Source: Portal de Publicacions
9. El negativisme a l’Aragó envers la llengua catalana que s’hi parla
Quintana i Font, Artur
| Matèries: | Català – Aragó |
| P. 199-202 |
| Citació bibliogràfica | Text complet |
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: FranjaSource: Matarranya: vida d’una llengua quasi invisible – Lletraferit
Vall de roures, Matarranya © C. FenollosaViatge a la comarca aragonesa fronterera amb València i Catalunya, on la llengua s’amaga
| 15/02/2024 | 
3 min, 5 seg
En el carrer que avança cap al pont medieval i la part antiga de Vall-de-roures hi ha un mural que diu: Yo parlo chapurreau. El rètol, al costat, indica Avenida de la Hispanidad. Acaba en la Plaza Autonomía de Aragón, després de creuar l’Avenida de Madrid i la Calle Lope de Vega. Tots els rètols estan en castellà. De camí, en un dels ponts de la carretera, he llegit una altra pintada més subalterna que deia: Jove, utilitza la llengua! Les dos fan referència a la mateixa: al valencià-català. Ací es parla molt paregut a com es fa a Morella o Tortosa. Fins fa pocs anys era la majoritària d’esta comarca, el Matarranya, la part més meridional de l’anomenada Franja d’Aragó, territori al qual pertany oficialment. El despoblament de jóvens i la immigració dels últims vint anys estan inclinant ara la balança cap al castellà.
En 1984, dèsset alcaldes de la Franja –inclòs el de Vall-de-roures– signaren la Declaració de Mequinensa. Era molt clara i senzilla: reconeixien que “dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d’Aragó”; rebutjaven “les denominacions despectives de ‘chapurreau’ i d’altres paregudes”; declaraven la urgència de la normalització de l’idioma; en proposaven l’ensenyament optatiu, “per ara en fase experimental”; es comprometien a fomentar-ne l’ús públic en “retolació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc.”; i, finalment, es declaraven “plenament conscients” que “la integració cultural i política d’Aragó” no seria possible sense que tots els aragonesos reconegueren com a pròpia “la riquesa cultural i lingüística de la Franja”.
El carrer Pla, a penes llegible, en el poble de Cretes © C. Fenollosa.
Quaranta anys després, la llengua encara viu i se sent, però quasi no es veu. No és oficial i continua sent optativa. Vora el 90% d’alumnes en fan classe, això sí, tot i que en pobles com Vall-de-roures és fora de l’horari lectiu. Dinem allà, en la part nova. La carta només està en castellà, com en la majoria de restaurants del Matarranya –i de València–. A la vesprada visitem Cretes. Té una església plateresca que fa goig. Després passem per Calaceit, igual de tranquil·la i discretament majestuosa, i on la pedra, al sol, pren el mateix color de pa acabat de coure. Dos xiquets juguen amb un patinet. Ho fan en la seua llengua materna, la nostra. És ja de nit quan arribem a la Freixneda. L’ajuntament és una meravella renaixentista en un plaça porticada. Fa fred i no hi ha ningú. En la part alta queden les ruïnes del castell i d’un cementeri sense tombes. En tornar a Vall-de-roures sopem en un bar. Uns hòmens, que també parlen la mateixa llengua, beuen a la barra i pressionen en castellà a la cambrera sud-americana, que aguanta estoica la seua conversa estúpida. Els turistes sopen en les taules. En la televisió, mentrestant, fan el futbol.
Carles Fenollosa (València, 1989) és filòleg i escriptor. És coautor del llibre Créixer sense Maradona i ha publicat la novel·la Narcís o l’onanisme, Premi Lletraferit 2018, i l’assaig Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians.
//Pep Espluga Trenc
El Poble Espanyol de Montjuïc és una d’ixes estranyes obres que els humans d’esta part del món fan de tant en tant. La història és coneguda: al caliu dels preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 es va decidir construir un espai que representés l’arquitectura popular de les diferents regions d’Espanya. Un espai singular i desconcertant, que va ser dissenyat com una obra efímera però que, malgrat totes les calamitats passades, encara està dempeus. El cas és que, des de fa uns mesos, al Poble Espanyol de Montjuïc s’hi pot veure l’exposició titulada “Un viatge fotogràfic: La construcció del Poble Espanyol”, que n’explica tot el procés constructiu i les circumstàncies en les que es va fer. Encara sou a temps de veure-la perquè té voluntat de ser permanent, com el propi conjunt arquitectònic. Continuar llegint… La Franja i el ‘Poble Espanyol’ de Montjuïc » Temps de Franja
// M Llop
La tarda del quinze de febrer plovia a Saragossa, era una pluja lleugera, agradable. Caminava lentament; no volia arribar a l’Alfageria on seria testimoni, una altra volta, de la caiguda legislativa de la llengua que parlem a l’Aragó Oriental. Durant els últims vuit anys s’han aconseguit progressos importants en relació amb les llengües minoritzades a la nostra comunitat: Creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, d’una Direcció General de Política Lingüística, reconeixement de la nostra literatura reactivant els Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc. Continuar llegint… Crònica d’una mort anunciada » Temps de Franja
Manifiesto que han preparado profesores de @unizar como respuesta a la decisión del Gobierno de Aragón de derogar en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés la referencia a los nombres de las lenguas propias de Aragón, el aragonés y el catalán.
¡Ya hemos firmado 170 profesores! pic.twitter.com/AUcq3DIBFA— David Serrano-Dolader (@octimana) February 14, 2024
"Anular el reconocimiento del aragonés y del catalán de Aragón, supone un atentado contra la identidad de los aragoneses y contra nuestra propia historia" al@heraldoes pic.twitter.com/CikTq0DXi6
— Marc Blasco 🎗✊🌈 (@marc_bcncat) February 14, 2024
A la Franja, tot apunta que es deixarà de considerar com a llengües pròpies el català i l’aragonès i, per tant, es deixaran d’ensenyar a les escoles per evitar que es promoguin i es difonguin. En parlen amb Antonio Sanjuán Soler, alcalde de Mequinensa.
Bruselas, 31 ene (EFE).- El presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, aseguró este miércoles que en su comunidad “no se habla catalán” y defendió los planes del Ejecutivo autonómico de retirar al aragonés y al catalán el reconocimiento oficial de lenguas propias de la región.
Azcón afirmó que los habitantes de la Franja, la zona oriental de Aragón que limita con Cataluña, no hablan catalán, sino “modalidades lingüísticas propias” y subrayó que “la gente que vive en Fraga (Huesca) habla fragatino”, dijo en declaraciones a la prensa durante su viaje oficial a Bruselas, tras reunirse con el vicepresidente de la Comisión Europea Margaritis Schinas.
El presidente aragonés remarcó que su Gobierno defenderá estas “modalidades lingüísticas propias”, que van “desde el cheso hasta el fragatino”, pero aseveró que no van a “normalizar” ni el aragonés ni el catalán, que “es una lengua que se habla en una comunidad autónoma vecina” y que, a su juicio, quieren “imponer” en Aragón.
“Si lo que alguien me pide a mí es que trague con lo que quieren los independentistas, no lo va a conseguir”, aseveró Azcón, cuyo Gobierno, formado en coalición con Vox, estudia eliminar el reconocimiento legal del que gozan el aragonés y el catalán en la región.
Contra la amnistía
Azcón, que entre hoy y mañana asistirá al pleno del Comité Europeo de las Regiones (CdR), también denunció los pactos del PSOE con Junts y la proposición de ley de amnistía, un tema que, según dijo a la prensa, habló con el vicepresidente Schinas durante su reunión de hoy en la sede de la Comisión Europea.
“En Europa también preocupa mucho lo que está ocurriendo en España. En Europa preocupa mucho que ahora los países de los que se duda de la calidad de la democracia sean Hungría y España, ya no lo es Polonia”, sostuvo el presidente aragonés.
En su opinión, el voto negativo que Junts emitió ayer contra el redactado actual de la ley de amnistía “fue una nueva humillación” y “un nuevo trágala” para el Gobierno de Pedro Sánchez.
Sobre el expresidente catalán y líder de Junts, Carles Puigdemont, Azcón advirtió de que “un chantajista nunca se conforma con un primer pago”, y por esta razón vaticinó que “habrá siguientes pagos”.
El presidente aragonés denunció que, con la actual correlación de fuerzas en el Congreso, hay “comunidades autónomas de primera y de segunda” e instó al PSOE de Aragón a “hacer una reflexión sobre hasta dónde están dispuestos a llegar y si merece la pena”. EFE