La societat civil planta cara a l’últim atac del govern de l’Aragó contra el català – VilaWeb.

Entitats de defensa de la llengua i la cultura han signat el manifest del Moviment Franjolí per la Llengua que reivindica un estatus digne per al català a l’Aragó. És la resposta cívica a l’últim atac del govern aragonès, que dimarts va anul·lar el rastre legal del català. Tot i les polèmiques sobre les denominacions de LAPAO i LAPAYP, des de l’any 1999 la llei de patrimoni cultural aragonès reconeixia el català i l’aragonès com a ‘llengües minoritàries de l’Aragó en l’àmbit del qual són compreses diverses modalitats lingüístiques’ i com ‘una riquesa cultural pròpia que serà especialment protegida per l’administració’. Però el 31 de desembre proppassat, les Corts d’Aragó van aprovar un conjunt de reformes legislatives entre les quals s’incloïa la supressió de les denominacions de català i aragonès.

El manifest de les entitats reclama ‘un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l’aplicació de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l’escola, les institucions i els espais públics’.

També fa referència als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials dels alumnes s’anomenava ‘llengua oriental’ l’assignatura de llengua catalana. ‘L’incident no és casual –diu el manifest–, per molt que la Diputació General d’Aragó l’hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té l’objectiu d’arraconar el català a les escoles i a la societat franjolina’.

Finalment, les entitats denuncien que a la Franja la situació crònica de manca de normalització de la llengua pròpia ha esdevingut aquests darrers temps un atac sistemàtic, en què les institucions neguen la filiació catalana de la llengua, amb la denominació de ‘LAPAO’. I conviden totes les entitats, col·lectius i persones a defensar la llengua catalana i a denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.

PRESENTADA UNA INICIATIVA EN EL PARLAMENTO EUROPEO PARA RESPETAR LOS DERECHOS DE LOS HABLANTES DE ARAGONÉS Y CATALÁN

El diputado de Puyalón de Cuchas presenta ante la Comisión Europea una pregunta sobre la protección y promoción de las lenguas regionales, minoritarias y amenazadas de Europa

Josu Juaristi, diputado de Los Pueblos Deciden, coalición en la que está integrada la formación aragonesa Puyalón de Cuchas, ha preguntado a la Comisión Europea si es conocedora del informe de la European Language Equality Network -ELEN- y si instará al Estado español a cumplir con sus obligaciones en virtud de los tratados internacionales y a abandonar una actitud que el informe califica de “supremacista” en el ámbito lingüístico. Josu Juaristi exige a la Comisión que garantice el respeto a este derecho fundamental para que los hablantes de lenguas como el aragonés o el catalán no sean objeto de discriminación y/o atacados por autoridades del Estado español.

El informe de ELEN señala que “la discriminación contra las lenguas no castellanas autóctonas es sistémica dentro del sistema estatal español, y que esta discriminación se ha institucionalizado”. De las lenguas de Aragón refiere que “las hablantes de aragonés y catalán se encuentran con el rechazo de sus administraciones, el rechazo social, la burla, y serias dificultades para acceder a servicios o relacionarse con la administración pública”.

Diego Marín, Secretario de Organización de Puyalón, considera “penoso que la defensa de las lenguas de nuestro país tenga que realizarse por obligación y desde el ámbito internacional.” Y afirma que “desde Puyalón vamos a hacer todo lo posible para que desde Europa se obligue a los gobiernos aragonés y español a respetar los derechos de las miles de personas que hablan aragonés y catalán”, y critica la actitud de los sucesivos gobernantes de nuestro país que no han hecho más que “fomentar las posiciones culturales más centralistas y de ataque a todo lo que es propio de nuestro País”

La discriminación del aragonés llega a la ONU – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 21/01/2015

La política lingüística del Gobierno de Aragón, y sus acciones discriminatorias contra los hablantes de aragonés y catalán en la comunidad se tratarán hoy en las Naciones Unidas. La Red Europea de Igualdad Lingüística presenta un informe en este organismo internacional en el que se presentan casos de denuncia sobre discriminaciones a las lenguas ibéricas distintas del castellano. Entre ellas, además el aragonés. Este informe se tratará en el grupo de la Revisión Periódica Universal de Naciones Unidas.

El texto destaca que “las lenguas de Aragón (catalán y aragonés) rara vez generan una situación conflictiva. Casi el 100% de sus oradores también puede hablar español y se cambia el idioma utilizado en función de cada entorno. Como resultado de siglos de represión y adoctrinamiento, el aragonés y el catalán sólo se utilizan dentro de la familia y las relaciones sociales cercanas. Traspasar estos límites supone el rechazo social, la burla y serias dificultades para el acceso a los servicios o al fracaso en el trato con la administración pública”. Asimismo, señala que solo “los activistas del lenguaje tratan ocasionalmente de hacer visible esta situación mediante el ejercicio público sus derechos y, por lo general, tienen que renunciar cuando llegan al punto en que el sistema se niega cualquier interlocución con ellos”. El documento recuerda que el Estado español vulnera más de una docena de leyes y tratados internacionales.

Moviment Franjolí per la Llengua: Reclamem un estatus digne pel català a la Franja.

El Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana , pròpia de la Franja, davant la lamentable situació que s’ha esdevingut els últims dies, amb l’anul·lació per llei de les Corts aragoneses de l’esment que es feia al català com a patrimoni cultural, i als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d’avaluació oficials de l’alumnat anomenaven a l’assignatura de llengua catalana com a “Llengua oriental”, vol fer les següents consideracions:

S’hi adhereixen al manifest:

CSC-Confederació Sindical Catalana

La DGA elimina el catalán a través de la ley de presupuestos – Aragón – El Periódico de Aragón.

El Govern d’Aragó liquida l’últim rastre legal del català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Per més que a Aragó hi ha hagut polèmiques sobre la filiació de l’aragonès, primer, i del català, actualment (LAPAO), des de l’any 1999 es compta amb la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès (3/1999), que si més no, reconeixia aquestes dues llengües:

Artículo 4. Lenguas minoritarias.
El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.

Aquesta Llei de Patrimoni va ser aprovada en un final de legislatura de la coalició PP-PAR, com l’actual. I la van promoure i hi van votar a favor el PAR i tots els partits de l’oposició en aquell moment (PSOE, IU i CHA), i només el PP hi va mostrar reticències, tal com explica Villagrasa  a Notas sobre la tramitación parlamentaria de la ley de Patrimonio Cultural Aragonés.

I fins ara que s’ha mantingut el redactat, únic que actualment resolia el galimaties legal per saber a quina llengua es referia amb la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO), i evidentment, també el LAPAPYP . Però en data 31 de desembre de 2014 es publica el paquet de reformes legislatives que les Corts d’Aragó han aprovat, entre les que s’inclou la supressió de les denominacions de català i aragonès, a la  Ley 14/2014 (Medidas Fiscales y Administrativas de la Comunidad Autónoma de Aragón) (pdf).

El nou redactat esborra les denominacions de català i aragonès, per a denominar-los de forma conjunta com las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma. Tot i que el redactat porta a confusió, perquè no defineix si las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas en són dos o més, la Llei de llengües si que les definia com dos (i no més). També és important que la nova legislació ja no destaca el català i l’aragonès com a llengües minoritàries d’Aragó, si no que les considera pròpies, originals i històriques però al mateix nivell que el castellà, la qual cosa entraria en conflicte amb les posicions que defensen l’al·loctonia del castellà a Aragó. A més, el nou redactat incorpora una protecció als bens de rellevància per al patrimoni lingüístic, això sí, de dues llengües sense nom.

Indignación en Mequinenza por el cambio de «Catalán» a «Oriental» en el colegio.

Ramon Mercader on Twitter: “Els alumnes d’una escola de Mequinensa es converteixen en parlants de LAPAO degut a un “error informàtic”: http://t.co/L0vLAKfEJm”.

Ramon Mercader on Twitter: “Els alumnes d’una escola de Mequinensa es converteixen en parlants de LAPAO degut a un “error informàtic”: http://t.co/L0vLAKfEJm”.

Ramon Mercader ‏@RamonMercader1

Els alumnes d’una escola de Mequinensa es converteixen en parlants de LAPAO degut a un “error informàtic”

Com veuen els aragonesos la realitat lingüística? | Núvol.

Enguany s’ha celebrat per primera vegada a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística, a la seu institucional Fernando el Católico de Saragossa. Es tracta d’un acte creat en el si de l’Associació Aragonesa de Sociologia i coordinat pels sociòlegs Natxo Sorolla i Chabier Gimeno, pels quals aquest seminari ve a ser un “fòrum científic per generar coneixement sobre la situació sociolingüística aragonesa i analitzar, des de diverses sensibilitats, l’impacte de les polítiques públiques a les comunitats bilingües de la comunitat: aragonès i català”.

Aquest seminari, que va néixer amb l’objectiu de conèixer l’efecte que la societat aragonesa té sobre les llengües, va celebrar la seva primera sessió el passat 19 de desembre, que va comptar amb dues ponències a més de la presentació del llibre Actas de las II jornadas aragonesas de sociología. Grupo de trabajo Lenguas e Identidades (Gara d’Edizions), obra en la qual es recullen les aportacions d’experts sobre la situació sociolingüística d’Aragó i sobre la problemàtica de les llengües minoritàries (aragonès i català).

Les ponències van anar a càrrec de Josep Espluga Trenc, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Cecilio Lapresta, professor de la Universitat de Lleida. El discurs d’Espluga es va centrar en l’anàlisi dels discursos mediàtics a Aragó en el moment de l’aprovació de la llei de llengües i va voler remarcar “l’alarmant absència d’espais per a les veus dels parlants, sobre els quals es van construir durant aquella època discursos i imatges simbòliques que els situaven com a ciutadans «de segona categoria»: mentre els parlants de català apareixien com a aragonesos allunyats de la norma, construïda sobre un ideal d’Aragó antagònic a Catalunya, els parlants d’aragonès es presentaven com a habitants folkloritzats i portadors d’una cultura en desús”.

D’altra banda, Lapresta va voler aprofundir en l’impacte de les polítiques públiques que es construeixen a Aragó que no tenen en compte la realitat social plurilingüe. Segons el sociòleg, “aquestes polítiques exerceixen sobre els aragonesos bilingües una violència simbòlica que, en institucionalitzar-se al llarg de les dècades, ha acabat amagant l’absència d’igualtat en els drets civils efectius per una part significativa de la població de la comunitat”. També va destacar que “la negació legislativa del dret a ser educats i a relacionar-se amb les institucions en la llengua materna, hauria de ser analitzada en clau d’absència d’igualtat legal entre els aragonesos castellanoparlants i la resta dels seus conciutadans”.

El Seminario Aragonés de Sociolingüística celebró su primera sesión en la Institución Fernando el Católico | AraInfo | Achencia de Noticias d’Aragón.

9N | Consulta catalana: Hablar catalán, sentirse aragonés | Cataluña | EL PAÍS.

Así no hay manera de entenderse – Opinión – El Periódico de Aragón.

Declaracions a Ràdio Matarranya

José Ángel Biel: “Los candidatos del PAR van a tener más fuerza que si se hubieran elegido en un congreso” – Diario de Teruel.

–Y a todo esto, tenemos el proceso soberanista. ¿Qué le parece lo que está ocurriendo?

-Pues que Artur Mas no sabe dónde meterse. También debo decir que todo este problema surge de un error previo, que fue recurrir al Tribunal Constitucional el Estatuto catalán. El de Aragón es muy similar y no se recurrió. También fue un error no tener en cuenta algunas cuestiones lingüísticas o culturales. Hay hechos diferenciales que hay que respetar. Eso fue un error, pero ahora sería otro plantear un estado federal asimétrico porque eso significa que unos comen y otros no, unos encajan y otros se desencajan