Un choven denuncia la discriminación lingüistica d’a DGT de Uesca | Arredol.

No consideroron as alegacions a una pinyora de trafico en estar escritas en catalán

Marçal Girbau, un choven filologo y occitanista, ha denunciau, seguntes publica o diyario ARA, a discriminación lingüistica que ha sufriu de man d’a DGT de Uesca. O motivo ye que no se consideroron as alegacions que fació en luenga catalana a la pinyora que le metió a policía de trafico.

Os feitos pasoron quan a policía l’aturó lo pasau mes d’aviento en a parte aragonesa d’a carretera que va de Vielha ta Leida. Seguntes reconta Girbau, “yera niervudo y barrachaba parolas en castellano y occitano, a luenga que charro por un regular”. Os policías le tractoron de traza farute decindo-le que “no sabeba charrar espanyol” u que “aprendese a escribir bien” en viyer a suya documentación en catalán. Tamién charroron de l’apegallo con as letras CAT que portiaba en a matricla. A denuncia oficial ye por un adelanto sin visibilidat y por portiar muita nueit sobre l’auto, totz dos feitos que Girbau niega.

Girbau presentó alegacions a la pinyora escritas en catalán, bells diyas dimpués. Habendo pasau quasi tres meses, a delegación d’a DGT de Uesca le demandó una traducción a lo castellano. Encara que apeló a lo dreito a no estar discriminau por razón de luenga, replegau en l’articlo 7.3 de l’Estatuto de Autonomía d’Aragón y en l’articlo 3.2 de l’actual lei de luengas, o 5 de mayo recibió a pinyora sin haber-se considerau as debantditas alegacions.

“L’estau espanyol incumple deliberadament a Lei de luengas d’Aragón, a suya propia lechislación y, lo que ye pior, a Carta Europea d’as Luengas”, ha declarau Girbau, qui remera que ista lechislación europea estableix que os estaus que la sinyan se comprometen a “no refusar actos churidicos por estar redactaus en una luenga rechional u minoritaria”.

No ye a primer vegada que bell ciudadano considera haber estau discriminau por razons politicas u lingüisticas. O pasau verano, Joaquín Palacín, diputau de CHA, recibió una denuncia d’a Guardia Civil por portiar un pegallo con as letras ARA a o canto d’a matricla.

Un jove denuncia que a l’Aragó també es discrimina el LAPAO

AURI GARCIA MORERA Barcelona | Actualitzada el 22/05/2014 18:22

mitjançantUn jove denuncia que a l’Aragó també es discrimina el LAPAO.

Curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó”. A Saragossa, del 9 a l’11 de juliol. | Xarxes socials i llengües.

Díptic: Curs Sociolingüística UNIZAR

Entre el 9 i l’11 de juliol tindrà lloc un important curs d’estiu sobre sociolingüística aragonesa. Serà la primera edició del curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó” a la Universitat de Saragossa, i està promogut pel Departament de Psicologia i Sociologia.

Compta amb un bloc sobre sociolingüística, un altre sobre noves tecnologies i comunicació, i un altre sobre la situació de les llengües i les seues varietats. Entre els participants hi ha la presència d’investigadors que lideren el camp, com el professor Javier Giralt sobre els documents històrics del català en els documents històrics a la Franja, Ramon Sistac i José Antonio Saura sobre les varietats de transició entre català i aragonès, Dominique Blanc sobre l’occità, Natxo Sorolla sobre les dades demolingüístiques del català i de l’aragonès, Carles Terès i Ruben Ramos sobre l’espai mediàtic d’aquestes llengües, un taller sobre noves tecnologies per J. P. Martínez i S. Paricio, i un altre sobre l’Archivo Audiovisual Aragonés per Fernando Romanos, amb la clausura de Chabier Giimeno sobre les llengües i les identitats a Aragó des de les ciències socials.

El curs, com pots imaginar, està dirigit a qualsevol persona interessada amb l’estudi de les relacions entre llengua i societat a Aragó, i en especial, a alumnat universitari (el curs té reconeguts dos crèdits), professorat de secundària i primària que tracta aquestes matèries o es troba immers en àrees de contacte de llengües, i investigadors de l’àrea.

Pots fer la preinscripció de bades a la web “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“: http://riesgo.unizar.es/?p=13

PS: Et demanaria que en faces la màxima difusió possible entre la gent a qui penses que pot interessar.

Natxo Sorolla. Universitat de Barcelona. Chabier Gimeno. Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza.

Sale a información publica o Curriclo d’Aragonés en Educación Primaria. | Arredol.

O Departamento d’Educación, Universidat, Cultura y Esportes publicó o viernes 9 de mayo, en suya web, o Curriclo Escolar d’Educación Primaria correspondient a l’Aragonés (adintro de l’Aria de Luengas Propias d’Aragón, creyada en o bloque de libre configuración autonomica), de cara a la suya implantación en o curso venient (2014-2015). A publicación se produz de conchunta con a resta de curriclos, correspondients a Sciencias d’a Naturaleza, Sciencias Socials (que dende l’anyo venient substituirán a l’asignatura Conoixencia d’o Medio), Luenga Castellana y Literatura, Matematicas, l’aria de Primera Luenga Extranchera (incluindoAnglés, Francés y Alemán), Educación Fisica, Valuras Socials y Civicas y Educación Artistica.

En o documento s’esgranan os criterios d’evaluación y estandards d’aprendizache evaluables correspondients a os 6 cursos que conforman a Educación Primaria, asinas como a suya relación con as ditas Competencias Clau. Pa iste menister, o documento estableix quatre bloques de conteniu, que responden a las destrezas basicas que ha de maniar un alumno pa ixamplar a suya capacidat de comprensión y expresión oral y escrita. Istos bloques son: Comunicación oral: ascuitar y charrar; Comunicación escrita: leyer; Comunicación escrita: escribir y Conoixencia d’a Luenga.

Encara que o titol d’o documento se refiere a l’Aria de Luengas Propias d’Aragón, nomás s’i ha publicau os contenius correspondients a l’aragonés. En a Orden d’a Consellería se fa mención a que o curriclo d’a luenga “propia de l’aria oriental” (ye decir, o catalán) se determinará en o desenrollamiento normativo esdevenidero.  O nuevo curriclo tamién deixa ubierta a posibilidat d’os centros de presentar un prochecto linguistico que faga servir as luengas propias como vehiculars pa l’amostranza d’atras arias, en os mesmos termes que ya indicaba a Orden de 9 de mayo de 2007, correspondient a o curriclo vichent dica ista anyada academica.

L’anuncio en o Boletín Oficial d’Aragón tamién determina un terme d’un mes dende a suya publicación pa que se puedan fer plegar observacions u alegacions a la Dirección Cheneral d’Ordenación Academica.

Temps de Franja de Maig 2014 | Lo Finestró.

Temps de Franja de Maig 2014

Ja ha sortit la revista Temps de Franja de maig. Tot seguit podeu llegir l’editorial sobre la inutilitat de la Llei de Llengues:

Una llei volgudament inútil

“Queda derogada la Llei 10/2009, de 22 de desembre, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que és previst a la present llei.” Aquesta és la disposició derogatòria de la Llei de Llengües del PP-PAR del 9 de maig de l’any passat. Una llei, aquesta última, que com hem dit més d’una vegada, tenia com a únic objectiu la derogació de la que van aprovar el PSOE i la CHA el 22 de desembre del 2009, altrament dit, que només amb la disposició derogatòria esmentada n’hagués hagut prou.

Tot l’articulat de la Llei actual és un despropòsit, volgudament inútil i impossible de portar a terme. Fixi’s-hi bé el lector només en el títol de la llei, que a diferència de la derogada, parla de “les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó” Quina forma tan barroera de sembrar confusionisme i d’hissar la bandera del populisme més acientífic! Quantes llengües pròpies por haver-hi a l’Aragó? Quatre, deu, vint…? I modalitats lingüístiques de cadascuna de les llengües? Tantes com pobles, o barris. o carrers, o, si més no, com famílies? Des de la publicació de la Llei l’hem criticada amb massa seny i molt de bona fe quan hem parlat de la “lapao” i de la “lapapyp”, sense adonar-nos que l’aplicació real de la Llei podria donar origen a moltes i moltes “lapaos i “lapapyps”. Tot amb tot una veritable disbauxa pseudolingüística.

Aquest mes de maig es complirà un any d’ençà la publicació d’aquesta Llei de Llengües del PP-PAR. Algú ens pot dir en quins drets dels ciutadans, aspectes o matèries s’ha notat l’aplicació de la nova Llei? On són les mesures per a conservar, recuperar, promocionar, difondre i dignificar les “lapaos” i les “lapapyps”? Coneixeu alguna mesura per augmentar les publicacions en aquestes llengües o incrementar el seu ús en els mitjans de comunicació? Què se n’ha fet envers els topònims de les comarques, pobles, monuments, carreres, etc., que haurien de ser bilingües segons la Llei? Si una cosa deixa ben clara i explícita la Llei és que “el castellà és la llengua oficial i utilitzada a l’Aragó. Tots els aragonesos tenen el dret i el deure de conèixer-la i utilitzar-la”. En quant a les “lapaos” i “lapapyps” serà la voluntarietat la norma reguladora.

L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, aquesta institució multilingüe que preveu la Llei, formada per savis coneixedors del multilingüisme i de totes les seues varietats dialectals des dels Pirineus fins al Matarranya, ni tant sols té aprovats els seus estatuts per part del govern, i menys encara han estat nomenats els seus membres. Des de Temps de Franja estem expectants i a la vegada encuriosits i inquiets per conèixer els noms de tan il·lustres i cultes prohoms que acceptaran la responsabilitat d’uns càrrecs de tan alta qualificació.

 I ara per acabar va de debò: tant de bo no facin res per desenvolupar aquesta Llei, volgudament i afortunadament inútil; seria pitjor. Només un exemple: quan la Llei diu que s’han d’ajudar econòmicament les associacions que defensen la cultura i les llengües, i s’han de fomentar de noves, el govern PP-PAR ha interpretat que la millor forma era treure-les-hi qualsevol subvenció o ajut.

pdf TdFD15

Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.

Moviment Franjolí per la Llengua: Manel Riu: “La Franja som una unitat de destí en la desgràcia”.

Moviment Franjolí per la Llengua: La situació de la llengua a la Franja al FSC.

La situació de la llengua a la Franja al FSC

        TAULA RODONA SOBRE LLENGUA

Demà dia 12 d’abril, en el marc del Fòrum Social Català, la plataforma d’Enllaçats per la Llengua, de la que forma part el Moviment Franjolí per la Llengua, organitza una taula rodona anomenada: “La lluita per la llengua. La revolta d’Enllaçats”, en la qual diversos ponents dels territoris de diferents Països Catalans intervindran per a explicar la situació de la llengua i la reivindicació per a la seva defensa.
El Moviment Franjolí per la Llengua ha convidat per a aquest event per representar a la Franja en Manel Riu Fillat, professor de secundària a Tremp, escriptor, activista per la llengua i un gran coneixedor de la realitat lingüística a les aules i al carrer. En parlarà de la polèmica del Lapao com a denominació per a la llengua, així com de la situació d’aquesta abans del trist acrònim i del que vindrà després.

No us ho perdeu!

El Matarranya viu l’any Desideri Lombarte | Comarques Nord.

El Govern d’Aragó incompleix els terminis de la Llei de llengües | Xarxes socials i llengües.

La segona Llei de llengües d’Aragó prometia una única Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que havia de normativitzar de manera conjunta la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas i la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas  (conegudes popularment com LAPAO i LAPAPYP). Doncs bé, a pesar d’haver fet una llei a gust dels sectors més recalcitrants d’Aragó, el Govern de PP i PAR està incomplint fins i tot els seus propis terminis. Sobre l’únic termini que la Llei imposa a l’Administració, és en referència a la creació d’esta nova acadèmia:

DISPOSICIONES ADICIONALES

Tercera.- Academia.

El Gobierno de Aragón aprobará los estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua en el plazo de ocho meses desde la entrada en vigor de la presente ley y la misma se constituirá en los tres meses siguientes.

La Llei es va aprovar el 9 de maig de 2013, i es va publicar el 24 de maig. Per tant, el 24 de febrer de 2014 s’acabava el termini per a aprovar els estatuts de l’Acadèmia, i el 24 de maig clourà el termini per a crear l’Acadèmia. L’anterior Govern, que havia fet una llei d’acord als principis acadèmics, també va fer tard en presentar el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i no va arribar a complir amb la creació de les Acadèmies del català i de l’aragonè. No imaginem com de complicat serà per al Govern actual trobar, tal com marca la Llei, “personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, preferentemente doctores, y con preferencia de nativos hablantes, que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad aragonesa, y en la que estén representadas las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”. Persones de prestigi en la lingüística i que avalon, tal com diu la presidenta Rudi, que no és català. Serà difícil quadrar la circumferència. 

De rigor i tergiversacions | Viles i Gents.

De rigor i tergiversacions

▶ LOS DESAYUNOS TVE: Entrevista a Luisa Fernanda Rudi – YouTube.

A partir del minut 5:42

Vídeo relacionat: APM