Cuando el PP y el PAR llamaban catalán al catalán – Aragón – El Periódico de Aragón.

05/05/2013

Hubo un tiempo en que los dirigentes del PAR y los del PP, si bien estos con algún reparo, admitían la realidad trilingüe de Aragón y así llegaron a admitirlo en la legislación autonómica. Entonces supieron discriminar los criterios científicos de los políticos, asumiendo que compartir una lengua –en este caso el catalán– con otras comunidades u otro país no supone la absorción ni la anexión de una por parte de la otra. Fue en la legislatura 1995-1999. Como ahora, el PP gobernaba en coalición con el PAR. Javier Callizo, actual director general de Patrimonio fue consejero de Cultura con el PSOE y en el 2001 presentó un anteproyecto en el que admitía sin complejos las tres lenguas aragonesas.

En marzo de 1999 entraba en vigor la Ley del Patrimonio Cultural Aragonés, en cuyo artículo 4 recogía sin ambages: “El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración”.

Pero Aragón era un poco más Aragón en los 90 y las Cortes elaboraron un dictamen redactado por la comisión especial sobre la política lingüística en Aragón, que no tuvo ningún voto en contra (únicamente la abstención del PP). Ahí se reconocía “la realidad multilingüe de Aragón” en la que junto al castellano, “conviven otras lenguas, que son el catalán y el aragonés, con sus distintas modalidades” y se reconocía la “igualdad de tratamiento legal para las dos lenguas aragonesas minoritarias” y la garantía del “uso y la enseñanza del aragonés y del catalán con arreglo a los criterios de voluntariedad y respeto, de acuerdo con la realidad sociolingüística de Aragón”. Se hizo un plan de toponimia y señalizaciones y se defendió el “apoyo a publicaciones, manifestaciones y medios de comunicación en las lenguas minoritarias”. Asimismo, se instaba a un grupo para la normalización de las lenguas aragonesas.

El PP hizo un voto particular en el que llegó a admitir –de común acuerdo con todos los criterios científicos que ahora vulnera para hilaridad de la comunidad académica internacional y mezclándolo con criterios políticos– que en Aragón se hablaba el “catalán noroccidental empleado en forma de variedades locales diversas”.

El nuevo texto solo admite el aragonés y el ‘aragonés oriental’ – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. I. I. 05/05/2013

La futura Ley de Lenguas puede vulnerar hasta diez normativas – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 05/05/2013

Una coordinadora formada por 14 entidades presentaron esta semana una queja al Justicia de Aragón. Foto: EL PERIÓDICO

• El nuevo texto solo admite el aragonés y el “aragonés oriental”
• Cuando el PP y el PAR llamaban catalán al catalán

Anticonstitucionales, analfabetos y mentirosos | Lo finestró del Gràcia.

(Artícle publicat el divendres 3 de maig a La Comarca d’Alcanyís)

                                                                                         “José Miguel Gràcia*

La Comisión de Enseñanza, Universidad, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón ha aprobado recientemente el Proyecto de Ley de Uso, Protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón (Ley de Lenguas). Esta Comisión está formada sólo por miembros del PP y del PAR, porque los demás grupos —PSOE, CHA e IU— la abandonaron por las disparatadas y demagógicas declaraciones que hizo la coordinadora, María José Ferrando, del PP, y por la imposibilidad de llevar adelante ninguna de las enmiendas que habían presentado.

No dicen la verdad el PP y el PAR, de entrada, porque el proyecto que han aprobado ni protege, ni fomenta el uso de las dos lenguas propias de Aragón, ni de sus modalidades, todo lo contrario, está pensado para hacerlas desaparecer. Tanto es así que se les niega su propio nombre. No dicen la verdad porque el objetivo más importante que tienen es la derogación de la Ley del 2009. Si no existiera dicha Ley, no hubieran osado hacer ninguna otra. Lo dijeron en más de una ocasión durante la campaña electoral y antes de la misma.

Son analfabetos, “lingüísticamente hablando”, porque ¿qué otra cosa se puede decir ante el hecho de ignorar los criterios científicos de todos los académicos, filólogos, lingüistas, escritores, asociaciones culturales, …? Son analfabetos, “lingüísticamente hablando”, porque ni saben, ni pueden, ni quieren proteger realmente el catalán y el aragonés, ni ninguna de sus modalidades. Sólo les haré una pregunta: nos podrían decir cuáles han sido sus asesores técnicos —académicos, filólogos, lingüistas y escritores— de esta nueva ley. Sería muy interesante conocerlos.

Son anticonstitucionales porque no respetan el artículo 3, apartado 2 de la Constitución española que dice. “Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas de acuerdo con sus Estatutos.” Si el Estatuto no declara la cooficialidad de las dos lenguas —catalán y aragonés— es inconstitucional. Son anticonstitucionales también porque la ley que han aprobado tampoco respeta realmente lo que dice el artículo, 3, apartado 3: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.” ¿Dónde está el respeto, si en lugar de denominar a las dos lenguas propias, catalán y aragonés, se les llama en el proyecto de ley que han aprobado: LAPA (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) y LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Si no fuera un escarnio, me pondría a reír indefinidamente.

Y una cosa más para acabar: el Gobierno de Aragón no ha aplicado ni ha desarrollado ni una sola línea de la Ley de Lenguas, aun vigente desde 2009. Miren que decía no hace mucho el portavoz parlamentario del PPC, Enric Millo, en el Parlamento de Cataluña: “un Gobierno que no cumple las leyes ni las sentencias no tiene legitimidad para exigir nada a la ciudadanía”. Se refería a la no consideración del castellano como lengua vehicular en Cataluña. Seguro que el Sr. Millo les habrá dicho a sus compañeros aragoneses que han de establecer en la nueva ley, que el castellano, el catalán y el aragonés sean lenguas vehiculares optativas en Aragón. Ahora si que he empezado a reír: —Ja, ja, ja…

¿Es un delito incumplir las leyes? ¿Son delincuentes los que no las cumplen? ¿Y si es el Gobierno el que no las cumple?”

                                                                            *Economista y escritor”

Sobre el tema a El Periódico avui: notícia 1,      notícia 2,    noticia 3

El repte de «Temps de Franja» | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 9, maig 2013

Cada mes, des de fa 14 anys, es produeix un petit miracle en terres aragoneses. Una revista de vint pàgines veu la llum. Una revista que parla de nosaltres i de les coses que ens ocupen (i preocupen). Per si això no fóra prou, resulta que està escrita en la llengua més demonitzada d’Aragó, la mateixa que, segons les tàctiques del poder uniformitzador, ja hauria d’haver quedat relegada a un ús oral residual i domèstic. Mai escrit (ja heu vist les fotos de les pancartes que criden «Parlat, no escrit!»).
Però el dimoni la deu saber ben llarga, perquè les llibreries són farcides d’obres escrites en aquest idioma que alguns voldrien indigne. I, cada mes, un bell grapat de col·laboradors es preocupen d’omplir de contingut aquests fulls. L’esforç és molt gran: n’hi ha que es queden pel camí, d’altres que consideren que la revista és avorrida —i ni tan sols intenten aportar allò que hi troben a faltar. Hi ha tantes històries com lectors i col·laboradors. Tant me fa. Quan, als voltants del 20 de cada mes, l’Isa m’envia l’arxiu, no puc fer més que donar gràcies a tots els que han fet l’esforç de confeccionar el material; sense rebre res a canvi —alguns fins i tot sense la satisfacció de veure publicada la seua col·laboració. Ho repeteixo: és un miracle. No sé el que durarà. En aquests moments tot sembla ensulsiar-se sense remei, s’acaba el combustible per a tothom. Malgrat tot, les paraules catalanes d’aquesta revista aragonesa segueixen articulant missatges. És el somni que en Josep Galan va fer realitat a base de lligar voluntats i despertar entusiasmes i complicitats. Ara, passats gairebé vuit anys de la seva mort, Temps de Franja continua endavant amb tots els reptes oberts. Reptes que hem de ser capaços de seguir superant.
(Acabo de llegir l’Heraldo i m’han agafat ganes d’escriure aquesta glossa. Disculpeu.)

Premis literaris d’Aragó: un absolut fracàs | Lo finestró del Gràcia.

Han estat declatats deserts els premis literaris d’Aragó, Miguel Labordeta, en castellà i l’Arnal Cavero-Guillem Nicolau en “llengua —ben estudiada i acceptada per tothom— aragonesa prepirenaica, pirenaica, oriental amb totes les variants territorials, comarcals, locals i familiars d’Aragó, segons queden establertes en els tractats de lingüística, avalats pel PP-PAR i producte de la ignorància, de la ideologia dretana i de la mala llet”

“La patacada ha estat monumental i evidencia el fracàs sense pal·liatius d’una fórmula impossible. La nova orientació que li han donat aquest any als premis Miguel Labordeta i Arnal Cavero-Guillem Nicolau ha certificat la seua defunció” Aquestes paraules no són meues, són d’un article de Mariano García, publicat a l’Heraldo del dia u de maig. Només s’hi han presentat dues obres per al Miguel Labordeta, abans es presentaven unes 150, i dues més per l’altre premi en “llengua indiscriptible”. La manca de qualitat ha quedat ben demostrada. Al jurat d’aquest premi últim no ho hi havia cap membre amb representació del català.

Ara bé, aquest fracàs es converteix en un èxit per al PP-PAR. El seu objectiu era carregar-se els premis i ho han aconseguit. Els premis corresponents al 2013 no cal que es convoquin. Podria dimitir el Sr. Vadillo i encara estalviaria més el govern d’Aragó.

Nogara organiza as XX Chornadas d’as luengas d’Aragón | Arredol.

L’Asociación Cultural Nogara – Religada organiza dende iste sabado 4 as XX Chornadas d’as luengas d’Aragón. Mientres seis diyas se reflexionará y debatirá sobre as problematicas d’as luengas minorizatas y más que más sobre l’aragonés y o catalán. Tamién i serán presents de diferents trazas atras luengas como as charradas en Bolivia y Senegal, l’asturiano u o vasco.

As chornadas prencipiarán o sabado 4 con un maitín d’actividatz variadas ta toda la familia. Dende as 11, en o CMA Las Armas de Zaragoza, bi habrá palotiaus, bailes, muestra d’asociacions u una chiqueta clase d’aragonés en a carrera, entre atras cosas. Ixa mesma tardi, a partir d’as 20, tres collas de mosica serán os encargaus de menar l’inte más boriner d’as chornadas. La Vidriera Irreverente, de Zaragoza, presentará as suyas cantas comprometidas y reivindicativas. Vietato Pensare plegan dende Deusto (País Vasco) con letras en euskera y castellano. Rematará o concierto Prau, colla que canta de raso en aragonés y que ganó o premio t’a millor canta en luenga aragonesa en os zaguers premios d’a mosica aragonesa.

As chornadas continarán a partir d’o lunes con Chorche Paniello, qui charrará sobre a “Experiencia d’o primer centro lingüistico feito en Aragón“. O martes Jorge Arbués, Fernando Romanos y Chusé Raúl Usón presentarán o libro “Tradiciones, constumbres y lengua en Fuencalderas”. O miercols se prochectará “Gartxot“, un largometrache d’animación en euskera subtitulau en aragonés por Fernando Romanos y Chabi Lozano, con a presencia de  Asisko y Mikel, guionistas y directors d’a obra. O chueves ye o turno d’atras luengas minoritarias en Aragón, con representants de l’Asociación Zarabene (Senegal) y l’Asociación Cultural Raíces Andinas de Bolivia. As chornadas rematarán con a charrada de Carlos Pulgar, representant d’a “Xunta pola esfensa de la llingua asturiana” qui charrará sobre l’asturiano. Todas as charradas se ferán en o Centro Joaquín Roncal (C/ Sant Braulio 5-7) y a dentrada ye de baldes.

L’Asociación Nogara ha quiesto antimás remerar que iste ye un d’os “piors intes en as zaguers anyadas ta l’aragonés y o catalán, a lo menos, en lo politico”. “L’actual gubierno PP-PAR preba d’eliminar os pocos trangos enta debant que heba feito a Lei de Luengas encara vivhent y lo fa, antimás dende una postura fundament politica y ideyolochica, deixando a un costau qualsiquier aspecto tecnico, scientifico, social u filolochico”, dicen dende l’asociación. “Cenyos como fusionar os premios Arnal Cavero y Guillem Nicolau son una faltada t’a dignidat d’os fablants en as dos luengas”, adhiben.

El Punt Avui – Notícia: La Franja, RIP.

Antoni Brosa Llinares

http://www.rtva.ad/pujat/media/29-04%20estira%20la%20llengua.mp3

El català, a la Franja, gairebé ho té “tot en contra”

>>  Pepa Nogués, tècnica de l’Associació Cultural del Matarranya i professora de català a Vall-de-roures, explica que la població de la Franja de Ponent veu amb “molta indignació i molta preocupació” el procés d’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó, que suprimeix el nom de català i que impedeix desplegar l’antiga llei que, per exemple, obria la porta a la presència del català a l’ensenyament. Explica que seguiran treballant per mantenir la llengua, que s’acosta a un procés de substitució lingüística preocupant i normalitzar una situació en què el català entra a l’escola com a llengua estrangera.

Descarregueu el programa a través d’aquest enllaç:

http://www.rtva.ad/pujat/media/29-04%20estira%20la%20llengua.mp3

facebook.com/estiralallengua

@estiralallengua

La setmana passada, la comissió de de cultura del parlament de l’Aragó va aprovar el projecte de la nova llei de llengües. Aquest text, quan s’aprovi, revocarà la llei vigent fins ara, aprovat per socialistes i aragonesistes, que tot i que no aportava gaires novetats en aquesta qüestió, reconeixia l’existència del català a l’Aragó. Al marge del que pugui acabar comportant aquesta llei, que es veu a venir que bloquejarà qualsevol tipus d’avenç en la normalització legal i d’ús del català, li canvia el nom. De fet, no queda clar si l’anomenen LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) o LAPAPIP (llengua aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca). Una se suposa que és allò que sempre s’ha conegut com a aragonès i l’altra, el que sempre s’ha anomenat català.

Pepa Nogués és tècnica de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i professora de català a l’IES Matarranya de Vall-de-Roures. No té plaça fixa perquè cap llei reconeix l’ensenyament públic i en català. De fet, ensenya el català com a llengua estrangera gràcies a un programa específic de trilingüisme a què s’ha apuntat el centre. Nogués viu aquest procés legal “amb molta indignació i molta preocupació”. Però és optimista i afegeix que “la manera de treballar des de l’ASCUMA i de moltes entitats i organismes de la Franja és treballar en positiu, estar amatents a la llei i intentar que estes coses no puguen passar. No hem de perdre de vista el treball del dia a dia perquè no canviarà”.

I és aquesta feina constant el que impedeix, de moment, que el català defalleixi. Nogués recorda que, “segons les estadístiques, és el lloc amb un ús oral de la llengua més elevat”. Concreta que, segons les darreres estadístiques, del 2003 i del 2005, l’us era d’un 95% de la població. “Això ha baixat una mica. Ara hem tingut immigració procedent d’altres països que aprèn castellà perquè la gent del territori els aconsella que aprenguin castellà donada la baixa autoestima que hi ha a la llengua pròpia”. Tot i així, diu, segura de si mateixa, que “tot el que sentiràs pel carrer serà català” però no treu que “passa per una situació molt dèbil i es pot produir una substitució lingüística”.

I aquí ve la qüestió preocupant: “els nostres fills comencen a parlar castellà amb els amics, que són també de procedència catalanoparlant. Això és una cosa històrica que no havia passat fins ara mai aquí, i que passa perquè la llengua formal [el castellà] cada vegada té més presència perquè la utilitzem al llenguatge escrit a tot arreu i això està afectant la llengua oral”.  Prou gràfic és que Pepa Nogués parla de “llengua formal” per referir-se al castellà, diferenciant-lo del català, que inconscientment defineix com a informal.

Davant d’aquest principi de substitució lingüística, un grup de pares i mestres s’han unit en una associació. L’objectiu és fer, i ja n’han fet força, “activitats per als nens que siguen en català fins a també explicar als seus mestres que aquí hi ha una llengua que és el català i que ells han d’ajudar que els nens valorin la seua llengua pròpia i també a les institucions per anar incentivant que això millori”. I hi ha un altre factor, els professors castellanoparlants que desconeixen la realitat de la Franja i que, a més, es troben que la gent de la terra no els explica que parlen una llengua que es diu català sinó que és “xapurreau”. Pepa Nogués és molt clara: “De feina ne tenim molta perquè se pot dir que quasi tot ho tenim en contra” i afegeix, “tens també tot un sistema que és en castellà i que va molt en detriment de la llengua”.

Nogués explica que la llei que encara és vigent era la primera que reconeixia legalment que el català es parla a l’Aragó. Diu que des de l’inici de l’autonomisme, des del 1984 hi havia hagut reconeixements, per exemple, dins la llei de patrimoni o a d’educació, tot i que sense la paraula “català”. Amb la llei que ara es tramita, diu que “seguirem en una situació en precari”. I tan precari com haver d’ensenyar la llengua pròpia del territori com a llengua estrangera. “El que interessa és que els xiquets han de poder aprendre la seua llengua. Com que no hi ha un marc legal, hem de buscar una via i aquesta n’és una”.

D’aquesta manera, la realitat de l’ensenyament del català a la franja és aquesta. Hi ha escoles que s’han atès a un pla d’ensenyament trilingüe, amb ensenyament en castellà, català i anglès. A primària, poden tenir una assignatura optativa d’entre una i tres hores setmanals de català i el centre, per impartir-la, ha de rebre peticions de pares. És una opció possible des del 1983: “Després de l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó es va poder fer molta cosa i han passat trenta anys i no hem pogut avançar”. Pel que fa als instituts, “la nova llei no deixa lloc per impartir la llengua pròpia i cada institut busca la seua manera”. Així, a Vall-de-roures, és una assignatura optativa de primer a quart d’ESO. De fet, saber català és vist com una oportunitat per, el dia de demà, poder anar a estudiar a les universitats catalanes i valencianes.

Malgrat la qualitat de matèria optativa, Nogués explica que l’ensenyament del català té un seguiment majoritari. A primària, gairebé el 100% dels estudiants l’escullen. A secundària hi ha dificultats i depèn de cada centre. Diu que a la zona de fraga majoritàriament no s’ofereix com a optativa sinó que és una assignatura més i la poden escollir sense haver de renunciar a cap altra assignatura, de manera que el 100% dels alumnes hi estudien català. Al Matarranya explica que s’hi ha implantat més tard i que es va augmentat progressivament la quota d’estudiants que l’escullen, però amb l’obstacle que, per escollir-la, han de renunciar a altres matèries.

Tot i així, a la Franja de Ponent hi ha molta gent compromesa amb la defensa de la llengua que és molt activa. De fet, sense anar més lluny, només cal veure el gran nombre d’activitats que s’han fet per Sant Jordi o l’organització d’un curs gratuït de català per adults, que inclou la preparació per anar als exàmens de nivell de valencià. Mentrestant, el 9 de maig, el parlament aragonès aprovarà la nova llei de llengües, que ens posa l’etiqueta pintoresca però denigrant de LAPAPIP.

Andorra la Vella, 1 de maig del 2013

Queixa al Justícia per la situació de les Llengües d’Aragó | Mas de Bringuè.

L’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón, i membres de la coordinadora “Aragó Trilingüe” lliuren una queixa a la seu d’aquesta institució en defensa  de l’aragonès i el català.   (De surda a dreta: Emilio Gastón, Antoni Bengochea, Bitoria Rivero, Miguel Martínez Tomey,  Alberto Celma, Mario Sasot i Nacho López Susín)

El passat dimars, 30 d’abril a la tarda,  un grup de representants de la Coordinadora “Aragó Trilingüe”, acompanyats de l’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón Sanz, es van reunir amb el titular d’aquesta institució, Fernando García de Vicente, per fer-li lliurament d’una queixa per la situació de paràlisi en què es troba el desenvolupament i aplicació de la Llei 10/2009, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com pel retrocés en el reconeixement i protecció del català i l’aragonès com a llengües pròpies de la Comunitat que suposa la Llei presentada pel govern davant les Corts d’Aragó i que es troba en tràmit parlamentari.

Després del lliurament de l’escrit de queixa al registre, el Justícia mantingué un distesa i franca conversa de més de dues hores amb Gastón i els representants de la Coordinadora, acompanyat de la seua assessora en temes estatutuaris i lingúístics, Itziar Ochoa. Durant la reunió, García  de Vicente posà l’accent en estacà  la necessitat de buscar punts de consens entre els partidaris de l’actual Llei de Llengües i els de la futura Llei i va mostrar la seva disposició a plantejar a l’actual govern PP-PAR la possibilitat d’ampliar l’actual Projecte de Llei en alguns punts  com la possibilitat d’aprenentatge de les llengües pròpies a tot el territori aragonès i l’admissió d’escrits en aquestes llengües per part de les diferents administracions autonòmiques. Fins i tot comentaren la possibilitat de sugerir al govern PP-PAR la possibilitat d’establir dues seccions diferents a la possible Acadèmia Aragonesa de la Llengua. El problema és que si una secció seria la de l’Aragonès, quin nom tendria l’altra? Aquí és on es va atascar la qüestió, perquè des de la Institució que té que defendre els drets de (tots?) els aragonesos, es veia com a “molt problemàtic” intentar mantenir el nom de català com a definició de les “parles d’ús predominant a l’Aragonès Oriental”.

Contra la paràlisi i el negacionisme

En l’informe de queixa presentat al Justícia d’Aragó, els membres de la Coordinadora “Aragó Trilingüe •”, que agrupa 14 entitats que treballen pel reconeixement i conservació d’aquestes dues llengües, denuncien la paràlisi i l’incompliment de terminis en el desenvolupament de la Llei de Llengües aprovada en la passada legislatura, el que va provocar la dimissió del president del Consell Superior de Llengües d’Aragó i l’informe desfavorable al nou Projecte de Llei per part d’aquest organisme i del Consell Escolar d’Aragó. Respecte al nou Projecte de Llei presentat pel Govern PP-PAR a les Corts d’Aragó, els signants de la queixa consideren que aquest “nega l’existència de les dues llengües minoritàries (aragonès i català) que reconeix la ciència romanística internacional i els organismes internacionals com el Consell d’Europa o la UNESCO “. Finalment, el document adverteix del “perjudici irreversible” que la desprotecció legal i jurídica actual i l’aprovació de la nova Llei puguen causar a les dues llengües minoritàries d’Aragó, “especialment la més desprotegida i feble: l’aragonès”, recordant que «la diversitat lingüística constitueix un patrimoni immaterial d’incalculable valor, la regulació ha de seguir el que estableix la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que forma part del dret intern espanyol des de 2001 “. La Coordinadora “Aragó Trilingüe” està actualment integrada per les següents entitats: Consello d’a Fabla Aragonesa, Rolde d’Estudis Aragonesos, Associació Cultural Matarranya, Ligallo de Fablans Saragossa, Chunta Aragonesista, Centre d’Estudis Ribagorçans, Sindicat Obrer Aragonès-Sindicat d’ Treballadors d’Aragó, Institut d’Estudis del Baix Cinca, AC Sant Severo, Federació de Ligallos de Fablans, Iniciativa Cultural de la Franja, AC Biella Nuei, A. Estrela i Societat Cultural Aladrada.

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 | Xarxes socials i llengües.

Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.

Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats:  I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).

PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN

• Legislatura: VIII
• Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012 
• Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
• Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)   Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107 
• Informe de Ponencia pendiente
• Dictamen de la Comisión pendiente
• En Tramitación

Via Juan Pablo Martínez

Si vols escoltar-la, s’metrà avui a les 18h i es pot sentir per internet a http://www.rtva.ad/pujat/media/ESTIRA%20LA%20LLENGUA.%2029-04-2013.mp3

Fixeu-tos que l’Heraldo no ….

Fixeu-tos que l’Heraldo no ha fet menció del penúltim tràmit de la nova Llei de llengües! http://www.heraldo.es/index.php/mod.global/mem.buscador …