Para ahorraros un suplicio de charla os lo resumo a continuación:
"Esto es #España y aquí se habla #español"
De nada pic.twitter.com/hwljPOMhA2
— Tor – El Economista Furioso (@ElEconomistaFu1) March 12, 2023
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Aprovat per unanimitat el primer acord sobre la normativa del català a la Franja
El ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha aprovat per unanimitat el primer acord normatiu que fa referència a la normativa d’ús oficial del català a la Franja.
La disposició, que fou aprovada en la sessió del proppassat 27 de febrer però no ha estat publicada al Butlletí Oficial de l’Aragó fins avui, reconeix l’existència d’una normativa acceptada universalment que estableix un model normatiu composicional per al conjunt de la llengua, que s’aplica al català de la Franja. Aquest model normatiu s’estableix a partir de les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans i les de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Amb aquest acord, que s’ha adoptat a partir de la proposta de l’Institut Aragonès del Català, l’Acadèmia fa palesa quina és la normativa vigent per a l’ús del català d’Aragó a la qual fa referència l’article 41 dels seus estatuts.
Source: Taula rodona sobre dones escriptores a Alcanyís | Mas de Bringuè
El proper dimars, 14 de març, a les 18.30 hores, la Sala Multiusos del Liceu d’Alcanyís acollirà la
celebració de la taula rodona “Vozes en o zierzo/Voces en el cierzo/Veus en el
cerç. Escriptores en aragonès i català d’Aragó.”
L’activitat coincideix amb la clausura de la mostra, del mateix títol, que es pot veure a la Sala Municipal d’Exposicions d’Alcanyís des del passat set de febrer. L’exposició, que al llarg del 2022 ha girat per Saragossa i Jaca, centra el seu focus en la feina d’una sèrie de dones escriptores que van utilitzar o utilitzen les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català ), en els seus escrits.
La taula rodona estarà moderada per la professora Maite Moret Oliver i en la qual intervindran Mario Sasot, professor, escriptor i especialista en Literatura Catalana a l’Aragó, José Ángel Sánchez Ibáñez, professor de la Universitat de Saragossa i expert en literatura en aragonès, i Merxe Llop, escriptora en català d’Aragó.
L’acte contarà amb l’actuació del grup Políglota Teatre.
La iniciativa forma part del projecte més ampli: Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo que es desenvoluparà durant tot l’any 2022 i la primera meitat del 2023.
La mostra itinerant de Veus en el cerç viatjarà des d’Alcanyís fins a Mequinensa, on es podrà visitar a la Sala Miguel Ibarz d’aquesta localitat a partir del divendres 17 de març.
Una de les línies estratègiques del projecte és la visibilització del paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó, a més de posar en valor l’interessant i intens treball de la dona al voltant de la llengua i de les seues diferents varietats dialectals, fomentar el coneixement mutu de les dones que desenvolupen una important tasca a favor de la llengua aragonesa i catalana, de propiciar la participació de la dona en els espais on es prenen acords i decisions sobre
les llengües pròpies i d’iniciar i avançar en l’estudi d’aquestes des d’una perspectiva de gènere. Aquestes i altres idees són les que es tractaran en aquesta taula rodona.
L’entrada és lliure fins a completar aforament.
Source: Sòrabs i catalans » Temps de Franja
// Artur Quintana i Font
Dissabte 4 de març vam tenir a Ascuma una video-conferència amb el professor franco-canadenc Rémi Carbonneau, catalanòfon d’arrels occitanes i de primera nació, conferència on van prendre part una dotzena de participants. En Rémi ja havia estat entre nosaltres, calcigant terra, l’any 2020 per a documentar-se sobre un estudi comparatiu entre la situació sociolingüística de les llengües sòrab, aragonesa i catalana. Ara a l’abril publicarà a les Presses Universitaires du Québec el llibre Fédéralisme et légitimation des langues minoritaires. Le cas de la Lusace et des Pays Catalans on en 388 pàgines tracta de la situació sociolingüística dels sòrabs i nosaltres. Confiem que el llibre sigui presentat en un lloc o altre del nostre país —al Campus de Saragossa, al d’Osca, a la DGPL?— o traduït, per més que pel fet de ser en francès no ens hauria de ser gaire impediment per a llegir-lo, lectors com som de dues llengües romàniques, si més no.
Comparar el sòrab amb el català pot semblar desproporcionat, perquè els sòrabs amb prou feines són 60.000 persones, amb un coneixement no sempre ple de la llengua, i nosaltres uns 13 milions, que per més que no tots tenim tampoc un coneixement ple de la llengua, superem d’un bon gruix de milions els sòrabs. I tanmateix tenim en comú que tant el sòrab com el català són llengües minoritzades: el sòrab per l’alemany i nosaltres pel castellà, francès i italià, llengües totes que malden per fer desaparèixer les nostres respectives llengües i les cultures que conformen. Això és així actualment, amb una diferència important en el passat: quan el nacionalsocialisme triomfava a Alemanya hi havia el projecte de practicar l’anorreament físic de les poblacions eslaves —i els sòrab són eslaus—, mentre que entre nosaltres durant els diferents governs feixistes a Espanya, França i Itàlia sembla que en tenien prou d’arrabassar-nos la llengua i la cultura que conforma.
La video-conferència anava adreçada a franjatins, i ací sí que la comparació amb el sòrab és ben proporcionada: nosaltres som també unes 60.000 persones i, com ells, amb un coneixement no sempre ple de la llengua. Malgrat la minorització que patim sòrabs i franjatins, es va fer evident que ells estan en molt millor situació que no pas nosaltres, com es va veure ben clar en comparar el nombre de treballadors a l’Institut Sòrab i a la Direcció General de Política Lingüística: a l’Institut hi ha 72 persones, de les quals 25 són fixos i els altres col·laboradors ben pagats —en Rémi n’és un— i a la DGPL, que també treballa per a la llengua aragonesa, quants n’hi ha? A més de l’Institut Sòrab es fan emissions de ràdio i televisió en sòrab, i no pas escarransides o merament testimonials, o ni això, com passa entre nosaltres, i no falta tampoc un teatre estable en sòrab – i ací? Publiquen un diari en sòrab de dalt i un setmanari en sòrab de baix, a més d’algunes revistes, i tenen una important casa editora, la Domowina, força activa en les dues variants de sòrab. A les escoles -guarderies incloses- la llengua vehicular i d’ensenyament, o si ho preferiu la immersió, és en sòrab, mentre que entre nosaltres la immersió és en castellà a tots els nivells. En un punt si que nosaltres estem més bé que els sòrabs: ells es troben dividits en dues variants: el sòrab de dalt i el sòrab de baix, mentre que nosaltres, per més que xapurriadistes, lapaïstes i llengua-ribagorçans malden per esmicolar-nos, només hi ha un català —el cas aragonès és, ara com ara, malauradament, bastant pitjor. Això sí, hi ha tant una única càtedra de sòrab a la Universitat de Leipzig com de català a la de Saragossa. En el nivell simbòlic els sòrabs són de nació sòrab, no alemanya, i nosaltres? A Temps de Franja ja ens havíem interessat de feia temps per la llengua sòrab i la cultura que conforma, com podeu comprovar si seguiu aquests enllaços:
Els sòrabs, la minoria eslava d’Alemanya
En aquests dos articles també s’hi esmenta el sòrab: