La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llei de llengües
 |
|
|
21/02/2014
|
  |
| CHA reivindica las lenguas de Aragón en el día internacional de las lenguas maternas | |
|
José Luis Soro, presidente de CHA, señala que “en Aragón no podemos celebrar nada porque tenemos un Gobierno PP-PAR acomplejado que ha recortado los derechos lingüísticos de los aragoneses con la reforma de la Ley de Lenguas y para hacerse más “anticatalanista y españolista que nadie”. |
|
|
CHA recuerda, con motivo del Día internacional de las lenguas maternas, el derecho y la riqueza patrimonial que supone que Aragón cuente con tres lenguas propias.
Lamenta que el día de hoy, que se instauró para promover y reconocer la diversidad lingüística y cultural y el plurilingüismo “no pueda ser de celebración aquí porque el Gobierno PP-PAR ha condenado a muerte al aragonés” y recuerda que “lo más triste es que lo hace en un intento de ser más españolista y anticatalanista que nadie, y eso es propio de una ignorancia suprema”. José Luis Soro considera que “la reforma de la Ley de Lenguas que han impulsado, es un ataque directo a la realidad trilingüe de Aragón” y anuncia que desde CHA “se seguirán impulsando iniciativas en las instituciones para proteger el patrimonio lingüístico aragonés”. |
Sánchez Piñol: cuando era un crío recorría los parajes del Matarraña: “Nosotros no hablamos catalán”
febr. 23Contra el separatismo, de Albert Sánchez Piñol en La Vanguardia
OPINIÓN
Si el tipógrafo lo permitiera habría encabezado este artículo con un título más extenso: “El extraño caso del chico que escribía cuentos en un idioma y ganaba premios literarios en otros dos”. Se llama Marc Nadal Ferret, sólo tiene veintiocho años y ya es uno de los impostores más habilidosos y divertidos que han aparecido en los últimos tiempos. Pero dejamos por un momento a Marc.
Durante mucho tiempo preferí ignorar el secesionismo lingüístico. Y es que hay fenómenos que no se tendrían que inscribir en el ámbito de la política, sino de la psiquiatría. ¿Cómo se puede defender, con un argumentario mínimo, que en Valencia, Baleares o la Franja de Aragón lo que se habla no es catalán? La historia es diáfana. En el siglo XIII el rey Jaume conquistó Valencia y las Baleares, territorios que fueron repoblados mayoritariamente por catalanes. Con ellos llevaron su religión, su cultura y, como es lógico, su lengua. Por eso, mira tú por donde, sus descendientes hablan el mismo idioma que en Barcelona, Rupià o Calldetenes. ¿Qué quieren que hablen? ¿Ruso? ¿Urdu?
Pues no; según algunas voces iluminadas no es así. Según estas voces el valenciano y el baléà no son variantes dialectales, sino idiomas totalmente diferentes. Tienen que tener su diccionario, su academia de la lengua, todo aquello que pule, lustra y da esplendor. La pregunta es: ¿de dónde salen estos organismos esperpénticos? Y la respuesta, por desgracia, es elemental: tan sólo es una estrategia del nacionalismo español para dividir y fragmentar la cultura catalana.
En todo el planeta Tierra no hay ni un solo filólogo serio, ni uno, que corrobore las tesis del secesionismo lingüístico. No importa. De hecho, sería un error buscar racionalidades o coherencias en un movimiento que ni las busca ni las necesita. Los mismos individuos que quieren hacer creer que en Alcanar y en Vinaròs no se habla el mismo idioma afirman fanáticamente que en la selva de Bolivia y las calles de Vallecas sí que se habla el mismo idioma. Los mismos poderes que acusan a la cultura catalana de ser una cultura subvencionada son los mismos que subvencionan los chiringuitos anticientíficos de los secesionistas lingüísticos. Y lo más delirante de todo: que en realidad no se promocionan estos artificios lingüísticos para usarlos, sino para hacer desaparecer el catalán. Estos días el presidente de Valencia se ha indignado porque un diccionario recoge la unidad de la lengua. (Por cierto: ¿desde cuándo un político tiene que implementar las definiciones de un diccionario?) Pero al mismo tiempo cerca de 14.000 alumnos valencianos no pueden estudiar en su lengua por culpa de la administración. Ahora bien, cuando cuatro individuos, en Catalunya, quieren reventar la inmersión lingüística, no lo duden: enseguida tendrán a su servicio el ministro Wert, el Tribunal Constitucional y lo que haga falta.
El colonialismo es un proceso por el que el colonizador impone sus valores al colonizado. Es decir, convierte la víctima en parte del proceso alineador. Permítanme un ejemplo. Un día viajaba en autocar, detrás mío sentaba un matrimonio guineano. Hablaban un idioma tan exótico, y a la vez tan dulce, que les pregunté al respeto. “Perdone usted” se excusaron ante todo, y añadieron: “Es que hablábamos en dialecto”. La respuesta me sorprendió: ¡en dialecto! El proceso colonial actúa así: las culturas locales no son auténticas culturas; en consecuencia, los idiomas locales tampoco son auténticos idiomas. Se desprecian y marginan, y por eso, bajo el dominio colonial, las lenguas autóctonas de Guinea sólo eran “dialectos”.
También ha existido un colonialismo interior. Los veranos, cuando era un crío, recorría los parajes del Matarraña. Un día salió el tema: “Nosotros no hablamos catalán”, me dijeron los chicos del pueblo, “hablamos chapurreao”. ¡Chapurreao! Es decir, alguien, en algún momento, los había convencido que aquello que ellos hablaban no tenía la dignidad de un idioma, que ellos sólo “chapurreaban”.
Creímos que la democracia lo curaría todo. Que sanaría el cuerpo diezmado de la lengua, que se desbrozarían malentendidos fascistoides. Obviábamos un detalle: que la democracia que vino era la española. ¿Ha hecho el Gobierno aragonés algún esfuerzo para reparar la ignominia histórica? Al contrario. Hurgando en la herida, añadiendo lastre a la infamia, han oficializado el chapurreao: ahora se llama lapao.
Y aquí aparece Marc Nadal. El chico se ha especializado en enviar cuentos a premios literarios que se convocan para el lapao y el baléà. ¿Qué diferencia hay entre el catalán de Marc y el de sus cuentos? Prácticamente ninguno. Usa el artículo salado en el caso del baléà y las formas verbales de poniente para el lapao. Según los convocantes se trata de lenguas diferentes, pero no lo deben de ser tanto: se lo premian todo. Es para morirse de risa. Según Marc lo hizo para combatir el secesionismo lingüístico de una manera elegante. Lo es. Y eso que en el caso del lapao presentó un relato tan esperpéntico, el argumento tan aberrante, que no creía que colara. En sus palabras: “Era el cuento de un niño que lo pasa muy mal en la escuela porque tiene un profesor muy malo que les hace hablar catalán en lugar de aragonés oriental y que les dice que ellos son de los Países Catalanes”.
Coló.
La Acadèmia Valenciana de la Llengua considera que se habla catalán en el Aragón Oriental.
La Acadèmia Valenciana de la Llengua considera que se habla catalán en el Aragón Oriental
Zaragoza.- La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) considera que en el Aragón Oriental se habla catalán. Así lo define este organismo en el diccionario que acaba de editar y en el que se define valenciano como el idioma de la Comunitat Valenciana.
La segunda acepción de ‘valenciano’ o ‘valensià’ que recoge este organismo textualmente es: “Lengua románica hablada en la Comunitat Valenciana, así como en Cataluña, Islas Baleares, el departamento francés de los Pirineos orientales, el Principado de Andorra, la franja oriental de Aragón y la ciudad sarda de Alguer, lugares en los que recibe el nombre de catalán”.
Una tesis que se enfrentaría a la Ley de Lenguas de Aragón aprobada en dicho Parlamento autonómico, con los votos del PP y PAR y el rechazo del resto de formaciones. En dicho texto, de mayo de 2013, se rechazaba la anterior normativa en la que se decía que en la Comunidad se hablaba castellano, aragonés y catalán, planteando la cooficialidad, así como la creación de una academia del aragonés y otra del catalán.
De esta manera, en la actualidad, el castellano se reconoce como la utilizada en todo Aragón, pero, a su vez, contempla la existencia de dos zonas de utilización histórica predominante de las lenguas aragonesas y sus modalidades. La primera de ellas se encuentra en las áreas pirenaica y prepirenaica, mientras que la segunda corresponde al área oriental de Aragón.
La Ley también apuesta por promover una serie de derechos como conocer las lenguas y modalidades propias; usarlas oralmente y por escrito en las zonas de utilización histórica predominante; recibir su enseñanza; tener acceso en las estos idiomas a publicaciones y programaciones de radio, televisión y otros medios de comunicación; y poder usarlos en la vida económica y social. Además, se asegura que nadie podrá ser discriminado por razón del habla.
Polémica en Valencia
La definición tampoco ha contentado a algunos sectores de la Comunitat Valenciana. De hecho, la Generalitat presidida por el popular Alberto Fabra ha solicitado por escrito una modificación de la definición, atendiendo al dictamen del Consell Jurídic que estima que la Acadèmia Valenciana de la Llengua no se ajusta al Estatuto con la fórmula que utiliza para definir ‘valencià’.
Cinc alcaldes de la Franja a Catalunya Ràdio | Lo Finestró.
Cinc alcaldes de la Franja a Catalunya Ràdio
Ahir dia 4 de febrer va tenir lloc a Catalunya Ràdio una taula rodona amb els alcaldes de la Franja de Ponent: Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell, Magda Gódia, alcadessa de Mequinença, Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, Alberto Moragrega, alcade de Beseit i José Guillén, alcalde de Camporrells. Els alcaldes expliquen que la segona Declaració de Mequinensa, signada el juny del 2013, ha ajudat a frenar les intencions del Govern d’Aragó amb l’aplicació de la nova Llei de Llengües que va rebatejar el català com a Lapao. Llàstima que no es va parlar de les associacions culturals de la Franja, nomes es va fer un brevíssim esment per part d’un del reunits.
Escolteu l’emissió aquí
El català a la Franja de Ponent – Catalunya Ràdio.
El català a la Franja de Ponent
04/02/2014
El matí de Catalunya Ràdio
Taula rodona amb els alcaldes de la Franja de Ponent: Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell, Magda Gódia, alcadessa de Mequinença, Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, Alberto Moragrega, alcade de Beseit i José Guillén, alcalde de Camporrells. Els alcaldes han explicat que la segona Declaració de Mequinensa, signada el juny del 2013, ha ajudat a frenar les intencions del Govern d’Aragó amb l’aplicació de la nova Llei de Llengües que va rebatejar el català com a Lapao
La Generalitat censura la Ley de Lenguas de Aragón y vuelve a dividir al territorio.
- Escrito por Emma Zafón
La polémica tras la aprobación de la Ley de Uso y Promoción de las Lenguas por las Cortes no ha zanjado el debate lingüístico. Diferentes sectores bilingües de Aragón han acogido de desigual manera el rechazo de este texto aprobado el viernes por la Comisión de Cultura del Parlament. Mientras los defensores del catalán han acogido la iniciativa como «legítima» para defender la unidad de la lengua, los sectores contarios han tildado de «injerencia» la política del gobierno de Artur Mas.
En el texto, promovido por CiU, Esquerra Unida y el PSC, se aboga por la unidad del catalán en Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares y se rechaza la ley aprobada por Las Cortes en mayo. En el debate de la propuesta contra la ley aragonesa participó la diputada de Convergència, Cristina Bosch, natural del municipio oscense de Alcampell, al igual que el portavoz de su mismo partido en el Congreso, Josep Antoni Duran i Lleida.
Bosch expuso que «los pueblos de La Franja no se tomarán como una injerencia que este Parlamento se ocupe y preocupe por el catalán de su territorio». Una afirmación que pronto se han encargado de rebatir plataformas y partidos políticos aragoneses. El diputado del PP en Las Cortes, Antonio Torres, ha lamentado la iniciativa y ha calificado de «inconcebible» que la Generalitat se inmiscuya en los asuntos de Aragón. Así, ha instado al grupo parlamentario socialista en las Cortes a pedir responsabilidades a sus compañeros en Cataluña.
Desde el PAR, la voz discordante en las Cortes fue la diputada María Herrero, que además se encargó del debate parlamentario de la actual Ley de Lenguas. Herrero pidió al Parlament que respete la autonomía aragonesa.
En el mismo sentido se ha pronunciado el alcalde de La Cañada de Verich, José Manuel Insa, que ha alertado de que «políticas como el rechazo a la ley de Aragón solo sirven para enemistar a las dos comunidades autónomas». La Plataforma No Hablamos Catalán también se ha pronunciado contrario al dictamen de la Comisión de Cultura de Cataluña.
Defensa de Ascuma
La Asociación Cultural del Matarraña, Ascuma, ha defendido la política de la Generalitat recordando que la defensa de un idioma está en manos de cualquier gobierno que quiera promocionarlo.
En este sentido, el presidente de la asociación, Josep Maria Baró, ha explicado que «es lógico que la Generalitat salga en defensa del catalán». Sin embargo, desde Ascuma han avanzado que «esta iniciativa del gobierno de Artur Mas no servirá de nada».
La formación cultural también ha criticado los ataques «anticatalanistas» que se realizan desde Aragón. Así, Ascuma ha recordado que la Academia Valenciana de la Llengua ha aprobado su diccionario en el que reconoce la unidad del catalán sin ser objeto de tantas críticas.
Pese al debate, cabe recordar que todavía no se ha aplicado de forma efectiva la discutida Ley de Lenguas.
Una ingerència més a Aragó… dels valencians | Xarxes socials i llengües.
Divendres passat revisàvem l’obsessió d’alguns sectors “aragonesos” pel que pensen i deixen de pensar els catalans (Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO). Si els catalans no existiren, estos “aragonesos” serien los que els inventarien, perquè la seua identitat “aragonesa” només s’entén com a antítesi de la catalanitat. L’obsessió anticatalanista és de tal grau que qualsevol declaració catalana desperta comentaris exaltats contra els catalans (i la llengua catalana), mentre que la política lingüística del Govern d’Aragó els és indiferent, si no és que donen suport explícit a negar l’existència del català a la Franja. I no en parlem ja de reflexionar sobre la relació entre Aragó i Espanya.
I quan dic que esta obsessió és unidireccional i se singularitza només en los catalans ho podreu comprovar en la reacció que no es produirà cap al fet que el dissabte l’Acadèmica Valenciana de la Llengua va aprovar el Diccionari Normatiu del Valencià, on s’afirma (com no pot ser d’altra forma) que el “valencià” és la “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i uns altres territoris de la Corona d’Aragó i que també rep el nom de català”. No cal dir que els altres territoris de la Corona d’Aragó són la Franja, el Carxe, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Ni l’Heraldo, ni la resta de sectors ultra, se dignaran a fer una editorial sobre les ingerències valencianes en la realitat aragonesa. Sort que a Aragó també hi ha vida més enllà d’estes elits ultra.
PS: Passem a actualitzar este nou aval al llistat d’avals al nom de la llengua a lafranja.net
Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO | Xarxes socials i llengües.
Ahir la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya va aprovar amb el vot de CiU, PSC, ERC, ICV i CUP una proposta de resolució en què, segons la premsa, defensa la unitat de la llengua i rebutja la Llei de llengües d’Aragó (2013), que va fer famós arreu al Govern d’Aragó pel LAPAO. Com a dada interessant, i sobre el suposat pancatalanisme que regna més enllà del Cinca, amb unes ànsies extremes per invadir la Franja i que té atemorides a totes les criatures d’Aragó, la proposta insta el Govern d’Aragó per a que considero el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris de llengua catalana. Atenció a la dada per a futurs comunicats que ja estan eixint des d’Aragó. Los catalans són tan pancatalanistes que demanen al Govern d’Aragó que considero que el català és llengua pròpia d’Aragó </ironic>. De fet, recordeu les paraules de Ramon Sistac fa pocs dies: ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”.
Com és evident, la premsa aragonesa ha reaccionat a la declaració: l’Heraldo de Aragón ha fet una editorial intitulada “Una nueva injerencia“, on fa un remember d’”ingerències” dels dimonis catalans a Aragó. Ingerències que, cal dir, mai han tingut resultat sobre les polítiques aragoneses (com és evident), i que per tant, no deixen de ser pensaments i idees (la major part d’elles fictícies, tal com demostra el suposat pancatalanisme universal mencionat més amunt). Cal contextualitzar esta editorial en lo fet que el dia 9 de maig de 2013 l’Heraldo no va fer menció en cap editorial que la Llei de llengües va esborrar el català i l’aragonès d’Aragó. És a dir, el que pensen o deixen de pensar els catalans mereix tota una editorial de l’Heraldo d’Aragón, i el que fa o deixa de fer el Govern d’Aragó, a pesar que provoque un riure generalitzat, no es mereix ni una línia editorial. La reacció aragonesa deu pensar que si els catalans no existiren, se’ls haurie d’inventar.
A tot això, cal tenir molt present la qüestió del dia situada en dos condicionants:
- PP i PAR esborren català i aragonès de la Llei de llengües, a pesar que l’any 1999 estaven a favor del català (Llei de Patrimoni Cultural, encara vigent)
- Multitud d’actors s’han posicionat contra l’aberració filològica del Govern d’Aragó: des de la Universitat de Saragossa fins el ministre Wert (PP). És limitat aïllar la polèmica a només fixar-se què en pensa el Parlament català.
En definitiva, totes estes polèmiques són només una teatralització. És un conflicte que al Govern d’Aragó li encanta, i si el pot teatralitzar ara, millor que millor. Aprofita per refer-se del moment de soledat que va viure el mes de maig. Però si realment es volen fer passes favorables al català de la Franja, més val abandonar l’espai teatral i centrar-se en les polítiques que realment tenen efecte, com el conveni de reciprocitat entre AragónTV i TV3, o proves de nivell C a Fraga fetes pel CPNL. Això és el que Aragó i Catalunya continuen acordant, a pesar de la teatralització.
Resolució de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya sobre el LAPAO | Lo Finestró.
La Comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO), ha informat CiU en un comunicat.
Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó. (Europa Press, 30 de gener)
Reacció de l’Heraldo (sense comentari) La Franja
El Parlament rebutja el Lapao i reconeix la unitat de la llengua catalana.
BARCELONA, 30 Ene. (EUROPA PRESS) –
La comissió de Cultura del Parlament ha aprovat aquest dijous dues propostes de resolució sobre la unitat de la llengua i el rebuig a la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó que considera el català llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao), ha informat CiU en un comunicat.
Així, la Cambra catalana expressa el seu rebuig a totes aquelles denominacions impròpies de la llengua catalana que “atemptin contra la unitat de llengua i que no responguin als criteris científics, filològics i acadèmics establerts internacionalment, ni a noms històrics, tradicionals o locals reconeguts com expressions o modalitats territorials de la mateixa llengua catalana”.
La proposta també insta el Govern d’Aragó que consideri el català com a “patrimoni aragonès i comú” als altres territoris del domini lingüístic català –Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe–, a més de sol·licitar que reconegui l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com a autoritat filològica del català per elaborar regulacions i normatives que impulsin el català a Aragó.
La dificultat de ser una frontissa
>> L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya.
Descarregueu l’entrevista a través d’aquest enllaç:
http://www.andorradifusio.ad/media/entrevista-any-desideri-lombarte#.UtVwAoZ9wJ4.twitter
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua
“Si abans teníem dificultats, ara pot ser que en tinguem una mica més”. Així valora José Miguel Gràcia, l’afectació del debat de la sobirania de Catalunya sobre l’activitat cultural en català a la Franja de Ponent, un territori que fa de frontissa. Gràcia, bloguer de referència del territori, ho viu de prop com a portaveu de l’Associació Cultural del Matarranya. Això sí, constata dos fets empírics. El primer: “A tots els actes que hem fet sobre la llengua on han assistit autoritats o algun representant de Catalunya, tots, actes culturals i de la llengua, no hi ha assistit cap representant del Govern d’Aragó”. El segon, sobre les subvencions: “Ens les han negat totes; les poques que teníem estan a zero”. Això sí, immediatament afegeix: “Això no vol dir que nosaltres no lluitem igual o més”.
Tot això, pel que fa al Govern d’Aragó. Perquè Gràcia de seguida recorda que la Diputació de Terol subvenciona l’edició anual d’un llibre de l’entitat en català i que hi ha molt bona relació amb la Comarca del Matarranya i amb “molts alcaldes”, sense obviar que la majoria són del Partit Aragonès (PAR) o del Partit Popular (PP), les dues formacions que van impulsar la Llei de llengües de l’Aragó que anomena LAPAO el català. Però a la comarca no tot són flors i violes pel que fa al català. El portaveu de l’ASCUMA s’ha referit a l’aparició de diverses pintades a Vall-de-roures amb el lema “Yo parlo chapurriau”, que és com molts franjolins anomenen el català que parlen. Unes pintades, ja sigui per treure ferro al debat del LAPAO, per desmarcar-se’n o per crear més polèmica. La seva resposta és que “aquest esperit contra el català, de rebuig contra el nom, hi ha estat sempre i ara una miqueta més”. I que no s’hi ha de donar gaire importància.
ANY DESIDERI LOMBARTE
Totes aquestes reflexions han sorgit a propòsit de parlar de l’assemblea extraordinària que l’associació matarranyenca ha fet el 29 de desembre a Calaceit. L’objectiu, fer balanç de l’any 2013 però sobretot, projectar l’acció del 2014. El president va remarcar la voluntat d’estar presents, més que mai, a tots els actes relacionats amb la llengua catalana que es facin arreu dels Països Catalans. Però, per damunt de tot, els esforços se centraran en homenatjar l’escriptor de Pena-roja Desideri Lombarte coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort.
José Miguel Gràcia explica que és una figura molt coneguda a la comarca i “més conegut en terres de parla catalana catalanes que a l’Aragó de parla castellana”, per bé que l’Institut d’Estudis Terolencs ha finançat la publicació d’algun llibre seu a través de l’ASCUMA. Malgrat que Lombarte va estudiar a Alcanyís (Terol) i als dinou anys es va instal·lar a Barcelona, la seva obra mostra un punt de vista molt matarranyenc. De fet, tota la producció literària la concentra en nou anys, a partir de la dècada dels setanta, quan per motius de salut deixa de treballar i comença una vida molt a cavall de la ciutat comtal i el mas Molinar de Pena-Roja. “Lo més important de tot jo crec que és l’obra poètica”, destaca Gràcia. Però també va fer teatre, narrativa i investigació.
Per recordar Desideri Lombarte, l’ASCUMA li dedicarà els dos suplements anuals, Styli locus, de la revista Temps de Franja, “amb col·laboracions inèdites d’autors del Matarranya”; es presentarà a diferents pobles l’última novel·la que va publicar, Les aventures del sastre Roc d’Arça; se li dedicarà la Trobada Cultural del Matarranya del 2014 i es farà a la seva població natal; hi haurà actuacions musicals, lectures d’obres seves en col·laboració amb artistes de la comarca; etc. I la cirereta del pastís seria obtenir els fons suficients per reeditar l’obra, “exhaurida des de fa molt temps”, Ataüllar el món des del Molinar. I aquí és on l’ASCUMA troba a faltar la complicitat que dèiem al principi, segons José Miguel Gràcia: “El més dolent és que el Govern d’Aragó està tancat a tot i no obtindrem cap solució”. Però no es donen per rendits i picaran tantes portes com calgui: la de l’Institut Ramon Muntaner, la de la Comarca del Matarranya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs…
Iguals o uniformes | L’ esmolet.
Iguals o uniformes
A Espanya, potser a causa de l’herència deixada pel Decret de Nova Planta, costa d’entendre la diferència entre ser iguals i ser uniformes. En nom d’una pretesa “igualtat” no s’assumeixen amb l’entusiasme que correspondria les singularitats dels seus territoris. Sóc el primer defensor d’aquesta igualtat, ja que, si som iguals, és que tots tenim els mateixos drets. La meua família, per exemple, som aragonesos de parla catalana. Per què no podem tenir els mateixos drets que els aragonesos castellanoparlants? Està clar que el fet de tindre una llengua comuna és un gran avantatge. Les peripècies històriques han fet que a Espanya sigue el castellà: cap problema, sempre que els meus compatriotes de llengua castellana sàpiguen, assumisquen que el nostre idioma té els mateixos drets que el seu. És a dir, que les meues filles haurien de poder estudiar EN la llengua de casa (que també és la d’una part del territori) i usar-la amb la mateixa naturalitat amb la que ells fan servir el castellà. Si el que volen el meus benvolguts paisans és que xarrem com ells i prou, on és la igualtat? Jo només hi veig uniformitat. Fa més de 30 anys que tenim democràcia i Estat de les autonomies, però per algun motiu, en l’imaginari dels monolingües i els assimilats (sovint més radicals que els propis monolingües, ja que consideren que el seu idioma és un xapurrejat), els que tenim una cultura no castellana no tenim els mateixos drets. Molts dels que ens governen (i per extensió molts dels seus governats) consideren que tot el que no és castellà no és prou espanyol. I només s’ocupen de defensar una de les llengües que es parlen a l’Estat: la més forta. Penso que en aquesta incomprensió gairebé orgànica rau l’origen dels desitjos d’alguns de separar-se.
La Comarca, columna «Viles i gents», 17 de gener de 2014
Taula de llengües i identitat a les II Jornades Aragoneses de Sociologia | Xarxes socials i llengües
gen. 16Taula de llengües i identitat a les II Jornades Aragoneses de Sociologia | Xarxes socials i llengües.
Els dies 16 i 17 de maig se celebrarà les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Ah, i és una nova bona oportunitat d’escoltar al ponent: Ramon Sistac! Tos enganxo més avall los enllaços a la crida d’articles:
Mesa de LENGUAS E IDENTIDADES
Coordinadores: Chabier Gimeno (profesor en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona);
Contacto: chabierg@unizar.es y natxosorolla@gmail.com
- Ponente, Ramon Sistac (Profesor de la Universidad de Lleida): “Lengua, cultura,sentimiento,identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail explosivo o un reto creativo?”
Call for Papers (Aragonés / Castellano / Catalá)