La Franja

No han passat ni fins i tot 5 anys des que el 20 d’octubre de 2016 Nacho Escartín, diputat de Podem a Aragó, pronunciés un dels primers discursos en aragonès en les Corts d’Aragó des del segle XV (en aquells temps les Corts tenien una altra funció ). Llavors els diputats de PP es van encarregar de ridiculitzar i protestar per la intervenció en aragonès.

Deien que, tot i que havia estat traduït en castellà, no ho entenien i en no ser una llengua oficial l’aragonès, no tenia el dret a ser emprada en l’hemicicle.

Poc després, el 28 de juny de 2017, les mateixes Corts d’Aragó aprovaven un nou reglament per a les Corts d’Aragó en el qual amb el vot a favor de la Ponència especial de PP (Antonio Torres), Podem (Hèctor Vicent), PAR (Maria Herrero), Ciutadans (Javier Martínez) i IU (Patricia Luquín), es donava llum verd, entre d’altres, a la prohibició de l’ús de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en no ser llengües oficials.

L’excusa de no ser llengües oficials per impugnar aquestes intervencions va ser invalidada poc després pel Tribunal Constitucional, que es va fer valer de l’article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera un “patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció”. Aquesta sentència dictava jurisprudència des del Parlament Asturià.

Aquesta sentència hauria d’obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.

No obstant això, el dijous 9 de setembre es va tornar a repetir el teatret. Demostrant que aquestes Corts i aquest Parlament aragonès no té voluntat de respectar les veus de les llengües pròpies d’Aragó, com Sí havia estat en aquestes Corts de l’antic regne d’Aragó. Interrupcions, crits, falta de respecte, … sempre des dels bancs de la dreta. Per deixar de fer sentir un dels patrimonis més rics d’Aragó, i normalitzar una situació que ja s’hauria d’haver fet fa dècades, com a la resta de Parlaments autonòmics amb llengües pròpies.

L’absència de perspectiva científica fa que aquests hooligans nacionalistes (espanyols) usin la bronca, ja que la invisibilització de l’aragonès a les escoles i IES de tot Aragó no ha permès millorar la percepció sobre aquest tema en 4 dècades.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

http://bases.cortesaragon.es/bases/ndocumenVIII.nsf/b7cf6c48ceba51a7c1256ca30047ecdd/9a7ab1562d6e45b3c1258744003ac0f1?OpenDocument

DEBATE CONJUNTO (LA VOTACIÓN SERÁ SEPARADA) DE LAS SIGUIENTES PROPOSICIONES NO DE LEY: —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 289/21, SOBRE EL USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (CS). —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 297/21, SOBRE LA SUPRESIÓN DE DIFERENTES INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. VOX EN ARAGÓN.

Antecedentes Parlamentarios – PREGUNTA NUM: 1064/16, RELATIVA A ENSEÑANZAS DE LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN. RESPUESTA ESCRITA DEL SR./A. C. DE EDUCACIÓN CULTURA Y DEPORTE, PUBLICADA EN EL B.O.C.A. NÚM. 97, DE 11/08/2016. – INTERPELACIÓN NÚM. 32/16, RELATIVA AL FOMENTO DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN. PASA A TRAMITARSE COMO PREGUNTA ESCRITA. RESPUESTA ESCRITA BOCA 14/02/2017. – ANTECEDENTES PARLAMENTARIOS SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. X LEGISLATURA. – INICIATIVAS TRAMITADAS SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. IX LEGISLATURA Leg. Estatal – LEY 3/1999, DE 10 DE MARZO, DEL PATRIMONIO CULTURAL ARAGONÉS. ARTÍCULO 4. BOE 13 ABRIL 1999. – LEY ORGÁNICA 5/2007, DE 20 DE ABRIL, DE REFORMA DEL ESTATUTO DE AUTONOMÍA DE ARAGÓN. ARTÍCULO 7. BOA 23 ABRIL 2007. – LEY 3/2013, DE 9 DE MAYO, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN. ARTÍCULOS 2 Y 7. BOA 24 MAYO 2013. RECURSO INCONSTITUCIONALIDAD NÚM. 4980/2013 CONTRA LOS ARTÍCULOS 2.2, 5, 6, 7, 8 Y 16. – DECRETO 56/2018, DE 10 DE ABRIL, DEL GOBIERNO DE ARAGÓN, POR EL QUE SE APRUEBAN LOS ESTATUTOS DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. ARTÍCULO 1. BOA 20 ABRIL 2018. – DECRETO 122/2021, DE 29 DE JULIO, DEL GOBIERNO DE ARAGÓN, POR EL QUE SE NOMBRA A LOS ACADÉMICOS DE NÚMERO DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. BOA 10/08/2021. Noticias – LAS LENGUAS DE ARAGÓN: UN DIVERSO PATRIMONIO LINGÜÍSTICO. EL PERIÓDICO DE ARAGÓN, 24/04/2021. – NOMBRADOS LOS PRIMEROS MIEMBROS DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA. HERALDO 30/07/2021 – EL PAR RECHAZA EL INSTITUT ARAGONÈS DEL CATALÀ Y EXIGE “RESPETO” PARA EL ARAGONÉS ORIENTAL. ARAGÓN DIGITAL, 05/08/2021. – EL ARAGONÉS: CHARREMOS SIN PAMPURRIAS. HOY ARAGÓN, 23/08/2021. – VOX PROPONE LA SUPRESIÓN DE INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN. ARAGÓN DIGITAL, 30/08/2021. Página web – DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. – LENGUAS DE ARAGÓN. ACADEMIA DE LA LENGUA ARAGONESA. – PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN – SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

A pesar de los gritos constantes de diputados del PP y que los 3 de Vox abandonaron el Pleno, me expresé en castellano, aragonés y catalán, por la protección de nuestras lenguas y variedades lingüísticas propias.

No te pierdas el vídeo ¡y difunde! 🎙🖥❤️https://t.co/ElsojuSoMY

— Nacho Escartín Lasierra (@Laenredadera) September 10, 2021

Acabo de intervenir en las Cortes de #Aragón en castellano, aragonés y catalán. Los diputados del PP no han parado de gritarme en todo el rato. Los 3 de Vox se han ido.

Seguiremos charrando y vivindo, mirando de trobar dialogo y protección d'as nuestras luengas. Habrá vídeo. pic.twitter.com/pDPFj7YdzH

— Nacho Escartín Lasierra (@Laenredadera) September 9, 2021

Source: Carmen Alcover, José Bada y Mercedes Llop, miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua

Source: Jiménez Losantos esclata contra el català de la Franja i la unitat de la llengua – Racó Català

Source: Aragonés y catalán en la literatura de Aragón | Cursos de verano

BRSCGI – 2021-02-24T083645.773

Ahí vaPuede unirse a la reunión desde su equipo, o teléfono.

https://www.gotomeet.me/istamujer/1

Código de acceso: 352-740-157

¡Compártelo!

Source: ¿Sabes cómo se dice en aragonés: “Estoy resfriado”?

Source: Celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020 » Temps de Franja

Amb motiu de la celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020, instituït pel Consell d’Europa, es fa partícip a la societat aragonesa de la importància estratègica de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i les associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català d’Aragó, mitjançant la signatura d’un document de compromís de treball conjunt per fer possible la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies. Acudiran a l’acte, que tindrà lloc al Saló d’Actes de l’Edifici Caixa Rural d’Aragó, representants de les més de 50 associacions signants.

A continuació, es comptarà amb la presentació del disc Cantán l’aragonés, de Trio Lakmé, editat per l’Ajuntament de Saragossa, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística, en què dues veus aragoneses, Alba Mur i Ana Corellano, juntament amb el pianista i compositor Enrique Lleida, recopilen cançons i creen noves partitures basades en poemes escrits en aragonès per escriptors com Ana Tena, Juan Carlos Marco o Maria José Girón, introduint la música i la llengua en el món líric.

Fa poc diba(m) ací que la cartografía de l’aragonés historico ye un desastre: extensión irreal enta el sur, isocronas de castellanización arbitrarias, etc. Enta estar constructivo, he feto dos mapas de llengua oral y escrita a la Corona d’Aragón y redolada a la baixa Edat Media. pic.twitter.com/xlMza2cJbj

— Guillén Tomás (@esforigador) September 9, 2020

Source: Quan penses que s’acaba, torna a començar   | Lo Finestró

(Article publicat al Diario de Teruel)

La Constitució Espanyola del 1978, actualment vigent, declarava al § 3.2. que les  llengües espanyoles no castellanes  serien oficials. Els seus redactors pretenien reparar així, d’alguna manera, el coloniatge i discriminació que des de segles patien aqueixes llengües per part de la castellana. Podia semblar que s’havia acabat la persecució de la llengua aragonesa i la catalana al nostre país, el malson que ens aclaparava des de principis del XVIII, però que anava molt més  enllà, i que s’havia acabat també l’afany de destrucció per part de la nació castellana de totes les altres llengües de l’Estat, per més pròpies i històriques que en fossen, com les nostres aragonesa i catalana. D’ara endavant podríem conviure plenament amb els nostres conciutadans, sense haver de témer que molts d’ells ens discriminessen per la nostra llengua. Aviat s’evidencià que tot plegat era un miratge: set comunitats establiren l’oficialitat de les llengües pròpies i històriques, sempre que no fos gens efectiva, perquè quan n’han pretès l’efectivitat, els han caigut repetides prohibicions del Govern, jutges i tribunals. A moltes altres comunitats ni aqueixa pelleringa d’oficialitat s’ha aconseguit, com ha passat a la nostra, on la majoria dretana que governava en 1982, quan la redacció de l’Estatut, actuà com si no existís el mandat constitucional del § 3.2. i al §7 estatut només escriviren que les modalitats lingüístiques d’Aragó gozarán de protección, i com que l’aragonès i el català no són modalitats, sinó llengües, el §7 no s’hi pot referir, i, ergo, les nostres llengües pròpies i històriques segueixen sent plenament discriminades. Amb el § 7 el nostre estatut no es constitucional, com sovint s’ha declarat, però això no ha inquietat mai els nostres governs, que quan hi havia majoria dretana s’han rabejat a perseguir sobretot la llengua catalana, però no només, i que el PSOE, quan hauria pogut declarar l’oficialitat de l’aragonès i el català, no ho ha fet. Això ha donat ales als moviments anticatalans,  o sia profundament antiaragonesos, com Chapurriau, Facao, No hablamos catalán,  i tants d’altres. Efectivament: torna a comencar.

Artur Quintana