimina la imposición lingüistica” que repasando a lei actual y veyendo que sisquiá s’ha desembolicau ye una falsedat platera, que a consellera Serrat ha quiesto fer pasar por verdat y que os meyos han espardiu.

Y debant de tot isto, qué? Pues no queda atra que continar terne que terne charrando, arreguindo, sentindo, aimando, escribindo, leyindo y creyendo en aragonés y catalán. Ells quieren acotolar-nos y nusatros tenemos bellas ainas ta esfender-nos d’ixo. A sociedat ha de continar o camín entabant y tamién devantar a voz ta protestar contra iste crimen cultural. A lei no fa la luenga, que ye o pueblo qui charra. Cal una lei? Sí. Cal una academia que faiga superar as mugas asociativas? Puestar que tamién. Pero si no charramos y femos servir ista luenga de cosa servirá. No mos ferán callar, ni con lei ni sin lei, ixo seguro. Y bell diya puestar que Aragón dispierte y veiga qui mata a suya cultura y a suya pervivencia, qui fa os posibles ta borrar as nuestras luengas d’o mapa y puestar que allora lis forachite d’os puestos an que pueden decidir borrar a historia y a cultura d’o país a golpe de prochecto de lei, como han feito hue.

Fuente: Purnas

Declaració del conseller Mascarell arran l’anunci del Govern aragonès que la llengua catalana no s’inclourà en la nova llei de Llengües d’Aragó – Sala de premsa. Generalitat de Catalunya.

 

  • Lamentem i ens costa d’entendre les mesures que tendeixen a disminuir l’ús del català i la seva lliure expressió. L’article 3 de la Constitució insta a l’Estat a protegir la seva diversitat lingüística i cultural. Demanem a tots els ciutadans, especialment als representants polítics, més sentit d’estat fent que totes les llengües que conviuen a l’estat tinguin l’oportunitat de desplegar-se amb normalitat.

 

 

  • Ens posem a disposició de la societat civil catalanoparlant de l’Aragó per la defensa i l’ús de la llengua catalana, sense voluntat d’enfrontament amb ningú, sinó com a expressió de la nostra riquesa col·lectiva.

 

 

  • Les llengües són riquesa cultural i resulta inadmisible que es fomentin lleis que tendeixen a disminuir-les. És tant com advocar per l’esgotament cultural i expressiu d’una comunitat i de les persones que hi viuen.

 

  • Continuem mantenint la voluntat de dialogar i sumar esforços amb les autoritats competents a favor de la llengua comuna, entesa com a patrimoni compartit amb l’Aragó, com també, no cal dir, amb València i les Illes, entre altres territoris

La Generalitat ve difícil de entender la decisión de Aragón sobre el catalán – ABC.es – Noticias Agencias.

Segons el Govern d’Aragó, Calaceit i Horta de Sant Joan no parlen la mateixa llengua | Comarques Nord.

Segons el Govern d’Aragó, Calaceit i Horta de Sant Joan no parlen la mateixa llengua

20120618 LleiLlengües_660x

comarquesnord.cat . Saragossa . dilluns, 18 de juny de 2012 . | Deixa un comentari
Etiquetes: , ,

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat avui l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. El text es carrega el concepte ‘català’ de totes les parles orientals de l’Aragó, catalogant-les de modalitats lingüístiques. O lo que és lo mateix, considera que Arenys de Lledó i Horta de Sant Joan parlen una llengua diferent, igual que Torredarques i Morella o Beseit i Arnes.

Segons explica Serrat, l’objectiu de la futura normativa és “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seua protecció, promoció i difusió”. La mateixa Serrat va afegir que “hem de posar més èmfasi en el que ens uneix que en el que ens separa en matèria de llengües”. El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i garanteix que es promourà la seua recuperació i ensenyament a les zones d’utilització.

En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei es caracteritza per ser facultatiu, primant la voluntarietat. Així garanteix que, en les zones d’utilització, els ciutadans podran dirigir-se a les administracions públiques en les seues llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó (aquí s’ha fet tota la vida), donant a les administracions la possibilitat de contestar-hi. També la denominació dels topònims pot ser la utilitzada tradicionalment, a més de la castellana.

. No serà ‘llengua vehicular’

Tant la consellera Serrat com el director general de Patrimoni Cultural, Javier Callizo, van recalcar que tant les llengües com les modalitats lingüístiques “no s’utilitzaran com a llengua vehicular” en els centres educatius. En canvi, es garanteix la seua protecció com a part fonamental del patrimoni cultural d’Aragó, evitant (això sí) qualsevol tipus d’imposició. Mentrestant, el castellà serà l’única llengua oficial de l’Aragó, contradint el fons de la nova Llei de Llengües.

Al marge del castellà, la nova llei establirà que Aragó té com a pròpies les llengües aragoneses amb les seves modalitats lingüístiques d’ús predominant en les àrees septentrional i oriental de la comunitat. En concret, es distingeix una zona d’ús històrica predominant de la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca amb les seues modalitats lingüístiques, i una altra zona d’utilització històrica predominant de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de l’Aragó amb les seues modalitats.

El Gobierno de Aragón se inventa una lengua para no decir catalán – Público.es.

La consejera de Cultura, Dolores Serrat, presenta una Ley de Lenguas que se refiere a ese idioma como aragonés oriental.

JORGE ROMANCE Zaragoza 20/06/2012 08:43 Actualizado: 20/06/2012 08:43

227 Comentarios

Dolores Serrat y Javier Callizo, ayer, durante la rueda de prensa en la que presentaron el borrador de la Ley de Lenguas aragonesa.

Dolores Serrat y Javier Callizo, ayer, durante la rueda de prensa en la que presentaron el borrador de la Ley de Lenguas aragonesa.GOBIERNO DE ARAGÓN

La consejera de Cultura del Gobierno de Aragón (PP-PAR), Dolores Serrat, ha presentado un borrador de ley de lenguas aragonesas que vendrá a sustituir a la que está en vigor desde 2009, aprobada por PSOE y CHA. En el nuevo texto, que Serrat quiere aprobar antes del verano o nada más empezar el período de sesiones de Cortes de septiembre, se evita aludir a las lenguas que protegía la ley anterior, aragonés y catalán, y las denomina “modalidades lingüísticas”.

Para definir lo que la comunidad científica denomina aragonés, una lengua hablada por entre 15.000 y 30.000 personas, el texto se refiere a la “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas”. Para el catalán, hablado por alrededor de 50.000 personas en Aragón, un 90% de la zona catalanohablante, usa la expresión “lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas”.

Serrat, catalana nacida en Ripoll (Girona), ha aludido en la presentación del nuevo texto a la intención “de evitar las imposiciones que nos vengan de fuera” y que, según el gobierno aragonés, se veían reflejadas en la ley que todavía se encuentra en vigor. Junto a la consejera de Cultura, el texto ha sido defendido por Javier Callizo, director general de Patrimonio, natural de Hecho (Huesca) y hablante nativo de aragonés, y que contrariamente a lo que defiende ahora, en el año 1999 apoyó un Aragón trilingüe en el que se hablaba con naturalidad castellano, aragonés y catalán.

El borrador no garantiza la enseñanza del aragonés y del catalán

El proyecto de ley del Gobierno de Luisa Fernanda Rudi suprime el Consejo de las Lenguas de Aragón, único punto desarrollado de la ley de 2009 y del que hace unas semanas dimitió su presidente, el ex-consejero de Cultura José Bada. También unifica las academias de la lengua aragonesa y catalana en una sola entidad, la Academia Aragonesa de la Lengua. Según la consejera, la ley del 2009 imponía el catalán y el aragonés para sustituir las “modalidades lingüísticas” propias de la zona. En el nuevo texto, serán los ayuntamientos de las zonas incluidas los que voluntariamente puedan definir qué lengua hablan.Tampoco se garantiza la enseñanza de aragonés y catalán. El borrador de la ley dice que se garantizará la enseñanza voluntaria de las “las lenguas y modalidades lingüísticas propias de cada zona”, pero, una vez más, sin explicitar cuales son esas lenguas ni sus variedades.

El reconocimiento de la RAE

No es esa la opinión de Javier Giralt, profesor titular de filología catalana de la Universidad de Zaragoza. Giralt considera un contrasentido no explicitar a qué lengua pertenecen las variedades lingüísticas a las que se refiere el texto y que son “evidentemente, el aragonés en el norte de Aragón y el catalán en el este”. También es crítico Giralt con esa nueva Academia Aragonesa de la Lengua, cuyos miembros serán elegidos por las Cortes y el Gobierno, y no en parte por la Universidad como en el modelo anterior. Según el profesor esta Academia, que tampoco define la lengua que habrá de regular, “podría verse en inmersa en un proceso de regular y normativizar decenas de lenguas con nuevas denominaciones surgidas de los ayuntamientos”.

La propia RAE, en 1975, en un documento ratificado en 1980 y firmado por, entre otros Dámaso Alonso, Fernando Lázaro Carreter, José María Pemán, Manuel Alvar, Camilo José Cela o Vicente Aleixandre, reconocía que de acuerdo con “los estudiosos de las lenguas románicas el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer”.

La oposición se lanza en contra del borrador del Gobierno aragonés

Una vez conocido el proyecto los grupos políticos de la oposición han mostrado su frontal rechazo al texto, que han enmarcado en un proyecto involucionista del PP, que ha tenido otras manifestaciones en la nueva legislación lingüística en Baleares. La portavoz de Chunta Aragonesista en las Cortes, Nieves Ibeas, ha asegurado que la nueva ley “es un desprecio a los hablantes de aragonés y catalán” y ha recordado que en 1997 tanto PP como PAR firmaron con el resto de grupos un texto en el “que se reconocía la realidad trilingüe de Aragón”.

“El centralismo españolista” del PP

Desde el PSOE de Aragón Javier Sada ha defendido el texto en vigor, aprobado en 2009, y ha asegurado que esta propuesta del Gobierno es una cortina de humo para tapar los recortes y supone “ponerse a discutir si lo que se habla en México es catalán”. También Izquierda Unida, que votó en contra de la ley de 2009, ha mostrado su rechazo al texto. Adolfo Barrena, su portavoz en Cortes, cree que es un desprecio a la voluntad de cumplir “la Constitución y el Estatuto de Autonomía” y supone “una muestra más del centralismo españolista del PP”.

Las asociaciones de defensa de la lengua catalana en Aragón también han reaccionado contra la presentación de este borrador, especialmente contra las denominaciones que da a las lenguas aragonesas y también exigiendo que se legisle para proteger los derechos lingüísticos de los hablantes de aragonés y catalán. Desde el mundo asociativo del aragonés también se reclama respeto a los derechos de los hablantes y una legislación que permita la supervivencia de una de las lenguas más desprotegidas de Europa y a la que la UNESCO ha incluido entre las lenguas con más grave peligro de desaparecer, en su último atlas de lenguas minorizadas.

Wert diu que té “la impressió” que el català i l’aragonès oriental “són la mateixa llengua”.

Treball de camp amb Xavier Pérez Esquerdo. Què parlen a la Franja? | La segona hora.

El PPC es desentén de l’aragonès oriental – Notícies Política – e-notícies.

Wert, en catalán, sobre el ‘aragonés oriental’: “Por la gente de la Franja que conozco, creo que es.

El ministro de Cultura reacciona después de que el gobierno de Aragón sustituya la denominación de “catalán” a la nueva Ley de lenguas

Política | 20/06/2012 – 15:44h

Madrid. (ACN). – El ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, aseguró este miércoles que considera que el catalán y el aragonés oriental -el término que constará en la nueva Ley de lenguas de la Aragón-son “la misma lengua”. “Tengo la impresión, por la gente de la Franja que conozco, que es la misma lengua, pero no es más que una impresión”, dijo en declaraciones a la ACN desde el patio del Congreso de los Diputados después de que el gobierno de Aragón -formado por el PP y el Partido Aragonés (PAR) – haya pasado a denominarse el catalán de la Franja como la “lengua aragonesa propia del área oriental”.

El ministro ha hecho estas declaraciones en catalán, una lengua que ya ha utilizado en anteriores ocasiones en el Congreso de los Diputados y que, según explica él mismo, aprendió de pequeño a pesar de haber nacido en Madrid gracias a las lecturas ya la conversación con amigos catalano-hablantes.

La consejera de Educación del gobierno aragonés, Dolores Serrat, anunció el cambio de denominación a la presentación del borrador del anteproyecto de la ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón , un texto que da marcha atrás en los avances que había hecho en la ley de 2009 del anterior Ejecutivo socialista. La nueva ley elimina las referencias al catalán y denomina este idioma como “la lengua aragonesa propia del área oriental”.

La decisión del gobierno de Aragón ha causado malestar en Catalunya. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, aseguró este martes que “no comparte las medidas que tienden a disminuir el catalán y su libre y normal expresión”. Mascarell pidió “a todos sentido de estado haciendo que las lenguas que conviven en España tengan la oportunidad de desplegarse” y apuntó que le cuesta “entender que se desarrollen leyes que van en contra de una realidad que está apuntalada en la Constitución española como una riqueza de todos”.

Por el contrario, el PPC evitó criticar el cambio de denominación del catalán de la Franja aduciendo que sería una “injerencia”. Al ser preguntado por esta cuestión, el portavoz del PPC en el Parlament, Enric Millo, apuntó que opinar sobre esta cuestión “sería como si desde otra comunidad autónoma pretendieran interferir en las leyes de Catalunya”. Y es que, para Millo, esta “es una decisión que toma el gobierno aragonés y que nosotros respetamos desde la perspectiva de la capacidad que tiene el propio gobierno de legislar sobre la lengua, que es su competencia”.

“‘Bon dia!’, que en aragonès oriental és: ‘Bon dia!'”: la xarxa ironitza sobre la decisió de l’Aragó amb el català.

Els usuaris carreguen contra la mesura del govern aragonès, que vol convertir el català de la Franja en “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”

La nova ofensiva contra el català, impulsada, aquest cop, des del govern aragonès, que vol convertir el català de la Franja en “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, ha encès la ira dels tuitaires, que s’han llançat a la xarxa per ironitzar sobre la mesura.

D’entre la gran quantitat de tuits que es poden llegir a Twitter, n’hem triat 10:

1. “‘Bon dia!’, que en aragonès oriental és: ‘Bon dia!’. Heu observat, no? Les diferencies, els matisos…” (@Piulador_CATALA)

2. “Twitter ja funciona en aragonès oriental” (@frandomenech)

3. “Qui editi el diccionari ‘català-aragonès oriental’ es fotrà d’or #oportunitatsdenegoci” (@guillemsans)

4. “La pregunta és: si el català de l’Aragó és ‘aragonès oriental’, per què el castellà no és ‘aragonès occidental’?” (@XoseInaciu)

5. “Quan l’aragonès oriental sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat…” (@QuimMonzo)

6. “L’aragonès oriental correcte, passa’l” (@AmadeuBrugues)

7. “Parla aragonès oriental i, si t’equivoques, torna a començar” (@peix_platan)

8. “Set paraules per no dir català: ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó'” (@CatTestimo)

9. “Any 2016. Els webs de l’Estat estan en castellà, gallec, basc, nord-navarrès, català, valencià, aragonès-oriental, mallorquí, menorquí…” (@carlesjove)

10. “Ampliació del C.V.: aragonès oriental parlat i escrit” (@PiliGarciaEmun)

Institut d’Estudis Catalans: l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. Notícies i activitats.

 

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:

1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.

3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.

4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’IEC, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

Plataforma per la Llengua.

19-06-2012

 

Davant l’ofensiva contra el català per part del govern aragonès, la Plataforma per la Llengua denuncia el poc reconeixement actual del català a l’Aragó. No només s’incompleix la Carta  Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries signada per Espanya, sinó que també es podria interpretar com a inconstitucional. Per bé la constitució espanyola és excepcionalment deficitària pel que fa als reconeixements lingüístics – i així mateix ho ha expressat de manera reiterada la Plataforma per la Llengua- , a l’article 3.2 esmenta clarament que les altres llengües espanyoles (més enllà del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.

 

L’estatut aragonès reconeix a l’article 7 que hi ha llengües pròpies més enllà de la castellana a l’Aragó. Per tant, d’acord amb la Constitució, es podria entendre que les hauria de fer oficials. No només no ho ha fet, sinó que el desenvolupament del punt 7.2 previst a l’estatut pel qual es regularà el règim jurídic, l’ensenyament i els drets d’ús dels parlants dels respectius territoris cada cop és veu més reduït. Amb aquest avantprojecte de llei l’oficialitat encara resta més lluny.

La Plataforma per la Llengua, més enllà del nom de la llengua i de la unitat del català, reclama el reconeixement plenament oficial de la llengua catalana a l’Aragó i sobretot la normalització a l’ensenyament, la presència en la toponímia oficial, els drets d’usos per part dels ciutadans i la plena presència en el paisatge lingüístic.

Les entitats culturals de la Franja de Ponent, indignades per la intenció del govern d’Aragó d’eliminar la denominació de “català” de la seva llei de llengües.

http://www.tv3.cat/videos/4137590/Arago-nega-el-catala-de-la-Franja

mitjançantAragó nega el català de la Franja – Televisió de Catalunya.

Racó Català – El PP substitueix el terme català per aragonès oriental en lesborrany de la nova Llei de llengües de lAragó.

Bon dia Matarranya. És dimarts, 19 de juny. Un dimarts 19 de juny on aquí, a Ràdio Matarranya, analitzarem tota l’actualitat associada als nostres pobles, a la nostra comarca i, en definitiva, a la nostra gent. Un dimarts 19 de juny un tant especial al Matarranya. I és que ahir a migdia m’on vam anar a dinar en una notícia que, si més no, no podem deixar desapercebuda. A alguns segurament se’ls va atragantar. A altres, en canvi, els deuria sentar millor el menjar. La gent que em coneix, sap de primera mà que jo sóc una d’aquestes primeres persones, d’aquelles que aquella notícia li va deixar un mal regust a la boca. Perquè sigue com sigue, la nova Llei de Llengües que va anunciar ahir la consellera de Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha generat preocupació per a uns i satisfacció per a altres.

Esta és la primera vegada que faig una reflecció en esta introducció del programa. Però si la faig és perquè la notícia que va anunciar ahir Dolores Serrat em preocupa. I em preocupe perquè, primer de tot, sóc persona, i sóc fill d’esta comarca. I em preocupa no per com s’anomeno a la nostra llengua (si se li diu català, xapurriau, l’invent d’aragonès oriental, o si es vol justificar que prové del rus com, espero, sense mala intenció va fer en el seu dia Aragón Televisión). Em preocupa, deia, no per com s’anomeno a la nostra llengua, sinó pel futur més immediat de la nostra llengua. Una llengua que mai ha estat dignificada, quan, en realitat, la llengua és l’essència d’un poble. Precisament, és en aquest punt de vista en l’únic que coincideixo amb l’anunci d’ahir del Govern d’Aragó. Perquè amb la resta, discrepo. Discrepo, perquè tot són bones paraules en boca d’un polític que el que es parla als nostres pobles i el futur de la nostra llengua li preocupa, si més no, gens.

La Consellera Dolores Serrat, en la seua intervenció, va dir que Aragó pretén “potenciar les modalitats lingüístiques de l’Aragó”, però això es farà sense que la llengua nostra sigue vehicular. És a dir, que de moment, com fins ara, la nostra llengua tindrà una nul·la presència a les escoles. Una bona fórmula per potenciar les modalitats lingüístiques, quan en realitat, la preocupació de que la llengua desaparegue dels carrers i les cases del Matarranya cada vegada és més present. Serrat també feia menció de que serà el Govern d’Aragó qui declararà les zones i municipis d’utilització d’aquestes modalitats lingüístiques, “escoltats els ajuntaments afectats”. O el que és el mateix, aquest hipotètic bilingüisme estarà condicionat pel color polític de cada ajuntament. Perquè no ho oblidem. La nova Llei de Llengües, enlloc de dignificar els nostres parlars, només polimitza en la denominació de la llengua en sí. I com diu una bona amiga meua, aquí parlem una cosa o una altra en funció de com bufa el vent. És a dir, en funció de qui mana.

Però això no acabe aquí. La definició de “modalitats lingüístiques” posa damunt de la taula altres qüestions. La nova Llei de Llengües, en la pràctica, ens diu, o ens ve a dir, que a Calaceit i a Horta de Sant Joan es parlen llengües diferents, que a Pena-roja i a La Sénia trobem una situació idèntica, a l’igual que entre veïns de frontera com Beseit i Arnes, o Torredarques i Morella. És el mateix que es deuria preguntar un veí de Benicarló quan li van dir que no parlava la mateixa llengua (valencià) que un d’Alcanar (català). Discusions que ens desplacen d’allò que realment hauria de ser important i hauria de treballar una Llei de Llengües. I això no és altre que dignificar la nostra llengua. Perquè amics meus, esta nova llei diu que primer van ser les fronteres i després les llengües. Quan tots sabem que les llengües unixen i, malauradament, les fronteres separen.

Sigue com sigue, avui a Ràdio Matarranya parlarem sobre la nova Llei de Llengües. Una ràdio que, ara per ara, és l’únic mitjà de comunicació de tot l’Aragó que, ha intentat, donar-li veu a tots estos parlars, a allò que ara es vol anomenar “modalitat lingüística d’Aragó”. Perquè Ràdio Matarranya, en la mesura del possible, sí que vol dignificar la seua llengua.

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.