Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Cretas podría comenzar las obras de reparación de la Iglesia en diciembre

MAGAZIN 15 d’octubre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Les bodes”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Conclusiones de las XIX Jornadas de la Red Española de Atención Primaria. Eduardo Satué.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.-Els nostres cuiners. Rubén Martín
13:40- 14.- Entrevista a Ángel Villalba. Trajectòria vital del cantautor favarol.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Rubén Martín, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: La Barcelona caduca | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 30 de setembre del 2016)

Els vents renovadors, aperturistes i adaptats al segle XXI que se suposa que han arribat a l’Església amb el papa Francesc s’estampen contra les portes de la catedral de Barcelona.

Un cartell adverteix al cap de l’escalinata que condueix al temple que no es pot entrar amb els muscles o els genolls al aire, una norma perfectament alineada amb el moralisme més ranci. La regla, justificada per un suposat decor obligat en les visites al monument, no s’aplica en cap de les altres esglésies del mateix estil, de la mateixa època i de la mateixa confessió que esquitxen el barri Gòtic barceloní. Així, el passat agost, una xica del Matarranya que coneixie per primera vegada la Barcelona turística, oberta al món i cosmopolita es va haver de resignar –en vaig ser testimoni– a passejar pels voltants del monumental edifici perquè els guardians de la moralitat que vigilen totes les portes li van impedir l’accés. Els seus pecats eren una samarreta de tirants i uns pantalons curts. L’alternativa ere sotmetre’s a l’abús i, com feien algunes dones, comprar un ‘pareo’ a les venedores que ofereixen esta mercaderia a l’entrada. L’absurda i caduca prohibició té el regust de rigorismes religiosos que, en altres llocs, imposen, en la seua màxima degeneració, el maleït burka. Resulta incomprensible com l’administració –l’Ajuntament, la Generalitat o qui siga competent– permet que un monument probablement restaurat i mantingut amb diners públics aplique una discriminació tan absurda i desfasada per al seu gaudi. Pot ser l’arquebisbe baixaragonès Juan José Omella tingue alguna cosa a dir al respecte o, potser, alguna administració li haurie de donar un toc al prelat per a que es done per al•ludit.

Lluís Rajadell

Ràdio Terra – La veu dels Països Catalans

Origen: ASSENTIRÉ DE GRAT | Programa sobre Desideri Lombarte – Ràdio Terra

Origen: Revista | Lonely Planet

 

  • Revista

    LAS TRES COMARCAS

    Las mágicas tierras de Matarraña, Morella y Terra Alta confluyen en medio de un paisaje que enamora el alma, entre piscinas naturales, un patrimonio envidiable y una rica gastronomía.

 

Origen: La planta de purines funcionará en mayo de 2017

Origen: Recta final en la construcción de los dos grandes viaductos de la N-232

Origen: Tota la de Déu

Tota la de Déu

Sovint vam sentir explicar als majors de casa que, amb comptadíssimes excepcions, i llevat de greus situacions de penúria, com ara la guerra, a n’estos pobles nostres mai no s’havie patit fam.

Efectivament, cap als anys cinquanta de fam no en passàvem. Ara, de gana, els menuts en teníem tota la de Déu. I com que de sobres tampoc n’hi havie moltes, mos les havíem d’apatuscar com podíem per a procurar consol a les nostres afligides panxes, que mai no es cansaven de pidolar.
Reconec que jo ho tenia relativament fàcil, vivint a cavall entre un hostal i una tenda d’ultramarins, per a aprofitar qualsevol descuit dels grans en benefici propi. Ere per això que la família m’acusave, enrient-se’n, de ser un “onso cassoler”. Ara, jo no em considerava com aquells que voltaven seguit per les cuines fent “lo pas de tonto”. Entre altres coses perquè les meues aventures anaven per un altre cantó.
Resulte ser que, ja de ben menut, a casa em van assignar la faena de donar minjar i posar aigua a les gallines cada dia. I jo, que tenia més gana que un soldat, si mon iaio no estave pel galliner de l’hostal, assentat a la barra del racó que li servie d’excusat, un dia si i l’altre també, furtava un ovet del ponedor i me’l bevia allí, impunement, davant de les estupefactes gallines i de la suposada, que no demostrada, impotència del gall.
Però ja des del primer dia vaig sospitar que allò no acabarie bé. I així va ser. Perquè, un matí, quan vaig entrar al galliner, el dimoni del gall m’estave esperant per a jugar-me-la. I des del pal de les gallines, batent les ales tan fort com podie, lo gran canús se’m va tirar a l’esquena i em va fotre el cap tan ple de picotades que me les vaig sentir un mes sancer.
Amb allò ja va quedar prou clar qui ere l’amo del corral. I mai més vaig gosar tocar els ous. Ni los de les gallines, ni, per descomptat, los del gall.

Origen: Resultados del Euromillones del viernes 7 de octubre

Reunió al Matarranya entre agents polítics, socials i grangers de cara al futur d’estes instal·lacions, que volen servir com a prevenció de la contaminació que provoquen els residus agraris Govern d’Aragó ha traslladat al territori l’interès de posar en marxa la planta de gestió de residus ramaders de Vall-de-roures. Així es va desprendre de la […]

Origen: Govern d’Aragó trasllade al territori l’interès de posar en marxa la planta de purins de Vall-de-roures – Ràdio Matarranya

image1

Origen: Buscan donantes de médula en Valderrobres

Origen: La Comarca del Matarraña destina 21.100 euros a varias entidades del territorio

MAGAZIN 8 d’octubre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els zoos, són necessaris?, són educatius?, són un negoci?”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Crónica de Eduardo Satué desde el congreso farmacéutico de Oviedo, sobre la Reforma en la Atención Primaria.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Aviat comença la caça. Marcos Calleja, president Associació de caçadors de Favara.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:40- 14.- Entrevista a:
– (13:40-13:50) Miguel Ángel García Vera, presidente de FECAPA (federada a CONCAPA- Confederación de padres y madres de alumnos de la escuela concertada-).
– (13:50-14) Flor Miguel, presidenta de FAPAR (federada a CEAPA- Confederación de padres y madres de alumnos de la escuela pública-).
Pediremos su opinión sobre los mismos temas: Jornada escolar y deberes en casa.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Michel Campanales, Marcos Víctor Calleja, Mario Rius, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Aragón busca profesores interinos de catalán | Noticias de Aragón en Heraldo.es

En Aragón cerca de 5.000 alumnos estudian catalán y hay 66 docentes. La DGA quiere completar una lista de interinos.

P. Figols. Zaragoza 04/10/2016 a las 06:00

La DGA busca profesores de catalán para tener sustitutos para los colegios aragoneses en los que se imparte esta lengua. El Departamento de Educación ha abierto un procedimiento especial de integración en la lista de espera de la especialidad “Lengua catalana” del cuerpo de maestros (igual que se hace con otras asignaturas).

El requisito para los maestros de catalán es tener un nivel C1 de la lengua. El plazo de entrega de solicitudes termina el 17 de octubre. Para dar clases en colegios bilingües adscritos al Programa de bilingüismo PIBLEA (inglés, francés o alemán) solo se pide un nivel B2. Estos profesores formarán parte de una bolsa de empleo de interinos para cubrir las vacantes que puedan surgir durante el curso.

Cerca de 5.000 aragoneses estudian catalán

En Aragón estudian catalán cerca de 5.000 alumnos de las zonas catalanohablantes de las tres provincias (en localidades como Fraga, Mequinenza, Caspe o Valderrobres). Según los datos del Informe 2016 sobre la situación del sistema educativo en Aragón, hace dos cursos 4.607 alumnos aragoneses de Infantil, Primaria y Secundaria estudiaban catalán, además de 134 en las escuelas de idiomas y 12 en el centro de adultos de Valderrobres.

En los colegios e institutos aragoneses trabajan 66 profesores de catalán, contando a los que imparten la asignatura de lengua catalana (39) y a los que imparten otra materia en esta lengua (como Matemáticas, Ciencias Sociales o Naturales, o Educación Física). De los 39 profesores de lengua catalana, 29 dan clase en Infantil y Primaria y 10 en Secundaria. Todos están en centros públicos excepto 2 en concertados.

Ciencias, en catalán

 Desde hace más de una década funciona en esta zona de Aragón un programa de bilingüismo catalán, con la lengua catalana como materia integrante del currículo. En estos centros, los alumnos pueden elegir una o varias asignaturas en catalán (cada colegio e instituto organiza su oferta).

“Nosotros tenemos el programa de bilingüismo catalán desde 2003. El catalán es voluntario, y es elegido por la mayoría de los alumnos. Ofrecemos Ciencias Naturales y Ciencias Sociales en catalán, además de la asignatura de Lengua catalana. Las familias pueden elegir dar estas materias en catalán o en castellano. Y los que no escogen la clase de Lengua catalana dan en su lugar refuerzo de Lengua española”, explica Julio Arellano, jefe de estudios del colegio Miguel Servet de Fraga.

En este centro, 299 alumnos de un total de 385 eligen la opción en catalán. “Muchas familias de la localidad hablan el fragatino o catalán y quieren que sus hijos estudien esta lengua. Después tienen continuidad en el instituto y les sirve si van a estudiar o trabajar a Cataluña. Estamos a solo 24 kilómetros de Lérida”, apunta Julio Arellano.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.