La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaOrigen: Matarranya Íntim tanca la seva 4a edició consolidant-se de debò | Lo Finestró
NOTA DE PREMSA
“Matarranya Íntim tanca la seva 4a edició consolidant-se com a referent cultural i motor per a l’economia de la comarca.
El Festival Matarranya Íntim va concloure el passat diumenge la seva edició més musical amb un èxit rotund en totes les activitats. Fontdespatla va acollir una edició marcada per un índex d’ocupació proper al 98% i la satisfacció dels veïns, comerciants, l’administració, les companyies convidades i l’equip del festival.
Fontdespatla, 2 d’agost del 2016. La 4a edició del Festival Matarranya Íntim, organitzat per Francachela Teatre i la Comarca del Matarranya, va aconseguir congregar aquest cap de setmana passat al voltant de 1.400 espectadors. Una xifra que reflecteix la bona salut d’aquest festival que s’ha convertit en una cita estival ineludible a la Comarca per als veïns i sobretot, pels amants de les arts escèniques.
Després d’un intens cap de setmana en què el teatre i les seves múltiples variants van aterrar a l’interior de les cases particulars i altres espais singulars de la petita localitat de Fontdespatla, el director del festival, Jacobo Roger, fa un balanç “molt positiu”: “Estem molt satisfets amb la programació traçada i la resposta del públic d’aquest any, un públic molt heterogeni en el qual hem vist a joves, gent gran, infants i famílies senceres que han volgut viure en primera persona aquesta experiència escènica”. Roger afegeix “La gent del poble ha quedat molt impressionada amb la quantitat de públic que va acudir al festival; no només pel nombre d’assistents sinó també per la varietat de la seva procedència: Barcelona, Saragossa, València, Pamplona, estudiants d’Holanda, Txecoslovàquia i altres països europeus i, per descomptat, veïns de les comarques properes i habitants dels altres disset municipis que conformen el Matarranya “.
Durant el divendres 29, dissabte 30 i el diumenge 31, Fontdespatla es va transformar en un gran teatre íntim en el qual es van desenvolupar fins a 10 espectacles multidisciplinars de petit i mitjà format a través de més de 30 representacions amb un índex d’ocupació proper al 98 %
L’equip del festival també ha remarcat l’empremta econòmica que deixa el Matarranya Íntim als bars, restaurants, hotels, botigues, cases rurals i altres comerços de cada municipi de la Comarca on aterra el festival. No només a la localitat on es celebra cada edició, sinó també a la resta de poblacions, ja que els espectadors i companyies que acudeixen cada any aprofiten l’ocasió per fer turisme per les poblacions veïnes. Alguns dels comerciants de la localitat han afirmat a l’equip que “ha estat sens dubte el cap de setmana que més feina hem tingut de tota la temporada; hem esgotat el gènere i hem hagut de doblar la plantilla per poder atendre tota la quantitat de gent que ha aterrat a Fontdessparla per gaudir del festival”.
El musical Concierto Sentido de Les Reinas Magas aconsegueix el premi del públic 2016.
Aquest any el festival va incorporar el Premi del Públic a les seves activitats; una iniciativa participativa, ja que va ser el propi públic el jurat de les peces, donant-li la possibilitat de votar per l’espectacle que més els ha commogut. La peça premiada va ser Concierto Sentido de Les Reinas Magas, una proposta musical d’una sensibilitat exquisida, creada sota la batuta de l’actriu i directora valenciana María José Peris i interpretada per 8 actrius-cantants, acompanyades d’un quartet d’arpa, acordió, guitarra i clarinet, que acaronaven elles mateixes, i que van delectar el públic amb la vibració de les seves veus i les seves abraçades.
Aquest premi consistia en un lot de productes d’alta qualitat creats a la comarca “Delícies del Matarranya”, cortesia de diversos patrocinadors del festival: Arcoiris, Mas de Catxol, Lagar D’Amprius, Productes de cosmètica natural Matarrania, Mineral Gràfics, Cerveses Ambar i Roquet de Monroyo.
El segon i tercer lloc van ser per als espectacles On està Mercè? de la companyia d’humor clown Bandada i Las madres presas, de Pilar Martínez, respectivament. Cal destacar l’alta participació del públic en aquesta iniciativa corroborant la importància d’involucrar els espectadors com la part més important i imprescindible del festival.
L’Ajuntament de Fontdespatla ha manifestat estar més que satisfet amb els resultats d’aquesta experiència escènica, així com en el positiu impacte que aquest ha tingut en la seva localitat, en els seus negocis i en els seus habitants. Així, amb un balanç més que positiu, tanca la seva quarta edició el festival Matarranya Íntim, i comença a treballar en la de 2017, que aterrarà amb noves i suggeridores propostes el proper estiu a Queretes.
Malgrat tot allò de positiu que s’ha exposat en aquesta nota de premsa (satisfacció dels comerciants, veïns, ajuntament, companyies …) i del bon rumb i la bona repercussió del festival, l’equip tanca aquesta edició posant l’accent en la precarietat econòmica del Matarranya Íntim i reclamant així una major ajuda institucional per a la viabilitat del mateix.
Premsa Festival Matarranya Íntim
Esther Melo 61559529
Afegeixo jo a aquesta nota, emfatitzant l’últim paràgraf, que hauria de ser el govern aragonès el gran promotor econòmic del Festival Mataranya Íntim, possiblement el més singular i important, en el seu gènere, de totes les terres aragoneses. Aprofitant que la majoria de les companyies són valencianes, la presència del valencià o català hauria d’estar més present al festival, una molt bona ocasió per promocionar i protegir la llengua de la Franja.
Sigil·lós, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa Julián Casanova va aparèixer d’entre les ombres, i de seguida un fidel seguidor seu de la ràdio li va assaltar per saludar-li i manifestar-li una admiració que de ben segur, aquella nit va anar in crescendo.
Diversos més el van seguir, i li explicaven que eren de Xile i que venien de pobles propers on estaven passant les vacances, i no havien dubtat a apropar-se a
Queretes per poder encaixar-li la mà, després de diversos llibres llegits.
Quinze minuts després de les deu, gairebé cent cinquanta persones omplien per complet l’aforament que oferia el teatre a l’aire lliure de l’Estació. Uns en les graderies, i els més previsors en les taules disposades a primera fila. I en aquell moment, Julián Casanova va agafar el micròfon i va començar a explicar història.
Durant una hora, que va passar més ràpid de l’habitual, Casanova no només va parlar de la república, de la guerra i de la postguerra. També va fer riure als assistents amb comentaris subtils i llançats amb aquella picardia que només els anys aguditzen.
I després de la demostració de poder intel·lectual d’aquest catedràtic rutilant i no mediàtic per voluntat pròpia i per culpa de Inda i de Marhuenda, va arribar el torn de les preguntes, dels comentaris i de la tertúlia. Que per a això havien anat.
Més de deu intervencions van allargar la vetllada fins passada la mitjanit, quan Casanova va armar el bolígraf i va dedicar desenes de llibres seus. Perquè tots es marxessin contents al són cubà que va fer recordar als presents que allò només havia estat una nit d’estiu. La primera “Nit a la fresca”. I el millor de tot és que encara en queden tres.
Al següent enllaç trobareu la programació de les Festes Majors dels pobles de la Comarca del Matarraña/Matarranya que tindran lloc durant el mes d’agost: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/turismo/item/414-ya-han-empezado-las-fiestas-de-agosto-en-los-pueblos-del-matarrana
Així mateix, recordar-vos que este diumenge finalitzarà ‘Festivals del Matarranya’ amb l’últim dels concerts del cicle d’òrgue de la Comarca del Matarraña/Matarranya. La cita serà el 7 d’agost, a les 19:00 h, a l’Església Parroquial de Mont-roig, amb el concert que oferirà l’organista Jesús Sampedro. Us convidem.
COMARCA DEL MATARRANYA. Departamento de Cultura. www.comarcamatarranya.com
Origen: Ràfels viurà 6 dies de festa sense parar en un munt d’actes – Ràdio Matarranya
La Plataforma per la Llengua ha elaborat unes agendes en català que ha difós entre alumnes de la Franja per via d’associacions (Clarió, AMPA…). Lo Govern d’Aragó ni ha fet ni ha desfet en la producció i difusió, perquè entre les seues funcions no està la de supervisar activitats d’entitats privades. Com no supervise les visites escolars a espais militaritzats (Un militar muerto y 11 escolares graves al volcar un blindado en Zaragoza, Visita a la Escuela Militar de Montaña, i 3) ni revise l’ensenyament religiós en horari escolar. Més enllà de consideracions que es puguen fer sobre el format de la campanya, tindre una agenda en català normalitze la llengua en un àmbit formal a on la llengua pròpia té un paper d’excepcionalitat, si arribe a tindre’l.
Lo secessionisme, per via del PAR, ha demanat al Govern d’Aragó per l’agenda de les associacions (?). Com si el Govern tinguere res a dir en activitats privades. Diuen que l’agenda està redactada “en catalán normativo”, es fan referència a l’”Àrea Idiomàtica del Català” i s’usa la toponímia en català. Preguntes previsibles per a un PAR que ha evolucionat des de demanar l’oficialitat del català i l’aragonès a traure rendiment de l’anticatalanisme per via de la llei del LAPAO. I sobretot, en època d’estiu, en què hi ha poca cosa noticiable, venim de resoldre el conflicte de Sixena, i al setembre és previsible que intentaran erosionar el Govern posant en agenda els Bens de la Franja.
Però l’acció imprudent és lo moment en què el Govern d’Aragó, des de la Conselleria d’Educació (PSOE) i en la signatura de la Cap de Servei Ana Isabel Ayala Sender, s’interpose explícitament en la societat civil, i use els directors per a “que evite la entrega de las citadas agendas al alumnado de su centro“. Tics franquistes. I els arguments per a fer-ho no deixen de ser obscurs i confusos: “consideramos que invade competencias de la Comunidad Autónoma en relación con los contenidos y la identificación de las zonas lingüística y los centros de Aragón”. Això d’invadir competències del Govern per via d’una agenda no deixa de ser menys còmic que el moment que Catalunya es va annexionar territori per via d’una enquesta. Eren moments del PP-PAR.
Però la imprudència més fulminant és la mostra del Departament del total desconeixement sobre les pròpies llengües d’Aragó i la seua normativa: “La determinación del catalán como lengua propia en la Comunidad Autónoma de Aragón se rige por normativa propia especifica de la Comunidad y en ningún momento referencia a otras zonas o entidades”. Deu desconèixer que la Comunitat Autònoma d’Aragó mai ha tingut cap normativa pròpia ni específica per a regir el català, perquè PP, PAR o PSOE han fet servir de la comuna. Com tampoc la C. A. d’Aragó ha tingut mai cap normativa pròpia ni específica per a l’aragonès, perquè mai ha arribat assumir-la com a llengua pròpia, i com a tal, com ningú de fora li ha fet la norma, la C.A.A no ha tingut mai norma pròpia per a l’aragonès. Així és lo país (esto no da más de sí).
Lo progressisme aragonès ja porte massa activitat a l’agenda marcada pel secessionisme, com abandonar l’Euroregió pels conflictes de les propietats de l’Església, o deixar d’anar a actes d’estudi del català de la Franja per conflictes en la propietat privada de les monges de Sant Joan de Jerusalem. Igual de coherent que considerar que la Llei de llengües és més convinent anunciar-la a Catalunya per a aturar l’independentisme que presentar-la al propi territori a on ha de tindre efectes. Només interessen los Bens que tenen los catalans, res de parlar dels que estan a Madrid, Nova York, Boston o Toledo.
L’agenda no em deixe de portar records. Quan era menut un familiar me va regalar el llibre “Bleda, bleda, no ho és”. No el vaig arribar a llegir mai. Però tindre un llibre en català entre mans me va fotre una sensació estranya. Encara el recordo! Als 10 anys tenia el primer contacte en “la meua llengua” per escrit. I ere pel granet d’arena que hi posave un familiar. No pel sistema educatiu. De fet, l’Escola es va esforçar en evitar qualsevol contacte en la llengua pròpia, i en ocasions, va arribar a demanar que els pares parlaren castellà a casa.
Un llibre en català a les mans que em portaven “de Barcelona”. Allò que m’ere pròxim i llunyà simultàniament. Tant llunyà i pròxim com a qualsevol andalús li podrie parèixer llegir a Ramón J. Sénder. Però en la diferència que des de l’escola només s’havien preocupat de fer-me pròxim i quotidià allò que parlaven “a Madrid” o “a Saragossa”. Fins i tot me feen pròxim allò que parlaven “a Buenos Aires”, “a Londres” o “a Nueva York”. Però d’explicar-me que allò “de Barcelona” ere molt llunyà no calie que s’hi preocupare l’Escola, que a casa, els veïns, al carrer, mos feem prou evident que “el xapurriau no ere català”.
Però a la vegada, no deixave de ser una sensació estranya que quan venie un foraster de Barcelona no canviàvem de llengua. Per més que vulgueu, a un xiquet li ha de produir una sensació estranya que en “los que no parlen com natres” no es canvie de llengua, i en “los pròxims” d’Escola, sí que es canvie de llengua. Però recordo que eixe primer llibre va normalitzar en mi vore la meua llengua escrita. Per més diferent que sonare a com parlava, no ere més diferent que la llengua d’escola.
A pesar de l’espai perifèric que el sistema educatiu li reserve a la llengua, quan no és de persecució, per a molts xiquets actuals los serà més normal tindre coses en català que no ho va ser per a natres, igual que també per a ells serà més normal tindre molts amics castellanoparlants, i parlants d’amazic, àrab, romanès o wòlof. La seua Franja ja no serà la nostra Franja. I la seua Franja farà més complicat mantindre viva la llengua. Però ara no tenim prou espai per a palar-ne. I alguns tics se mantenen.
Fa uns mesos a Fraga es va gestar un projecte engrescador de la mà de diversos col·lectius impulsat principalment per la Plataforma per la Llengua i editades per Agenda de la Terra. Es tractava de fer arribar pel curs vinent unes agendes en català a les escoles de la Franja de Ponent.
En aquella primera trobada ens vam veure, a banda de la PxL, representants del Casal Jaume I de Fraga i del Moviment Franjolí per la Llengua, a més de contactar amb l’associació de Pares del Matarranya en defensa del Català CLARIÓ. Les agendes reberen el suport de la Diputació de Lleida.
Teníem la intenció que el contingut de les agendes fos el més plural possible, que estiguessin referenciades en la Franja i connectades amb la resta del domini lingüístic. Sabíem que era un projecte ambiciós, complicat i no exempt de riscos, però la il·lusió que l’alumnat franjolí tingués unes agendes en la seva llengua ens impulsà a tirar-ho endavant.
La distribució als centres educatius de la Franja i l’acceptació dels continguts de l’agenda fou un èxit, fruit de l’esforç, la dedicació i la complicitat d’una xarxa de persones que el va fer possible.
La cosa anava bé, i n’hi havia previstes sengles presentacions de les flamants agendes a les primeries de setembre a Fraga i Lleida.
Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”
I vet aquí que les agendes (ja reservades a centres de totes les comarques catalanoparlants d’Aragó), van topar amb la política d’interessos de partit i les queixes respecte a que els xiquets i xiquetes de la Franja tingueren agendes en la seva llengua i amb informació d’arreu de la catalanofonia (dates assenyalades, diades, mapes lingüístics i comarcals, etc.) van trascendir a les Corts aragoneses de la mà del PAR, ordenant llavors el govern aragonès que es retirin les agendes i no les facin servir els centres educatius el curs vinent per “invadir competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat”.
Mentre els anticatalanistes treuen pit, un cop més, els grans perdedors d’aquesta història són els alumnes franjolins, que d’acord a la voluntat del govern aragonès, no podrien gaudir d’una eina amb la que treballar a l’escola en la seva llengua pròpia.
Novament, l’espantall pancatalanista serveix d’excusa per no fomentar l’ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA* que diu defensar el “català d’Aragó”, això sí, que estigui ben isolat de la resta del territori amb el que comparteix llengua, un català que després de dècades d’autonomia encara espera la seva normalització i un estatus digne a dins de l’Aragó.
Tanmateix fan, com es diu en castellà, el paper del “perro del hortelano, que no come ni deja comer” mentre milers de persones a la Franja veuen conculcats els seus drets lingüístics dia rere dia.
Òscar Adamuz
Moviment Franjolí per la Llengua
DGA* Diputació General d’Aragó
Origen: El govern d’Aragó veta una agenda escolar en català a la Franja | VilaWeb
03.08.2016 14:37El govern aragonès ha vetat la distribució a la Franja d’unes agendes escolars en català que havia fet la Plataforma per la Llengua juntament amb entitats locals. L’objectiu de l’agenda és de contribuir a la normalització del català. La Conselleria d’Educació ha dit que la decisió s’ha pres perquè considera que s’envaeixen ‘les competències d’Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat’. Ha avisat als promotors de l’agenda que no la distribueixin més.
La portaveu del Partit Aragonès (PAR), María Herrero, ha criticat que a les agendes només hi figurin referències a ‘la denominada ‘Àrea Idiomàtica del Català’ i altres continguts de caràcter ideològic, determinant un enfocament social’. Igualment, ha denunciat que a les agendes s’hi assenyalen dates com l’Onze de Setembre o el Vint-i-cinc d’Abril, i expliquen que aquestes dates festives recorden ‘la caiguda de Barcelona’ i ‘la Diada del País Valencià’, respectivament i ‘no tenen res a veure amb Aragó’.
Una ruta motera de ‘los Pueblos más bonitos’ connectarà el Matarranya i Albarrasí – Ràdio Matarranya
ag. 3La proposta, que es viurà els dies 5 i 6 de novembre, sortirà des de Calaceit i arribarà a Albarrasí, passant prèviament pels pobles bonics de Vall-de-roures, Morella, Cantavella, Anento i Rubielos de Mora L’associació de Los Pueblos más bonitos de España ha llançat una nova iniciativa per a promocionar i donar a conèixer […]
Origen: Una ruta motera de ‘los Pueblos más bonitos’ connectarà el Matarranya i Albarrasí – Ràdio Matarranya
Serviran per a tallar la circulació durant els dies de festa o els actes culturals. Finalitze l’actuació a la travessera del municipi i també es treballe a les escoles Fontdespatla ha instal·lat diferents pilastres mòbils per regular els accessos a la Plaça Major. Parlem d’una inversió menuda però bastant útil que s’ha fet amb la […]
Origen: Fontdespatla instal·le unes pilastres per regular l’accés a la Plaça Major – Ràdio Matarranya
El negoci el porten els actuals gestors de les piscines de Queretes, i han firmat de moment per a 6 mesos Lledó va estrenar a finals de la setmana passada el nou bar municipal. Un servei vital per a un poble i que l’ajuntament de Lledó ha impulsat d’urgència, sobretot després que els propietaris de […]
Origen: Lledó estrene el nou bar del poble – Ràdio Matarranya
L’agrupació aragonesista s’ha mostrat molt crítica amb l’informe que està preparant la Federació Aragonesa de Municipis, Comarques i Províncies, que “ens ve a dir que les Comarques som les culpables de tot” La Comarca del Matarranya valorarà l’opció de marxar de la Federació Aragonesa de Municipis, Comarques i Províncies. Així es va desprendre del ple […]
Origen: El PAR portarà a votació que el Matarranya marxo de la FAMCP – Ràdio Matarranya