Las calles vacías en invierno cobran vida llena de energía y juventud estos días. Cada localidad cuenta con la participación de numerosos vecinos, que idean citas originales y divertidas. Las programaciones ocupan horas y horas de propuestas, todas valiosas y recomendables. Pero cabe llamar especialmente la atención este año sobre el Matarraña, una comarca cuya creatividad nos sorprende nuevamente. El pasado fin de semana se celebró el festival Matarraña Intim, ‘Arte en vivo en las casas’. Las propuestas artísticas entraron en los hogares de los vecinos de Fuentespalda. Sus domicilios se convirtieron en escenarios. Salones, comedores, patios abrieron sus puertas de forma simultánea a 30 microespectáculos en una propuesta original y sencillamente única. No es la primera vez que la Comarca del Matarraña pone en valor el arte y lo une al patrimonio de sus pueblos. En esta ocasión, se erige como territorio pionero en Aragón en emprender una iniciativa cultural de este tipo, a la vanguardia nacional. Turistas de varias comunidades participaron en el festival. Los escenarios de las casas permitían al espectador adentrarse en la riqueza patrimonial de Fuentespalda a través de la danza, la poesía escénica, el teatro infantil, el musical o el teatro textual, entre otras disciplinas.
Esta capacidad de revisión sobre lo que viene haciéndose desde hace años es el claro reflejo de que un territorio está vivo y enérgico para avanzar. Si bien muchas veces la mera continuidad de festivales, conciertos, semanas culturales y fiestas es todo un logro; cabría invitar a los programadores a que se inspiren en otros eventos para fomentar la participación, motivar la renovación y experimentar. Sea como fuere, en este agosto que comienza el reto es conseguir la implicación máxima; y que ésta sirva también para generar afectos y lazos que atraigan el resto del año a nuestros vecinos en el éxodo.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaRedacció / Barcelona El govern de l’Aragó ha prohibit la distribució i l’ús d’una agenda escolar en català a la Franja per al curs 2016/17. La Plataforma per la Llengua l’ha…
Origen: L’Arago prohibeix la distribució d’una agenda escolar en català a la Franja – LaSageta.net
2016 ESCOLA NOSTRA_programa (pdf)
ESCOLA NOSTRA 2016
L’Escola d’Estiu de Clarió– Estimem la nostra llengua i el patrimoni
PROGRAMA
Dimarts 2 d’agost. La Portellada, Centro Cultural. 18,30 h Taller infantil de fang: L’arquitectura tradicional de la Portellada. A càrrec de l’escultor José Manuel Aragonès
Divendres 5 d’agost. Queretes, trobada a la bàscula. 18,30 h Excursió en família: Els túmuls del Matarranya. Visita guiada amb l’historiador local Joan Lluís Camps. Desplaçament amb vehicles propis.
Dissabte 20 d’agost. Mont-roig, a les piscines. 18 h Taller de balls tradicionals del Mediterrani. Per a grans i menuts. A càrrec de Miquel Flores del grup Espai de So.
Dissabte 20 d’agost. La Freixneda, a la llonja de l’Ajuntament. 22 h Taller de balls tradicionals del Matarranya. Per a grans i menuts. A càrrec de Miquel Flores del grup Espai de So.
Dissabte 27 d’agost. Pena-roja, a l’Ajuntament. 17 h Gimcana infantil: Los Calatravos
Notes: Activitats per a xiquets, famílies i tots els públics. Totes les activitats són gratuïtes. No cal inscripció prèvia. Més info: tel. 676308021 / clariomatarranya@gmail.com.
Organitza: Clarió –Associació de Pares del Matarranya
Col·laboren: Associació Cultural del Matarranya, Comarca del Matarraña/Matarranya, Espai de So, Asociación Cultural Portillo de la Amistat (La Portellada), AMPA de la Freixneda, Ajuntament de la Freixneda, Associació Cultural Sucarrats (Mont-roig) i Associació Cultural de Pena-roja.
Origen: Batalla del Ebro en Fayón 2016 | lacomarca.tv
Batalla del Ebro en Fayón 2016
Recreación histórica de la Batalla del Ebro en Fayón donde se dan cita más de 200 recreacionistas llegados de toda España. Tras cruzar el Ebro y bajo bombardeos de la aviación se libra una batalla en la orilla entre el Bando Nacional y los Republicanos.
Origen: Vanguardia en el Matarraña
Nuestros pueblos bullen de actividad estos meses de verano. Las semanas culturales y las fiestas se dan la mano abriendo paso a la actividad cultural y de ocio en los municipios.
Origen: ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: Enllaçats amb la Trobada literària de Vall-de-roures
La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua va assistir aquest diumenge 31 de juliol per donar suport a la Trobada d’escriptors i narradors que es va realitzar al poble de Vall-de-roures, Matarranya.
La jornada, que va comptar amb la Llibreria Serret com a punt de trobada literari entre Catalunya i la Franja i amb l’Octavi Serret com amfitrió de la mateixa, va encetar-se amb una visita guiada per la bonica localitat matarranyenca.
Després del dinar de germanor, diversos autors remarcaren la importància de la literatura catalana sorgida de les Terres de l’Ebre i la Catalunya central, es recitaren versos del poeta penarogí Desideri Lombarte i s’acordà de crear un projecte literari ambientat a Vall-de-roures.
El Moviment Franjolí per la Llengua va llegir unes paraules de suport a la Trobada, demanà als assistents que mai no se n’obliden de les comarques de la Franja, reclamà un estatus digne pel català a la Franja i, en nom d’Enllaçats per la Llengua, remarcà la importància de la literatura per a la llengua i cultura catalanes, pel seu caràcter propositiu i difusor de la cultura.
Enllaçats per la Llengua creu que la Franja de Ponent és un territori clau per a la unitat de la llengua catalana i celebra que events culurals d’aquesta mena mantinguin viva la catalanitat lingüística de les comarques catalanoparlants sota administració aragonesa.
Tensa reunió entre Comarca i el conseller de Desenvolupament Rural, Joaquín Olona. El Matarranya creu que li tocarà fer retallades si no es millore el seu finançament, com ara no cedir els camions d’extinció o no poder albergar la OCA a la tercera planta de l’edifici comarcal La reunió que es va viure a Saragossa […]
Origen: ¡A las trincheras!
A la Raquel, Fernando i Miguel Ángel, pares transmissors en terra forastera
Diuen que, a la Creació, Nostre Sinyor va estar repartint les llengües a la Terra i quan va arribar a Maella se li havien acabat, i per això als maellans los va dir: “Parlau com vullgau”. Repetida de iaios a néts de generació en generació des de qui sap quan, hai tingut la sort de sentir contar esta història a ca meua. Està repleguè a l’edició d’Artur Quintana, Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995, vol. 1, p. 201), a on, entre 1988-1991, van ser entrevistats diversos veïns de la vila: Pablo Arbona, Gloria Albesa, Pilar Blay, Mercedes Dolz Latorre, Simeona Lacueva, Victoria Villalba i Gloria Viver. A les terres de frontera lingüística, a on destaca la variant dialectal, esta és una explicació freqüent.
Los maellans sempre mos ham sentit orgullosos de la nostra parla. Lo costum i l’orgull fan que encara ara, en un món globalitzat a on les llengües poderoses dominen l’economia, la cultura i les comunicacions, lo maellà pervisque en les nostres relacions socials, amostrat oralment pels pares als fills, i des de fa uns anys –de forma mínima— a l’escola. No obstant, s’observa un descens preocupant en la transmissió familiar, fruit de diferents factors.
Perilla, per altra part, l’estructura interna de la llengua. La mecanització agrícola o domèstica, les fortes influències lingüístiques a través de la tele o la població de fora i l’escassa presència en àmbits públics i oficials estan acabant lentament en lo seu ric cabal de paraules pròpies d’una societat rural en contacte seguit en la naturalesa i plena d’ocupacions quotidianes artesanals. Són estes, com és lògic, les que primer ham perdut: los instruments que no s’utilitzen però també noms de plantes, d’animals, d’accidents geogràfics i inclús, desapareguts los instructius mondongos, de l’anatomia. Molts no saben què és un còdul ni la glera però sí un guijarro, ni la melsa, la fel, lo tosset, les galtes, los crumells o el torterol. Per suposat, abans i ara les paraules cultes les ham amprat d’un altre sistema lingüístic, des dels noms sagrats –Dios i la Virgen però resistissen Santa Barbera o Sant Cristòfol— als topònims estrangers –Marruecos o Nueva York!—, los noms abstractes i la nova tecnologia.
I així a cada rosquè anam perdent un llançol. Últimament, són les paraules de més ús: encomençam dient buenos días; alquilam cases, a on n’hi ha inquilinos –no cap llogater—; obrim i tancam grifos; utilitzam cuchillos; los xiquets van a escuela i han passat del groc a l’amarillo; fa anys que mos vam quedar sense giner, juny, juliol –i molt més sense maig, novembre i desembre—, i al pas que anem, ni febrer, març o agost tindrem. Mis pares encara va minjar formatge, van vere granotes a les basses i van viure a cases que tenien passadissos (i coladilles); jo solament hai conegut queso, ranes i pasillos. Com que ja només naixen gemelos, un “bessó” és un nom de carrer, mentres lo “cosí segó” mos recorda l’antiu numeral. A diferència del castellà –que mos esforçam en parla’l lo millor que podem—, no tenim present una norma de correcció, de manera que l’anècdota inicial continua sent certa en un altre sentit: parlam com volem.
María Dolores Gimeno Puyol (publicat al programa de Festes de Maella, 2016)