Es continuen adjudicant places de “LENGUA CATALANA Y LITERATURA”, o amb observacions “ATENCION Bilingüe Catalán. Con horas de Ciencias Sociales” o “ATENCION 4 horas de Aragonés. Con perfil de Aragonés del Sobrarbe. Variedad del Belsetan, Chistavino y Fuevano. Acreditar mediante prueba a convocar”.
» Evidència d’un fracàs: les ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, al Tribunal Constitucional La nova frontera.
(Imatge: sapeira.blogspot.com)
Combatent el “lingüicidi” des de la base social, un any de lluita
El curs polític començaria allà per setembre, tal com va acabar, amb mobilitzacions a favor d’un ensenyament públic i en contra de les retallades. Amb una amenaçadora reforma de la llei orgànica d’educació impulsada pel ministre Wert (PP), amb l’única finalitat de desmantellar l’educació pública i adoctrinar els joves en l’espanyolisme més intransigent. Tot i les retallades Heraldo d’Aragó confirmava que més de 550 mil euros estaven sent destinats per la Universitat de Saragossa per assimilar la llengua aragonesa i catalana en el “Diccionari diferencial de l’Espanyol d’Aragó“.
Tal com van denunciar sectors polítics com Puyalón, aquestes subvencions no són novetat en la UZ i anteriors governs de diferent signe, avui indignats amb la via lingüística PP-PAR, no han tingut cap problema en subvencionar investigacions universitàries de molt dubtosa objectivitat, així com el nomenament de professors de la mateixa tendència.
Una tasca adoctrinadora que rebia, per altra banda, la inversió i suport d’Aragó Tv de mà de “Bien dicho“. Un dels fenòmens televisius de l’última dècada a Aragó, aconseguint records d’audiència, i deixant en evidència el tòpic de “el tema de les llengües no importa a Aragó”. La posada en escena d’una de les didàctiques més inversemblants de la història de la ciència, malgrat els intents del “Estudi de Filologia Aragonesa” per afegir serietat i veracitat. Amb l’únic objectiu de normalitzar la inexistència de l’aragonès i català, i no obstant això afermar l’ús de termes com “xapurriau”, “fragatí”, … per al català, i “parlar de Bielsa”, “dialecte de Gistaín”, o ” agüerano “per a l’aragonès.
Amb l’anunci d’eliminació de l’anterior llei de llengües de PSOE-CHA, començarien els moviments. Una “Coordinadera Aragó trilingüe” que havia quedat en “stand-by” després de l’aprovació de l’anterior llei, seria represa entre “agulles”, amb uns interessos polítics molt concrets, que acabarien portant a la desesperació i posterior baixa dels seus components no aliats amb CHA. Els mateixos aliats que feia 3 anys s’havien desentès del bon fer i tasca d’una plataforma conjunta de lluita. Puyalón anunciaria per Nadal la seva marxa i mesos més tard faria el mateix Nogará.
La reforma de la llei de llengües, se seguia coent en els departaments del “Pignatelli” al mes de març. Per a això PP-PAR havien triat com a directora de la “Ponència de Llei de Llengües” a M ª José Ferrando, diputada del PP per Osca i llicenciada en filologia. El més clar exemple de persona formada a la Universitat de Saragossa, amb certa deficiència auditiva com per no sentir el que en el seu territori es parla (declarant que el “belsetán” s’ha perdut) i emprar la seva esbiaixada formació per explicar que el català no es parla a Aragó i l’aragonès no existeix. El condicionant econòmic com a justificació per l’incompliment d’un dret humà, és de naturalesa injusta. Però utilitzar, l’ocupació de “pinganillos” (eina de supervivència de qualsevol membre del PP a Europa) i els 40 irreals milions d’euros, per desentendre del compliment dels drets lingüístics d’un país van ser la gota que súmmum el got. Tots els components d’aquesta taula de debat acabarien abandonant i demanant la dimissió de M. José (PP), qui es quedaria amb l’únic suport del PAR, i la plataforma extremista “No hablamos catalán“.
I arribaria la trista data del 26 d’abril, en què el fanatisme “lingüicida” de PP-PAR canviaria oficialment els dos noms de les llengües minoritàries d’Aragó “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental” (LAPAO) per referir-se al català, i “Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP)” per cridar l’aragonès. De facto, va provocar la immediata eliminació del “Consell Superior de les Llengües d’Aragó”, democràticament elegit per l’anterior parlament de les Corts d’Aragó. Òrgan aquest “Corts”, en què el dia 9 de maig seria aprovada aquesta llei, amb una guerra de fets i xifres de dubtosa veracitat de per mig. Xifres econòmiques aquestes, que PP sí acceptaria com a vàlides en posteriors plens de les Corts (18/06/13), en pro de la defensa de les curses de braus com a “Bien de interés cultural”.
El fenomen va gaudir d’àmplia repercussió mediàtica al país, però també en el nostre voltant. Impressionats pel despropòsit cultural, però també en veure les “orelles al llop” en una amenaçador “Llei Orgànica d’Educació” del ministre Wert (PP) amb les mateixes finalitats, la qual de no frenar desencadenaria els mateixos fets ara narrats en directe a Aragó. Per una vegada vam ser centre de la solidaritat cultural internacional: mitjans digitals, premsa, TV, ràdio, revistes especialitzades,… es van fer ressò de la trista notícia, i els que seguim l’actualitat d’aquest micro món ens sentim per uns dies “melics” del món davant l’allau de consultes.
No sense esforços, el moviment associatiu i defensa de la llengua sembla aguantar. Fet aquest no molt prolífic últimament, amb part del teixit associatiu format emigrat per qüestions econòmiques. En el cas de l’aragonès, la segona edició de “Estrela a estrela” a Ràdio Topo amb més de 12 hores en aragonès, XX terme d’anyo d’as Chornadas d’as Luengas de Nogará, plataformes com “Esfendemos es luengas” amb un clar caràcter reivindicatiu i de denúncia, acords com el de “Almudevar” signat al mes de maig per totes les associacions de defensa de l’aragonès en contra de la nova Llei de llengües, o el recent document “Mapa de la enseñanaza l’aragonès” recopilat per Ligallo de Fablans són un bon reflex de la vitalitat i força de l’ensenyament per a adults. Tot i les nul · les ajudes econòmiques.
A l’Alt Aragó es comença a veure despertar una mínima consciència entre la població, probablement després de les últimes aparicions mediàtiques, o de l’esforç sobrehumà de part dels 5 professors interins amb què compta el Govern d’Aragó per a impartir classes “extraescolars” en aragonès . Particularment en el cas del CRA “Cinca Cinqueta” i el CRA “Alta Ribagorça” ens estan regalant una sèrie de vídeos, obres de teatre i activitats amb els nens que han portat a guanyar el premi de “Passeig Project Mini’13″ per “es borches de la Clica” del CRA Cinca-Cinqueta, a més d’altres accèssits a premis.
En el cas del català, es veurà de nou incomplert el propòsit de pujar un esglaó més. Per arribar a fer servir el “català”, i no el “xapurriau”, com a llengua vehicular a les classes de la franja oriental d’Aragó, on el català també és impartit com a matèria “extraescolar”.
El programa “Nieus Luzia Dueso” d’animació sociocultural del Govern aragonès, de promoció de la llengua aragonesa en els centres educatius, està gaudint d’uns bons moments de l’entrada de nous membres i un gir en els seus plantejaments. Als ja esmentats cursos a CRA “Cinca Cinqueta” o CRA “Alta Ribagorça” … se li afegiran aviat els de Echo, Ansó, Graus o L’Ainsa. L’ensenyament en les varietats locals, a través d’una grafia comuna, serà la clau per a l’inici de la conscienciació i alfabetització rural en aragonès.
Recurriendo la Ley del #LAPAO y #LAPAPYP ante el Tribunal Constitucional | El blog de Chesús Yuste.
Esta mañana, como el primero de los 63 diputados firmantes del recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de Lenguas de Aragón del Gobierno PP-PAR, me ha correspondido el honor de entregar el recurso en el registro del Tribunal Constitucional, acompañado por los representantes de los tres partidos que han respaldado esta iniciativa en Aragón: José María Becana (PSOE), Pepe Soro (CHA) y Adolfo Barrena (IU).
Culminamos así una iniciativa aragonesa que comenzó hace algunos meses cuando el Consello Nazional de CHA me encomendó la tarea de reunir las 50 firmas de diputados que exige la legislación para recurrir al Constitucional. Quiero agradecer al equipo de juristas de la Universidad de Zaragoza, encabezado por el Dr. Ángel Garcés, catedrático de Derecho Administrativo, que ha elaborado un recurso muy sólido, muy bien fundamentado jurídicamente. Aquí podéis descargaros el recurso inconstitucionalidad a la Ley de Lenguas en pdf.
Iniciativa aragonesa, que encabezamos con nuestras firmas los diputados aragoneses, los cuatro socialistas y yo mismo por CHA y 
La Izquierda de Aragón. Como aragonesa es también la letrada Pili Villellas. Y hasta la procuradora que, aunque no es aragonesa, se llama Virginia Aragón. Además, el recurso se apoya en sendos informes del Área de Filología Catalana y de la Diplomatura de especialización en Filología Aragonesa, ambos de la Universidad de Zaragoza, así como en un acuerdo del Consejo de Gobierno de la citada Universidad que expresa su inquietud por la “aprobación de una Ley que se aleja de la tradición lingüística científica”.
Una Ley acomplejada e ignorante de nuestra propia realidad pluricultural y trilingüe, que nos ha avergonzado a los aragoneses, además de suponer un recorte en los derechos lingüísticos de los ciudadanos que hablan aragonés y catalán en Aragón. Por eso, como representantes políticos aragoneses, estamos muy agradecidos especialmente a los diputados de otras comunidades autónomas del PSOE, IU, ICV, CiU o ERC que nos han dado su firma para poder defender nuestros derechos ante el Tribunal Constitucional. (E igualmente a los portavoces de PNV y BNG, que, aunque nos habían expresado su apoyo, por distintas razones personales no han podido sortear los obstáculos que el proceso requiere -gestión ante notario incluida- y en pleno mes de agosto).
Twitter / aragonpsoe: LA LEY DE LENGUAS DE ARAGÓN ….
“Capao con #LAPAO” al got i a la bossa de la Festa Major de Pont de Montanyana q comença avui
Published on agosto 13, 2013 with
Izquierda Unida, junto con Partido Socialista y Chunta Aragonesista, ha presentado hoy ante el Tribunal Constitucional un recurso contra la Ley de Lenguas que aprobó el pasado mes de mayo el Gobierno de Aragón. El texto presentado cuenta con más de 60 firmas de diputados del Congreso. Un equipo jurídico de la Universidad de Zaragoza se ha encargado de la redacción del recurso que se sustenta en la vulneración de la Constitución, del Estatuto aragonés y también de varios textos internacionales.
El documento también sostiene que la nueva ley supone “una discriminación real para los hablantes de lenguas minoritarias” y que se contradice con otras normas que también aprobó la coalición PP-PAR.
IU apuesta por la cooficialidad de estas lenguas. Al respecto, el Coordinador General de IU Aragón, Adolfo Barrena, considera que habría que definir los territorios en los que se daría esta cooficialidad y que se trata de “una cuestión de derechos”.
Imatge d’arxiu de l’edifici del Tribunal Constitucional
L’oposició en bloc a les Corts d’Aragó juntament amb els diputats de CiU, Iniciativa i ERC i el PSOE al Congrés presentarà aquest dimarts davant del Tribunal Constitucional un recurs contra la llei de llengües aragonesa, que canvia la denominació del català que es parla a la Franja de Ponent per LAPAO, llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental. La iniciativa té el suport d’un total de 63 diputats de les Corts espanyoles, 13 més dels que calen per presentar una iniciativa d’aquesta naturalesa al Constitucional.
El Parlament d’Aragó va aprovar el passat 9 de maig la nova llei de llengües, que estableix que el català que es parla a la Franja s’anomena LAPAO, llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, i que l’aragonès és la llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, és a dir, LAPAPYP. El text va tirar endavant amb els vots a favor del PP i el PAR, el Partit Aragonès Regionalista, mentre que la resta de formacions hi van votar en contra perquè ho trobaven un insult a la intel·ligència.
Des que es va aprovar la reforma, les mostres de rebuig han estat reiterades des de diversos àmbits, fins i tot pel PP i pel ministre José Ignacio Wert.
Al Constitucional una llei que inventa llengües | Lo finestró del Gràcia.
La Llei de llengües d’Aragó del PP i del PAR, producte de l’anticatalanisme, del desig d’arramblar el vot de la ignorància, de la irracionalitat i de la mala llet, entrarà avui al Tribunal Constitucional.
(Segons Europa Press)
Un total de 63 diputats representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU, i ERC presentaran avui dimarts un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de llengües aragonesa aprovada el maig passat i coneguda principalment perquè rebateja el català que es parla a la zona de la Franja com LAPAO, Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental.
El recurs serà presentat davant el Tribunal Constitucional per diversos dels seus promotors, entre ells, el diputat de la Chunta Chesús Yuste i el senador del PSOE José María Becana, així com pel coordinador general d’IU d’Aragó Adolfo Barrena i el president de la CHA, José Luis Soro.
La Chunta ha sumat a la iniciativa diputats de tot el país, entre ells, 49 del PSOE procedents de totes les comunitats autònomes, entre els quals es troben els quatre diputats aragonesos i altres com el portaveu a la Comissió Constitucional del Congrés, Ramón Jáuregui.
Els socialistes confirmen així el seu rebuig a una llei autonòmica que consideren contrària al respecte, a la pluralitat i a la diversitat a què obliga la Constitució, han explicat a Europa Press fonts socialistes.
A més, la formació aragonesista ha recollit la signatura de dos diputats de CiU, en representació tant de Convergència (Pere Macias) com d’Unió (Josep Antoni Duran), així com d’un representant d’ERC. En total, 63 diputats, per sobre dels 50 que exigeix la llei per poder acudir al Tribunal Constitucional.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
