La Franja

El Punt Avui – Notícia: Pont.

12/06/13 02:00 – David Marín

Fa uns mesos es va obrir un pont de vianants sobre el riu Noguera Ribagorçana. El pas uneix la Franja amb el Principat en un punt escarpat, solitari, ple de misteri, absolutament fascinant: a la sortida del sud del congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec, on les comarques de la Ribagorça, el Pallars Jussà i la Noguera queden relligades per les aigües fredes i d’un blau intens de l’embassament de Canelles. El nou pont substitueix la passarel·la que antigament comunicava les dues ribes i que ha quedat sota les aigües del pantà. Diuen que, submergit sota l’embassament, també hi ha les restes d’un castell que Ramon Berenguer I va entregar a seva esposa,
la comtessa Almodis.

Fer el recorregut entre Catalunya i la Franja en aquesta zona escarpada demana quatre hores de camí entre l’alberg de l’antic poble de Montfalcó i l’ermita de la Pertusa. I, sobretot, demana una enorme dosi de sang freda en el moment de travessar unes estretes i aparentment fràgils passarel·les de fusta situades a la paret d’uns penya-segats que es precipiten, al buit, sobre el Noguera Ribagorçana. L’experiència paga la pena.

L’obertura del nou pont entre Catalunya i la Franja coincideix amb l’intent de trencament d’un altre pont: el de la llengua compartida a banda i banda del Noguera Ribagorçana. La Lapao, el fosc i sòrdid invent de laboratori casolà amb què el PP aragonès i el seu soci, el PAR, pretenen separar els ciutadans d’una banda i altra de la frontera, ha iniciat el seu camí entre la merescuda burla popular i l’alhora preocupant barra lliure acientífica de qui promourà una nova acadèmia de la llengua per fixar nova gramàtica i noves normes per trencar un bocí de la llengua catalana.

El procés que ha iniciat Catalunya demana sang freda i controlar el vertigen. Però a vegades és millor anar endavant travessant passarel·les escarpades, que no pas quedar-se quiet allà on et retallen els diners, l’aigua, i fins i tot els ponts.

Ácratas lingüísticos | Opinión | EL PAÍS.

El LAPAO serà oficial a partir de Sant Joan.

Dilluns passat el BOE portava publicada la reforma de la Llei de llengües d’Aragó que canvia la denominació del català que es parla a la Franja de Ponent

Lleida | 12/06/2013 – 10:47h

La reforma de la Llei de llengües d’Aragó entrarà en vigor un mes després de la seva publicació al BOA, que va ser el 24 de maig. Això no obstant, com a reforma legislativa també ha de sortir publicada al BOE, i això va ser el passat dilluns 10 de juny. Amb l’oficialització de la llei quedarà derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó.

El fet que la nova llei comporti la denominació de LAPAO al català que es parla a la Franja de Ponent ha comportat en el darrer mes múltiples mostres de rebuig des de diferents àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions de rebuig, tant a ajuntaments catalans com el de Lleida com a ajuntaments de la Franja com el de El Campell. La Diputació de Lleida i també la Diputació d’Osca han aprovat mocions en contra.

Així mateix, a finals de maig es va celebrar una cimera d’alcaldes de la Franja de Ponent a Mequinesa per tal de consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües davant la justícia. En total hi van participar una trentena de batlles, que van renovar la ‘Declaració de Mequinensa’ en defensa del català. Els alcaldes provenien de formacions polítiques com el PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonés i CDF.

A diputación de Uesca y os concellos de L’Aínsa y Exeya refusan tamién a lei de no luengas | Arredol.

Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009

O refús contra la lei de no luengas contina espardindo-se por diferents entes administrativos. O concello d’Alcampell ya la refusó a los pocos diyas d’aprebar-se y, dende diferents concellos d’a franja, se anunció que se empentarían iniciativas parellanas de refús ta ista lei. En ista semana, os concellos de Exeya, en Cinco Villas y L’Aínsa, en Sobrarbe, s’han sumau de diferents trazas a lo refús. A zaguer institución, por agora, y a primer supralocal en fer-lo ye a Diputación Provincial de Uesca, que aprebó una propuesta de lei d’o PSOE demandando que se derogue a nueva lei.

O concello de L’Aínsa refusó o martes a lei de no luengas, en aprebar-se a moción presentada por IU, a on que antimás demandaba a lo Gubierno que continasen as “actividatz y programas d’amostranza de l’aragonés y o catalán en os centros educativos”. A moción estió refirmada por os concellers de CHA y IU, l’alcalde, d’o PSOE y dos concellers d’iste partiu. Atro conceller d’o PSOE y o d’o PP en votoron en contra y o conceller d’o PAR s’abstenió. Marisa Ventero, portavoz de IU en o concello sobrarbense, criticó que os concellos tenesen a competencia de decidir o nombre d’as luengas remerando que istos no son “entidatz scientificas” y que d’as dos academias d’a lei anterior se pasase a nomás una “ta no haber d’admitir a existencia d’o catalán”.

En Exeya estió o miercols, a iniciativa de CHA, que o concello demandó “maximo respeto t’os fablants d’as luengas minoritarias d’Aragón” y que no “s’aplicase ni desembolicase” a lei de no luengas, en incumplir a Constitución, l’Estatuto d’Autonomía y a Carta Europea d’as luengas rechionals u minoritarias”. Alberto Celma, portavoz de CHA en o concello, declaró que “ista situación afecta a os dreitos d’a ciudadanía aragonesa y a la historia y dignidat d’iste país”. “Cuanto a l’aragonés – dició Celma – luenga privativa d’Aragón que se charró en quasi tot lo nuestro territorio y d’a que habríanos d’estar argüellosos, con ista lei ye en serio risque de pasar a estar luenga muerta y ya no será luenga de dengún”.

A Diputación Provincial de Uesca, se sumaba o chueves ta ista mena d’iniviativas. A mayoría d’o PSOE, con tretze votos debant d’os nueu d’o PP y os tres d’o PAR, conseguiba aprebar a propuesta de lei  a on que se demanda a derogación d’a lei. En a propuesta considera que s’ha feito un “ridiculo historico en clamar LAPAO a lo catalán y LAPAPYP a l’aragonés“. Tamién se i expresaba “a temor” de que a nueva lei chenerase problemas en prebar de convalidat o catalán ta estudiar u treballar en Catalunya.

A moción esfendeba a necesidat de preservar y espardir catalán y aragonés “en todas as dembas que las sientan como propias”. O PSOE ha lamentau que o gubierno “renunciase a recuperar y potenciar l’aragonés” y que no metese en marcha una “autentica politica propia cuanto a lo catalán, en estar ista una luenga propia, historica y tradicional en Aragón”.

Dende difuera d’Aragón, tamién bi ha habiu institucions que han refusau a zaguer modificación d’a lei de luengas que no reconoix a l’aragonés y o catalán como tals. O concello de Tortosa u a Diputación Provincial de Leida en son eixemplos.

D’atra man, tamién s’ha creyau una colla de lectors de Jesús Moncada, escritor en catalán naixiu de Mequinenza, qui son promovendo un manifiesto en contra d’ista lei. Iste se suma a lo promoviu por as principals asociacions en esfensa de l’aragonés, que facioron publico o pasau 29 de mayo.

Quiers leyer cosas parellanas?

Representants de concellos catalanofablants d’Aragón refusan en Mequinenza

O concello d’Alcampell, o primer en refusar a

Sobre as luengas d’Aragón

O gubierno apreba a lei de no-luengas a

L’Atzucac / Emma Zafón.

¿Habla Lapao o ke ase?

Bienvenidos al club de los ciudadanos que se sienten avergonzados de su propio territorio por culpa de unos gobernantes que han hecho el ridículo a gran escala. Os acojo como autóctona de una provincia que tiene el único aeropuerto sin aviones del mundo. Y os compadezco por pasar a nuestro lado oscuro solo porque una ley aprobada ayer en las Cortes reconoce como oficial una lengua que no existe. Sin respaldo académico, sin lógica y hasta sin un nombre elegante. lapao. Suena más a marca de helados que a idioma.

¿Se imaginan a Dolores Serrat al más puro estilo Iniesta recomendando ‘Lapao para todos’? Todo es posible en este lado oscuro del que, ya aviso, es difícil salir. Más allá del debate sobre lo estúpido que resulta no llamar al catalán por su nombre, la situación lingüística aragonesa ha superado la indignación de la mayoría de hablantes para adentrarse en la espiral de la vergüenza ajena. Un sentimiento motivado por la decadencia de quienes se empeñan en autoconvencerse de que la frontera administrativa determina la lengua. Fíjense en Olocau del Rey, en pleno Maestrazgo castellonense y único municipio del norte de la provincia en el que se habla castellano. Sería de locos pensar que lo que hablan en Olocau no es lo mismo que lo que hablan en Bordón por estar en diferentes comunidades autónomas. Sería de suicidas intel·lectuales defender que los vecinos de Olocau hablan «modalidades lingüísticas similares al castellano pero de uso predominante en el área septentrional de Castellón». Sin embargo, lo que para el castellano resulta inverosímil, para el catalán es nuestro pan de cada día. Nadie se cuestiona que en Argentina se hable español pese a estar a miles de kilómetros de distancia de nuestro país. Podemos ver películas de Ricardo Darín tan ricamente sin necesidad de subtítulos. Sí que se cuestiona que lo que se habla en Gandesa y en Calaceite, pese a ser vecinos y entenderse a la perfección, es un idioma totalmente diferente. Solo porque cada uno está en una comunidad autónoma. Y solo porque una de ellas se llama Cataluña. No acabo de entender qué mal tenemos hacia los catalanes, si es odio, miedo o rencor. En cualquier caso, el catalán no es su patrimonio exclusivo, es de todos.

El respeto hacia él debe estar por encima de cualquier sentimiento visceral de odio fratricida. Recuerdo a uno de los grandes del valencianismo, Vicent Andrés Estellés. De haber nacido en la Franja, hubiera rematado su trayectoria literaria con aquello de: «Pel nostre lapao, el català de tots».

Disposición 6103 del BOE núm. 138 de 2013 – BOE-A-2013-6103.pdf.

Calaceit aprova dos mocions a favor del català i contra la nova Llei de Llengües | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Calaceit . divendres, 7 de juny de 2013 . Deixa un comentari
Etiquetes: llengua

 

 

L’Ajuntament de Calaceit va aprovar el 6 de juny, durant la celebració de ple ordinari, dos mocions a favor de la denominació de català i en contra de la nova Llei de Llengües aprovada pel Govern d’Aragó. Esta entitat municipal està governada en minoria pel Partit Popular (PP), després de trencar-se el pacte de governabilitat establert a l’inici de la legislatura entre esta formació i Entesa per Calaceit (EC).

 

L’ordre del dia del ple ordinari que va celebrar l’Ajuntament de Calaceit durant la nit d’ahir incloïa dos mocions a favor de la denominació del català i contra la nova Llei de Llengües aprovada recentment pel Govern d’Aragó. Les iniciatives presentades per EC i pel PSOE local tenien un contingut similar, si bé, en el cas de la presentada pel regidor d’Entesa per Calaceit es feia referència no únicament al municipi de Calaceit, sinó també a altres municipis de la Franja, així com al País Valencià i les Illes Balears. Per altra banda, la moció socialista es centrava més en l’àmbit local i en els aspectes més vinculats a l’educació en català que fins ara podien fer voluntàriament els alumnes de les poblacions aragoneses catalanoparlants.

 

Estes petites diferències de forma, més que de contingut, van fer que tot i les dos mocions acabaren aprovant-se, els regidors populars únicament donaren suport a la primera. “A la moció presentada pel PSOE hi havia alguns punts en els que no estaven d’acord, per això ens vam abstindre”, va afirmar Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit. D’esta forma, el text presentat per EC va ser aprovat de forma unànime per tots los grups del consistori, mentre que la moció presentada pels socialistes se li va donar llum verd amb els vots a favor dels regidors del PSOE i el de EC, mentre que els membres del PP es van abstindre. La diferent postura dels populars en la votació de les dos mocions van fer que des de l’oposició, la regidora socialista Rosa Doménech, defensés que “han votat a favor de la moció d’Entesa i s’han abstingut a la nostra perquè això forme part d’un pacte entre les dos formacions”.

 

L’Ajuntament de Calaceit no és la primera entitat aragonesa que pren esta posició en els últims dies. La Diputació Provincial d’Osca, l’Ajuntament del Campell, i l’Ajuntament de Ainsa, entre altres; a més de la trentena d’alcaldes i regidors municipals i autoritats comarcals de diferents zones de la Franja que van firmar la Nova Declaració de Mequinensa; han mostrat el seu rebuig a la nova Llei de Llengües a l’igual que també ho han fet filòlegs i acadèmics de diferents universitats, entre ells, els de la Universitat de Saragossa (UNIZAR).

Mitges veritats, mentides senceres | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 10, juny 2013
Recentment, i com era d’esperar, han començat a contraatacar els defensors de la nova llei de no-llengües. En un dels darrers escrits, l’articulista de torn posava com a aval de les seues tesis un grapat de noms que jo poso en quarantena, no tant per la solvència (que en algun cas també) sinó per veure el context i la profunditat de les seues declaracions. No parlo perquè sí, sinó per experiència pròpia. El primer expert que anomena, el catedràtic de prehistòria Antonio Beltrán, el vaig conèixer a la Portellada —crec que l’any 1996—. Vaig assistir a una conferència sobre la cultura de la vila on va afirmar-hi que allí s’hi parlava «aragonés antiguo». Sorprès per aquest estirabot, en acabar l’acte vaig atansar-m’hi. Amb tot el respecte, fins i tot amb timidesa, vaig explicar-li que la meua experiència em demostrava que els catalans i franjolins ens enteníem en el mateix idioma i sense cap dificultat. Li vaig il·lustrar amb uns quants exemples de primera mà. Molt amable, em va contestar que «es normal que así sea —va dir-me— porque en Barcelona y Cataluña hablan también aragonés antiguo». Jo, alleujat, vaig contestar-li «Entonces estamos de acuerdo! Hablamos el mismo idioma, lo único es que le damos nombres distintos». Ell, somrient, va assentir. En aquell moment em vaig sentir reconfortat. Hauria volgut que els assistents, que ja passaven cap al bar, sentissin aquella resposta del catedràtic Antonio Beltrán, declaració inequívoca de la unitat de la nostra llengua. A mi tant me feia, el nom.
Però ara he vist que no, que als nostres representants, els que cobren dels nostres impostos, els que haurien de treballar per al nostre benestar material i cultural, els importa més el nom que la substància, el fetge que el cervell. No crec que a la seua vida privada actuïn igual. Seria massa depriment.

Aragón trilingüe pese a quien le pese.

Aunque su carta publicada ayer se descalifica por sí sola y subestima la inteligencia de los lectores y lectoras del Diario del Alto Aragón, el presidente de FACAO no debe quedar sin respuesta, puesto que, basándose en mentiras y casi de forma obsesiva, está desprestigiando no sólo la labor de Chunta Aragonesista (CHA) en defensa del patrimonio lingüístico aragonés sino llegando ya al extremo del insulto personal hacia quienes ejercen como portavoces de todas las personas que formamos este partido. CHA se fundó hace ya 26 años con el objetivo de fomentar el aragonesismo político para un fin claro: la defensa de Aragón, incluida su integridad territorial, desde unos planteamientos de izquierdas. Poner en duda el trabajo y compromiso de años en municipios, comarcas, diputaciones, Cortes de Aragón y el Congreso demuestra inquina y mucha ignorancia. A estas alturas no es CHA quien tiene que demostrar su aragonesismo, sino quienes, dándoselas de muy aragoneses, tienen complejos por confundir lengua con identidad, como suelen hacer los pancatalanistas y como nunca han hecho los aragoneses. Los aragoneses y aragonesas tenemos la inmensa suerte de contar con un rico patrimonio histórico, cultural y también lingüístico. El aragonés es una lengua tan antigua como el catalán o el castellano pero que, históricamente, ha sido maltratada. Primero, por un franquismo castellanizante y, después y en democracia, por unos Gobiernos de Aragón que no se han preocupado por conservar y fomentarla. Y a esto le podemos sumar esos grupúsculos de personas igual de intransigentes y homogeneizadores que aquellos fascistas que pretendían avergonzarnos por hablar en aragonés y pretendieron borrar que “ploraba porque no plebeba”, por ejemplo, y que ahora rehusan tratarla como la lengua que es para impedir que salga de un dialectalismo a ultranza que la hace inservible para vivir el mundo actual y la condena a su extinción. El catalán es el idioma de muchas comarcas aragonesas, científicamente reconocido, y solo quien duda de su identidad puede sentirse agredido por esta denominación. Hay aragoneses que viven y sienten en catalán, tan fácil y sencillo como eso.

Diario Aragones :: Radio Ebro – CHA pide explicaciones sobre las asignaturas de catalán y aragonés.

El diputado de CHA Gregorio Briz, en una de sus intervenciones parlamentarias

CHA exige a la consejera de Educación que explique qué va a pasar con las asignaturas de catalán y aragonés tras la reforma de la Ley de Lenguas. El grupo ha registrado una solicitud para que Serrat comparezca en las Cores

El diputado Gregorio Briz ha registrado una solicitud de comparecencia para que la consejera de Educación, Dolores Serrat, explique qué va a pasar a partir de este próximo curso con la asignaturas de aragonés y catalán, y también ha presentado varias preguntas para conocer la situación actual y futura del profesorado.

Gregorio Briz, que esta semana se ha reunido con el presidente de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma), Josep Maria Baró, y varios miembros de su Junta, dentro de una ronda de entrevistas con las asociaciones que trabajan en todo Aragón por la defensa, reconocimiento y promoción de las lenguas propias, aragonés y catalán ante el ataque que supone la reforma de la Ley aprobada por PP y PAR.

“Pudimos constatar su malestar por una reforma que elimina la denominación de catalán para la lengua materna que hablan miles de personas en las comarcas orientales aragonesas”, ha explicado Briz, “así como por cuestiones que se derivarán de la nueva ley, como el futuro de la asignatura de catalán que se imparte desde hace casi 30 años en los centros públicos de la zona”.

Facebook

A diputación de Uesca y os concellos de L’Aínsa y Exeya refusan tamién a lei de no luengas | Arredol.

Continan a presión ciudadana y institucional ta vulcar a lei de no luengas

Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009

O refús contra la lei de no luengas contina espardindo-se por diferents entes administrativos. O concello d’Alcampell ya la refusó a los pocos diyas d’aprebar-se y, dende diferents concellos d’a franja, se anunció que se empentarían iniciativas parellanas de refús ta ista lei. En ista semana, os concellos de Exeya, en Cinco Villas y L’Aínsa, en Sobrarbe, s’han sumau de diferents trazas a lo refús. A zaguer institución, por agora, y a primer supralocal en fer-lo ye a Diputación Provincial de Uesca, que aprebó una propuesta de lei d’o PSOE demandando que se derogue a nueva lei.

O concello de L’Aínsa refusó o martes a lei de no luengas, en aprebar-se a moción presentada por IU, a on que antimás demandaba a lo Gubierno que continasen as “actividatz y programas d’amostranza de l’aragonés y o catalán en os centros educativos”. A moción estió refirmada por os concellers de CHA y IU, l’alcalde, d’o PSOE y dos concellers d’iste partiu. Atro conceller d’o PSOE y o d’o PP en votoron en contra y o conceller d’o PAR s’abstenió. Marisa Ventero, portavoz de IU en o concello sobrarbense, criticó que os concellos tenesen a competencia de decidir o nombre d’as luengas remerando que istos no son “entidatz scientificas” y que d’as dos academias d’a lei anterior se pasase a nomás una “ta no haber d’admitir a existencia d’o catalán”.

En Exeya estió o miercols, a iniciativa de CHA, que o concello demandó “maximo respeto t’os fablants d’as luengas minoritarias d’Aragón” y que no “s’aplicase ni desembolicase” a lei de no luengas, en incumplir a Constitución, l’Estatuto d’Autonomía y a Carta Europea d’as luengas rechionals u minoritarias”. Alberto Celma, portavoz de CHA en o concello, declaró que “ista situación afecta a os dreitos d’a ciudadanía aragonesa y a la historia y dignidat d’iste país”. “Cuanto a l’aragonés – dició Celma – luenga privativa d’Aragón que se charró en quasi tot lo nuestro territorio y d’a que habríanos d’estar argüellosos, con ista lei ye en serio risque de pasar a estar luenga muerta y ya no será luenga de dengún”.

A Diputación Provincial de Uesca, se sumaba o chueves ta ista mena d’iniviativas. A mayoría d’o PSOE, con tretze votos debant d’os nueu d’o PP y os tres d’o PAR, conseguiba aprebar a propuesta de lei  a on que se demanda a derogación d’a lei. En a propuesta considera que s’ha feito un “ridiculo historico en clamar LAPAO a lo catalán y LAPAPYP a l’aragonés“. Tamién se i expresaba “a temor” de que a nueva lei chenerase problemas en prebar de convalidat o catalán ta estudiar u treballar en Catalunya.

A moción esfendeba a necesidat de preservar y espardir catalán y aragonés “en todas as dembas que las sientan como propias”. O PSOE ha lamentau que o gubierno “renunciase a recuperar y potenciar l’aragonés” y que no metese en marcha una “autentica politica propia cuanto a lo catalán, en estar ista una luenga propia, historica y tradicional en Aragón”.

Dende difuera d’Aragón, tamién bi ha habiu institucions que han refusau a zaguer modificación d’a lei de luengas que no reconoix a l’aragonés y o catalán como tals. O concello de Tortosa u a Diputación Provincial de Leida en son eixemplos.

D’atra man, tamién s’ha creyau una colla de lectors de Jesús Moncada, escritor en catalán naixiu de Mequinenza, qui son promovendo un manifiesto en contra d’ista lei. Iste se suma a lo promoviu por as principals asociacions en esfensa de l’aragonés, que facioron publico o pasau 29 de mayo.

Quiers leyer cosas parellanas?

Representants de concellos catalanofablants d’Aragón refusan en Mequinenza

O concello d’Alcampell, o primer en refusar a

Sobre as luengas d’Aragón

O gubierno apreba a lei de no-luengas a

L’Ajuntament de Calaceit (PP) aprove dues… – Ràdio Matarranya.

L’Ajuntament de Calaceit (PP) aprove dues mocions (una presentada per EC i aprobada per unanimitat, i un altra presentada pel PSOE i parobada en los vots a favor de socialistes i Entesa, i l’abstenció del PP) a favor del català a la Franja i en contra de la nova Llei de LLengues d’Aragó

CHA pregunta a Serrat por el futuro de las asignaturas de catalán y aragonés – Aragón – El Periódico de Aragón.

EFE 06/06/2013

Convergència i Unió estendrà per tota l’administració local una moció de rebuig a la denominació de LAPAO que ha rebut el català que es parla a la Franja de Ponent després de l’aprovació fa unes setmanes de la reforma de la Llei de llengües d’Aragó. La moció demana al govern aragonès que es respecti i protegeixi el català com a patrimoni de la zona.  De fet la rebolta a la franja es considerable. El passat dissabte representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao. Avui volem parlar de les diferents iniciatives que es volen tirar endavant , per fer marxa enrere en aquest llei de llengues  que alguns consideren que nomes te un objectiu , eliminar tot allo que fa olor a catala o catalunya. Per aquest motiu hem convidat a la Marta Canales. Ella es la Secretaria genetral de CDC a la Franja.

L’atur registrat a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya de Lleida va baixar al maig en 1.987 persones, el major descens percentual de tot Catalunya (-5,98%) i un dels més destacats de tot l’Estat espanyol, només superat per les Illes Balears, segons les dades que ha fet públiques aquest dimarts el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Amb aquest descens, el nombre total d’aturats a les comarques lleidatanes se situa en 31.235 al maig.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, l’atur va disminuir al maig en 14.829 persones fins a les 642.166, un 2,26% menys que el mes anterior. En el balanç anual, la desocupació suma al maig 11.234 aturats més que fa un any . Aquesta és la segona caiguda més intensa de l’atur en un mes de maig que s’ha vist a Catalunya des del començament de la crisi el 2008, només superada pel maig del 2010 quan el descens va ser de 18.920 persones en relació amb el mes anterior.
En el conjunt de l’estat espanyol l’atur registrat va baixar el maig per tercer mes consecutiu, amb 98.265 aturats menys, amb el que el total de desocupats es va situar en 4.890.928 (l’1,97 % menys), segons les dades publicades aquest dilluns pel Ministeri. Des del maig de 2012, l’atur a Espanya s’ha incrementat en 176.806 persones, el 3,75 %.