Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Aragón sobrevive a los ataques a territorio, lengua y derechos – GARA.

Análisis | Naciones sin estado

Aragón sobrevive a los ataques a territorio, lengua y derechos

La izquierda independentista aragonesa ha celebrado las jornadas Esfendemos a Tierra, reafirmando su apuesta en defensa del país frente a los ataques al territorio, a las lenguas propias y a los derechos sociales y políticos. La llegada del PP al Gobierno español y de Miguel Arias Cañete (uno de los impulsores del PHN en los tiempos de Aznar) al Ministerio de Agricultura ha dado un nuevo impulso a macroproyectos como el recrecimiento del pantano de Esa

p024_f01-148x108.jpg

Martxelo DÍAZ

La localidad pirenaica de Artieda (Chacetania) acogió el pasado fin de semana la quinta edición de las jornadas Esfendemos a Tierra (Defendemos la Tierra), organizadas por la izquierda independentista aragonesa articulada en el Bloque Independentista de Cuchas (Bloque Independentista de Izquierdas, BIC) y el Ayuntamiento y la juventud artiedana.

Artieda se ha convertido en un referente de la lucha contra los macroembalses en Aragón y en el Pirineo. Su supervivencia como localidad está amenazada por el recrecimiento del pantano de Esa, cuya presa está en Nafarroa pero anega tierras aragonesas. Los planes para aumentar la capacidad del pantano han recibido un nuevo impulso desde la llegada del PP al Gobierno español. No hay que olvidar que el ministro de Agricultura, Miguel Arias Cañete, fue uno de los impulsores durante el Gobierno de José María Aznar del denominado Plan Hidrográfico Nacional (PHN), que pretendía llevar el agua del Pirineo hasta el País Valencià y Murcia para impulsar una agricultura no sostenible y despilfarradora y un modelo turístico depredador y caduco basado en campos de golf.

En abril de este año, los vecinos de Artieda volvieron a concentrarse, una vez más, a la entrada del pueblo para impedir que los técnicos de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) firmaran actas de expropiación de terrenos agrícolas para comenzar las obras de una nueva carretera hasta Sos d’O Rei Catolico que sustituirá a la actual, que quedaría anegada por las aguas según el proyecto de recrecimiento. Las casas de Artieda no quedarían inundadas, pero la localidad perdería la práctica totalidad de sus tierras de cultivo, dejando a sus habitantes sin medio de vida.

Las actas de expropiación se quedaron sin firmar, pero la CHE procedió a quedarse con las tierras mediante la expropiación forzosa. «Al día siguiente comenzaron ya con las obras», cuentan los vecinos de Artieda. Ahora, junto al desvío de la carretera que conduce a Artieda desde la que une Iruñea y Chaca pueden verse grandes pilares que sostendrán la futura carretera. Todo un contraste con el viejo puente de la vieja carretera, que muestra con sus baches la falta de inversión crónica en las comarcas pirenaicas.

El de Esa es uno más de los proyectos de embalses sin sentido que se están llevando a cabo en Aragón. Durante las jornadas Esfendemos A Tierra, se reconoció la labor de la asociación Jalón Vivo, que lucha contra la construcción del embalse de Mularroya. Situado en el río Gríu, un afluente del Xalón (nacido en el Sistema Ibérico) que permanece seco en la mayor parte del año, el pantano de Mularroya necesitará un trasvase para poder llenar el embalse.

De este modo, se producirá una seria afección ambiental en el río Xalón, que actualmente está sobreexplotado, de donde se trasvasará el agua hasta el Gríu. Todo ello con una dudosa rentabilidad económica, como demostró en el caso de Itoitz el informe que elaboró la profesora de la Universidad de Zaragoza Charo Brinquis. El actual modelo agrícola no puede hacer frente a las exigencias financieras que requieren este tipo de macroinfrastructuras y el aumento de producción no compensa los costes.

Otro de los pilares de la lucha del independentismo aragonés, junto a la defensa del territorio, es la defensa de las lenguas. Además del castellano, en Aragón se hablan aragonés y catalán (en las comarcas orientales del país), pero ninguno de estos idiomas tiene reconocimiento oficial. El aragonés es una de las lenguas que corren un mayor peligro de desaparecer, según advierte la Unesco en sus informes.

Desde 2009, existía una ley de uso y protección de las lenguas de Aragón (aprobada en las Cortes por PSOE y CHA -nacionalismo progresista que concurrió junto a IU en las elecciones españolas-) que establecía una mínima protección en las comarcas donde se habla aragonés y catalán.

Pero el Gobierno aragonés de Luisa Fernanda Rudi (PP y PAR -regionalismo españolista derechista-) ha dejado sin efecto esta ley. La consejera de Educación y Cultura, Dolores Serrat, llegó a negar la existencia del catalán en las comarcas orientales aragonesas (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp), señalando que en esta zona se hablaba «aragonés oriental», una denominación que erizó los cabellos de la comunidad científica. El españolismo aragonés arremetía directamente contra el plurilingüismo del país, imponiendo el castellano como lengua única.

Curiosamente, Serrat nació en Ripoll (en la provincia de Girona) y es catalanoparlante según demostró ella misma durante una visita a Calaceit (Matarra-nya). «Jo sóc catalanoparlant. Jo parlo català (Soy catalanoparlante. Hablo catalán), respondió Serrat a las críticas del teniente alcalde, Paulí Fontoba (ERC-L’Entesa per Calaceit), según recoge la web lacomarca.net.

«Desde que en 1982 se aprobó el primer Estatuto de Autonomía de Aragón, no se ha hecho nada por reconocer lo que es normal en cualquier extremo del Estado español y lo que dice el artículo número 2 de la Declaración de Derechos Humanos, que ningún ser humano puede ser discriminado por razón de su lengua. Ni aragonés ni catalán son lenguas oficiales en nuestro país, o sea, el mínimo que puede esperar una lengua para poder diseñar el futuro con dignidad e intentar salvarse», destacó Puyalón de Cuchas, formación política integrada en el BIC.

Puyalón de Cuchas celebró en junio su segunda Asambleya Nazional, destacando que «la crisis internacional del capitalismo (o el mayor robo organizado de la historia), la ofensiva recentralizadora españolista, el brutal ataque neoliberal a los derechos sociales y laborales, la amenazas contra nuestros espacios naturales, el colonialista desprecio a nuestras leyes, nuestras lenguas y nuestra cultura, toda la coyuntura internacional y nacional nos llevan a una conclusión: vivimos el mayor repunte de la lucha de clases y vamos perdiendo».

En setiembre se celebrará la segunda sesión de la Asambleya Nazional de Puyalón de Cuchas, en la que la formación se ha marcado el reto de extender su presencia en el país para construir «un nuevo Aragón, más soberano, antipatriarcal, anticolonial y anticapitalista».

Educación retalla as horas d’os mayestros d’aragonés | Arredol.

 

Educación ha ufierto 4 plazas vuedas de mayestro en L’Aínsa, Chaca, Biescas y Plan

Clase d'aragonés en o CRA Cinca-Cinqueta

Clase d’aragonés en o CRA Cinca-Cinqueta

A Consellería d’Educación ha feito publicas as horas d’aragonés d’os mayestros d’os poquetz colechios publicos an que s’imparte ista luenga y que encara tienen plazas vuedas de mayestro. En a convocatoria d’iste curso a consellería ha aproveitau ta retallar as horas d’os mayestros, encara que seguntes o departamento, no se retallan de horario lectivo sino de refuerzo. En Chaca, por eixemplo, o retalle ye pasar de 2/3 de chornada ta 1/3 de chornada, mientres que en l’Alto Galligo, a plaza a chornal completo que i heba ha quedau en meya chornada.

O retalle d’horas tamién suposa fer más chicot o chornal d’os mayestros d’istas plazas, y viedar de fer actividatz de refirme, como las que planteya o programa Lucía Dueso que encara contina, encara que se sienten bellas rumors que podria disparixer, como ya fació o suyo prochecto chirmán d’o catalán Jesús Moncada.

Son 4 as plazas que s’ufiertan iste anyo ta mayestros d’Aragonés, una a chornal completo en o Cinca-Cinqueta, en Plan, dos a meya chornada en Alto Galligo en Biescas, y en o Sobrarbe, en o colechio publico Asunción Pañart, en L’Aínsa, y una de una tercera parti de chornada en o C.P. Monte Oroel en Chaca.

Els senadors socialistes del país s’uneixen per defensar la llengua – VilaWeb.

 

Denuncien la retallada de drets lingüístics dels governs de Partit Popular

 

 

Els representants socialistes de l’Aragó, les Illes, Catalunya i el País Valencià al Senat espanyol han presentat aquest matí una declaració conjunta en defensa del futur de la llengua catalana. Aquesta iniciativa té per finalitat denunciar la retallada de drets en matèria lingüística que estan duent a terme els governs del Partit Popular als diferents territoris. També volen que des de les institucions compartides es defensi i promogui la llengua.

En total són una vintena de senadors, entre els quals hi ha els ex-presidents Montilla, Antich, Iglesias i Lerma. Al setembre volen presentar una proposició de llei que protegeixi la llengua. 

 

La declaració comença així: ‘Al món hi ha unes 6.800 llengües repartides entre uns 220 estats. La gran majoria d’estats són plurilingües. Espanya també ho és. El català és una de les llengües importants que formen aquesta diversitat i riquesa lingüístiques i és una llengua parlada per més de nou milions de persones entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja (Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), les comarques històriques de França, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe (Múrcia) i el Principat d’Andorra: un ampli domini, establert científicament i reconegut internacionalment.’ 

Un grupo de senadores socialistas presentarán una iniciativa para proteger la lengua catalana.

MADRID, 18 Jul. (EUROPA PRESS) –

Un grupo de senadores socialistas de Cataluña, Aragón, Comunidad Valenciana y Baleares han anunciado este miércoles que presentarán en septiembre una proposición de ley para desarrollar el articulo 3 de la Constitución española e impulsar la lengua catalana.

El senador Carles Martí, de L’Entesa, ha señalado que analizaránn los mecanismos se pueden poner en marcha desde las instituciones para que “para que todas las lenguas, oficiales y no oficiales pero están reconocidos por los estatutos de autonomía reciban el apoyo de la administración central, del Gobierno en particular”.

Martí, que ha ejercido de portavoz, ha expuesto que el objetivo es que “esta lengua (la catalana) tenga el reconocimiento que se merece”. Y ha manifestado “no estar nada de acuerdo con los cambios legislativos que se están introduciendo por parte de los gobiernos del PP en Aragón y Baleares.

El Senador por Huesca, José María Becana, ha asegurado que “aprovechando que hay una crisis, el gobierno aragonés ha tomado una decisión, que es cambiar el estatus jurídico de nuestra lengua”, con la desaparición del catalán de la Ley de Lenguas de Aragón. También cree el ejecutivo de Aragón quiere “cambiar la denominación” de la asignatura que los niños reciben en la escuela.

Asimismo, el senador por Mallorca del grupo parlamentario socialista, Antoni Manchado, cree que las medidas adoptadas por el Gobierno central “van en contra de la riqueza”, no solo “riqueza palpable sino cultural” de España. Además ha querido denunciar la decisión “absolutamente ideológica” del Partido Popular de las Islas Baleares, que han “dejado de defender ese patrimonio común que es el catalán”, en alusión al hecho de que ya no exige el conocimiento del catalán para ser funcionario en las Islas Baleares.

Los senadores han concluido afirmando que “esta es otra forma de ver España” y otra “manera de entender la sociedad y el mundo”. Por ello han presentado una declaración a la que aseguran se han adherido 20 senadores, entre ellos expresidentes como Montilla, Antich, Lerma e Iglesias.

Viles i Gents :: Filagarxos d’estiu :: July :: 2012.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 14 de juliol del 2012)

A l’estiu s’allarguen los dies i així creix la vida. Los ulls estan més hores oberts a la llum del sol, i eixim més als carrers, les terrasses, les piscines, les platges o a l’ombra d’algun arbre. S’altera lo nostre ritme vital, que es fa més lluger, tranquil…, i no patim tant per les coses “importants” que dicten los que manen. Ficaré dos exemples:
1) La consellera de Cultura d’Aragó se posa a fer de filòloga i s’inventa una nova llengua: l’aragonès oriental. Este “descobriment” desperta diverses reaccions: al costat Est de la Franja apareixen grups a Facebook, xistes en forma de mapes panaragonesos, paròdies a la tele o articles irònics, que generen un debat social; al costat Oest, se queixen les associacions culturals i la comunitat científica però ni a la premsa ni al carrer se susciten ni reaccions ni controvèrsia crítica. La llengua és un patrimoni immaterial, i com que a diferència dels retaules o les escultures eclesiàstiques, que se veuen i se toquen, no es pot canviar de museu, la política la fa seua amb un extravagant canvi de nom.
2) Les autoritats autonòmiques, estatals i europees miren d’administrar una economia feita malbé. Los beneficis astronòmics dels bancs i caixes han desparegut en un tres i no res per un gran forat negre: ningú pot explicar del tot com ha passat. Mirant de tapar-lo, les decisions i contradecisions polítiques fan pujar i baixar la Bolsa i les primes de risc, noves cançons de l’estiu. Los diners són un altre concepte immaterial amb regles més il·lògiques que les lingüístiques. Los indignats ja no saben com indignar-se davant del mur político-econòmic ni si la indignació és suficient.
L’estació estiuenca és una època propícia per escampar obstinacions ridícoles, notícies difícils, decisions incomprensibles. Són los filagarxos dels teixits d’uns emperadors que han desfilat a l’hivern pel tòtem televisiu de l’interior de les cases, tapats pels titulars alarmants de la crisi. A l’estiu, al nostre aire fresquet, anàrquic, los ham vist despullats, amb la temptació de viure sense fer-los cas.

María Dolores Gimeno

Viles i Gents :: “Olivera d’Aragó” nou treball de l’Àngel Villalba :: July :: 2012.

(publicat a La Comarca 22 juny 2012)

Àngel Villalba, cantautor originari de Favara i resident a Barcelona, acaba d’enregistrar i traure al mercat el seu segon treball musical que titula “Olivera d’Aragó”, amb tretze temes compostos i musicats pel propi autor. Ara fa deu anys que va gravar el seu primer treball “Àngel Villalba, 30 anys de cançons”, un CD recopilatori de 21 temes seleccionats del seu ampli i variat repertori musical. I és que l’actiu compositor favarol compta amb una llarga i prolífica trajectòria musical perquè a finals de la dècada dels seixanta ja cantava atret pel fenomen musical que va representar la nova cançó catalana i que, posteriorment, tingué paral•lelisme a l’Aragó amb la nova cançó d’autor aragonesa. Va compartir escenari i concerts col•lectius amb molts cantautors: Quico Pi de la Serra, Marina Rosell, Ovidi Montllor, Teresa Rebull, Quintín Cabrera, José Labordeta… Anys més tard, amb la celebració del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1986 a través de l’activa Comissió d’Aragó liderada pel conseller de Cultura del Govern d’Aragó, el també favarol José Bada, va recórrer tot el territori de la Franja, del Pirineu al Maestrat, acompanyat amb la guitarra i el timple canari interpretant i donant a conèixer la seua música. En estos concerts també hi participaven el cantautor de Saidí Anton Abad i el rapsode calaceità Antoni Bengochea. També va col•laborar en l’enregistrament el 2007 del treball col•lectiu “Sons del Matarranya. I Recopilatori de les Músiques del Matarranya”. I a partir del 2000 visità moltes escoles a través del Projecte d’Animació a la Lectura Jesús Moncada. El repertori interpretatiu del cantautor matarranyenc és molt ampli: romanços, havaneres, jotes, rondes… A través d’este nou treball musical, l’amic Àngel Villalba, amb una potent veu i un registre molt personal, reivindica la presència continuada de més de quaranta anys de la cançó d’autor en català a la Franja.
Per molts anys company!

Viles i Gents :: Nacionalismes lingüístics :: July :: 2012.

 

(Publicat al diario de Teruel, el dissabte 7 de juliol del 2012)

Anàvem a pagar els llibres que havíem comprat. Era la “Librería Central” a Saragossa. Quan fèiem la transacció, la senyora botiguera va voler ser original:
-“Usted no es de aquí”- li va engegar a ma mare, i continuà: “usted es catalana”.
Quan ma mare li va dir el que feia el cas, bé, ja sabeu, que erem català-parlants, però aragonesos…, la resposta va ser clara i contundent:
-“Imposible”
Després de vint minuts d’un bon diàleg de sords (volíem fer pedagogia) vam veure que havíem ensopegat en un escull: si hom era aragonès, era impossible parlar català. En conseqüència vam inferir que si parlàvem català (i així ho diu la autoritat lingüística internacional) només podíem ser catalans.
Aquesta conseqüència ja la coneixíem: era la mateixa del nacionalisme pancatalanista: qui parla català, doncs, és català. Així de senzill.
Ara ja tenim Avantprojecte de la Nova Llei de Llengües d’Aragó, en la qu´ eixa teoria serà oficial: a l’Aragó és impossible parlar català. Doncs hem de suposar que els que parlem català som catalans.
En definitiva tant els nacionalistes espanyols (o panespanyolistes) com els pancatalanistes pensen el mateix: que els que parlen català són i només poden ser catalans. El nacionalisme no es complica gaire: una llengua, un país. En el que no es posen d’acord és en els territoris que pertanyen a cadascuna de les llengües.
Segons els nacionalismes el més normal seria pensar que els territoris de la Franja (oriental o de ponent segons es miri), com parlen català, pertanyen a Catalunya. Doncs no. Els nacionalistes espanyols d’Aragó prefereixen intemptar demostrar que l´autoritat lingüística internacional no té ni idea, i que aquests pàries de la Franja no parlen cap llengua reconeguda, i que més o menys balbotejen o es malcomuniquen en una mena de bocins d’una cosa que en diuen aragonès oriental (que tampoc té caràcter de llengua). Total: que els franjolins no parlem res; però, això sí, allò que xampurrejem és d’allò més aragonès, no com l’única llengua oficial: l’espanyol o castellà que, segons la teoria nacionalista, seria propi d’Espanya o de Castella.
Tot això sona a pandereta i castanyoles i és més absurd que el teatre de Ionesco.

Antoni Bengochea

El Parlament defensa la unitat de la llengua catalana i rebutja les denominacions “impròpies” ! directe!cat.

 

Tots els grups menys el PPC i C’s firmen una declaració en defensa de la unitat de la llengua i demana al govern espanyol que actuï a favor d’aquest reconeixement

 


 

La junta de portaveus ha aprovat aquest dimarts per majoria una declaració de reconeixement de la unitat de la llengua catalana, en què denuncia les “denominacions impròpies” que contravenen els principis científics i acadèmics i que no en reconeixen la unitat. El text també denuncia que les iniciatives dels governs balear i aragonès “no s’ajusten a la declaració universal dels drets lingüístics”. Tots els grups menys el PPC i C’s han signat la declaració. El document arriba després de les modificacions legislatives dels governs de les Illes Balears i l’Aragó.

 

il.lustració Farr Domenech 2012

il.lustració Farr Domenech 2012

La declaració denuncia que les modificacions legislatives impulsades a les Balears i l’Aragó comporten “un detriment de l’estatus legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua a l’ensenyament, la comunicació i l’ús social”.

Per això demana al govern espanyol que “actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana” i adopti les mesures necessàries “d’acord amb el que estableix el mandat constitucional d’especial respecte i protecció per les altres llengües de l’estat que no són el castellà” .

El text reconeix que el català és una llengua parlada per més de nou milions de persones a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja, la ciutat de l’Alguer, les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe i el Principat d’Andorra.

A més, demana al govern que continuï impulsant acords amb institucions, entitats i associacions per col·laborar en l’estudi, el foment i l’aprenentatge de la llengua i que emprengui mesures i iniciatives de col·laboració “tant polítiques i institucionals, com culturals, científiques i acadèmiques” amb diversos organismes internacionals, entre els quals la UNESCO, que contribueixin a difondre la realitat i la unitat de la llengua catalana.

Dolores Serrat: El que es parla a Calaceit “ho hauran de decidir els veïns de Calaceite” | Comarques Nord.

La visita de la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, al municipi de Calaceit va vindre marcada també per tot l’enrenou lingüístic que envolta l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües d’Aragó, i que en el document fa menció a les modalitats lingüístiques d’Aragó però al català. En atenció als mitjans de comunicació, la consellera va dir que “l’esborrany passa pel respecte de totes les llengües i de totes les modalitats lingüístiques d’Aragó, sense excloure’n cap i sense imposicions”.

La mateixa Serrat, va defensar que l’esborrany no intenta “fer una afronta en una llengua que es parla en la comunitat autònoma, i molt menys del català”. Pel que fa a possibles modificacions de l’esborrany, Serrat va remarcar que “és un tema que s’ha de debatre, però partint de les màximes. Primer, el respecte als usos, a les llengües i modalitats lingüístiques del nostre territori, buscant tot allò que ens uneix i intentar evitar tot allò que ens separa”, tenint, això sí, “la pròpia identitat dels aragonesos”.

. Els alcaldes faran de filòlegs

La consellera de Cultura va explicar que l’avantprojecte “deixa en mans dels ajuntaments el definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats”, per la qual cosa els alcaldes i regidors tindran la potestat lingüística i filològica de cada poble. Això vol dir que estaran per sobre els polítics que els lingüistes i acadèmics, que són els experts en matèria lingüística. Serrat va al·legar que la llengua “és un tema molt complicat perquè tenim moltes varietats lingüístiques, no només a l’Aragó oriental”.

La mateixa Serrat va afegir que desconeix “d’on ha sorgit la denominació de l’aragonès oriental” i que això “ha estat una traducció lliure”. A la vegada, el que es parla a Calaceit “ho hauran de dir els veïns de Calaceite”, però no els acadèmics. O “que preguntin què parlen a Fraga, a Tamarite, o a la Ribagorça. O que preguntin a la Vall d’Aran, a València o a Mallorca”. La consellera va remarcar que “una cosa és la denominació i una altra la filologia”, i “aquí el que estem fent és defensar les modalitats pròpies de la llengua”.

. ‘Mai ha estat pacífic’

La mateixa consellera, en referència a l’enrenou polític que ha nascut degut a la nova Llei de Llengües d’Aragó, va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni els de l’Aragó septentrional es posen d’acord en què parlen. Moltes paraules però res en clar durant la seua visita a Calaceit. Encara així, per primera vegada ha eixit la paraula català i ‘en català’ de la boca de la consellera de Cultura de la DGA sobre la nova llei de llengües, una llei que posa en perill el futur de les llengües minoritzades d’Aragó.

Paulí Fontoba (Entesa): “Això és un genocidi ètnic-lingüístic. Busquen destruir la nostra identitat cultural” | Comarques Nord.

La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.

Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.

. ‘Van a eliminar-nos com a cultura’

El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.

A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.

. ‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’

Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.

Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.

Catalán aragonés oriental-2

Catalán aragonés oriental-1

Temps de Franja 114

Nationalia – Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers.

 

Spanish conservatives on the way to further restrict linguistic rights of Aragonese and Catalan speakers

19/06/2012

Popular Party-led Aragonese government to change law in order to “avoid imposition” of Aragon’s own languages · Chunta Aragonesista says the change will deal a “death blow” to Catalan and Aragonese · Civic organisations in the Franja ask for an official status for both languages and their use in education

Dolores Serrat. / Image: government of Aragon

Dolores Serrat. / Image: government of Aragon

Aragonese and Catalan languages are set to lose the official recognition they had gained in 2009. The Aragonese government, led by Popular Party Spanish conservatives (PP), announced yesterday that the current Law of languages will be substituted by another one in order to “avoid any kind of imposition” of Aragonese and Catalan. What is more, the new law will even drop the use of the name “Catalan” for the language spoken in the Franja (eastern area of the Aragonese territory) and will substitute it with the long, non-scientific denomination of “own Aragonese language of the eastern area of the [autonomous] community”.

Aragonese minister for Education, University, Culture and Sports Dolores Serrat said that public administrations will no longer have any obligation to answer citizens who use Catalan or Aragonese in those languages. The new norm also foresees to create a single academy for all the so-called “linguistic modalities” of Aragon, which in practice means that the door is open to deny that Aragonese and Catalan are languages of their own. This contradicts the scientific community.

Criticism by the Aragonese nationalists

Chunta Aragonesista (CHA, main party of the Aragonese nationalism) spokeswoman Nieves Ibeas said yesterday that the legal change will deal a “death blow” to both languages by “fragmenting” them. Ibeas denied that the current norm imposes anything to anybody and accused the PP of “being afraid of acknowledging the trilingual character of Aragon”.

Organisations in the Franja call for an end to discrimination

Pro-Catalan cultural organisations (linked under the Cultural Initiative of the Franja) reacted to the announcement by saying that Catalan and Aragonese should be officially recognized in the laws of Aragon and that they should be included in school curricula. Until now, they can only be learnt on a voluntary basis.

The organisations said that the announcement is “deeply worrisome” since Catalan suffers from an “excessive fragility” and that it is undergoing a process of linguistic substitution among the younger generations in the Franja.

Catalan is spoken by some 42,000 people in the Franja, while Aragonese has about 25,000 speakers (only 13,000 of them being mother tongue speakers) in the whole of Aragon, according to data from sociolinguist Natxo Sorolla’s blog.

Further information:

Ràdio Matarranya.

http://a3.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/426872_469009066445547_489785523_n.jpg

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.