La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llei de llengüesLa DPT invita a la presentació de LO FLORO « Lo finestró del Gràcia.
La Presidenta de la Excma. Diputación Provincial de Teruel y del Consejo Rector del Instituto de Estudios Turolenses, Dña. María del Carmen Pobo Sánchez, y en su nombre, el Director del Instituto de Estudios Turolenses, D. Gaudioso Sánchez Brun, se complace en invitarle a la presentación del libro
Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers, de D. José Miguel Gràcia Zapater, número 3 de la Col.lecció Lo Trinquet, que tendrá lugar el próximo día 11 de agosto, sábado, a las 17,00 horas, en el Centro Social de Valjunquera, dentro de los actos programados en la 22ª Trobada Cultural del Matarranya .
En el acto intervendrán el Director del IET y D. Carlos Sancho Meix, y el autor leerá algunos poemas
‘LICANTROPIA’ DE CARLES TERÈS | Antón Castro.
[Así arranca, en catalán, claro, la novela ‘Licantropia’ de Carles Terès, que se presentó el domingo en Valderrobres, de la mano del poeta Jose Miguel Gracia, antes de la mesa redonda sobre Moncada. La novela ha sido galardonada con el premio Guillem Nicolau de 2011. En el Serret Bloc se recogen estas declaraciones de Carles:
“La meua passió sempre ha estat escriure. Però venint d’una família molt humil d’emigrant, sempre m’he hagut de buscar la vida treballant i l’escriptura ha quedat sempre en segon pla. En aquest cas tot va començar quan escrivíem historietes de terror amb la meua filla durant els molts viatges que fèiem a Barcelona quan el meu pare estava malat. Però allí es van quedar. I quan l’Artur em va proposar escriure vaig pensar en una d’aquestes històries que tractava el tema de la licantropia. Si bé, jo sóc de Barcelona, i fa 20 anys que vaig tornar al poble i vaig sofrir el xoc d’una persona que ha viscut 30 anys en una ciutat i de cop torna al poble. Molts dels que han donat aquest pas diuen que veus moltes coses que no entens fins que ho vius i això es reflecteix al llibre. D’aquesta forma, escriure va ser apassionant perquè quan ho feia em transfigurava. La novel·la em portava allí on volia, era com si portés una vida triple. Quan la vaig acabar, va ser com si tot tornés a ser pla perquè ja no m’acompanyen els personatges.
(…)
Evidentment, el paisatge és del Matarranya. Vaig canviar els topònims perquè t’has de prendre llicències com fer una carretera més roïna de lo que és o que un bosc sigue molt més espès. Encara així, la gent reconeixerà que Capsades és un poble de la zona, la Pobla de Llobosa n’és un altre… Los veïns del Matarranya sabran fàcilment, o al menys aproximament, a què em refereixo. A més, també m’agradaria intentar transmetre a la gent de fora l’aire de misteri que es respira per estes serres nostres”.]
LICANTROPIA
Por Carles TERÈS
-1. Un llobater foraster
Mossèn Magí Camprubí i Selma va arribar a la Pobla de Llobosa en plena nit d’hivern de l’any 1759. Davant els murs de les primeres cases li donaren la benvinguda tres llops morts penjats d’unes estaques. El cerç glaçat gronxava els cossos rígids, que mostraven les dents en una darrera ganyota amenaçadora. Eren temps en què els llops campaven a pler per aquelles muntanyes poc poblades. Quan el fred era massa rigorós i escassejaven les preses, escamots afamats s’aventuraven per viles i masos a la recerca de qualsevol cosa viva o morta que els servís d’aliment. La creença popular els atorgava atributs humans com la maldat, la revenja o la por, així com una memòria indeleble que els permetia recordar les persones i els seus noms. Per això, a mode d’advertiment, es penjaven els animals abatuts a l’entrada de les poblacions.
Com sempre feia, mossèn Magí va demanar aixopluc per a ell i la somereta que l’acompanyava a la casa parroquial. La majordoma, una dona magra i pansida, li comunicà que s’havien endut mossèn Bernat, el rector, a Morella perquè havia agafat una sobtada i virulenta malaltia. S’havia despertat de la migdiada amarat de suor i delirant coses incomprensibles. En vistes que el metge del poble no es veia en cor d’aplicar-li cap remei, van decidir de portar-lo al convent de sant Francesc, on estaria millor atès que en aquella rectoria miserable.
El missioner va acomodar-se en un minúscul recambró que hi havia entre la sala del foc i el corral que la seva fidel burreta compartiria amb l’ase del prevere. Estava acostumat a dormir en llocs precaris, i va agrair aquell racó arrecerat. La majordoma havia tingut la consideració de deixar-li l’escalfallits del rector. Entre això i la lentor provinent de la llar i l’estable, s’adormí com un infant.
Ja corrien les hores menudes quan van despertar-lo uns clapits estranys, com si hi hagués una canilla de gossos al carrer. Entre mig s’hi barrejava alguna veu que cridava, reia, o potser plorava. Es llevà i mirà a través del finestró, però no pogué veure gran cosa. Al defora l’única llum que hi havia era la de la lluna velada pels núvols, reverberada sobre la neu que cobria la plaça. Li semblà que unes ombres s’esmunyien pel carrer Major, però no pogué determinar si es tractava de persones o de bèsties.
Després d’unes hores de mal dormir es llevà, com era el seu costum, abans de l’alba.
Oficià missa en la foscor glaçada i solitària de la parròquia. Quan tornà a la rectoria, la majordoma li havia preparat un modestíssim refrigeri a base de sopes de farigola amb poc pa, sal escassa i sense rastre d’oli, però amb un nutritiu ou escaldat que alegrava l’aigualida menja. Mentre escurava l’escudella, preguntà a la majordoma per l’enrenou nocturn, però ella li va contestar amb evasives i vaguetats. Li demanà també informació sobre l’objectiu del seu viatge, una família de bosquerols que habitaven a les muntanyes del terme. La pobra dona s’esverà una mica més, i començà a mussitar que ella no en sabia res, d’aquella gent. No calia ser una llumenera per veure que mentia. Mossèn Camprubí insinuà que entrebancar la sagrada missió que l’havia dut fins allà podia esdevenir una greu ofensa a Nostre Senyor.
—Tan greu com un pecat mortal —va dir-li abaixant la veu.
Davant d’aquesta perspectiva, la serventa li revelà els detalls que necessitava.
—S’estan per la serra del Cepell, i viuen de fer carbó, de vendre pells… i de tot lo
que’ls manen los Torrent de Prats —en pronunciar aquest nom, se senyà amb aprensió.
Li explicà que eren dos homes, segurament germans, amb una dona i cinc criatures
de diverses edats. Els pobletans solien atribuir-los qualsevol incident o contratemps amb
el bestiar, tot i que mai no n’havien aconseguit cap prova.
—Són llobaters, com los seus senyors —afegí. I es tornà a persignar.
Llobaters. Feia temps que no sentia a parlar d’aital ofici. En aquell any convuls, qualificat per alguns com l’«any sense rei», es rumorejava que l’home fort de Ferran VI, Ricard Wall, s’havia entestat a esborrar totes les pràctiques obscurantistes heretades de la dinastia dels Àustries. Fos com fos, pel que explicava la dona, els bosquerols mai no assistien a missa, ni se sabia que la canalla hagués estat batejada ni combregada.
Tampoc quedava clar si la unió entre la dona i un dels germans havia estat beneïda pel sagrament del matrimoni. De fet, ni tan sols sabia si es tractava d’una parella o si la dona era compartida pels dos homes. Qualsevol dels supòsits representava un pecat gravíssim que calia esmenar sense dilació.
—Al temps que estem, los trobarà pel fum de les carboneres —li indicà.
Per a continuar el seu camí, havia de fer provisió de queviures. Normalment l’abastien del poc que necessitava a les parròquies per on passava. A casa el vicari de la Pobla, però, no hi havia res de sobrer, per tant l’assistenta el va adreçar a cal batlle, que tenia un magatzem on s’hi podia comprar o baratar menjar, teles i atuells diversos. Les visites dels botiguers ambulants eren molt espaiades, sobretot a l’hivern, i era convenient —segons l’alcalde, que en treia el seu benefici— que el poble no estigués desproveït.
La vila semblava deserta, però la neu de la plaça de l’església estava plena de petjades. El va atendre l’alcaldessa, una dona malcarada que, a més, no va voler donar-li res si no ho pagava trinco-trinco. Mossèn Magí va haver de desprendre’s, a contracor, d’alguna de les monedes que duia.
Mentre travessava el poble no es trobà ningú; només presències intuïdes rere els porticons. La neu enfangada, en canvi, denotava un gran trànsit de persones i animals.
De fet, l’únic carrer rebregat semblava ser el que ell seguia. Els altres apareixien coberts d’un immaculat llençol blanc. En arribar al portal d’entrada es fixà que de les estaques hi penjaven només tres cordes esfilagarsades. Ni rastre dels llops.
Prengué el camí que baixava cap al barranc, entre corrals i les cases del pobletans més pobres. Travessà el pont de pedra que encetava la calçada de les Balmes del Miracle. El dia era rúfol, i un vent molest aixecava remolins de neu que li punxaven el rostre. Els núvols passaven a gran velocitat, sense temps de descarregar, i el sol feia brevíssimes aparicions. Al cap d’una hora de caminar, arribà al trencall que s’internava a la serra del Cepell.
Des que havia deixat la vila, els camins que havia seguit estaven estranyament fressats. En canvi, els que anaven quedant a banda i banda es mantenien sense petjades.
Fins i tot quan va agafar la desviació que s’endinsava per la serra, la via principal en direcció a les Balmes era encara sense trepitjar. Seguí muntanya amunt a la recerca de les fumeroles que li havien d’indicar la posició dels bosquerols. La sendera progressava entre arbres silenciosos, roures de troncs negres i capçades despullades. La fidel somereta el seguia amb pas calmós i entenimentat. El missioner, en tants anys de trescar per indrets desolats, havia agafat el costum de resar mentre marxava. Res millor per a foragitar la solitud. Algú que l’observés diria que les oracions anaven dirigides a l’animal, que bellugava la testa amunt i avall com assentint a les pregàries.
Va transcórrer una hora, i després una altra, i ni rastre dels carboners. Abatut, s’assegué per fer un mos. Mentre llescava una de les fogasses, va adonar-se que el bosc estava en silenci. El seu instint esmolat el previngué d’una presència amenaçadora.
Deixà el pa a la sàrria i, sense soltar el ganivet, empunyà la llarga vara amb la mà lliure.
La ruqueta seguia tranquil·la, furgant entre la neu per una mica de pastura. Aleshores el veié: era un llop que el sotjava arraulit sobre una roca, a contravent —per això la somera no l’havia percebut. Li agafà por. Si anava sol, no hi havia perill, però era probable que els seus companys estiguessin envoltant-lo. O que els avisés per a què vinguessin. Se sentí un xiulet molt prim, imperceptible en altres circumstàncies, i el llop s’esvaní. La burra aixecà el cap, les orelles dreçades en direcció al davant. Un home cobert amb una pellissa aparegué al revolt del camí. Era baixet i renegrit, i duia un bastó amb una mena de falçó a l’extrem.
—Déu vos guard —saludà el mossèn.
L’estrany va fer un gruny amigable, però inintel·ligible. El capellà es presentà i exposà les seves intencions. L’homenet assentia sense deixar de somriure, com si li fes gràcia tot el que escoltava. Va balbejar unes paraules, entre les que va poder destriar «Genís» i, tot agafant el ramal de la burreta, tirà camí endavant. Com que mossèn Camprubí es quedà clavat, li fa fer un gest per a què el seguís.
Després de tres quarts caminant a bon pas, feren cap a una gran esplanada, al fons de la qual es dreçava un casalici com no n’hi havia d’altre en tota la vila. El mas, a banda de la pallissa i uns grans corrals, tenia adossada una petita capella. La porta principal estava custodiada per una alzina de dimensions considerables. En Genís (si és que aquest era el seu nom) li allargà la corretja de l’animal i assenyalant-li l’edifici articulà alguna cosa semblant a «parleu amb los senyors». Remarcà la frase amb un gest imperatiu de la mà i, sense esperar resposta, se’n tornà per on havien vingut.
La casa, vista de prop, no semblava gaire antiga. Possiblement era l’engrandiment d’un mas anterior, perquè un terç de la façana estava feta de maçoneria, amb pedres irregulars i enfosquides, mentre que la resta era de carreus d’angles poc desgastats.
Va sortir a rebre’l un home ja gran, de cabells grisos i expressió fatigada. El va fer esperar a l’entrada, vora una escalinata també mai vista a un llogaret com la Pobla. Al cap d’una estona que se li féu molt llarga, baixà un cavaller d’aspecte distingit i mirada glacial. Es presentà com a Martí Torrent, propietari «de totes les terres per les què heu passat des que heu abandonat la Pobla de Llobosa». El convidà a seguir-lo fins a un gabinet que estava al fons del vestíbul. La cambra, comparada amb l’espai que havien travessat, semblava minúscula. Potser a causa de la prestatgeria que cobria tres de les parets del terra fins al sostre o de la llar de foc que cremava en el mur sense llibres.
Martí Torrent s’assegué darrera un escriptori de roure tallat que ocupava gran part de l’estança.
tomo la primera imagen de
http://esmolet.blog.cat/files/2012/06/Licantropia_impr.jpg
y la otra del Serret bloc.
O Consello Superior d’as Luengas d’Aragón refusa a nueva lei de no-luengas d’o gubierno | Arredol
ag. 8O Consello Superior d’as Luengas d’Aragón refusa a nueva lei de no-luengas d’o gubierno | Arredol.
O Consello Superior d’as Luengas d’Aragón (CSLA), reuniu en sesion plenera lo 23 de chulio pasau, aprebó un informe negativo sobre l’Abantprochecto de Lei de Luengas y Modalidatz Lingüisticas d’Aragón, que se puede leyer aquí (vinclo). Iste abantprochecto estió aprebau o martes pasau por o Consello de Gubierno ta estar presentau d’agüerro en as Cortz, manimenos haber recibiu, con iste, dos informes negativos d’os dos organismos consultivos que se i han pronunciau: o Consello Escolar d’Aragón, que informó sobre ell a demanda d’a Consellería d’Educación, y o CSLA, a qui no le’n ha demandau o Gubierno, pero que lo fa en base a las atribucions que le atorga a lei, y dende a responsabilidat que como tal tiene o Consello Superior d’as Luengas d’Aragon, tanto debant d’o Gubierno d’Aragón como debant d’os aragoneses.
L’informe, que ha estau subscrito por 13 d’os 15 consellers d’iste organismo (totz fueras d’os consellers Carmen Alcover y Antonio Badía), reconoix a lechitimidat d’o Gubierno ta modificar a Lei actual, pero destaca importants defectos de l’abantprochecto, como la no distinción d’a filiación d’os conchuntos lingüisticos a los que se refiere, como correspondients a las luengas romanicas conoixidas como aragonés y catalán, que leva ta importants ambigüidatz y mesmo contradiccions. Entre atros aspectos se critica a exclusión d’a Universidat de Zaragoza en o proceso de constitución d’a nueva autoridat scientifica, y a rebaixada d’a protección d’os dreitos d’os parladors, que pasan d’estar guaranciaus a estar nomás reconoixius.
L’informe insta tamién a o gubierno a que consiga una Lei que s’achuste a las condicions sinyaladas en o mesmo, y que lo faiga antes con antes y con o consenso politico necesario ta que se puedan prener as mesuras necesarias a favor d’as luengas d’Aragón, parando cuenta, mas que mas, en a precaria situación de l’aragonés.
Leye aquí l’informe d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón (vinclo en PDF)
En el seu últim ple municipal, l’Ajuntament de Calaceit també dos mocions referents a la llengua i la situació que pateix en el territori. D’una banda, es va donar el vistiplau (amb els vots a favor dels quatre regidors del PSOE i el regidor d’Entesa per Calaceit, i l’abstenció dels quatre edils del PP) a la mateixa moció que una setmana abans va presentar el grup socialista i que també va tirar endavant en el Consell Comarcal.
A la vegada, a Calaceit també es va aprovar (amb els mateixos vots) una altra moció presentada per Entesa per Calaceit en la qual es demanava al consistori que defensés la unitat de la llengua catalana i “rebutgés altres denominacions”. En aquest cas, s’ha d’assenyalar que Josep Maria Salsench, alcalde popular del municipi va defensar després del ple que “ens hem abstingut perquè és evident que a Calaceit els veïns parlen català a totes hores i cada dia”.
La presentació d’aquestes mocions i la defensa de la llengua catalana al Matarranya i en altres punts de la Franja d’Aragó (com la Llitera, municipis de la Ribagorça, Mequinensa i alguns punts del Baix Matarranya) coincideix en el temps en la llum verda que ha donat el Consell de Govern aragonès al projecte de la nova llei de d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i que discrimina i rebutja el català. Per tant, Saragossa no vol escoltar les queixes que han aparegut en la franja oriental d’Aragó.
La comarca del Baix Aragó-Casp, que integra els municipis catalanoparlants de la zona baixa del riu Matarranya (Maella, Favara, Nonasp i Faió) van aprovar la nit de dimarts una moció en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó que reconeix la parla de tots els pobles de la Franja com a ‘català’. Aquesta moció es va aprovar en l’últim ple comarcal, que va durar quatre hores i ha estat un dels més llargs de la seua història.
La moció va ser presentada pel grup comarcal de CHA, i que va tirar endavant gràcies als 11 vots a favor del PSOE (9) i CHA (2). Per la seua banda, els 3 consellers del PAR es van abstindre a la votació, mentre que els 3 de CPC (Compromiso por Caspe) van votar contra la moció. La votació del consellers del PP va estar dividida, ja que alguns d’ells van votar en contra però altres es van abstindre. Aquestes abstencions van permetre tirar endavant la moció presentada per Chunta.
En el seu contingut, la moció destacava que l’avantprojecte de la futura Llei de Llengües “ha generat múltiples reaccions com les diferents iniciatives davant del Parlament Europeu, la revisió del tercer informe de monitorització de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, les manifestacions de diversos col·lectius, associacions culturals i plataformes de parlants de les llengües minoritàries d’Aragó i el pronunciament del Consell Escolar, la Universitat i el Consell Superior de Llengües contra la modificació”.
Per això, amb la moció es demana que Aragó compleixi tota la normativa europea, estatal i autonòmica vigent per protegir i emparar als parlants de l’aragonès i el català, així com també des de Chunta s’ha demanat la compareixença del Ministre de Cultura en el Congrés dels Diputats perquè expliqui l’incompliment a l’Aragó del tractat internacional que garanteix la protecció i promoció de l’aragonès i el català a l’Aragó.
Amb aquesta moció, són diverses les Comarques i ajuntaments dels pobles de la Franja que s’han posicionat en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó i contra la nova que vol negar l’existència del català a l’Aragó. Municipis com Mequinensa, Calaceit i de municipis de la Ribagorça ja han bloquejat la denominació de la parla del poble com català. Per la seua banda, els consells comarcals del Matarranya, la Llitera (i ara Baix Aragó-Casp) s’han pronunciat sobre la mateixa situació.
La Mañana – Europa censura a Rajoy y Rudi por el tratamiento del catalán en la Franja.
La falta de cumplimiento del Estado español, y concretamente de Aragón, con los compromisos contraÃdos en la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias de 1992, a la que está adherido, ha motivado el envÃo de una carta de varios eurodiputados (y del Integrupo asignado) al presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, y a su homóloga en la DGA, Luisa Fernanda Rudi. En ella, se incluye una seria reprimenda por la denominación del catalán que se habla en la zona oriental de Aragón como “aragonés orientalâ€, en algo que califican de “error cientÃfico de graves consecuencias jurÃdicas y de polÃtica lingüÃsticaâ€.
La misiva es consecuencia directa de las gestiones llevadas a cabo desde Chunta Aragonesista (partido nacionalista de la comunidad vecina), que inició en marzo una serie de gestiones ante el Parlamento Europeo para denunciar el incumplimiento de la Ley de Lenguas aprobada por el propio gobierno de Aragón en 2009, tras varias recomendaciones en este sentido desde la propia Unión.
AsÃ, se recuerda tanto a Rajoy como a Rudi, que el artÃculo 7 de la mencionada Carta, aplicable en la Comunidad de Aragón, compromete a eliminar “toda restricción o preferencia injustificadas†sobre las lenguas minoritarias†y le insta a adoptar “medidas especiales en favor†de las mismas, ya que no constituirÃan “un acto de discriminaciónâ€. Asimismo, recuerda el fomento de “la compresión y tolerancia†a estas lenguas con instrumentos como “los objetivos de la educaciónâ€. Sin embargo, subraya que la Ley, cuyo proyecto de reforma aprobó el pasado martes en Consejo de Gobierno la DGA, “no está siendo cumplidaâ€, a pesar de que el aragonés es una de las lenguas del planeta “en peligro de extinción†según la UNESCO.
“Error cientÃficoâ€
Además, la carta califica de “error cientÃfico de graves consecuencias jurÃdicas y de polÃtica lingüÃstica†la denominación del catalán como “lengua aragonesa de la área oriental de Aragón, negando implÃcitamente que sea la misma lengua que el catalán y, de ese modo, dificultando su desarrollo social†en ese proyecto de reforma. Pero también la del propio aragonés como “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaicaâ€.
En este sentido, el presidente de CHA, José Luis Soro subrayó además la creación de una sola academia para ambas lenguas, lo que calificó como “una auténtica barbaridad†a la hora de normalizar el uso de ambas. Desde esta formación mantuvieron el pasado dÃa 24 una reunión con el presidente del Intergrupo por la defensa de las lenguas minoritarias del Parlamento Europeo, que se encarga de velar por el cumplimiento de este acuerdo internacional. La misiva, con fecha de 2 de julio, está firmada por los dos vicepresidentes de este organismo -François Alfonsi y Csaba Tabajdi- asà como por varios europarlamentarios, muchos de ellos españoles y catalanes. Concretamente, firman los socialistas Raimon Obiols, Nuria Badia i Cuchet, Inés Ayala y Teresa Riera; Ramon Tremosa i Balcells de CiU; Izaskun Bilbao del PNV; Raül Romeva de La Izquierda y Ana Miranda de Los Verdes. Pero también un miembro del PP europeo, Edit Bauer.
El órgano critica que la DGA no les haya remitido el texto legal. Considera que las denominaciones que propone la norma son “ambiguas”
M. VALLÉS 04/08/2012
Un grupo de alumnos aprendiendo catalán en una escuela. Foto:EL PERIÓDICOEdición en PDF
Esta noticia pertenece a la edición en papel de El Periódico de Aragón.
Para acceder a los contenidos de la hemeroteca debe ser usuario registrado de El Periódico de Aragón y tener una suscripción.
Críticas en las formas y en el fondo. El Consejo de las Lenguas de Aragón ha emitido un comunicado en el que carga con dureza contra el Ejecutivo autonómico y el departamento de Educación a raíz de la reforma de ley que reconocía las lenguas propias de la comunidad. Ni se les ha remitido el texto legal, ni se les han consultado las modificaciones introducidas, que tildan, en algunos casos, de “frívolas”.
El consejo manifiesta su malestar por no haber recibido directa y oficialmente el texto del llamado Anteproyecto de Ley de Lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, pues, según la normativa vigente (Ley 10/2009), es el organismo competente en materia de asesoramiento sobre política lingüística en Aragón.
Pese a ello, una vez estudiado el texto, el consejo considera que la nuevo ley aprobada por el Gobierno PP- PAR adolece de un defecto esencial en relación con la caracterización de “las lenguas y modalidades propias de Aragón”. Al denominarlas a todas ellas genéricamente con el adjetivo “aragonesas”, no distingue adecuadamente la diversa filiación de los conjuntos lingüísticos aludidos, que se corresponden, respectivamente, con las lenguas románicas “históricamente reconocidas como aragonés y catalán”, explican.
EQUÍVOCOS En opinión del consejo, al identificarse el término aragonés con uno de los conjuntos lingüísticos propios de Aragón, “la ley debe dejar claro cuáles son, sin equívoco, las lenguas y modalidades lingüísticas –o ámbitos lingüísticos– que determina”, explican. “Caben matizaciones sobre el nombre de las variedades lingüísticas de Aragón, pero no cabe crear equívoco sobre la especificidad diversa de su esencia”, sentencian. Y añaden: “Una ley no debe inducir a error; y una ley que trate sobre las lenguas y las modalidades lingüísticas de Aragón, no puede tratar con frivolidad los resultados reconocidos mundialmente en materia de filología románica”.
La “inadecuada ambigüedad” señalada en el anteproyecto se hace más evidente, según el consejo, en el capítulo III del texto legal, donde se incurre incluso en una contradicción. En él se reconoce la Academia Aragonesa de la Lengua, a la que se le asigna el rango de “institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias” de Aragón. La denominación en singular de lengua induce a error, dicen, “porque denota como un solo conjunto lingüístico lo que son lenguas y modalidades esencialmente diferentes”.
El anteproyecto de ley se presenta como un texto legal que trata de proteger las lenguas y modalidades propias de Aragón en sus manifestaciones más peculiares, salvaguardando los derechos de los hablantes y respetando la voluntad de estos. En relación con dichos derechos, “paradójicamente, y respecto de la norma 10/2009, el anteproyecto actual rebaja los derechos, porque sustituye el verbo garantizar por reconocer“, dicen.
El Consell de Llengües carrega contra la nova Llei « Lo finestró del Gràcia.
Crítiques en les formes i en el fons. El Consell Superior de les Llengües d’Aragó ha emès un comunicat en què carrega amb duresa contra l’executiu autonòmic i el departament d’Educació arran de la reforma de llei que reconeixia les llengües pròpies de la comunitat. Ni se’ls ha remés el text legal, ni se’ls han consultat les modificacions introduïdes, que titllen, en alguns casos, de “frívoles”.
Al meu entendre, la nova Llei no és altra cosa que un veritable genocidi del català i l’aragonès a l’Aragó. Al PP i al PAR els importa un rave ambdues llengües, les seues modalitats, els seus parlants i els arguments científics. Una gran nombre d’aragonesos no pot suportar que uns quants ciutadans tinguem una altra llengua com a pròpia, que la utilitzem i que la gaudim. La seua enveja i el seu menyspreu no han parat de créixer. El PP i el PAR, faran el que calgui per arrossegar els vots cap a ells.
Soy aragonesa y hablo catalán
Le pese a quien le pese, hablo catalán, nuestro catalán, la lengua que me enseñó mi madre y mi gente. Y no chapurreamos. Chapurrea quien no sabe bien un idioma, pero nosotros hablamos nuestra lengua perfectamente. El término ‘chapurrear’, según la RAE, significa «hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él vocablos y giros exóticos». También, «mezclar un licor con otro». Nosotros no hablamos con dificultad, ni mucho menos usamos giros exóticos. La segunda acepción vamos a dejarla para los que ignoran cualquier regla básica de la gramática catalana y castellana. Se les agradecería que dejaran de opinar sobre asuntos que no son de su incumbencia. El único debate surgido sobre ese tema lo han iniciado los que han querido eliminar una lengua ‘molesta’ y negar que la lengua de la Franja es el catalán. Señores políticos: defiendan sin intereses partidistas nuestro patrimonio lingüístico. ¿Por qué les da miedo la palabra ‘catalán’? Y para terminar, un acertijo: si en Zaragoza hablo mi lengua, no me entienden; si la hablo en Barcelona, me entienden perfectamente: ¿qué idioma hablo?
El Punt Avui – Notícia: Aragó aprova la llei que va en contra del català.
El govern aragonès no pensa fer marxa enrere en la nova llei que margina el català i ja n’ha aprovat el text. A partir del mes de setembre començaran els tràmits parlamentaris per tal que el projecte tiri definitivament endavant. La nova legislació suspèn l’actual llei de llengües, i el català quedarà arraconat a la Franja en favor de la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”. Des que es va conèixer la intenció de l’executiu aragonès, hi ha hagut un munt de crítiques i de campanyes a favor del català. El govern d’Artur Mas ha demanat que es faci un replantejament i un grup d’alcaldes de la Franja també han plantat cara. Areny de Noguera (Ribagorça) va ser el primer municipi que va votar una moció contra la nova llei.
Manifest de Rolde en defensa de les llengües minoritàries « Lo finestró del Gràcia.
La associació cultural Rolde de Estudios Aragoneses (REA) ha redactat un manifest en defensa de les llengües minoritàries d’Aragó que ha estat recolzat, en menys d’un mes, per prop de 400 persones de la comunitat científica, o ciutadans d’Aragó i d’altres territoris.
Si algú més vol adherir-se encara teniu temps per a fer-ho. Des del manifest ho podreu fer, o directament a l’adreça: Animeu-vos! És important.
manifiestolenguas@roldedeestudiosaragoneses.org
La moció ha estat aprovada amb els 11 vots favorables de PSOE i CHA. El PAR s’hi va abstenir (3 vots) i també alguns consellers del PP. Van votar en contra Compromiso por Caspe (3 vots) i alguns consellers del PP.
Segons fonts properes, el portaveu del PP, Nestor Fontoba de Casp, va manifestar que la llengua dels pobles del Baix Matarranya és el català i es va mostrar oposat a la nova Llei de llengües que proposa el seu partit a Saragossa, pel fet que l’Institut d’Estudis Catalans regula el català a l’Estat i pensa que no té sentit crear una nova Academia de la Llengua a l’Aragó per a aquesta llengua.
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón supuso el reconocimiento y ejercicio democrático de los derechos de los hablantes de las lenguas propias –aunque minoritarias- de Aragón: el aragonés y el catalán.
Con la aprobación de esta ley se conseguía establecer el marco jurídico que permitiese el reconocimiento expreso de estas lenguas y reconociese los derechos de sus hablantes Aragón ateniéndose a lo dispuesto en la Constitución española, la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias y el Estatuto de Autonomía de Aragón.
Durante el proceso de tramitación de la ley 10/2009 se introdujeron enmiendas que permitían dar cumplimiento a los preceptos que la Carta Europea establecía para las lenguas de Aragón –aragonés y catalán-, para las que sucesivos informes de control, de dicha Carta, elaborados por el Consejo de Europa, reclamaban la aprobación del marco legal para el cumplimiento de los mandatos de dicho órgano supranacional.
Tres años después de aprobar dicha ley, que fijaba el umbral mínimo de cumplimiento de las obligaciones internacionales contraídas por el Estado español para la protección del aragonés y del catalán en Aragón, esta ha sido incumplida, hecho que ha sido denunciado por CHA ante las instituciones europeas.
Recientemente, la Diputación General de Aragón ha presentado públicamente un anteproyecto de ley que niega la existencia de ambas lenguas; las reduce, bajo la etiqueta de modalidades de una lengua desconocida, a una amalgama de hablas locales sin relación aparente entre sí, reduce a su mínima expresión los ámbitos públicos en los que pueden ser utilizadas y vacía de contenido las disposiciones actuales que estaban destinadas a garantizar su enseñanza, uso en la vida administrativa, económica y social, en los medios de comunicación, y su difusión y dignificación.
Este anteproyecto ha generado múltiples reacciones como las diferentes iniciativas ante el Parlamento Europeo, la revisión del tercer informe de monitorización de la aplicación de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, las manifestaciones de diferentes colectivos, asociaciones culturales y plataformas de hablantes de las lenguas minoritarias de Aragón o el pronunciamiento del Consejo Escolar de Aragón, la Universidad de Zaragoza y el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón en contra de la modificación, a la baja, de la Ley vigente.
Desde CHA se ha solicitado la comparecencia del Ministro de Cultura en el Congreso de los Diputados para que explique el incumplimiento en Aragón del tratado internacional que garantiza la protección y promoción del aragonés y del catalán en Aragón. Así mismo, se exige la retirada del citado anteproyecto de ley que se niega a cumplir una ley aprobada por el poder legislativo aragonés.
Por otra parte se exige a la DGA el cumplimiento de toda la normativa europea, estatal y autonómica vigente para proteger y amparar a los hablantes del aragonés y el catalán,
Por todo ello, el Grupo Municipal de Chunta Aragonesista presenta al Pleno la siguiente
MOCIÓN
El Pleno de la Comarca del Bajo Aragón/Caspe-Baix Aragó/Casp insta al Gobierno de Aragón a:
1.- Cumplir de forma inmediata todas las previsiones contenidas en la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón y respetar en su integridad la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias.
2.- No impulsar ninguna modificación legal que suponga un recorte de los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa.
3.- Tomar las medidas contenidas en la legislación vigente, para que se respeten los derechos de los hablantes que reconoce la legislación internacional, europea, española y aragonesa, en los municipios de Maella, Favara/Fabara, Nonaspe/Nonasp y Fayón/Faió incluidos en la zona de utilización histórica predominante del catalán.
4.- Hacer llegar este acuerdo al Gobierno de Aragón y a las Cortes de Aragón.