Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

La Diputació d’Osca defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO.

Nova iniciativa a favor del català a la Franja de Ponent. La Diputació d’Osca aprovarà aquest dijous una moció que defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO, com diu la nova llei de llengües aragonesa. La moció, que també demana la derogació d’aquesta norma, l’ha presentada el grup socialista, que hi té majoria absoluta.

L’objectiu de la proposta és mostrar el rebuig a la denominació de LAPAO, que qualifica de “ridícul històric”. A la moció socialista també es destaca la preocupació pels problemes que pot causar aquesta llei als habitants de la Franja a l’hora de convalidar els seus estudis de català. Miquel Gràcia, vicepresident de la Diputació d’Osca i alcalde d’Areny de Noguera, a la Ribagorça, critica la decisió de les Corts d’Aragó: “Això comporta uns perjudicis directes, com poden ser els acords que teníem a Catalunya de la convalidació del tema del català en determinats nivells quan aquests estudiants aragonesos van a la Universitat de Lleida, a Barcelona, o a treballar a la part catalana“.

Mentrestant, més de 8.000 persones han signat un manifest a internet contra la denominació de LAPAO. El promouen lectors de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada. Entre els firmants hi ha escriptors com Jaume Cabré i Pep Coll, polítics i també actrius com Montserrat Carulla.

Una trentena d’alcaldes aragonesos de pobles catalanoparlants van reclamar aquest dissabte a Mequinensa que es derogui la llei de llengües de l’Aragó i que continuï l’ensenyament en català.

Reunió d’ASCUMA amb la Chunta Aragonesista | Lo finestró del Gràcia.

 

Aljaferia 1

 

Aljaferia 6El passat 3 de juny, invitats pel Grup Parlamentari de la Chunta Aragonesista, van mantenir una reunió a l’Aljaferia —oficines del Grup— el president de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Maria Baró, i el membres de la Junta, José Miguel Gràcia i Hipòlit Solé, amb els membres de la CHA, Gregorio Jesús Briz, diputat i secretari d’Educació, Miguel Martínez Tomey, responsable d’Asumptes Europeus, Ignacio Belanche —regidor de Vall-de-roures— secretari de FormacióAljaferia 2 i Antonio Garcia, coordinador del Grup Parlamentari.  L’objectiu principal de la reunió va ser l’anàlisi de la situació lingüística de la Franja després de la recent aprovació de la Llei de Llengües per la majoria del PP i del PAR. Ambdues parts van coincidir en els perills que la nova Llei ha introduït en el terreny de l’ensenyament del català i de l’aragonès. En quant a un possible recurs d’inconstitucionalitat d’aquesta Llei, Chunta Aragonesista té la voluntat de portar-lo a terme en el moment que s’aconsegueixi el nombre de diputats suficients. Aljaferia 7L’Associació Cultural del Matarranya manifestà que fins a la data de la reunió, la Chunta Aragonesista és l’únic partit d’Aragó que els ha contactat amb relació a la nova Llei. Chunta Aragonesista es va oferir a portar a les Corts d’Aragó les reivindicacions que ASCUMA els pugui fer arribar en el futur envers la cultura i les llengües pròpies d’Aragó.

 

Aljaferia 3Aljaferia 4Aljaferia 5

 

  AGENDA DE ACTOS CULTURALES           

Día: viernes 7 de junio 2013
Texto:
 

 

CENTRO PIGNATELLI (Paseo de la Constitución, 6)

 

Presentación del libro de José Bada (Coed. Aqua y Gara)

 

Sin la cabecica atada

 

Intervendrán:
 
Albert Moragrega, alcalde de Beceite,
Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana del Departamento de Filología General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza,
Chusé Aragües, editoriales Aqua y Gara,
y José Bada Panillo, autor del libro.
 
A las siete y media de la tarde. Entrada libre.
 
 
 
José Bada Panillo, Consejero de Educación y Cultura del primer gobierno democrático de Aragón, ex Presidente del Consejo Superior de Lenguas de Aragón hasta su reciente derogación, recoge con motivo de la Feria del Libro en esta obra una serie de textos propios en relación con las lenguas que se hablan en Aragón: artículos publicados en periódicos aragoneses, otros inéditos, y también otros documentos más institucionales que revelan la difícil andadura del tema de la lengua entre nosotros. Todos ellos referidos “al catalán, que es mi lengua, y a Aragón, que es mi tierra”. El subtítulo de Sin la cabecica atada es significativo: “Clar i català”.
 

Llamar a las cosas por su nombre: catalán o aragonés oriental | Zaragoza Lingüística.

Seguimos con la entrega de las charlas grabadas en los últimos meses en ZL. En esta ocasión se trata de la conferencia que dio nuestro compañero, el Dr. Javier Giralt, a propósito del nombre de la lengua hablada en la zona más oriental de Aragón. De rabiosa actualidad, espero que disfrutéis con este vídeo tanto como nosotros disfrutamos de la charla en vivo.

 

 

Lectors de Jesús Moncada promouen un manifest contra la llei de llengües de l’Aragó – VilaWeb.

Alerten de l’estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que uneix els territoris de parla catalana

Reivindiquem el català de Jesús Moncada, no a LAPAO‘. Amb aquest títol un grup de lectors de l’escriptor de Mequinensa ha promogut un manifest de defensa de la llengua i contra la llei de llengües aragonesa. Ja han arreplegat més de vuit mil signatures, entre les quals es destaquen les de Jaume Cabré, Pep Coll, Marcel Fité, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, diputats, batlles i professors universitaris, i gent de tot el país.

El manifests rebutja ‘la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua’ i avisa que la LAPAO ‘no és només un insult per als parlants de la llengua catalana’ sinó també ‘una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna’. Alerta del genocidi cultural, que ‘atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú’, i recorda que Jesús Moncada ‘ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar’. 

“El anticatalanismo sigue dando muchos votos en Aragón” – Público.es.

Asociaciones y sectores educativos aragoneses esperan que la nueva ley autonómica de lenguas, fruto de los pactos entre el PP y el PAR, “no se llegue a aplicar nunca”

 

El Parlamento aragonés, con los votos de PP y de PAR, derogó hace un mes la ley autonómica de lenguas de 2009.

El Parlamento aragonés, con los votos de PP y de PAR, derogó hace un mes la ley autonómica de lenguas de 2009.

El catalán y el aragonés (la fabla) han desaparecido de Aragón. Al menos de forma legal. Las Cortes de Aragón derogaron el pasado 9 de mayo la ley autonómica de lenguas de 2009, ley que reconocía el castellano, el catalán y el aragonés como lenguas propias de la comunidad, y aprobaron una nueva norma, con los votos a favor de PP y PAR, mientras la oposición en bloque (PSOE, CHA e IU) votaba en contra. La lengua oficial de Aragón es el castellano.

Aragonés y catalán pierden su nombre y se convierten en simples definiciones geográficas en el Boletín Oficial de Aragón. Así, la fabla es ahora Lapapyp (acrónimo de “Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica”), mientras que el catalán de la Franja pasa a ser Lapao (acrónimo de “Lengua aragonesa propia del área oriental”). En Aragón, con una población de 1,2 millones de habitantes, hay más de 60.000 catalano-parlantes y unos 20.000 de fabla, aunque sólo unos 6.000 lo usan de forma habitual.

En Aragón hay más de 60.000 catalano-parlantes

El propósito de la ley, iniciativa del Ejecutivo Autonómico de Luisa Fernanda Rudi (PP), es “reconocer la pluralidad lingüística de Aragón y garantizar a los aragoneses el uso de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias como un legado cultural histórico que debe ser conservado”. Una intención que no se comparte desde la mayoría de entidades sociales y culturales de la Franja, el Matarranya o la Ribagorza que entienden que la ley aprobada es “sólo una maniobra para contentar a parte del electorado tradicional del PP y del PAR”, explica Pep Labat, vicepresidente del Institut d’Estudis del Baix Cinca, entidad dependiente del Instituto de Estudios Altoaragoneses, que pone el acento en que la nueva designación de las lenguas tiene más que ver con las prioridades de los partidos políticos, en este caso populares y regionalistas, que con las preocupaciones de la ciudadanía. Una visión similar mantiene la profesora de catalán del IES Baix Cinca y miembro del Grup d’Acció per la Llengua, Mariví Basallo, que la juzga como “el resultado final de una promesa electoral a determinados grupos, ya que desgraciadamente el anticatalanismo sigue dando muchos votos en Aragón“.

La promesa electoral, que forma parte de los acuerdos de gobierno con el PAR, fue ratificada por la presidenta de la comunidad, Luisa Fernanda Rudi, en su discurso de investidura de julio de 2011 cuando avanzó la sustitución de la ley de 2009 que “dividía a los aragoneses” y que “imponía la  denominada normalización del catalán y el aragonés “.  La ley de 2009 fue aprobada casi en  el último minuto del gobierno autonómico de Marcelino Iglesias, él mismo catalano-parlante, pero la presión del PAR, asociado a los socialistas en esos momentos, impidió el desarrollo legislativo.

Un proceso que se podría repetir, coinciden Labat y Basallo, tanto por “falta de apoyo académico” como por las dificultades de implementación en el sistema educativo aragonés. Labat señala que las dos legislaciones son enormemente parecidas: “hay pasajes enteros copiados. La única diferencia es la terminología. Le han querido cambiar los nombres por una cuestión política. Pero esperamos que, como la anterior ley de 2009, no se llegué a aplicar nunca”. Pep Labat indica un matiz que podría dejar a catalán y aragonés al nivel educativo de una lengua extranjera, ” en la ley anterior se decía que la enseñanza del catalán sería ‘de la lengua y en la lengua’, ahora sólo se mantiene ‘de la lengua’, con lo que se eliminarían las secciones bilingues en el sistema educativo. Aunque ahora mismo se esta renovando el profesorado de catalán, con lo que parece que, de momento, todo seguirá como estaba hasta ahora”.

La nueva ley del PP es muy parecida a la que aprobó al final de la legislatura en anterior Ejecutivo socialista

La nueva legislación es percibida por la sociedad, dice Basallo, “como un brindis al sol. No atiende a ningún criterio lingüístico ni filólogico, y encima no cuenta con ningún precedente. La ley ataca a la libertad de expresión de un buen número de aragoneses, a los que se les ningunea su lengua materna”. Las nuevas denominaciones linguísticas “no cuentan con ningún apoyo social en la Franja y la Ribagorza. Tenemos el apoyo de los padres para movilizarnos en la escuela en defensa de nuestra lengua”. Basallo, pese a todo, se muestra optimista sobre el futuro de una legislación que no cree que se llegue a aplicar, pero advierte que entre muchos sectores de la zona, la nueva normativa es interpretada como otro intento del PP de “romper la unidad científica de la lengua, como se ha venido haciendo en Valencia y Baleares”.

Algo que se niega desde el Partido Popular que insiste en que, tras las definiciones de Lapao y Lapapyp, se encuentran “criterios filológicos”, como señaló la diputada popular, María José Ferrando, filóloga ella misma, al señalar en el debate sobre esta ley en las Cortes de Aragón “que no pueden entroncarse todas en lo mismo porque desaparecerían”.

Para sus socios del PAR, los criterios filológicos, validados incluso por la Real Academia Española, no parecen servir. Se impone un criterio histórico-social, como explicaba la diputada regionalista María Herrero, lo que se habla en las comunidades del antiguo Reino de Aragón “debe llamarse aragonés, porque ese es el origen”.  Para el vicepresidente del Institut d’Estudis del Baix Cinca, “es una cuestón visceral, identitaria. No aprecian la riqueza cultural y buscan una sociedad monolítica” y reprende al PAR su uso del anticatalanismo que “causa graves daños colaterales al aragonés”, lengua claramente minorizada, y que con la anterior norma consiguió el estatus de cooficialidad y el derecho a ser usada libremente. Un derecho que, tanto PP y PAR, habían defendido al menos hasta los últimos años, y que ahora queda sumido en una Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias que dice, por ejemplo, “que busca dignificar las lenguas y modalidades lingüísticas propias” y que establecerá las zonas linguísticas una vez “oídos los ayuntamientos afectados”.

Ayuntamientos que buscan repetir el efecto de la Declaración de Mequinenza de 1984, en defensa de la lengua catalana en la Franja, y que cuenta con el apoyo de, paradojas de la política local, de alcaldes y concejales del Partido Popular. Una iniciativa que, a juicio, de Labat “es una respuesta tardía del PSOE, pero que puede servir para que el PAR dé la cara de una vez y que se reflexione desde la Franja sobre una problemática impuesta desde Zaragoza”. Una lejanía sentida en este caso como “una batalla perdida”.

29/05/2013 – 13:1502/06/2013 – 13:15

El Punt Avui publica un article del lingüista Hugo Sorolla sobre la denominació Lapao aplicada al català de la Franja.

Llegiu: 29DCAT_020_CO_2_20130528225528 – 94.

De la Nova Planta al LAPAO- Sapiens.cat.

Lluís XIV

Lluís XIV

En els darrers tres-cents anys de la nostra història, els atacs contra la llengua catalana han estat constants. Des del 1700, amb la prohibició per part de Lluís XIV de l’ús del català als consells municipals i als tribunals dels comtats de Rosselló i Cerdanya, fins avui, no hi ha hagut cap generació de catalans que no hagi patit persecucions, prohibicions, repressions o ridiculitzacions de la seva pròpia llengua. Francesc Ferrer i Gironès, en La persecució política de la llengua catalana, va tenir l’encert de recopilar els diferents intents de governs de tot tipus, a través de reials decrets o d’instruccions secretes, de fer-la desaparèixer.

Si en les primeres dècades del segle XVIII l’administració borbònica va prohibir el català a les institucions i a l’àmbit judicial, en la segona meitat de segle es prohibiria el català a les escoles, es deixaria “a pa i aigua” els capellans que fessin sermons en català, s’ordenaria als comerciants de dur la comptabilitat en castellà i es prohibiria l’edició de llibres i l’estrena d’obres de teatre en català. Al llarg del segle XIX, l’estat liberal no es va diferenciar gaire de l’absolutista, almenys en termes de repressió lingüística, i va arribar a imposar mesures que ratllaven l’absurditat, com la de prohibir converses telefòniques en català o la de no tolerar el català ni en els epitafis dels cementiris.

En el segle XX, amb Primo de Rivera, primer, i Franco, després, es perseguirien els funcionaris i se sancionarien els mestres que parlessin en català, es prohibiria el català en els rètols de la botigues i, fins i tot, s’imposaria el castellà en els centres penitenciaris. I és que ja ho va dir ben clar el governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, el 1952: “¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?”. Que la Constitució del 1978 no hagi vetllat pel català tot i tenir-ne l’obligació o que la sentència del Tribunal Constitucional hagi establert que el català no és llengua vehicular del sistema educatiu ha satisfet aquells que, com l’actor i polític d’UPyD Toni Cantó, consideren la immersió lingüística com un acte de feixisme.

Però els atacs no solament vénen de la resta de l’Estat, sinó també d’arreu del nostre territori. Mentre al País Valencià el setge contra la llengua no s’atura, i a les Illes José Ramon Bauzá ha eliminat la immersió lingüística, a les Corts aragoneses s’ha aprovat que la llengua que parlen els habitants de la Franja no és el català sinó el LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental). Resulta que la principal responsable de la demencial mesura és l’actual consellera d’Educació del Govern popular, Dolors Serrat, resident a l’Aragó però nascuda, ni més ni menys, que a Ripoll, la pàtria de Guifré.

Afortunadament, tot i els atacs a la llengua que vénen de fora i els quintacolumnistes que tenim a dins, la caravana segueix el seu camí.

Publicat en la secció ‘El retrovisor’ del número 130 (juny 2013) de SÀPIENS.

Miquel Strubell: Carta al Consell Comarcal del Baix Aragó.

Bon dia!

En primer lloc, una salutació molt cordial a una comarca que la meva dona i jo hem visitat moltes vegades! Encara ens ressonen a les orelles els tambors de Calanda (entre altres llocs). 

He llegit a “El Heraldo de Aragón” que “La Comarca del Bajo Aragón ha aprobado por 19 votos contra 8 una moción de apoyo a la nueva Ley de Lenguas y de rechazo al catalán”.

En primer lloc tinc la curiositat de saber com en una comarca amb 20 municipis hi ha hagut 27 vots. Potser ha estat un error del periodista!

I segon, el que motiva aquest escrit: m’agradaria saber en quin sentit han votat els representants dels municipis afectats (que segons la viquipèdia són Aiguaviva de Bergantes, Bellmunt de Mesquí, La Canyada de Beric, La Sorollera, La Codonyera, La Ginebrosa, La Torre de Vilella) i perquè -només si es pot saber- hi han votat els municipis no afectats ni molt ni poc per la nova llei. 

Gràcies per endavant.


(enviat el 4 de juny de 2013) 

Consell Comarcal del Baix Aragó: http://www.bajoaragon.es

Altres entrades sobre el català a l’Aragó / Other posts on Catalan in Aragon: 

Demà dimecres, Jornada Sociolingüística a Lleida sobre la Franja i la Catalunya del Nord | Xarxes socials i llengües.

Jornada Sociolingüística 2013

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha programat per a demà la Jornada Sociolingüística 2013, amb la participació de Gentil Puig, sobre la Catalunya del Nord, i una taula redona sobre el català a la Franja on hi participen Ramon Sistac (UdL i IEC), Alberto Moragrega, alcalde de Beseit (Matarranya) i exemembre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i Natxo Sorolla (Xarxa CRUSCAT-IEC, CUSC-UB).

Des del dia 19 de maig es va detectar un atac informàtic en els servidors de lafranja.net que van deixar fora de servei la web durant dues setmanes. La web no ha pogut fer el seu servei de recopilació i difusió de les informacions relacionades amb la Franja en plena efervescència de l’aprovació de la Llei de llengües (2013) i la Declaració d’alcaldes del territori contra la nova Llei. Ja hem pogut restituir el servei i per això us demanem que en feu màxima difusió. Podeu seguir l’actualitat de la Franja també per twitter, facebook i la llista de difusió.

La seua vigència serà a partir de 24 de juny de 2013

SECCIÓN I. Disposiciones Generales.

Rango: LEY

Fecha de disposición: 9/05/13

Fecha de Publicación: 24/05/13

Número de boletín: 100

Órgano emisor: PRESIDENCIA DEL GOBIERNO DE ARAGÓN

Título: LEY 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Documento en PDFFirma Registros

Texto:

En nombre del Rey y como Presidenta de la Comunidad Autónoma de Aragón, promulgo la presente Ley, aprobada por las Cortes de Aragón y ordeno se publique en el “Boletín Oficial de Aragón” y en el “Boletín Oficial del Estado”, todo ello de conformidad con lo dispuesto en el artículo 45 del Estatuto de Autonomía de Aragón.

PREÁMBULO continue reading…

El Punt Avui – Notícia: Carta a María Dolores Serrat Moré.

Carta a María Dolores Serrat Moré

Senyora consellera,

Us escric arran de l’aprovació el 9 de maig passat de la llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, que ha causat una notable perplexitat i una forta indignació entre la societat catalana. Per a una gran majoria de ciutadans és incomprensible la vostra decisió d’evitar de nomenar el català pel seu nom i atorgar un nom diferenciat a una llengua –la catalana– que és de tota la comunitat que la parla i, segons l’article 3 de la Constitució espanyola, de tots els aragonesos. La vostra decisió, a parer nostre, contravé els drets lingüístics de les persones catalanoparlants i el principi d’unitat de la llengua catalana, establerta i reconeguda científicament i internacionalment.

No cal dir que continuem considerant que els ciutadans de la Franja parlen la llengua que històricament hi han parlat i que serveix, com ha servit sempre, per comunicar-se, per expressar idees i emocions i per adquirir i transmetre coneixements.

Per aquestes raons de caràcter social i lingüístic, continuem i continuarem apostant pel diàleg entre tots els territoris i comunitats de parla catalana i promourem la cooperació per generalitzar-ne el coneixement i l’ús, amb respecte a totes les variants.

Per tot plegat, personalment tinc la més absoluta convicció que l’administració central de l’Estat, a l’empara de l’article 3 de la Constitució espanyola, i totes les administracions autonòmiques haurien d’actuar en defensa de la llengua catalana i dels aragonesos de la Franja. Com també crec fermament que totes les institucions de l’Estat haurien de ser respectuoses i fer complir els preceptes que es deriven de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional signat per Espanya en el marc del Consell d’Europa 1992 i ratificat l’any 2001.

Em sembla, consellera, que és innegable que aragonesos i catalans comparteixen la llengua catalana i que només actituds difícilment justificables i basades en el pur partidisme poden negar-ho. Com a conseller de Cultura, em correspon el deure de defensar, doncs, aquest patrimoni, que volem continuar compartint en benefici de tots els ciutadans i dels drets lingüístics dels parlants del català.

Preservar la gran riquesa patrimonial i cultural que la llengua catalana representa és un objectiu que ens beneficia a tots: els ciutadans de la Franja, els ciutadans d’Aragó i els de Catalunya. I no cal dir que estic segur que també beneficia Espanya i Europa.

Amb profund respecte per les competències de cadascun dels nostres governs i amb el desig de mantenir el compromís en defensa del català de la Franja, estic a la vostra disposició per parlar d’aquesta qüestió des d’ara i en qualsevol moment que vostè consideri.

Ben atentament.

Esfendemos as Luengas

 
Twitter: @esfende_las
Neix la plataforma Esfendemos as Luengas

En el dia d’ahir es va presentar la plataforma “Defensem les llengües”, que neix amb l’única finalitat de continuar creant espais per a la divulgació de l’aragonès i el català, a més de denunciar els continus atacs que pateixen aquestes llengües minoritàries per part de les institucions publiques, organitzacions socials i polítiques o dels mitjans de comunicació.

Des “Defensem les llengües” assenyalen que la ultima Llei de Llengües aprovada este 9 de maig pel Govern d’Aragó, format per PP i PAR, en què canvien de forma oficial el nom d’aragonès i català per LAPAPYP i LAPAO, no és més que un altre intent d’acabar amb una realitat lingüística, en què organismes com la UNESCO han exigit la protecció i divulgació d’aquestes llengües.

“Les contínues manipulacions i adoctrinament en toponímia o denominacions de les llengües, les declaracions omeses, les rialles o el desconeixement científic són una constant en els mitjans, exposicions o declaracions institucionals”

Durant la presentació, van emetre un vídeo en el qual la plataforma “Esfendemos as Luengas” denuncia l’actitut duta a terme pels mitjans de comunicació aragonesos. Destacant la posició duta a terme per la televisió autonòmica “Aragón TV”, la qual arriba a ridiculitzar aquestes llengües, fins i tot arribant a negar l’existència del català i l’aragonès.

La plataforma “Defensem les llengües” ha volgut fer una crida a totes les persones que volen treballar per un Aragó trilingüe, on l’aragonès i el català es reconeguin com a llengües oficials i en què s’acabi amb aquesta persecució institucional i mediàtica de tots els que parlem aquestes llengües.

Vídeo: http://vimeo.com/64446654

 

Ecos d’o LAPAO y o LAPAPYP | Purnas en o zierzo.

No he escrito cosa en o blog sobre a nueva lei de no-luengas que han perpetrau os partius antiaragoneses que gubiernan o país. Si que he escrito en atros puestos an que m’han demandau a mia opinión.  Amás, con a suerte de poder fer-lo en as tres luengas d’o país, en as tres luengas que m’aimo. Asinas que tos remito a ixos articlos y entrevistas ta leyer a mía opinión sobre una lei d’a que s’han feito mofla muitisma chent por o tema d’as denominacions, o LAPAO y LAPAPYP, pero que baixo a napa d’o nombre, amaga l’asesinato premeditau de l’aragonés y o catalán, quitándolos d’as escuelas, d’os toponimos, d’a normativización, d’a normalidat.

En primeras, en Público, en castellano.

Una ley que aprobará el gobierno de Aragón y que niega a los aragonesohablantes y a los catalanohablantes, aragoneses igual que los castellanohablantes, sus derechos, todos, incluso el derecho de que su lengua sea nombrada por el nombre que tiene y no por el capricho de los políticos que se pasan por el forro a la comunidad científica.

Tamién en Vilaweb, an me deixoron fer versión en aragonés y en catalán.

Son chenocidas culturals, u preban de ser-lo, pero ye a-saber-lo d’important que por o suyo bien y por o nuestro, no lis deixemos ser-lo, fablando, creyando, vivindo y comunicando en ista polida luenga que os aragonesos hemos trayiu t’o mundo y que tien parolas tan achustadas ta definir a qui aprebará a lei de no-luengas como carnuz, ababol u borde.

Però els aragonesos, els aragonesos que parlem l’aragonès (i els qui parlen català, també), hem fet sobreviure la llengua sense lleis. Hem fet diaris, vídeos, revistes i còmics, hem après la llengua i l’hem ensenyada en associacions, escoles… Fins i tot hem creat tres grafies diferents, però això és un altre tema.  L’aragonès sobreviurà encara que els antiaragonesos que ens governen l’intentin matar. Com fins ara.

Tamién me facioron una entrevista en Nació Digital, compartindo espacio con Francho Nagore.

De la mateixa opinió és Jorge Romance, editor del diari digital en aragonès Arredol, que considera “ridícul i vergonyant” l’acrònim i apunta que no és pot parlar de “reforma de la llei, perquè el text el que fa és esborrar una llei de mínims”.

En zagueras, tenié a suerte de poder pasar tot un día en Fraga charrando sobre o tema con a chent d’a ciudat. Asinas lo veyié yo ta la Sexta.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.