Deia que publicava però millor caldria dir denunciava, pel to escandalós i indignat que s’emprava a l’article. El rotatiu conservador unflava el pit dient que havia “desvelado” la proposta programàtica de la formació política liderada per Pablo Echenique. Curiosa utilització del verb “desvelar” per a una informació penjada d’una web oberta a tothom i, encara més, on s’anima a entrar-hi i participar a tothom.
La presència del català a la radiotelevisió pública aragonesa que planteja Podemos és, ara per ara, inexistent, encara que el català siga la parla materna de 50.000 aragonesos. Però donar-li un espai propi a esta llengua a un mitjà de comunicació aragonès no és una utopia, com demostra des de fa vint anys La Comarca amb la secció “Viles i Gents”. Un periòdic privat obre, des de fa dues dècades, una finestra a la llengua catalana. Ramón Mur, director del periòdic, va tindre la idea i la va posar en marxa. Tomàs Bosque li va donar nom. I una colla de lletraferits del Matarranya i el Baix Aragó l’han mantingut viva fins avui.
Pot ser que, amb les properes eleccions, les coses canvien al Govern d’Aragó i, de retruc, la radiotelevisió pública aragonesa li done una mica d’oxigen al català. No és utòpic. La Comarca ho fa des de fa vint anys amb la columna “Viles i Gents”, i tan fresca.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llei de llengüesOrigen: La utopia possible
El diari ABC publicava fa unes setmanes que Podemos-Aragó inclou al seu programa electoral la cooficialitat del català a les comarques catalanòfones, l’ensenyament d’esta llengua a les escoles de la Franja i que una part de la programació de la radiotelevisió pública aragonesa es faci en català.
Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana
És temporada de campanya electoral a l’Aragó, comunitat autònoma a la què hi pertanyem els habitants de la Franja de Ponent, i on coincideixen enguany les eleccions municipals amb les autonòmiques.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua hem analitzat les diverses opcions polítiques mitjançant les seves declaracions públiques anteriors, els seus programes i demés documentació electoral per tal de saber com són les formacions polítiques aragoneses, en absència de forces clarament catalanistes, respecte a la llengua catalana a la comunitat autònoma. *
Antecedents:
Primer de tot hem d’observar com ha estat tractada anteriorment la llengua pròpia dels franjolins. Com a data de referència trobem la Declaració de Mequinensa del 1983, on més d’una trentena d’ajuntaments de la Franja reclamaren la presència del català a les escoles dels seus respectius pobles. Dit document encara avui dia és la base amb la qual es recolza la voluntarietat de l’assignatura de “català” a l’ensenyament de les zones de predomini catalanoparlant. Tot i les bones intencions i la linia que s’obria amb aquest fet, l’estancament de la situació és evident i l’estatus de la llengua roman fora de l’oficialitat. Estancament fins el retrocès actual, on aquest mínim bagatge del català a l’educació es troba en entredit.
La politizació de la denominació i l’ús de la llengua i el graner de vots que podia sorgir de l’anticatalanisme va anar alimentant una posició regionalista aragonesa, des del PP i des del partit frontissa durant trenta anys de la política aragonesa: el Partido Aragonés, basada en el suposat foment de les modalitats pròpies de cada poble de la Franja, així com les múltiples denominacions locals del català (a més del “Chapurriau”), en clara contraposició amb la unitat de la llengua (si bé des de l’ambigüitat i amb excepcions locals) i a la posició geogràfica catalanocèntrica de “Ponent” substituint-la per l’aragonesa d’ “Oriental”, afavorint l’estrangerització del català normatiu o estàndard a les comarques catalanoparlants d’Aragó. El naixement d’entitats afins a aquests propòsits com la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) ajudà a conrerar més confussió
creant un folclorisme local teoricament reivindicatiu de la tradició històrica pròpia (Fur de Jaca, llemosí, etc) amarat d’un espanyolisme militant molt evident
.
En referència, novament, de la història del català a la Franja, recordarem les següents dates: 1999, 2009, 2013 i 2015.
El 1999 s’aprova amb gairebé quòrum a l’hemicicle aragonès, a excepció del PP, la llei de Patrimoni Cultural que assenyala, per primer cop, la intenció que s’oficialitze i que es considere l’aragonès i el català com a llengües pròpies de l’Aragó, i que així deurà constar a l’Estatut d’autonomia (l’Estatut del 2007 parla de “modalitats lingüístiques”).
El 2009 el govern socialista presidit pel ribagorçà de Bonansa Marcelino Iglésias aprova una “Llei de llengües” que reconeixia com a pròpies la llengua catalana i aragonesa (novament fugint de l’oficialitat), amb el suport de la CHA i el consentiment del PAR (soci de govern aleshores del PSOE). Es preveia la constitució de sengles acadèmies lingüístiques (aragonès i català d’Aragó).
El 2013, ja amb el govern PP-PAR, iniciaren la deconstrucció de “l’agoserada” Llei de llengües i passà, contra tot criteri acadèmic, a denominar l’aragonès com a “Lengua Aragonesa Própia del Pirineo y del Pre-pirineo”( LAPAPYP) i al català com a “LAPAO”(Lengua Aragonesa Própia del Àrea Oriental).
En l’any en curs, el 2015, està quedant palesa la voluntat del govern aragonès de desmantellar el mins ensenyament voluntari en llengua catalana a la Franja, com s’ha vist a Vall-de-roures o a Mequinensa (on titllaren el català com a “Oriental”als informes de l’alumnat).
Havent recordat alguns moments claus de la història de la nostra llengua, passem ara a analitzar quina és la posició respecte al català dels partits amb possibilitats de treure representació a les Corts aragoneses:
El Partit Popular d’Aragó és un dels principals causants de l’actual situació de retrocès del català. I les seves polítiques vers la llengua es manifesten amb tota la seva virulència al País Valencià o les Illes Balears i també a les comarques franjolines. La tristement famosa falca de ràdio sobre la imposició del català és un exemple de com les gasta aquest partit, que va signar la defunció de l’antiga Llei de llengües i està institucionant la denominació de LAPAO. És llavors una formació netament contrària a la llengua catalana.
El Partido Aragonés, precurssor de denominacions estrambòtiques del català com “Chapurriau” o “aragonès oriental”, fou l’impulsor d’entitats com la FACAO o la plataforma No Hablamos Catalán. Aquest partit diu defensar les denominacions estrictament locals (tamarità, fragatí, etc.) mentre ajuda a imposar el terme “d’aragonès oriental”, de caràcter totalment acientífic. Defensen que el terme “català” només es circumscriu a Catalunya, atorgant un caràcter patrimonial de l’Aragó a la llengua pròpia de la Franja (si la Franja pertany a l’Aragó no pot parlar català sinó aragonès oriental). L’excepció que confirma la regla podria ser la secció local del Matarranya, que empra la llengua normativament i on, fa poc, l’alcalde de Vall-de-roures admetia que parlava català. Aquest partit, queda clar, mai no ha donat suport al català de la Franja.
El Partido Socialista Obrero Español, incicialment, fa costat a la cooficialitat del català i de l’aragonès en les seves respectives zones de predomini lingüístic, tot i que va aprovar la Llei de llengües just abans d’acabar legislatura i d’un mode tímid i descafeïnat (tot i no negar l’avenç que hauria suposat per la llengua). Darrerament la seva posició sobre el tema lingüístic s’ha fet més boirosa i sembla que no volen entrar en aquestes polèmiques, si això els dificulta tornar al poder de la DGA.
La Chunta Aragonesista, tal i com diu al seu programa electoral de 2015, vol “presentar una nova llei d’obligat compliment que sigui el primer pas vers la futura cooficialitat en tot allò relatiu a la promoció, difusió, recobrament, conservació, ensenyament i normalització de l’ús de l’aragonès i el català en la vida econòmica i social”. Malgrat això els hi manca una visió més global de la cooficialitat, com seria que estigués reflectit a l’Estatut. Tanmateix és una de les opcions polítiques que recolzen seriosament, la susdita cooficialitat, si ve li donen preeminència a l’aragonès.
Izquierda Unida, en referència també al seu programa electoral de 2015, té un apartat referent a la política lingüística que diu amb claredat la seva intenció de cooficialitzar el català i l’aragonès, ademés que passés a ser requisit obligatori el seu ensenyament a les seves zones de predomini lingüístic, entre d’altres propostes que demostren el compromís d’IU respecte la pluriculturalitat de l’Aragó.
De Ciudadanos, en ple procés d’expansió per les Espanyes, poca cosa es pot dir després de signar el següent document al costat de la PNHC denunciant “l’imperialisme català”. El seu rebuig al català de la Franja és evident.
PODEMOS ARAGÓN es mou dins l’ambigüitat. Si fa uns dies podriem haver dit que defensava la triple cooficialitat de llengües a l’Aragó, recentment el líder del cercle aragonès, Pablo Echenique, va deixar clar que la desproporció de parlants entre el castellà i l’aragonès i el català dins la comunitat no fa lògica l’aposta d’igualtat lingüística.
Per ampliar informació:
Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla
*Fa 4 anys dues formacions catalanistes concorreren a les eleccions locals de Calaceit (Entesa per Calaceit_ERC) i del Pont de Montanyana (Convergència Democràtica de la Franja) obtenint ambdós representació als municipis.
El cas del català a la Franja | Griselda Oliver i Alabau
La situació del català a la Franja és un cas complex dins del panorama lingüístic del territori catalanoparlant, ja que, encara que la llengua gaudeix d’una certa vitalitat a la zona, des del punt de vista legislatiu està completament desprotegida perquè mai ha estat reconeguda de manera oficial. I això ho constata el “VII Informe sobre la situació de la llengua catalana” (2014), que apunta que la nova Llei de Llengües d’Aragó (3/2013) “resulta especialment lesiva pel reconeixement i l’estatus normatiu de la llengua catalana a la Franja” (2014: 59).
Aquesta nova llei, que derogava l’anterior Llei de Llengües (10/2009), la qual, al seu torn, sí que regulava l’ús, la protecció i la promoció de l’aragonès i el català com a llengües pròpies de la regió, “evita en tot moment donar nom a les llengües que es parlen a l’Aragó i parla sempre de «lenguas y modalidades propias de Aragón»” (2014: 111), si bé es compromet a garantir l’ús, la protecció i la promoció d’aquestes “modalitats”. A més, preveu la creació d’una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, òrgan que té competències per “establir unes normes i una gramàtica pròpies per al català parlat a l’Aragó, com si fos una llengua diferent” (2014: 69).
Així, a banda de deixar el català en una situació d’involució sense precedents en el reconeixement de la llengua des del punt de vista jurídic, ha repercutit de manera negativa en l’ensenyament de la llengua a la zona. Durant l’inici del curs del 2014 es va voler prohibir l’assignatura de llengua catalana, que ja era optativa, a l’IES Matarranya de Vall-de-roures. Tanmateix, davant de la mobilització dels pares i dels alumnes, el departament d’Ensenyament va acordar que els alumnes fessin una hora de català i una altra de francès, tal com constata l’“InformeCAT”, publicat per la Plataforma per la Llengua.
Tot i aquests atacs, la llengua a la Franja continua gaudint de certa vitalitat, tal com demostren els últims resultats sociolingüístics del Cens del 2011 a l’Aragó, segons els quals un 10% de la població de la comunitat declara entendre el català i l’aragonès, mentre que a la Franja el percentatge varia significativament: un 53,9% sap parlar català, i un 19,4% són parlants d’aragonès. Tal com denuncia, doncs, Joaquim Torrent en el seu article “Més sobre la Franja, encara”, “aquest territori continua tenint la més alta proporció d’habitants catalanoparlants del nostre domini lingüístic —toquem fusta!— i és alhora Aragó l’única comunitat autònoma de l’Estat que no ha reconegut plenament i d’una manera efectiva i explícita els drets lingüístics de tots els seus habitants”.
Aquesta vitalitat, doncs, es veu estroncada per la gestió d’un govern que ha maldat per esborrar qualsevol denominació que impliqui el terme català a la legislació aragonesa. Aquests atacs explícits contra aquesta denominació contrasten amb l’última intervenció pública de la consellera Dolores Serrat, com recull Natxo Sorolla a “La consellera del LAPAO parla català a la Franja”: “Segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc., al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre”. Es tracta, en paraules de Sorolla, d’un nou cas de “postureo LAPAO”.
Lenguas Propias de Aragón
Introducción
El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.
Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés
Atro “logro” d’a politica lingüistica d’o PP-PAR: cargar-se o Premio Arnal Cavero. Una añada más, garra escritor u escritora no ha quiesto partezipar-ie
Origen: La consellera del LAPAO parla català a la Franja | Xarxes socials i llengües
La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].
Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.
About these ads
Occas
Uno de los momentos más esperpénticos de la legislatura fue cuando el PP y el PAR derogaron la Ley de Lenguas aprobada en la legislatura pasada para suprimir cualquier reconocimiento al catalán de Aragón, lengua hablada por más de 100.000 habitantes de la comunidad. La nueva ley, que no se ha desarrollado y deja en mala situación al aragonés y al catalán, solo hablaba de lenguas aragonesas propias del Aragón oriental, lo que en determinados sectores se bautizó con el acrónimo de lapao. Esto originó situaciones ridículas para negar el catalán, en contra de la opinión de la comunidad académica.
Origen: Carta del president d’ASCUMA als grups parlamentaris | Lo Finestró
El president de l’Associació Cultural del Matarranya, d’acord amb la Junta, va enviar als presidents dels grups parlamentaris de les Corts d’Aragó l’escrit següent::
“Ante la omisión en el borrador del currículum escolar de Educación Secundaria y Bachillerato en Aragón del Catalán (o “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” o “Catalán de Aragón”, según las diversas denominaciones administrativas), Ascuma (Associació Cultural del Matarranya) ha presentado una serie de alegaciones para enmendar tal decisión. Nuestra intención es exigir que se clarifique la inclusión del Catalán dentro de las asignaturas optativas y un trato igualitario de las mismas y de los profesores que las imparten.
Ello supondría una violación del artículo 3.2 de la Constitución, de la ley de Patrimonio Aragonés y de la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, y en definitiva, discriminar a los hablantes de una de las lenguas de la comunidad respecto al castellano y al aragonés.
Asimismo, le rogaríamos nos indicase cuál es la propuesta relativa a las lenguas aragonesas del programa electoral de las próximas elecciones autonómicas del partido cuyo Grupo Parlamentario preside.
Cordialmente,
Juan Luis Camps Juan”
ASCUMA resta a l’espera de les respostes dels partits. De moment només alguns han justificat la recepció. Convindria conèixer també el programa electoral dels partits que no hi són a les Corts, però que ho poder ser després de les eleccions.
A la Franja, les eleccions a les Corts Aragoneses del 2015, la Plataforma per la Llengua demana als partits que no menystinguin les reivindicacions del territori tot afegint-se a les demandes d’associacions com l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya o l’associació de pares Clarió. És per això que creu que cal:
- Garantir l’ensenyament en català a les escoles i instituts de la Franja. Cal escoltar les reivindicacions de la comunitat educativa que reclamen, a més de l’ensenyament de la llengua, l’oferta d’assignatures no lingüístiques en català. Cal garantir que tots els alumnes de la Franja són alfabetitzats també en català.
- Dotar l’Aragó d’una Llei de Llengües que impulsi i prestigiï la llengua catalana pròpia de la Franja. Cal escoltar les associacions de la Franja i eliminar mesures de desprestigi com la denominació del conegut com a LAPAO.
- Modificar l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó perquè el català i l’aragonès esdevinguin llengües oficials.
El órgano europeo afirma que “los Estados miembros deben utilizar todos los instrumentos jurídicos a su disposición para garantizar que los derechos de las minorías nacionales”.
La Comisión responde así a una preguntas de Josu Juaristi, diputado de Puyalón de Cuchas – Os Pueblos Deciden. En estas se recordaba un informe de la Red Europea por la Igualdad Lingüística (ELEN), en la que se relataban casos concretos de ataques, violaciones y discriminación contra los hablantes de catalán, vasco, gallego, asturiano y aragonés entre 2007 y 2013. El informe concluye que la discriminación contra las lenguas autóctonas distintas del castellano es sistémica en el sistema estatal español y ha llegado a institucionalizarse. En el Estado español hay una falta de respeto y desprecio por las lenguas distintas al castellano a pesar de la oficialidad de varias de ellas y de los distintos tratados y convenios internacionales suscritos y ratificados por dicho Estado.
En su respuesta el órgano europeo incide en que “no tiene competencias generales en lo que se refiere a cuestiones relacionadas con el reconocimiento de la situación de las minorías o el uso de las lenguas minoritarias. Los Estados miembros son competentes para definir la situación jurídica de las minorías nacionales, incluido el reconocimiento de los derechos lingüísticos.” Esto deja a los estados como garantes del obligatorio cumplimiento de los derechos ligüisticos de los pueblos unos derechos que en el caso del aragonés y del catalán se vulneran a diario en nuestro país.
Desde Puyalón exigimos que se impulse de una vez una ley de lenguas que oficialice, dinamice y proteja el aragonés y el catalán, y proteja de manera definitiva los derechos de todas hablantes de estas lenguas.
Puyalón de Cuchas
Nota de premsa de Esfendemos as Luengas
P.Echenique (Podemos) nega a Aragó el bilingüisme i el dret a la cooficialidat de les seves llengües pròpies (aragonès i català)
En unes declaracions davant de periodistes de Madrid, P. Echenique va nomenar com només una “proposta ciutadana que no havia estat aprovada per la direcció” als punts del programa de Podemos Aragón on suposadament es recolzava l’estatus de cooficialitat de l’aragonès i el català.
Tot i que la Unesco ha avisat freqüentment de la situació d’una de les llengües d’Europa amb més perill d’extinció a l’aragonès i del retrocés del català a Aragó, P. Echenique explica que “no té cap sentit que es plantegi una cooficialitat a l’Aragó”.
“Esfendemos as luengas” entén que les declaracions de P. Echenique pateixen una gran manca de visió històrica sobre la situació d’aquestes llengües minoritàries pròpies a Aragó i que la cooficialitat és tot un símbol legal a què no es pot renunciar. Per acabar, el nomenament de les llengües pròpies d’Aragó pel seu nom científic, “aragonès” i “català”, no hi hauria de ser cap motiu de vergonya ni dubte per cap aragonès.
—
—
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Echenique (Podem): ‘La cooficialitat del català i l’aragonès no té cap sentit’ – VilaWeb
El candidat de Podem per l’Aragó es limita a defensar que es protegeixin les llegües pròpies
Per Pablo Echenique, candidat aragonès de Podem, la cooficialitat del català i l’aragonès no té cap sentit perquè són llengües que no es parlen en tot l’Aragó. Ho ha dit en una entrevista (minut 12.00) a Antena 3, on després de parlar sobre les relacions entre els dirigents de Podem i el possible viratge de la formació de Pablo Iglesias, ha estat preguntat per la posició de Podem respecte el bilingüisme a l’Aragó.
Echenique ha negat que Podem defensi el bilingüisme i ha dit que aquesta posició apareixia a la web del partit perquè havia estat una proposta ciutadana, però que no va ser aprovada per la direcció. ‘Nosaltres diem que el govern aragonès és el que menys gasta en la protecció de les seves llengües pròpies a tot Espanya’, ha afegit, i ha argumentat que Podem volia protegir ‘el dret dels parlants de llengües pròpies i aquest patrimoni’, que havia estat ‘abandonat pel govern de l’Aragó’.
‘No té cap sentit de plantejar una cooficialitat quan a la majoria del territori no es parlen les llengües pròpies. Allà on es parlen, s’han de protegir’.
Preguntat per com anomenava ell les llengües pròpies de l’Aragó, en referència al LAPAO i LAPAPYP que va aprovar el govern per referir-se al català i l’aragonès, ha respost: ‘Jo les anomeno aragonès i català, però entenc que hi hagi gent que les anomeni d’una altra manera, i em sembla molt bé.’
18/05 20:10 * UuU