Natxo Sorolla, sociolingüista, i Ramon Sistac, professor de dialectologia de la UdL, desqualifiquen l’intent del govern aragonès de rebatejar el nom del català per LAPAO a la Franja de Ponent.
Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales – Libertad Digital.
La comunidad de Aragón ha excluido de sus lenguas oficiales el catalán, que habla un 5 por ciento de los aragoneses, en una ley del Gobierno autonómico aprobada este jueves con el objetivo de reconocer todas las hablas aragonesas y y que ha irritado a los nacionalistas.
Desde hoy, y en virtud de un acuerdo plenario aprobado por las Cortes de Aragón, la población aragonesa que usaba un dialecto del catalán como su vehículo natural de comunicación hablará, según la denominación de la nueva norma, una “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaicas y prepirenaicas”.
La nueva Ley de uso, protección, promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias, que ha salido adelante con los votos del gobierno del PP y PAR, elimina la denominación de catalán y reconoce las modalidades lingüísticas de dos zonas de Aragón: la hablada en las áreas pirenaicas y prepirenaicas y la propia del área oriental de la comunidad autónoma. Con la aprobación de esta ley, queda derogada la anterior normativa, aprobada en 2009, que fijaba el aragonés y el catalán como lenguas propias de la comunidad.
La diputada del Partido Popular (PP) María José Ferrando, coordinadora de la ponencia de la Ley de lenguas que quedó diluida por el abandono de CHA, PSOE e IU, ha defendido la nueva norma en aras de proteger “los intereses de los aragoneses”.
Ha explicado que la totalidad de las enmiendas presentadas por la oposición -73 PSOE, 53 de CHA y 42 de IU- han sido rechazadas, por “sentido común”, ya que la aplicación de todas ellas conllevaría un gasto total de “cerca de 39 millones de euros“. “Rotular los 5.000 kilómetros de carretas sólo en carteles y flechas direccionales costaría 7,5 millones”, ha apuntado.
Además de evitar este “despilfarro”, lo que “no es un tema menor”, ha precisado que esta normativa protege al 5 por ciento de aragoneses que no habla castellano, sino que utilizan expresiones de la tierra, por lo que se ha elaborado según “un criterio social y cultural”.
Ferrando, por otro lado, ha destacado que la nueva Ley de de Lenguas atiende al Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y La Rioja y su intención es distinguir las hablas aragonesas. Así, han explicado que al este de Aragón los hablantes de los distintos dialectos llaman a su lengua fragatí, tamaritá o maellá y no catalán “para afianzar su sentimiento aragonés”.
Por su parte, la diputada del PAR María Herrero, en representación de su grupo, ha defendido esta nueva ley con un sabor “agridulce”, al ver que no cuenta con el apoyo de la Cámara. En este sentido, ha afirmado que no fractura a Aragón en dos bloques, como sí hacía, a su juicio, la anterior que “nació mal y mal creció”, sino que habla de la “lengua aragonesa del norte y la lengua aragonesa del este”.
“No somos anticatalanistas, somos aragonesistas”, ha manifestado Herrero, entre los aplausos de una veintena de miembros de la plataforma “NO hablamos catalán” que han seguido el debate.
En cambio, la oposición ha calificado de “ridículo absoluto” la aprobación de esta ley, que fija como lengua propia de Aragón la “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”, que ellos han reducido con sus siglas, “Lapao”, y la “Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaicas y prepirenaicas”, que han decidido reducir a “Lapapyp”, término que no aparece en la nueva norma. Afirman, además, que la ley carece de “rigor académico”.
Mireu el vídeo: ‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’ – VilaWeb.
Contundent intervenció de la portaveu de la Chunta Aragonesista a les Corts de l’Aragó contra la llei de llengües
‘Començaré parlant en aragonès, en homenatge a la nostra llengua pròpia i privativa de l’Aragó recordant, com ja saben ses senyories, que a les corts privatives de l’Aragó fins al segle XVI s’hi parlava en aragonès i que a les corts generals de la corona s’hi parlava català.’ Aquest és el començament de la intervenció que ha fet a les Corts de l’Aragó la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas, que ha dit que avui era un dia trist per a la història de l’Aragó i s’ha mostrat indignada per l’impuls del govern del PP de Luisa Fernanda Rudi a la llei de llengües, que deixa de reconèixer el català i l’aragonès.
‘Som la riota. No hi ha res que s’aguanti. LAPAO. Doncs amb LAPAO es queden. I tot això per no anomenar el català? Aquest és el problema que tenen? Aquesta és l’única obsessió que tenen’, ha dit Ibeas.
I ha avisat: ‘Avui les nostres llengües minoritàries són més minoritzades, són en un retrocés històric i són en un procés més gran de fragmentació dialectal. I l’aragonès, sense una mínima protecció, es morirà.’
Més informació:
Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès
Entrevista a Alfredo Sancho, batlle de Benavarri: ‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
La nova llei de llengües de l’Aragó vulnera la constitució espanyola i acords europeus
Redacció Actualitzat a les 13:25 h 10/05/2013
La LAPAO no és una llengua. Així ho mantenen polítics i experts catalans, a banda dels milers de ciutadans que s’hi han manifestat al respecte des de les xarxes socials. I el govern aragonès hi està d’acord. Un dia després que el Parlament de l’Aragó aprovés “la nova denominació per a la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental“, la consellera d’Educació i Cultura, Dolores Serrat, ha negat que el “lapao” sigui una denominació oficial de les diverses modalitats lingüístiques utilitzades pels habitants de la Franja Oriental aragonesa. És més, acusa l’oposició i els partits catalanistes d’haver-s’ho inventat.
“A l’Aragó -ha volgut explicar Serrat- parlem una gran varietat de llengües i nosaltres teníem el compromís electoral de resoldre aquest tema, sense prohibir ni imposar res, i la intromissió de Catalunya ens sembla intolerable“.
La consellera afirma que al text legal aprovat per les Corts de l’Aragó no es parla de “lapao” ni de “lapapyp” i denuncia que l’ús “amb sorna” de l’acrònim “lapao” per part dels partits catalanistes i dels grups de l’oposició suposa una “manca de respecte” a l’Aragó que no respon a la realitat del que reflecteix la nova llei.
En aquest sentit, Serrat ha explicat que la llei pretenia acabar amb la cooficialitat “fictícia” de l’aragonès i el català que havia “imposat” l’anterior llei. A més, ha insistit que cada territori del país ha d’ordenar el seu propi patrimoni lingüístic, amb “respecte” cap a la resta i sense permetre “pressions”.
“Que vagin i preguntin què es parla a la Vall d’Aran, o al País Valencià o a Mallorca”, ha suggerit Serrat.
El govern i el Parlament rebutgen de forma unànime anomenar LAPAO el català de la Franja.
Redacció Actualitzat a les 12:21 h 08/05/2013 Rebuig frontal del govern i tot el Parlament a la nova llei aragonesa de llengües, que s’aprovarà aquest dijous i que anomenarà el català de la Franja “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, LAPAO.
Tant l’executiu Mas com tots els partits polítics catalans, inclosos el PPC i Ciutadans, lamenten la decisió. CiU ha demanat “sentit comú”, ERC ha parlat de “mala fe”, el PSC considera que tot plegat només obeeix a motius polítics i Iniciativa vol impulsar una declaració sobre la unitat de la llengua.
El president del grup de CiU, Jordi Turull, ha ironitzat sobre el canvi de nomenclatura i s’ha demanat “com anomenaran a partir d’ara el castellà que es parla a Aragó”, mentre que el portaveu adjunt dels republicans, Oriol Amorós, ha arribat a qualificar la llei d’“atac a la diversitat lingüística”. Per la seva part, el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, ha admès que hi ha una intencionalitat política al darrere del projecte de llei, però ha subratllat que la realitat lingüística no canvia en funció del nom. “Tots estem d’acord que el català també el parlen a la Franja i com li vulgui dir és irrellevant”, ha assegurat. Pel que fa a la portaveu d’ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha afirmat que la decisió del govern aragonès està “fora de lloc”. El diputat de la CUP Quim Arrufat ha carregat contra la decisió del govern aragonès, acusant-lo de “reduir a una tribu folklòrica els catalanoparlants”.
Millo i Cañas, també
Pel que fa al PP de Catalunya, el portaveu del grup, Enric Millo, ha dit que és evident que el que es parla en aquell territori és català: “Per mi, el que es parla allà està molt clar. Tothom ho sap”. Aquesta opinió la comparteix Ciutadans. El portaveu parlamentari de C’s, Jordi Cañas, ha volgut ser molt clar a l’hora de rebutjar la decisió del govern aragonès. “Hi ha conceptes que han de ser definits pels filòlegs. I ningú filològicament té dubtes que l’idioma que es parla a la Franja és català”, ha sentenciat.
Tot i això, Cañas ha comparat la situació de Catalunya amb la d’Aragó i s’ha queixat de la política lingüística que s’hi fa. “Desgraciadament vivim en un país on hi ha política lingüística. La patim a Catalunya i sembla que alguns la van iniciar i la continuen al govern d’Aragó.
L’opinió experta
D’altra banda, el director de l’àrea de llengua del Centre d’Estudis Ribagorçans i professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, ha afirmat a “El matí de Catalunya Ràdio” que el canvi de nom només busca anul·lar la personalitat del català.
Per això, Sistac ha afegit que la mesura és un despropòsit, i que busca despersonalitzar la llengua, tot i que ha insistit que la mesura no tindrà conseqüències reals.
Finalment, el professor també ha negat qualsevol imposició i ha explicat: “Actualment a les escoles de la Franja s’estudia català fora de l’horari normal i de manera voluntària. Una altra qüestió és que la immensa majoria de la població escolar, voluntàriament, en fa. Suposo que aquí és on pica i on cou.”
Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès – VilaWeb.
La llengua que es parla a la Franja de Ponent ja no es diu oficialment català. El Parlament aragonès tira endavant la nova denominació: LAPAO. El Parlament d’Aragó ha aprovat la nova llei de llengües, que estableix que el català que es parla a la Franja és la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” i que l’aragonès és la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, és a dir: LAPAPYP.
El text ha tirat endavant tal com estava previst amb els vots a favor del PP i el PAR, el Partit Aragonès Regionalista, mentre que la resta de formacions hi han votat en contra perquè ho troben un insult a la intel·ligència.
El castellà no canvia de nom
La llei evita dir les coses pel seu nom en el cas del català, tal com han denunciat de manera unànime el Parlament i el govern de Catalunya, cosa que significa la derogació automàtica, un cop aprovada, de la llei vigent fins ara, que reconeixia el català i l’aragonès com a llengües pròpies. Ara bé, la nova llei no diu res sobre com s’ha d’anomenar el castellà.
Tramitació polèmica
La polèmica ha acompanyat la tramitació d’aquesta llei, no només per motius de fons, sinó també de forma. El PP no ha acceptat cap de les 170 esmenes dels partits de l’oposició, que van acabar abandonant la comissió parlamentària.
PSOE, CHA i Esquerra Unida consideren que aquesta nova llei respon a motius ideològics i en cap cas a criteris científics o lingüístics.
L’opinió experta
El director de l’àrea de llengua del Centre d’Estudis Ribagorçans i professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, afirmava dimecres a “El matí de Catalunya Ràdio” que la llei és un despropòsit i que el canvi de nom només busca anul·lar la personalitat del català i despersonalitzar la llengua. El filòleg recordava que a les escoles de la Franja actualment el català s’estudia fora de l’horari normal i de manera voluntària, per la qual cosa ningú pot parlar de cap imposició. “Una altra qüestió és que la immensa majoria de la població escolar, voluntàriament, en fa. Suposo que aquí és on pica i on cou”, va concloure.
La CUP parla en LAPAO i Mas ho entén “tot”
El dia abans de l’aprovació de la llei, el portaveu de la CUP, David Fernàndez, i el president Mas van ironitzar al Parlament sobre la nova denominació del català a la Franja que ha impulsat el govern d’Aragó. El diputat de la CUP va alertar que parlaria “en LAPAO” i, en acabar la seva intervenció, Mas se’n va felicitar, en el mateix to irònic: “He aconseguit entendre-l’hi tot.”
‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’ – VilaWeb.
Entrevista al batlle de Benavarri, Alfredo Sancho, sobre la llei de llengües que aprova avui el govern aragonès
‘Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants de la Franja de Ponent’ i una ‘gasòfia’. Així defineix la llei de llengües aragonesa –que s’aprova avui– el batlle de Benavarri (Ribagorça), Alfredo Sancho. Tot i que és castellanoparlant, d’ençà que va aparèixer l’avantprojecte de llei del govern hi ha plantat cara juntament amb més ajuntaments de la Franja. En aquesta entrevista, avisa que el català pot acabar desapareixent i que s’ha volgut fer ‘igual que els blavers al País Valencià’.
—Fa un any, els municipis de la Franja vau fer front comú contra el projecte de llei de llengües.
—Vam fer front comú quan es va guanyar la moció del Consell Escolar de l’Aragó contra l’avantprojecte, per manifestar-nos contra la llei i també per defensar el català a l’IES Graus. Què ha passat en aquest temps? Que el corró ha funcionat: a l’IES Graus ja no s’hi fa català. I el projecte del govern va entrar a les corts a la tardor sense tenir en compte cap de les consideracions del Consell Escolar. Se n’ha fet un cas nul. La llei és una gasòfia, una vilesa. Un atemptat contra la llengua i el patrimoni dels habitants d’aquesta zona.
—La situació de la llengua ja era delicada. I hem passat d’una llei tova a una que desprotegeix el català, el menysprea i li’n nega el nom…
—S’havia aprovat una llei de mínims la legislatura passada, sí. Reconeixia la realitat trilingüe de l’Aragó, i permetia de fer petites passes perquè cadascú adaptés la seva situació particular a la nova llei. Però després d’aprovar-la es va canviar el govern i tot es va aturar i es va boicotar. El nou govern ho va aturar en sec.
—Quines conseqüències tindrà, a la pràctica, aquesta llei?
—Ui, bona pregunta. La consellera de Cultura ens ha dit que es podrà continuar impartint català. Però, és clar, es dirà ‘català’? O en diran ‘LAPAO’? Continuarem certificant amb la Generalitat el nivell C? O què farem? Hi ha tot un seguit d’interrogants damunt la tala. Ella diu que no hi haurà cap problema, però el fet és que durant aquest any ja no s’ha pogut fer català a tercer i quart d’ESO a l’IES Graus. A banda, per a la gent, no sé si tindrà més incidència: la gent que parla català el continuarà parlant, i els qui no, no. Pel que fa al foment de l’ús del català, dependrà de la sensibilitat de cada ajuntament i de les dificultats que tinguem, tant pel que fa a la llengua com per la qüestió econòmica, que, encara que no ho sembli, influeix.
—Si cada vegada és més absent de les escoles i hi ha menys possibilitats d’aprendre’l, encara perillarà més?
—Sí, i pot passar que acabi desapareixent. Si a l’ensenyament no es protegeix la llengua i no se’n fomenta i es continua oferint l’opció d’aprendre’l, al final tot serà en castellà. Passarà un temps, no sé quant, però al final els límits de frontera administratius seran els que marcaran la llengua. Perquè la realitat s’imposa.
—És difícil de plantar cara a la llei? Tenen poc marge de maniobra els consells escolars?
—Pràcticament gens. A tot estirar, es podria intentar com a activitat extraescolar. Però en un moment com aquest, amb una situació econòmica com la que tenim, tothom va carregat. S’ajunta tot. És la millor excusa per a liquidar unes quantes coses de cop.
—Des dels ajuntaments de la Franja, teniu pensat fer alguna cosa?
—Encara no n’hem parlat. La gent té tants fronts oberts! Supressió d’oficines comarcals agràries, de cursos escolars, de professorat de la comarca, de l’oficina d’ocupació… Hi ha la sensació que t’envesteixen per totes bandes. Cada dia fem protestes! No ens aturarem i lluitarem tant com calgui, però tenim davant una muntanya gegant. I una qüestió molt important: la llengua, tradicionalment, es fa servir per despistar-nos i desviar l’atenció. Això a la resta de l’Aragó els importa un rave! Ni ho entenen. Aquí estem sols en la lluita contra els elements.
—A la Franja sí que deu haver-hi força unanimitat contra la llei…
—Sí, però precisament a la Franja és també on hi ha els grups d’on han sortit les iniciatives per fulminar el català. Això cal tenir-ho clar. Diverses associacions, reunides en la FACAO, han fet tant com han pogut perquè això passés. Sense aquests grups, no crec que existís aquest projecte de llei. Són gent de la Franja que insisteixen que no parlem català, sinó benavarrès, etc.
—Com fan alguns a les Illes i al País Valencià?
—Sí. Han volgut fer igual que els blavers al País Valencià. Si allà van aconseguir que el català es digués ‘valencià’, aquí ara volen que es digui ‘LAPAO’. I justament els qui defensen que es parli ‘benavarrès’ i diuen que la llei donarà més capacitat i respectarà la llengua són els qui no fan res, i la volen deixar morir.
—Per què aquesta obsessió per la llengua, que ratlla l’odi?
—És una qüestió de veïnatge. A vegades, des de totes dues bandes s’han fet coses que no ajudaven. I a la Franja hi ha hagut un sentiment anticatalà que ha portat a aquestes iniciatives. En comptes de veure-ho com una situació normal i cultural, ho han portat al terreny polític i als budells. Han posat els budells damunt la taula en comptes del cervell, i això posa fi a l’entesa, al raonament i a la lògica. De fet, algú ha aportat cap document científic que digui que la llengua de la Franja no és català? No. Tots diuen que és català. Però no ha servit de res. Aquesta nova llei no té cap mena de rigor, però igualment s’aprovarà.
COMUNICAT DE PREMSA
Convergència Democràtica de la Franja (CDF) fem públic el nostre enèrgic desacord, quant a la imminent aprovació del Projecte que Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, manifestant que:
És per tot això que CDF mostra el seu absolut menyspreu a aquesta proposta de llei que supedita la realitat lingüística de la Franja a criteris polítics basats en l’anticatalanisme i en la voluntat de confrontació, des de la més radical irresponsabilitat política.
La Franja, 7 de maig de 2013
Per a més informació, contacteu amb la Secretaria de Comunicació de CDF.
Què en pensen al Matarranya.
http://www.324.cat/video/4568311/Que-en-pensen-al-Matarranya
Manifest de les associacions de la Franja contra la Lley de Llengües del PP-PAR | Mas de Bringuè.
Manifest contra la Ll. de Ll. (preteu aquí per a llegir lo Manifest)
Així queda el mapa lingüístic d’Aragó amb la nova Llei
L’assalt contra el català i el control de la perifèria – Editorial – VilaWeb.
Les corts aragoneses van consumar ahir l’atac legal contra el català i l’aragonès. La nostra llengua i la llengua privativa de l’Aragó han quedat completament despullades de tot suport legal i encara ridiculitzades amb l’ús d’aquests acrònims, tot això del LAPAO, que tanta fortuna han fet. És un atac contra el conjunt de la llengua catalana, però també un símptoma de por: munten barricades per provar d’impedir el contagi.
Entendre això és molt important. L’atac és contra tots els catalanoparlants. No únicament contra els de la Franja. La solidaritat entre els parlants de la llengua no ha de conèixer fronteres ni pot reconèixer gradacions. És el conjunt de la comunitat lingüística, que hi ha de respondre d’una manera directa i contundent.
Però, dit això, és evident que hi ha alguna cosa més. El batlle de Benavarri deia ahir a VilaWeb que el govern aragonès feia com havien fet els blavers al País Valencià. I això és cert. Però la pregunta que cal fer-se és per quin motiu ara?
Si agafem un mapa de la llengua catalana observarem una situació que difícilment podem passar per alt. Hi ha l’Alguer, Catalunya Nord i Andorra, que tenen situacions pròpies i peculiars. Hi ha el Principat, assetjat també, però que té les condicions per a resoldre els problemes lingüístics, gràcies a la independència. I la resta del territori, totes les terres sotmeses a l’estat espanyol excepte el Principat, viu per primera vegada en la història un atac coordinat i unificat contra la llengua, que es caracteritza per la voluntat de trencar-la i dividir-la.
No crec que siga casual, això, i pense que té una relació clara amb el procés d’independència de Catalunya.
És veritat que al País Valencià, autèntic punt clau del procés, la idea de negar que català i valencià siguen la mateixa llengua té una persistència més gran. Fa més anys que hi ha gent que ho intenta, amb èxit molt desigual. Però a les Illes és un fenomen completament nou, deixant de banda el gonellisme més folclòric. I a l’Aragó no s’havia vist mai, tampoc.
L’estat vol reduir la cultura i la llengua catalanes al Principat, perquè sap que després de la Catalunya independent la unitat de la llengua és la gran clau que obre la porta del retrobament. I per això, coordinadament i usant la mateixa tècnica, precisament ara vol negar la catalanitat de la llengua que es parla fora del Principat, de la manera més agressiva possible: negant-ne el nom, negant-ne la gramàtica unificada i trencant-ne el mercat cultural.
Potser Espanya s’ha resignat a perdre Catalunya i comença a mirar de no perdre la resta de la zona catalanoparlant. Però, com sempre, s’equivoquen. I en compte de la seducció usen la imposició, fins i tot a costa del ridícul. I això, ben mirat, podria ser, també, un símptoma enlluernador.
Fa bells anyos, en un acto d’homenache que se feba a Pandicosa, qui ye agora delegau d’o gubierno espanyol en Aragón y allora candidato a ser president d’Aragón, Gustavo Alcalde, d’o PP, preguntaba a qui recibiba l’homenache “si el dialecto en qué había hablado era de la zona”. L’homenacheau heba feito parti d’a suya charrada en aragonés, en l’aragonés d’a Val de Tena, y o candidato a gubernar Aragón no conoixeba a luenga, sisquiá lo soniu que en feba.
A realidat plurilingüe d’un país como Aragón trepuza con o desconoiximiento absoluto d’ista realidat por muitos atros aragoneses, mesmo d’os politicos que se suposa que han de gubernar. Allora en 2007 Alcalde no ganó as eleccions, y que estió trigau como presidente, Marcelino Iglesias, catalanofablant, aproveitó os zaguers anyos d’a suya zaguera lechislatura t’aprebar una lei de luengas de menimos que reconoixeba a unidat de cadaguna d’as tres luengas fabladas en o país y os dreitos alazetals d’os suyos fablants. Dreito a l’amostranza en catalán, en aragonés en as suyas zonas historicas y en bellas capitals de redolada, dreito a charrar con as administracions en a suya luenga, dreito a retular os toponimos en a luenga tradicional, dreito a la presencia en os meyos de comunicación publicos. Una lei de menimos pero que a lo menos ubriba un espacio d’asperanza a os catalanofablants y os aragonesofablants, una d’as luengas con más periglo de morir, sin un organismo oficial que aduye a a os criterios de normalización, sin presencia dillá d’a aqueferada y activa sociedat civil que l’ha feito pervivir contra l’odio, o disprecio y as prebatinas t’amagar-la d’as politicas publicas.
Manimenos qui desconoixe y quiere continar desconoixendo a realidat d’os 45000 fablants d’o catalán y d’os 20.000 de l’aragonés, qui se piensa que Aragón ye un país monolingüe en castellán, qui encara fa mofla quan siente charrar aragonés, ha plegau en o gubierno y ha decidiu amortar y enterrar a lei encara sin desembolicar ta fer una mofla más. Qui demanda igualdat de dreitos a os castellanofablants en atros territorios (que ya en tienen), niega iste mesmo tractamient a os aragonesofablants. Por negar, negan o nombre d’as luengas. Un nombre que no fa guaire encara acceptaban y que agora han decidiu amagar en un circunloquio ridiculo y absurdo, un espantallo. Agora qui charramos aragonés charraremos LAPAPYP, achiquindo a luenga a un espacio y lo que ye más grieu encara, esbafando cualsiquier minima posibilidat de normalizar y legalizar y amostrar a luenga que ubriba a lei d’antis.
Pero os aragoneses, os aragoneses que fablamos aragonés (y os que fablan catalán tamién) hemos feito pervivir ista luenga sin de leis. Hemos feito diarios, videos, revistas, comics, teatro, hemos aprendiu y amostrau a luenga en asociacions, en escuelas…Mesmo hemos creyau tres grafias diferents ta escribir-la, pero iste ye un atro tema. L’aragonés pervivirá encara que os antiaragoneses que mos gubiernan preben d’acotolar-la. Como dica agora. Que una buena lei guarancia millor a pervivencia d’una luenga ye más que platero. Prou que a Unesco creye que o refirme publico ye alazetal ta o desembolique d’una luenga. Pero que con o sin lei l’aragonés pervivirá ye cosa nomás que d’os suyos fablants. Lis empentaremos atra vegada a fer una lei millor que reconoixa as luengas y os dreitos d’os suyos fablants. Mos carranyaremos con qui no ha feito posible por desembolicar una lei que ya yera aprebada. Continaremos demandando os nuestros dreitos, prou que sí. Pero, sobre tot, hemos de fer posible que l’aragonés siga fablau, leyiu, conoixiu, normalizau y viviu. Son chenocidas culturals, u preban de ser-lo, pero ye a-saber-lo d’important que por o suyo bien y por o nuestro, no lis deixemos ser-lo, fablando, creyando, vivindo y comunicando en ista polida luenga que os aragonesos hemos trayiu t’o mundo y que tien parolas tan achustadas ta definir a qui aprebará a lei de no-luengas como carnuz, ababol u borde.
Jorge Romance és periodista i editor del diari aragonès Arredol.
Podeu trobar la traducció en català ací.
‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’ – VilaWeb.
Les Corts de l’Aragó consumen l’agressió al català i l’aragonès
Les Corts de l’Aragó van aprovar ahir amb els vots del PP i el PAR la nova llei de llengües, que menysprea el català i l’aragonès i elimina el reconeixement que tenien. La ‘llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó’, tot i que tingui aquest títol, deixa sense protecció administrativa el català i l’aragonès, als quals nega el nom i tot.
D’una banda, deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que hi mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. D’una altra banda, substitueix els noms del català i l’aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO) i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.
Intervencions en un ple encès
‘Començaré parlant en aragonès, en homenatge a la nostra llengua pròpia i privativa de l’Aragó recordant, com ja saben ses senyories, que a les corts privatives de l’Aragó fins al segle XVI s’hi parlava en aragonès i que a les corts generals de la corona s’hi parlava català.’ Aquest va ser el començament de la intervenció a les Corts de l’Aragó de la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas, que va dir que era un dia trist per a la història de l’Aragó i es va mostrar indignada per l’impuls del govern del PP de Luisa Fernanda Rudi a la llei de llengües.
‘Som la riota. No hi ha res que s’aguanti. LAPAO. Doncs amb LAPAO es queden. I tot això per no anomenar el català? Aquest és el problema que tenen? Aquesta és l’única obsessió que tenen’, va dir Ibeas.
I va avisar: ‘Avui les nostres llengües minoritàries són més minoritzades, són en un retrocés històric i són en un procés més gran de fragmentació dialectal. I l’aragonès, sense una mínima protecció, es morirà.’
Més crítiques
La llei també va ser criticada per l’oposició i el Consell Escolar de l’Aragó, però el govern del PP va ignorar tota veu contrària, i la va aprovar sense consens. Aquesta aprovació tan ràpida contrasta amb la tramitació de la llei anterior, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar d’avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va emetre ahir un comunicat contra la nova llei. Hi avisava que la confusió sobre el nom de les llengües, ‘deliberada o no, és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional’.
També els grups del Parlament de Catalunya han defensat aquesta setmana que la llengua de la Franja de Ponent és el català. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, a més, han assegurat que es tracta d’una decisió amb ‘clara voluntat política’ i amb ‘manca de sentit comú’.
‘A la Franja han fet igual com els blavers al País Valencià’. Entrevista al batlle de Benavarri, Alfredo Sancho,
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
La nova llei de llengües de l’Aragó vulnera la constitució espanyola i acords europeus
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
