Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

Xerrada a Favara sobre la Franja per Marcelino Iglesias i José Bada | Lo Finestró.

José BadaMarcelino Iglesias
                                                                Fotografies El Periòdico

Demà dissabte a les vuit del vespre tindrà lloc a Favara una xerrada sobre l’impacte i la repercussió que pot tenir una hipotètica independència de Catalunya sobre els milers d’habitants d’Aragó que habiten a la Franja i que comparteixen nombrosos vincles socioculturals amb la comunitat veïna. Parlaran José Bada, exconseller de Cultura del primer govern democràtic d’Aragó i Marcelino Iglesias, expresident aragonès i senador autonòmic en l’actualitat. Aquest acte s’incorpora dins de les quartes jornades de l’Associació Wirberto Delso.

presentazión2014bzn 10649505_10202789053152522_3066421897797376965_n

Iste martis 14 d’otubre en o CAB faremos a presentazión d’o curso 2014-15.

 
Curso d’aragonés en Barzelona

– Presentazión de “Mustang. una zarpadeta de bersos d’amor y belatros satelites” d’Alberto Lamora. Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, 2014.
 
– Conteníus y ochetibos; nibel basico y d’afundamiento; gramatica, lexicos y dialeutos. Materials de bideo y audio.
 
 
Organiza: Colla de Charradors O Corrinche
http://ocorrinche.blogspot.com.es/
Biernes 14 d’otubre, 19:30 oras. Sala d’actos.
Centro Aragonés de Barcelona

Educación creará un «proyecto linguístico» para el IES Matarraña.

Educación creará un «proyecto linguístico» para el IES Matarraña

Solución «salomónica» para la enrevesada situación de la comunidad educativa del Matarraña. Finalmente, el instituto impartirá, a la semana, una hora de la asignatura de catalán y otra de Francés en el horario habitual a los alumnos que han solicitado cursar su lengua materna como segunda lengua extranjera.

Este fue el acuerdo al que llegaron el martes técnicos del servicio provincial de Educación, docentes del IES y padres durante una reunión mantenida en Valderrobres. Desde hace tres cursos, el instituto oferta el Catalán en la misma franja horaria que las lenguas extranjeras, algo que los inspectores calificaron de «ilegal». En el caso de los alumnos del centro que desearon continuar con sus estudios de Francés, no habrá cambios, y continuarán recibiendo dos horas lectivas de esta segunda lengua a la semana.
«Vulnera derechos lingüísticos»
Desde la Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català ‘Clarió’, la nueva medida ha sido recibida con resignación puesto que es mejor que la oferta que se hizo inicialmente, que estipulaba pasar el Catalán a la tarde y que los padres se hicieran cargo del transporte. No obstante, recalcan que se continúan vulnerando los derechos lingüísticos de los estudiantes y deja en una situación aún más ilegal la oferta educativa del IES respecto a los preceptos de la Ley de Lenguas de Aragón de 2013, que dice que la lengua propia se enseñará en todas las etapas educativas junto con el castellano. «Se ha encontrado una solución salomónica con la que no se elimina el catalán pero se ha reducido a la mitad, por lo que no se ha podido cumplir el deseo de sus padres», afirma una de las miembros de la asociación, Pepa Nogués.
La parte positiva es que Educación se anunció en la reunión que trabajará en la creación de un proyecto lingüístico para el centro que comience a aplicarse el próximo curso y en el que la asociación quiere tener voz. Para Nogués, esta noticia les llena de ilusión porque supondrá que los alumnos puedan aprender su lengua materna dentro del horario lectivo y terminen el instituto siendo competentes en Catalán. No obstante, lamenta que los perjudicados serán los alumnos a los que afecta la reducción de este año, 22 jóvenes de 1º de ESO, puesto que los del resto de cursos ya no pueden incorporarse a Francés. «Serán una generación perdida», lamenta.
La asociación redactará próximamente una carta que remitirá tanto a la dirección del IES como al departamento de Educación para que, a la hora de elaborar este proyecto, se tengan en cuenta a los agentes sociales, especialmente las entidades culturales que trabajan por el fomento del catalán. Desde el departamento tan solo se comprometieron a remitir una encuesta a los padres. «Hay que mirar el interés general y no el individual».
Desde la asociación también se destaca el apoyo que han recibido desde la comunidad educativa del centro y su constante trabajo por mantener el catalán, tal y como consta en el proyecto educativo del IES. En el texto se especifica que el instituto es sensible al contexto sociocultural.

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

 

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

Nova reunió a l’IES de Vall-de-roures sobre el català | Lo Finestró.

 

La proposta que va sortir de la reunió (7 d’octubre a la tarda) que van tenir els pares de l’IES Matarraña de Vall-de-roures amb els inspectors va ser que en comptes de les dues hores que ara cursen català, fer-ne una hora de català i una altra de francès. Els inspectors van insistir encara en el problema de la il·legalitat de fer català en la franja horària de les llengües estrangeres com es fa des de tres cursos.

La proposta és millor que l’oferta inicial de la inspecció de passar l’assignatura a la tarda i que els pares assumissin el transport, la qual cosa vulneraria els drets lingüístics dels estudiants i deixaria en una situació més il·legal l’oferta educativa de l’IES respecte als preceptes de la Llei de Llengües d’Aragó de 2013, aprovada pel PP-PAR i que diu que la llengua pròpia s’ensenyarà en totes les etapes educatives juntament amb el castellà.

La part positiva és que han promès que durant el curs es treballarà en l’elaboració d’un projecte lingüístic de centre que s’aplicaria ja al curs vinent.

Segons manifestacions de l’Associació Clarió, si els pares afectats accepten la proposta, podrien descartar-se noves mobilitzacions fins al mes de juny, a l’expectativa de com es desenvolupa el projecte lingüístic de centre. Clarió reclama poder formar part del procés d’elaboració.

I ara per acabar uns versets d’acomiadament de la meua collita

Per mal camí

A l’IES de Vall-de roures
ho té mal el català,
però si fos llengua estrangera
se li exhaurien els mals.

Escoles de Vall-de-roures
i CRA Tastavins
quan estudieu català,
el nom teniu prohibit!

I si no és llengua estrangera
el català, i nom no té,
la Franja és una quimera,
lo Matarranya un invent.

Catxirulos d’estultícia
dels lapaos i lapapyps,
amb aquest govern se’n va
l’Aragó per mal camí.

catxirulo

Peñarroya inmortaliza la lucha de Desideri por la lengua y la cultura.

  • Escrito por 

Las asociaciones Clarió, Jovens de Pena-roja y Ascuma se dieron cita el sábado en un multitudinario acto en Peñarroya en defensa del territorio y a modo de clausura del Any Desideri en homenaje al poeta local. Los temas que se abordaron en las diferentes propuestas fueron varios y quedaron inmortalizados en un enorme mural que lucirá la localidad como tributo a Desideri Lombarte y a la lucha que éste llevó a cabo en defensa del catalán y del medio rural matarrañense.

Cientos de personas asistieron a la celebración cargada de actos que arrancó el sábado a las 10.00 con el inicio de l primera jornada ‘Llengua i escola al Matarranya’ promovida por Clarió. La integrante de la asociación, Pepa Nogués, valoró muy positivamente todos los actos y recordó que sus iniciativas no solo se limitan a una vertiente puramente cultural sino también de reivindicación del medio rural. «Defender el catalán es muy importante pero no hay que olvidar que lo hacemos desde un territorio muy particular, con pueblos muy pequeños y con un sistema educativo ejemplar», explicó.

Durante la sesión se abordó el ejemplo de modelo de inmersión lingüística de La Bressola, en el sur de Francia, surgido a raíz de experiencias de escuelas libres. Al respecto, Nogués recalcó que la mayor inclusión del catalán en las aulas al Matarraña pasaría por tener en cuenta a las escuelas rurales, «que trabajan desde una perspectiva excelente con todos los niños de la comarca». Además, la jornada ‘Llengua i escola al Matarranya’ incluyó el proyecto ‘Cantem junts’ promovido por la docente Margarita Celma. Se trata de una recopilación de canciones populares de los pueblos realizada por los alumnos de los colegios del Matarraña. También se visitó la exposición ‘Ataüllar el món des del Molinar’, realizada por Pepa Nogués. Una mesa redonda que debatió sobre el presente y el futuro de la lengua cerró las actividades de la iniciativa.

Un mural para el recuerdo
La asociación de Jovens de Pena-roja y la Asociación Cultural del Matarranya (Ascuma) fueron las encargadas de promover el ‘Mural Party Desideri Lombarte’ con el que niños y no tan niños inmortalizaron la figura del poeta en su localidad natal. El mural se llevó a cabo mañana y tarde y su trazado se entremezcló con juegos infantiles en el colegio. Con todo, las principales asociaciones culturales de la comarca clausuraron un Any Desideri marcado por el imprescindible legado del poeta en el Matarraña.

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures | Lo Finestró.

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures

ies valderrobres

A l’IES de Vall-de-roures ha tornat aquest curs l’antiga professora de francès, Elena Guarc, la qual ostenta el càrrec de tinent d’alcalde del PP de l’Ajuntament de Vall-d’algorfa (Valdealgorfa), on l’Alcaldia està en mans també del PP —Reyes Gimeno, filla de Mesías Gimeno, antic portaveu del PP a les Corts d’Aragó, finat ja fa uns anys. elena guarcL’esmentada professora de francès va denunciar a la Inspecció d’Ensenyament de Terol, que els alumnes de 1er i 2n podien triar, dos hores a la setmana, entre francès i català, i que la majoria dels alumnes de havien triat el català. Ben normal si considerem que és la llengua pròpia del Matarranya, oi? Cal dir que segons l’actual llei d’educació tots els centres de secundària ofereixen als alumnes de 1r i 2n la possibilitat de fer o Taller de llengua, quan l’informe de primària així ho aconselli, o Segona llengua estrangera-francès, per aquells que l’informe de primària els sigui favorable. A l’IES Matarranya l’ensenyament del català no es regeix per cap projecte lingüístic de centre i la inspecció educativa de Terol va aprovar fa dos anys que el català es pogués oferir a 1r i 2n d’ESO juntament amb el francès, i que els alumnes als que ho permetés el seu informe de primària poguessin triar una d’aquestes dues llengües.

El motiu de la professora de francès de la protesta o denuncia a la inspecció pot obeir, tal vegada al fet de quedar-se sense alumnes, o potser a la ideologia del PP o al que estableix la Llei de llengües en referència a l’estupidesa del LAPAO (lengua aragonesa propia del área oriental, tan similar al catalán que és catalán, es decir el LAPAOTSCC). No van passar més de dos o tres dies quan dos inspectors d’ensenyament —l’inspector en cap de Terol i un de Saragossa— van reunir els pares implicats de l’Institut de Vall-de-roures. La notícia de la convocatòria es va estendre amb velocitat pet tot arreu, especialment pel Matarranya. Urgència total: una professora de francès aconsegueix que dos inspectors el Terol i un altre de Saragossa baixin a l’altra punta de la província i es reuneixin amb un grup de pares a les 7.30 de la vesprada, com si fos un cas de violència o d’assetjament, o de qualsevol altre fet urgentíssim. Està ben clar que el mandat dels dos inspectors no era pas altre que “carregar-se” les dues hores lectives setmanals de català. Alguns alcaldes del Matarranya —Beseit, Pena-roja, Massalió—i l’associació Clarió es van moure ràpidament per interessar-se sobre tema amb preocupació. Un grup de pares van prendre consciència del perill de perdre l’assignatura del català i més de cent alumnes van lliurà als inspectors un escrit reivindicatiu. La reunió es va celebrar, però de manera molt diferent d’allò que portaven a la carpeta els inspectors. En el fons tot va ser força confós i els pares no van veure pas clares les opcions que van expressar els inspectors. Aquests es van adonar del moviment ciutadà i van afluixar i desistir d’allò que tenien previst. Resumint, van concloure que aquest curs continuaria la possibilitat de triar entre català i francès en hores lectives, com es venia fent.

La Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal, però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarda. Una solució de retop molt complexa que necessitaria de partida econòmica. Quin tipus més estrany de protegir la llengua pròpia com és allunyar-la de les hores lectives! No tinc pas clar si l’aplicació de la nova llei complicarà o facilitarà les coses.

El català és la llengua pròpia del Matarranya i de tota la Franja, digui el que digui la acientífica, retrògrada i infantiloide Llei de Llengües del PP-PAR, per tant ha de ser cooficial segons la Constitució. El LAPAO i el LAPAPYP són només les excrescències mentals d’uns personatges que els importa ben poc la cultura i les llengües pròpies d’una part d’Aragó. La paraula català els produeix urticària. Llàstima que la incultura popular no es pot combatre mitjançant específics de venda a les farmàcies.

Clarió

Només queda un camí per defensar el català a la Franja, i més concretament a l’IES de Vall-de-roures: la lluita reivindicativa i permanent dels pares i de les associacions culturals com Clarió, la conscienciació dels alumnes i la fermesa dels alcaldes i regidors que creguin en la cultura i la llengua pròpies. Qui pot dubtar que el certificat B de català serà un títol molt preuat en el supòsit d’una Catalunya independent? Confiar en un canvi ideològic del PP i del PAR és voler tocar el cel amb la mà, i d’on no n’hi no en raja.

Pares i mares de l’IES de Vall-de-roures compte amb el curs vinent, doncs encara us faran alguna de més grossa des de la Conselleria d’Educació! La seua esquírria al català no té límits. Em refereixo a la senyora Dolors Serrat, nascuda a Ripoll, amb l’apel·latiu de catalana només per fer-li passar una mala estona.

La prohibició d’estudiar català a Vall-de-roures no és notícia pels mitjans aragonesos | Media.cat – Observatori crític dels mitjans.

La prohibició d’estudiar català a Vall-de-roures no és notícia pels mitjans aragonesos

 

La polèmica per la intenció de la inspecció educativa aragonesa d’eliminar l’ensenyament de català a l’IES Matarranya i obligar a tots els seus alumnes a passar-se al francès no ha arribat als mitjans aragonesos.

 

A excepció dels digitals comarcals i alguns blocs de la Franja, només el digital provincial Diario de Teruel s’ha fet ressò de la controvertida decisió i de les protestes, tant dels alumnes afectats com de les associacions del Matarranya en defensa del català i del dret a aprendre’l en el sistema educatiu reglat. La solució temporal per mantenir la classe de català a l’institut només pot saber-se gràcies al digital Comarques Nord.

 

La notícia és impossible de trobar a les edicions digitals del Heraldo de Aragón ni El Periódico de Aragón, així com tampoc figura als webs de Aragón TV –el canal autonòmic públic- ni les emissores locals afiliades a la Cadena SER i la COPE, els principals mitjans audiovisuals aragonesos.

 

En canvi, nombrosos mitjans de Catalunya –com Vilaweb, Nació Digital, El Singular, Racó Català, Directe.cat o El Punt Avui- sí han considerat els fets com a noticiables.

 

No és que les qüestions amb el català a la Franja siguin desconegudes per a la premsa saragossana, especialment l’Heraldo de Aragón. Aquest diari, per exemple, va dedicar dues peces (1 i 2) a l’anècdota d’unes botifarres etiquetades en català que es venien a un supermercat de Barbastre o va fer-se ressò de les acusacions de “pancatalanisme” de l’Armada espanyola per part d’un grupuscle d’extrema dreta.

 

Per saber-ne més: Informe Mèdia.cat “El català com a problema. L’actualitat de la llengua catalana a les portades de la premsa madrilenya (2011 – 2014)

Asociación Cultural Nogara – Religada | Blog de l’Asociación Cultural Nogara Religada.

Concurso de relatos Por un Aragón trilingüe

cncurso relatosL’Asociación Cultural Nogara – Religada convoca un concurso de relatos en aragonés y catalán con a fin de fer valurar una vegada más as luengas propias d’Aragón y a suya literatura. Debant d’a convocatoria d’o concurso de relatos con que a Feria d’0 Libro Aragonés de Monzón quiere celebrar o suyo XX cabo d’anyo, y que nomás i accepta obras en castellano, Nogara quier fer remerar a importancia d’as luengas como patrimonio cultural inmaterial no nomás d’Aragón, sino d’a humanidat

BASES D’O CONCURSO
L’Asociación Cultural Nogara convoca o Concurso de Relatos “Por un Aragón trilingüe” ta fer valurar a luenga aragonesa y a luenga catalana como parte d’o patrimonio cultural d’Aragón y d’a humanidat.

PARTICIPANTS.
Podrá participar tot qui lo deseye. Os treballos habrán d’estar escritos en aragonés u en catalán, estar orichinals y no haber estau publicaus por garra sistema. Cada autor/a se responsabiliza d’a suya participación.

OBRAS
O tema ye libre, pero ha de tener bella relación con o territorio aragonés en qualsiquier d’as suyas vesants: historia, tradicions, monumentos, paisaches, personaches, etc.
Cada participant podrá presentar-ie dos relatos.
O relato tendrá una largaria d’entre os 6000 y os 10000 caracters d’ordinador, (incluyius os espacios), y será escrito a doble interlinia, en tipo Times New Roman cuerpo 14.
No s’admiten colecccions de relatos de chicota largaria, sino un máximo de dos relatos unitarios, d’a largaria debantdita.

PRESENTACIÓN Y NINVIO
O ninvio se ferá en un solo correu, ta l’adreza: asociación@nogara-religada.org.
En o caso de participar-ie con dos, os ninvios se ferán independientement. En l’AFER d’o correu meterá “T’o concurso de relatos POR UN ARAGÓN TRILINGÜE”.

Bi habrá dos documentos adchuntos en formato, word, open office u PDF.
– En o primer meterá o titol d’o relato y o suyo texto.
– En o segundo tamién i será o titol d’o relato y meterá la parola “PLICA”. I figurarán o nombre completo y dos apellius de l’autor/a, l’adreza, telefonos y correu electronico de contacto.
Tots os relatos trigaus quedarán a disposición d’a organización, que podrá editar un libro con ganadors y finalistas. O feito de participar en iste concurso suposa ceder os dreitos d’autor t’a edición d’as obras trigadas. En tot caso s’editarán baixo licencia Creative Commons en a traza que determine l’A.C.Nogara

O plazo de presentación t’o Concurso remata lo 15 de noviembre de 2014.
Se ferán tres premios de lotes de productos relacionaus con l’aragonés (libros, revistas, discos, chambretas, etc..). Antimás ta qui gane o concurso bi habrá una caixa experiencia con un viache y estancia ta dos personas en bell puesto a esleixir, valurau economicament en bells 50 euros.

CHURAU
O churau será inapelable y podrá declarar os premios desiertos. Tamién ye facultau ta resolver qualsiquier qüestion que no hese quedau explicita en as presents bases. Será compuesto por una delegación de socios y socias de Nogara, que no podrán participar en o concurso.

ANUNCIO D’O PREMIO.
O ganador u ganadora d’o premio será anunciau por Nogara mientres a celebración d’a XX Feria d’o Libro de Monzón. Si a persona que gane no i ye present se le comunicará antes con antes y se ferá publico en medios de comunicación en aragonés.

EDICIÓN Y PRESENTACIÓN D’O LIBRO.
A edición d’o libro con os relatos esleixius, si se fa, será pagada de tot por l’A.C. Nogara. A obra se presentará, si ye posible lochisticament, en as XXII Chornadas d’as Luengas d’Aragón.

Noticias relacionadas:

Nogara convoca un premio literario en respuesta a lo concurso monolingüe d’a FLA

Esfendemos as luengas se suma a las criticas a lo premio de relatos monolingüe d’a FLA

CHA protesta por o concurso de relatos d’a FLA “nomás en castellano”

Publicado en Actividatz | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

1ª Jornada Llengua i Escola al Matarranya | Lo Finestró.

1 Jornada Llengua i Escola al Matarranya

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

  • L’assistència als actes és gratuïta.
  • Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
  • S’oferirà certificat d’assistència.
  • Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

  • Comarca del Matarraña/Matarranya
  • Ajuntament de Pena-roja
  • Associació Cultural Tastavins
  • Associació de Jóvens de Pena-roja
  • Associació Cultural del Matarranya
  • Diputación de Teruel
  • Caja Rural de Teruel

Els professors de català donaran les classes de lapao | Comarques Nord.

Els professors de català donaran les classes de lapao

comarquesnord.cat . Pena-roja . divendres, 26 de setembre de 2014 .

El curs escolar 2014/15 ha començat amb algunes novetats i molta polèmica. Una de les novetats és l’entrada en vigor de la LOMCE, coneguda popularment com la Llei Wert, que s’aplique enguany als cursos de 1er, 3er i 5è de Primària i que ha aixecat ampolles a tot l’estat. Una Llei d’Educació que ha coincidit en el temps amb alguns ‘canvis’ en el currículum. I és que alguns centres de primària del Matarranya han deixat d’oferir català i este curs l’han denominat lapao, sigles del circumloqui ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ amb el que la nova Llei de Llengües defineix la parla de la Franja. Ho trobem en el CEIP Vicente Ferrer o el CRA Tastavins. Els centres consideren que el canvi ve establert des d’Educació. En canvi, la resta de CRA’s del territori han continuat oferint català als seus alumnes i, per ara, no han rebut cap notificació.

Els pares compromesos amb la llengua han denunciat este canvi en el currículum i han qüestionat que els alumnes que estudiaran ara el lapao se’ls puga reconèixer el nivell B de català. A banda del reconeixement de les competències lingüístiques, gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya, hi ha qüestions que no deixen de sorprendre els pares i mares més crítics. I és que el lapao mantindrà els mateixos continguts que l’assignatura del català que es donava fins ara. De fet, seran els professors de català els que donaran les classes de lapao. Llavors, per què el canvi en el nom a l’assignatura? En el cas de Pena-roja, no deixa de sorprendre esta mesura quan este 2014 es commemora l’Any Desideri Lombarte, memorant els 25 anys de la mort del poeta més rellevant del segle XX a la Franja, precisament nascut a Pena-roja.

En una visita del 2012 a Calaceit, la consellera d’Educació del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va defensar que la nova Llei de Llengües no intente “ser una afronta en una llengua que es parle en la comunitat autònoma, i molt menys del català. La mateixa consellera va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni tant sols els de l’Aragó septentrional -on parlen aragonès- es posen d’acord en allò què parlen. La nova Llei de Llengües d’Aragó preveu aspectes com deixar en mans dels ajuntaments definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats. És a dir, que els alcaldes i regidors municipals tenen la potestat lingüística i filològica de cada municipi. Tot i això, Dolors Serrat va recordar que “una cosa seria la denominació i una altra la filologia”.

Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català | Comarques Nord.

Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . divendres, 26 de setembre de 2014 .

Els alumnes de 1er de la ESO que van demanar estudiar català continuaran fent classes en horari escolar. L’inspector en cap del Departament d’Educació va presidir dilluns a la tarde una reunió al IES Matarranya centrada en l’assignatura de català. A la reunió van ser convocats els pares i mares d’estudiants de 1er de la ESO per avaluar el futur d’esta assignatura. I és que degut a un problema legal, l’ensenyament de l’idioma estava contra les cordes. El català s’ofereix com alternativa al francès, situació que va ser denunciada per la cap de Departament de Francès del IES Matarranya perquè “el francès no pot ser optatiu”. Inspecció li va donar la raó, cosa que obligava als alumnes de primer de català a fer francès, deixant l’ensenyament de català sense hores disponibles. Esta situació va generar molta preocupació entre els estudiants i pares que volen formació de la llengua. Els afectats inclús van arribar a fer una recollida de firmes dins del centre educatiu.

Finalment, i degut a la pressió social i la sensibilitat existent al Matarranya en matèria lingüística, l’inspector en cap va entendre la preocupació dels pares. De moment, els alumnes de 1er de la ESO seguiran fent classes de català en horari escolar. Esta setmana ho han fet així, però Educació buscarà una solució perquè fer català en horari de francès no és legal. També ho és eliminar l’assignatura de català. Des de l’associació Clarió, en declaracions a Ràdio Matarranya, van recordar unes hores abans de la reunió que “és il·legal no oferir català en horari lectiu. La nova Llei de Llengües desprèn que tots els alumnes tenen dret a conèixer i saber la seua llengua. Això s’ha intentat tapar amb una il·legalitat”, perquè francès no pot ser una assignatura optativa. Però evidentment, això podia cometre “una altra il·legalitat, que seria eliminar l’assignatura de català”. Un total de 24 alumnes d’uns 60 de 1er de ESO van demanar estudiar català al IES Matarranya.

Fins a nova ordre, els estudiants de català de 1er de la ESO seguiran rebent les classes a l’hora de francès. Passarà el mateix amb els alumnes de 2on i 3er de la ESO. Això no estava del tot clar. Des de la comunitat educativa del IES Matarranya van explicar a comarquesnord.cat que el plantejament d’Educació era passar als alumnes de 2on i 3er de català a 2on i 3er, respectivament, de francès. Una cosa “que no té sentit”, perquè “és impossible que es posen al nivell de la resta de companys de francès”. Però inspecció va canviar de discurs a la reunió, després de conèixer la preocupació dels pares i mares dels alumnes de català. Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal. Però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarde. Una carambola molt complexa que necessitaria de partida econòmica.

Fa tres cursos, Inspecció va donar el consentiment al IES Matarranya de donar català en horaris de francès. Ara, per contra, diu que és il·legal. Amb l’aplicació de la LOMCE a secundària, que serà a partir del curs escolar 2015/16, estos conflictes desapareixeran perquè el català serà assignatura optativa. La problemàtica del pròxim curs podria ser la definició de la llengua. Serà català? Serà lapao? A saber.

Educación obliga a alumnos de 1º de ESO del IES de Valderrobres que eligieron Catalán a estudiar Francés – Diario de Teruel.

Educación obliga a alumnos de 1º de ESO del IES de Valderrobres que eligieron Catalán a estudiar Francés

Autorizó que se escogiera entre Catalán/Francés hace 3 años, pero ahora dice que es “ilegal”

 

La enseñanza del catalán en 1º de ESO como materia optativa en el Instituto de Educación Secundaria (IES) “Matarraña” de Valderrobres podrá continuar impartiéndose siempre que esta lengua se enseñe fuera del horario escolar

Maribel S. Timoneda

24/09/2014


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5
7 votos

 

La enseñanza del catalán en 1º de ESO como materia optativa en el Instituto de Educación Secundaria (IES) “Matarraña” de Valderrobres podrá continuar impartiéndose siempre que esta lengua se enseñe fuera del horario escolar, esto es, en lo que se denomina “la séptima hora”, o como proyecto multilingüe dentro del horario lectivo, para lo que el centro tendrá que reorganizar los tiempos de clase.

Esa es la última palabra del departamento de Educación del Gobierno de Aragón, después de la polémica suscitada esta semana, cuando dos inspectores de Educación comunicaron que los alumnos de 1º de ESO no podían elegir entre Catalán o Francés durante este curso escolar, ya que la segunda es asignatura obligatoria en el currículo aragonés y la primera no.

La queja presentada por parte de una profesora de Francés del Instituto de Valderrobres a la dirección provincial de Educación alertando de que había estudiantes de 1º de ESO que en lugar de Francés (idioma obligatorio en ese tramo) cursaban Catalán ha motivado que el servicio provincial recule ahora considerando “ilegal” lo que hace tres años autorizó e incluso propuso como solución, tras dejar de sufragar el comedor y el transporte a los alumnos que se quedaban en el IES por la tarde para asistir, durante dos días a la semana, a las clases de la Catalán.

El pasado lunes, la dirección provincial de Educación ordenó que los alumnos de 1º de ESO matriculados en la asignatura de Catalán (un total de 24) debían pasar a cursar el resto del curso la asignatura de Francés, que es obligatoria y que forma parte del currículo aprobado por el departamento de Educación, lo cual no ocurre con el Catalán. En cuanto a los alumnos de esta asignatura de 2º y 3º de ESO, podrán continuar con los estudios, según informó el Gobierno de Aragón, debido a que no dieron Francés en 1º de ESO.

Esta decisión fue comunicada a los alumnos y a sus padres, que este lunes por la tarde tuvieron una reunión con el Inspector Jefe del departamento de Educación y con el Inspector de Zona, a los que manifestaron su rechazo a la medida decretada por la dirección provincial. Los padres defendieron ante los dos inspectores el derecho de sus hijos (24 cursan la asignatura en 1º de ESO y 48 lo hacen en todo el instituto) de estudiar y conocer su lengua materna, al tiempo que mostraron su oposición a que los niños acudan al centro por la tarde si no está subvencionado el transporte o el comedor. Este sistema fue el que se utilizó en el centro durante mucho tiempo hasta que, hace ahora tres años, Educación dejó de garantizar el comedor y el transporte escolar de manera gratuita por las tardes.. Como consecuencia de aquel recorte, la misma dirección provincial de Educación, que entonces estaba encabezada por Begoña Lahoz, propuso como alternativa que los niños eligieran, en horario lectivo, entre las asignaturas de catalán y francés.

Desde el Gobierno de Aragón señalaron que no están dispuestos a contemplar esta alternativa,alegando que no se sufraga el transporte escolar por las tardes en ningún otro municipio de la Comunidad.

Los estudiantes del IES Matarraña que superan la asignatura de Catalán entre 1º y 3º de ESO tienen reconocido el Nivel B de esta lengua.

El lunes, los padres de los alumnos solicitaron a los dos inspectores que mantengan las cosas tal y como están este curso escolar para que los niños de 1º puedan continuar con la asignatura en la que se han matriculado. Según argumentan, la realización de un proyecto educativo ahora, cuando ya está hecho el horario, es algo complicado.?Además, recuerdan que el año que vienen tiene que cambiar el sistema por completo, ya que entra en vigor la Lomce para 1º de ESO.

“Queremos que nuestros hijos estudien catalán, porque es su idioma materno, y porque así se cumple la Ley de Lenguas de Aragón”, afirmó Teresa María Balaguer, madre de un estudiante, quien explicó que “los inspectores nos hablaron de varios modelos que están en marcha en Aragón para compaginar la enseñanza del catalán, pero a nosotros lo que nos interesa al final es que nuestros hijos estudien su lengua y que si hay que hacer un proyecto multilingüe que se haga, pero el año que viene, no ahora”.

Lo que antes sí, ahora no

Balaguer considera “contradictorio” que “el mismo inspector que firmó que nuestros hijos podían elegir entre la asignatura de Catalán o la de Francés hace tres años, afirma ahora que eso es ilegal y que hay que estudiar francés sí o sí”. Esta madre dijo que incorporar una hora de catalán dos días a la semana en el centro en horario de mañanas “no es complicado” y que como sistema “ya se propuso en una ocasión anterior sacar cinco minutos de cada materia y juntarlos todos al final del día para poder dar una hora de catalán”.

La asociación Clarió pide garantías para aprender la lengua materna

La asociación Clarió (Padres del Matarraña en defensa del catalán) ha solicitado que no se suspendan las clases de catalán en horario lectivo mientras no se encuentre un modelo que mejore la oferta educativa de la asignatura. Asimismo, han pedido a Educación que se busque una solución para que todos los alumnos del centro puedan cursar la asignatura en horario lectivo para evitar que estos estudiantes sean “analfabetos en su lengua materna”. Clarió ha reclamado la creación del departamento de Catalán en el IES para “poder integrar plenamente la asignatura en la comunidad educativa.

La asociación de padres recuerda que en esta comarca el catalán es lengua materna de la mayor parte de sus habitantes desde hace 850 años y que fue lengua oficial y lengua de escritura hasta que en 1707 los Decretos de Nueva Planta abolieron los Fueros de Aragón.

Al mismo tiempo, la asociación recordó que “las Comunidades Autónomas tienen que velar por las lenguas utilizadas en su territorio, además del castellano, y garantizar su conservación”, pues así lo señala la Constitución. También que en Educación Primaria “entre el 75 y el 100% de los padres elige que sus hijos estudien esta lengua, que se oferta como optativa” y que “en otros IES de la zona catalanohablante se oferta la asignatura en horario lectivo”. A juicio de la asociación de padres, no hacerlo en horario escolar constituiría una “situación de ilegalidad”.

 

L’IES Matarranya es rebel·la contra la supressió del català | Xarxes socials i llengües.

 

Seguint l’estela de la introducció del LAPAO com a assignatura i la persecució de l’ús institucional del LAPAPYP, la persecució del català i l’aragonès a Aragó continuava amb tot allò que feia pensar que la Direcció Provincial suprimiria l’assignatura de català de l’IES Matarranya. El conflicte s’imposava per l’optativitat del català i del francès, i tot apuntava que la Direcció Provincial l’aprofitaria per a liquidar el català de les aules. Però el conflicte es manté obert, davant la pressió i resistència d’alumnes, professors, pares i representants polítics, que aposten per matenir, almenys, l’optativitat del català al centre. Altres blocs ja van mostrar el patiment local (Finestró, Mas de’n Bringuè) i la premsa se’n va fer ressò (Núvol, Vilaweb).

Més d’un centenar d’alumnes s’han mobilitzat amb un manifest en què declaren que “creemos de sentido común poder hablar y escribir nuestra lengua materna; una lengua que nuestros ancestros ya hablaban”, pel fet que “el año pasado, en una reunión con la Directora provincial de Educación de Teruel se dijo que la enseñanza de nuestra lengua materna seguiría como había seguido hasta entonces, o sea, que seguiríamos estudiando la ortografía y gramática catalana en horario lectivo”. Manifesten un conflicte normatiu amb la implantació del LAPAO: “La Ley de Lenguas Aragonesa reconoce el derecho al estudio de la gramática de la lengua propia de nuestra región, pero como bien usted sabrá, el LAPAO carece de normas gramaticales, por lo que el sentido común nos dice que lo más correcto es recurrir a la gramática de la lengua catalana para poder saber escribir nuestra lengua, como se ha hecho hasta ahora”. Finalitza dient que “apreciamos que haya empleado su tiempo en nosotros y piense por una vez en el bien de los alumnos y no sólo en el interés egoísta de algunos profesores. Atentamente, los alumnos partidarios de estudiar su lengua materna.”

Els pares s’han preocupat cridant a l’Institut i s’han mobilitzat mitjançant l’Associació de Pares Clarió i han fet arribar una carta a l’Inspector en Cap. Alcaldes de diferents poblacions com Pena-roja, Beseit i Mont-roig es van apropar a l’Institut per a informar-se sobre la notícia, perquè la Direcció Provincial no rebia les seues cridades telefòniques.

En la reunió que va tenir lloc el 23 de setembre (19.30h) hi van assistir més pares dels convocats (alumnes de 1r i 2n matriculats a català), a més d’alumnes i professors. L’inspector, s’esforçà en utilitzar un català poc fluid, exposant de manera confusa qüestions de legalitat, projectes bilingües, conflicte, solució de problemes, diàleg, però una mare li va fer veure que encara no s’havia informat del problema que es pretenia solucionar. Els alumnes van llegir la seua carta i van ser aplaudits. L’Inspector remarcà que la decisió depenia de Carmen Calvo, directora provincial, i especialment de la seua voluntat política. Per tant, el conflicte continua obert.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.