Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Augmenta el rebuig al projecte de Llei de Llengües del PP-PAR « Lo finestró del Gràcia.

L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), reunida ahir a la Facultat de Filologia de Salamanca, amb motiu del XVI Col·loqui Internacional, ha decidit adherir-se al manifest de la Universitat de Saragossa (Departament de Filologia) en contra del projecte de Llei de Llengües del PP-PAR. Així mateix l’AILLC ha acordat adherir-se també a la crida del Rolde de Estudios Aragoneses.

Es tenen notícies que tots els departaments de Filologia de la Universitat de Lleida s’adheriran en breu al manifest de la Universitat de Saragossa.

La bestiesa i l’estupidesa del Govern PP-PAR ha estat immenses, per això la gran taca d’oli de rebuig de la comunitat científica s’estén per tot arreu. Si el PP i el PAR tinguessin un gram de vergonya retirarien el projecte immediatament. Si no ho fan, passaran a la història dels malencerts acientífics. La mofa a la consellera de Cultura és incommensurable.

El president de la Diputació de Lleida emviarà un escrit de protesta.

Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües.

 

Fa temps que vaig començar a recopilar els avals de tot tipus que té la denominació de català a la Franja. Les últimes propostes que amenacen en traure-li fins i tot lo nom a la legislació aragonesa fan necessari reviscolar tots estos avals per al nom de la llengua, i renovar-los en la incorporació d’alguns de nous. Destaquen lo Manifiest de la comunitat científica internacional del REA, Camilo José Cela l’any 1965 (via Pep Espluga) i la comunitat de wikipedistes de les principals llengües.

 

Avals lingüístics i acadèmics

  • Universitat de Saragossa:
    • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
      • Text que avala la denominació
    • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón CasasAproximación al estudio de la entonación aragonesa.
      • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
  • Institut d’Estudis Catalans
  • Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
    • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
  • Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
    • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
    • Aval de Camilo José Cela (1965) al nom de la llengua a la Franja
  • Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

  • Ensenyament en català a la Franja:

    • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
    • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
    • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
  • Llei de patrimoni cultural (Aragó)
    • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
      • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
  • Llei de llengües d’Aragó (2009)
    • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
  • Altres lleis:
  • Comarques i Ajuntaments:
    • Comarca del Baix Aragó – Casp: LENGUA Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano.
    • Ajuntament de Fondespatla: En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
    • Comarca del Matarranya: El ciclo festivo en el Matarraña, Usos y Costumbres Sus costumbres y simbología se comparte en todas aquellas tierras y comarcas pertenecientes al dominio lingüístico catalán.

      • Además, el vicepresidente también destacó que “el catalán es una lengua aragonesa” y que “esperamos que esta iniciativa que hoy comenzamos pueda ir consolidándose a lo largo de los años como una de las actividades propias de ‘Sant Jordi’ en el Matarraña”. (enllaç)
    • Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya.
    • Comarca del Baix Aragó: La Ginebrosa. Su topónimo procede del término “ginebre”, enebro en catalán, en referencia a la abundancia de este arbusto en la zona.
    • Comarca del Baix Cinca: El Justicia recibió en la sede de la Comarca del Bajo/Baix Cinca a los ciudadanos. Problemas derivados de(l) (…) uso del catalán en las instituciones.
    • Comarca de la Llitera: nuestra riqueza idiomática sonde se convive diariamente y sin tensiones entre el castellano y el catalán.

Avals socials

  • Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
    • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
  • Viquipèdia en català:
    • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
  • Wikipedia en castellà:
    • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
  • Wikipedia en anglès:
    • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
  • Wikipedia en aragonès:
    • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
  • Wikipedia en francès:
    • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane2 parlée par environ 10 000 000 de personnesN 1 dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
  • Wikipedia en alemany:
    • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

  • Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
  • Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
    • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
  • Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

  • Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
  • Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  • Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
  • Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
  • L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
  • País Valencià:
    • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
    • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).

 

La Mañana – Francesc Serés lamenta que desde Zaragoza le digan en qué lengua habla y escribe.

Lleida – Francesc Guillaumet  2012-06-21

La propuesta del Gobierno de Aragón de cambiar el nombre del catalán que se habla en la Franja por el de “lengua aragonesa propia del área oriental” ha irritado no sólo a muchos hablantes, sino a personas representativas del mundo cultural y político de la Franja y Catalunya. Sin ir más lejos, el escritor de Saidí Francesc Serés, Premi de la Crítica Serra d’Or y Premi Nacional de Literatura, mostró ayer su estupor ante la propuesta y manifestó que no es lógico que “gente castellanoparlante de Zaragoza me diga a mi qué lengua hablo y en qué lengua escribo”.

Patronat de Turisme

Serés calificó de “despropósito, menosprecio y barbaridad” la pretensión de la consejera de Educación, Cultura y Deportes de Aragón, Dolores Serrat, de querer cambiar el nombre de la lengua y lamentó que a estas alturas aún se tenga que dedicar tiempo a parlar de estas cosas. Para Serés, autor de títulos como Contes russos, la medida que quiere impulsar el Gobierno de Aragón demuestra un “gran resentimiento político” y recordó que la cuestión de la unidad y el nombre de la lengua ya “están fuera de toda discusión. De hecho, el escritor de Saidí considera que aún hay gente que tiene “vergüenza” de admitir que en una parte de Aragón se habla en catalán. “Es como si fuese un demérito y tienen que buscar un eufemismo”.
Francesc Serés aseguró que los escritores de la Franja “tenemos muy claro” el nombre de la lengua y manifestó que quizás la propuesta del Gobierno de Aragón sirve para “tapar otras cosas”. El mismo adjetivo que Francesc Serés utilizó la escritora de la Franja Mercè Ibarz para referirse al cambio de nombre de la lengua. “Es una barbaridad”, dijo la también escritor de Saidí. Para Ibarz, la propuesta es “simplemente un aparato político que se pone en marcha por encima de cualquier razón”. La escritora también dijo que a pesar de las leyes, el catalán “va tirando en la Franja por el mismo peso de la realidad” y reclamó a las autoridades que “no se ataque más a la inteligencia ni se creen problemas falsos donde no los hay”.
Protesta del IEC
Quien también salió ayer en defensa de la unidad de la lengua y del nombre del idioma fue el Institut d’Estudis Catalans. La máxima autoridad lingüística del catalán (equivalente a la RAE española) recordó que la comunidad académica internacional sabe que el catalán es la lengua que se habla en Catalunya Nord, Andorra, Principat de Catalunya, la Franja, País Valencià, Baleares, el Carxe y l’Alguer. Dice también el IEC que la Carta Europea de les Llengües Regionals Minoritàries compromete a las autoridades a respetar el área geográfica de cada lengua y las relaciones entre los territorios en la que se habla. En este sentido recordó que el Comité de Ministros del Consell d’Europa recomendó al Estado que aplique reglas de protección para el catalán y el aragonés de Aragón usando estas mismas denominaciones. Por todas estas razones el IEC apoya la declaración e protesta impulsada por la Iniciativa Cultural de la Franja y declara que en ningún caso se puede considerar que el Institut d’Estudis Catalans sea una autoridad lingüística externa a Aragón, puesto que tiene atribuciones sobre el conjunto de los territorios de lengua catalana. Además, recuerda la máxima autoridad lingüística, el IEC cuenta entre sus miembros con representantes de la Franja.

El ministro Wert dice que ambos son la misma lengua

El ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, afirmó ayer que, a su entender, el catalán y el aragonés oriental (la denominación con la que la nueva Ley de Lenguas que impulsa el Gobierno de Aragón impone al idioma) son la misma lengua.
En los pasillos del Congreso y expresándose en catalán, el ministro de Cultura dijo: “tengo la impresión, por la gente de la Franja que conozco, que es la misma lengua, pero no es más que una impresión”. El ministro hizo estas declaraciones en catalán, una lengua que aprendió gracias a las lecturas y a la conversación con amigos catalano-hablantes.
Mientras arrecia la polémica, la consejera de Educación, Cultura y Deportes de la Diputación General de Aragón, Dolores Serrat, evitó ayer pronunciarse al respecto. LA MAÑANA se puso en contacto con el departamento de Educación de Aragón para recabar la opinión de la consejera tras la polémica generada por su anuncio de que el catalán pasaría a denominarse “lengua aragonesa propia del área oriental” en la nueva Ley de Lenguas que prepara el Ejecutivo de Luisa Fernanda Rudi. Desde Educación, Cultura y Deporte explicaron que no habría declaraciones. Curiosamente, la consejera Dolores Serrat es natural de Ripoll y conoce a la perfección la lengua catalana y la realidad lingüística de Aragón.

#“Quan l’aragonès oriental sortia a la mar”…”

 Como ya ha ocurrido con otras polémicas, como el viaje del rey a Botsuana, las redes sociales iban llenas ayer de comentarios irónicos sobre la pretensión del Gobierno de Aragón de denominar “aragonés oriental” a la modalidad del catalán que se habla en la Franja.
Quim Monzó fue uno de los twitteros que se lo tomó con más humor y no dudó en cambiar la letra de una conocida habanera de Ortega Monasterio (El meu avi) para referirse a la cuestión: “Quan l’aragonès oriental sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat…”. Además de Quim Monzó muchas otras personas del mundo cultural, periodístico y social de Catalunya salieron al paso de la pretensiones aragonesas de cambiar el nombre de la lengua. El humorista Berto Romero escribió: “Hoy me he levantado sabiendo hablar aragonés oriental”, mientras que Polònia, el programa de sátira política de referencia de TV3 escribía a través de su twit: “Som tan moderns que aquesta setmana emetrem el Polònia en aragonés oriental. En subtítols, això sí”.
Otra de las personas que twitearon sobre la polémica fue la periodista leridana Txe Arana, que a través de su cuenta de Twitter dijo: “Insisteixo pk parlo també en aragonés oriental, perquè m’entengui tothom…”. Por su parte, el escritor Bienve Moya, dijo en Twitter: “Cada vez que paso por los Ports o por el Matarranya me parece entender y hablar el aragonés oriental. No lo hubiese dicho nunca!
También el líder de Unió, Josep Antoni Duran Lleida, denunció ayer la “ofensiva” de los gobiernos del PP en Baleares, Aragón y Valencia por negar la “unidad” del catalán.
En dos tweets, el también presidente y portavoz del grupo de CiU en el Congreso se refirió así al borrador de la nueva ley de lenguas de Aragón, según el cual los más de 50.000 aragoneses de las comarcas orientales a partir de ahora se considerarán que hablan “aragonés meridional” o “septentrional”, y no catalán. En uno de estos tweets, Duran denuncia la “ofensiva” de los gobiernos del PP en las Baleares, Aragón y Valencia por negar la “unidad” del catalán, “no contra criterios políticos, sino contra criterios científicos”. En otro de estos apuntes en las redes sociales, Duran se pregunta qué lengua utilizaba en su pueblo, “desde que comencé a hablar”, en alusión al hecho de que nació en la Franja de habla catalana.

Dimarts vinent presento “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental” « Xarxes socials i llengües.

Dimarts vinent m’han convidat a Lleida per a debatre sobre la situació sociolingüística a la Franja: “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental”. És profitós compartir reflexions sobre estos temes. Espero que mos veigam.  Més informació.

Acte en suport de la immersió després de la darrera sentència
Taula rodona sobre les agressions al català

Davant les constants agressions que està patint el català arreu del territori, les organitzacions de l’Esquerra Independentista, representades a Lleida per la CUP, Arran, SEPC i Casal Independentista l’Ocell Negre, es plauen en convidar a la ciutadania a una jornada de reflexió.

En concret, el dilluns 9 de Juliol es durà a terme una taula rodona que sota el títol “Ja n’hi ha prou! El català a l’escola i a la Franja, ara i sempre!” provarà de posar llum sobre les diferents agressions que a dia d’avui està patint la llengua.

Així, comptarem amb la presència de Natxo Sorolla, sociòleg, Jordi Solé i Camardons, sociolingüista i Josep Jaumejuan, mestre i exdirector de les Escoles Alba. Igualment, convidem a participar-hi a totes aquelles persones interessades en el tema o que considerin que tenen reflexions interessants per aportar.

Taula Rodona:
“Ja n’hi ha prou! El català a l’escola i a la Franja, ara i sempre!”

Ponents:

-Natxo Sorolla (sociòleg)
Títol de la intervenció: “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental”

-Jordi Solé i Camardons (sociolingüista)
Títol de la intervenció: “Ens volen liquidar!”

-Josep Jaumejuan (mestre i ex-director de les Escoles Alba)
Títol de la intervenció: “L’Escola Catalana: Un model d’immersió lingüística”

Moderador: Cecília Gaspà (filòloga).

Lloc: Sala de Juntes del Rectorat.
Hora: 19.30h
Data: dilluns 9 de juliol

Convoquen: Casal Independentista l’Ocell Negre, Sepc, CUP i Arran

Sinceritat « Lo finestró del Gràcia.

(Artur Quintana m’ha enviat aquest article per a puiblicar-lo)

“He observat que del PP i del PAR em podrem dir moltes, i cap de bona: que són uns grans tergiversadors, que estan enderiats en destruir aquest patrimoni aragonès que són les llengües minoritzades, que sempre se’n pensen de més recargolades i absurdes sempre que vagen, sobretot, contra el català d’Aragó, i en general, etc. etc., però mai no podrem dir que no siguen sincers. La prova és que quan la votació de la Llei de Llengües van dir, clar i castellà, que la Llei només duraria sis mesos, just el temps que els faltava per a guanyar les eleccions. Quan tindrien el poder el primer que farien seria el genocidi del català —i de passada de l’aragonès, només que això ho van dir de forma més velada, quan declaraven que deformarien a favor del castellà la Llei de Llengües del PSOE tan paupèrrima. El genocidi del català el van proclamar en veu ben alta, especialment la diputada calandrina del PAR, María Herrero, que s’esgargamellava amb allò que a l’Aragó no es parla català, ni mai s’hi ha parlat ni s’hi parlarà. Tothom ho sabia el que farien, i, és clar que això els va ajudar molt en obtenir la victòria. “A por ellos [és a dir: a por natres]!”, publicaven,  i molts van estar encantats de votar-los. Van fer el mateix que els nacionalsocialistes alemanys que ja abans de tenir el poder proclamaven que en tenir-lo procedirien al genocidi dels jueus. Naturalment molts per això mateix els van votar. I els nacionalsocialistes no van defraudar gens els votants. Com el duet Rudi-Serrat tampoc no ho farà. No cal encaparrar-s’hi.

I demà per celebrar-ho me’n vaig a Madrid per a dur-los la bona nova que aviat ja no se sentirà parlar català a l’Aragó, i per poc malament que ho facen els partits, a tota la Península i part de l’estranger.”

Que no mos furten la llengua, astí en català.

El tercer dilluns de juny la consellera d’Educació, Universitat i Cultura d’Aragó Dolores Serrat del  Partit Popular i el cap de patrimoni d’Aragó Javier Callizo del Partit Aragonès Regionalista van presentar un avantprojecte de llei que amb tota seguretat derogarà l’actual llei de llengües de l’estatut d’Aragó. Aquests dos partits que governen actualment l’Aragó tenen tota la intenció de tramitar aquesta nova llei el més aviat possible per posar-la en funcionament el curs vinent.

Una croada que fa anys que existeix, però que la dreta espanyola té subtilment a la reserva per imposar-la en moments de feblesa, en contextos de confusió social, de crisi ètica i econòmica, com darrerament ha demostrat a les Illes Balears i ara a l’Aragó. La finalitat és clara, intentar d’acabar de nou amb la noció de Països Catalans, amb l’ús públic de la llengua catalana i acontentar els sectors de la dreta més retrògrada.

 

L’avantprojecte de llei diu que s’afavorirà la voluntarietat i dóna “llibertat” als ciutadans de la franja per expressar-se com vulguin, però sense garantir l’alfabetització.  Això és com si a una persona assedegada li diuen que té permís per beure aigua enmig del desert i li prenen la darrera ampolla.  Fins ara els catalanoparlants de l’Aragó ens hem sentit com ciutadans de segona, i ara ni tan sols ens permeten sentir-nos així.  Preferim despertar indiferència, que ens ignorin, que ens apartin, que ens rebutgin… qualsevol actitud de les que han tingut fins ara, abans que aquest imperiós desig que se’ls ha despertat per “ajudar-nos”.

 

La Franja de Ponent té uns 60.000 habitants, dels quals un 64% tenim el català com llengua d’ús principal. Un 98% d’habitants l’entenen sense problemes i un 88% és capaç de parlar la llengua. Però tot i això els aragonesos i els espanyols ens han insultat tant que ens hem cregut els seus insults, quan ens han dit que érem uns ignorants que parlàvem un chapurreau, un aiguabarreig dels qui no saben parlar. Aquest és el principal problema dels habitants de la Franja, desconeixem els nostres orígens i hem escoltat tants cops discursos espanyolistes i aragonessistes per part de l’administració, que hem acabat avergonyint-nos de qui som en realitat.

 

Cal exigir l’ensenyament de la llengua i en la llengua, garantint els mitjans pressupostaris i els recursos humans necessaris als centres educatius.  I sobre tot, cal assegurar que el català sigui la llengua vehicular en el currículum educatiu.  La Franja necessita oficialitat de la llengua per poder aplicar una política lingüística que permeti la seva supervivència.

 

Després d’anys de marginació cultural i econòmica del territori catalanoparlant, degut a la ineptitud local de més d’un dirigent polític i amb la voluntat d’afavorir altres zones més castisses, després de l’aprovació d’un estatut ridícul en quant a normalització lingüística es refereix per por a ser excessivament criticats pels qui no accepten la realitat sociolingüística de la Franja, després d’aconseguir que les anomenades escoles trilingües de l’Aragó utilitzessin el català en un 30% de les matèries, desprès de tot aquesta misèria, començarem des de zero amb més força que mai.

Berta Menén Ortín  i Josep Mesalles Vilanova, Fraga. Carta tramesa a l’Accent

Las lenguas de Aragón « Zaragoza Lingüística.

Tras la derogación por parte del Gobierno de Aragón de la anterior Ley de Lenguas (no implementada) y la presentación del borrador de la nueva ley, las reacciones por parte del ámbito de la cultura y la universidad no se han hecho esperar. En primer lugar, los propios compañeros del área de catalán, explicando el flaco favor que se hace a los hablantes y a las lenguas de Aragón con esta normativa acientífica y confusa:

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwp.me%2Fp2qmiP-3C&h=0AQFmWbDb

Desde un estilo distinto, Daniel Gascón, escritor y antiguo alumno de la casa, lo explicaba también de forma clara:

http://www.heraldo.es/noticias/cultura/2012/06/27/la_neolengua_193414_308.html

Y ayer mismo nuestro compañero el Dr. Aliaga, secretario de nuestro Departamento de Lingüística General e Hispánica, publicaba también una colaboración en el Heraldo:

http://www.unizar.es/prensa/noticias/1207/120704_z0_menosprecio.pdf

Desde este foro quiero manifestar yo misma mi estupefacción por la forma en que se están haciendo las cosas en este ámbito. Las lenguas maternas son una de las cosas más íntimas e importantes de una persona. Legislar sobre ellas,obviamente, es complejo, porque toca un tema muy sensible. Es urgente que los legisladores, por lo tanto, se dejen asesorar por los investigadores.

El Consejo Superior de Lenguas rechaza la ley del PP y el PAR – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 05/07/2012

Los miembros del Consejo Superior de Lenguas, máximo órgano asesor en materia lingüística del Gobierno de Aragón, rechazó ayer por unanimidad el borrador del anteproyecto de Ley de Lenguas presentado hace unos días por el Ejecutivo autonómico. Este texto niega el reconocimiento del catalán como lengua propia de la comunidad y sitúa al aragonés en pésimas condiciones para su protección.

Los integrantes de este órgano –que también desaparece con la ley que propone el Ejecutivo autonómico– rechazan el texto, entre otras cuestiones, porque no se cita a las lenguas aragonesas por su propio nombre y porque se suprimen las academias que debían normativizar y velar por el uso del aragonés y el catalán (que en la nueva ley se denomina aragonés oriental y septentrional. En los próximos días emitirá un comunicado este órgano explicando las razones detalladas del rechazo a este proyecto.

Miembros del ente apuntaron que desde el Gobierno de Aragón tampoco se ha pedido consejo sobre la norma, pero emitirán un informe. Es el segundo varapalo al Ejecutivo sobre este asunto, después de que el Consejo Escolar de Aragón también rechazar el contenido de la ley.

La BBC» Blog Archive » La planificació lingüística del PP o la minorització del català.

El mes de març, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, reclamava un «bilingüisme integrador i equilibrat» en totes les comunitats amb una llengua oficial a més del castellà, tant en l’àmbit institucional com en el de l’educació.

Un repàs a algunes de les accions del Partit Popular (i actors afins) des del 2010 en matèria de política lingüística permeten veure el cinisme d’aquestes declaracions i l’estratègia planificada de minorització (i substitució) del català pel castellà. Resta lluny del meu ànim tenir un esperit victimista respecte de la situació de la llengua, però una cosa és lamentar-se tothora i una altra no denunciar l’assetjament polític i jurídic a què es veu sotmès el català.

Tal com es pot veure en l’infograma, des de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 s’han prodigat accions que afecten l’arquitectura institucional que s’ha construït al voltant del català. L’exemple més clar és la liquidació de la Direcció General de Política Lingüística de les Illes i la degradació del rang del català de requisit a mèrit en la funció pública. Més recentment, acabem d’assistir a l’esperpèntica roda de premsa de Dolores Serrat, consellera d’Educació del Govern aragonès, que no ha dubtat a qualificar el català de la Franja com a aragonès oriental «para que no se confunda con otras lenguas». El Govern d’Aragó segueix d’aquesta manera els postulats de grups radicals secessionistes, tal com denuncia el sociòleg Natxo Sorolla.

Vista la situació, podem esgargamellar-nos i qualificar d’esperpèntics –com jo mateix he fet unes línies enrere– i de ridículs segons quins posicionaments; fins i tot podem mostrar la nostra perplexitat. Però suposo que tenim clar que això no serveix per a res, i que cal fer front a les agressions que pateix la llengua al llarg del territori d’una manera més determinant. Proposo tres eixos d’actuació:

  1. Denúncia sistemàtica a nivell internacional per via governamental, institucional i també individual. Cal utilitzar la xarxa de delegacions de la Generalitat de Catalunya a l’estranger i tots els mecanismes al nostre abast per guanyar complicitats. Em fa l’efecte que en aquests moments hi ha més gent que opina que, més que víctimes, som botxins (aquí teniu un exemple ben il·lustratiu que implica involuntàriament al Messi ).
  2. Des de Catalunya hem d’excel·lir en recerca, en condicions laborals, en estudis, en serveis, etc. El Principat ha de ser pol d’atracció de gent de les regions limítrofes que vegin en aquest país un lloc on fer possible les seves expectatives. Les repercussions sociolingüístiques són més que evidents si, posem per cas, perpinyanesos i fragatins orienten les seves vides cap a Catalunya.
  3. I finalment, cal un pronunciament inequívoc de la coalició que dóna suport al Govern català en relació amb el PP. No es poden establir pactes amb un partit que aspira a anorrear la llengua, ni tan sols sota l’argument de la greu crisi econòmica que vivim. Perquè la crisi econòmica no és la causa, és la conseqüència d’una altra crisi més profunda, la de valors. Els governs s’haurien de regir per valors, i si ho supeditem tot una altra vegada a l’economia no haurem entès res; en canvi, estic convençut que posant els valors (polítics, econòmics, cívics, democràtics, lingüístics, etc.) que uneixen el sobiranisme en primer terme, albirarem un horitzó il·lusionant.

Alfredo Sancho: ‘Si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta’ – VilaWeb.

El batlle de Benavarri parla en aquesta entrevista amb VilaWeb de l’agressió al català del govern d’Aragó, i de com hi planta cara

 

 

Alfredo Sancho (PSOE), el batlle de Benavarri (Ribagorça), és castellanoparlant. I expressa en espanyol la seva indignació per la voluntat del govern d’Aragó de liquidar el català de la Franja de Ponent. Malda per mantenir el català en la normalitat, però topa, cada vegada més, amb ‘la caverna absoluta’. Dimarts es va reunir amb els batlles de Bonansa, Montanui, Areny de Noguera, Sopeira, Viacam i Lliterà i Tolva per fer front comú contra l’avantprojecte de llei de llengües del govern de Rudi, i per demanar que es mantingui l’ensenyament del català a l’institut de Graus. Sancho en parla en aquesta entrevista amb VilaWeb.

– La llei de llengües crea un problema on no n’hi havia. N’ha parlat amb la consellera Serrat?
– En vaig parlar dilluns. Em va dir que havia tingut molts problemes amb això a Ripoll, d’on és originària. I em va dir que la llei de llengües no era un tema filològic. Ah, si el problema no és filològic, ja ho entenc tot perfectament. Doncs és un invent, això, li vaig dir.

– Què li va respondre?
– Que no l’havia entès bé, que volia dir que no volia obrir un debat filològic. Doncs si no és filològic, què és? Urbanístic?

– El veig enfadat.
– M’enfilo per les parets, i ja veus que parles amb un castellanoparlant, que entén que això és la normalitat. Em sembla una barbaritat que ens vulguin imposar això, quan mai no hi ha hagut cap problema, i que es vulguin carregar el català. El que no poden fer de cara, ho fan de facto. Tots els que defensen que això s’ha de dir d’una altra manera, perquè els sona malament que es digui català, no fan res per al manteniment de la llengua; cap activitat, res. Si la iniciativa és en castellà no hi posen cap problema. Però si ho vols fer en català… Diguem-ne benavarrès. Si li dic benavarrès, tampoc no fan res, i hi posen pegues. I si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta.

– Neguen el nom a la llengua. Això és més que una anècdota.
– És que no li han posat ni nom. L’avantprojecte diu que a l’Aragó es parla un idioma pirinenc i pre-pirinenc amb les seves modalitats i un aragonès septentrional amb les seves modalitats, que se suposa que és el català. I diu coses tan bèsties com que dues terceres parts d’un ajuntament poden decidir què és allò que es parla en el poble. No hi ha nom, no hi ha projecte curricular, no té cap rigor científic, no es diu quina acreditació ni capacitció ha de tenir el professorat ni tampoc se sap quina acreditació tindrà l’alumnat quan acabi aquestes modalitats. Perquè ara acaben català, i el poden convalidar amb el nivell B. Però a partir d’ara, en comptes de català en direm benavarrès? Com l’homologarem?

– I ara us trobeu amb el problema que els estudiants no podran continuar el català a secundària. Com us vau assabentar que l’institut de Graus deixarà de fer català?
– Ho vam saber a través del centre, perquè va desaparèixer l’optativa de català en les preinscripcions.

– Com pot ser?
– Cada any la direcció provincial d’ensenyament truca per demanar si es vol continuar fent l’optativa de català. El claustre de professors va ratificar que es continués l’ensenyament del català, i la comissió de coordinació pedagògica també. Però el director provincial va cridar el director de l’institut, el va fer anar a Osca i li va dir que res de català, que no s’impartiria. Que com a projecte lingüístic dins de l’organització sí, però com a optativa com fins ara, no.

– Heu parlat amb el director?
– M’hi vaig entrevistar i m’hi va posar traves, dient que havia estat una il·legalitat durant quinze anys. Vaig parlar amb el director provincial, i em va dir el mateix. Veig que el que volen fer és carregar-se’l per raó ideològica principalment i, de manera secundària, per una raó econòmica.

– La direcció de l’institut al·lega motius econòmics.
– Si és per un tema econòmic, li ofereixo al director de corresponsabilitzar-m’hi. I parlaré amb tothom, perquè siguin conscients de la fragilitat en què es troba el català, i perquè no els costi diners; els dies que hagin de fer les dues hores de català els pagaríem el menjador sense problema. I el transport no els costa diners. Només haurien de pagar les quatre hores de la professora de català.

– Quants estudiants de Benavarri demanen de fer català a secundària?
– El 99% dels alumnes del poble. Si l’institut estigués a Benavarri estaria clar: es faria el projecte lingüístic, es faria vehicular i cap problema. Però a Graus, que no és zona d’influència del català, és impossible de fer-ho així. Cal dir que a l’optativa de català la meitat dels inscrits eren de Benavarri i, la resta, de la zona de Graus; també els interessa, perquè van a Lleida, a Barcelona…

– Què hi diuen les associacions de mares i pares i els professors?
– Sé que les AMPEs, en el claustre i en el consell escolar, i alguns professors van dir a la direcció provincial que, ja que era il·legal l’ensenyament de català, dimitís en bloc tot l’equip d’inspecció escolar a Osca, perquè durant quinze anys ha estat informant d’horaris de català i als butlletins hi ha la nota de català, que serveix també per fer un certificat homologat amb el nivell B de la Generalitat. Tot això és il·legal? I fins ara ha funcionat?

Alcaldes de la Ribagorça aragonesa presentaran mocions contra la denominació de ”l’aragonès oriental” :: Text :: ACN :: 676333.

O mundo de l’aragonés debant d’a nueva lei de no-luengas | Arredol.

A mayoría d’as asociacions creye un trango ta zaga iste prochecto, acusau d’indeterminau, y de enrestida contra l’aragonés y o catalán

As asociacions de l’aragonés han feito publicos comunicaus y manifiestos ta amostrar a suya posición debant d’a lei de no-luengas que o gubierno PP-PAR . Os comunicaus os reproducimos integros y talcual han plegau ta la redacción, con a grafia emplegada por cadagún. Dende Arredol, amás hemos fablau con bells d’os suyos riprensetants ta que mos esplaniquen una mica más a posición debant d’o abantprochecto de lei, que o Consello Escolar d’Aragón ha refusau por indeterminau.

Nogará

L’Asociación Cultural Nogará-Religada quiere manifestar a suya funda preocupación per o que s’ha puesto conoixer de l’Abantprochecto de Lei d’uso, protección y promoción d’as luengas y modalidatz lingüisticas propias d’Aragón, anunciau per o Gubierno d’Aragón, y que suposa a derogación total d’a Lei 10/2009, aprebada en l’anterior lechislatura, exposando que:

– Ye un feito scientificament documentau y bien conoixiu en o mundo academico que en Aragón conviven historicament, en chunto a lo castellano, dos luengas romanicas bien caracterizadas y diferenciadas entre ellas y d’o castellano, que son luengas propias, orichinals y historicas d’a nuestra comunidat autonoma: Una luenga privativa d’Aragón, que s’ha denominau historicament aragonés, y unatra luenga, que compartida con atros territorios d’a Corona d’Aragón, ye conoixida internacionalment como catalán.

– A luenga aragonesa, historicament emplegada en quasi tot o territorio, y utilizada, con iste nombre, como luenga administrativa d’o Reino y as suyas institucions entre la Edat Meya, fue substituida per o castellano en buena parte d’Aragón, pero ye encara viva en qualques comarcas d’o nuestro territorio y s’expresa en quantas variedatz, que son partes constitutivas de l’aragonés. Parlar ixas variedatz ye fer servir distintas formas d’una mesma luenga, que tiene o nombre historico y scientifico de luenga aragonesa.

– A luenga aragonesa, per a suya fragmentación y a perda de transmisión cheneracional, ye seriosament menazada.  Iste periglo de desaparición d’un patrimonio cultural unico ye tamién motivo de preocupación internacional. Asinas, a UNESCO etiqueta l’aragonés como seriously endangered en o suyo Atlas Lingüistico Mundial d’as Luengas en Periglo, indicando un imminent periglo d’extinción. O Comité de Ministros d’o Consello d’Europa tamién ha manifestau a suya preocupación debant d’a situación d’as luengas propias d’Aragón, demandando explicitament a o Reino d’Espanya, como sinyant d’a Carta Europea d’as Luengas Rechionals u Minoritarias, una bastida churidica especifica que permita a protección d’o catalán y l’aragonés.

– L’abantprochecto presentau per o Gubierno d’Aragón, elimina as denominacions d’as luengas propias d’Aragón bien establidas per a tradición filolochica y lingüistica, y que s’han veniu emplegando sistematicament en a lechislación aragonesa, as institucions scientificas, a UNESCO, o Consello d’Europa, y o propio Gubierno Espanyol en os suyos informes sobre o cumplimiento d’a Carta Europea d’as Luengas Rechionals u Minoritarias.  As denominacions “lengua aragonesa propia d’a zona pirenaica y prepirenaica de la comunidad autónoma” y “lengua aragonesa propia de la zona oriental de la comunidad autónoma” son circumloquios sin sentiu que creyan confusión con a denominación d’a luenga aragonesa, fendo creyer que as dos luengas propias d’Aragón fan parte d’un mesmo sistema lingüistico. Amagar o nombre d’as luengas y a suya filiación no contribuyen brenca a la normalización y dignificación de l’uso d’as mesmas ni a la consciencia d’os suyos parladors, fundamental pa asegurar a transmisión cheneracional y per tanto, a suya conservación.

– L’amostranza de l’aragonés en as escuelas d’as zonas d’uso ye una condición necesaria y urchent, que s’ha de meter en marcha immediatament si se quiere dar a l’aragonés una oportunidat de supervivencia. Si a lei vichent no guarenciaba iste punto, y no s’han cumpliu tampoco os termins a los quals obligaba, a nueva propuesta encara rebaixa mas as oportunidatz d’as nuevas cheneracions d’aprender a luenga propia d’as suyas familias y lugars, condenando a l’aragonés a la extinción per falta de transmisión cheneracional.

– Unatro aspecto que chenera gran preocupación ye a existencia d’una sola Academia Aragonesa de la Lengua, encargada de fixar a norma lingüisticas d’as dos luengas propias, que puede esdevenir en situacions absurdas como a necesidat de regular bellas decenas de variedatz lingüisticas, u mesmo a creyación d’una mesma norma lingüistica pa dos la dos luengas propias d’Aragón.

– Pa rematar, a desaparición de dreitos lingüisticos que guarencia a lei vichent, ye un paso enta zaga en la dignificación de l’uso, a promoción y a preservación de l’aragonés, que son suposadament os obchectivos d’ista lei. Antiparte, a desaparición d’istos dreitos suposa un incumplimiento d’os articlos d’a Carta Europea d’as Luengas Rechionals u Minoritarias, tractau internacional ratificau per o Parlamento espanyol.

Per ixo, l’Asociación Cultural Nogará-Religada exiche a o Gubierno d’Aragón que desembolique, cumpla y faiga cumplir a lechislación vichent, y que qualsiquier modificación que se faiga a la mesma en l’exercicio d’a suya iniciativa lechislativa vaiga siempre en o sentiu de guarenciar a supervivencia u l’uso normal d’as luengas propias d’Aragón, y equiparar os dreitos d’os parladors d’Aragonés y Catalán con os d’a resta de ciudadans d’Aragón.

O Trango

As luengas propias d’Aragón, y más que más l’aragonés, se troban en una embolicada situazión lingüistica y soziolingüistica deban d’a presenzia de l’español como luenga dominán y a escasa transmisión chenerazional. Güe por güe, a UNESCO contina ficando l’aragonés en o listau d’as 7.000 luengas en risgo de disparixer mientras o sieglo XXI, estando a luenga que más pelingro tien en Europa Ozidental.

Dende a nuestra asoziazión, siempre emos esfendiu una autuazión que guaranzie t’as luengas propias d’Aragón uns dreitos parellanos a os que tiene o castellano, si bien creyemos menester que en o caso d’a luenga se prautique una politica de discriminazión positiba que aduye a fer menor l’azelerau prozés de perdida que en tiene.

En iste sentiu, y dimpués de presentar-se o nuebo esborrador de Lei de Luengas d’Aragón, dende l’Asoziazión Cultural O Trango queremos meter de manifiesto os rasgos de dita lei que nos leban a considerar-la como insufizién en o respeutibe a la protezión y guaranzia d’a superbibenzia d’a luenga aragonesa.

O texto tiene asaberlo de limitazións en materia d’educazión. Asinas, no se guaranzia o dreito a l’amostranza en as luengas propias (articlo 12). Tamién xublida tanto a importanzia d’o conoximiento d’a reyalidat lingüistica en a comunidat aragonesa como o menester d’estudios espezializaus tocán a las luengas propias en dembas unibersitaires (sacando l’articlo 24 y parte d’o 22 de l’anterior texto lechislatibo). Atro aspeuto a siñalar ye a manca de prezisión con respeuto a o escomenzipio de l’amostranza de as luengas propias en os países d’emplego istorico.

O debanproyeuto talla asabelo de dreitos en a demba de l’Administrazión. Encara que os fabladors pueden endrezar-se t’as administrazións publicas en as luengas propias, no se guaranzia a rispuesta d’istas en a mesma (articlos 18 y 19). Antimás, queda sacau o punto 5 de l’articlo 27 d’a lei anterior, en o que se guaranziaba estendillar formularios y textos administratibos d’emplego cutiano en as luengas propias d’Aragón u en bersións bilingües. Ta rematar, tampoco no se guaranzia a publicazión trilingüe d’os documentos ofiziáls d’as administrazións publicas (articlo 17).

Tocán a os meyos de comunicazión, creyemos que sería menester que o texto promobese l’emplego y dinificazión d’as luengas propias en os países d’emplego istorico a trabiés de desconexions territorials con programazión en ditas luengas, asinas como contenius informatibos y dibulgatibos en tot o territorio.

Antiparti, iste debanproyeuto presenta una notable manca de rigor en emplegar de contino a esprisión “zona de utilización histórica predominante” de l’aragonés enreligada ta l’área septentrional pirenaica y prepirenaica (articlos 2.2 y 5.a), cuan istoricamén ista luenga se fabló en toda a comunidat autonoma (fueras d’a zona oriental) antimás d’atras rechións como parti de Nabarra y puntos de l’interior d’a Comunidat Balenziana y mesmo Murzia.

Ta rematar, queremos reiterar que iste debanproyeuto de Lei, d’a mesma traza que l’anterior Ley 10/2009 de 22 de diciembre de uso protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, fote os dreitos lingüisticos d’os fabladors d’aragonés mesos en a Declarazión Unibersal de Dreitos Lingüisticos aprebada por a UNESCO ta desichir a ofizialidat d’istas luengas en os paises en os que se fablan: (Articlo 15, punto 1) Toda comunidat lingüistica tiene dreito a que a suya luenga siga feita serbir como ofizial dentro d’o suyo territorio. Por tot isto, en un futuro proximo enzetaremos aizións.

Sociedat de Lingüistica Aragonesa

Una vegada conoixiu o texto reformau d’a Lei de Luengas,  Sociedat de Lingüistica Aragonesa, con siede en Graus, trobada en Secastilla en a suya Asambleya anyal, deseya manifestar ta la opinión publica as consideracions siguients:

-Creyemos positivo que a la fin no s’haiga derogau dita lei.

-Creyemos que o feito de no clamar especificament por o nombre que en filolochía lis pertoca a las luengas autoctonas ha estau un retalle, torpe y que no se’n amenistaba, motivau por custions extralingüisticas.

-Asinas mesmo, trobamos entivocada a eliminación d’una autoridat lingüistica ta las fablas de l’Alto Aragón, se diga como se diga, ya que en a critica situación d’as mesmas, s’amenista establir un ente scientifico que actue en un urchent y inmediato proceso de planificación lingüistica.

-A la fin, creyemos que a responsabilidat de como s’ha feito tot iste proceso de creyación y aprebación d’una lei de luengas en Aragón, caye de raso sobre qui ha puesto fer-lo china chana y con sensatez, en o suyo inte, y lo rezagaron y precipitoron de traza irresponsable por motivos electorals, muito más que en qui agora no ha feito que aplicar o suyo programa electoral.

Chusé Raul Usón

Ta Usón “yera de dar que iste gubierno teneba platero que quereba retallar a lei anterior”. Una lei, que seguntes l’editor de Xordica, yera un mal menor y que plegaba “muitos anyos dimpués d’os primers trangos, muitos anyos que no s’heban aproveitau dende os primers gubiernos de Marraco, a declaración de Mequinenza u a conselleria de Bada”, pero yera una lei que se fació “tardi y mal”.  Seguntes Usón, “cal fer pedagochía d’a luenga, y a lo menos un desembolique d’a lei anterior que “yera curta, pero no como ista, que suposa un astralazo, con a supresión d’o Consello Superior d’as Luengas y d’as Academias particlars de cada luenga”.

Pero amás, a ran presonal, y tamién colectivo, a Chusé Raúl Usón li preocupa a situgación d’o movimiento de l’aragonés. “Cal repensar”, mos diz, “a responsabilidat que tenemos en a situgación d’a luenga ta que no s’amorte de raso” y fer treslau ta la sociedat d’ista responsabilidat. Si a nueva lei de no-luengas “no creya ixa academia de l’aragonés, cal creyar un observatorio scientifico de l’aragonés, que siga un referent y que mos faiga plegar t’alcuerdos que faigan pervivir l’aragonés”.

 Consello d’a Fabla Aragonesa

A Chunta Direutiba d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, reunita d’urchenzia o día 25 de chunio ta desaminar e balurar o nuevo abamproyeuto de Lei de Luengas presentato o día 19 de chunio por o Gubierno d’Aragón, deseyea esprisar o suyo permenamiento por as numbrosas restrizions que i fica, en contimparanza con a bichén Lei 10/2009, d’uso, proteuzión e promozión d’as luengas propias d’Aragón:

1. Pasa de 36 á 25 articlos.

2. Elimina cabos muito senificatibos d’os Requilorios

3. En puesto de referir-se á l’aragonés e á o catalán, l’abamproyeuto se refiere á “ras luengas e modalidaz lingüisiticas propias d’Aragón”, esprisión indeterminata, poco definita e tasamén rigorosa.

4. Reconoxe o dreito á fer uso d’as luengas e modalidaz lingüisticas propias d’Aragón nomás en as zonas d’emplego istorico predominán, cosa que resulta muito restritiba.

5. Elimina l’articlo 6 sobre tutela almenistratiba e chudizial ta protexer e fer efeutibos os dreitos lingüisticos.

6. En l’articlo 5 abuega ra zona de l’aragonés á ras “arias pirinenca e prepirinenca”, olbidando-se d’os Semontanos.

7. Elimina de raso o capetulo III que se referiba á o Consello Superior d’as Luengas Propias d’Aragón: no bi ha denguna referenzia á iste organismo.

8. S’eliminan as Academias de l’aragonés e d’o catalán e, en o suyo puesto, se creya solo que una, denominata “Academia Aragonesa d’a Luenga”, que os primers miembros serán desinatos por as Cortes

d’Aragón e por o Gubierno d’Aragón, con o que se politiza á o masimo a custión lingüística.

9. Por tot o testo, e muito siñaladamén cuan fa referenzia á l’amostranza, uso publico, meyos de comunicazión, etz. cambea o berbo “se guarenziará” por “se fomentará” u “se promoberá”, formulas que

sochieren menor compromís.

10.  En charrar d’as diferens formas de promozión d’as luengas (art, 11, antis 20), antimás de suprimir bels cabos, en toz,  dimpués de do diz “luengas”, adibe “e modalidaz lingüisticas”, cosa que caleba dar por

supuesto; pero o emplego d’a conchunzión copulatiba (no pas disyuntiba) fa imbiable u muito difízil a suya aplicazión.

11. En l’articlo 13 (antis 23) nomás espresa de forma imprezisa que “se fomentará ra suya amostranza”, pero elimina “como materia integrán d’o curriculo”.

12. Elimina l’articlo 24 que feba referenzia á ra presenzia d’as luengas en os estudios superiors e unibersitarios.

13. Elimina o punto 3 de l’articlo 26 que deziba que “o profesorato d’as luengas propias estará sozmeso á o mesmo rechimen churidico que o profesorato d’as demás materias d’o curriculo”

14. S’eliminan os puntos 2, 3, 4 e 5 de l’articlo 27, an que se concretaba o uso publico d’as luengas por os ziudadanos en as Instituzions e Almenistrazions publicas aragonesas.

15. Os conzellos podeban proponer (art. 3 d’a Lei 10/2009) a denominaziónd’a modalidá lingüística local; agora pueden establir (Desposizión adizional primera d’o nuevo abamproyeuto), dando dentrada á ra opinión

de politicos en feitos azientificos.

16. Se suprime a gradualidá, con plazos, en l’aplicazión d’a Lei (Desposizión adizional terzera), asinas como l’organo almenistratibo ta ra aplicazión d’a Lei (Desposizión adizional zinquena), o que puede estar endizio de que bi ha una radita boluntá d’aplicar-la.

17. Á ra fin, introduze una “Desposizión zircunduzidera” por a que se zircunduze a Lei 10/2009 de Luengas propias d’Aragón.

En resumen, á o nuestro parixer, o testo ye muito restritibo, mica angluzioso, mica rigoroso en o zientifico, politiza á o masimo  as custions lingüisticas e resulta d’aplicazión muito difízil. Ye una sintesis d’a bichén Lei 10/2009, pero suprime puntos importans. En puesto d’amparar e promober, suprime u abuega os dreitos lingüisticos d’os fabladors d’as luengas minoritarias d’Aragón.

Tanimientres enzide en l’atomizazión, manca d’una ambiesta clara de conchunto, en no reconoxer a luenga aragonesa ni a  luenga catalana e en olbidar-se d’o estándar supralocal ta uso en meyos  de comunicazión, cursos superiors de l’amostranza e Almenistrazions publicas. Deseyamos por tanto que s’amillore e se complete en o tramite parlamentario. E una begata que s’aiga amillorato, s’aplique. Á o nuestro chuizio no puede prezendir-se d’o reconoximiento espreso d’a luenga aragonesa, a suya amostranza ha á incluyir-se en o curriculo e tenerba que considerar-se o reconoximiento d’autoridaz lingüisticas ta o catalán (deberba estar o Institut d’Estudis Catalans) e ta l’aragonés (creyemos que deberba estar o Consello Asesor de l’Aragonés, organo responsable d’a normatibizazión drento d’o Consello d’a Fabla Aragonesa); en caso de tronar-lo á creyar, deberban desinar os suyos miembros entidaz academicas e d’estudios contrastatas, reconoxitas e representatibas: Unibersidá de Zaragoza, Instituto  d’Estudios Altoaragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, etz.

O Consello d’a Fabla Aragonesa se mete á desposizión d’o Gubierno d’Aragón ta amillorar-lo en o posible e treballar dezididamén por a dinificazión, a proteuzión e a promozión d’as luengas propis d’Aragón, e muito espezialmén d’a luenga aragonesa, igual como biene fendo dende fa 36 añadas.

Chusé Inazio Nabarro

Ta o president d’o Consello d’a Fabla Aragonesa a nueva lei ye un disparate, que choca con os dictamens d’organismos internacionals, y mesmo contra os dreitos humans d’os fablants de l’aragonés y o catalán. Amás, politiza de raso a luenga, deixando en os concellos a responsabilidat de dar nombre a las luengas, rebaixando una lei que si no yera a millor a lo menos “yera ubierta ta ser amillorada y posar os alazetz d’un futuro millor ta la luenga”. En ixe sendito, o president d’o Consello,  creye que “encara somos a tiempo de modificar-la y amillorar-la”.

Francho Nagore

Ista nueva lei “ye una mala copia de l’atra”, diz Francho Nagore, que creye que “ye inadmisible” y tamién “inaplicable” ya que trestallan a luenga a voluntat politica d’os concellos, porque “busca trafucar y trestallar, ta retallar os dreitos d’os fablants” y malmeter o largo proceso de recuperación de l’aragonés.

Ligallo de Fablans Zaragoza

Ligallo de Fablans de Zaragoza beye o debanprocheuto de a nueba lai de luengas como una oportunidá politica ta silenziar o dreito de a poblazión aragonesa á espresar-se en a suya lengua.

Dende Ligallo de Fablans de Zaragoza, asoziazión que leba treballando por a reconoxedura, esfensa y espardidura de l’aragonés dende fa 30 añadas, queremos fer publica a nuestra desconformidá con o debanprocheuto de a nueba lai de luengas que quiere aprebar l’autual Gubierno d’Aragón. Si a lai aprebada en 2009 yera un chiquet insufizién trango ta la perbibenzia de l’aragonés, l’aprebazión d’a nueba lai proposada estará cuasi de seguras a suya carta de defunzión. Si con a lai de 2009 no li se atorgaba a nesezaria ofizialidá á l’aragonés, en a de 2012 sisquiá li se clama por o suyo nombre y s’imbenta o conzeuto de “modalidaz lingüisticas d’emplego en l’aria setentrional”. O mesmo cal dizir en o causo d’o catalán, si bien iste no se troba en a situgazión de menaza de disaparizión d’a luenga aragonesa (diz que una d’as que más d’Europa), ya que a suya bitalidá y perbibenzia ye guaranziada grazias á l’empente d’os nuestros bezinos.

Diz o nuebo testo que se guaranziará l’amostranza de l’aragonés en a suya “zona d’emplego istorico”, pero no sabemos pas cómo lo i ferá ni cuála estará ixa “zona istorica” (que en primeras abría d’estar cuasi tot o territorio aragonés) y con caráuter nomás que boluntario. Tamién diz que os aragoneses podremos enfilar-nos á l’almenistrazión en a nuestra luenga (u “modalidá lingüistica”), pero l’almenistrazión no tendrá la obligazión de fer serbir a mesma luenga ta risponder-nos… qué buen guión ta una zinta de Buñuel!

Amás de tot ixo, se prebeye a disaparazión de l’Academia de l’aragonés y d’o Consello Superior d’as Luengas, y se creyará una Academia Aragonesa d’a Luenga, ta normalizar igual l’aragonés que o catalán d’Aragón. Puestos á fer mezclallos estranios podrían incluyir-ie tamién o castellano d’Aragón y prebar de normalizar as tres luengas de bez como si estasen una sola.

Ta forro i bota, a nueba academia será formada por miembros eslechius por o Gubierno y as Cortes d’Aragón, sin contar-se con atras instituzions zientificas como a unibersidá, por o que ye de dar que estará prou politizidada. O Gubierno d’Aragón, dimpués de sentir as opinions d’os conzellos, declarará as zonas d’emplego istorico “setentrional” (aragonés) y “oriental” (catalán), por o que tamién en ista custión de seguras tamién prebalezerán os criterios politicos por denzima d’os filolochicos. Aora, os alcaldes ferán de lingüistas.

Por tot o debán dito refusamos o testo d’o debanprocheuto presentau y demandamos á o Gubierno d’Aragón que empente de traza dezidida a reconoxedura, ofizialidá y espardidura d’a luenga aragonesa ta no dixar que s’espalde, como un biello edifizio albandonau, una parti alazetal d’o nuestro patrimonio cultural y esenzia como pueblo dende fa treze sieglos.

Academia de l’Aragonés – Estudio de Filolochía Aragonesa

L’Estudio de Filolochía Aragonesa no ha feito garra comunicau oficial sobre a nueva lei de no-luengas, pero si que podiemos charrar con o suyo president, Manuel Castán.

Manuel Castán

Seguntes Castán “l’asunto no ha feto soque comenzar y calrá esperar a vere cóm acaba. Ye evident que i hei bells retrocesos y el mes important que no se nombren las dos lluengas, la desaparición de las dos academias, etc”. Manuel Castán quiere estar prduent “perque l’aragonés ye a una situación limite y cal aprofitar tota posibilidat que i haiga, dan lei, sin lei, dan una mala lei, dan una regular… En fin, que no mos podem posicionar de traza intransichent y que cal mirar de convencer, de fer pedagochía, de cambiar posicions, de trobar aliaus ta l’aragonés y de estar chuntos y dan calma. Perque ye evident que, si trencam puents, se perderán altros 4 anyadas y l’aragonés no se hu puede permitir.”

La nueva Ley de Lenguas deja fuera a la Universidad de Zaragoza como entidad consultiva. Investigadores de esta institución lo consideran un menosprecio hacia el saber universitario

Por José Luis Aliaga Jiménez, profesor de la Universidad de Zaragoza

Seguiu llegint

Els alcaldes de la Franja s’uneixen en contra de la denominació “aragonès oriental”.

Redacció Actualitzat a les 08:54 h   04/07/2012

Els ajuntaments de la Ribagorça s’han unit en defensa del català i presentaran una moció contra l’avantprojecte de la nova llei de llengües de l’Aragó. Els alcaldes s’oposen a la modificació que planeja el text, que elimina “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja i opta per la denominació “aragonès oriental”.

Els alcaldes van prendre la decisió de presentar una moció en contra en una reunió ahir al vespre a Benavarri, amb representants de set consitoris d’aquesta zona de la Franja. A la reunió, la primera que els ajuntaments han fet per analitzar la modificació de la llei, també hi van participar representants dels professors de català i de pares d’alumnes.

Mantenir l’ensenyament optatiu del català

La trobada ha servit, al mateix temps, per reivindicar la continuïtat de l’ensenyament optatiu del català a l’Institut de Graus, que el govern de l’Aragó ha anunciat que se suprimirà. Segons els afectats, Educació els ha anunciat que l’any vinent es deixarà d’impartir català en aquest centre.

Català o aragonès oriental?

La denominació “aragonès oriental” va sorgir durant la presentació que va fer el govern de l’Aragó de l’esborrany de l’avantprojecte de la nova “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat”.

L’executiu de la popular Luisa Fernández Rudi es va treure de la màniga aquesta nova denominació per esquivar el terme “català”, i alhora indicava que un dels objectius del text era evitar que cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”.

Aleshores, la consellera d’Educació va indicar que la llei posava èmfasi en la protecció i que se suprimiria el “caràcter impositiu”.

El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, és a dir, l’aragonès, i la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, que no és altra que el català de la Franja.

La nova llei era un compromís electoral i suposa un retrocés respecte a la que havia aprovat l’anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.

Joan Puigcercós – Els blocs d’esquerra – Sota la crosta.

L’has de conèixer, és de Ripoll com tu!, em deia tothom. Però no, la senyora Dolores Serrat, filla de Ripoll i actualment Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern aragonès és més gran que jo. Ella és nascuda el 3 de desembre de 1955 i jo el 2 de desembre del 1966. Els que hem hagut de deixar enrere el nostre poble solem conèixer i recordar millor tots aquells que són més grans que nosaltres i molt menys els que venen al darrera, perquè ja no els hem vist créixer. Però de la senyora en qüestió no recordava el nom ni la cara. De la senyora que ha estampat la seva rúbrica en un decret que elimina la denominació de llengua catalana al català que es parla a la Franja no en sabia res. Però sempre hi ha recursos a mà i vaig apel•lar a una generació més gran que la meva: la meva germana Francesca.

– Hola Francesca, tu te’n recordes de la Dolors Serrat, que va marxar de Ripoll als 18 anys?– el no per resposta va ser sec i ràpid. – Doncs aleshores busca a la xarxa la noticia que surt avui del Govern aragonès contra el català– li vaig dir.

– Renoi, Joan, si vivia davant de casa nostra, finestra per finestra!

– Caram! Vivia damunt de Cal Matalasser i de Can Rudé?– vaig preguntar.

– I tant!– va respondre ma germana – no te’n recordes d’ella?– va afegir.

– No, perquè quan ella va marxar a estudiar a Saragossa jo tenia set anys.

Casualitats de la vida, la Consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport vivia davant de casa meva i anava a la mateixa escola i compartia pati i jocs de carrers amb els de la meva família. Es veu que la deixaven sortir poc al carrer però quan ho feia jugava amb els meus germans. Segurament quan va marxar cap a Saragossa no tenia cap implicació política però sembla que estudiar allí, casar-s’hi, treballar-hi i viure-hi, en definitiva, l’ha marcat. Perquè aquesta senyora pot renunciar a la seva catalanitat, hi té tot el dret perquè legítimament ha triat una opció i ha decidit ser espanyola i renunciar als seus orígens. Recordeu que sempre des d’ERC hem dit que els nous catalans tenen tot el dret a mantenir i preservar la cultura, la llengua i les tradicions del país que l’ha vist néixer. Però també és lícit renunciar-hi. Conec molts catalans que han assumit la seva catalanitat i han renunciat a la cultura dels seus pares i del país que els ha vist néixer. Per tant, si la senyora en qüestió vol renunciar a la seva catalanitat i vol ser espanyola, ningú té res a dir-hi. Ara bé, allò a què la senyora Consellera no pot renunciar és al seu coneixement de la llengua catalana. Les llengües no ocupen lloc i si el va parlar fins als 18 anys, com a mínim, no pot al•legar desconeixement quan afirma que la llengua que es parla a la Franja és una variant de l’aragonès.

I aquí comença el problema i la vergonya de tot plegat. No és ignorància, perquè la senyora Serrat sap perfectament que la llengua amb la qual parlava a Ripoll és la mateixa que es parla a Fraga, a Calaceit, a Vallderoures o a Bonansa. Per tant, és mala fe! La senyora Consellera, independentment dels seus orígens, és un peça més de la màquina genocida que vol acabar amb qualsevol rastre de la llengua i la cultura catalana. De la mateixa manera que ho fa la senyora Sánchez Camacho a Catalunya, el senyor Alberto Fabra al País Valencià o el senyor Bauçà a les Illes Balears. No són les persones, són les idees.

La idea d’Espanya que té el PP passa per l’eliminació de tot allò que no sigui llengua, cultura i nació castellana. Tot allò altre que no creixi en el seu monocultiu cultural ha de ser extirpat. Algú dirà que el PSOE és igual però jo no hi estic d’acord. És cert que l’esquerra espanyola ha acabat sempre cedint a l’hegemonia cultural de la dreta espanyola. Ja a la II República espanyola els catalans vam tenir problemes, i amb l’actual esquerra espanyola igual. Però de la indiferència al genocidi hi ha un bon tros, i ara el govern espanyol i els seus peons en els diferents territoris de l’imperi han premut l’accelerador.

En temps de debat sobre l’espoli fiscal i d’augment de la població que vol la independència per raons econòmiques no és mai sobrer recordar que la independència és també necessària per preservar la nostra llengua i la nostra cultura.

Amb actituds com les del PP és impossible conviure a l’Estat. L’única relació possible és la d’Estat a Estat, i quan passi això estic segur que el nacionalisme espanyol seguirà perseguint el català en aquells àmbits i territoris en els quals tingui jurisdicció, però com a mínim podrem defensar-la legislant i sense perdre temps.

Alguns vilatans de Ripoll em demanen si no pensàvem declarar, a la vila de Ripoll, persona non grata la Consellera d’Educació aragonesa, i jo els he contestat que no. Que no cal perdre el temps en coses com aquesta. El que hem de fer és esmerçar totes les nostres energies en conscienciar el màxim de catalans i catalanes que la independència és possible i necessària. En tot cas, a la senyora Serrat l’haurien d’expulsar de la universitat i retirar-li els títols acadèmics, perquè ha demostrat ser una analfabeta en qüestions filològiques, i encara que la seva especialitat sigui la medicina i el dret, no està de menys tenir una mica de cultura.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.