Origen: Tastavins Trail | lacomarca.tv
//Juli Micolau
Primer de tot, per dignitat, per la meua llibertat individual, m’hagués agradat adherir-me al Manifest de “personalitats” de la Franja en suport al referèndum que vaig veure publicat al Vilaweb el divendres 29 de setembre. Si en el seu moment no ho vaig fer és perquè ningú m’ho va comunicar. No voldria considerar-me “personalitat de la Franja” pel fet d’haver publicat algun poemari però per haver-los escrit em prenc el dret a la paraula i m’hi afegeixo, aquí i ara. Puc decidir d’incloure’m al costat dels reprimits el passat 1-O i així ho faig. I no només això sinó que em vull dirigir amb sentiment d’amistat, amb afecte, amb solidaritat amb Catalunya pels fets ocorreguts el passat 1-O per desitjos de democràcia i anhels de llibertat.
Origen: Catalunya i un manifest franjolí » Temps de Franja
Origen: Incentius econòmics rurals | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 7 d’octubre del 2017)
És molt important que les nostres viles i ciutats trobon aquells punts, diferenciadors o no, que puguen ser un incentiu econòmic per al manteniment de les nostres terres. Si a Terol capital este nínxol econòmic pot ser lo camp d’aviació, i a Alcanyís Motorland, a Queretes pot ser la Via Verda o la posta en valor de la zona dels Barrancs. Als Barrancs, una zona que ha anat perdent lo seu valor agrícola, precisament pel seu caràcter muntanyós i lo creixement inexorable del bosc, s’han construït uns edificis reconeguts internacionalment dintre d’un projecte que pot ser un referent arquitectònic mundial. Com totes les coses novedoses estes construccions tenen los seus detractors i los seus defensors. La pregunta que aflora al parlar-ne és si pobles com Queretes ha de ser una “reserva” o ha de poder explotar los seus recursos i tirar endavant. Cada dia està més clar que el turisme ha de jugar un paper important a totes les viles semblants a la nostra. Lo tema és que tots los pobles ofereixen lo mateix. Per tant serà molt important trobar elements diferenciadors o que donon una rellevància que a l’hora sigue motiu d’atracció i propaganda. La Solo Pezo es un projecte d’unes cases de vacances en un entorn aïllat, construïdes com a part d’un programa anomenat Solo Houses. Es tracta d’espectaculars construccions signades per grans arquitectes contemporanis i que es construeixen en plena naturalesa sense més limitació que la del pressupost. Lo primer projecte es obra de Mauricio Pezo, Sofia von Ellrichshausen, i lo segon, una casa circular es obra de Office KGDVS i Diogo Porto Architects. Tota una garantia de la seua divulgació internacional.
Juan Luís Camps
MANIFEST DEL PSOE MATARRANYA PEL DIÀLEG I LA DEMOCRACIA A CATALUNYA Y ESPANYA MANIFIESTO DEL PSOE MATARRAÑA POR EL DIÁLOGO Y LA DEMOCRACIA EN CATALUÑA Y ESPAÑA Els pobles del Matarranya, per la seva situació de confluència, porten més de 800 anys compartint cultura, tradicions, llengua i relacions socials i comercials amb els nostres germans catalans i valencians. Històricament, sempre hem format part dels mateixos estats, ja sigue a la Corona d’Aragó o al Regne d’Espanya, i sempre amb una relació de respecte cap a les nostres pròpies singularitats administratives territorials. Amb les comarques veïnes de la Terra Alta, el Baix Ebre i Montsià de Catalunya i la Comarca Els Ports de València, a més a més de compartir molts trets culturals, relacions socials, econòmiques i institucionals, s’han dut a terme projectes comuns com la Taula del Sénia, la Reserva Nacional de Caça o l’Associació Tres Territoris, on confluïxen necessitats i inquietuds comunes per damunt de la pertinença a un o altre territori; creant així puestos comuns i punts de trobada on dialogar, acordar, fomentar i incentivar projectes compartits que són importants per a les nostres societats. Ens hem comunicat i entès amb la mateixa llengua i hem arribat a llançar projectes compartits com a ciutadans d’un mateix territori. Com a representants del PSOE a la Comarca del Matarranya (Aragó) volem mostrar la nostra preocupació per la situació i esdeveniments recents que s’estan produint a Catalunya i a tot l’estat espanyol. Condemnem rotundament l’ús de qualsevol tipus de violència. No és la solució. Condemnem l’escalada d’insults i improperis que els representants i líders de partits i institucions s’estan dirigint uns als altres. No ajuden gens a mantenir la convivència entre les nostres societats i estan convertint un conflicte que hauria de ser estrictament polític en social. Catalunya i els catalans són imprescindibles per a Espanya, Aragó i per al Matarranya i també al revés. Ací no sobre ningú. Tots som necessaris per seguir endavant i per això, és fonamental promoure un debat profund que permeti reconèixer la realitat plurinacional espanyola. Demanem encaridament diàleg polític, perquè tant el Govern d’Espanya com el de la Generalitat de Catalunya detinguin l’escalada de confrontació actual i es sentin en una taula de diàleg no excloent. I sobretot, demanem capacitat política per negociar des de les institucions per evitar que un problema que hauria de ser polític es transformi en fractura social.
//Marina d’Algars
Primera setmana de setembre. L’onze és història: les Torres de New York, la diada, el cop d’Estat a Xile… Quan arriba el temps de tornar a l’escola, faig el meu petit homenatge a Víctor Jara: les seues cançons, el compromís, les tortures i la mort. La vida quotidiana, la vida vida és molt diferent: la família, la feina, l’atur, la salut i la malaltia… Una altra volta em toca marxar cap a l’hospital. Una amiga ingressa per pneumotòrax. La primera pregunta: Fumadora? Sí. Hummm! I diuen els metges que no poden assegurar els motius: Genètics? Ambientals? Tabac? Però cal operar. Qui hem passat dies i nits de vigília al costat d’un familiar o amic sabem que es donen situacions increïbles per diferents motius. Hi ha petites situacions que podríem evitar perquè depenen exclusivament del nostre sentit cívic, sensibilitat i responsabilitat (o la falta de responsabilitat). Algunes persones entren i surten a l’hospital com si anessin a passejar al parc o a caminar en grup; xerren contínuament com si fossin al mercat, algunes vénen de visita i s’apeguen al costat del malalt i recorden totes les malalties que han patit ells i tots els del poble, vius o morts. Les persones que comparteixen habitació no tenen ganes ni d’escoltar històries ni de parlar ni de somriure les gràcies que solten sense substància els visitants per omplir l’espai i el temps. Continuar llegint… Hospital » Temps de Franja
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.