Violeta Salvador Blasco va ser presentada com a Reina de les Festes Patronals del 2016. Mireia Cardona, Sandra Ribes, Gemma Pascual i Ainhoa Querol, les Dames. Sara Mora, Reina de la Penya Taurina A la capital del Matarranya ja es respire olor i ambient festiu. La matinada d’este 17 de juliol, Vall-de-roures ha celebrat la […]
Origen: La presentació de la Reina i les Dames obre les Festes de Vall-de-roures – Ràdio Matarranya
Per tercer any consecutiu, l’Associació Cultural Tastavins organitze ‘La plantà del maio’ davant de la capella Pena-roja va celebrar el passat cap de setmana la festivitat del Carme. I per tercer any consecutiu, un maio va coronar el carrer del Carme, plantat davant de la capella. Veïns del carrer i de tot el poble es […]
Origen: Pena-roja commemore les Festes del Carme plantant un ‘maio’ de 12 metros – Ràdio Matarranya
La plantas estaban siendo cultivadas entre almendros y contaban con sistema de riego por goteo.
Origen: Un Pulitzer a la tossuderia
Fa poc va vindre a casa un amic, periodista de professió, a qui fee anys que no veia. Ens vam posar al dia de les vides respectives i de l’actualitat sociopolítica. Quan li vaig ensenyar l’estudi, va fixar-se en la pila de Temps de Franja que tenia a la taula de treball.
—¿Y esto qué es? —va interpel·lar-me.
—Una revista que editan las asociaciones del Aragón oriental.
—Pero veo que está toda en catalán…
—Bueno, supongo que ya sabes que lo que se habla en esas comarcas desde hace siglos es catalán. Lo normal es que si se hace una revista sea en la lengua propia, ¿no?
Quan va saber que TdF s’edita mensualment i sense interrupcions des de l’any 2000, i que té més de 600 subscriptors, no va poder estar-se de mostrar una certa incredulitat. Fa temps que és dins el món de la comunicació i ha passat per mitjans de tota mena i dimensió. Per tant, sap la dificultat de tirar endavant aquest tipus de projectes. Però quan es va quedar parat de veres va ser en sentir que els col·laboradors són voluntaris.
—¡Voluntarios! ¡Durante dieciséis años! Eso, Terés, no me lo creo.
En confirmar-li que era així, va exhortar-me a enviar una candidatura als premis Pulitzer.
—Seguro que os dan el premio, aunque solo sea por cabezones —va bromejar—. Maños hasta la médula…
Tot fullejant-les, va cridar-li l’atenció l’escassedat d’anuncis.
—A ver si lo entiendo. La revista tiene 600 suscritores de pago y unos 1.000 lectores mensuales, personas concienciadas, fieles, que la sienten como algo muy suyo. ¡Es un bombón para cualquier anunciante!
La conversa va seguir per estos camins fins que va virar cap a assumptes més banals. Quan va marxar, em vaig quedar pensarós. Em costava concentrar-me en la revisió de les proves del darrer número de Temps de Franja. Vaig recordar la trucada d’en Josep Galan un vespre de l’any 2000 per exposar-me la idea i animar-me a col·laborar-hi. Aleshores va semblar-me un altre projecte impossible. Al final, ironies de la vida, l’havia sobreviscut. Bona feina, Josep!
La Comarca, columna «Viles i gents», 15 de juliol de 2016
Origen: ¿Somos todos aragoneses?
Origen: Moses und Aron, l’impossible comunicació de la veritat | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 16 de juliol del 2016)
De quan en quan tenim la sort d’assistir a veritables esdeveniments artístics. Això ha succeït a Madrid amb la representació de l’òpera d’Arnold Schönberg “Moisés i Aaró”. Aquesta extraordinària creació musical la va acabar “her Schönberg” l’any 32 del segle passat a Barcelona. En realitat va restar inacabada, ja que faltava per musicar un acte, però el senyor Arnold no li ficà mai música. Després de la seva fructífera estada barcelonina, Schönberg va tornar a Berlín, on només va tindre temps de constatar que el nou govern nazi l’havia expulsat del conservatori, ja que aquest senyor tenia dos grans pecats: un original: era jueu; l’altre mortal: feia música que en deien degenerada. Aviat va fer les maletes, i es va establir als Estats Units per sempre.
Del primer pecat la història ja l’ha absolt, però del segon (del musical i artístic) el públic i la societat encara el considera imputat. La societat i la cultura actual no està d’acord amb la prohibició d’aquesta música, però sembla compartir els mateixos gustos que el nazisme, ja que afirma que no té ni ritme, ni melodia, ni harmonia (així m’ho va dir una amiga meva) i que “aquesta música de cassoles” és inoïble. “Moisés i Aaró” està considerada per la musicologia una de les cinc òperes més importants del segle vint, i de les vint o vint i cinc de la història. En canvi ocupa el ridícul lloc 275 de les més representades actualment.
Aquesta creació (testimoni artístic del compositor) tracta de la dificultat de comunicar les veritats (conceptuals, artístiques, filosòfiques, etc.), sense alterar-les, edulcorar-les o mistificar-les, i la música atonal és imprescindible pel seu desenvolupament i comprensió i aporta un dramatisme únic (com una gran “performance”). Una gran música i un gran espectacle. La orquestra i el cor del Real van ser a l’alçada, i el públic va aplaudir de debò. Al Liceu de Barcelona (on segueixen tenint un deute amb Schönberg), en canvi, continuen amb el repertori de sempre (el que agrada a la gent) perquè s’ha de recuperar el dèficit i no estan per “aventures intel·lectuals”.
Antoni Bengochea
La Fundació Valderrobres Patrimonial està treballant en la redacció d’un Pla Director per a la rehabilitació integral de la fortificació i tot l’entorn La comarca del Matarranya està carregada de racons únics, entorns emblemàtics i joies patrimonials i naturals que tot resident hauria de conèixer i tot turista ha de visitar. Els entorns naturals del […]
Origen: Objectiu: recuperar i consolidar el Castell – Ràdio Matarranya
Les instal·lacions de Sant Roc a Vall-de-roures alberguen, des de dilluns, el Campus d’Estiu del Matarranya Des d’este dilluns, les instal·lacions de Sant Roc a Vall-de-roures alberguen una nova edició del Campus d’Estiu de Futbol. Una iniciativa esportiva que en esta edició ha reunit més de 20 xiquets i xiquetes de totes les edats. Nocions […]
Origen: Xiquets i xiquetes de totes les edats participen al Campus de Futbol – Ràdio Matarranya
Les instal·lacions, que s’han pogut rehabilitar gràcies a una partida de 100.000 euros del FITE, estaran a la vora de la plaça major i acolliran l’obra que Teresa Jassá va cedir al poble L’ajuntament de Calaceit està ultimant els detalls de la nova Oficina de Turisme. Les noves instal·lacions estaran ubicades dins del nucli històric, […]
Origen: Calaceit té previst inaugurar i estrenar la nova Oficina de Turisme este estiu – Ràdio Matarranya
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.