Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

El Punt Avui – Notícia: La Lapao va néixer a Ripoll.

La Lapao va néixer a Ripoll

Per sort encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius

No vull dir que la bruta operació de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, hagi estat gestada a Ripoll, però sí que ho va ser, segons sembla, Dolores Serrat, consellera de Cultura del govern de l’Aragó, del PP of course, propulsora, defensora i impositora d’aquesta barbaritat, i que va néixer a Ripoll, l’any 1955, segons Google. La qual cosa la du a formar part de la llarga llista d’il·lustres que no són gens benvinguts ni a la seva pròpia terra. Això ve al cas perquè acabo d’arribar de fer una petita estada precisament al cor de la Ribagorça, allà on, justament ara, parlen Lapao. Amb la poca gent amb qui vaig tenir ocasió de parlar, aquesta denominació ni tan sols la coneixien. És a dir, que els més directament afectats ni tan sols eren conscients que els havien canviat el nom de la seva pròpia llengua. Es tractava, de fet, d’un dels llocs que em puc imaginar com dels més recòndits d’Europa. La seva ignorància vers les ximpleries contrastava amb la saviesa que conservava aquella gent per distingir els accents de cada poble, de cada lloc semiabandonat. “Naltros parlem com a Lleida, però a quinze quilòmetres d’ací hi ha un lloc que parlen com valtros, los gironins”, em va explicar un home vell i arrugat, vestit com un pagès. Afortunadament encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius. I en aquell racó de la Franja de Ponent, n’hi havia, de veritats d’aquestes. Fa pocs dies he tornat a Campdevànol, on, Déu n’hi do també dels amagatalls que hi ha. La solitud és molt semblant a un lloc i l’altre, els llocs més remots estan completament abandonats o no hi ha joves ni vells tant en una punta com en l’altre del país, i ens entenem amb la mateixa llengua. Heus aquí, però, que en aquesta roda de la vida algú va pensar que li calia un eix innecessari i van fer servir, ni més ni menys, per a tan ingrata tasca, la ripollesa Dolores Serrat. I dic ingrata perquè no ha de ser còmode saber que formaràs part per sempre de la història de la infàmia científica aquella que prefereix la seva ignorant intolerància a les evidències, els de la ciència infusa, vaja. El cert és que els ribagorçans s’avergonyeixen de la Lapao, i els ripollesos de qui la va crear.

El Punt Avui – Notícia: Els atacs que rep el català a la Franja, al Parlament Europeu.

La Plataforma per la Llengua comença una campanya en contra de les decisions del PP

L’ofensiva que ha emprès el Partit Popular contra la llengua catalana –que es va accentuar el 2014 amb l’aprovació de prop d’un centenar de normatives a favor de l’ús del castellà a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears–, i en especial del govern aragonès a la Franja de Ponent, ha posat en peu d’alerta la Plataforma per la Llengua, organització que des del 1993 promou i defensa l’ús del català en tots els punts del seu domini lingüístic. De fet, l’entitat ha posat en marxa una campanya per rebre el màxim nombre d’adhesions de grups i particulars de tots els Països Catalans amb el propòsit de portar-les a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on la plataforma denunciarà “el greu ofec que pateix el català sobretot a Aragó, on es vol eliminar, fins i tot, de les aules escolars”, tal com afirmava ahir el seu director, Daniel Mundet. Per això, l’associació ja s’ha posat en contacte amb eurodiputats de parla catalana per rebre el seu suport, com ara Ramon Tremosa i Francesc Gambús, de CiU, o el valencià Jordi Sebastià, de Compromís.

L’acció inclou la posada en marxa del lloc web estimoelcatalà.cat, que permet omplir i trametre les mostres de suport i, a més, participar en un qüestionari interactiu que, “amb un certa ironia”, segons Mundet, demana traduir diverses paraules a la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” (Lapao), denominació adjudicada pel PP al català de la Franja ara fa dos anys.

Moviment Franjolí per la Llengua: L’Ajuntament de Lleida dóna suport i s’adhereix al Moviment Franjolí per la Llengua en Acord Municipal.

L’Ajuntament de Lleida dóna suport i s’adhereix al Moviment Franjolí per la Llengua en Acord Municipal

 

 

A data de 27 de febrer de 2015, l’Ecxm. Ajuntament de Lleida va aprovar en Ple la moció presentada pel grup municipal de Convergència i Unió de suport al Moviment Franjolí per la Llengua.

L’acord municipal fou possible gràcies als 19 vots dels grups de CiU i PSC, mentre el grup del PP va votar en contra (5) i va haver-hi una abstenció d’un regidor no adscrit.

D’aquesta manera, La Paeria esdevé el primer estament públic que expressa el seu suport i s’adhereix al col·lectiu “Moviment Franjolí per la Llengua”.

Des del MFLL expressem la nostra satisfacció per aquest fet i remarquem la importància que un ens públic català tan pròxim a molts ciutadans de la Franja mostri el seu suport vers les accions en defensa de la llengua a les comarques catalanòfones a l’Aragó.

Moviment Franjolí per la Llengua: Fem sentir la veu de la Franja al Parlament Europeu! [Plataforma per la Llengua].

L’intent d’acabar amb el català a la Franja, a Europa!

Aquests són moments molt intensos per a la llengua catalana. D’una banda, són moments d’il•lusió i esperança davant la possibilitat, més real que mai, que el català disposi ben aviat d’uns instruments d’estat de prou dimensions que en permetin un desenvolupament normal. En paral•lel, però, també són moments complexos per al conjunt de l’àmbit lingüístic, pels intents de laminar l’escola catalana en llengua i continguts i pels nombrosos atacs que pateix el català a gairebé tots els territoris de parla catalana, des del Principat fins al País Valencià, passant per la Catalunya Nord, les Illes Balears o la Franja de Ponent.

Setge al català a la Franja

Entre els atacs que intenten anorrear la unitat de la llengua, trobem malauradament casos surrealistes com els de la Franja, que clivellen la cohesió social del dia a dia dels seus parlants i que destrossen el consens de la comunitat científica. Des de la Plataforma per la Llengua considerem inadmissible que a la Franja el català passi a anomenar-se Lengua Aragonesa Propia del Àrea Oriental (LAPAO), amb tot el que això suposa. Aquesta política de setge del català a la Franja té el seu principal camp de batalla a les escoles, on el Govern està substituint progressivament en els currículums la denominació de «llengua catalana» per la de «llengua oriental», amb l’objectiu gens dissimulat de fer desaparèixer el català de l’imaginari col•lectiu. Des de l’ONG del català, demanem, exigim i treballem perquè les dones i els homes dels pobles i ciutats de la Franja tinguin garantits els seus drets lingüístics i puguin viure plenament en català.

Denunciem la problemàtica a Europa!

Amb la voluntat d’internacionalitzar allò que està succeint amb el català a les comarques catalanoparlants d’Aragó i tenint en compte l’actitud clarament agressiva del Govern d’Aragó amb la nostra llengua, des de la Plataforma per la Llengua traslladarem a les institucions comunitàries la situació a la Franja i denunciarem el LAPAO al Parlament Europeu. Estem organitzant un acte conjunt amb europarlamentaris catalans per tal de fer sentir la veu de la Franja a Europa. Però no hi anirem sols. Volem anar-hi acompanyats de milers d’adhesions. Necessitem el teu suport!

LOMCE: preguntas frecuentes (Gobierno de Aragón)

8.- ¿Debemos hacer el marco curricular de lengua catalana en base a la LOE o a la LOMCE?
Respuesta. Con fecha 3 de julio de 2013 se firmó el Protocolo de Coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalidad de Cataluña, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación para la promoción de la enseñanza de la lengua catalana en el ámbito de la educación. Debido a la existencia de este Protocolo las enseñanzas de lengua catalana deben adaptarse al marco curricular establecido por la Generalidad de Cataluña, a través del Departamento de Enseñanza.
Normativa de referencia:
ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.
http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&PIECE=BOLE&DOCS=1-29&DOCR=13&SEC=FIRMA&RNG=200&SEPARADOR=&&PUBL=20131024

* Solidaridad con la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de Lenguas de Aragón, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears, territorios con los que Aragón comparte patrimonio lingüístico. (Solidaridad con el aragonés, el catalán de Aragón y el castellano dialectal aragonés, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears ante el Proyecto de Ley de nueva Ley de Lenguas de Aragón y la desprotección de aquéllas).  Text publicat dins: EL EBRO, Revista aragonesista de pensamiento, Año XIII, núm. 9, 2012, ed. Fundación Gaspar Torrente, Zaragoza (2012), 166 pàgs. L’article meu a les pàgs. 137-161.

PDF: Revista El Ebro n. 9-2012. Art La Solidaridad con la Ley 10-2009, de lenguas de Aragón

Els socialcristians alemanys contra el català | Lo Finestró.

 

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 15 de febrer)

Avui, 8 de desembre del 2014, m’assabento per Arredol, diari de lectura molt recomanable, que la Plataforma per la Llengua convoca un premi per al mes gran enemic d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de l’Aragó segons les nostres lleis prelapaistes. Tothom hi pot donar el seu vot escrivint a la web estimoelcatala.cat fins al 7 de gener vinent. Entre els candidats figura en primer lloc, amb tots els honors, la nostra presidenta Luisa Fernanda Rudi, i la segueixen, estalonant-la, els Wert, Bauzá, Fabra, Rajoy, Hollande, … . La darrera paraula, evidentment, la tenim nosaltres votants. I justament avui, quan semblava que la llista de candidats quedava tancada, els n’ha sortit un nou contricant amb totes les de guanyar. Es tracta del partit de la Unió Socialcristiana, Christlich Soziale Union (CSU) en alemany, partit germà del de Na Merkel amb el qual governa, juntament amb el PSOE alemany. La CSU acaba de publicar els punts que es tractaran dissabte al Congrés del partit a Nuremberg. I entre aquests n’hi ha un on declaren que s’ha d’instar —eufemisme per no dir “obligar”— a parlar alemany, tant en públic com en família, a tothom que tinga antecedents migracionals, (Migrationshintergründe) en alemany, i que vulga viure permanentment a Alemanya. Clar i alemany: que ja no podré enraonar en català amb els meus fills i amb la néta gran, ni amb els molts companys catalanòfons d’Alemanya com fins ara he fet. La CSU mereix que se la qualifique de la més gran enemiga del català d’enguany, perquè fins i tot la nostra presidenta, que mira si en fa de grosses contra nosaltres els aragonesos catalanòfons, no ens prohibeix d’enraonar català ni a casa ni en públic, mentre en diguem lapao i el parlem amb l’ortografia local, això sí. Quan al febrer es publicarà aquest cresol el lector ja sabrà qui haurà guanyat. Tot i que em sap greu que la nostra presidenta no guanye el premi de més gran enemiga del català, entendré que els votants no puguem evitar d’atorgar-lo a la Unió Socialcristiana.

 Artur Quintana

SASL - Heraldo 100215 - Derechos lingüísticosArticle original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)

Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015

Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).

La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.

En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.

La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.

El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.

El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).

Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.

 

bandera

El passat mes de gener es van convocar els premis literaris d’Aragó: “Premio de las Letras Aragonesas 2014”, “Premio Miguel Labordeta 2014” i “Premio Arnal Cavero-Guillem Micolau 2014”. Tal com va aprovar el govern PP-PAR el febrer del 2013, aquests tres premis són honorífics, això sí, als guanyadors se’ls lliurarà un magnífic diploma. Algú podria pensar que només amb estímuls crematístics es podia fomentar la creació literària? I per això es diu a la convocatòria “el premio és honorífico, entregándose un diploma acreditativo”; heus aquí la clau de l’èxit. No entenc com es van declarar deserts l’any passat. Tot i que, d’altra banda, el govern no es mostra pas del puny estret quan diu al decret que: “La obra premiada estará libre de derechos de edición para que pueda ser publicada”. Queda prou clar, doncs, que no vol perjudicar els autors apropiant-se dels seus drets. Amb aquest estímul no restarà de braços caiguts cap persona amb afició a l’escriptura; és més, empenyerà a escriure aquells aragonesos que no ho han fet mai, cercant el diploma honorífic i la llibertat de publicar les seues obres en qualsevol editorial, amb la qual, de ben segur, podran arribar a avantatjosos acords. Continuar llegint… Surrealistes premis literaris del govern d’Aragó | Lo Finestró.

Garcia-Verde-pistola-en-mano

El passat 13 de desembre es va celebrar a Fraga (Osca) l’acte de lliurament dels premis del “XIII Concúrs (sic) Literari en Aragonés (sic) Oriental ‘Roberto G.Bayod’ organitzat per la Federació d’Asociacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO), format per un grapat de persones negacionistes de la existència del català a la Franja.

Entre els assistents es trobaven representants polítics del Partit Popular, Partit Aragonès, Rolde Choben, Compromís amb Aragó i Ciutadans.

Se suposa que els vells militants de la FACAO, que han treballat durant molts anys colze a colze amb l’ínclit alcalde de Bellmunt, desaparegut fa pocs anys, saben ben be de la seua trajectòria política franquista, ultradretana i violenta, especialment durant els primers anys de la transició democràtica. Una persona que es definia com defensor de les modalitats lingüístiques de la Franja en front del “català normatiu” i que el seus actes més significatius en defensa d’aquestes modalitats van ser batejar el seu poble (Bellmunt de Mesquí) del que va ser alcalde molts anys, com a Belmonte de San José, i canviar de nom tots els topònims del seu lloc, com ara el tradicional de La Vall Fosca per “El Valle Hondo”, etc. Continuar llegint … Sap Ciutadans qui era Roberto Bayod? | Mas de Bringuè.

ORDEN de 14 de enero de 2015, del Departamento de Educación, Universidad, Cultura Deporte, por la que se convoca el “Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2014”.
Mediante Decreto 22/2013, de 19 de febrero, del Gobierno de Aragón, se han regulado los premios a la creación literaria y al sector del libro de Aragón, entre ellos el “Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau”, dirigido a estimular la creación literaria en cualquiera de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Bases del Premi (arxiu pdf)

Natxo Sorolla: “La nova Llei de Llengües diu que s’ha de protegir una cosa que no se sap molt bé què és” | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Pena-roja . divendres, 6 de febrer de 2015

El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?

El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.

. La llengua i els conflictes identitaris

La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.

I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.

. Els partits i les seues contradiccions

Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.

Les “llengües aragoneses” optatives el pròxim curs a l’Aragó | Lo Finestró.

 

img1285322s

Aragóndigital ha publicat que a partir de setembre els centres educatius aragonesos aplicaran la LOMCE a 1r i 3r de l’ESO i 1r de Batxillerat. Quan parla de les assignatures no obligatòries, fa esment a la implantació de noves matèries optatives, dient que hi haurà la possibilitat de triar una assignatura específica de llengües pròpies, en la qual s’estudiaran [sic] els dialectes de la Comunitat. Encapçalant la notícia diu que els alumnes tindran l’opció d’estudiar les llengües aragoneses i la història d’Aragó. Em temo que tota la notícia sigui una pura transcripció d’una nota de la Conselleria, o més concretament del director d’Ordenació Acadèmica. Com veieu, del català i de l’aragonès no se’n parla ni per equivocació. Com és habitual, amb referència al tractament de les dues llengües pròpies minoritàries de l’Aragó sempre es pot trobar un “pitjor”, una negació o un nou menyspreu per part de la Conselleria d’Educació. En aquest cas està ben a la vista quan es diu: es podran estudiar optativament els dialectes de la Comunitat. Ni són català, ni aragonès, ni són llengües, ja només són dialectes. Es refereix també als dialectes del castellà? Tot és una absurditat, tot una bogeria. Mentre tant l’aragonès agonitza dia rere dia i el català, malgrat tants d’esforços per part d’institucions i persones que el defensem, es va diluint per tota la Franja. Guanya el PP, guanya el PAR i tots els que callen, perd la cultura, perd Aragó. I algú em preguntarà: qui o quins són Aragó?

Las lenguas aragonesas y la historia de Aragón, optativas para el próximo curso.

A partir de septiembre, los centros educativos aragoneses aplicarán la Lomce en 1º y 3º de la ESO y en 1º de Bachillerato. Así, los alumnos tendrán la opción de estudiar las lenguas aragonesas y la historia de Aragón. Además, en 4º de la ESO habrá dos opciones formativas una orientada a la universidad y otra a la formación profesional.
Marta Gracia Sánchez
La consejera de Educación, Dolores Serrat, y el director de Ordenación Académica, Marco Rando.

La consejera de Educación, Dolores Serrat, y el director de Ordenación Académica, Marco Rando.

Zaragoza.- El próximo curso 2015-2016 la Ley de Mejora de la Calidad Educativa (Lomce) comenzará a aplicarse en 1º y 3º de ESO y en 1º de Bachillerato y eso supondrá algunos cambios. El fundamental será un cambio de metodología, ya que se introduce en estos niveles el aprendizaje por competencias. Habrá continuidad en las asignaturas obligatorias y en su distribución horaria mientras que se implantarán nuevas materias específicas.

De esta manera, los alumnos de Secundaria tendrán la opción de elegir una asignatura específica de Lenguas Propias en la que se estudiarán los dialectos de la Comunidad. Además, en Bachillerato se impartirá Aragón: Historia y Derecho. En los tres casos serán de carácter optativo para el alumno. Estas dos asignaturas junto al Taller de Lengua/Matemáticas son las que se introducirán en el currículo haciendo uso de la autonomía que le otorga la Lomce para fijar materias de libre configuración autonómica.

La consejera de Educación, Dolores Serrat, ha señalado que la asignatura de Bachillerato va vinculada al programa cultural, educativo y social que es el programa Corona de Aragón Historia y Arte. “Es fundamental que nos sintamos orgullosos de nuestra propia identidad, que conozcamos la singularidad de las instituciones”, ha apuntado.

El Gobierno de Aragón va a reforzar también la autonomía de los centros educativos, que podrán decidir precisamente qué materias específicas ofertan a sus alumnos. Además 4º de Educación Secundaria Obligatoria se convertirá en un curso de carácter orientador y pasará a tener dos itinerarios formativos diferenciados: enseñanzas académicas y aplicadas.

Dolores Serrat ha explicado que el objetivo fundamental es “procurar que todos los alumnos puedan desarrollar sus talentos al máximo”. Por esto, ha incidido que es aquí donde juega papel las asignaturas específicas y las posibilidades. “Vivimos en una sociedad muy diversa donde tiene cabida muchos talentos distintos y todos tenemos talentos, por lo que hay que procurar que cada uno desarrolle sus talentos al máximo”, ha comentado.

Esta distribución recoge las aportaciones realizadas por las asociaciones de profesores, colegios profesionales y directores de instituto con los que el departamento de Educación se ha venido reuniendo desde septiembre.

En Secundaria, la asignatura de Ciencias de la Naturaleza pasa a dividirse en dos: Biología y Geología y Física y Química. Además los alumnos aragoneses de 3º recibirán una hora más de matemáticas a la semana. El departamento de Educación reforzará esta materia utilizando la hora que actualmente se dedica a Educación para la Ciudadanía y que con la Lomce desaparece.

Se mantendrán las asignaturas de Plástica, Música, Tecnología y Segunda Lengua Extranjera con las mismas horas de clase que hasta ahora dentro de las llamadas materias específicas. Además el Gobierno de Aragón implantará por primera vez Iniciación al Emprendimiento, Cultura Clásica, Lenguas Propias y Taller de Lengua/Matemáticas, planteada como asignatura de refuerzo.

La novedad fundamental en Secundaria llegará en el curso 2016-2017 con la implantación de dos itinerarios en 4º de la ESO: el de Enseñanzas Académicas y el de Aplicadas. El Departamento de Educación introducirá en este curso nuevas asignaturas como Economía, Ciencias Aplicadas e Iniciación al Emprendimiento que los alumnos podrán escoger en función del itinerario que cursen. También ampliará las asignaturas específicas ofertando por primera vez en 4º de ESO Filosofía, Cultura Científica, Artes Escénicas o Lenguas Propias.

En cuanto a Bachillerato, habrá tres modalidades, en lugar de las cuatro actuales, con varios itinerarios: Ciencias; Humanidades y Ciencias Sociales; y Artes. Además todos los alumnos cursarán 30 horas lectivas a la semana (actualmente reciben 29 horas de clase y una más si estudian Religión).

Entre las nuevas asignaturas, los estudiantes del Bachillerato de Artes cursarán por primera vez como materia troncal Fundamentos del Arte. Además como novedad Educación incorporará las asignaturas de Cultura Científica y Aragón-Historia y Derecho dentro de las materias específicas entre las que podrán elegir los alumnos. Los estudiantes de Ciencias también tendrán la posibilidad de cursar Anatomía Aplicada o Psicología; unas optativa limitadas hasta ahora a los alumnos de Artes y Humanidades respectivamente.

Las materias troncales deberán ofertarlas todos los centros educativos. A partir de ahí, sin embargo, cada instituto podrá decidir qué asignaturas específicas y de libre configuración autonómica ofrece a sus alumnos. De esta forma el Gobierno de Aragón refuerza la autonomía de los centros educativos, que además podrán decidir si algunas de esas materias deben cursarse obligatoriamente formando bloques de especialidades o son todas optativas para el alumno.

A lo largo de los últimos días el Departamento de Educación se ha reunido con los directores de los centros educativos de las tres provincias y con las asociaciones de directores para explicarles esta distribución de asignaturas y horas de clase. Junto a la aplicación de la Lomce en 1º y 3º de ESO y en 1º de Bachillerato, el próximo curso el Gobierno de Aragón completará la implantación de la reforma educativa en Primaria, concretamente en 2º, 4º y 6º curso y en 2º de FP Básica.

El govern d’Aragó elimina l’últim rastre legal del català – Racó Català.

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.