Els ponents de la primera tertúlia ja són a punt | Tertúlies a la fresca.
Esto divendres 26 de juliol, si les tronades mos ho permeten, podrem assistir a la primera tertúlia del cicle estiuenc d’enguany. Per a començar comptarem amb la presència de dos dels principals experts en lo tema lingüístic (no un, dos! No mos estem de res!).
Per un costat, dissertarà el filòleg de Sant Esteve de Llitera Javier Giralt Latorre, professor del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza (del que actualment n’és el Director) i un dels màxims estudiosos del català d’Aragó. 
Es va doctorar en Filologia Hispànica l’any 1997 amb una tesi titulada “Contribución al estudio de las hablas de La Litera (Huesca)”, i des d’aleshores ha publicat nombroses obres relacionades amb les varietats lingüístiques de l’Aragó oriental. És membre del Grupo de Investigación sobre el Catalán en Aragón (GRICAR) de la Universitat de Saragossa.
Javier Giralt és l’autor de l’imprescindible Lèxic de La Llitera (Editorial Milenio, 2005), un llibre que haurie d’estar a totes les cases de la Llitera (probablement ja hi és). (Si algú no el té, el pot aconseguir ací).
Un dels seus raders llibres és l’interessantíssim La llengua catalana en 
documentació notarial del segle XVI d’Albelda (Osca) (Ajuntament d’Albelda & Centre d’Estudis Lliterans, 2012), una esplèndida contribució a l’estudi d’uns textos antics no literaris redactats en català entre els anys 1544 i 1582 i conservats a l’Arxiu d’Albelda. L’autor fa un estudi exahustiu del vocabulari, l’onomàstica (topònims i antropònims) i altres continguts dels diferents tipus de documents (contractes, testaments, herències, capítols matrimonials, requeriments, denúncies, etc.).
Per un altre costat, comptarem amb la presència de Miquel Àngel Pradilla, doctor en filologia catalana amb la tesi “Variació i canvi lingüístic en el català de transició nord-occidental/valencià” (1993), i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (del qual actualment n’és el Director). Va ser impulsor i primer Director del Laboratori de Fonètica Experimental de la URV, i ha realitzat numeroses investigacions de sociolingüística de la variació i sociologia del llenguatge, en particular en tres àmbits principals:
1) estudi de les dinàmiques disgregadores de la comunitat sociolingüística catalanòfona, amb una atenció especial al cas valencià (el seu llibre ‘El laberint valencià‘ n’és una bona mostra); 2) l’estudi de la vitalitat i ús de la llengua a diferents parts del territori (per exemple, va ser coordinador del llibre”La llengua catalana al tombant del mil·leni. Aproximació sociolingüística” 
(Empúries 1999); i 3) la planificació del corpus lingüístic (variació versus estandardització), on ha estudiat principalment les variacions en làmbit de les comarques de l’àrea de Tortosa, una zona transfronterera interessantíssima pel que fa als aspectes lingüístics (i la seva distància amb el català estàndard). És molt recomanable llegir un dels seus raders llibres: “De política i planificació lingüística: Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català” (Onada, 2011).
A més, Miquel Àngel Pradilla és coordinador de la Xarxa CRUSCAT (una xarxa científica dependent de l’Institut d’Estudis Catalans que aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l’evolució de la llengua arreu del domini lingüístic català), i director editorial de ONADA Edicions, una editorial en català radicada a Benicarló i especialitzada en temes lingüístics, històrics i culturals, on també ha coordinat o escrit diversos llibres.
De ben segur que Giralt i Pradilla són les persones idònies per a il·lustrar-nos sobre l’estat del català a l’Aragó i les seues circumstàncies històriques, filològiques, etc., així que no hi falteu.
Divendres 26 de juliol, a les 22:30h, a la Plaça major. Si hi ha tronada, mos reunirem a la ‘Casa de la Cultura’.
José María Becana 
CHA Cortes de Aragón 
