Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Dominio público » Un bodrio de ley para no nombrar las cosas por su nombre.

Que el Partido Popular tiene un problema con las lenguas que no son el castellano parece ya una obviedad. Son demasiados ejemplos. Ya no sorprende que un partido que en Catalunya hace bandera de “la libertad para elegir la lengua curricular”, en otros territorios como Balears, el País Valencià o Aragón suprima esta misma libertad y la niegue para cualquiera que no tenga como lengua inicial el castellano.

En Aragón el Partido Popular da un paso más. Aliado con el PAR, el partido que más años lleva en el gobierno aragonés en coaliciones con PSOE y PP, ha decidido revocar la ley que se aprobó en 2009. Esta era una ley en la que se reconocían derechos mínimos y que después de mucho prometer aprobó el socialista catalanohablante Marcelino Iglesias junto con CHA. Esta ley, absolutamente de mínimos, será borrada del mapa para que PP y PAR aprueben una nueva norma que no es de uso de las lenguas sino de las no lenguas.

Puestos a suprimir derechos, libertades y patrimonio cultural, el gobierno aragonés ha decidido que no está de más suprimir también el nombre de las lenguas. Así que los aragoneses que hablan aragonés (alrededor de unos 20.000) y los que hablan catalán (unos 42.000), han visto que sus lenguas ahora tienen acrónimos por nombre. El aragonés, en este bodrio de ley que se aprueba el jueves en Cortes, pasa a denominarse Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica.

El catalán, una de las obsesiones de los populares, ahora se llama Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental. O sea, como ha corrido estos días por las redes sociales, ahora los aragoneses que no sólo hablan castellano hablan LAPAPYP y LAPAO. Un ataque más contra la diversidad cultural y lingüística de un país en la que durante siglos el aragonés y el catalán fueron las lenguas principales en la Corte y el pueblo y a las que las políticas educativas y culturales han ido arrinconando, marginando y ahora, por obra y gracia de Luisa Fernanda Rudi, quieren directamente asesinar.

Porque la ley que presenta la consejera de Cultura aragonesa Dolores Serrat (catalana, para más señas, de Ripoll) elimina cualquier derecho educativo, de representación y cultural de los hablantes de aragonés y catalán. La ley obliga a que todos los pueblos tengan su topónimo en castellano, aunque voluntariamente puedan añadir el tradicional. La ley impide que el aragonés y el catalán tengan presencia sistemática en los medios de comunicación públicos. Impide que ambas dos lenguas puedan ser curriculares, o que se puedan usar para enseñar en las aulas. La ley, en resumen, impone una realidad lingüística castellanohablante que en muchos lugares de Aragón no es la real.

Y luego, hablan de imposiciones, cuando la imposición de una imposibilidad, la de desarrollar una vida en la lengua materna patrimonio cultural de Aragón y de muchos aragoneses, es la que marca esta ley de no-lenguas. Esta ley que va contra la Carta Europea de las Lenguas Minorizadas, contra la advertencia directa del Consejo de Europa para mantener al menos la ley anterior de 2009. También va contra las recomendaciones de la UNESCO para el aragonés, una de las lenguas con más peligro de desaparición de Europa y el catalán en Aragón, e incluso contra la Carta de los Derechos Humanos y contra la propia Constitución Española. Una ley que aprobará el gobierno de Aragón y que niega a los aragonesohablantes y a los catalanohablantes, aragoneses igual que los castellanohablantes, sus derechos, todos, incluso el derecho de que su lengua sea nombrada por el nombre que tiene y no por el capricho de los políticos que se pasan por el forro a la comunidad científica.

Petición | Paralización de la reforma de la Ley de Lenguas del Gobierno de Aragón | Change.org.

Petición dirigida a: Luisa Fernanda Rudi Úbeda

 

Paralización de la reforma de la Ley de Lenguas del Gobierno de Aragón

El Gobierno aragonés, apoyado por PP y Partido Aragonés, ha propuesto una nueva ley de lenguas según la cual el catalán se denominará ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO) y el aragonés se conocerá como ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). Esto lleva a una situación absurda donde con criterios políticos, y no científicos, se cambia la denominación de las lenguas oficiales de Aragón que tradicionalmente se conocen como aragonés y catalán.

Para:
Luisa Fernanda Rudi Úbeda, Presidenta del Gobierno de Aragón
Los aqui firmantes pedimos la paralización de la reforma de la Ley de Lenguas del Gobierno de Aragón. Creemos que el proyecto de Ley no atiende a criterios científicos sino políticos y crea un conflicto donde nunca antes lo ha habido. Las lenguas oficiales de Aragón, como así las define la Ley 10/2009, son el castellano, el catalán y el aragonés (sin necesidad de nuevas denominaciones).

Atentamente,
[Tu nombre]

 

El Govern ni entiende ni comparte la ley de lenguas de Aragón.

Homs subraya que el gobierno que preside Rudi “pretende imponer una realidad a través de una normativa”

Política | 07/05/2013 – 14:23h | Última actualización: 07/05/2013 – 17:08h

El Govern ni entiende ni comparte la ley de lenguas de Aragón

La popular Luisa Fernanda Rudi, durante su intervención en la segunda sesión del debate de investidura como presidenta de la Comunidad Efe / Javier Cebollada

Barcelona. (Redacción).- El portavoz del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, ha intentado no entrar en polémica con el gobierno aragonés tras conocerse que la nueva ley de lenguas de esta comunidad va a cambiar la denominación del catalán que se habla en la zona oriental por el acrónimo LAPAO (Lengua aragonesa propia del área oriental).

Sin embargo, Homs ha remarcado que el ejecutivo catalán “ni entiende ni comparte” la iniciativa del gobierno que preside Luisa Fernanda Rudi al considerar que “es una vía que pretende imponer una realidad a través de una normativa”.

Homs ha subrayado que “la realidad es tozuda” y que “la convivencia lingüística” en la Franja es buena. Por ello, el portavoz considera que es “una forma de distinguirse totalmente innecesaria” y que introduce “elementos de conflicto potencial”.

La cámara parlamentaria de Aragón votará este jueves la ley de lenguas que da al catalán el nombre de lengua aragonesa propia del área oriental (LAPAO) y al aragonés, lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (LAPAPYP). La normativa se aprobará previsiblemente con los votos del Partido Popular y del Partido Aragonés. El resto de grupos que integran la cámara (PSOE, CHA y IU) acabaron abandonando la comisión en que se tramitaba el proyecto por falta de acuerdo.

El Punt Avui – Notícia: El Parlament en bloc defensa que a la Franja es parla català.

 

Aragó votarà aquest dijous denominar “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO)” al català

 

CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP apunten a la intencionalitat política i falta de sentit comú del govern aragonès

 

Turull ironitza sobre “com anomenaran a partir d’ara al castellà que es parla a l’Aragó”

 

 

Una sessió del Parlament Foto: JOSEP LOSADA.

 

Tots els grups parlamentaris catalans han defensat aquest dimarts des de la sala de premsa del Parlament que la llengua que es parla a la Franja de Ponent és el català. Una “obvietat” que no seria notícia si no fos perquè el Parlament aragonès votarà aquest dijous, a proposta del govern de la regió, una iniciativa per canviar la llei de llengües i denominar “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO)” al català. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP han assegurat que es tracta d’una decisió amb “clara voluntarietat política” i amb “manca de sentit comú”.

El vicesecretari d’Acció Política del PP català, Enric Millo, ha assenyalat que, personalment, creu que el que es parla en aquesta zona d’Aragó “és català amb una variant”, però ha rebutjat entrar a valorar la decisió del govern aragonès de canviar-li el nom .

Des de les files de Ciutadans, el seu portaveu, Jordi Cañas, també ha considerat una mica ridícul el debat ja que filològicament “ningú dubta que el que es parla a la Franja és català”.

El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha considerat “irrellevant” com s’anomeni la llengua que es parli a la franja perquè seguirà sent català i, segons ha dit, un canvi de nom no canviarà la realitat lingüística.

El portaveu adjunt d’ERC a la Cambra, Oriol Amorós, ha carregat contra el PP per atacar el català “tant com pot sempre que pot”, i ha sostingut que el canvi de denominació no respon a ignorància sinó a mala fe.

La coordinadora nacional d’ICV i portaveu d’ICV-EUiA, Dolors Camats, ha emplaçat el govern a obrir diàleg amb el govern d’Aragó perquè “torni el sentit comú” i es preservi cosa que, segons ha dit, és patrimoni de tots.

El líder de CiU a la Cambra, Jordi Turull, ha considerat molt greu que es prengui una decisió “sense rigor científic ni acadèmic”, i ha apel·lat a que s’imposi el sentit comú i no es modifiqui la denominació del català de la Franja. Turull ha ironitzat sobre “com anomenaran a partir d’ara al castellà que es parla a l’Aragó”.

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha criticat la decisió de l’executiu aragonès perquè és “una ofensa i una ofensiva contra els drets dels catalanoparlants” de la Franja ja que els redueix a tribu folklòrica.

 

 

Darrera actualització ( Dimarts, 7 de maig del 2013 21:33 )

O rete se fa la mofla d’as denominacions de LAPAO y LAPAPYP t’o catalán y l’aragonés | Arredol<%2

Twitter / natxosorolla: LAPAO Trending Topic a Fraga, ….

LAPAO Trending Topic a Fraga, Terres de l’Ebre, Saragossa i Barcelona!

 

Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar – Opinió contundent – VilaWeb.

La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va

Carles Terès

Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.

Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua

 

 

governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.

 

I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.

Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.

 

A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.

 

 

 

Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya

 

(Opinió recollida via telefònica)

Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar – Opinió contundent – VilaWeb.

 

Carles Terès

Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.

 

Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua

La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.

 

I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.

Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.

 

A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.

 

 

 

Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya

 

(Opinió recollida via telefònica)

Twitter / natxosorolla: LAPAO Trending Topic a Fraga, ….

LAPAO Trending Topic a Fraga, Terres de l’Ebre, Saragossa i Barcelona!

Twitter / Mireiagalindo: MAPA (Mapa Aragonés Propio ….

MAPA (Mapa Aragonés Propio de Aragón).

Aragó votarà aquest dijous que el català s’anomeni LAPAO.

La Llei de llengües a BarcelonaTV i a l’IEC | Xarxes socials i llengües.

Dijous 9 de maig s’eradicarà el català i l’aragonès de la Llei de llengües d’Aragó, amb el vot de PP i PAR. És per això que el tema està prenent rellevància en mitjans i internet. “Keep calm and speak LAPAO“.

Avui dilluns 6 de maig participaré a BarcelonaTV en l’Informatiu (22h), on dedicaran un espai per a interessar-se sobre la situació del català i l’aragonès. L’entrevista és prevista a les 22.15h, i es podrà veure per Internet.

Dimecres 8 de maig la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la Taula rodona: «L’ofensiva contra el català» on participarem Joan Melià, Miquel Àngel Pradilla, Natxo Sorolla i Marina Solís analitzant la situació a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja i a Catalunya (Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, 19 hores, Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i Cercle XXI).

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe | Arredol.

Cultura da una subvención ta un libro en una luenga que no existe

L’aduya de 500 euros se concede t’a publicación d’un libro en “aragonés oriental”, nombre inventau por asociacions contrarias a lo catalán ta clamar a ista luenga

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

Dolores Serrat ye a consellera de Cultura (Foto: D.Ch.A.)

O Departamento de Educación, Universidat, Cultura y Esporte d’o Gubierno ha feito publicas en o BOA (Boletín Oficial d’Aragón) d’iste miercols as aduyas que concede lo gubierno en una subvención ta asociacions y fundacions. Entre ellas, una truca especialment lo ficacio, en estar concedida t’a publicación d’o libro “Antolochía Lliteraria en Aragonés Oriental II” por una valura de 500 euros a favor de l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, con siede en Altorricón (El Torricó, en catalán). “Aragonés oriental” ye o nombre que fa servir ista y atras asociacions, por un regular integradas en a FACAO (Federación d’Asociacions Cultural de Aragón Oriental), a lo catalán charrau en a Francha catalonofona d’Aragón.

A subvención, que a convocatoria suya estió publicada en o BOA de 20 d’aviento de l’anyada pasada, yera ta “actividatz culturals organizadas por asociacions y fundacions, siempre que l’intrés, repercusión y influyencia d’as mesmas supere a demba local y comarcal y incida u sobrepase a demba de toda la Comunidat”. O primer d’os criterios d’adchudicación yera o “intrés cultural, social, artistico y innovador d’o prochecto”.

Chunta Aragonesista, de boca d’a suya portavoz en Cortes Nieves Ibeas, ha calificau de “ilegalidat partidista” ista subvención y ha remerau que ista subvención incumple a Lei de luengas encara vichent, que sí que reconoix a l’aragonés y a lo catalán como luengas d’Aragón. “Que cultura diga que no tien diners ta cosa pero si que en trobe ta promocionar a las entidatz afins a lo PP y o PAR que niegan que en Aragón se charre catalán responde de traza esclatera a intreses partidistas y brenca culturals”, ha afirmau.

Ista noticia plega bellas semanas dimpués d’a polemica surtida con as declaracions de María José Ferrando, diputada d’o PP, qui charró d’uns hipoteticos presupuestos multimillonarios en caso d’aprebar as esmiendas de PSOE, CHA y IU t’a lei de no luengas presentada por o gubierno. Ixas parolas estioron amplament refusadas por os tres partius y por Puyalón de Cuchas y se demandó a suya dimisión.

Contina asinas a politica d’o gubierno de negar a existencia de l’aragonés y o catalán como luengas propias aragonesas diferenciadas entre sí y con o castellano. Atra mida en a mesma endrecera estió l’achuntar os dos premios Arnal Cavero y Guillén Nicolau, que dica l’anyada pasada premiaban obras en aragonés y catalán respectivament, en un unico premio que se dará estianyo por primer vegada.

Todas istas politicas son estadas criticadas por o mundo academico y scientifico y por os partius d’a oposición. Manimenos, a Plataforma No Hablamos Catalán y a FACAO sí que han aplaudiu as politicas d’o PP y o PAR, con prou goi. De feito o luengache y a terminolochía emplegaus por a consellería, a propia consellera Dolores Serrat y o director cheneral de cultural Humberto Vadillo, coinciden a soben con istos.

El bilingüisme del PP-PAR deixarà sense drets a milers d’aragoneses/os | Puyalón de Cuchas.

El 26 d’abril era el dia en què PP-PAR canviarien oficialment els dos noms de les llengües minoritàries d’Aragó. “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO)” per referir-se al català, i “Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP)” per cridar l’aragonès. L’anunci i presentació de la nova llei de llengües ha col · locat al govern aragonès en la banda dels ridículs més absoluts de la comunitat científica mundial.

Quan el 9 maig la majoria PP-PAR votin a les Corts, el català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó i un altre dret se’ns haurà estat robat. Aquesta vegada sense cap excusa econòmica, malgrat els intents de confusió populistes de M º Jose Ferrando, amb l’ocupació dels “pinganillos”, eina quotidiana del seu treball a Brussel · les.

Puyalón de Cuchas no pot entendre com aquests mateixos partits ja s’han encarregat d’acabar amb els tradicionals premis Arnal Cavero (aragonès) i Guillén Nicolau (català) de literatura, unificant i desacreditándolos fins a quedar deserts. Ni fins i tot els mitjans més afins com Heraldo sabien com entendre la decisió.

Mitjans aquests, per altra banda, que ja van obrint camí des de fa alguns mesos, intentant assimilar la lluita pels drets lingüístics, el multilingüisme, o l’ensenyament en una altra llengua que no sigui el castellà, en una lluita pels drets en pro de un bilingüisme forà anglès-castellà, francès o alemany. Puyalón de Cuchas vol denunciar que l’única finalitat d’aquesta obsessió és la de tancar el debat de l’ensenyament en llengües minoritzades a l’Estat espanyol. L’anunci, dia sense altre, del nou Pla de Bilingüisme del Govern d’Aragó, l’aparició de les APA s en una lluita per aquest ensenyament públic bilingüe forana, i la publicació d’aquesta notícies en mitjans no molt habituaus a això, en són bona prova d’ això.

Des de sectors polítics com Puyalón de Cuchas portem anys defensant els avantatges d’aquest sistema. Tanmateix, mentre els mitjans oficials ens van acostumant insistentment a aquesta nova situació bilingüe, des de sectors de l’esquerra i / o lluita treballadora també s’ha obert un debat, que ja crèiem ho havien tancat. Per les mateixes dates que les Corts d’Aragó votaran i aprovaran la negació del català i aragonès, CGT organitza un Congrés sobre el bilingüisme a Saragossa.

Puyalón de Cuchas sempre serà a favor del multilingüisme, per descomptat, no anem a descobrir ara els beneficis d’aquest sistema. Discutits durant segles per l’espanyolisme. Però un multilingüisme respectuós amb les denominacions internacionals i acadèmica, on l’administració ha d’assegurar la disponibilitat lingüística i on l’alfabetització general del sistema educatiu sigui almenys en la llengua materna d’aquests pobles al llarg de segles.

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a l’Aragó aquesta setmana – VilaWeb.

Dijous es votarà la polèmica nova llei de llengües imposada pel Partit Popular

El català i l’aragonès són a un pas de deixar de ser reconeguts a l’Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d’Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que serà aprovada amb tota probabilitat tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partido Aragonés (PAR).

La nova llei pràcticament esborra tant el català com l’aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l’administració. D’una banda, l’aprovació d’aquesta llei implica la derogació de l’anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO); i, l’aragonès, ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.

Aquesta llei, propugnada per la presidenta d’Aragó, Luisa Fernández Rudí, juntament am b consellera d’Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer i va viure la infantesa a Ripoll, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l’oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consensos. Aquesta rapidesa en l’aprovació de la llei contrasta mab la tramitació de l’anterior llei, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar de ser avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

Luisa Fernández Rudí, presidenta d’Aragó.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.