Origen: Castellot | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Ja ben entrada la primavera passada vam pujar a Castellot, que feia un muntó d’anys que no hi havíem estat. Només eixir del túnel i aparcar a la plaça, vam enfilar dret costera amunt cap al Castell. El vam trobar prou restaurat dels mals de la darrera esparterada, i ben endreçat. El gran llenç de muralla que ja de lluny s’anuncia al visitant ha quedat molt ben renovat, només el drenatge no deu haver anat bé del tot perquè ja s’hi fan de mal veure unes grans taques d’humitat. I és llàstima gran que no hagen restaurat plenament el torreó, vull dir tancant-lo i posant-hi tellat. Tal com l’han deixat s’anirà esfondrant sense remei. No hauria costat pas tant de posar-n’hi. Des de dalt de la fortalesa Castellot recorda prou Morella: dues viles allargassades, contornejant a Morella i que no cal a Castellot, amb carreres paral·leles ajocades al peu del castell, i ambdues amb les corresponents grans esglésies i places de bous. Una diferència: quan es contempla la clotada, i en part atossalada, que aquestes viles tenen al davant – migjorn en el cas de Castellot- la quantitat de bancals en permanent i desolat guareit és molt més alta a Morella. Fins i tot gosaria dir que a Castellot he vist bancals treballats que quan hi vaig venir la darrera vegada, fa anys dic, eren del tot deixats de la mà de Déu. I això no passa a Morella, on l’activitat agrícola sembla haver-se abandonat completament, o poc se’n falta. Guaitant cap al nord, a baix del tot de l’espadat, al peu mateix de la cinglera a l’altre cantó del barranc, sorgeix l’ermitatge del Llovedor amb uns degotalls més aviat magres –la forta sequera d’enguany ens han dit uns joves de la vila que ens hem topat ja de camí de tornada. Abans l’Àuria Picuda ens havia acomiadat del Castell amb la cançó:
Jo en volia una parrina,
i ella no em volie a mi.
I de tant que la volia
penso que n’hai de morir.
Només he tingut temps d’escriure’n la lletra i guardar-ne la música en la memòria.
Aldeas minúsculas engalanadas con espectaculares monumentos caracterizan esta comarca turolense en la frontera con Castellón y Tarragona
Origen: Las aldeas de Matarraña en Teruel: Puro asombro | El Correo
PROGRAMA:
-Mos trobem a les 12:30 a la llibreria, on prepare en un estand al carrer amb les novetats de les editorials i autors que decidiu vindre. Entre les que presentarem, hi serà “L’Ebre, un riu literari” en format paper, la novetat que fa de nexe d’unió i del perquè d’aquesta Trobada mes dos novetats importants eixides del forn, el nou poemari “Terra d’Aigua” de Blanca Deusdat que publica Arola Editors pel 1 d’agost i “Contes del Penedes”de Bienve Moya, que també lo tindrem fresquet pel 5 d’agost.
-A les 14:00 dinarem tots junts, per celebrar la trobada a La Font del Miro a Vall-de-roures http://www.hotelfuentedelmiro.com/?lang=ca un dinar amenitzat per Tomàs de los Santos que mos deleitarà en fragments de lo seu últim disc: “Segona Mà” https://mesdemil.bandcamp.com/album/tom-s-de-los-santos-segona-m
Per després de dinar, Bienve Moya, Premi Nacional de Cultura Popular 2009, mos farà un tastet de l’audiovisual de Festes dels països catalans (Berga, la Patum; Barcelona la Mercè; Vilafranca i Valls, els castells; Ciutadella, el Sant Joan, Mallorca, el Cant de la Sibil·la; Algemesí, les festes de la Marededéu; Elx, el Misteri,) i mos presentarà lo llibre, ‘Olerdulae, els contes del Penedès (de la mar a terra endins), novetat de “El Cep i la nansa” acabat d’eixir del forn http://lafurapenedes.cat/bienve-moya-recopila-48-contes-tradicionals-penedes/ i els Poetes del Nord i els poetes de l’Ebre “Poemes al vent” recitaran de ‘Terra d’aigua’ el nou poemari de Blanca Deusdad prologat per Àlex Susanna i editat per Arola Editors.
-Ja serà lo dissabte al tard quan presentem a Arnes, “L’Ebre, un riu literari”, una antologia d’autors del territori que referma l’imaginari literari ebrenc un llibre fet online i publicat per la URV http://publicacions.urv.cat/cataleg/universitat-rovira-i-virgili/31-universitat-rovira-i-virgili/653-l-ebre,-un-riu-literari, i amb la colaboració de l’Ajuntament d’Arnes que a les 19:30h. mos preparà la sala de baix del Casal, on podrem visualitzar la presentació del llibre a càrrec de Josep-Sebastià Cid, Catedràtic de llengua catalana i literatura que va ser l’encarregat de seleccionar els textos que apareixen al llibre http://diaridigital.urv.cat/lebre-un-riu-literari-una-antologia-dautors-del-territori-que-referma-limaginari-ebrenc/ per després, disfrutar del Concert de Montse Castellà fet en fragments del llibre “L’Ebre un riu literari”.
Us podreu apuntar al dinar contestant al mateix mail:serretllibres@gmail.com
Gràcies t@ts per la vostra implicació.
Octavi Serret – llibreria Serret – Camins
URV Universitat Rovira i VirComunicació Campus Terres de l’Ebre
Tortosa, 2 de juny del 2017
Informacions URV
Publicacions URV edita “L’Ebre, un riu literari”, una antologia d’autors del territori que referma l’imaginari literari ebrenc
L’obra es va presentar ahir dijous al campus Terres de l’Ebre de la URV amb la presència d’alguns dels dinou escriptors que han aportat fragments de la seua obra i l’actuació de la cantautora Montse Castellà. L’Ebre, un riu literari és una antologia editada per Publicacions URV dins la col·lecció Terres de l’Ebre, que dirigeix Núria Gil, des de l’Antena Cultural Tortosa de la URV. La selecció dels textos ha anat a càrrec del professor Josep Sebastià Cid i entre els escriptors que hi apareixen hi ha Jesús Moncada, Artur Bladé, Sebastià Juan Arbó, Manolo Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Gerard Vergés o Albert Roig, per citar-ne uns exemples. Per reforçar la presentació del llibre al vestíbul del campus ebrenc hi ha una instal·lació d’URVIART, d’art col·lectiu, amb retrats d’escriptors ebrencs fets amb gomets.
Comunicació campus Terres de l’Ebre
A/e: cte.comunicacio@urv.cat
Roser Royo: 686 676 421
Universitat Rovira i Virgili
Gabinet de Comunicació i Relacions Externes.
Rectorat. C./ de l’Escorxador, s/n. 43003 Tarragona
http://www.urv.cat
17:00 h.: Benvinguda de l’alcalde i presentació de la jornada a la Plaça de l’Ajuntament.
17:00 a 19:00 h.: Presentació de l’exposició de plantes i tast d’infusions. Xerrada de Plantes Medicinals i destil·lació del programa Conèixer per a protegir d’OTUS Teruel/Ecologistas en acción. Plaça de l’Ajuntament.
17:00 a 19:00 h: Alifara de Clarió. Activitats infantils i sorpreses, a la Plaça Josa.
19:00 h.: Ronda pel poble amb la Rondalla dels Ports, pels carrers de Mont-roig.
20:00 h.: Homenatge a la Teresa Maria Ballester Bielsa i entrega del X Premi Franja, Cultura i Territori.
Plaça de l’Ajuntament
21:00 h.: Jotes a la Plaça.
21:30 h.: Sopar de germanor a la Plaça de l’Ajuntament
22:30 h: Cloenda de la jornada i Bureo amb la Rondalla dels Ports. Actuació.
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Facebook: Associació ASCUMA
Web: ascuma.org
TROBADA.jpg
Origen: Noms propis d’actualitat | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 21 de juliol del 2017)
José Antonio Benavente. El conegut arqueòleg, historiador i polític baixaragonès actualment regidor de l’Ajuntament d’Alcanyís, en la seva columna de la Comarca del divendres passat, entre altres arguments de gran interès mos recordava que des de fa alguns anys es desvien del FITE entre 7 i 8 milions d’euros -uns 20000 € al dia- per eixugar les pèrdugues de Motorland. De tal manera que els nostres governants i les seves majories, fan d’una estropada dos barbaritats: la primera, desviant diners d’un fons que s’haurie de dedicar a projectes fiables d’inversió productiva per tota la província; i la segona, per emprar eixos diners que ja són de la gent de Terol, en pagar la festa de la motoGP i el dèficit crònic de Motorland. Quan la Ciutat del Motor és una societat pública del Govern d’Aragó, i si és veritat que ompli uns pocs dies a l’any els negocis d’hostaleria de la Terra Baixa, també és cert que Motorland fa d’aparador i passarel·la de la fama de les autoritats regionals i els seus convidats.
Alejo Lorén. Intel·lectual destacat de la generació d’Andalán, actor i director cinematogràfic, historiador, cronista de Casp, lo seu poble, i col·laborador setmanal de la Comarca. Per atrevir-se a publicar (30-06-17) el manifest “Nadie se atreve a hablar de esto” on reflexiona de manera crua sobre els problemes que ja planteja la integració en la societat caspolina dels milers de treballadors estrangers que han fixat la residència al poble. Casp s’ha omplit fonamentalment de marroquins, pakistanesos, romanesos i grups diversos de subsaharians, afavorint clarament el manteniment de la població. Però tenint en compte que el grup majoritari i els que més creixen demogràficament són els de cultura i religió islàmica, on la integració és mínima o nul·la, s’obren molts interrogants de cara a un futur no tan llunyà, sobre el manteniment de la nostra cultura i la identitat i forma de vida del Casp actual.
Cal llegir el manifest de Lorén. A tots ens convé que la integració dels nouvinguts es faci de manera respectuosa, però sense perdre ni un gram de les conquestes socials i drets personals que tanta suor i sang mos han costat.
Tomàs Bosque
Origen: Lo parlar antic | Viles i Gents
(Publicacada a La Comarca el 7 de juliol del 2017)
Moltes vegades conversem sobre les paraules que, a poc a poc, anem perdent en la nostra llengua perquè o bé ja han quedat en desús o perquè anem castellanitzant, de manera inconscient, el nostre vocabulari. Formatge s’ha convertit en ‘queso’, aixeta en ‘grifo’, gavinyet en ‘cutxillo’, abans en ‘antes’, encodonyat en ‘membrillo’, amanida en ‘ensalada’, sopar en ‘cenar’, eixugamans en ‘toalla’, desembre en ‘diciembre’, paraula en ‘palabra’, frontera en ‘fatxada’, grossa en ‘gorda’, blau en ‘assul’, allavontes per ‘entonces’… La gent de més edat encara recordem l’evolució que mos ha portat cap al canvi d’algunes d’estes paraules però els més jóvens accepten estos barbarismes com a propis de la seua llengua perquè possiblement les més genuïnes poques vegades o mai les han escoltades.
Recordo que a casa de la meua dona a Vall-de-roures, com que durant un temps hi vam coincidir quatre generacions, lo tio Joaquin, d’una memòria privilegiada, que tenia més de noranta anys i havia estat de menut amb els masovers de la Torre la Maria i, més tard, a Vall-de-roures, parlava amb un vocabulari poc castellanitzat perquè mai va anar a l’escola. Les seues nétes, en sentir-lo parlar, argumentaven que son iaio parlava antic i que elles no utilitzaven algunes de les seues paraules perquè sonaven velles. Elles tenien un parlar modern, asseguraven orgulloses, però que, en resum, significava un parlar farcit de barbarismes impropis de la nostra llengua més autèntica. Jo sempre defensava les paraules velles i sàvies de son iaio, rescatades del nostre ric patrimoni lingüístic. A Vall-de-roures, i suposo que a altres viles del Matarranya, això passava i encara deu passar entre el parlar de les diferents generacions dins d’una mateixa família. Amb la total escolarització, la globalització cultural i la desaparició dels treballs tradicionals cada vegada el nostre parlar serà més uniforme amb la pèrdua d’un vocabulari que forma part del nostre ric patrimoni immaterial.
Carles Sancho Meix
Origen: Negacionisme lingüístic | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 de juliol del 2017)
Negacionisme és un neologisme escampat en diferents llengües: negacionismo al diccionari da la RAE, négationnisme al Larousse francés, denialism en articles periodístics o científics a l’àmbit anglo-saxó i negazionismo a l’italià. Va aparèixer en acabar la Segona Guerra Mundial per designar la negació de l’Holocaust jueu, un feit comprovat per testimonis reals i evidències empíriques; i es va aplicar a actituds similars amb genocidis posteriors. Més negacions s’han anat escampant al camp de la ciència, oposant-se al consens majoritari entre els especialistes: canvi climàtic, l’evolució de les espècies, l’existència del virus de la sida o, també, l’eficàcia i necessitat de les vacunes. Los procediments varien entre els que proposen arguments retòrics alternatius amb apariència de realitat —que els implicats anomenen “revisionisme”—, i els que, menys sofisticats, recorren a la tossuderia més primària. Negacionisme no figura als diccionaris catalans, i així viu una certa indefinició. Vikipèdia ho associa a realitats polítiques que no s’accepten, com l’existència d’un estat palestí, i el diferencia de la negació de l’holocaust. Existís, però, des de fa anys un negacionisme sobre la denominació de català a la mateixa llengua parlada en algunes zones fora de Catalunya. Molt escampat a València durant un temps entre els partidaris del “blaverisme”, lo va aturar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que al 2005 va emetre un dictamen clar sobre la unitat lingüística. Actualment perviu encara a l’estreta Franja d’Aragó en grups reduïts i poc prestigiats com la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC), que en fan bandera i element aglutinador, amb bastant ressò en partits conservadors regionals, promotors de denominacions perifràstiques i antifilològiques com la de LAPAO i de les lleis corresponents. Buscant termes alternatius i apel·lant a diferències dialectals, pretenen evitar la identificació entre parlar català i ser català, i així ignoren tant l’opinió de la comunitat científica com l’evident asimetria numèrica entre llengües-nacions, que no apliquen, per exemple, al castellà o a l’anglès. Alguns teòrics atribuissen lo negacionisme al rebuig a una verdat incòmoda sobretot per raons ideològiques, tot això, sorprenentment, a l’era de la informació i el coneiximent.
María Dolores Gimeno
Origen: La Franja del nord | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 28 de juliol del 2017)
Mon pare tornave cap a Vall-de-roures l’any 1957 després d’haver passat un any tallant pins als boscos de la Champanya, la del vi escumós, quan va haver de passar uns dies a Perpinyà per un problema burocràtic que li impedie creuar la frontera. Em va contar que, durant aquella curta estada a la capital del Rosselló, s’entenie amb la gent que es trobave pel carrer perfectament, perquè “parlaven com al poble”. D’això en fa poc més de mig segle. Havie marxat de la seua vila de tota la vida obligat per la catastròfica gelada de les oliveres de febrer de 1956, que va deixar sense mitjans de vida a tota la comarca.
Com és que tan lluny de Vall-de-roures es podie entendre amb els naturals del país parlant com a casa? No hi ha miracles ni singularitats lingüístiques ni retorçudes circumstàncies històriques per explicar el fenomen. És molt més senzill. A Perpinyà parlaven llavors la mateixa llengua que a Vall-de-roures. Digueu-li com vulgueu: català, llemosí, xapurriau o guatxi-guatxi.
Acabo de tornar de Perpinyà. Ningú parle català pel carrer. O, com em deia un expert en sociolingüística coneixedor de la situació, “el català està en coma”. Irreversible, diria jo. El debat sobre si és o no la mateixa llengua que a Vall-de-roures, València, Mallorca i Catalunya està resolt. Al Rosselló, la Franja del nord, el francès se l’ha emportat per devant. Estem en primera línia en la defensa de la nostra llengua.
Lluís Rajadell
XVI HISTÒRIES DEL RIU.
5 D’AGOST DE 2017
LA MARATÓ DE “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”.
107.6 FM. FAVARA (SARAGOSSA)
9-9:05.- Sintonia “Així m’agrades Matarranya” d’Àngel Villalba.
9:05- 9:20.- Norma Jeane Baker; anomenada a nivel profesional Marilyn Monroe, tal dia com avui, moria als 36 anys.
(15 minuts).
9:20- 9:35.- Racó de Natura: Els incendis forestals. Pedro J. Martínez. (15 minuts)
9:35- 9:50.- (15 minuts) Es despedeix Gustavo mossen de Favara, Maella i Nonasp, durant aquests últims anys.
9:50-10:05.- L’alcalde de Faió, Roberto Cabistany Díaz.
(15 minuts).
10:05- 10:20.- Els nostres cuiners. Nous utensilis de cuina/ Postres d’estiu. El favarol Rubén Martín
(15 minuts).
10:20- 10:40.- Dr. Pedro Macarrón. ( 20 minuts). Hemorragies nassals/ La suor.
10:40- 11:15.- Tertúlia: “L’erotisme!!”. Arancha Bielsa , Eduardo Satué , Joaquín Meseguer , Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué. (35 minuts)
11:15- 11:30.- Els nostres cuiners. “La cuina del vi”. El maellà Rubén Catalán.
(15 minuts).
11:30- 11:45.- (15 minuts). Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de Caçadors de Fabara. Revista “La Perdiu”, Boletín Informativo de la Sociedad de Cazadores de Fabara // La pesca de les de les espècies al.lòctones. ( 15 minuts)
11:45- 12.- (15 minuts) Música per a recordar. Ramón Balaguer.
12- 12:05.- (5 minuts) Al voltant del riu. Rosita Brunet
12:05- 12:50.- (45 minuts, 15 per alcalde).
Joaquín Llop de Nonasp. (12:05- 12:20)
Francisco Doménech de Favara. (12:20- 12:35).
Jesús Zenón Gil de Maella. (12:35- 12:50)
12:50- 13:05.- Una història de Favara. (15 minuts). Francisco Doménech
13:05- 13:20.- Una història de Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”.(15 minuts)
13:20- 13:35.- Temps de música i paraula. Mari Conchi Balaguer. (15 minuts)
13:35- 13:55.- Cine d’estiu. Lifo Ros. (20 minuts).
13:55- 14:45- Retalls radiofònics de les entrevistes de l´última temporada de La Veu del Baix Matarranya. (50 minuts). Montatge de Marcos Calleja.
14:45- 15:45.- Barreja musical. (60 minuts)
Country amb Javi Roc / Krispi Time amb Luis Carví / Free Stil amb Marcos Calleja / Iñaki Balaguer
15:45- 16:15.- Festes a Maella. Felipe Cervera, concejal de festes.
(30 minuts).
16:15- 16:55.- Tertúlia. Sectors econòmics locals. Alberto Balaguer /Michel Campanales Alejandro García de Nonasp/ Raúl Panillo de l’ADS del porcí. (40 minuts).
16:55- 17:25.- Festes a Nonasp. Fernando Taberner Salvador, concejal de festes.
(30 minuts).
17:25- 17:55.- Els Esports. Resum de la temporada. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén , Ramón Oliver
17:55- 18:25.- Festes a Favara. Mari Carmen Valén Carceller, concejal de festes. (30 minuts).
18:25- 18:40.- Una història de Maella. Yolanda Abad. (15 minuts)
18:40- 18:55.- (15 minuts) Parlarem amb Miguel Ángel Serrano portantveu de l’organització de consumidors FACUA sobre: l’ICA impost de contaminació d’aigües i sobre el rescat bancari.
18:55- 19:10.- Natxo Sorolla, sociòleg (des d’Holanda). Trets sociològics diferents de la societat holandesa. (15 minuts).
19:10- 19:25.- Una història de Casp. Néstor Fontoba Albiac.(15 minuts).
19:25- 19:40.- L’opinió sobre l’actualitat de Pepe Bada. (15 minuts).
19:40- 19:55.- Una història de Nonasp. Mario Rius i Estela Rius. (15 minuts)
19:55- 20:10.- El maellà Diego Celma i les seves aventures montanyenques. Ara, el 25 d’agost, al Montblanc. (15 minuts)
20:10- 20: 25.- (15 minuts). Des de Salònica- Grècia- Camp de refugiats. L’advocada favarola Raquel Llop
20:25- 20:40.- Neus Valls , psicóloga. L’actitut davant de la vida-
(15 minuts)
20:40- 21.- (20 minuts) Entrevista a Isabel Martínez Morer, portantveu de la “Plataforma defensa servicios públicos del Bajo Aragón”, auxiliar d’infermeria de l’ hospital d’ Alcañiz, sindicalista de CCOO. Què passa amb l’hospital nou?
TÈCNICS: Marcos Calleja , Miguel Àngel Ruiz, Luis Carví
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.