La Franja

Continúa la polémica por la nueva la Ley de Lenguas.

Fontoba (en el centro) durante una rueda de prensa en Tortosa con sus compañeros de ERC

El Consejo Escolar de Aragón rechazó el jueves el borrador de la nueva Ley de Lenguas, en la que se elimina la palabra “catalán” y se sustituye por “aragonés oriental”. El rechazo se produjo contra todas las previsiones del Departamento de Educación y Cultura. Es la primera vez que el Consejo se opone a un proyecto que proceda del ejecutivo autonómico. 18 miembros votaron en contra y 15 a favor. El rechazo no es vincuante, pero pone de manifiesto lo polémico del cambio en la legislación.

 

También se han mostrado contrarios al cambio de la Ley los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt y María Teresa Moret, que emitieron un comunicado en el que manifiestan su rechazo al texto. En el documento , los profesores destacan que el catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma y que la comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón, «que es la misma que se habla en el Principado de Andorra, en Cataluña, la Comunidad Valenciana, en Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia)». Manifiestan lo siguiente.

• 1. La comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón (que abarca zonas de las comarcas de La Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón), la misma que se utiliza en el Principado de Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia).
• 2. El catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma de Aragón.
• 3. Las investigaciones que se han realizado hasta ahora en la Universidad de Zaragoza sobre el catalán en Aragón, ratifican que en la Franja de Aragón se habló y se habla catalán.
• 4. Es ilógico pretender legislar sobre una lengua sin nombre, que se presenta en el Anteproyecto de Ley con el circunloquio “lengua aragonesa hablada en el área oriental de la Comunidad Autónoma”.
• 5. Lamentan profundamente que el Gobierno de Aragón no dé crédito alguno al trabajo serio y riguroso desarrollado por los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, quienes, además, siempre han colaborado y asesorado en materia lingüística a las instituciones autonómicas, comarcales y locales que así se lo han requerido.
• 6. Con esta nueva ley, el catalán carece del reconocimiento mínimamente exigible para su protección, promoción y difusión, y que su enseñanza es la única medida inmediata para asegurar su normalización.

En el territorio, las quejas tampoco se han hecho esperar. «Del mismo modo que nadie se plantea que en Venezuela se habla venezolano o en Colombia, colombiano, no deberían plantearse que en Aragón no se habla catalán. Es un ataque a nuestra cultura». Así de contundente se mostró el teniente de alcalde de Calaceite y regidor de L’Entesa Per Calaceit (ERC), Paulí Fontoba, con respecto al borrador de la nueva Ley de Lenguas que ha elaborado el Gobierno de Aragón para modificar la existente. Dicha modificación consiste en sustituir la palabra «catalán» por «modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad aragonesa».

«Están intentando anular nuestros derechos culturales y sociales», afirmó Fontoba, que acusó al Gobierno de Aragón de intentar «promover la división» en el territorio y de no dedicarse a solucionar los problemas ecónomicos. «Nos dicen que hablamos chapurreau, una palabra que significa: lo que dice un niño cuando está aprendiendo a hablar», explicó.

El teniente de alcalde presentó ayer en el ayuntamiento de Calaceite una moción para defender la cultura catalana en la franja que se debatirá en el próximo pleno. El texto lo llevará también a la Comarca del Matarraña.

Por otra parte y con respecto al pacto que L’Entesa tiene con el Partido Popular en el consistorio Calaceitano, Fotnoba aseguró que no se va a romper. «Se trata de un pacto municipal por el bien de una localidad que no corre ningún peligro», concluyó.

La presidenta del Parlamento de Cataluña, Nuria De Gispert, reivindicó ayer en Caspe la unidad de la lengua catalana. «No se puede negar una evidencia, cotidiana y científica: que el idioma que se habla, por ejemplo, en Mequinenza o en Alcampell es el mismo que se habla en Ripoll, Barcelona, Vinaròs o Ciutadella», declaró la presidenta. Precisamente mencionó Ripoll, la localidad natal de la Consejera de Educación de la DGA, Dolores Serrat.

Universidad de Zaragoza
No sólo ERC se ha manifestado en contra del borrador de la nueva Ley.

 

---

Por otra parte, el viernes, el portavoz de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran Lleida, originario de Alcampell, un pueblo de la franja catalanohablante de Aragón, ironizó sobre la nueva ley de lenguas de Aragón: “Yo ya hace tiempo que hablo el aragonés oriental”.

En su carta web semanal, Duran se refiere al polémico borrador de la nueva ley de lenguas de Aragón, según el cual los más de 50.000 aragoneses de las comarcas orientales a partir de ahora se considerará que hablan “aragonés oriental” o “septentrional”.

Dirigiéndose a los militantes de su partido, Unió Democràtica de Catalunya, Duran comentó: “Estáis de suerte: a partir de ahora, habláis una lengua más: el aragonés oriental o septentrional. Aquí os llevo ventaja: yo ya hace tiempo que lo hablo”.

Duran constató que esta “ofensiva del PP” en Aragón y en Baleares “contra el catalán y su unidad proclamada a los cuatro vientos por los científicos” conicidió con la sentencia del Tribunal Supremo sobre la inmersión lingüística en Cataluña.

Aunque recalcó que las sentencias deben respetarse, puntualizó que en este caso “la doctrina constitucional y la legislación catalana, más allá de los tres artículos del decreto recurrido, permiten seguir aplicando el sistema de inmersión”.

“Es lo que hemos de hacer. Sólo esto: continuar defendiendo el catalán. Desgraciadamente, continúa siendo, y de lejos, la lengua que es necesario proteger, incluso en las escuelas. Sólo hay que escuchar las conversaciones en los patios para ser consciente de ello”, remarcó.

La lengua como valor cultural de consenso.

La lengua como valor cultural de consenso

Martes, 03 de Julio de 2012 11:23 LA COMARCA

Ripolles Digital.

No prospera, però, la reprovació socialista a la Generalitat pels incompliments en carreteres

27/06/2012, Actualitzat a les 07:15h

Racó Català – Gabriel Bibiloni – ‘La Franja. En picat contra el català’.

Os que no fablaban catalán | Arredol.

Fa anyos, fendo una gambadeta debant d’o Corte Inglés, una sinyora me tendió una fuelleta con a leyenda “No hablamos catalán“, y me’n demandoron una sinyatura.  Facié fuineta de traza educada, contenendo-me as ganas de recomendar-le una academia. Qué significaba ixe lema? Yera un lamento? Yo no charro moldavo y no voi escalizando-lo por por as carreras. Bi’n ha muitos idiomas que desconoixco, pero puedo solucionar ixas carencias si me meto a estudiar-los. Si a ista sinyora li feba pena no charrar catalán, sin salir de Zaragoza podeba trobar excelents profesors.A campanya “No hablamos catalán” ye una d’as fitas mas absurdas en l’absurda guerra demagochica que o PP y o PAR han emprendiu a proposito d’as luengas d’Aragón, que remata agora, con a esboldregada d’a lei aprebada por l’anterior gubierno.

Estié escolarizau en un lugar valenciano que empecipiaba a implantar un plan que a muitos lis ne sonaba a sovietico: a normalización lingüistica. O lugar yera en la Safor, una d’as comarcas menos castellanizadas d’o País Valencià, manimenos o turismo y d’as segundas residencias de madrilenyos, y en aquells anyos en as quals o valencianismo encara s’asociaba con l’herencio intelectual de Joan Fuster, yeran cutianos grafitis furos que demandaban o sustrato catalán d’a cultura local. Remero una pintada enorme en a carretera enta la placha que diciba: “La Safor també és Catalunya“. Encara que a luenga comuna yera o valencián, y a dengún se li ocurriba ni se li ocurre clamar-lo d’unatra forma, solament uns grupusculos d’iluminaus —muitos d’ells, exfalanchistas— esfendeban en serio que ixa luenga estase una cosa distinta d’a catalana.

Por ixo, en o cole, encara que os libros de texto yeran de llengua valenciana, aprendebanos un catalán normativo, seguntes os regles ortograficos y gramaticals d’o catalán estandar, con qualques salvedatz dialectals muit acusadas (como l’uso d’o valenciano ací en cuenta d’aquí, u os posesivos meua, seua y teua en cuenta d’os catalans meva, seva y teva). Ye de dar, bi heba una enorme distancia entre a luenga que mos amostraban en o cole y a que charrabanos en a carrera. A mayoría d’as parolas, expresions y formas gramaticals d’o valenciano coloquial no s’aprendeban en os libros de texto, pero dengún no feba estrapalucio por ixo ni entendeba que l’amostranza d’o valenciano estase ideolochicament sospitosa de cosa.

O castellán que escuitaba y charraba en casa tampoco no ser pareixeba guaire en o castellán d’o libro de luenga. Pais, profesors, alumnos y a sociedat en cheneral asumiban que a escuela amuestra un rechistro culto y formal, y que en cada carrera, en cada casa y en cada clase social, l’idioma adopta formas distintas. Pero dengún trafucaba istas “modalidatz” con atros idiomas. Yeran o mesmo, y a la escuela li correspondeba amostrar a os fablants en a modalidat estandar —a ormino, como tamién ye o caso d’o castellán, construyida con repuis de quantos dialectos ta dar forma a una norma que no se corresponde con garra fabla real, pero en a qual totz os fablants escolarizaus pueden reconoixer-se —. Gracias a ista normalización lingüistica, que en castellán existe dende o sieglo XVIII, un fablant culto de Valladolid y unatro de Cochabamba pueden entender-se sin amenistar d’un diccionario dialectal. Os lingüistas y os fablants sin de prechudicios entienden istas qüestions sin dificultat. Son qualques politicos oportunistas os que aprofitan as ambigüedatz y as sutilezas idiomaticas ta fer demagochia con ellas y fer esclatar as vetas populistas que existen en a sociedat.

A Lei de Luengas que aprebó l’anterior Gubierno yera una ferramienta pobra y insuficient, pero a o menos se bi heba redactau atendendo a o buen chudicio scientifico. O borrador que ha anunciau a consellera Serrat ye, sin dandalos, una condena a muerte ta l’aragonés y una ferida grieu t’o catalán d’Aragón. Iste zaguer pervivirá por que ye muit amán d’a buegant Cataluña, pero, sin una amostranza normativa, ixas “modalidatz lingüisticas” se diluyirán en o simple folclore, porque ye l’amostranza reglada seguntes una gramatica y una ortografía comunas o que mantiene vivo un idioma. Luen d’escachar as diferencias dialectals, una buena amostranza las mantiene y las enriqueix, porque garra idioma puede aspirar a estar relevant socialment si no disposa de fablants cultos que lo conoixcan a fondo y lo cautiven. Cambiar a docencia d’o catalán y l’aragonés por as suyas “modalidatz lingüisticas” reduz istos dialectos a una expresión folklorica y pintoresca sin conexión con a suya historia ni con a suya cultura. Ista suposada esfensa d’os dialectos ye a vía mas rapida ta acotolar-los.  “No hablamos catalán”, diciban, y pareixe que de verdat ya no lo van a charrar.

Nació Digital: «Les llengües s’han de dir pel seu nom, català i aragonès».

«Les llengües s’han de dir pel seu nom, català i aragonès»

El filòleg Francho Nagore, pioner de la normativització de l’aragonès, considera un “disbarat” i una “aberració” el nou projecte lingüístic del govern d’Aragó

El filòleg aragonès Francho Nagore Foto: Willtron

El filòleg Francho Nagore, un dels pioners de la normativització de l’aragonès gràcies als seus treballs sobre gramàtica i la seva participació en la creació de normes ortogràfiques per a aquesta llengua, es mostra força crític amb l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó, que evita parlar de català i substitueix el nom de la llengua per un terme inventat, l’aragonès oriental.

-Quina impressió en treu del nou projecte lingüístic del govern aragonès?

La primera reflexió és que no calia aquest esborrany, ja que el que fa és canviar una llei que ja era de mínims. I en segon lloc, crec que el principal problema és que en lloc de parlar de llengües, en gran part del seu articulat parla de llengües i modalitats.

-Quin serà l’efecte de parlar de llengües i modalitats i no només de llengües?

Doncs l’efecte de multiplicar qualsevol actuació que es pugui fer per promocionar-les, amb el resultat d’aconseguir que l’aplicació de la llei sigui inviable.

-Potser aquesta és la intenció del legislador, aconseguir que no s’apliqui.

En aquest cas han fet el text perfecte per a que no es pugui aplicar.

-El que més sobta del projecte és que, a diferència de l’anterior llei, ja no es parli d’aragonès i català sinó de les llengües aragoneses septentrional i oriental.

Sí, en cap moment es parla d’aragonès i català, i per tant es confonen les dues llengües de manera lamentable al parlar d’aragonès del nord i de l’est. Aquesta confusió que apareix a l’esborrany fa que la llei sigui inaplicable i sense sentit. A més, és molt imprecís des del punt de vista científic, perquè les llengües cal anomenar-les pel seu nom, català i aragonès, fer una altra cosa és científicament inacceptable i ignorar la realitat.

-Hi veu intencionalitat política al darrere de tot plegat?

Sí, hi ha una intencionalitat política, què és la de fer una llei inviable, i això es veu clarament en la disposició transitòria primera, que permet que cada municipi decideixi a través del ple municipal el nom que li dóna a la seva modalitat lingüística. Això es barrejar ciència amb política, a més de ser un disbarat i una aberració, perquè el resultat serà la multiplicació de denominacions cadascuna amb la seva aplicació local de la llei, amb l’efecte totalment contrari als conceptes de normalització i normativització.

-Finalment, el projecte pretén unificar en una sola acadèmia les dues previstes per l’anterior llei, una per a l’aragonès i una altra pel català.

Sí, i aquesta nova acadèmia no se sap per a quina llengua servirà, perquè al seu nom ni tant sols ho especifica. A més, se suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, órgan consultiu del govern aragonès en matèria lingüística de la qual en sóc membre, però de moment no hem rebut cap notificació de res.

Buscar feina en “aragonès oriental” – Televisió de Catalunya.

ERC demana un cordó polític que aïlli el PP del govern de les institucions de les Terres de l’Ebre mentre no respecti la unitat i la normalització de la llengua catalana – Esquerra Ebre.

Dimarts, 26 de juny del 2012

ERC demana un cordó polític que aïlli el PP del govern de les institucions de les Terres de l’Ebre mentre no respecti la unitat i la normalització de la llengua catalana

Demanen a CiU un gest de dignitat lingüística i nacional, i que canviïn d’aliats als tres consells comarcals de l’Ebre que governen amb el PP

Aquest migdia, la Federació de l’Ebre d’ERC ha fet una roda de premsa per denunciar ‘la gravetat dels atacs del PP contra la unitat i l’ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans i, sobretot, allà on governa’, segons ha manifestat Gervasi Aspa. El president republicà ha recordat la intenció del Govern aragonès de considerar el català que es parla a la Franja de Ponent com a ‘aragonès oriental’. Aspa, que ha definit ‘les Terres de l’Ebre com la cruïlla i cor dels Països Catalans’ i, per tant, ‘el millor exemple de la unitat de la llengua’, ha fet una ‘crida a no restar indiferents als atacs d’aquells que volen trossejar la llengua catalana i reduir-la a una cosa simbòlica’.

Aspa ha anunciat que ERC al Parlament de Catalunya impulsaran una declaració conjunta de tots els grups polítics que denunciï, ‘aquest atac que inclou la negació del que és reconegut per les autoritats científiques, acadèmiques i polítiques’. Mentrestant, al Congrés de Diputats, ERC presentarà una Proposta no de llei per exigir el compliment dels principis constitucionals, que estipula una especial protecció de les llengües de l’Estat, i també de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l’Estat espanyol el 2001. A més de demanar les compareixences de la vicepresidenta i del ministre de Cultura del legislatiu espanyol. D’altra banda, el regidor i tinent d’alcalde de Calaceit per l’Entesa de Calaceit – Acord Municipal – ERC, Paulí Fontoba, ha presentat la moció que es presentarà a tots els municipis dels Països Catalans. Es demana defensar la unitat de la llengua catalana a tots els territoris que la tenen com a llengua pròpia, mostrar el rebuig a qualsevol mesura que posi traves als ciutadans dels diferents territoris dels Països Catalans a poder viure en la llengua catalana i donar suport al Correllengua 2012.

Fontoba ha explicat que ‘la gent té molt clar que parla català’ i a tos els pobles de la comarca del Matarranya s’ensenya el català com a assignatura optativa, mentre l’anglès és obligatori, i que a Calaceit el 90% dels xiquets i les xiquetes van a classes de català dues hores setmanals. El regidor republicà ha denunciat que ‘l’agressió contra la unitat lingüística i territorial contra la unitat dels Països Catalans ve de lluny’ i, com a exemple, la reubicació de pobles de la Franja dins el Bisbat de Barbastre-Monzó. Fontoba ha recordat que l’Estatut d’Aragó aprovat i consensuat pel PAR, PP i PSOE no reconeix el català ni l’aragonès, sinó que els defineix com a ‘varietats lingüístiques de l’Aragó. ‘El PP i el PAR estan complint amb el seu programa electoral, però el PSOE també té una gran responsabilitat de la situació que viu el català a la Franja’, ha manifestat Fontoba, que portarà la moció a l’Ajuntament de Calaceit i el consell comarcal del Matarranya ‘perquè es retratin tots els partits’.

Gervasi Aspa ha demanat a CiU ‘un gest de dignitat nacional i lingüística. Tot i que sabem que la CiU de les Terres de l’Ebre és la menys catalanista i la més de dretes de tot Catalunya’. Tot preguntant ‘com és possible que CiU pugui mantenir pactes de govern amb el PP als consells comarcals de les Terres de l’Ebre, mentre aquest partit intenta atacar, trossejar i fer desaparèixer la llengua catalana’. Així que ‘des del cor i cruïlla dels Països Catalans, ERC demanem de fer un cordó polític que aïlli el PP del govern de les màximes institucions de les Terres de l’Ebre mentre aquest partit no respecti la unitat i normalització de la llengua catalana. I també fem una crida a tota la gent a defensar la llengua catalana i rebutjar aquells que ens la volen esquarterar i en són còmplices’.

Paco Gas, conseller comarcal i membre de l’executiva de la Federació de l’Ebre, ha acusat el PP de voler fer un ‘genocidi lingüístic’. Gas ha demanat a CiU ‘que canviï d’aliats als tres consells comarcals de les Terres de l’Ebre perquè no pot ser que tingui com a aliat l’enemic número u de Catalunya’. I, per a Gas, ‘no només és l’enemic pel tema de la llengua, sinó també per l’espoli fluvial que vol fer a les Terres de l’Ebre, pel seu afany de centralitzar retallant l’autonomia local i per la seva determinació de suprimir els consells comarcals, organismes diferenciadors de l’administració catalana’.

marfanta.com: [Tribuna] ‘L’aragonès oriental, una història que ve de lluny’, per Paulí Fontoba.

[Tribuna] ‘L’aragonès oriental, una història que ve de lluny’, per Paulí Fontoba

La decisió del Govern d’Aragó d’anomenar al català com aragonès oriental és una bona prova de qui governa: PP i PAR. Però si som honestos, caldrà reconèixer que el PSOE no es lliura de la responsabilitat per la situació que pateix el català a la Franja. Per exemple, a la Declaració de Mequinensa (1984), els alcaldes socialistes, tot i que reconeixien la llengua catalana, ja sembraven la llavor de la separació quan el mateix alcalde de Bonansa, Marcel·lí Iglesias, afirmava que no s’havien d’utilitzar expressions com ara ‘aragonesos administrativament i catalans culturalment’; ni ‘Franja de Ponent’, sinó ‘Franja d’Aragó’, perquè el nom ja fa la cosa. A Calaceit, fa vint-i-set anys, vam aconseguir tenir el primer mestre de català de la comarca del Matarranya. L’AMPA va portar la proposta al Ple de l’Ajuntament, que tenia majoria del PP amb cinc regidors. El PSOE, amb els quatre regidors a l’oposició més el regidor de cultura del PP, Emilio Roquer, van votar a favor de demanar a la Diputació un professor de català, tot deixant clar que el català era optatiu. Així va ser com a la comarca del Matarranya es van començar a fer classes de català i avui dia el 90% dels xiquets i les xiquetes van a català. Curiosament, en aquells moments els sectors propers al PP ja afirmaven que ells no parlaven català sinó ‘calaceità’.

Però recordem com han anat aquets anys de democràcia. Primer, es va aprovar un Estatut que reconeixia el català i l’aragonès d’acord amb el principi constitucional de protecció i difusió de les llengües, però declarava el castellà com a única llengua oficial de l’Aragó. Després van passar els anys i governats per un PSOE presidit per Marcel·li Iglesias es va aprovar una llei de comarcalització que desfeia l’organització de les comarques catalanoparlants com la coneixíem fins llavors i reubicava pobles catalanoparlants en comarques de parla espanyola. Començava així un intent de disgregació històrica que feia possible que pobles de la Franja pertanyents al Bisbat de Lleida passessin a pertànyer al de Barbastre-Monzó, amb el vist-i-plau d’una Església controlada per sectors importants de l’Opus Dei. Al cap de pocs anys, arribà el serial de la demanda per part del Bisbat de Barbastre-Monzó de l’art sacre català, un Bisbat que des del primer moment menyspreà i ignorà el català. Amb un cop de ploma, havien intentat carregar-se més de mil anys de història, i el litigi, de moment, continua. L’any 2007 s’aprovava un nou Estatut, amb el president catalanoparlant del PSOE el senyor Iglesias, que no incloïa ni el català ni l’aragonès com a tals, però sí les ‘varietats lingüístiques d’Aragó’. Després de dotze anys de govern socialista i de promeses d’aprovar una Llei de Llengües, al final del mandat i a corre-cuita, en van aprovar una de descafeïnada amb el suport de la Chunta Aragonesista, l’oposició del PP i el PAR, i amb una IU que no es va afegir per insuficient.

Ara, el govern de coalició que patim avui a l’Aragó (PP i PAR) en menys d’un any ha portat a la pràctica la reforma d’aquesta Llei de Llengües. Així és com ha nascut una nova llengua, l’aragonès oriental. Un atac en tota regla a la unitat del català com han fet i fan a les Illes Balears i el País Valencià. Un atac a qualsevol criteri científic i lingüístic. Ho ha executat el PP, sí, però hi ha còmplices com el PSOE que per desídia, por, feblesa, vots o impotència van portar a terme accions legals que han fet possible arribar fins aquí. No ens deixem manipular i recordem que això ve de lluny i tots els catalanoparlants, estiguem on estiguem, som responsables de defensar la unitat i la normalització de la nostra llengua.

Paulí Fontoba
és tinent d’alcalde de Calaceit, representant de l’Entesa per Calaceit – AM – ERC

Intervenció a Ràdio 4 sobre la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

Lo passat dia 27 de juny vaig participar a una tertúlia sobre la situació del català a Ràdio 4. Ho podeu escoltar a rtve.es (Matí a 4 bandes de Ràdio 4) a partir del minut 32, amb la intervenció al minut 38.

Matí a 4 Bandes – 2a part tertúlia. Situació del català

Segona part de la tertúlia, amb Milagros Pérez Oliva i Sílvia Giménez Salinas, I a partir de 2/4 de 10, la situació del català als diferents territoris on es parla. Hem parlat amb Isidor Marí, president de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Miralles, professor del departament de Filologia catalana i lingüística general de la Universitat de les Illes Balears; Natxo Sorolla, sociòleg especialista en sociolingüística i tècnic de la Xarxa CRUSCAT (coneixement, representació i ús del català) de l’Institut d’Estudis Catalans; Tomàs Llopis, membre de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià; i Alà Bailach, professor de la Universitat de Perpinyà i membre de l’Associació de Pares d’Alumnes per a l’ensenyament del Català.

CDF ha endegat una campanya de defensa de la nostra llengua. Ha fet arribar una proposta de Moció als quasi 140 grups municipals que tenim als ajuntaments de la Franja, amb la voluntat que la facin seua i la presentin als seus respectius Plens municipals. És un document públic, obert a tota la societat.

—————————

El Grup Municipal del ……………….. a l’Ajuntament de ………………………., i en el seu nom el seu Portaveu …………………………………………., presenta al ple d’esta corporació la següent:

MOCIÓ

Davant les informacions fetes públiques per la consellera de Cultura del Govern d’Aragó, Sra. Dolores Serrat, sobre el nou Avantprojecte de Llei de Llengües amb la conseqüent derogació de la vigent Llei 10/2009, de 22 de desembre, i segons la proposta d’articulat del propi Avantprojecte,

Atès que la comunitat acadèmica internacional manifesta unànimement que la llengua parlada a les comarques de la Franja és el català,

Atès que la Carta Europea de Llengües Minoritàries, ratificada per Espanya, obliga a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua, al marge de les divisions territorials polítiques o administratives,

Atès que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat a l’Estat que apliqui un marc jurídic específic de protecció del català i de l’aragonès a Aragó, usant estes denominacions per a les dues llengües,

Atès que l’Avantprojecte denomina el català parlat a la Franja amb el circumloqui acientífic “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” d’Aragó,

Atès que la Universitat de Saragossa, de referència a l’Aragó,  no accepta i divergeix completament d’esta nova denominació pseudolingüística del català,

Atès que la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, en el seu article 4, diu que l’aragonès i el català, llengües minoritàries d’Aragó, […] són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l’Administració,

Atès que el Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, atorga el reconeixement competencial d’autoritat lingüística de la llengua catalana a l’Institut d’Estudis Catalans,

Atès que l’article 3 de l’Avantprojecte reconeix un seguit de drets lingüístics, com són el coneixement, ús i ensenyament de la llengua pròpia

Atès que l’article 12 de l’Avantprojecte reconeix el dret a l’ensenyament DE les llengües, excloent l’opció educativa de l’ensenyament EN les llengües que sustenta els diferents projectes educatius bilingües i trilingües de gran part de la població escolar de la Franja,

És per estos motius que el grups municipal del …………………… proposa al ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS

1. Instem al Govern d’Aragó a respectar i utilitzar la denominació científica internacional de la nostra llengua, el català, com a riquesa patrimonial cultural a protegir i fomentar, compartida amb altres territoris de l’Estat i d’Europa.

2. Instem al Govern d’Aragó a no iniciar el tràmit parlamentari d’est Avantprojecte de llei de llengües, text que resulta contrari a tot criteri acadèmic i als informes i normes europees competents.

3.  Instem al Govern d’Aragó a implementar l’ensenyament obligatori del català als centres educatius dels municipis de la Franja, per respecte als drets lingüístics dels parlants i per garantir-ne el seu coneixement i pervivència.

4. Instem al Govern d’Aragó a mantenir els diferents projectes educatius bilingües (català- castellà) i trilingües (anglès-català-castellà) ja implementats a les nostres comarques, sobretot als centres del Baix Cinca, respectant la voluntat de la comunitat educativa..

5. Instem al Govern d’Aragó a desplegar els projectes educatius del punt 4 a tots els centres educatius de les nostres comarques, per consolidar un model educatiu innovador i d’altes competències curriculars.

6. Instem al Govern d’Aragó a reconèixer l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat acadèmica competent, així reconegut jurídicament en norma estatal, considerant també la normativització dialectal que l’IEC contempla, defensa i protegeix.

7. Demanem al Govern d’Aragó que renunciï a usar criteris polítics i pseudocientífics sense cap autoritat, a l’hora de reglamentar la política lingüística aragonesa. La política lingüística ha de ser de respecte, de foment i de promoció, i sempre basada en criteris filològics reconeguts i defensats per la comunitat acadèmica.

8. Donar trasllat d’estos acords al Govern d’Aragó, la Diputació de……., a la Comarca de……… i a Convergència Democràtica de la Franja (CDF).

…………, ……… de juny de 2012

Sant Tornem-hi: L’esperpent de l’aragonès oriental de la Franja (més si es compara amb Eslovènia i Sèrbia).

Com sabeu, la Diputació General d’Aragó, en mans del PP, té previst modificar la Llei de llengües de l’Aragó. Actualment, aqueixa llei dóna al català de la Franja un mínim reconeixement; també n’hi dóna a l’aragonès, una llengua viva al Pirineu però en risc d’extinció. Ara el Govern aragonès diu que el que es parla a la Franja no és català, sinó una altra cosa (concretament, “aragonès oriental”).

Aquesta mesura legal és un esperpent. En tot cas, lliga amb la política del PP valencià d’anorrear el català al País Valencià, on no s’obren línies d’escola en valencià malgrat que ho demanen 30.000 famílies o es tanquen repetidors de TV3 com si visquessin en un règim totalitari. I també amb la recent línia del PP de les Illes, al capdavant del qual hi ha en Ramon Bauzá. Tradicionalment el PP illenc havia sigut respectuós amb el català (escolarització en català, administracions públiques en català, el canal de televisió IB3 en català, recepció de TV3 a les Illes, participació en l’Institut Ramon Llull, etc.) però ara s’hi ha posat a la contra (i per això hi ha una contestació social molt forta a les Illes). Val a dir que alguns membres del PP illenc, com el batlle de Manacor, s’han plantat i s’han negat a seguir aquesta política. Però en comptes d’escoltar-lo, la direcció del PP li ha estirat les orelles i li ha exigit que plegui. Es veu que la direcció del partit considera que tindre criteri està renyit amb ser del PP.

Com es pot qualificar tal actitud? Se’ns poden acudir molts adjectius, però el magistral periodista Manuel Cuyàs, d’El Punt, ho retrata a la perfecció a l’article “Català de la Franja” (El Punt Avui, 22-6-2012). No us el perdeu; té perles com aquesta:

“neguen el nom de català a l’idioma de que es parla a la Franja d’Aragó [per motius polítics] […], però com que quan m’indigno em vénen ganes d’insultar prefereixo pensar que ho fan perquè són burros i d’aquesta manera els puc dir burros. Els insults polítics -«demagogs», «genocides culturals»- tenen una arrel grega o llatina que els resta eficàcia i contundència. Burros és la paraula. Tan burros, que sembla que no hagin anat mai a escola, ni de pago ni d’elit.”

Clar i català.

Tot plegat em fan vindre tres idees.

Primera idea. Un govern a mans del PP impulsa una mesura que sols pot qualificar-se d’anticientífica i antisocial. És com obligar les escoles a dir que en Darwin i els recercadors d’Atapuerca s’equivoquen, i que la història de la Humanitat comença amb Adam i Eva (o que les balenes són peixos i no mamífers, o que el Sol es mou engir la Terra). Des del punt de vista filològic fins i tot és d’allò més ridícul. S’amaga el nom científic internacional d’una llengua (“català”) per politiqueria i odi/menyspreu i s’agafa el nom científic internacional d’una altra llengua (“aragonès”) per a designar-lo, amb l’aberració científica que això representa. Això és com a mínim indigne, i la consellera d’Educació i Cultura del Govern aragonès hauria de dimitir o ser cessada, perquè no està gens preparada per a prendre decisions sobre aquests camps.

I mentre la comunitat científica i acadèmica (universitats d’arreu, Insitut d’Estudis Catalans, el mateix ministre de Cultura espanyol senyor Wert -que no destaca precisament per ser el millor ministre del ram-) fan veure que és una mesura macarrònica i anticientífica, el PP català no diu res. Tinc de pensar, doncs, que el PP vol que l’escola difongui dades contràries a la ciència. És així, benvolguda Alícia?

Segona idea. La mesura legal que promou el Govern aragonès té un deix d’excloentisme. Diu que no anomena “català” el català de la Franja perquè no vol que una institució “de fora” hi tingui res a dir. O sigui, que l’Institut d’Estudis Catalans, que és qui fixa l’ortografia i la normativa gramatical del català, tingui capacitat de decisió. Alerta: “de fora”. Ara resulta que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua té la seu a Saragossa, en comptes de Madrid. O és que el Govern aragonès entén que Madrid no és “fora” i Barcelona sí? Com és que del castellà que es parla a l’Aragó no se’n diu “aragonès central”? O estem davant d’un cas d’odi i desdeny envers el fet català?

(Això em recorda quan el Govern valencià, també a mans del PP, volia que, a l’assignatura de Literatura Catalana dels instituts, només es tractessin autors valencians i no es tractessin autors illencs o catalans. Però curiosament no van proposar que a Literatura Espanyola s’estudiessin exclusivament autors valencians -com Azorín-, i sí que volien que s’hi estudiessin autors nascuts fora del País Valencià. Curtesa de mires és una expressió molt suau per a descriure aquesta actitud.)

Tercera idea. Comparar la Franja amb altres realitats europees semblants fa veure el grau d’inconsciència, infantilisme, autoritarisme i imbecil·litat que hi ha entre la casta política espanyola. Vegeu el cas de l’hongarès. Arran del Tractat de Trianon (1920), Hongria, com a perdedora de la Primera Guerra Mundial, va veure com li retallaven bona part del seu territori (que per cert ara els partits d’extrema dreta, i bona part de la societat hongaresa, reclamen). Un bocí d’aquesta part retallada era a Croàcia (fins al mar), on la gent parlava serbocroat. Però la majoria de zones perdudes eren de parla hongaresa. Algunes ho eren de sempre (les zones meridionals de l’actual Eslovàquia o el Burgenland ara austríac, on hi havia una minoria alemanya). D’altres ho són per una política de magiarització empresa per les autoritats austrohongareses (cas de Transsilvània, ara Romania: hi ha zones tradicionalment hongaresoparlants però d’altres tradicionalment romaneses que van ser magiaritzades). En totes aquestes zones, a principi del segle XX, gairebé tothom parlava hongarès; ara el parla la meitat de la població.

Aquesta realitat provoca friccions entre Hongria, d’una banda, i Eslovàquia i Romania, de l’altra. Però hi ha zones on la cosa s’ha gestionat bé. Els països veïns d’Hongria pel sud (Eslovènia i Sèrbia) ho han resolt d’una manera exemplar. Per exemple, a Eslovènia només hi ha una ciutat hongaresoparlant, Lendava. Allà els rètols estan tots en hongarès i eslovè, tant els de particulars (botigues, bars, etc.) com els eclesiàstics com els oficials (ajuntament, delegacions dels Govern eslovè, etc.) Pregunta: quants rètols oficials hi ha en català i castellà a Fraga? Encara més: les dependències oficials (ajuntament, delegacions dels Govern eslovè, etc.) tenen dues banderes, l’hongaresa i l’eslovena. Ja sé que Catalunya i Aragó comparteixen bandera; però si el Govern de Saragossa oficialitzés l’antiga ensenya aragonesa (el quarter superior dret, de color blau o lila, que hi ha a l’escut aragonès), em demano: a Fraga hi hauria la senyera quadribarrada -pels catalans- i la blava -pels aragonesos-?

Algú pot dir-me que Eslovènia és un país civilitzat que sap gestionar aquestes coses. En efecte, la minoria italiana que viu a Eslovènia té certs drets educatius. I se’m dirà que Sèrbia, la principal responsable de la Guerra dels Balcans (amb genocidis inclosos), segurament no és tan permissiva. Doncs no. A la Voivodina, regió del nord de Sèrbia, la part més propera a Hongria és hongaresoparlant, amb la ciutat de Subotica al capdavant. Les administracions públiques d’aquesta ciutat envien tota la documentació a la seva gent en serbocroat (escrit en alfabet llatí per als croats i en alfabet ciríl·lic per als serbis) i en hongarès. Pregunta: a la gent de Fraga, quan una administració pública els tramet una documentació, en quines llengües està aqueixa documentació? A més, qualsevol habitant de Subotica que hagi d’anar a un judici (com a acusat, com a testimoni, etc.) té dret a expressar-se en hongarès. I si el jutge no entén l’hongarès atura el judici i… fa vindre un traductor. Pregunta: quanta gent de Fraga té dret a parlar en català al jutjat de la ciutat? I què fa un jutge de Fraga (i de València, i algun cop també de Tarragona) quan no entén un testimoni que parla en català?

Em sap greu per la gent de la Franja, que se’ls margina i arracona com si fossin empestats. I també em sap greu per la bona gent que viu a l’Aragó i que lluita per la dignificació de l’aragonès (com la gent jove i ja de mitjana edat de Binéfar que té les idees clares). Han de patir uns polítics ineptes.

Quin reconeixement té el català en la nova llei de llengües de l’Aragó? – Ara.cat.

Hem agrupat alguns paràmetres que ens poden ajudar (a grans trets però) a entendre el que estava previst a l’actual llei de llengües (encara pendent d’aplicar però que mai no s’aplicarà) respecte al nou avantprojecte (que sí que s’aplicarà). També hi hem afegit la consideració legal d’aquests paràmetres per a l’occità de la Vall d’Aran en relació amb la comunitat autònoma de Catalunya (pot ajudar-nos a fer la comparativa).

I ara, vet ací unes figues d’un altre paner. Arran d’un article publicat aquí amb el nom Les raons per les quals les empreses no etiqueten en català (http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2012/04/16/les-raons-per-les-quals-les-empreses-no-etiqueten-en-catala/) se’m demanava quines eren les empreses en qüestió. Doncs, som-hi:

La multinacional amb grans superfícies és IKEA. La primera multinacional d’alimentació és Nestlé. La multinacional de licors és Torres. La multinacional de begudes és Font Vella (de Danone). La multinacional de refrescos és Coca-cola. La darrera multinacional d’alimentació és Danone.

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

DECLARACIONS A RNE – MANUEL CAMPO VIFAL – goear.com.

Racó Català – Ramon Sistac – ‘Aragó: com els crancs’.