El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.

Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.

Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.

La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.

En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.

Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents:

7. As regards Part II of the Charter, Spain declared that the languages protected by the Statutes of Autonomy in the territories where they are traditionally spoken are also considered as regional or minority languages. The Committee of Experts interprets this declaration as presently covering the following languages: Galician in Castile and León and Extremadura, Aragonese and Catalan in Aragon, Asturian and Asturian-Galician in Asturias, and Leonese in Castile and León.

Aragonese and Catalan in Aragon

59. According to the third periodical report (pages 53 – 54), the most favourable estimates for Aragonese lie at 10 000 speakers inhabiting various parts of Aragon. Representatives of the speakers during the on-the-spot visit however estimated that there are 25 000 speakers.

60. As for Catalan, no updated figures are available. According to estimations based on two surveys carried out in 2004, approximately 30 000 people speak Catalan in Aragon, located in the eastern fringe of Aragon. Depopulation is affecting the language.

Recommendation no. 5:

“Take steps to adopt a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon.”

102. The legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted through the Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities and Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages.

103. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their languages in those territories where they have been predominant historically especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23).

Aragonese and Catalan in Aragon

115. Article 7 of Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities declares that:

“1. The languages and linguistic modalities native to Aragon constitute one of the most outstanding expressions of Aragonese cultural and historical heritage and a social value of respect, coexistence and understanding.

2. A law from the Legislature of Aragon shall establish predominant use of the languages and modalities native to Aragon, regulate the legal framework, the usage rights of the speakers from those territories, promote the protection, recovery, teaching, promotion and dissemination of Aragon’s linguistic heritage and encourage in the areas of predominant usage the use of the native languages in citizens’ relations with the Aragonese public administrations.

3. No-one can be discriminated against on grounds of language”.

116. Accordingly, the Aragonese Parliament adopted Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages. While commending the authorities for strengthening the legal framework for Aragonese and Catalan, the Committee of Experts was informed during the on-the-spot visit by representatives of the speakers that during the election campaign the party which later won the elections had announced the abolishment of this Language Act. Shortly after the visit the Committee of Experts was informed that the newly elected Government declared that only some aspects of the Law would be amended.

117. As it stood at the time of the on-the-spot visit, the preamble to the Law on Languages in Aragon makes reference to the Charter and the Law itself incorporates the wording of several undertakings from Articles under Part III of the Charter. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their language in those territories where they have been predominant historically, especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23). Article 9 states that the procedure for declaring which municipalities belong to the predominant areas of historical use of native languages will be determined by the Government of Aragon on the basis of a report by the Superior Council of Languages of Aragon (see paragraph 246 below), and according to sociolinguistic and historical criteria.

118. In the light of the information received of plans to amend the Law on Languages in Aragon, the Committee of Experts urges the authorities to at least maintain the current legal level of protection afforded to Aragonese and Catalan.

Aragonese and Catalan in Aragon

133. In the second evaluation report (paragraph 118), the Committee of Experts urged the competent authorities to accelerate the adoption of a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon, and to take relevant measures to protect and promote Aragonese and Catalan in Aragon.

134. As mentioned in paragraphs 115-118 above, the legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted. In accordance with Article 3 of the Act, the Superior Council of the Languages of Aragon was set up and held its first meeting in December 2010. The task of this advisory body, composed of 15 members proposed by the Aragonese Government, the Aragonese Parliament and the University of Zaragoza, is to develop a language policy.

135. The Committee of Experts looks forward to receiving information on the development of the language policy in the next periodical report.

Belloch exige que la lengua catalana tenga derechos por ley en Aragón – ABC.es.

El alcalde de Zaragoza apoya una iniciativa nacionalista para que el catalán sea «lengua propia» en esta región

f. simón

Juan Alberto Belloch, alcalde de Zaragoza

Europa avisa que l’ensenyament en català al País Valencià és insuficient – VilaWeb.

Europa avisa que l’ensenyament en català al País Valencià és insuficient

• Xarxes socials
• Envia l’article
• Imprimeix l’article
• Converteix a PDF

El Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries adverteix en un tercer informe elaborat pel comitè d’experts que l’oferta d’ensenyament en català al País Valencià és insuficient a secundària i en la formació professional. A més, recorda les crítiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les Universitats públiques al projecte de plurilingüisme del govern i constata, després de parlar amb entitats com la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes, que ‘poques vegades un alumne ha estudiat en valencià durant tota l’etapa escolar’.

El comitè considera que la normativa actual és insuficient perquè no hi ha una oferta predominant en català al nivell mitjà de l’educació i, per tant, hi ha alumnes que no poden estudiar en la llengua tot i voler-ho. Per això demana a les autoritats informació ‘sobre les mesures previstes per atendre la demanda de català a l’educació mitjana en el futur’ i els insta a prendre les mesures pertinents perquè la introducció del model trilingüe obligatori no afecti el català.

Avisa que l’ensenyament professional en català ha de millorar i que la major part de l’ensenyament secundari hauria de garantir que tots els estudiants que ho vulguin, puguin estudiar en català.

Per tot plegat, insta el govern valencià a establir un model educatiu essencialment en català per a l’educació secundària i professional a tot el territori, preveure un ensenyament universitari i altres de superiors en les llengües minoritàries, i preveure l’estudi d’aquestes llengües a la universitat i centres d’educació superior. ‘No sembla que la situació del valencià a la universitat hagi canviat gaire des de la visita anterior’, diu l’informe, que recorda l’estudi publicat l’any passat per experts ‘Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes‘ (pdf).

El català a la justícia

El Consell d’Europa també demana a l’estat espanyol que modifiqui la llei per garantir que qualsevol judici a Catalunya es pugui desenvolupar en català. En el seu informe aquesta organització que vetlla pel compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries proposa a l’estat que canviï ‘el marc legal per deixar clar que les autoritats judicials criminals, civils i administratives a les comunitats autònomes conduiran els procediments en les llengües co-oficials si ho demana una de les parts’. A més, també recomana que es prenguin ‘totes les mesures legals i pràctiques necessàries’ per garantir que una ‘proporció adequada’ del personal judicial a Catalunya tingui coneixement del català.

Protecció del català a l’Aragó

L’informe constata que hi ha no pas menys de 30.000 parlants del català a la Franja i que cal fer ‘els passos necessaris per a protegir legalment i promoure’l a la comunitat autònoma de l’Aragó.

El comitè d’experts del Consell d’Europa va demanar al govern aragonès que promogués l’ensenyament del català a secundària. I diu que les autoritats aragoneses els van informar que en l’any acadèmic 2009-2010 el català s’ensenyava entre un i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l’ensenyen. ‘Això també vol dir que hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l’incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana’

Committee of Ministers – European Charter for Regional or Minority Languages – Third report of the Committee of Experts in respect of Spain [1149 meeting].

O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual | Arredol.

O Consello d’Europa demanda a o gubierno que “a lo menos” mantienga a lei de luengas actual

L’informe d’o Consello d’Europa tamién reclama un consenso ortografico ta l’aragonés

25 octubre, 2012 | | Autor: Arredol |

En o tercer ciclo de siguimiento d’a Carta Europea d’as luengas minoritarias o Consello d’Europa ha feito publico un informe en que demanda a o gubierno que mantienga a lo menos a protección legal d’as luengas d’Aragón vichent dende 2009, puesto que seguntes se ditz en l’informe “o gubierno actual tien intincions de suprimir u modificar dita lei”. A publicación fa un repaso por as luengas de l’Estau espanyol y a suya situgación legal, d’emplego y promoción y da unas zifras de arredol de 10.000 fablants de l’aragonés y 30.000 d’o catalán en o país.

Seguntes esplanica en l’anterior informe se trucaba o ficacio sobre a necesidat de creyar un marco legal ta las luengas aragonesas y asegura que son encara asperando información sobre l’actuación d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón que se creyó con a zaguera lei y que agora en o prochecto presentau por o gubierno desapareixerá. Sobre a lei d’o 2009 l’informe ditz que empenta y promociona l’emplego de l’aragonés y o catalán asinas como o suyo marco legal, pero que asperando a nueva lei no s’ha desembolicau como cal. Amás, desiche a promoción y emplego d’as luengas aragonesas en os meyos de comunicación publicos y privaus, encara que reconoix que bi’n ha bell emplego d’ellas en radios, revistas y internet.

Consenso ortografico

Sobre l’aragonés en particlar, l’informe truca o ficacio sobre a manca de consenso ortografico. Seguntes recomienda, “ha d’estar fayena d’una futura academia decidir sobre ista qüestión”. O Comité desiche a  las autoridatz que faigan fuerza ta que se plegue a un consenso y que siga más facil estendillar l’emplego de l’aragonés, más que más, en a educación. Tamién sobre educación l’informe cretica a politica que ha feito que nomás 4 mayestros faigan clases d’aragonés y que no pleguen a tot o territorio an que se i fabla. Sobre la educación en catalán l’informe ditz que no ha recibiu información d’as autoridatz sobre alcuerdos con Catalunya pero que o catalán s’amuestra 2-3 horas por semana en as escuelas, a traviés de 45 profesors y con un 89,7% d’alumnos, en o curso 2009-2010.

O Consello d’Europa creye menister a creyación inmediata de l’Academia d’a luenga aragonesa ta codificar, favoreixer consensos ortograficos y a creyacion de diccionarios y ainas que  faigan creixer l’idioma.

En tot caso, muitas d’as referencias que fa l’informe sobre o Consello Superior d’as Luengas u la situgación legal son en standby, como l’informe mesmo reconoix, por a previsión d’una nueva lei que sisquiá considera l’aragonés y o catalán como luengas y que borrará de raso muitos d’os chicotz abances d’a lei d’o 2009.

EL AYUNTAMIENTO DE ZARAGOZA DEBATIRÁ EN EL PRÓXIMO PLENO SI LA CIUDAD SE ADHIERE AL MANIFIESTO DE LA COORDINADORA ARAGÓN TRILINGÜE. – LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA.

EL AYUNTAMIENTO DE ZARAGOZA DEBATIRÁ EN EL PRÓXIMO PLENO SI LA CIUDAD SE ADHIERE AL MANIFIESTO DE LA COORDINADORA ARAGÓN TRILINGÜE.

Premis vila de Pena-roja « Lo finestró del Gràcia.

L’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins convoca el IX Concurs literari de relats curts “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS. MATIES PALLARES”. Els treballs es poden presentar tant en català com en castellà. Primer premi 250 euros i segon premi 150 euros.
L’Ajuntament de Pena-roja convoca també el IX Concurs de pintura “DESIDERI LOMBARTE”. Un premi de 700 euros.
El termini per dipositar les obres finalitzarà el 3 de desembre a l’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins.

Cants i balls per les tres llengües | Mas de Bringuè.

Cants i balls per les tres llengües

Pepín Banzo, Mariano Pirineos i “Jota”

La nit es va presentar esplèndida (25 graus i ni una espira d’aire) i l’espai, acollidor i emblemàtic: la encisadora plaça S. Felipe, al bell mig del casc antic de Saragossa i ben acompanyats per emblemàtiques escultures de Pau Gargallo, matarranyenc universal, del que, malauradament, ningú va fer esment, aprofitant la conjuntura.

La Coordinadora “Aragón Trilingüe” va organitzar, durant les festes del Pilar, lo passat 8 d’octubre, un concert popular titulat “Fent camí per les llengües d’Aragó” per a reivindicar les llengües minoritzades a aquesta regió, on el govern autonòmic PP-PAR vol fins i tot canviar-lis lo nom.

L’acte, presentat per Ignacio López Susín, que exercí de mestre de cerimònies en nom de la Coordinadora, va obrir foc l’imprescindible duet format per Ángel Vergara i Toche Menal, conegut artísticament com La Chaminera. Vergara, notabilíssim i rigorós folklorista i un dels millors músics populars de l´Aragó, va fer una contundent declaració d’intencions abans de mostrar la capacitat musical del grup.

A continuació va arribar el moment de llegir el Manifest, presentat a finals de setembre a Fraga dins de les Jornades “Cinga” . Va ser l’acte més emotiu de la vesprada i el que es va seguir amb més atenció. Era la mitja de les nou i la concurrència va ser la més elevada de la nit. López Susín, va anomenar irònicament la llengua catalana com “la innombrable”. L’humorista Javier Coronas va llegir la part del manifest en castellà, J., el cantant i guitarrista d’ Ixo Rai (que també va presentar la part musical), va fer la lectura en aragonès, i un enèrgic i contundent Tomàs Bosque ho va fer en el nostre català. Hi eren presents alguns personatges públics, sobre tot de l´òrbita de la CHA i alguns integrants  del món de la cultura. També hi era l´ex-viceconseller de Cultura del govern d’Aragó, el socialista Juan José Vázquez.

Es va comptar amb grups musicals d’animació a la mateixa plaça que van aportar un to molt festiu, sobre tot la secció de música i dança de l´Escola Popular de Música i, a l’ escenari, es van succeir les actuacions de Bufacalibos de Biella Nuey, Pepín (Banzo) i Chuanón, Zarrakatralla Folk i Pasatrés, tots excel·lents grups, molt lligats al folklore aragonès. Va tancar l’acte l´únic representant del Rock i de la nostra terra, el grup afincat a Queretes, Ya Babé.

El concert va estar bastant ben organitzat i, malgrat la poca presència de la llengua catalana, el considerem molt positiu per a la normalització aragonesa de la nostra cultura. Esperem que tingui continuïtat els anys vinents i pugui arrelar a les Festes del Pilar. Si s’organitza amb més antelació segurament la presència de la cultura de la Franja serà més representativa.

Ens resta agraïr el treball dels organitzadors i col.laboradors, en especial d´Alberto Celma (coordinador i músic de Zarrakatralla) i de Luismi Bajén (gran folklorista i fundador de Biella Nuey).

La Coordinadora Aragó Trilingüe  es comprometem a continuar el camí amb diverses accions reivindicatives, culturals i festives, per a combatre la ignorància, la intolerància, la involució i la reacció, que vol convertir la nostra  cultura viva en una peça de museu arqueològic.

El PP, en minoría en Calaceite tras dimitir el concejal de Entesa.

Paulí Fontoba (Entesa): “Aquí callen uns i salven el cul dels altres” | Comarques Nord.

Uns dies després que Paulí Fontoba (Entesa per Calaceit) fes oficial la renúncia al càrrec de tinent d’alcalde i trenqués el pacte de govern amb el PP a l’Ajuntament de Calaceit, el regidor republicà va explicar per a Ràdio Matarranya les causes d’aquesta renúncia. Al respecte, Fontoba va dir que “el PP no està sol a l’ajuntament, som dos grups i tenim uns pactes. I aquests pactes estan per a complir-se”. I un d’aquests era “auditar tant la Societat Calaceit Activa, que al mateix temps havia de tancar-se, com tota la legislatura passada”.

Per a Fontoba, es “van trobar greus problemes de gestió que, evidentment, tenen a uns responsables”. S’havia d’auditar “tota la gestió passada, i el PP no està per a fer aquesta feina. I que no diguin que és qüestió de pressupost, sinó que crec que per dalt, per baix o per algun lloc, s’han arribat a acords i aquí callen uns i salven el cul dels altres”. Paulí Fontoba va defensar al respecte que aquest “no és el cas de l’Entesa. Natres som independents i no volem assumir responsabilitats per les males gestions i per les males formes dels grans partits”.

. La defensa per la llengua

A banda de les auditories com també l’actual gestió de la residència municipal, Fontoba va concretar que el compromís i la protecció de la llengua catalana també han marcat el trencament d’aquest pacte de govern. El regidor republicà va recordar que “la cultura s’ha de protegir, i l’hem de protegir contínuament perquè inclús se li està canviant el nom”. Per exemple, “al llibre de festes només van posar ‘Calaceite’, mentre el topònim autèntic del poble s’obvia per a ser substituït per una altra llengua. Natres utilitzem el bilingüisme, però ells només el monolingüisme d’una llengua que no és la nostra”.

Pel que fa al nou període polític que es dibuixa a l’Ajuntament de Calaceit, Fontoba va concretar que “evidentment, quan hi ha una renúncia, hi ha una falta de confiança per part del grup que renuncia. Per tant, canvia el panorama i ara s’hauran de pactar més coses si es volen tirar endavant. Ells ho tenen molt fàcil”, va dir el regidor de Calaceit. “Es poden aliar amb el Partit Socialista, o poden arribar a pactar amb ells o amb natres”. Al respecte, Fontoba va sentenciar que “no sé si serem claus o no” en les decisions, però “sé que aquest ‘un’ ha de tindre un pes i així ho veiem”.

. Respectuosos amb la decisió

Des del grup popular van respectar la decisió presa pel regidor republicà Paulí Fontoba, a la vegada que l’alcalde de Calaceit, Josep Maria Salsench, li va agrair el temps que ha treballat conjuntament amb l’equip de govern. Per la seua banda, la regidora socialista Rosa Doménech va apuntar que “natres no ens volem pronunciar sobre aquesta decisió perquè el pacte entre Esquerra Republicana i el PP el tenien ells i mai l’hem vist”. A la vegada, Doménech va remarcar que “creiem que el mal ja està fet perquè s’ha perdut un any de legislatura” i que “seguirà tot igual” perquè Entesa seguirà donant suport al PP.

ERC de Calaceite critica el déficit de la residencia y la mala situación de sus empleados.

Paulí Fontoba expuso los motivos de su dimisión como teniente de alcalde, que se hizo pública en julio

El pleno del Ayuntamiento de Calaceite celebrado el jueves aireó los motivos por los que el ex teniente de alcalde de izquierdas y catalanista, Paulí Fontoba, rompió su matrimonio político con el grupo municipal popular de José María Salsench, que ahora gobierna en mayoría simple (tiene cuatro de los nueve concejales). Paulí Fontoba, que incluso llegó a ser alcalde en funciones durante unos meses, renunció a ser el segundo de a bordo del Ayuntamiento calaceitano en julio. Entonces, las especulaciones apuntaban al malestar surgido con la nueva ley de Lenguas como causa principal del desacuerdo entre el único concejal que ERC tiene en Aragón y los miembros del Partido Popular. Pero tras la distendida aclaración de Fontoba el jueves quedó claro que la discusión sobre la lengua utilizada en la franja es la punta del iceberg de esta crónica de la ruptura anunciada.

De hecho, fue el cuarto y último motivo que expuso durante la sesión. El primero fue que el grupo municipal popular ha incumplido su promesa de auditar la situación económica del Ayuntamiento. La segunda razón remitía a la inviabilidad de la residencia de ancianos de la localidad. Y la tercera hacía referencia a la poca transparencia del grupo de Salsench, el cual y según Fontoba, «ha escondido información y no ha mostrado lealtad hacia su socio de gobierno».

Pese a las acusaciones de corte político vertidas por el edil de ERC, el punto candente del debate fue la residencia, servicio que está en el foco de las acusaciones entre los tres grupos municipales desde la anterior legislatura. El ex teniente de alcalde sostuvo durante la sesión que el centro es deficitario ‘per se’ y que los trabajadores tienen una sobrecarga laboral que no es admisible en una empresa pública. Según él, «el personal tiene una carga de trabajo muy grande y, si se contratan a más personas para solucionar esto, aumenta el déficit económico del centro. Es una rueda».
Fontoba fermentó un temporal que acabaría emergiendo con la posterior intervención del alcalde. Fue una tormenta política en el salón de plenos que se vio correspondida con una fuerte descarga de lluvia en la calle. Con su ex socio, Salsench hizo una réplica tranquila y sin muestras de nerviosismo. Le respondió que no se había auditado el Ayuntamiento por falta de dinero (el informe cuesta 15.000 euros) y que sus previsiones respecto a la residencia de ancianos son optimistas y auguran una ocupación del cien por cien antes de final de año para invertir la tendencia deficitaria. Con la sobrecarga laboral de los trabajadores, al alcalde se le fue un poco la mano señalando que «tienen suerte de tener trabajo en los tiempos que corren», un comentario que provocó murmullos entre las personas asistentes.
La tensión era sostenible hasta que intervino la tercera en discordia, Rosa Doménech, ex alcaldesa socialista e impulsora de la residencia. Empezó argumentando que el déficit del centro era excesivo, de 80.000 euros en seis meses, muy superior a los 1.500 mensuales que se perdían cuando ella gobernaba. «Le doy la razón a Paulí con el tema del déficit», fue el guiño que la ex alcaldesa calaceitana dedicó al concejal. Por primera vez, Doménech le bailaba el agua al republicano tras un año de acaloradas acusaciones.
Quizá fue porque ahora lo ve con los ojos de alguien que ha encontrado a un nuevo socio para desgastar a José María Salsench o, incluso, para arrebatarle la alcaldía (PP y PSOE empatan a cuatro concejales y ERC tiene la clave de la mayoría absoluta). Fiel a su amistad con el alcalde, Fontoba no entró al trapo y se mostró distante. De hecho, el de ERC aclaró que los motivos de su dimisión eran «políticos y no personales».

Ruina, deuda y público espontáneo

«Este modelo de gestión nos llevará a la ruina», sentenció Rosa Doménech siguiendo con la residencia. Fuera empezó a tronar, y dentro también. «Ahora te explicaré yo eso de la ruina», le espetó el alcalde haciendo referencia a los números heredados de la antigua Corporación socialista. Salsench destapó que la deuda total líquida del Ayuntamiento asciende a 1,2 millones de euros. Dividido entre los habitantes, a cada calaceitano le corresponde un endeudamiento de 1.122 euros. Según el alcalde, pasarán tres legislaturas hasta que el Ayuntamiento pueda sanearse.

Fue entonces cuando se produjo hasta una intervención del público. «¡Aún les parecerá poco!» dijo un señor de la segunda fila en referencia a los socialistas. Rosa Doménech explicó que no les parecía poco, pero que no era todo responsabilidad de su gestión. Y entonces el salón de plenos se quedó a oscuras. El apagón, fruto de la tormenta fuera y quizá dentro, calmó los ánimos y derivó la sesión hacia temas puramente administrativos.

Los entresijos del catalán
«Otra vez con la dichosa lengua» se oyó entre el público durante la sesión del jueves en el Ayuntamiento. Era la voz de una mujer que representa el sentir de parte de la población de la franja, que no quiere ser dividida por motivos de nomenclatura lingüística. El debate sobre este asunto en el Ayuntamiento calaceitano es un recurrente lastre que divide a los partidos pero no a las personas.

De cara a la galería, el Partido Popular de Salsench no se ha posicionado a favor o en contra de ninguna propuesta legislativa, ni de la anterior ley de Lenguas ni de la reforma que plantea la actual consejería de Educación. Sin embargo y todos son conscientes, es difícil que una persona procedente de Tarragona como lo es el actual alcalde llegue a nutrir el malestar surgido con el ‘aragonés oriental’. Él habla catalán (es catalán) y el debate bilingüe de Aragón le queda lejano.
Quizá por este motivo, su ex socio lo veía más reivindicativo en materia lingüística. Según explicó Fontoba ante los asistentes al pleno, los ediles calaceitanos debían haber roto la disciplina de partido para defender el idioma ante los agravios que sufre de la DGA. «Estáis a la orden de vuestro partido y no habéis sido valientes para defender un punto clave en nuestro pacto de gobierno», echó en cara Fontoba a los ediles populares. El republicano tampoco vio con buenos ojos que el programa de fiestas de este año haya sido en castellano. Al contrario de los otros puntos expuestos por el de ERC, el PP municipal no rebatió nada acerca del catalán.

“Eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio”. « Xarxes socials i llengües.

El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).

Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni  només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.

El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.