La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Franja
Source: Certamen de microrelats Javier Tomeo – Temps de Franja
L’Associació Literària i Artística Poiesis i la revista Compromiso y Cultura convoquen l’11è Certamen de microrelats Javier Tomeo de temàtica social, 2024-2025.
A la convocatòria hi ha una categoria en català, en col·laboració amb ASCUMA, adreçada a les persones nascudes o residents al Baix Aragó Històric (Matarranya, Bajo Aragón i Baix Aragó-Casp), la franja catalanoparlant d’Aragó i les comarques catalanes i valencianes properes al Matarranya.
En les cinc categories convocades, els microrelats seleccionats cada mes s’aniran publicant a Compromiso y Cultura d’octubre a juny. Els premis i accèssits es faran públics el juny de 2025 i es publicaran.
Les bases i el cartell els podeu consultar al web de Poiesis.
Source: Sixena encara tancat | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
A principis d’aquest mes de juliol la Justícia d’Aragó, Concepción Gimeno, va obrir un expedient per conèixer l’estat actual del monestir de Sixena amb referència als plans del govern d’Aragó per a l’obertura de la sala d’exposició de les obres d’art recuperades –a Catalunya diuen espoliades pel 155– del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Cal recordar que tant la sala d’exposicions com tot el Monestir de Sixena porten gairebé dos anys tancats i barrats pel motiu o l’excusa de les obres d’ampliació o museïtzació. Ja fa mesos la DGA va reconèixer el retard. El cas és que allò que hauria hagut de ser un tancament d’uns mesos a comptar de l’agost del 2022, no hi ha cap seguretat que s’obri al públic el primer trimestre del 2025, segons va anunciar la directora general de Patrimoni Cultural, Gloria Pérez. “La complexitat dels treballs ha estat el motiu del retard” va manifestar. Ara, cada quinze dies només es poden visitar algunes estances del monestir. El que crida més l’atenció és que no ha tingut lloc cap protesta o reclamació per part de la ciutadania aragonesa en veure’s privada de la possibilitat de contemplar les peces d’art o els objectes històrics durant un període de temps tan llarg. L’eufòria i les preses per visitar les obres d’art “rescatades” dels museus de Catalunya després d’anys de litigis judicials, resolts sempre “curiosament” a favor d’Aragó, s’han anat apaivagant perquè el més important és que les obres d’art ja hi són a l’Aragó i no hi són a Catalunya. Al marge de les controvèrsies judicials finalitzades o pendents de resolució ferma”, la Justícia d’Aragó vol conèixer l’estat de guarda i custòdia –permeteu-me la llicència– dels béns. Cal recordar que la sentència amb referència a les pintures de la Sala Capitular està recorreguda i pendent de sentència ferma del Tribunal Suprem. Encara que el Tribunal Suprem resolgui a favor del govern d’Aragó, les raons tècniques i artístiques pesen i pesaran força. Resistirien aquestes pintures un desmuntatge, un trasllat i un altre muntatge a Sixena? Qui es responsabilitzaria de l’operació? Tècnics competents sempre l’han desaconsellada. L’art hauria de ser independent de la política de la justícia i de qualsevol fòbia.
José Miguel Gràcia
// Patrici Barquín
Qualsevol podria pensar que és paradoxal (ja estem, ja m’ha pegat lo sol al cap i no faig més que escriure paraules rares com si fos espavilat) que a un mitjà escriga una crítica als mitjans, però, en realitat, no es tracta tant de fer una crítica a tots los mitjans, sinó, i per puntualitzar, una crítica als mitjans de comunicació de masses. Que no soc tan estúpid com per a criticar a la revista que me proporciona el Ferrari retolat: «llegiu el Temps de Franja» en lo que me passejo per Fraga els dies de fira.
I és que eixos mitjans de masses, i no tracto de revelar res que no sapiguem, són los que, vulguem o no, acaben construint lo pensament comunitari o col·lectiu i ho fan situant lo focus d’atenció en allò que interessa a una minoria per sobre d’allò que afecta a una majoria.
És per això, que de forma recurrent, trobem notícies que ens parlen de robatoris de poca xolla, que a més a més són excepcionals; com el robatori de carteres, mòbils, bosses…, presentats com si eixir al carrer fos com caminar per un camp de mines. De la mateixa forma, ens presentaran l’ocupació o l’okupació, com els hi agradar escriure, com una lacra social que passa de forma recorrent al nostre voltant i generant unes autèntiques paranoies socials. Continuar llegint… Mitjans – Temps de Franja