Si mireu alguna de les poques pel·lícules o sèries ambientades a un poble, en tota seguretat trobareu multitud de personatges que volen fugir d’aquell escenari. La cultura popular tendix a convertir els pobles en espais grisos (o idealitzats). Per contra, aquí construïm un relat focalitzat en lo món material modern: «Qui ha de viure a este poble si no hi ha «fibra òptica»?». Podeu completar la frase en què no hi ha «bona carretera», «hospital» o «centre comercial». Les dos visions expliquen part del problema rural: estem atrapats en un relat urbanita i centrat en les carències materials. Però crec que això només són factors secundaris per a explicar la despoblació.
Conec una parella de rurals que durant una etapa de la seua vida ell teletreballave, i va retornar al seu poble d’origen, i ningú l’hauria tret mai d’eixe món verd, i d’amistats de tota la vida. Ella, mentres, havie trobat una faena motivadora a una ciutat, i ningú l’haurie tret d’eixe món de llums, gent nova i colors. Però quan los escoltava parlar, tenia la sensació que tan fotie a on visqueren entre setmana: de casa a la faena, i de la faena a casa. I els dos tenien connexions a internet suficients i distàncies paregudes als servicis bàsics.
Però per què uns tenen pulsions ruralistes i altres urbanites? Crec que per a entendre-ho és bàsic l’estil de vida que tenim a les nostres ments. Per què l’estiu s’ompli el poble de gent que retorne? Perquè tenim festa però relax, tenim lo vermutet de pistina però el pinar per a passejar, tenim aquella pau de no sentir a ningú però també mos sentim volguts quan toquen a la porta per a que ixcam. I #estrelladamm s’ha preocupat d’aprofitar eixa idealització del que denominen #mediterràniament. Però per què n’hi ha que també es volen quedar a l’hivern? Perquè tenen i s’inventen encara més raons: obrir nous projectes del no res, ser el propi autor de la pròpia vida, i autor de la pròpia vila. Empoderar-se, li diuen ara.
Natxo Sorolla. Viles i gents