La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llei de llengüesResposta de la Iniciativa Cultural de la Franja als Ajuntaments i Comarques que li han donat suport
jul. 13Calaceit.
Senyores, senyors,
Hem rebut la vostra lletra del 3 de juliol per la qual ens comuniqueu l’acord d’aqueix ajuntament del 28 de juny en defensa de la unitat lingüística de la llengua catalana davant els intents de genocidi lingüístic en contra d’ella per part dels governs del País Valencià, de les Illes Balears i de l’Aragó. Les vostres paraules ens mostren que no estem sols davant de la barbàrie estatal, i ens esperonen a no reblar en la feina de cada dia a favor d’aquest patrimoni de l’Aragó que és la llengua catalana que s’hi parla.
Per a nosaltres fóra de gran ajut que enviésseu el vostre acord al Govern de l’Aragó.
Amb el nostre més cordial agraïment, rebeu una salutació,
Signat: President de la Iniciativa Cultural de la Franja
La mentida i la tergiversació, valors a l’alça « Lo finestró del Gràcia.
Tot seguit podeu llegir una notícia d’El Periódico de Aragón d’avui. El text s’ha publicat en castellà, com cal suposar, tot i que el que veieu aquí està en català. Sabeu quan ha costat la seua traducció en termes de temps i diners? Res de res, l’ha traduït el google automàticament. No he canviat ni tant sols una coma. En llegir la noticia entendreu per què faig la pregunta. La mentida, la tergiversació, el menypreu a la ciencia, la retallada de drets i els pocavergonyes, són els valors en alça del PP. Un altre exemple: el dia 11, a les Corts espanyoles, la filla diputada de l’inefable Fabra de Castelló, sembla que va cridar “que se jodan” entre els forts aplaudiments de les bancades del PP, quan Rajoy va proclamar la retallada dels drets dels aturats. Són uns immorals! Cal suposar que per això van estar votats? El poble ho aguanta tot.
“El PP quantifica, sense detallar, en 25 milions la derogació de la Llei de Llengües
En plena indignació social per les retallades, el PP aragonès va emetre ahir una nota buscant la complicitat de la ciutadania xifrant en 25 milions l’estalvi a les arques públiques amb la modificació de la Llei de Llengües. A més, va tornar a insistir que l’actual contempla “imposicions”, encara que aquestes no apareixen en el text. L’encarregada de fer aquesta valoració va ser la portaveu d’Educació i Cultura del PP a les Corts, María José Ferrando. La xifra de 25 milions no va ser desglossada ni detallada pel PP, però no va ser obstacle perquè Ferrando indiqués que “la cooficialitat vetllada que proposa la llei actual suposa unes despeses inassumibles”. I va afegir: “Canviar aquesta llei suposa un estalvi de 25 milions d’euros que no cal gastar-se en traductors i duplicitat de documents administratius”. Actualment, no hi ha ni un sol traductor en nòmina. Així mateix va tornar a una premissa que no avala cap estudi rigorós a l’insistir que a Aragó hi ha “multitud de modalitats lingüístiques” i que “aglutinar les modalitats en idiomes normalitzats acabaria amb segles d’història”.
Ferrando, però, va assegurar que el català a l’Aragó oriental seguirà sent una assignatura optativa i va reclamar la devolució dels béns per part de Catalunya, en lloc de ficar-se en la legislació aragonesa.”
Serrat se defiende de las críticas y dice que “parla català”.
Los que llevaban la camiseta de protesta siguieron a Dolores Serrat por todo el municipio
La consejera de Educacióny Cultura de la DGA, Dolores Serrat, visitó ayer Calaceite para celebrar el vigésimo quinto aniversario del museo Juan Cabré. A media mañana, la plaza España de la localidad congregó a las autoridades, que la esperaban para dar comienzo a los actos de celebración. No eran los únicos. Bajo el pórtico del Ayuntamiento la esperaban ocho vecinos de la localidad que portaban camisetas en las que se podía leer: «Aquí parlem català», aquí hablamos catalán. Era la reivindicación de un sector del municipio que no ve con buenos ojos el borrador de la nueva ley de Lenguas, texto que suprime el término ‘catalán’ y lo sustituye por la definición ‘modalidad lingüística de uso predominante en el área oriental de Aragón’.
El contundente mensaje también estaba presente entre las autoridades que esperaban a la consejera, ya que el teniente de alcalde de Calaceite, Paulí Fontoba, llevaba la misma camiseta. Fontoba es edil por ERC/L’Entesa per Calaceit, formación que pactó con el Partido Popular del actual alcalde, José María Salsench, para constituir el equipo de gobierno local. Así las cosas, Salsench aguantó estoicamente las reivindicaciones de su socio en el Ayuntamiento frente a la consejera Serrat. Y Fontoba pasó por alto el hecho de que su alcalde no hiciera una sola referencia a la polémica ley.
Nada más llegar, Serrat suavizó la presencia del teniente de alcalde con la camiseta y dijo que ella respeta cualquier opción. De hecho, se acercó a saludar a todos los que estaban protestando con sus camisetas frente al Ayuntamiento. Dos de ellos no le devolvieron el apretón de manos.
«Jo sóc catalanoparlant»
Tras la recepción en la plaza, la consejera subió al salón de plenos para firmar en el libro de honor del ayuntamiento. Rodeada de representantes y vecinos descontentos con la polémica lingüística, Serrat intercambió impresiones con el alcalde. Explicó que estaba «encantada de visitar Calaceite». Por su parte, el primer edil le dio oficialmente la «bienvenida al municipio. Sabes que siempre serás bien recibida». Pero Fontoba rompió el buen ambiente político instaurado en la sala y trasladó sus peticiones a la consejera invitada.
«Le pido que respete nuestra cultura. Es algo horrible lo que estáis haciendo y os digo de corazón que espero que reculéis», señaló Fontoba hablando en catalán. El teniente de alcalde explicó a la consejera que «en Calaceite se aprobó una moción a favor del uso y el estudio del catalán en 1985, cuando el Ayuntamiento estaba en manos del PP. Se sacó adelante con sus votos y con los del PSOE». Para sorpresa de los asistentes, Serrat le respondió en el mismo idioma: «Jo sóc catalanoparlant. Jo parlo català». La fluida conversación que mantuvieron es lógica si se tiene en cuenta que Dolores Serrat nació y se crió en Ripoll (Girona), pueblo en el que residió hasta que inició sus estudios en la Universidad de Zaragoza.
La consejera respondió a Fontoba diciéndole que la ley tiene por objetivo «mantener un gran respeto por las modalidades que se hablan en cada municipio». «Solo pretendemos defender las lenguas de Aragón», añadió. Al respecto, el teniente de alcalde instó a la responsable del área de Cultura en la DGA a que respetara «a la comunidad lingüística» y le recriminó por «levantar fantasmas que hacía tiempo que habían desaparecido». Las quejas del edil provocaron aplausos entre los asistentes que llevaban camisetas de protesta.
Consciente de la polvareda que ha levantado el texto en Calaceite, único municipio de Aragón con un concejal de ERC, Serrat salió en defensa de aquellos puntos del texto que podían resultar más polémicos. Se encargó de asegurar que la DGA dejaría margen a cada municipio para que decidiera cuál es el idioma que habla «sin ninguna imposición». Explicó que en «ningún momento» se ha llamado al idioma «aragonés oriental», sino «modalidad lingüística de uso predominante en el área Oriental de Aragón».
También tranquilizó a los vecinos asegurándoles que no se suprimirían las clases de catalán en el territorio. Y, por último, explicó que la ley no será «una interferencia a los estudios lingüísticos que se llevan a cabo en el Institut d’Estudis Catalans. No creemos que sea necesario crear otra academia».
Pese a sus explicaciones, la ley de Lenguas sigue siendo molesta en Calaceite. En el próximo pleno, se prevé aprobar una moción contra el contenido de un texto en el que definitivamente no se prevé la inclusión del nombre del ‘catalán’. El documento será trasladado al Parlamento de Cataluña y al Congreso de los Diputados. Así lo ratificó el portavoz de la iniciativa de protesta, José Ramón Estupinyà. Como en anteriores ocasiones desde la presentación del borrador de la ley, la visita de la consejera levantó expectación en Cataluña. Un periodista de la radio autonómica se desplazó desde Tortosa para seguir el acto de homenaje.
ARENY CONTRA EL ARAGONES ORIENTAL A LA PREMSA
El ple d’Areny de Noguera, a la Franja, va acordar ahir una moció en què reivindica el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça aragonesa.Aquest municipi, on el PSOE governa amb majoria absoluta, es converteix en el primer de la Franja que expressa oficialment el rebuig de la denominació d’aragonès oriental que postula l’avantprojecte de la nova llei de llengües d’Aragó. L’alcalde, Miguel Gracia, va argumentar que el català a la zona “està normalitzat des de fa 25 anys” i que la futura normativa que prepara el Govern aragonès “és un gran pas enrere després d’aconseguir que es reconegui el que aquí ha sigut normal tota la vida”. El Partit Popular, a l’oposició, hi va votar en contra al·legant que la presència del català suposa una despesa que l’Administració pot evitar.
El Ayuntamiento de Areny, en la Ribagorça aragonesa, se convirtió ayer en el primero de la Franja que vota a favor de denominar catalán la lengua que se habla en esta zona, y no “aragonés oriental” tal y como el PP ha propuesto en el anteproyecto de Ley de Lenguas. El PSOE, que gobierna en mayorìa en Areny, dónde tiene seis de los siete regidores, presentó ayer la moción, que el alcalde Miquel Gracia defendió “ante la amenaza que supone la ley de lenguas tras más de veinticinco años de escolarización en catalán”. Según el alcalde socialista, la propuesta del gobierno del PP “es un paso atrás en la normalización lingüística de la Franja”. El único regidor del PP en Areny, Javier Puyane, votó en contra, porque cree que “el catalán supone un gasto que la administración tendría que evitar”. Esta semana siete ayuntamientos de la Ribagorça aragonesa se reunieron en Benabarre para acordar acciones de rechazo a la ley de lenguas y defender el catalán. Esta moción aprobada ayer por el ayuntamiento de Areny será aprobada también más adelante en los plenos municipales de Benabarre, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Viacamp, Literà y Tolva. Los alcaldes consideran que en la Ribagorça aragonesa siempre se ha hablado en catalán y creen que desde el territorio no se entiende el cambio de denominación. En la reunión, la primera que los ayuntamientos han hecho para analizar la modificación de la ley, también participaron representantes de los profesores de catalán y de padres de alumnos. Enseñanza optativa en catalán El encuentro sirvió también para reivindicar la continuidad de la enseñanza optativa del catalán en el Instituto de Secundaria de Graus, que el gobierno del Aragón ha anunciado que se suprimirá. Según los afectados, Educación les ha anunciado que el año próximo se dejará de impartir catalán en este centro. La denominación “aragonés oriental” surgió durante la presentación
que hizo el gobierno del Aragón del borrador del anteproyecto de la nueva “ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de la comunidad”. El PP se sacó de la manga esta nueva denominación para esquivar el término catalán, y a la vez indicaba que uno de los objetivos del texto era evitar que ninguna modalidad lingüística aragonesa “pueda estar sujeta a organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”. El nuevo texto considera el castellano lengua oficial de la comunidad con dos lenguas más que considera como propias: la “lengua aragonesa de las áreas pirenaica
L’Ajuntament d’Areny de Noguera, a la Ribagorça Oriental, va aprovar ahir una mocióque referma que la llengua que es parla al municipi és el català i no l’aragonès oriental com l’anomena l’avantprojecte de llei de llengües que prepara el govern aragonès.
Areny de Noguera inicia la defensa aferrissada del català
El municipi aragonès és el primer en votar en contra d’anomenar la llengua catalana “aragonès oriental”
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d’Aragó. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.
L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles”. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”.
El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà a l’ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català”. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador”.
A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d’Aragó i Catalunya.
El català, normalitzat al carrer, inexistent a l’administració
Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l’ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l’est d’Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d’anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s’ensenya a les escoles de la zona gràcies a l’aprovació de declaració de Mequinensa, l’any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s’afegia l’assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l’ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l’administració, fins i tot la municipal.
DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D’ARENY NI UNA PARAULA
Lo que no es de recibo es que ahora autoridades y hasta partidos catalanes se lancen a interferir en la política interna de nuestra Comunidad, tratando de imponer un nombre a una lengua que se usa en el Aragón oriental y hasta una institución como referencia para las cuestiones lingüísticas propias de nuestro territorio al que ellos llaman ‘Franja de Ponent’ sin plantearse siquiera que forma parte indisoluble de Aragón.
Campaña en defensa del catalán y en contra de la DGA en las instituciones de Cataluña
Convergencia Democrática de la Franja y Democrática de Catalunya impulsan mociones para exigir la retirada de la ley
ZARAGOZA. Política contra la DGA pero desde Cataluña. Esta es la estrategia que se han marcado los partidos catalanes –auspiciados por Convergencia Democrática de la Franja (CDF) y Convergencia Democrática de Catalunya (CDC)– para hacer frente a la nueva ley de lenguas que presentó el Gobierno de Aragón y que no reconoce ni el catalán ni el aragonés como lenguas propias. La norma, en fase de anteproyecto, se refiere a estas como «lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas».
Ante esta situación, CDF y CDC han iniciado una potente campaña en todas las instituciones catalanas (ayuntamientos, diputaciones y comarcas) en las que han impulsado mociones en defensa de la lengua catalana en el Aragón oriental. La última se aprobó el pasado viernes en el consejo comarcal del Segrià (fue presentada por CiU y recibió el apoyo de todos los partidos, salvo el PP que se abstuvo).
La misma iniciativa se llevará a la Diputación de Lérida el próximo 20 de julio. El texto consta de siete puntos. El primero pide al Gobierno de Aragón que «respete y utilice la denominación científica internacional de la lengua hablada en esa zona, el catalán, como riqueza patrimonial cultural a proteger y fomentar». El segundo reclama que se paralice el anteproyecto de ley de lenguas.
También se solicita a la DGA que «implemente la enseñanza obligatoria del catalán en los centros educativos de los municipios» del Aragón oriental «por respeto a los derechos lingüísticos de los hablantes y para garantizar su conocimiento y pervivencia». El cuarto punto insta a la DGA a que «mantenga los diferentes proyectos educativos bilingües (catalán-castellano) y trilingües (inglés-catalán-castellano)». Además, pide que reconozca «el Institut d’Estudis Catalans como autoridad académica competente» y que «vele por emplear criterios científicos a la hora de reglamentar su política lingüística, al considerar que esta debe ser de respeto, de fomento y de promoción, y siempre basada en criterios filológicos reconocidos y defendidos por la comunidad académica». Por último, la moción insta a dar trasladado del acuerdo a la DGA, a las comarcas del Aragón oriental, a la Plataforma por la Lengua y a la Mesa del Parlamento de Cataluña.
Otras iniciativas en Aragón
Esta campaña se desarrolla en paralelo a otra impulsada en las instituciones del Aragón oriental por CDF. Al no tener representación, este partido ha enviado una carta a todos los grupos parlamentarios con un texto similar a la moción de Cataluña para que lo planteen en los municipios de la zona. Según explicó la secretaria general de CDF, Marta Canales, también se ha remitido a los presidentes de las comarcas. «El objetivo común es defender el catalán», resumió. En total, se ha enviado a 140 grupos de la zona limítrofe.
INTROMISIÓN
EL mismo partido que desde la Generalitat defiende que el catalán sea la única lengua vehicular en las escuelas de Cataluña reclama a la DGA que sean dos –catalán y castellano– las lenguas obligatorias en los colegios del Aragón oriental. CDC anda impulsando mociones en los ayuntamientos de la comunidad vecina para, entre otras cosas, pedir que se «implemente la enseñanza obligatoria del catalán en los centros educativos de los municipios de la Franja». La decisión de PP y PAR de emprender la reforma de la Ley de Lenguas aprobada en la pasada legislatura –un texto este último prudente y con un encaje adecuado en la ortodoxia lingüística– no justifica esta intromisión en los asuntos aragoneses. Claro que no es la primera vez que vemos bullir el pancatalanismo por la zona oriental de Aragón, con la excusa de defender los derechos de sus ciudadanos. De todas formas, la iniciativa de Convergencia llegaría con menos ruidos, no tan contaminada, si los bienes religiosos de las parroquias aragonesas retenidos desde hace años en museos catalanes hubieran sido ya devueltos a sus legítimos propietarios, tal como exigen numerosas sentencias judiciales. Se respetarían así tanto la ley como la voluntad de los afectados por el expolio.
Mocions a favor del català en sis municipis del Baix Cinca i la Llitera
Diversos municipis de les comarques del Baix Cinca i la Llitera ja han anunciat mocions per reclamar que es mantingui el nom de català a l’avantprojecte de llei de llengües d’Aragó, que preveu substituir-lo pel d’aragonès oriental. Entre aquestsmunicipis hi haTamarit,Alcampell,Altorricó,Albelda, Saidí i Mequinensa, tots sis governats pel PSOE.Al consistori d’Albelda ja han aprova la moció. Els corresponents ajuntaments s’uneixen a la iniciativa dels consistoris de Montanui, Bonansa,Sopeira,Viacamp,Tolba, Benavarri i el Pont de Montanyana, que la setmana passada també van anunciar mocions. Per la seua part,Areny de Noguera va aprovar una resolució dissabte passat. JosepAnton Chauvell, alcalde d’Alcampell, afirma que estan “rotundament en contra d’aquesta decisió política per canviar el nom d’una llengua que la comunitat científica ha reconegut en el seu àmbit geogràfic de parla, dins del qual s’inclou la Franja”. Per la seua part, l’alcalde de Tamarit de la Llitera, Francisco Mateo, opina que l’avantprojecte de llei de llengües “és una barbaritat”. El grup socialista que presideix presentarà en el pròxim ple una moció en contra de l’avantprojecte. I ho va exemplificar dient que “quan un sevillà parla espanyol, ningú el qüestiona; nosaltres parlem català, però això no exclou que tinguem paraules pròpies, com els altres dialectes del català”. A Saidí, el consistori treballa en la moció que presentarà en el pròxim ple previst per a final de mes. Per la seua part, l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, va manifestar la intenció d’acordar una postura conjunta entre els diferents grups polítics en els pròxims plenaris municipals. En cas contrari, el grup socialista elaborarà una moció pròpia en contra de l’avantprojecte al considerar que “una llengua sorgida del no-res degrada la identitat que atorga una llengua històrica com el català”.
Fraga rebutja quehi hagi canvis en l’actual model educatiu
L’alcalde de Fraga, Santiago Escándil, va assegurar ahir que l’ajuntament es mobilitzarà si finalment el nou avantprojecte de llei de llengües d’Aragó elimina l’actual model educatiu a la Franja, que introdueix l’ensenyament del català a l’escola. “Estem a l’expectativa de la repercussió que tindrà en els col·legis i els instituts”, va indicar Escándil. “Ens interessa que si hi ha alumnes que després estudiaran a Catalunya, sàpiguen i coneguin la llengua”, va assegurar. L’alcalde, del Partit Popular (que també governa Aragó amb el PAR), va indicar que el govern de Fraga no té intenció de pronunciar-se “tret que finalment es canviï el model educatiu”. Pel que fa al canvi de denominació d’aragonès oriental i l’eliminació de català, Escándil va eludir pronunciar-se a preguntes d’aquest diari.
QUI DEFENSA EL CATALA A L’ARAGÓ: CAPITOL 10
La Sala de Juntes del Rectorat de la UdL acogió ayer un debate sobre el catalán en la escuela y en la franja bajo el título Ja n’hi ha prou! La moderadora Cecília Gaspà presentó a los dos ponentes de la mesa redonda, el sociolingüística Jordi Solé y el sociólogo Natxo Sorolla. Estaba previsto que el profesor y ex director de las Escoles Alba también asistiera al debate, pero finalmente no pudo acudir. El primer poniente, Jordi Solé, empezó su intervención Ens volen liquidar! explicando que “el catalán ha recibido un guantazo impresionante por parte de Aragón” y prosiguió durante más de media hora relatando unos capítulos de un libro que todavía no ha publicado, donde utilizaba la fábula para explicar un litigio entre dos comunidades. Un relato que recordó a Rebelión en la granja de George Orwell y que dejó muy clara la posición de Solé, que no quiso aportar nada más a su turno de palabra. A continuación, el ponente Natxo Sorolla abarcó el tema de la Ley de Lenguas en Aragón más profundamente, haciendo un análisis del contexto de la Franja. Sorolla explicó que en la Franja no hay más de 50.000 habitantes que hablan catalán,y esta cifra representa tan sólo un 1% de los casi 10 millones de hablantes de la lengua catalana. Además, Sorolla analizó por qué en la Franja se le llama xapurriau a lo que en realidad es catalán y por qué se refieren a Aragón Oriental cuando quieren decir catalán de la Franja. Por tanto, aclaró que el aragonés oriental es un dialecto del aragonés. A la mesa redonda acudieron una veintena de personas, que esperaron su turno de palabra más de lo esperado, ya que los ponentes alargaron sus intervenciones. Este debate se organizó debido a las constantes agresiones que esta sufriendo la lengua catalana en distintos territorios. Las organizaciones de la Esquerra Independentista, representadas a Lleida por la CUP, Arran, SEPC y Casal Independentista l’Ocell Negre, organizaron esta jornada de reflexión con el objetivo de defender el catalán y aclarar algunas dudas sobre la lengua en Aragón, en concreto en la Franja
Ni fiel ni balanza « Lo finestró del Gràcia.
Article publicat a l’Heraldo d’ahir, dia 10 de juliol, on podreu assabentar-vos de les meues reflexions sobre la consideració del català a la Franja i a tot l’Aragó en general.
(Punxeu sobre la imatge per poder llegir l’article fàcilment)
CDC impulsa mocions als ajuntaments d’arreu de Catalunya en defensa del català a la Franja
El Consell Comarcal del Segrià va aprovar divendres la moció presentada per CiU amb el suport de tots els partits excepte del PP
Barcelona (ACN).- Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) juntament amb Convergència Democràtica de la Franja (CDF) han impulsat mocions als ajuntaments d’arreu de Catalunya i a d’altres administracions locals en defensa de la llengua catalana a la Franja arran de l’avantprojecte de Llei de llengües del govern d’Aragó. De fet, divendres passat el Consell Comarcal del Segrià va aprovar la moció presentada pel grup de CiU amb els vots a favor de tots els partits excepte del PP, que es va abstenir. Fa una setmana, la Paeria també va aprovar la moció presentada pel grup municipal de CiU. Aquesta mateixa moció és previst que es debati i es voti el proper dia 20 de juliol a la Diputació de Lleida.
Areny, primer poble d’Aragó a favor de la llengua catalana.
L’alcalde recorda que al municipi han fet 25 anys de normalització en llengua catalana
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) s’ha convertit en el primer d’Aragó a votar a favor de dir català a la llengua que es parla al municipi, en lloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el Govern d’Aragó. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel Partit Popular. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha situat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.
El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer a votar la moció que les pròximes setmanes es debatrà en diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana, moció que es va redactar aquest dimarts en una reunió a Benavarri.
El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment en l’educació de la zona oriental d’Aragó després que l’avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d’Aragó declari com a oficial el castellà en tot el seu territori i estableix l’existència de dues llengües més, “l’aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca i l’aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, fent referència al català.
Normalitzada fa 25 anys
L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles“. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”.
El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’Administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà en l’ensenyament, però a la Franja “, ha assegurat,” se seguirà ensenyant català “. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici allà on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador “.
A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els governs d’Aragó i Catalunya.
Areny de Noguera inicia la defensa aferrissada del català ! directe!cat.
El municipi aragonès és el primer en votar en contra d’anomenar la llengua catalana “aragonès oriental”
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d’Aragó. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.
El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer en votar la moció, redactada dimarts a Benavarri, que en les properes setmanes es debatrà a diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana. El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment a l’educació de la zona oriental d’Aragó, després que l’avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d’Aragó declari com a oficial el castellà a tot el seu territori i estableix l’existència de dues llengües més, “l’aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca i l’aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, fent referència al català.
L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles”. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”.
El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà a l’ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català”. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador”.
A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d’Aragó i Catalunya.
El català, normalitzat al carrer, inexistent a l’administració
Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l’ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l’est d’Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d’anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s’ensenya a les escoles de la zona gràcies a l’aprovació de declaració de Mequinensa, l’any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s’afegia l’assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l’ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l’administració, fins i tot la municipal.