Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Los alcaldes del Aragón oriental, contra la ley de lenguas.

La reunión, promovida por la alcaldesa de Mequinenza, Magdalena Godía, contará además con la presencia de técnicos y profesores universitarios.

Alcaldes y concejales de los pueblos del Aragón Oriental se reunirán el próximo 1 de junio en Mequinenza para expresar su rechazo a la ley de lenguas de Aragón al entender que “no responde a la realidad lingüística de los municipios de las comarcas catalanoparlantes” de la comunidad.

La convocatoria de la alcaldesa socialista de Mequinenza, Magdalena Godia, se ha realizado a través de una carta en la que refiere el interés de algunos de los municipios afectados en realizar un encuentro para analizar las “consecuencias” de la situación creada y consensuar las posibles actuaciones a llevar a cabo”.

La responsable municipal informa en su misiva de que en el encuentro participarán, asimismo, técnicos de la administración y profesores universitarios para analizar, tanto desde el punto de vista administrativo como filológico, las afecciones causadas por la nueva normativa lingüística.

Afirma que las aportaciones de estos expertos pueden contribuir a “consensuar una postura frente a esta ley del Gobierno de Aragón con la que, al desaparecer los nombres de nuestras lenguas propias, entiendo que decae también la fundamentación jurídica para impartir la asignatura de la lengua catalana en los centros educativos”.

Recuerda la edil, además, que la convocatoria se realiza unos meses antes de la celebración del 30 aniversarios de la “Declaració de Mequinensa”, muchos de cuyos objetivos, subraya, “se han ido asumiendo desde el respeto, la libertad y el apoyo institucional”.

“De hecho -afirma-, la realidad en nuestros municipios es que la enseñanza de la lengua catalana en los centros de Primaria y Secundaria sigue siendo voluntaria y demandada por más del 95 % del alumnado, que cuando acredita haber aprobado un número de cursos recibe, al finalizar la ESO, el título de nivel B en el conocimiento de la lengua catalana”.

La misiva se remitirá a todos los ayuntamientos afectados por la ley de lenguas de Aragón, a fin de consensuar una posición conjunta.

As principals asociacions en esfensa de l’aragonés fan publico un manifiesto contra a lei de no luengas | Arredol.

 

Manifestación por a igualdat d'as luengas en l'anyo 2009

Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009

As entidatz que treballan en o estudio, promoción, dignificación y ensenyanza d’a luenga aragonesa han sinyau un manifiesto conchunto debant d’a recient aprebación d’a Lei de Uso, Protección y Promoción d’as Luengas y Modalidatz Lingüisticas propias d’Aragón.

En o manifiesto, l’Asociación Cultural Nogará‐Religada, o Consello d’a Fabla Aragonesa, o Estudio de Filolochía Aragonesa, o Ligallo de Fablans de Zaragoza, o Rolde de Estudios Aragoneses y a Sociedat de Linguistica Aragonesa recuerdan a la sociedat aragonesa que l’aragonés, o castellano y o catalán son un patrimonio cultural unico, y que l’aragonés se troba en un grieu periglo de desaparición, en estar perdendo-se a suya transmisión de pais a fillos. Consideran que protecher iste patrimonio ye un deber moral y legal que obliga a la sociedat y a las institucions aragonesas, y recuerdan que tanto a UNESCO como o Comité de Ministros d’o Consello d’Europa levan tiempo alvertindo d’iste periglo, y pedindo una protección especifica ta las luengas minoritarias. En concreto, fan un clamamiento urchent a que o sistema educativo reconoixca y dignifique l’aragonés en as zonas d’uso ta recuperar a transmisión intercheneracional.

Debant d’a nueva Lei aprebada por as Cortz d’Aragón, as entidatz manifiestan o suyo profundo desacuerdo con o texto, ya que creyen que será lesivo ta la pervivencia de l’aragonés, si bien anuncian que seguirán treballando en quantas accions vaigan encaminadas a la conservación, promoción y dignificación de l’aragonés. O manifiesto clama a la sociedat aragonesa a prener consciencia d’iste riquismo patrimonio y le pide un esfuerzo cheneroso pa privar a suya desaparición. Finalment, piden a las institucions aragonesas que adopten as midas lechislativas que guarencien a reconoixencia  d’a naturaleza y unidat de l’aragonés, a suya presencia en o sistema  educativo, a promoción d’o suyo uso en totz os ambitos socials, y o dreito de totz os aragoneses a conoixer-la.

Puetz leyer o manifiesto completo punchando en o vinclo d’abaixo:

Manifiesto

Twitter / margarida_vlc: Mapa lingüístic peninsular, ….

Mapa lingüístic peninsular, segons aquells que no accepten els noms de les llengües i en fan política

El LAPAO, el LAPAPYP y el llionés | Na lluna hai una vieya filando.

LAPAO

La nueva llei de llinguas que se tramita nas Cortes aragonesas está xenerando una gran polémica por, entre outras cuestiones, las denominaciones de los idiomas minoritarios d’Aragón: aragonés, que pasará a ser agora Lengua Aragonesa Propia de las áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP); y catalán, y que se chamará Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Todo esto malapenas escuende una decidida voluntá política de la dereita d’evitar cualesquier tipu de normalización d’esas llinguas, que ye’l plantamientu que se recueye nel artículu 7 del Estatutu d’Autonomía d’Aragón y na Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón, paralizada pol gobiernu popular y qu’agora está a piques de derogase pola nueva norma.

En Llión la dereita castellana ye bastante menos sutil que l’aragonesa, l’incumprimientu del artículu 5.2 del Estatutu d’Autonomía de Castiella y Llión nun requier d’una llei, directamente nun hai nin habrá regulación llegal pal llionés, nin craro está, protección ou promoción pa esta llingua. L’Estatutu ou la Constitución Española nun se cumpren, y valíu. Eso sí, la promoción del gallegu na enseñanza En Zamora y Llión tien un presupuestu anual de 500.000 euros, y la Junta paga las ikastolas pa la enseñanza del euskera en Burgos.

Al meyor los llioneses tenemos que ser un pouco más imaxinativos y reclamar una nueva denominación pal idioma que nun ofienda los prexuicios que tien la dereita castellana con Llión, la sua personalidá y la sua cultura. Asina que propongo que la llingua sía dende agora mesmu LECALEPRONOCACYL (Lengua Castellano Leonesa Propia del Noroccidente de la Comunidad Autónoma de Castilla y León). Sí, ya séi que parez el nome d’una melecina, pero, quien sabe…, visto’l gustu orwellianu del Partido Popular polas nomenclaturas disparatadas la ideya puede qu’hasta resulte y s’animen a respetar la norma que prescribe la regulación, protección y promoción d’una cousa que bien podría ser LECALEPRONOCACYL y qu’inda falan dalgunos miles de los nuesos paisanos y paisanas.

Treinta municipios suscriben un manifiesto contra la ley de lenguas – Aragón – El Periódico de Aragón.

 

EL PERIÓDICO 02/06/2013

 

Noticias relacionadas

 

Representantes de las comarcas catalohablantes de Aragón, en la Franja oriental de la comunidad, se reunieron ayer en Mequinenza y acordaron promover cuantas actuaciones sean necesarias ante instancias españolas y europeas para defender la denominación de su lengua y los derechos de sus hablantes. Concretamente el catalán y el aragonés frente a las nuevas denominaciones, lapao y lapapyp.

Así lo acordaron durante el encuentro que mantuvieron para rechazar la nueva ley de lenguas recientemente aprobada por las Cortes de Aragón y que elimina el catalán y el aragonés como lenguas habladas en la comunidad. Participaron alcaldes de todos los partidos, aunque la mayoría eran del PSOE. También hubo presencia del PAR y ninguno del PP. En la reunión, que había sido convocada por la alcaldesa socialista de Mequinenza, Magdalena Godia, se acordó promover “cuantas actuaciones sean necesarias ante la administración de justicia, Tribunal Constitucional y autoridades europeas para defender la denominación de nuestra lengua y los derechos de sus hablantes”. Tal y como establece la Constitución Española y la Carta Europea de Lenguas Minoritarias ratificada por el Reino de España en el 2001, se afirma en el comunicado enviado por la alcaldesa.

MOCIONES

Asimismo, en la denominada nueva Declaración de Mequinenza, se comprometen a presentar mociones en todos los ayuntamientos que “impulsen la formación y el prestigio de su lengua, en lugar de convertirla en un elemento de polémica y confrontación”.

Y reconociendo a la Universidad de Zaragoza y a las instituciones académicas y científicas la competencia y la autoridad filológica para establecer el nombre de las lenguas propias y las regulaciones y normativas necesarias para garantizar su recuperación, enseñanza y uso habitual en las formas oral y escrita.

Los alcaldes lamentaron el “ridículo universal” que han hecho el Gobierno y las Cortes aragonesas al modificar el nombre de las lenguas propias de Aragón “inventando las referencias lapao y lapapyp para sustituir las lenguas catalana y aragonesa “sin ningún fundamento científico ni académico que avale dicha denominación y con el informe contrario del Consejo Escolar de Aragón”.

Por ello, rechazaron “rotundamente” los artículos 2 y 5 de la ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, “absolutamente inútiles porque la identidad de una lengua no se establece por una mayoría parlamentaria coyuntural en el tiempo”. Con estas modificaciones, el Gobierno “renuncia” al mandato estatutario de “proteger y recuperar” las lenguas propias de Aragón y “condena definitivamente a muerte” a la lengua aragonesa que aún sobrevive.

Los alcaldes escucharon las aportaciones de la doctora en Filosofía Hispánica por la Universidad de Zaragoza, María Teresa Moret; del doctor en Filosofía y Letras y director del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt Latorre; del sociólogo por la Universidad de Barcelona y miembro de su Centro Universitario de Sociolingüística y Comunicación, Natxo Sorolla; del presidente del Consello d’A Fabla Aragonesa de Huesca, Chusé Ignacio Nabarro; del editor y traductor en aragonés, Chusé Aragüés, y de la licenciada en Filología, Carmen Martínez Urtasun.

Políticos y entidades sociales, unidos en defensa del catalán de Aragón – Público.es.

 

El colectivo Enllaçats per la Llengua, que engloba a casi mil organizaciones, apoya a una treintena de alcaldes de la Comunidad que acordaron defender la denominación de su lengua como català y no como aragonés, como pretende Rudi

 

EFE Barcelona 02/06/2013 18:23 Actualizado: 02/06/2013 18:54

 

 

La plataforma Enllaçats per la Llengua (“Enlazados por la Lengua”), que aglutina a cerca de mil entidades de territorios de habla catalana, ha expresado hoy su solidaridad con la treintena de alcaldes de la Franja oriental de Aragón que ayer defendieron la denominación de catalán frente a la de Lapao, según informó El Periódico de Aragón.

Una treintena de alcaldes de municipios de las comarcas catalanohablantes de Aragón suscribieron ayer en Mequinenza (Zaragoza) un manifiesto en el que acuerdan promover actuaciones para defender la denominación de su lengua como catalán.

La plataforma ha expresado hoy en un comunicado su apoyo a estos alcaldes, tras recordar que este colectivo surgió en diciembre de 2012 en las Islas Baleares, como respuesta a las leyes del Gobierno de José Ramón Bauzá (PP), y que luego se ha ido extendiendo a todos los territorios de habla catalana, incluida la ciudad de Alguer (Italia) y Andorra.

Según esta plataforma, “trabajar conjuntamente es la mejor forma de responder a unos ataques a la lengua que de una o otra forma se están haciendo en todo el territorio”.

Enllaçats per la Llengua  rechaza la Ley de Lenguas aprobada recientemente en el Parlamento de Aragón con los votos del PP y del PAR, y se pone a disposición de los alcaldes de la Franja para difundir sus acciones en el resto de territorios. “Y para todo lo que nos podáis necesitar”, concluyen.

El Ejecutivo de Luisa Fernanda Rudi, con la consejera de Cultura, Dolores Serrat, a la cabeza, anunció su intención de modificar la Ley de Lenguas hace ya casi un año. En el borrador del texto, ni siquiera utilizaba la palabra “catalán”, hablado por alrededor de 50.000 personas en Aragón. Para ello usa la expresión “lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas”.

La Franja es rebel·la contra el LAPAO – VilaWeb.

Els batlles de la Franja subscriuen la Declaració de Mequinensa i anuncien que portaran a la justícia la llei de llengües de l’Aragó

 

 

 

Una trentena de batlles de la Franja de Ponent, lingüístes i experts, a més dels representants de tres consells comarcals, han signat la Declaració de Mequinensa, com a continuïtat de la que fa trenta anys va aconseguir promoure l’ensenyament del català a les escoles de la Franja. L’acord en defensa del català i contra la denominació de LAPAO, l’han subscrit batlles i regidors de partits com el PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonés, Convergència Democràtica de la Franja i un del PP. Aquests batlles portaran la llei de llengües de l’Aragó a la justícia. Demanen la derogació de la llei i reclamen la continuïtat de l’ensenyament del català.

 

Els batlles s’han compromès a fer les accions necessàries davant la Justícia, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, i no Lapao i Lapapyp. La batllessa de Mequinensa, Magda Gòdia, ha llegit la declaració conjunta dels batlles, ja que fa 30 anys en aquest mateix escenari els alcaldes de la Franja van aprovar la primera ‘Declaració de Mequinensa’. Gòdia ha llegit les dues pàgines de la declaració pactada a la reunió en llengua catalana i castellana. A la trobada s’han sentit les diferents variants del català a les comarques orientals de l’Aragó, i també la llengua aragonesa del nord.

Ara els pobles catalanoparlants de l’Aragó volen evitar que es perdi la seva llengua i reclamar que no es negui una evidència històrica i científica. Per això la cimera ha inclòs amb les ponències de lingüistes i sociòlegs de la Universitat de Saragossa, que han explicat la denominació de català per la llengua de la Franja de Ponent. També s’ha parlat de les evidències històriques i reals de l’existència de la llengua aragonesa al Pirineu d’Osca, i que ara la nova Llei vol anomenar Lapapyp (Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenques i prepirinenques). El proper pas immediat serà la presentació de mocions a tots els ajuntaments en defensa del català com ja ha fet el Campell (La Llitera), l’Ajuntament de Lleida o la Diputació de Lleida.

Preocupació per les escoles

Una de les principals preocupacions dels batlles dels pobles aragonesos catalanoparlants és, a banda de denominació de la llengua, la pèrdua de l’ensenyament del català a les escoles de la Franja de Ponent, un dels grans reptes aconseguits fruit de la primera declaració de Mequinensa. La segona declaració expressa “la preocupació dels pobles i associació de mares i pares de que es posin en perill les titulacions en els nivells B i C als centres educatius”, molt importants pels aragonesos que volen anar a treballar a Catalunya. Segons la declaració dels alcaldes “la Llei de Llengües de l’Aragó condemna definitivament a mort la llengua aragonesa que encara sobreviu i deixa la protecció del català en mans” de Catalunya, tot i ser “pròpia, històrica i tradicional de l’Aragó”. La declaració lamenta “el ridicul universal” que està fent l’Aragó generant aquest conflicte.

La trobada a Mequinensa ha aplegat una trentena de batlles i regidors del Baix Cinca, la Llitera, la Matarranya, i també la Ribagorça i el Baix Aragó, en concret d’Albelda, el Campell, El Torricó, Arenys de Lledó, Areny de Noguera, Valldellou, Beseit, Benavarri, Beranui, Bonansa, Calaceit, Camporrells, Castillonroi, Favara, Sorollera, la Freixneda, Mequinensa, Montanui, Pena-roja de Tastavins, El Pont de Montanyana, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Torrent de Cinca, Tovelilla, Viacamp i Lliterà i Saidí.

 

La Diputació i la Paeria, en defensa de la unitat de la llengua

 

Aquestes últimes setmanes ja hi ha hagut pronunciaments oficials contra la llei del govern aragonès. La Diputació de Lleida va ser la primera institució a manifestar el seu refús a la llei de llengües, dijous passat, i ahir mateix l’Ajuntament de Lleida va aprovar una moció, amb els vots del PSC i CiU, contra el nom de LAPAO i en defensa de la unitat de la llengua.

 

 

 

Informació relacionada: 

 

‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’

 

El poble de Duran i Lleida, el primer de condemnar el LAPAO

 

El català i l’aragonès, ‘esborrats’ del mapa

 

La Federació Llull demana la retirada de la llei de llengües aprovada a Aragó

 

Vicent Partal: L’assalt contra el català i el control de la perifèria

 

Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro

 

Marta Rojals: Watxiflei

 

Francesc Ricart: Els noms i les coses: el del català a la Franja

 

 

 

 

  • Els batlles, fent pinya. Foto: ACN

  • La Declaració de Mequinensa. Foto: ACN

  • Foto de l’acte a Calaceit.

Front comú contra la LAPAO – VilaWeb.

 

Els batlles de la Franja es reuneixen avui per consensuar una posició · Òmnium, ACPV i l’OCB coincideixen a Calaceit en un acte sobre llengua · La Paeria aprova una moció en defensa de la unitat de la llengua

 

 

 

Els batlles de la Franja de Ponent tornen a fer front comú en defensa del català. Avui es reuneixen a l’Ajuntament de Mequinensa per consensuar una posició contra la reforma de la Llei de llengües aprovada pel govern del PP aragonès, amb el suport del PAR, i que menysprea el català i li canvia el nom pel de ‘LAPAO’.

 

La batllessa de Mequinensa, Magda Godia (PSOE) explicava fa uns dies que amb aquesta reunió volen recuperar l’esperit que trenta anys enrere va servir per impulsar la Declaració de Mequinensa, on es reivindicava la llengua catalana a la Franja. Aleshores es va demanar el reconeixement de la realitat lingüística del territori i l’ensenyament del català a l’escola, i també es va exigir la la doble rotulació en català i castellà dels cartells de trànsit i dels municipis de la Franja. 

 

Per Godia, ‘aquell esperit ha desaparegut’ amb l’aprovació de la Llei de llengües, i avui el volen recuperar. Es tracta d’una cimera amb un caràcter més aviat tècnic i científic, i per aquest motiu també s’hi han convidat tècnics de l’administració i de la universitat. En total, hi ha previst que hi assisteixin representants de 53 municipis de les sis comarques de la Franja: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Matarranya, Casp i el Baix Aragó. 

 

La Diputació i la Paeria, en defensa de la unitat de la llengua

 

Aquestes últimes setmanes ja hi ha hagut pronunciaments oficials contra la llei del govern aragonès. La Diputació de Lleida va ser la primera institució a manifestar el seu refús a la llei de llengües, dijous passat, i ahir mateix l’Ajuntament de Lleida va aprovar una moció, amb els vots del PSC i CiU, contra el nom de LAPAO i en defensa de la unitat de la llengua.

 

 

 

Informació relacionada: 

 

‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’

 

El poble de Duran i Lleida, el primer de condemnar el LAPAO

 

El català i l’aragonès, ‘esborrats’ del mapa

 

La Federació Llull demana la retirada de la llei de llengües aprovada a Aragó

 

Vicent Partal: L’assalt contra el català i el control de la perifèria

 

Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro

 

Marta Rojals: Watxiflei

 

Francesc Ricart: Els noms i les coses: el del català a la Franja

 

 

 

 

 

Òmnium, ACPV i OCV, a Calaceit

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural; Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià; Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear; i José Miguel Gràcia, membre de l’Associació Cultural del Matarranya protagonitzen avui la conversa sobre llengua i territori, emmarcada en els actes de ‘Passeig per la vida i l’obra de Josep Vallverdú’, amb motiu dels seus noranta anys. 

Arran dels atacs a la llengua a la Franja, i coincidint amb la reunió d’avui dels batlles, l’acte s’ha convocat per a avui a les set del vespre al teatre de la Germandat de Calaceit (Matarranya). 

 

Nació Digital: Josep-Lluís Carod-Rovira – Genocidi lingüístic: Només PP?.

La vergonyosa i ridícula decisió del govern aragonès, amb el suport del PP i el PAR, esborrant amb un cop de força institucional la llengua catalana i l’aragonesa de la minúscula presència legal que tenien a l’Aragó, hauria de ser la gota que fes vessar el vas, el got, el veire i el tassó i tot! No es tracta pas d’un fet aïllat o una anècdota filla de la ignorància lingüística, la incultura filològica o el desconeixement científic. No poden ser tan burros, tan ases, tan someres, com per fer veure que desconeixen l’abast del que estan fent i pretendre bastir d’ingenuïtat neutral la seva acció política criminal, no sols en el terreny de la filologia, sinó en el de la identitat dels pobles.  Tots els diccionaris del món, començant pel nostre, el de l’IEC, descriuen molt bé el mot “genocidi”, com a expressió de l’extermini d’un poble, un grup ètnic, una cultura… El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola parla d’eliminació sistemàtica d’un grup social, per motius de raça, ètnia, religió, política o nacionalitat i tinc a mà altres diccionaris (italià, portugès, francès) i insisteixen també en el caràcter sistemàtic de la destrucció, associat a aquest mot. Josep Benet ja va referir-se en un llibre a L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, amb un estudi minuciós i documentat. Ara es tracta d’un intent de “genocidi lingüístic”, d’una operació perfectament dissenyada i calculada, “sistemàtica”, doncs, per a exterminar la llengua catalana, començant per allà on se suposa que la baula de la cadena és més feble: fora del Principat. No es tracta, per tant, d’un gest espontani, imprevist, d’un mal moment un dia concret, sinó que forma part d’una operació “sistemàtica”.

En ser de dimensions oceàniques el nivell d’estupidesa mental dels fenòmens que han parit aquest nou atemptat de mort contra la llengua, correm el perill de prendre’ns-ho a cosa de per riure i, doncs, amb befa, generant tota mena d’acudits, bromes fàcils i il·lustracions i jocs de paraules realment enginyosos. Sembla com si, de tan bèstia com arriba a ser la cosa aquesta darrera del LAPAO, l’únic recurs que tinguéssim fos el de fotre’ns-en, sense adonar-nos que, mentre nosaltres ens en riem, els ridiculitzem i els desautoritzem en nom de la ciència i del sentit comú, ells van fent la seva, van complint el seu pla, de forma “sistemàtica”, cap a la destrucció de la unitat de la llengua, com a primer pas per a l’eliminació de la llengua mateixa i, de retruc, del principal senyal d’identitat  de la comunitat lingüística diferenciada que la té com a pròpia. Perquè, en realitat, la parida estúpida del LAPAO no té res a veure amb la ciència, ni la filologia, ni la diversitat lingüística, sinó només amb la política i la ideologia, ni que sigui amb unes pràctiques tan repugnants per a qualsevol persona que sàpiga llegir i escriure. Francament, sempre havíem pensat que la política i la ideologia eren tota una altra cosa, però es veu que no. Si més no, la seva política i la seva ideologia no ho són, perquè no tenen res a veure amb el cervell, sinó amb l’estómac i la zona testicular, en rigorosa exclusiva.

La seva catalanofòbia, el seu odi congènit contra tot allò que sigui català i en porti el nom, els pot més que qualsevol altra consideració. I aquest fanatisme els duu a carregar-se també l’aragonès… a l’Aragó, per part del govern aragonès de l’Aragó, valgui la redundància. És una monstruositat esgarrifosa, indicativa de fins a quin punt no els importa absolutament gens, ni al PP ni al PAR (Partit Aragonès Regionalista!!!), la llengua més característica d’aquest territori, la que els fa absolutament únics perquè tan sols es parla allí, tant se val que sigui la màxima aportació feta per Aragó al patrimoni cultural de la humanitat, aportació del tot insubstituïble. Abans de reconèixer que en el territori d’Aragó hi ha gent que parla català, s’estimen més negar l’evidència i, d’un sol cop, fer desaparèixer també la realitat de la llengua aragonesa. Els pot més la ràbia anticatalana que la ciència i que l’amor a Aragó i a la seva identitat cultural. Ni aragonesos ni aragonesistes, doncs, sinó nacionalistes espanyols obsessos per damunt de tota altra consideració, partidaris de l’uniformisme més absolut, defensors d’un estat on només hi hagi lloc per a una llengua, una cultura, una religió, una identitat nacional, una selecció esportiva…. No senten, ni veuen, ni estimen, doncs, l’aragonès com a cosa pròpia, sinó com a nosa impròpia. Per això se’ls en ben refot el seu present i el seu futur i el sacrifiquen en el mateix altar que el català.

Allò que passa a l’Aragó, però, forma part de la mateixa estratègia sistemàtica de persecució i destrucció de la llengua catalana, comuna també al País Valencià, a les Balears i a Catalunya. El més desesperant, tanmateix, és que encara hi hagi tanta gent al Principat que no se n’adoni, que no ho vulgui veure i actuï com si res, com si qualsevol atac contra la llengua catalana, sigui on sigui, no afectés també qualsevol catalanoparlant, sigui on sigui, és a dir, a tot arreu on aquesta llengua és parlada. Una de les mesures clàssiques en tot procés de genocidi lingüístic, de destrucció sistemàtica d’un idioma i dels referents comuns dels seus parlants, és la destrucció dels topònims i la seva substitució per topònims en castellà o en grafies impossibles, no lligades a cap sistema lingüístic identificable per la filologia. Ja ho va fer el franquisme, convertint Sant Boi en San Baudilio o Terrassa en Tarrasa, com ara ho ha fet amb Maó, El Campell, El Torricó o Palma. Res, doncs, no és nou, i en qüestió de genocidi tot és plagi.

L’existència d’un nom popular de l’idioma, regionalitzat a cada indret, és un fet força comú a moltes llengües. Del mateix espanyol, únic nom amb el qual existeixen els departaments que n’ensenyen l’idioma a les universitats de tot el món, n’hi ha altres denominacions més domèstiques, com ara castellà, argentí, etc., sense que això comporti que dir-ne diferent signifiqui parlar llengües diferents. Anomenar valencià, mallorquí, rossellonès o tarragoní a allò que hom parla, no té perquè voler dir que aquest valencià, mallorquí, rossellonès o tarragoní forma un sistema lingüístic totalment independent del que és conegut com a català, per tota la comunitat científica internacional. La majoria d’idiomes s’estructuren, sobretot pel que fa a la llengua parlada, en dialectes interns de la pròpia llengua i això és el més normal del món. Per això no hi existeix ni una sola universitat al món on hi hagi una càtedra de castellà, com no n’hi ha cap de mallorquí, valencià, rossellonès o tarragoní, sinó de català i quan es parla de l’espanyol o del català com a idiomes, se n’estudien també els diferents dialectes d’aquestes llengües, les diferents fesomies que cada idioma adopta en els diferents punts del seu territori lingüístic.

En el cas del LAPAO, llengua parlada a la Xina com molt bé s’explicava en aquest diari digital, el nom és tota una declaració de principis. De fet vol dir “lengua aragonesa propia del Aragón oriental” i s’esforcen a dir-nos que LAPAO no és pas el nom de la llengua. Quin és, doncs? Si a l’Aragó oriental parlen una llengua que no és el castellà, perquè si no ja en dirien així, què hi parlen? Quina és aquesta llengua que s’hi parla? No té nom? És l’única llengua del món, juntament amb l’aragonès, que no té nom? És el català, naturalment, però és justament el que no volen reconèixer. No només n’eliminen el nom, sinó que en condemnen a mort l’ús. El nom de “valencià” al País Valencià, o de “mallorquí” a Mallorca no ha anat acompanyat pel suport institucional decidit a l’ús del “valencià” o el “mallorquí” en tots els àmbits, sinó per la seva substitució directa, progressiva i constant pel castellà i s’ha acabat el bròquil. A la pràctica, per tant, “valencià”, “mallorquí” i ara LAPAO no s’oposen a castellà o espanyol, sinó només a català. Aquesta és la realitat i no n’hi ha d’altra. A les corts valencianes, al govern balear, la majoria d’intervencions dels membres del govern, les rodes de premsa, els discursos institucionals, la pràctica lingüística del dia a dia, no es fa en valencià o en mallorquí, sinó en castellà. No enganyen ningú, no hi ha ningú que no se n’adoni, excepte, clar, la majoria de catalanoparlants, en qualsevol de les seves modalitats dialectals…

A la Franja (de Ponent per a nosaltres, oriental per a ells, i és lògic perquè així és) al català sempre se li ha negat tota consideració social i tota l’estratègia ha estat sempre la de presentar-lo com un seguit de “chapurreaus deslligats entre ells, sense connexió entre el que es parla entre i un altre poble, però inexplicablement comprensibles entre ells i, el que és encara més increïble, per la gent de Lleida que tenen al costat. És a dir, que allò parlat a Fraga, posem per cas, no tenia res a veure amb l’enraonat a Calaceit, perquè en un lloc s’hi parlava “fragatí” i a l’altre “calaceità”, fins arribar a tenir tantes llengües com municipis, cosa insòlita en el panorama de la diversitat lingüística en els cinc continents. Quatre indocumentats, sense cap relació amb la filologia, prenen decisions sobre un àmbit que només és competència de la ciència. El ministre Wert, d’Educació i Cultura d’Espanya, és analfabet en quatre de les cinc llengües oficials en diferents punts del territori de la seva competència. La nova consellera del mateix ram i color del Govern Balear, per no pronunciar el nom maleït de “català”, diu que a casa seva els pares li van ensenyar que “rallava pla”, i per tant, això és el que es parla a les Balears quan es fa servir “l’altra llengua oficial que no és el castellà”. Ah, sí? I en quin estatut o constitució surt aquest idioma “pla”, idò? I això de pla, ho parlen només a Menorca, o també a Mallorca, Eivissa, Formentera i Cabrera quan no hi ha militars? Les meves amistats menorquines, en una illa on fins ara no hi havia problemes reals en aquest punt, estan atònites i comprensiblement indignades. Quina vergonya, quina cara, quina incultura, Mare de Déu del Toro posau-hi remei!

A les Balears van començar suprimint la direcció general de Política Lingüística i ara acaben de fer el mateix amb el Servei d’Ensenyament del Català, però, això, sí, van crear la direcció general de Caça, perquè quedés clar per on anaven els trets i no és un joc de paraules…. Per què, mantenir-los, si, de fet, no es vol que es faci servir la llengua, ni que existeixi, és una despesa supèrflua i, per tant, s’han de suprimir, com diu el Círculo Balear, acadèmia de prestigi cientific internacional inqüestionable. En fi, alçar els dialectes contra la llengua, aixecar els dialectes sense nom contra la llengua, no té més intenció que anar contra la llengua. Fa uns mesos escrivia això, aquí mateix: “Quan no quedarà res, / només ermes les terres, sec el mar, / quedarà la paraula. Quedarà”, escrivia Desideri Lombarte, el poeta de Pena-roja de Tastavins. Ara, doncs, ni la paraula hi volen deixar, perquè el primer que ja els irrita és el nom de la llengua. Una llengua que no seria el que és sense l’aportació d’escriptors de la Franja com Jesús Moncada, Hèctor Moret, Mercè Ibarz o Francesc Serés. En fi, Espanya necessita ser rescatada i no sols econòmicament. Per  a quan el rescat cultural del Regne d’Espanya?”

I ja som al cap del carrer: el PP i el PAR fan genocidi lingüístic per acció. Però els que callen i no diuen res, no el fan també per omissió, des d’un silenci que els en fa còmplices? El PSOE i IU estatals, no només els aragonesos, no hi tenen res a dir? On és la UPyD? I Ciutadans? No hi tenen res a dir? Què en pensen? On és no ja l’Espanya progressista, d’esquerres, solidària amb totes les causes nobles de tots els pobles del món, en el moment que ha de ser solidària amb nosaltres? On és l’Espanya democràtica, culta, liberal, il·lustrada, l’Espanya que sap llegir i escriure? Senzillament, si no se sent, si calla, si no diu res, és, només, perquè no existeix. Els silencis delaten i parlen més que l’ambigüitat. Qui ens defensa, a Espanya? Ja en teníem l’experiència recent de quan, convocats per Òmnium, vam anar el 2005 a Madrid a defensar l’Estatut Nacional d’Autonomia aprovat pel nostre Parlament. Llavors va fer-se una crida als espanyols liberals, il·lustrats, progressistes, solidaris, perquè acudissin a un acte de suport al Círculo de Belles Arts. I, en honor a la veritat, he de confessar que van venir-hi tots: Santiago Carrillo i la seva senyora. Ningú més. Cap cantant, cap músic, cap actor, cap periodista, cap actriu, cap escriptor, cap intel·lectual ni un, d’aquests tan moderns a qui nosaltres fem la gara-gara i es passegen per la Plaza Mayor, un dia de sol, a tocar dels porxos i “no tienen nada contra Cataluña”. Pel que es veu, tampoc a favor. Se’ls en ben refot la llengua catalana, la cultura catalana, perquè no ho veuen, ni ho tenen, ni ho volen com a cosa pròpia. Dels que parlem català no en volen ni la llengua, ni la cultura, ni els valors col·lectius, ni la identitat nacional, només els impostos i prou. Aquests sí que els volen i no estan disposats a renunciar-hi. I, sisplau, ja tinc una edat com perquè algú m’acusi de demagògia, ara. El problema és que el català no és qüestió d’estat, perquè el català no en té, d’estat. I, sobretot, el català no és qüestió de l’estat espanyol.

En fi, si ara, des del Principat, no ens adonem que estem davant d’un intent deliberat de genocidi lingüístic i no actuem en conseqüència, potser més val que ens dediquem a la cria del xampinyó, ecològica, clar, només faltaria… Si ara, institucions, ajuntaments, diputacions, consells, governs, parlaments, partits, sindicats, patronals, universitats, diaris, ràdios, televisions, entitats, associacions, plataformes i qualsevol cosa que es bellugui, no som capaços de fer una única resposta general intel·ligent i coordinada, arreu dels territoris on quan diem “bon dia”, encara hi ha qui ens respon “bon dia”, més val que ho deixem córrer tot i deixem de fer comèdia nacional. Ja n’hi ha prou de la miopia estèril de l’ “ara no toca” o de la falsa prudència d’“ara no és el moment”. Perquè o ens salvem tots o ens enfonsem tots. I jo no vull enfonsar-me. I no vull que s’enfonsin els meus, la família, els amics, els veïns, els coneguts, la gent que m’estimo. I, en aquest cas, els que parlen com jo, amb tots els accents de la mateixa llengua. Vull continuar vivint, al meu país, oberts al món, en català. Que ja ens toca, coi! Perquè: si no és ara, quan serà? Si no és aquí, on serà? Bon dia a tothom!

Josep-Lluís Carod-Rovira
Em dic Josep-Lluís, aquí i a la Xina. I Carod-Rovira, amb guionets, d’ençà que als 13 anys vaig descobrir B. Rosselló-Pòrcel. Tinc uns quants carnets, dels quals, en aquests moments, gairebé no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes, començant pel DNI, que no me’n fa gens ni mica. Llegeixo, escric, viatjo, col·lecciono, somio i sóc molt ric en amics i en llibres. També faig política, d’ençà que als 12 anys vaig fundar Catalunya Unida i Lliure. M’agrada la sèpia amb patates, l’allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots que fa la Montserrat Coll, el cava/xampany ben fred i el vi del Montsant/Priorat. I moltes coses més, feliçment!

Mequinenza busca la protección de la denominación de lengua catalana – Radio Huesca.

El Ayuntamiento de Mequinenza ha convocado a los alcaldes de diferentes municipios de la zona oriental aragonesa a una reunión que busca la protección de la denominación del catalán en estas comarcas. Convocatoria que surge de la polémica suscitada tras la aprobación de la nueva ley de lenguas por el Gobierno de Aragón.

El objetivo es recuperar el sentimiento de la “Declaración de Mequinenza” firmada el 1 de febrero del año 1984. Un documento firmado por los alcaldes de 17 ayuntamientos aragoneses de municipios en los que se habla en catalán.

Los firmantes fueron: Arén, Benabarre, Bonansa, Calaceite, La Codoñera, Fabara, Fraga, Mequinenza, Montanuy, Nonaspe, Puente de Montañana, Tolva, Torrente de Cinca, Valderrobres, Valdejunquera y Zaidín, bajo la presidencia del Consejero de Cultura de la DGA, José Bada.

En este documento reconocían que “dentro de nuestra Comunidad Aragonesa se hablan diferentes lenguas y que la lengua catalana que se habla en la Franja Oriental pertenece al patrimonio cultural de Aragón” y en la que se rechazaba “las denominaciones despectivas de chapurreau y de otras parecidas que todavía se aplican a nuestra lengua materna”.

La Declaració de Mequinensa, tres dècades després | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Mequinensa . divendres, 31 de maig de 2013 . Deixa un comentari
Etiquetes:

La Declaració de Mequinensa és una icona dels parlars de la Franja. El dia 1 de febrer de 1984, alcaldes de diversos municipis de les comarques de la Franja es van reunir al municipi del Baix Cinca per a manifestar la realitat lingüística dels pobles de la franja oriental d’Aragó, creant un eix comú per a treballar per la normalització lingüística i els primers passos perquè entrés l’ensenyament del català a les aules. Tres dècades després, Mequinensa tornarà a ser el punt de trobada per la llengua catalana d’Aragó, on estan convidats alcaldes i regidors dels pobles de la Franja per parlar de la salut del català i el panorama que s’obre ara amb la nova Llei de Llengües.

Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va dir que “dissabte hi haurà una trobada convocada per Mequinensa i oberta a alcaldes i regidors dels pobles de la Franja per a fer una resposta unificada a la nova Llei de Llengües i els canvis que s’han produït en matèria lingüística”. Sorolla va recordar que la Declaració de Mequinensa de 1984 va ser “una declaració de principis que buscava el reconeixement de que aquí es parla una llengua, el català, deixant de banda denominacions com el ‘xapurreau’, i promocionar la llengua com a tal fomentant l’edició en llengua catalana i donant-li prestigi a la llengua que parlem”.

El posicionament dels partits polítics en matèria de llengua des de meitats dels 80 fins els nostres dies ha canviat força. “Amb la Llei de Patrimoni Cultural dels anys 90 es va reconèixer que es parlaven dos llengües a Aragó a banda del castellà. Llavors hi havia més discussions per l’aragonès que no pel català. Però este punt de vista va canviar a partir dels 90, que va esdevindre en la polarització actual i amb un canvi de postura significatiu del Partit Aragonès. L’explicació, segons Sorolla, té un rerefons electoral. “A nivell de Matarranya no està tan clara esta polarització. PSOE ho té bastant clar. Al PAR hi ha diferents punts de vista, i des del PP hi ha alcaldes i regidors a favor i altres que estan en contra. A Saragossa, en canvi, van més a traure rendiment electoral”.

La Declaració de Mequinensa va ser una petició que es va firmar el primer de febrer de 1984 pels alcaldes de Benavarri, Areny de Noguera, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, i tots ells es comprometien a normalitzar el català en l’àmbit municipal, i es demanava al conseller de cultura de la DGA a reconèixer la realitat lingüística d’Aragó. De cara a dissabte hi haurà un punt de trobada per a tractar el camí que han viscut els pobles de parla català, cap a on va la nova Llei de Llengües i també hi haurà conferències sobre l’evolució de la parla.

El catalán de la Franja se denominará ‘lapao’ en Aragón.

El parlamento aragonés votará este jueves la ley de lenguas que da el nuevo nombre a la lengua catalana

Política | 06/05/2013 – 19:37h | Última actualización: 09/05/2013 – 10:27h

El catalán de la Franja se denominará 'lapao' en Aragón

La popular Luisa Fernanda Rudi, durante su intervención en la segunda sesión del debate de investidura como presidenta de la Comunidad Efe / Javier Cebollada

Lleida (ACN). – La cámara parlamentaria de Aragón votará este jueves la ley de lenguas que da al catalán el nombre de lengua aragonesa propia del área oriental (LAPAO) y al aragonés, lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (LAPAPYP).

La normativa se aprobará previsiblemente con los votos del Partido Popular y del Partido Aragonés. El resto de grupos que integran la cámara acabaron abandonando la comisión en que se tramitaba el proyecto por falta de acuerdo. Se trata de los socialistas, de la Chunta Aragonesista y de Izquierda Unida. Uno de los efectos de la ley es que será el gobierno aragonés quien decidirá sobre los topónimos.

La nueva ley implica la derogación de la anterior normativa lingüística, en la que se reconocía la existencia de los catalanohablantes de la Franja. Ha sido tramitada durante ocho meses en una comisión parlamentaria en la que se han quedado solos el PP y el PAR.

En el momento de presentar el anteproyecto, la consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deportes, Dolores Serrat, destacó que se pretende recoger la diversidad lingüística de la comunidad y garantizar su protección evitando “cualquier tipo de imposición “.

Con el texto, el gobierno aragonés del PP respondía al compromiso electoral de sustituir la actual Ley de lenguas y derogar los aspectos que, desde su punto de vista, “imponen” la normalización del catalán y el aragonés.

El gobierno aragonés decidirá sobre los topónimos

Según el texto que se someterá a votación este jueves, la denominación oficial de los topónimos podrá ser, además de la castellana, la que se usa en el territorio de forma tradicional. El gobierno aragonés, tras escuchar la Academia Aragonesa de la Lengua que prevé crear la nueva ley, determinará los topónimos de la comunidad, así como los nombres oficiales de los territorios, los núcleos de población y las vías interurbanas.

La ley, por otra parte, reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en sus zonas de uso históricamente predominante, pero dicta que el aprendizaje será voluntario, y que se garantizará este derecho mediante una oferta adecuada a los centros educativos.

 

mitjançantLa DPT rechaza reconocer el catalán.

 

alt

La corporación de la DPT ayer durante el pleno

La mayoría de PP y PAR en la Diputación de Teruel rechazó ayer reconocer que el catalán forma parte del patriominio lingüístico aragonés. La votación se llevó a cabo en un pleno de la corporación y a propuesta del PSOE. Solo este grupo e Izquierda Unida dieron apoyo a la iniciativa. La DPT se suma así al resto de instituciones que rechazan que en Aragón que habla catalán. También respalda la nueva ley de Lenguas autonómica.

El debate en el seno de la Diputación provincial se produjo en un momento en que todavía hay tensión respecto a la cuestión lingüística aragonesa. Los grupos políticos se han posicionado en dos bloques entre los que no existe consenso. Asimismo, vecinos próximos a una y otra tendencia exigen que se deje de politizar un asunto tan delicado como las lenguas que se hablan en la Comunidad Autónoma.

Ens complaem en invitar-vos a l’acte ‘conversa sobre Llengua i territori’ que tindrà lloc al teatre la Germandat de Calaceit el proper dissabte 1 de juny,  a les 19:00 h i que està emmarcat en els actes del ‘Passeig per la vida i per l’obra de Jospe Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys’.

 
Aquest acte està organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya i l’Ajuntament de Calaceit.
 
Com veureu en la invitació que adjuntem, aquest acte anirà a càrrec de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, del president d’Acció Cultural del País Valencià, Joan Francesc Mira, del president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu i del representat de l’Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Gràcia.
ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Taula redona sobre la llengua a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.

 

CalaceitJosep Vallverdú

 

Dins dels actes del Passeig per la vida i per l’obra de l’esciptor Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys.

 

Josep Maria Baró Pujés

 

President de l’Associació Cultural del Matarranya

 

Joan Reñé i Huguet

 

President de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

 

es complauen a convidar-vos a la conversa sobre

 

Llengua i territori

 

emmarcada en els actes del Passeig per la vida i

 

per l’obra de Josep Vallverdú amb motiu dels seus 90 anys.

 

A càrrec de:

 

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural

 

Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià

 

Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear

 

José Miguel Gràcia, membre de l’Associació Cultural del Matarranya

 

Modera: el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb.

 

Dissabte, 1 de juny de 2013

 

Teatre de La Germandat. Calaceit,

 

a les 19.00 h.

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.