La Diputació de Lleida rebutja el LAPAO amb el vot en contra del PPC.

És la primera gran institució que oficialitza el seu rebuig a la nova llei de l’Aragó

23/05/2013 17:23h

La Xarxa

Play

Ple a la Diputació de Lleida

La Diputació de Lleida ha aprovat una declaració institucional per demanar al govern aragonès que rectifiqui la decisió d’anomenar LAPAO al català que es parla a la Franja de Ponent. El Partit Popular és l’única formació que s’hi ha oposat i ha al·legat que la corporació no és competent per jutjar els acords d’altres comunitats autònomes.

L’ens supramunicipal, que ha defensat la unitat de la llengua catalana, és la primera gran institució que es posiciona oficialment en contra de la llei de llengües de l’Aragó.

El PP hi ha votat en contra tot i acceptar que a la zona oriental de l’Aragó “es parla català”.

Los alcaldes del Aragón oriental, contra la ley de lenguas.

La reunión, promovida por la alcaldesa de Mequinenza, Magdalena Godía, contará además con la presencia de técnicos y profesores universitarios.

Los alcaldes del Aragón oriental, contra la ley de lenguas.

La reunión, promovida por la alcaldesa de Mequinenza, Magdalena Godía, contará además con la presencia de técnicos y profesores universitarios.

Els parlants d’aragonès a Catalunya, contra la nova llei de llengües – VilaWeb.

L’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó, que canvia el nom del català i l’aragonès i deixa del tot desprotegits tots dos idiomes, continua suscitant crítiques. El grup de parlants d’aragonès O Corrinche, lligat al Centre Aragonès de Barcelona, acaba de publicar un manifest (en català i en aragonès) en què es denuncia la ‘llei grollera que eludeix els noms científics de les llengües que es parlen a l’Aragó’.

La vintena de signants inicials del manifest ‘Sobre les llengües de l’Aragó’, membres d’un grup de parlants i estudiants de la llengua aragonesa a Barcelona, expressen irònicament ‘la gratitud al govern de la sevillana presidenta de l’Aragó i de la catalana consellera d’Educació i Cultura’ de la seva comunitat d’origen perquè, ‘gràcies a la seva ineptitud política, han aconseguit posar el nom de la llengua, una de les més amenaçades d’Europa, en diaris de tot el planeta, i han fet conèixer la patètica situació en què es troba i la violació contínua de la constitució espanyola del 1978, allà on diu que les llengües seran oficials als seus territoris i gaudiran d’una especial protecció’.

‘Com a parlants de l’aragonès’, conclouen, ‘esperem que les autoritats europees prenguin les mesures necessàries per protegir la nostra realitat cultural i que les altes institucions de l’estat es posin en marxa per fer complir la constitució i atorguin una oficialitat que esperem des de fa ja més de tres dècades.’

Presidente del Matarraña: “¿Qué somos, una reserva como la de los indios?”.

Maribel S. Timoneda/ La ley de lenguas y la polémica surgida a raiz de la indefinición de la misma con respecto a la denominación del catalán hablado en la zona oriental de Aragón  (catalán occidental desde la perspectiva catalana), que la nueva ley denomina Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) no ha dejado indiferente a los alcaldes del Matarraña. Uno de los más críticos con ella es el alcalde de Peñarroya de Tastavins y presidente de la Comarca del Matarraña, Francisco Esteve (PAR), quien reivindica el trato igualitario para todos los aragoneses “hablen la lengua que hablen, porque así está escrito en el Estatuto de Autonomía”.

Esteve lamenta que con la nueva Ley de Lenguas “los hablantes hemos quedado confinados en un reducto, han marcado unas lineas en un mapa y han dejado escrito que dentro de ese territorio se puede usar el idioma para dirigirnos a la administración, pero que fuera no. ¿Qué somos, una reserva como la de los indios?”, se preguntaba el alcalde y presidente comarcal.

“Respeto como hablantes”

Para Esteve, lo de menos es cómo pase a denominarse el idioma. “La gente del Matarraña sabe muy bien lo que habla”, dijo, e insinuó que “si la polémica se ha encauzado por ahí es precisamente porque se ha hecho a propósito, porque se busca dividir, cuando el problema es que ni esta ley ni la anterior nos respetaba como hablantes; sólo queremos que nos traten igual en todo Aragón, no sólo aquí”. Aún con todo, afirmó, “la nueva denominación del catalán en Aragón es innombrable, una vergüenza”, y a su juicio “lo que pasará es que nuestra lengua se irá perdiendo, nuestros hijos se castellanizarán y un día tendremos que llamarla lapao, porque no sabremos lo que hablamos”.

—

Más información en la edición impresa
FUENTE: Diario de Teruel, www.diariodeteruel.es

Temps de Franja digital 9.

“Ens entenem, però tu parles català i jo aragonès oriental” | RAC1.

Audio:http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/130513_Luis_Gascon.mp3 Descarrega-te’l “Ens entenem, però tu parles català i jo aragonès oriental” 13/05/2013

“Ens entenem, però a l’Aragó no parlem el mateix idioma”, ha assegurat el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO). Luis Gascón creu que el català i l’aragonés oriental són llengües diferents. Ho atribueix a un interès polític “elevat per l’independentisme”, i una frisança dels catalans per “envair La Franja”. Ara bé, creu que l’idioma que es parla a l’Aragó i a Buenos Aires “és el mateix: el castellà”.

En una entrevista a El món a RAC1, el president de la Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, Luis Gascón, ha dit que:

– “Ni hablo catalán ni hablo castellano. Hablo chaupurriau o aragonés oriental. No hablo otra cosa. A parte del castellano, lógicamente.”

– “Desde mi punto de vista el chapurriau no tiene nada que ver con el catalán. Debería ser al revés.”

– “Yo les entiendo perfectamente. Hablo Codoñerao. Li puc parlar com parlem a La Codonyera. Fa 25 anys que he estat alcalde de Valderobles i mai havíem parlat en català. Jo tinc 59 anys, i mai he parlat català. Respectant la gramàtica catalana, i la molta estima que tinc als catalans, i qui vulgui aprendre català a l’escola, que ho aprengui.”

– “Potser els ignorants són vostès. L’única ignorància és no voler consentir que el Regne d’Aragó hi era abans que el Comtat de Catalunya. Confonen a tot Espanya. Aviat ens faran creure que hi era abans el Regne de Catalunya que el Comtat d’Aragó. A mi no m’entra això!”

– “Jo no em faig cap embolic amb la història. Ningú la pot tergiversar.”

– “Per què han de dir que parlem català d’Aragó? Els aragonesos ho som de ‘pura cepa’.”

– “En 59 anys que tinc a La Codonyera mai, mai fins fa al voltant de 25 anys, des que estem en democràcia, a la Franja s’havia dit que aquí parlàvem en català.”

– “Per què ha de ser així com diu vostè?.No ha sigut mai el català. Ho és per l’expansió de l’independentisme. No hi ha un altre problema.”

– “Ens entenem perfectament però no és el mateix.”

– “Ens entenem amb la mateixa llengua, però en gramàtica no parlem la mateixa llengua ni molt menys.”

– “Cada filòleg diu una cosa diferent. Els científics no es posen d’acord.”

– “A València i a Mallorca hi ha hagut un problema ‘d’ordeno y mando’ polític, però la gramàtica és el català. Hi ha agrupacions de Balears que ens donen l’enhorabona per tenir la gosadia per dir la llengua pel seu nom: ni lapao, ni lapapyp, ni la polla, que s’han tret ara de la màniga”.

– “Per què he de fer un ridícul jo? Vostès són qui fan el ridícul.”

– “Vostès voldrien que l’Aragó Oriental formés part de Catalunya. Però, per què? No és invent meu. Això jo ho he llegit.”

– “Penso que si l’Aragó és capaç de formar la seva acadèmia, lèxic i vocabulari, per què no han de parlar com parlem aquí?”

– “A l’Aragó es parla castellà.”

– “No fem anticatalanisme.”

– “La llengua que es parla a la Codonyera és diferent de la d’Arnes. És distinta però hi ha molta diferència amb el vocabulari.”

– “La llengua que es parla a Buenos Aires és la mateixa que a l’Aragó, el castellà”.

– “El 94% dels parlants són aragonesos de ‘pura cepa’ que parlen en castellà. La resta parlem en una altra llengua i no estem d’acord que se’ns digui que parlem en català. Ara el Govern de l’Aragó ha de ‘treure a colació’ com escriure i fer una acadèmia en aquesta llengua.”

– “Jo no sóc historiador ni filòleg, però és el que em diuen els filòlegs d’aquí.”

– “Com a bona persona he volgut participar en un debat, però no em poden atacar. Entre tots hem fet una labor per arribar fins aquí. I vull denunciar que els acrònims que s’han fet servir com a lapao o lapapyp que si la polla no s’ha parlat en cap lloc.”

– “És terrible que l’esquerra ens hagi fet mofa d’aquestes coses.”

CHA quiere llevar al Tribunal Constitucional la nueva ley de Lenguas de Aragón.

ZARAGOZA, 14 May. (EUROPA PRESS) –

   Chunta Aragonesista (CHA) ha anunciado su intención de llevar al Tribunal Constitucional (TC) la Ley de uso, protección, promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, conocida como la nueva ley de Lenguas, aprobada el jueves pasado en el pleno del Parlamento aragonés y que sustituye a la de 2009.

   El presidente de CHA, José Luis Soro, ha explicado en rueda de prensa que la formación ha encargado formalmente este martes al diputado de esta formación en el Congreso por La Izquierda de Aragón, Chesús Yuste, que consiga sumar a su firma la de otros 49 parlamentarios para poder presentar un recurso de inconstitucionalidad contra la citada ley.

Soro ha asegurado que hay “argumentos jurídicos suficientes” para acudir al TC, ya que la nueva norma “vulnera” la Carta Europea de Lenguas Regionales y Minoritarias, que “forma parte del bloque de constitucionalidad” del Estado español.

El presidente de CHA ha comparecido acompañado de Yuste, así como de la portavoz de esta formación en las Cortes, Nieves Ibeas; el secretario general del partido, Juan Martín, y el responsable de la Secretaría de Identidad de CHA, Alberto Celma.

Por su parte, Chesús Yuste ha estimado que si se traslada la votación del pasado jueves en el Parlamento aragonés –con el voto del PP y el PAR a favor de la ley y de PSOE, CHA e IU en contra– a los grupos homónimos en la Cámara nacional y se añade a los grupos catalanes “se duplica” la cifra de las 50 firmas necesarias para presentar el recurso por lo que espera que “no haya problema”.

Al respecto, Soro ha comentado que su objetivo es conseguir convencer “a cuantos más diputados mejor”, para que “impere la razón y la cordura” y se protejan “los derechos lingüísticos de los aragoneses”. El recurso se podrá presentar en el plazo de tres meses una vez que se publique la nueva ley en el Boletín Oficial de Aragón (BOA).

ECCE HOMO LINGÜÍSTICO

Soro ha estimado que el jueves pasado PP y PAR “hicieron el ridículo, la risa” al aprobar un texto que deja la imagen de Aragón “por los suelos” y hace que la Comunidad “solo sea conocida” por la investigación judicial por corrupción en el municipio de La Muela, la fallida restauración del Ecce Homo de Borja “y ahora por la ley de Lenguas”.

“Éste es un Ecce Homo lingüístico”, ha señalado el presidente de CHA, con la diferencia de que la autora del Ecce Homo de Borja, Cecilia Giménez, “actuó de buena fue y la presidenta de Aragón, Luisa Fernanda ‘Thatcher’ de mala fe y con la complicidad de Biel y sus secuaces”, ha dicho en referencia al presidente del PAR, José Ángel Biel, partido que gobierna en coalición con el PP en la Comunidad autónoma.

El dirigente de CHA ha opinado que “cada uno de los 37 diputados” de los dos grupos que sostienen al Gobierno en las Cortes autonómicas son “incultos, acomplejados, reaccionarios e impresentables”, ya que no se nombra ni al aragonés ni al catalán en el texto, una situación ante la que es necesario “reaccionar” y “poner todo lo posible de nuestra parte”.

La ley habla de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica y la lengua aragonesa propia del área oriental, en ambos casos con sus modalidades lingüísticas, que ha llevado a algunos colectivos a denominarlas ‘LAPAPYP’ y ‘LAPAO’, respectivamente.

LEY DE PUNTO FINAL

Soro ha calificado de “inviable” la nueva ley, además de estimar que es un texto de “punto y final” ya que la “estrategia” del Gobierno aragonés es “no hacer nada” puesto que su objetivo es “aniquilar nuestras lenguas” y realizar una “limpieza lingüística al servicio de lo más reaccionarios del PP y del PAR”.

En este contexto, ha argumentado que si bien el catalán “sobrevivirá”, al ser lengua oficial en España y Cataluña, el aragonés se encuentra en una situación “muy complicada” ya que “está subsistiendo” en estos momentos “a duras penas” y desde el asociacionismo exclusivamente “será difícil mantenerlo”.

Por eso, ha mostrado la “especial preocupación” de su partido por esta lengua propia y ha subrayado que la reforma legislativa aragonesa aprobada el jueves pasado “incumple” la Carta Europa de Lenguas Regionales y Minoritarias y, específicamente, el artículo 7.

En él, ha apuntado, se indica la necesidad de reconocer este tipo de lenguas y se ha preguntado al respecto “cómo se puede reconocer una lengua que no se nombra”. La Carta también señala la necesidad de facilitar y fomentar el uso de estas lenguas, así como su estudio y enseñanza, entre otras cosas. Por otra parte, ha lamentado que haya quienes utilicen el catalán como “arma arrojadiza”.

Aragones.

Masiva reacción a la ley en el mundo académico – Aragón – El Periódico de Aragón.

Ul manifiesto redactado por Rolde de Estudios Aragoneses en las que apoya y reconoce el aragonés y catalán como lenguas que merecen la protección y el derecho de sus hablantes a emplearlo en igualdad de condiciones que el resto de ciudadanos emplean el castellano ha recibido la adhesión de cerca de 600 miembros de la comunidad científica, tanto aragonesa como del resto de Europa. Asimismo, representantes de más de un centenar de universidades y centros de investigación de todo el mundo muestran su apoyo al reconocimiento expreso del aragonés y el catalán hablado en Aragón, así como de los derechos de sus hablantes, para un desarrollo público normal de ambas lenguas, en aplicación de la legalidad internacional en esta materia y en igualdad de condiciones con el resto de las lenguas de España, Europa y el mundo.

La asociación cultural redactó este manifiesto con motivo del Proyecto de Ley que ayer aprobó las Cortes y cuyo contenido desoye la normativa internacional, derogará la vigente Ley de Lenguas, aprobando una norma que niega la existencia tanto del aragonés como del catalán y “condena a estas dos lenguas (ambas con un importante legado literario e interesante presente creativo) a la invisibilidad y a medio plazo a su desaparición”.

Interès mediàtic del LAPAO | Xarxes socials i llengües.

La setmana passada va saltar des de Twitter la polèmica sobre el LAPAO, i d’aquí als mitjans de comunicació. Com és habitual els moments en què la política lingüística a Aragó culmina un procés, desperta un gran interès als mitjans de comunicació, tant locals com exteriors. Malauradament les polèmiques venen quan tot està dat i beneït. Si la inconsistència del LAPAO haguera saltat unes setmanes abans haguera estat més productiu. Si esteu interessats en tots los temes de la Franja tos recomano que els seguiu a lafranja.net o a Twitter o a Facebook.

Aquí teniu algunes de les participacions que haig tingut estos dies:

Participació, amb Ramon Sistac, a L’Entrevista al Canal 3/24

Entrevista a BarcelonaTV

Ràdio Matarranya (8/5/2013)Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”

Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va parlar sobre este fenomen per a Ràdio Matarranya…

Llegiu més a Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”

La Comarca (10/5/2013)  PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal

Si el sociolingüista de Peñarroya de Tastavins, Natxo Sorolla, ironizaba sobre la posibilidad …

Llegiu més a PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal

Tribuna de Natxo Sorolla a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (10/5/2013)

Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas.

Continuar llegint: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”

La Comarca (8/5/2013) La ley de Lenguas tensa la polémica a un día de su aprobación

Mañana tendrá lugar una mesa redonda que debatirá la situación en todos los territorios de habla catalana y en la que participará el sociolingüista de Peñarroya y columnista de este medio, Natxo Sorolla.

Entrevista de l’Agència Catalana de Notícies (11/5/2013) Vídeo. Natxo Sorolla: “El PP disgrega una comunitat lingüística perquè no comparteixi producció cultural ni mitjans de comunicació”. . Estudiosos de la llengua catalana alerten dels atacs que rep l’idioma arreu dels Països Catalans

El sociòleg i autor del bloc ‘Xarxes socials i llengües’ reitera que el debat sobre el català a la Franja “està superat”

Gara (10/5/2013): Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias

I amb tot, és una pena que la sociolingüística de la Franja siga notícia per això :-(

mitjançantEl president de la FACAO usa el castellà per a evidenciar que no parla català |.

El president de la FACAO usa el castellà per a evidenciar que no parla català |.
Entrevista a Luís Gascón, president de la FACAO, en què primer fa veure que no entén el català, segueix l’entrevista en castellà, després diu parlar xapurriau de la Codonyera però diu “entonces” en la forma de Vall-de-roures i acaba explicant als catalans que el seu comtat era part del regne d’Aragóper a “defensar” la llengua. Un aplaus!

Serrat critica el uso con sorna del acrónimo lapao y lamenta la intromisión catalanista.

La consejera de Educación y Cultura dice que supone una “falta de respeto” a Aragón que no responde a la realidad de lo que refleja la nueva ley.

Serrat, en el centro, sentada antes del pleno de las Cortes.. OLIVER DUCH

Vegeu el vídeo: Entrevista a Josep Bada, impulsor del català a l’Aragó.

Sobre la polèmica decisió de les Corts aragoneses d’anomenar LAPAO el català, n’hem parlat amb Josep Bada, exconseller, impulsor de la Declaració de Mequinensa, que va establir les bases, el 1984, de l’ensenyament del català a l’Aragó. Creu que l’ús social del català no està amenaçat en aquell territori, però adverteix que el gran risc de la decisió és que pretén trencar la unitat de la llengua. L’ha entrevistat Teresa Dalmau.

El Partit Aragonès desafia la Generalitat a enviar els Mossos d’Esquadra si vol imposar el català per la força.

La polèmica pel català a la Franja, lluny de remetre, és alimentada per alguns dels partits que han impulsat l’aprovació de la nova denominació oficials de les llengües que es parlen en aquesta comunitat. És el cas del Partit Aragonès de la Zona Oriental, que aquest dissabte ha reptat la Generalitat que “enviï els Mossos d’Esquadra si vol imposar el català per la força”.

En una nota de premsa, el PAR de l’Aragó Oriental censura les formacions nacionalistes catalanes per “imperialistes i totalitàries”. Les acusa de comportar-se exactament igual que els moviments totalitaris i feixistes del segle XX, que “volien controlar políticament països veïns i s’annexionaven territoris aliens”. També els critica per interferir en la política aragonesa i pels “insults i vexacions que estan rebent els aragonesos”.

El PAR assegura que els aragonesos defensaran la seva llengua, cultura i identitat “aferrissadament” i qualifica d'”aberrant” que “una comunitat autònoma que no respecta la Constitució Espanyola i que no acata les decisions judicials parli ara de la Constitució, de lleis i de legitimitat”.

Des de la formació aragonesa treuen també una llarga llista de retrets a Catalunya, des de l’art sacre de les parròquies aragoneses, que, segons ells, està segrestat a Lleida, fins a l’apropiació del riu Ebre o la manipulació de la història de la Corona d’Aragó, entre d’altres.

El comunicat anima valencians i mallorquins a “col·laborar conjuntament per parar la imposició catalanista” que, segons el seu parer, aquests territoris porten patint “des de fa més de 30 anys”.

Conclouen que els pancatalanistes “es creuen que són els gendarmes d’Espanya i des de Madrid se’ls consent tot per la geometria parlamentària” i lamenten que, segons el seu parer, el “tripartit d’esquerres aragonès (CHA, IU i PSOE) estigui sotmès al nacionalisme català”.