Potser, com tantes vegades, un seguit de petites històries contades mostra millor l’estat d’una qüestió que qualsevol intent d’explicació teòrica. I si acompanyem les històries amb algunes dades numèriques, ja ens podem estalviar més consideracions. Històries com aquestes: a la Goethe Universität de Frankfurt vaig assistir, fa molts anys, a l’obertura de la seua Biblioteca Catalana i, fa pocs anys, a la inauguració de la nova seu, amb 40.000 volums, en l’edifici central de la mateixa universitat. A la Universitat de Cracòvia he tingut llargues converses amb grups d’estudiants graduats: converses sobre literatura catalana, en català impecable. A la Universitat de París-Sorbona he fet, en català, conferències-col·loqui a estudiants francesos. A la Universitat de La Sapienza de Roma he parlat, en català, de traduccions literàries en una aula (petita) plena d’estudiants locals. No sé si podria fer la mateixa cosa a Sevilla o a Valladolid. A la Universitat de Bari dedicaren una jornada a la versió italiana de Borgia papa. A Madrid, quan aparegué Borja papa en castellà, un llibreter amic em va dir que en demanaria dos exemplars per amistat, però que els clients, en veure que l’autor es deia Joan, amb “o”, ni tocarien el llibre: si s’hagués dit Jean, John o Giovanni, cap problema, digué. Al Regne Unit hi ha 18 universitats amb ensenyaments de llengua i filologia catalana, amb 1.084 estudiants. A Alemanya, 24 universitats amb 1.463 estudiants. A França 13 universitats amb 1.035 estudiants. A Itàlia 13, amb 565 estudiants. Als Estats Units 13, amb 458 estudiants. I després de la República Txeca, d’Hongria i de Sèrbia, amb uns 200 estudiants en cada país, arriba per fi el Regne d’Espanya on (fora de l’àrea catalanoparlant, òbviament) hi ha només 187 estudiants de català, en 4 universitats. Vostés mateixos poden traure les pròpies conclusions. Per acabar-ho d’adobar, el mateix dia que vaig llegir aquestes dades, el parlament d’Aragó decidia que el català parlat en la franja que va de la Ribagorça al Matarranya no és ni s’ha de dir català, sinó Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental, còmicament coneguda com a LAPAO. Així és, estimats compatriotes, i de tot plegat ja he dit que no en faré cap interpretació o teoria. Si no els agrada, canvien de país. O de polítics.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llei de llengüesTwitter / jachauvell: Alguns Ajuntaments de la ….
Josep Anton Chauvell Alguns Ajuntaments de la provincia d’Osca sol·licitarem l’empara jurídica de la D.P.H per la nova Llei de Llengües. A veure què es pot fer.
Boné califica como muy prudentes las declaraciones de Wert sobre el LAPAO.
El portavoz del PAR ha deseado que lo que ha sido un problema durante más de mil años, “no lo sea ahora por una cuestión legislativa”.
Boné ha recordado que la nueva Ley de Lenguas de Aragón trata de proteger las “modalidades lingüísticas” de la Comunidad y ha deseado que “lo que no ha sido un problema durante más de mil años, no lo sea ahora por una cuestión legislativa”.
A su juicio, a partir de ahora, se debe desarrollar esta normativa buscando el máximo acuerdo, ya que “probablemente ése sea uno de los problemas que hemos tenido”-
“Para mí que nací en esa zona de Aragón, que hablo lo que se habla en mi pueblo,que siempre lo hemos llamado chapurrea, nunca hemos tenido ningún problema ni para entendernos con los de Alcañiiz ni con los de Tortosa”, ha manifestado.
Por su parte, el portavoz popular, Antonio Torres, ha lamentado que lleguen a las Cortes de Aragón acuerdos de instituciones catalanas, en los que se descalifica la ley aprobada en el parlamento aragonés.
“¿Qué se diría en Cataluña, que se escribiría, que saldría por la televisión si ayuntamientos, comarcas, diputaciones y las Cortes no dedicáramos a faltar al respeto institucional y a desacreditar acuerdos adoptados por instituciones en el legítimo uso de sus competencias?”, se ha preguntado.
Declarazión de L’Aínsa d’os alcaldes e conzellers de monezipios d’uso tradizional de l’aragonés
juny 17Font: Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés.
Declarazión de L’Aínsa d’os alcaldes, conzellers e consellers comarcals de Chunta Aragonesista en as comarcas e monezipios d’uso tradizional de l’aragonés
16 de chunio de 2013 — amb César Ceresuela López.
José Ignacio Wert: “El lapao no es nada, es catalán” | Cataluña | EL PAÍS.
El ministro de Educación, José Ignacio Wert, ha querido quitar hierro a la polémica creada por la denominación Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental, lapao, al catalán que se habla en la Franja. “El lapao no es nada, es catalán”, ha asegurado el ministro, que ha añadido que “se ha creado un falso problema”. En una entrevista en Catalunya Ràdio, Wert ha preferido mantenerse al margen de la polémica y ante la pregunta de por qué no ha intervenido en este caso, ha contestado. “A mí no me meta en líos con Aragón. Esto es cuestión de legislación autonómica y yo soy muy respetuoso con las competencias autonómicas”, ha zanjado.
…
Fotos de la cronologia
Hoy, en un encuentro de cargos públicos y orgánicos de CHA en el Altoaragón, ha sido aprobada la Declaración de L’Ainsa pidiendo la insumisión a la Ley de Lenguas y en defensa del aragonés y sus hablantes.
El Punt Avui – Notícia: Serrat diu que la Lapao no afectarà les escoles.
La consellera de Cultura d’Aragó no hi preveu “canvis substancials”
El govern d’Aragó assegura que no té previst fer modificacions “substancials” en l’ensenyança del català a les escoles i els instituts de la Franja, on és assignatura optativa. El govern aragonès tampoc té previst introduir canvis “substancials” pel que fa al professorat de català que actualment imparteix aquesta assignatura en aquests centres, ni tampoc en el cas de l’aragonès, present al nord de la província d’Osca.
Ho ha dit la consellera de Cultura i Ensenyament de la Franja, Dolores Serrat (PP), en una resposta per escrit a una pregunta del grup d’Izquierda Unida (IU) a les Corts d’Aragó sobre l’aplicació de la nova llei lingüística d’Aragó, la qual elimina qualsevol referència al català i bateja com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao) la llengua pròpia de la Franja.
La resposta de la consellera Moret és breu i no detalla si, a part de descartar modificacions “substancials”, el govern aragonès se’n planteja de menors. Això sí: la resposta de Moret conté dos detalls que poden resultar significatius. D’una banda, ja no utilitza llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, sinó “modalitats lingüístiques pròpies de l’àrea oriental”. I, de l’altra, reconeix implícitament el català, ja que la pregunta d’IU és sobre “l’ensenyament del català” i la resposta no ho qüestiona.
Per la seva banda, ahir el ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, va reconèixer que a la Franja de Ponent s’hi parla català i que la Lapao “no és res”.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca es dirigeix als seus representants a l’Ajuntament de Fraga
juny 14Institut d’Estudis del BaixCinca.
ALS NOSTRES REPRESENTANTS EN L’AJUNTAMENT DE FRAGA
Us adrecem estes lletres enmig de la voràgine informativa que s’ha generat al voltant de l’aprovació a les Corts aragoneses d’una nova llei de llengües que condemna la nostra –si més no en el llargarut territori en què ens ha tocat viure– a no tindre per nom més que una llarga perífrasi –«lengua aragonesa propia del área oriental»– l’acrònim de la qual –repetit en la premsa i en les xarxes socials fins a la sacietat– ens resistim a reproduir.
A banda de la qüestió nominal, la nostra petició és, senzillament, que des de l’Ajuntament protegiu i promocioneu la nostra llengua, com, d’altra banda, vau prometre en la campanya electoral a les darreres eleccions municipals.
Entenem que protegir i promocionar vol dir afavorir, des de l’Ajuntament en tots aquells àmbits de la seua competència, l’ús natural de la nostra llengua, vetllant per les formes genuïnes que li són pròpies, sense complexos d’inferioritat ni falses coartades.
Per tant, l’Ajuntament pot protegir i promocionar l’ús de la nostra llengua en els comunicats adreçats a la ciutadania, ens els mitjans de comunicació de gestió municipal (Ràdio Fraga, Lo pedrís), en les intervencions públiques formals o informals dels membres del consistori, en els plens municipals, en la retolació viària, en la documentació o en els fulletons diversos editats des d’instàncies municipals, en els diferents actes no necessàriament de caràcter cultural… per no esmentar moltes altres oportunitats de protegir la nostra llengua promocionant-ne el seu ús habitual.
La gent de Fraga tenim devoció pel vestit de faldetes. Hi ha qui se’l posa el Dia de la faldeta i qui només ix a retratar estampats i textures, però tothom el sentim molt nostre. Ara, ningú es planteja vestir-se de faldetes l’endemà d’aquell dia. Les faldetes no estan fetes per a la vida moderna: han perdut la seua utilitat de peça de vestir quotidiana per adquirir un valor simbòlic d’identitat col·lectiva.
Siguem clars. Si el que es pretén és anar arraconant la nostra parla a una mostra folklòrica (tan simbòlica com vulgueu) com ho són les faldetes, que només eixoregem un dia a l’any, estem en el bon camí: en un parell de generacions lo fragatí no serà més que el record del que parlaven les nostres jaies i el nom –escrit amb més o menys encert– d’una penya o d’una estampa del Dia de la Faldeta.
Si, pel contrari, volem que la nostra llengua –coneguda internacionalment com a català– ens sobrevisca a nosaltres mateixos, ens l’hem de posar cada dia i en tota circumstància, única manera de promocionar-la i de protegir-la de caure en desús. Altrament, lo fragatí deixarà de parlar-se i tothom, també els nostres representants a l’Ajuntament per la responsabilitat que us pertoca, en serem còmplices.
Junta de l’IEBC-IEA, juny de 2013
Wert acusa el “front català” de prejudicis amb la LOMCE.
Sobre el lapao, la llengua que ha reconegut Aragó, ha dit que no és “res”. Segons ell, amb la llengua “s’ha creat un fals problema” que “ha sortit de mare” i ha esgrimit voler ser respectuós amb la decisió perquè és una “qüestió de legislació autonòmica”. Wert ha volgut defugir la polèmica afegint: “”No em posin en embolics amb Aragó, que només em faltaria això”, i ha explicat que “tradicionalment s’ha anomenat llengua de la Franja o català”.
Segons Wert, el govern d’Aragó només ha volgut traçar un mapa de prevalença lingüística per especificar que la Franja “és un dels bressols del català”.
Wert reconeix que la LAPAO és català – VilaWeb.
‘La LAPAO no és res’, ha dit el ministre d’Educació espanyol, que considera la polèmica ‘un fals problema’
El ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, considera que la LAPAO és ‘res’. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Wert ha dit, sobre el nom que el govern de l’Aragó, del PP, ha imposat al català de la Franja, que s’ha creat un ‘fals problema que ha sortit de mare’. Ha dit que volia ser respectuós amb la decisió del govern de l’Aragó perquè es tractava d’una ‘qüestió de legislació autonòmica’. ‘No em fiquin en embolics amb l’Aragó, que només em faltaria això’, ha dit primer el ministre. Però després, preguntat sobre com s’hauria d’anomenar, dit: ‘Tradicionalment s’ha anomenat llengua de la Franja o català’.
Malgrat això, considera que el govern de l’Aragó només ha volgut traçar un mapa de prevalència lingüística per especificar que la Franja ‘és un dels bressols del català’. Al seu entendre, s’ha volgut fer constar que hi ha un conjunt de modalitats específiques.
Informació relacionada:
‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’
La Franja es rebel·la contra el LAPAO
Àudio
-
Wert sobre la LAPAO
-
Wert justifica la decisió de l’Aragó sobre la LAPAO
Vídeo
‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’
El Ministres espanyol de Cultura, el sociòleg Wert, es ratificava avui en què la Franja és catalanoparlant. I també ha escenificat que el PP està en una situació complexa davant la Llei de llengües d’Aragó. Ha estat en una entrevista a Catalunya Ràdio, on l’entrevistador li ha preguntat sobre el LAPAO. El Ministre espanyol de Cultura s’ha ratificat en què a la Franja es parla català: “la zona de la Franja es una de las cunas del catalán”. Podeu escoltar l’Audio al diari Arredol. Disposeu de la transcripció de l’entrevista al final d’este apunt.
La posició de Wert ja es coneixia per afirmacions anteriors que havia fet en esta línia. A més, el seu distanciament respecte el PP d’Aragó mostrat la solitud amb que el Govern d’Aragó està fent front a la Llei de llengües de 2013 (PP-PAR).
Hem de tenir en compte que la Llei de llengües està aïllada interiorment, sense la defensa mediàtica habitual: ni tan sols l’Heraldo ha acompanyat amb una portada una de les primeres lleis del Govern aragonès . Compareu les portades de l’Heraldo i El Periódico de Aragón (10/5/2013). Esta solitud interior amb la que fa front el PP la Llei de llengües ha fet rectificar posicions: la pròpia Consellera de Cultura d’Aragó va afirmar que a la Franja és parla català!
Però és que a més el PP d’Aragó exteriorment també es queda sol en la negació de denominació al català i l’aragonès: el PP de Catalunya ja s’ha ratificat en diferents ocasions que la llengua de la Franja és lo català. I ara hi cal sumar la nova oposició pública del Ministre de Cultura espanyol.
Us deixem amb la transcripció de l’entrevista:
– Fuentes: La llengua cooficial que hi ha a Catalunya com es diu?
– Wert: Es diu català i ja ja ja… ja m’imagi…. deh… català
– Català
– Sí
– I el LAPAO què és?
– El LAPAO és res. És el… la Lengua Aragonesa Propia de Aragón Oriental.
– ¿Y un Ministro de Cultura cómo le tiene que llamar?
– Eh… Tradicionalment s’ha… s’ha…. nat [sic] la… la… la llengua de la Franja o català
– Per tant estem parlant del […] llengua
– Pero a mi no me meta en lios con Aragón que ya sólo faltaba
– ¡Pero usted es el Ministro!
– ¿Eh? No, pero esto es una cuestión de legislación autonómica. Yo si con algo soy respetuoso, bueno, la verdad es que soy respetuoso con muchas cosas, pero una de ellas, una de ellas son las competencias de las Comunidades Autónomas. No, no, yo, yo sinceramente creo que con esto se ha creado un falso problema. Hablaba el otro día con la Consellera… con la Consejera, perdón [riures] que por cierto es catalana [riures]… que por cierto es catalana…
– ¿En Aragón?
– Sí, sí, claro, con la Consejera de Aragón, que por cierto es catalana, y me explicaba que, en fin, esto se ha sacado de madre. Ellos no pretenden que eso se llame LAPAO. Ellos símplemente han trazado un mapa de prevalencia lingüística en el que, y además yo creo que en esto estarán de acuerdo la mayor parte de los filólogos catalanes estarán de acuerdo… eh… la zona de la Franja, el Aragón oriental, y por otra parte ha dado políticos tan inminentes como Duran i Lleida, es decir que tampoco… pues es una.. es una de las cunas del catalán. Y entonces bueno, que hay unas modalidades específicas, hablas específicas, bueno que sucede en la Vall d’Arán con el aranés, y todo eso, y … pero vamos yo creo sinceramente que es un… que es un seudo conflicto, que no hay conflicto real en ese… y claro con esta historia del aragonés oriental nos hemos ido de la cuestión [continua parlant sobre la interpretació del Tribunal Constitucional respecte el català a l’ensenyament de Catalunya].
“El legislador aragonés ha optado por una denominación tendenciosa de las lenguas”. Article d’opinió de José Luís Bermejo Latre a l’Heraldo de Aragón. Professor de Dret Administratiu a la Universitat de Saragossa.
Llegiu més a lenguasyoido.pdf – File Shared from Box – Free Online File Storage.
O ministro espanyol de Cultura ditz que o “LAPAO” ye catalán | Arredol.
O ministro espanyol de Cultura, José Ignacio Wert, ha dito hue en Catalunya Ràdio que o LAPAO ye “cosa. A luenga aragonesa propia de l’Aragón Oriental” ta dimpués reconoixer que ye “a luenga d’a Francha, que ye catalán”. Wert ha dito que no quiere “meter-se en problemas” con Aragón porque ha dito rispetar as competencias autonomicas.
Wert ha cualificau de “seudoconflicto” o tema d’as luengas d’Aragón y no ha quiesto pronunciar-se sobre os dreitos d’os fablants d’o catalán (ni de l’aragonés, luenga que sisquiá ha nombrau). En tot caso ha dito que o gubierno aragonés ha quiesto trazar un mapa de “prevalencia lingüistica” y tamién ha dito que a Francha ye “una d’as cunas d’o catalán”.
Ejea expresa su solidaridad con los hablantes de las lenguas minoritarias de Aragón.
El portavoz de CHA, Alberto Celma, ha señalado que “la nueva ley vulnera los derechos lingüísticos de los hablantes del aragonés y el catalán sin que se tengan en cuenta los criterios filológicos”.
El Ayuntamiento de Ejea ha expresado su “máximo respeto y solidaridad” hacia los hablantes de las lenguas minoritarias de la Comunidad y ha reclamado al Gobierno aragonés que no desarrolle, ni aplique la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
El grupo municipal de Chunta Aragonesista (CHA) defendió esta propuesta en el pleno al considerar que la nueva Ley de Lenguas “incumple la Constitución, el Estatuto de Autonomía y la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias, situación que afecta a los derechos de la ciudadanía aragonesa y a la historia y dignidad de este país”.
El portavoz de CHA, Alberto Celma, ha señalado que “la nueva ley vulnera los derechos lingüísticos de los hablantes del aragonés y el catalán sin que se tengan en cuenta los criterios filológicos”.
Celma ha explicado que “en la ley desaparecen los nombres de las lenguas habladas en Aragón, siendo sustituidos por unos circunloquios que han causado hilaridad e irritación en el mundo científico: así el catalán aragonés y el aragonés, pasan a llamarse Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental y Lengua Aragonesa Propia del Pirineo y Prepirineo”.
Por último, el portavoz de CHA ha añadido que “respecto al aragonés, lengua privativa de Aragón que se habló en casi todo nuestro territorio y de la que deberíamos estar orgullosos, con esta ley corre el serio riesgo de pasar a ser lengua muerta y ya no será lengua de nadie”.
El Punt Avui – Notícia: Llengua i pensament.
Llengua i pensament
La decisió de Neymar de parlar en català
i de voler aprendre’l l’hem de veure com un acte de normalitat que, evidentment, l’honora, igual que a Silvinho i d’altres que l’han volgut aprendre
Mentre esperava rebre el correu mensual d’aquest diari que m’anuncia el dia de publicació del meu article, anava observant i analitzant l’actualitat en els diferents àmbits: el català a la Franja, la presentació de Neymar al Camp Nou i les seves primeres declaracions en català i la participació de Dyango en el concert independentista del 29 de juny. Notícies d’actualitat que tenen un denominador comú, la llengua, que es pot estirar com un cabdell de llana per veure’n el pensament, les idees, que tenen una evolució natural, al ritme del país. Vegem-ho:
Lapao. El 9 de maig les Corts d’Aragó van aprovar una llei que desprotegeix i ridiculitza el català de la Franja d’Aragó, i és que amb la nova legislació es fa desaparèixer la denominació historicocientífica de català per dir-ne Lapao (llengua aragonesa pròpia de l’Aragó oriental). Amb aquest acte polític de les Corts no es pretén altra cosa que fragmentar, dividir i folkloritzar tot allò que soni a català o nació catalana. Ens trobem, doncs, davant una acció política i una clara reacció catalana on llengua i pensament es donen la mà, però no caurem en provocacions tan absurdes i recuperarem el sentit comú.
Neymar. El 3 de juny més de 56.000 seguidors rebien el brasiler Neymar al Camp Nou, i el jugador responia amb uns tocs de pilota i també de català, conscient de la importància que té a Catalunya. El mateix jugador va declarar que se’n surt molt més bé en català que en castellà. Automàticament, Ernesto Sáenz de Buruaga, de la COPE, va dir: “Això només és futbol, i el llenguatge universal es diu gol.” Rere una pilota i uns jugadors hi ha un equip, i uns colors, i uns seguidors, i uns sentiments expressats amb el lema “Més que un club”. La decisió de Neymar de parlar en català i de voler aprendre’l l’hem de veure com un acte de normalitat que, evidentment, l’honora, igual que a Silvinho i d’altres que l’han volgut aprendre. Un xaval de 20 anys ho ha entès més de pressa que tot un Estat espanyol. És una llàstima que Messi, el millor jugador del món i parit a la Masia, no hi digui quatre frases, però esperem que l’adaptació tècnica del brasiler a la disciplina blaugrana li encomani l’entusiasme per l’ús del català. De moment, la primera pugna l’ha guanyat Neymar.
Dyango. El cantant català Dyango, que participarà en el Concert per la Llibertat, va reclamar el dimecres 5 de juny la independència de Catalunya durant el programa Más claro, agua, que s’emet a la cadena 13TV. L’entrevistadora li diu: “A mi em sembla preocupant que vostè participi en aquest concert per la llibertat de Catalunya.” I Dyango li contesta: “No crec que s’hagi de preocupar gaire. Espanya és una cosa, i ara que coneixem la realitat de Catalunya, ho veiem des d’un altre prisma.” Una mostra més que l’exportació de l’espanyolitat no ha d’estar renyida amb la defensa de la independència d’una nació com és Catalunya.
Aquestes tres notícies corroboren que llengua i pensament evolucionen constantment: les idees o els sentiments vers una cultura i un país no són elements estàtics que ens hagin de lligar per sempre a un estat que una majoria no vol. Tothom té la necessitat vital d’evolucionar i de canviar, perquè mai no és tard si el resultat d’aquest canvi és refermar la unitat de la llengua, lligar sentiments esportius i nacionals i, en definitiva, sumar persones a favor del dret a decidir. I és que “en som molts més dels que ells volen i diuen”.