Skip to content

Archive

Category: Llei de llengües

El PP i l’anticatalanisme aragonès convoquen una manifestació a Saragossa per Sant Jordi

Juan Carlos Jiménez, portavoz de CHA, recuerda que “era necesario y oportuno con objeto de que las y los ciudadanos de Almudébar que así lo deseen puedan ejercer los derechos que se recogen en el artículo 4 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades…

Origen: Almudébar solicitará al Gobierno de Aragón su declaración como municipio de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa – AraInfo

Información pública currículos ESO y Bachillerato

Anexo II. Currículo de las materias de ESO.

– Lenguas Propias de Aragón. Lengua Aragonesa.

– Lenguas Propias de Aragón. Lengua Catalana y Literatura.

 

Anexo II. Currículo de las materias de Bachillerato.

– Lenguas Propias de Aragón. Lengua Catalana y Literatura.

 

Font: Educaragón

El domingo día 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna instituido por la UNESCO; con este motivo, desde la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón se ha reunido en un mismo programa las actividades que, desde distintos ámbitos, se van a llevar a cabo, con objeto de darles una mayor visibilidad y hacer a todos partícipes de la riqueza lingüística de nuestro territorio.

Queremos, además, invitaros expresamente a la proyección de la versión en aragonés de la película El Bandido Cucaracha, de Héctor Pisa y Juan Alonso, que tendrá lugar el día 19 (viernes) a las 19,30 horas en la Sala CAI-Luzán, Paseo Independencia, 10 de Zaragoza.

Finalmente, os adjuntamos un enlace al video producido con esta ocasión en el que personas conocidas de la sociedad aragonesa de diversos ámbitos, animan al uso de nuestras lenguas.

http://www.centrodellibrodearagon.es/fotosbd/170220161009151453.pdf

 

https://youtu.be/wo-L_R1XRFo

 

 

Origen: El Temps

Natxo Sorolla, sociòleg

Natxo Sorolla, sociòleg // Robert Bonet/Directa
«A la Franja, avancem cap a una substitució lingüística que pot ser ràpida»
Violeta Tena 02/02/2016
Natxo Sorolla (Pena-roja de Tastavins, 1980) és sociòleg especialitzat en sociolingüística. Professor de la Universitat Rovira i Virgili, acaba de llegir la seua tesi ‘Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials’. «Els qui ara tenen 20 anys són la primera generació a la Franja que no són majoritàriament catalanoparlants», adverteix

H a investigat el comportament lingüístic de xiquets de sisè de primària. Una de les conclusions a les què arriba és que es detecta un canvi de comportament sociolingüístic al Baix Cinca i la Llitera, els dos territoris investigats. Què està passant amb els parlants joves de la Franja?
-La recerca tracta d’investigar la transmissió familiar, el procés de substitució o manteniment entre generacions. Normalment el que tenim són esquemes de tres generacions, on hi ha uns avis que parlen català i tenen fills als quals parlen català però aquests parlen castellà als seus fills per alguna raó. El que fa la meua tesi és incorporar un altre element d’anàlisi com són les xarxes socials, en la seua vessant d’interaccions personals.
El que la investigació en sociolingüística demostra és que en la població adulta de la Franja, no hi ha trencament de la transmissió. Nosaltres el que volíem investigar eren les interaccions quotidianes entre les persones més joves. I el que eln hem trobat és que entre un 20 i un 25% dels joves catalanoparlants parlen entre ells en castellà, amb la qual cosa es produeix un canvi, un punt d’inflexió que indica que es trenca la norma de comportament bàsica per assegurar la llengua en les relacions endogrupals.

-Quines intueix que són les causes d’aquest trencament?
-Junt a altres investigadors, vam analitzar alumnes de primer de primària l’any 2007 i els he seguit durant sis anys. Les causes exactes per les que açò passa no les sabem, però tenim algunes intuïcions. Per exemple, pot passar que tots dos alumnes s’han conegut a l’escola i com que allí es parla en castellà, és aquesta la llengua que utilitzen a l’hora d’interactuar. Hi ha també l’element de la immigració, que pot provocar que «per respecte» es parle castellà perquè tothom s’hi entenga.

-Abans deia que aquest canvi de comportaments podien indicar un punt d’inflexió. Un punt d’inflexió cap a on?
-Si es confirma que aquestes dinàmiques estan passant, avancem cap a la substitució lingüística, què pot ser ràpida. Ens trobem ja en l’escenari en el qual una persona deixa de parlar català amb la seua parella i després als seus fills.

-En definitiva, el principi del final?
-Sí, d’alguna manera, sí. Podria ser el punt d’inflexió en el qual els pares deixen de parlar català als fills.

-Hi ha formules per revertir aquests comportaments socials?
-Una de les coses que hem detectat és que aquesta és la primera generació on els catalanoparlants no són majoria. Les enquestes de població adulta ens diuen que hi ha al voltant d’un 50% de la població adulta que parla català a la Franja. Als anys 90 aquest percentatge era molt superior. En canvi, en aquesta generació de persones que ara estaran al voltant dels 20 anys, el que ens trobem és que els catalanoparlants ja no són majoria. Per tant, les dinàmiques socials d’abans ja no serveixen. Ara el català ja no és la llengua majoritària i hegemònica del carrer, amb la qual cosa és perd el reforç principal de qualsevol idioma. Així doncs, el que correspon per potenciar l’ús del català és fer allò que fan totes les societats modernes: potenciar l’ús del català a l’escola. És ací que s’ha de posar l’accent. L’escola de la Franja ha de permetre bilingüitzar tota la població, és a dir que els catalanoparlants aprenguen a escriure i expressar-se en català amb total correcció i que els castellanoparlants també aprenguen aquesta llengua.

-La setmana passada les Corts aragoneses van aprovar eliminar les denominacions de Lapao per referir-se al català. A més, s’han incorporat el català i l’aragonès al currículum educatius i s’estudien mesures per a la normalització del professorat en aquestes llengües. Aquestes mesures van en la línia adequada?
-El redactat del que s’acaba d’aprovar millora el que es va aprovar l’any 99, quan es va arribar al màxim consens legislatiu en matèria de llengües. L’actual redactat concreta que les llengües i modalitats lingüístiques de les què parla l’Estatut i l’actual Llei  de Llengües són l’aragonès i el «català d’Aragó». La denominació per al català és particularista, i potser no contribueix a alimentar la unitat de la llengua. Hi ha un rerefons anti-catalanista en tot plegat. Però amb tot i amb això, el nou redactat és important perquè suposa un avanç, ja que ni l’Estatut ni la Llei de Llengües actualment no especificaven quines eren aquestes llengües.

Per tant és un pas endavant.
Sí, ho és, però serà fàcil de tombar des del punt de vista legal si hi ha un canvi d’actitud envers la llengua. Sé que pot semblar una opció molt discutible, però jo, a hores d’ara, no sóc partidari de tornar a debatre a les Corts una nova Llei de Llengües. Cada volta que s’entra en aquest debat, els parlants el que perceben és que hi ha un conflicte i un problema. La Llei de Llengües del PP i PAR -la segona que es va fer- tenia molt d’estrafolari en allò de la denominació de la llengua, però no va canviar tant en el contingut de quins eren els drets lingüístics dels parlants. En la legislació actual ja es diu que s’ha d’afavorir l’ensenyament de les llengües pròpies. Ara l’aragonès s’està incorporant al currículum educatiu i en teoria, a curt termini, es farà el mateix amb el català.
A hores d’ara hi ha projectes bilingües a Fraga i Tamarit. En aquests municipis hi ha una assignatura en català. És molt poc, però és el màxim al que s’ha arribat i facilita que els alumnes vegen el català no només com una llengua apta per a la parla sinó també com una llengua apta per a l’aprenentatge.

-Aquest model és suficient per revertir aquest fenomen de substitució lingüística de què em parlava?
-Si és suficient no ho sabem. Hem fet algunes anàlisi que demostren que hi ha alumnes que amb aquestes assignatures, han passat a comunicar-se en català. Visualitzar el català com una llengua útil facilita que deixe de ser vist com una llengua estranya, secundària. La situació actual és la que és. El màxim que hem assolit a l’Aragó és donar el català com opcional a l’escola. És difícil que puga aspirar-se a res més quan cap partit polític aragonès no ho duu en el seu programa.

-La conclusió, en tot cas, és que la supervivència del català a la Franja està a mans de l’escola.
-A la Franja, com a tots els territoris. No sabem si l’escola és suficient, però aporta la base per poder començar a treballar.

Origen: R.I.P. PER AL LAPAO i el LAPAPYP A L’ARAGÓ | Mas de Bringuè

Origen: #EnConversa amb Ramon Sistac | Ràdio Terra

El professor de dialectologia de la Universitat de Lleida (UdL), natural de Camporrells valora la iniciativa de les Corts aragoneses per la supressió del terme de ‘Lapao’, que valora positivament amb la perspectiva de drets per als 45.000 habitants de les comarques de la Franja.

Origen: La Llitera | La fi del Lapao

Les Corts de l’Aragó van aprovar el passat dijous les lleis de pressupostos i de mesures fiscals i administratives amb una esmena que reconeix el castellà, l’aragonès i el català com a llengues pròpies d’Aragó a la llei de patrimoni cultural. La iniciativa va tenir el suport de PSOE, Podemos, Chunta i Izquierda Unida. Ni rastre del LAPAO, tal com es va comprometre el president del govern d’Aragó, Javier Lambán (PSOE).

La crònica és de Marcel Pena, des de la Llitera.

El Gobierno regional devuelve la presencia legal al catalán y el aragonés

Origen: El Gobierno aragonés liquida el Lapao

Ista semana las Cortz d’Aragón han aprebau los Presupuestos de l’anyo 2016. Amás d’os contos publicos d’iste exercicio, que destinan por primer vegada un presupuesto especifico pa la politica lingüistica, s’ha aprebau la Lei dita de Mesuras Fiscals y Administrativas d’a Comunidat Autonoma d’Aragón, que se gosa conoixer como Lei d’Acompanyamiento d’os Presupuestos. En a tramitación d’ista Lei, s’ha aprebau una enmienda presentada por la Chunta Aragonesista, que reformaba un articlo d’a Lei de Patrimonio Cultural referiu a las luengas propias d’Aragón, lo mesmo articlo en o qual los grupos d’o PP y d’o PAR heban borrau, en la tramitación d’os presupuesto anteriors, lo zaguer bayo d’as denominacions aragonés y catalán. En o nuevo articlo 4, apartau 1, d’a Lei de Patrimonio, se puede leyer:  1. L’aragonés y lo catalán d’Aragón, en os quals son incluyidas las suyas variedatz dialectals, son las luengas y modalidatz lingüisticas propias a las quals se […]

Origen: Las Cortz d’Aragón tornan a declarar l’aragonés y lo “catalán d’Aragón” como las luengas propias d’Aragón | Arredol

Origen: Base de dades de premsa. Llengua catalaan. GenCat.

 

Base de dades de premsa

Resultats de la cerca
Data  Títol  Diari
28/01/2016  El català i l’aragonès tornen a ser oficialment llengües pròpies de l’Aragó  Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
28/01/2016  Les Corts d’Aragó retiren el “lapao? i tornen a incloure el català a la llei de llengües  Altres diaris
28/01/2016  L’Aragó es desfà del LAPAO i recupera de nou el català  Veu del País Valencià, La
28/01/2016  L’Aragó es desfà del Lapao i recupera de nou el català  Ràdio Catalunya
28/01/2016  Les corts aragoneses eliminen la LAPAO  Altres diaris
28/01/2016  Les corts aragoneses eliminen la LAPAO  Altres diaris
28/01/2016  Menos polémica y más lengua  Altres diaris
28/01/2016  L’Aragó es desfà del LAPAO i recupera de nou el català  Racó Català
28/01/2016  Les corts aragoneses eliminen la LAPAO  Altres diaris
28/01/2016  Aragó elimina el LAPAO i torna a reconèixer el català  Món, El

Data  Títol  Diari
28/01/2016  Les corts aragoneses eliminen la LAPAO  Vilaweb
28/01/2016  Menos polémica y más lengua  Altres diaris
25/01/2016  Primer pas cap a l’oficialitat: el català ja és ‘llengua pròpia’ de l’Aragó  Racó Català
22/01/2016  Aragó recupera l’aragonès’ i el ‘català’ en la seua llei de Patrimoni. El Consell d’Europa aconsella a Espanya millorar el tracte al català  Segre
22/01/2016  Aragó recupera l”aragonès’ i el ‘català’ en la seua llei de Patrimoni  Altres diaris
22/01/2016  Una organització anticatalanista no vol que el català sigui oficial a l’Aragó i amenaça amb una manifestació  Racó Català
21/01/2016  Manifestación en Zaragoza contra el “catalán de Aragón?  Confidencial, El

Origen: Visto bueno a la introducción del término «catalán de Aragón»

  • Escrito por  La Comarca

Los términos «catalán» y «aragonés» dieron ayer un nuevo paso para recuperar el reconocimiento legal que perdieron en la anterior legislatura en favor de las «lengua aragonesa propia del área oriental» y «lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica», respectivamente. O lo que es lo mismo, los polémicos «lapao» y «lapapyp».

Las Cortes dieron ayer el visto bueno en la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos de Aragón una enmienda de adición de CHA para modificar la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés. La principal novedad es que la formación de izquierdas introduce el término «catalán de Aragón» junto al de aragonés al hablar de las «lenguas y modalidades lingüísticas propias a las que se refiere el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 y la Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades Lingüísticas Propias de Aragón. La enmienda contó con los votos a favor de PSOE, Podemos e IU. Por su parte, PP, PAR y Ciudadanos votaron en contra criticando que en el texto se hiciera referencia al Estatuto, consensuado por todos los partidos en 2007.

Críticas de FACAO
Esta modificación ya ha suscitado las primeras reacciones más allá del Pignatelli. La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) ya solicitó el martes a los partidos mediante un comunicado que votaran en contra de la enmienda «catalanista». Para FACAO, CHA pretende realizar una «trampa antiestatutaria» y «manipular el Estatuto de Aragón», un texto en el que en «ningún momento refleja que en Aragón se hable catalán y que ahora, con esta propuesta de CHA, se pretende partir el gran consenso que hubo para poder reformar el Estatuto de Aragón».
Por ello, la asociación insta a la oposición a recurrir jurídicamente esta enmienda de CHA y recuerda que el partido «firmó en septiembre en Barcelona un manifiesto independentista junto con la CUP y Esquerra Republicana, partidos, estos dos últimos, que exigen la anexión a Cataluña del Aragón oriental». Asimismo, recuerda a Podemos que durante las campañas electorales siempre han defendido los referéndums para consultar con el pueblo así que espera que ahora, «por coherencia y para no incurrir en mentiras», pida en las Cortes que se lleve a cabo una consulta popular a los hablantes de las modalidades aragonesas para aprobar una u otra medida. Además, también exigen «responsabilidad» a PSOE y a IU para «no caer en la trampa catalanista de Chunta». Por último, solicita a Partido Popular, Partido Aragonés y Ciudadanos que no «reblen ante las medidas impositivas y radicalizadas de CHA y que hagan valer sus votos negativos para demostrar que el 50% de las Cortes aragonesas defienden el aragonés y sus modalidades frente a la imposición del catalán y de la neofabla».

Estudio sobre el catalán en la Franja
Por otro lado, esta semana se ha dado a conocer que el Departamento de Cultura de la Cataluña y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6% de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.
Según ha señalado el Departamento de Cultura en un comunicado, el estudio tendrá como materia prima los resultados de la encuesta sociolingüística realizada en 2014 en este ámbito territorial por la Dirección general de Política Lingüística.
Según el departamento, los primeros análisis ya han permitido determinar que un 80,2 % de la población adulta sabe hablar catalán; un 94,1% lo entiende, y el 74,7% declara que lo sabe leer. La competencia de escritura es mucho más baja, como revela el hecho de que sólo la mitad de los que saben hablar en catalán declara que sabe escribir en esta lengua. Asimismo, los primeros resultados de la encuesta, que aporta los datos para llevar a cabo el estudio, reflejan que la media de uso del catalán (49,9%) es similar a la del castellano (46,5%).En cuanto a la lengua de identificación, un 49,6% de la población de esta zona aragonesa considera que su lengua es el catalán y el 40,6%, el castellano.
El estudio sociolingüístico sobre la Franja será dirigido técnicamente por la Dirección general de Política Lingüística con el asesoramiento de la Universidad de Zaragoza. Entre otros, participará el sociólogo de Peñarroya de Tastavins Natxo Sorolla, profesor de la Universitat Rovira i Virgili. Precisamente, el peñarojino ha obtenido recientemente un ‘cum laude’ en su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona titulada ‘Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva de las redes sociales. El texto investiga sobre el proceso de sustitución de la lengua materna mediante la transmisión oral entre padres e hilos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera.

Origen: Adéu al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau

/ 3.09.2015

Finalment, les Corts d’Aragó, amb el suport de PSOE, Podem, Chunta i IU presenten aquest dijous una esmena a la llei de patrimoni cultural per incoporar-hi un article que diu que el català i l’aragonès són les llengües pròpies de l’Aragó, en comptes del LAPAO i el LAPAPYP, tal com els anomenava la Llei de Llengües (03/2013) promoguda pel PAR i el PP fa tres anys. Aquest és el primer pas cap a la derogació d’una llei polèmica que volia evitar precisament els termes catalàaragonès. El setembre del 2015, Javier Lambán va anunciar que “tan ràpid com sigui possible”, el Govern d’Aragó presentaria una iniciativa per derogar aquesta legislació.

Vall de Roures, Aragó, Franja, chapurriau

Així mateix, Lambán ha aclarit que el seu objectiu és tornar a anomenar castellàcatalà aragonès les tres llengües del territori després que el govern del PP i del PAR haguessin fet “el rídicul més espantós”, d’acord amb El Heraldo. Segons el president d’Aragó, aquesta és una realitat que cal reconèixer. A més a més, ha afegit que cal que es faci “un exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d’inferioritat” alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s’han negat a reconèixer “realitats absolutament palmàries”. Un anuncia que es va fer públic mentre el dirigent socialista català, Miquel Iceta, va reunir-se amb el socialista Lambán.

D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.

Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.

Situació lingüística a Aragó

De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s’ha formulat la primera llei que s’ha ocupat de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l’Aragó, tal com subratlla Miquel Àngel Pradilla a La catalanofonia. “És important destacar que l’anomenada «Llei de Llengües» es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovació, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb un clima de força tensió social i política impulsat pels partits a l’oposició del Goern aragonès, el PP i el PAR”, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substituïda per la nova Llei de Llengües impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l’origen de la famosa denominació del LAPAO i LAPAPYP per al català i l’aragonès, respectivament.

Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura similar, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.

Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català a la Franja és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.

Tot i que això demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia, 2015: 98). “Val a dir que la sobtada activitat legislativa contemporània ocasionada per l’aprovació de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordinàriament la gestió de les llengües a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal·lats, doncs, en un escenari gens propici per a l’activació de polítiques favorables a la rehabilitació del català en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge lingüístic quotidià contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.”

Origen: Los partidos políticos ante el catalán y el aragonés: cambios y paradojas – AraInfo

Los partidos políticos ante el catalán y el aragonés: cambios y paradojas

El pasado fin de semana, los gobiernos de Aragón y Cataluña, junto a investigadores de cuatro universidades y el Campus Iberus, aprobaron un plan de estudio conjunto del uso actual del catalán en nuestras comarcas orientales

Participantes en la reunión entre DGA, Generalitat catalana, y universidades.
Participantes en la reunión entre DGA, Generalitat catalana, y universidades.

Asistimos a una cascada de cambios en la posición de los partidos aragoneses ante nuestras lenguas propias, así como en su uso en actos políticos. Hace unos días, un diputado por la provincia de Uesca prometió en aragonés su cargo en las Cortes españolas. Este fin de semana, los gobiernos de Aragón y Cataluña, junto a investigadores de cuatro universidades y el Campus Iberus, aprobaron en Lleida un plan de estudio conjunto del uso actual del catalán en nuestras comarcas orientales. Y esta semana, el actual Gobierno de Aragón modificará la Ley de Lenguas 3/2013, aprovada por el ejecutivo anterior, restaurando de nuevo la denominación de las mismas como aragonés y catalán. La ley que desaparece ha sido muy criticada por la comunidad científica internacional, pues humillaba a los aragoneses bilingües al negarles el nombre de su lengua materna, denominándolas LAPAO y LAPAPYP.

Cambios lógicos, pues por primera vez en nuestra historia tenemos una Dirección General de Política Lingüística. Aunque en la comparecencia de su responsable en las Cortes, pudimos escuchar argumentos acientíficos en boca de algunas diputadas, que demuestran la abrumadora carencia de información en la que basan su oposición frontal al reconocimiento de los derechos civiles de miles de aragoneses. Esto, como venimos advertiendo desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística (Asociación Aragonesa de Sociología), a pesar de que estos partidos, y la prensa que secunda sus discursos, han recibido información puntual por parte de los expertos universitarios de nuestra entidad: tanto sobre el número de hablantes registrado en el Censo de 2011 (único dato oficial hasta hoy); como sobre la última encuesta de 2014, en la que la población catalanohablante aragonesa reconoce, en un 72’9%, que su lengua es la misma que en otras Comunidades Autónomas del Levante.

Esta paradoja, conocer una realidad y emitir discursos en dirección contraria, se ha acentuado durante las últimas campañas electorales. Un claro ejemplo han sido las elecciones autonómicas y municipales, de mayo de 2015. Los resultados muestran que, de los siete partidos que han obtenido representación en el parlamento autonómico, sólo tres de ellos (CHA, IU y Podemos) proponen un reconocimiento pleno de la realidad trilingüe de Aragón. Es decir, nombran con claridad cuáles son las lenguas, garantizan su aprendizaje en el ámbito educativo y proponent su cooficialidad. Los tres han utilizado tanto el aragonés como el catalán en sus actos electorales, si bien CHA solo el aragonés (y el catalán muy testimonialmente).

Un partido, el PSOE, se sitúa en una posición intermedia. Por una lado, reconoce la existència de las lenguas propias de Aragón, pero evita posicionarse sobre su nomenclatura y parece preferir la ambigüedad en un tema que genera controversia política (pero no científica ni académica). Por otro lado, el PSOE apuesta por garantizar su aprendizaje en el ámbito educativo en las zonas donde estas lenguas son habladas, pero renuncia a promover la cooficialidad de las mismas, al menos de manera explícita. De todo ello se entiende que el PSOE propone una defensa parcial de los derechos lingüísticos en Aragón.

El resto de partidos (C’s, PAR y PP) proponen un nivel de protección muy bajo de esos derechos. El PAR y Ciudadanos reconocen la existencia de lenguas propias diferentes al castellano, pero no nombran cuáles son. A pesar de que el PAR propone el desarrollo de la Ley 3/2013, en esta Ley no se daba nombre a las lenguas propias de Aragón (más allá de las perífrasis que dieron lugar a los ridículos acrónimos mediáticos de LAPAO y LAPAPYP), y no implicaba una apuesta seria por su enseñanza, ni se proponía en ningún caso la cooficialidad de las mismas.

En el caso de Ciudadanos, aparentemente se acogen a la Carta Europea de las Lenguas Minorizadas, pero no realizan ninguna propuesta concreta que garantice su enseñanza ni su cooficialidad, que es lo que se esperaría de acuerdo a la citada Carta.

Finalmente, en el caso del PP, en su programa electoral no se nombran las lenguas propias de Aragón, ni se propone ninguna medida para garantizar su uso y los derechos lingüísticos de los hablantes. Teniendo en cuenta que el PP fue promotor de la Ley de Lenguas 3/2013, podría esperarse que hiciera alguna referencia a esta normativa, pero ni siquiera proponen desarrollarla (como sí hace, en cambio, el PAR).

Se observa también que PAR y PP muestran claras contradicciones entre lo que proponen en sus programas electorales y lo que ocurre en sus actos electorales. Así, por ejemplo, el PAR defiende la Ley 3/2013, que niega la existencia del catalán en Aragón, pero redacta en catalán normativo su propaganda electoral en diversos pueblos de la comarca del Matarranya. O el PP, también promotor de esta Ley, que realizó intervenciones en catalán en mítines de esa misma comarca (concretamente de la mano de la entonces consejera Dolores Serrat).

La campaña electoral autonómica ha supuesto un salto cualitativo en el tratamiento de la cuestión lingüística por parte de los partidos políticos de Aragón. Los partidos emergentes tienen menos complejos a la hora de abordar el tema, y son capaces de ser más claros y de ir más lejos en sus propuestas. Los nuevos aires políticos parecen estar influyendo en el sistema político aragonés, que hasta ahora se había mostrado anquilosado ante este debate social.

A la vista tanto de estos cambios positivos, como de las paradojas que negar las evidencias sociales y científicas conllevan, invitamos a los partidos a convocar a la comunidad académica aragonesa y caminar juntos hacia la consolidación de los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.