Skip to content

Source: Arens de Lledó celebra la romería de Sant Pol con las letanías y bendición de términos

Source: Los regantes del río Ebro en el Bajo Aragón-Caspe ya perciben las afecciones de la sequía en el pantano de Mequinenza

Source: Bueyes, caballos, plantero y la mejor oferta comercial toman Valderrobres

Source: Lledó construye una balsa de almacenaje de agua potable

Source: La cuenca baja del Matarraña adelantará un mes y medio la campaña de riegos por la falta de lluvia

Source: ¿Pueden las metáforas revelar ideologías y actitudes sociolingüísticas?: un estudio sobre los nombres de las lenguas en el valle de Isábena | Alazet. Revista de Filología

Source: El léxico dialectal del Matarraña: la fitonimia de Monroyo | Alazet. Revista de Filología

Contenido principal del artículo

N.º 34, Estudios, Páginas 25-62
Publicado: abr 25, 2023

Resumen

El léxico es el componente más variable e inestable de una lengua, en el sentido de que sus elementos se propagan o caen en desuso con más facilidad y mayor rapidez que los fonológicos o gramaticales. Se observa una falta de estudios sobre el léxico dialectal de la Franja de Aragón en general y del Matarraña en particular: la mayoría se centran en análisis descriptivos de carácter global, con vocabularios de escasa información dialectal. En el presente trabajo se analiza el léxico dialectal del catalán de Monroyo a través de los nombres de las plantas medicinales que crecen en el término municipal. En el análisis léxico se examina cada una de las palabras registradas desde un punto de vista diacrónico y dialectal y se comentan algunos aspectos que, bajo la óptica de la etnobotánica, pueden resultar interesantes para conocer la planta en cuestión e incluso, en algún caso, su motivación léxica.

Source: Isel Monclús afirma que pondrá «el foco en el apoyo a la juventud» como candidato a la alcaldía de Calaceite

Source: El Matarraña regresará a la Federación Aragonesa de Municipios, Comarcas y Provincias

Source: Comienza en Fuentespalda el rodaje de ‘Un Hipster en la España Vacía’ del director Emilio Martínez-Lázaro

Source: Lleida, “capital” d’Aragó oriental i bressol d’espanyolitat a Catalunya

Lleida, per la seua ubicació geogràfica i la seua gran activitat comercial i agrícola, és una de les ciutats de Catalunya que, històricament, han tingut i continuen tenint una vinculació econòmica i cultural més gran amb la resta d’Espanya. Aquesta vinculació es deu, en primer lloc, a una estreta relació de la ciutat ilerdenca amb les zones més orientals d’Aragó. Lleida, en substitució d’Osca o Saragossa, ha funcionat durant molt temps, per la seua gran oferta de comerç i serveis, com el centre neuràlgic, i la capital, per a aragonesos de localitats com Benavarri, Graus, Montsó, Barbastre, Binèfar, Tamarit de Llitera, Fraga o Mequinensa.

A més, la Universitat de Lleida és la institució d’educació superior on centenars d’aragonesos han cursat els seus estudis universitaris i les consultes mèdiques, clíniques i hospital de Lleida han atès milers de pacients aragonesos. Aquesta vinculació de la ciutat amb Aragó s’ha basat, parcialment, en el leridanismo, un regionalisme sa i orgullós, no excloent, pragmàtic, allunyat del catalanisme i que pressiona l’Estat per aconseguir el millor per a Lleida. Els secessionistes, dins del seu constant esforç per manipular la realitat i la història, intenten, sense embuts, vincular tot el que és espanyol amb l’infame franquisme i també el leridanismo, exclusivament, amb el franquisme.

El lleidatanisme, en realitat, comença segles abans del franquisme, així com també la capitalitat de Lleida a l’Aragó oriental. Ambdós tenen els seus orígens a la Corona d’Aragó. El nou lleidatanisme, el lleidatanisme que impulso, considera que Lleida ha de jugar un paper essencial a Catalunya, ha de ser la seua capital interior, i no nega la catalanitat de Lleida.El nacionalisme català, fins i tot des d’abans de l’infame procés, intenta allunyar Lleida d’Aragó, crear una frontera on no n’hi ha i on menys interessa que n’hi hagi.

Molts aragonesos orientals, en els últims 10 anys, tant catalanoparlants com no catalanoparlants, ofesos per l’independentisme, han canviat la seua capital de serveis, la seua destinació de compres, la seua universitat. Ja no és Lleida, sinó Osca o Saragossa. No ens enganyem, en aquesta situació perden Lleida, el seu comerç, la seua universitat, el seu potencial de desenvolupament.

Perdem tots.Tanmateix, l’espanyolitat de Lleida va molt més enllà de les relacions de la ciutat amb Aragó. Una gran part de la població actual de Lleida està formada per fills i nets d’emigrants procedents d’altres regions d’Espanya, principalment, Andalusia, Extremadura, Galícia i, per descomptat, Aragó. Les cases regionals de Lleida testifiquen aquest fet i promouen la riquesa cultural de tot Espanya a la ciutat.

Les tradicions, costums, folklore i històries regionals de la resta d’Espanya mereixen una gran visibilitat a Lleida.L’esport lleidatà, amb la UE Lleida en la seua millor època, el Bàsquet Lleida, Emili Alzamora, Albert Costa i amb el nostre campió olímpic Saúl Craviotto (abanderat olímpic espanyol) en els últims temps com a referents, ha contribuït a posar Lleida al mapa d’Espanya. Un partit de la selecció espanyola de futbol al Camp d’Esports, durant els pròxims anys, amb una enorme càrrega simbòlica, seria una manera magnífica d’estrènyer els vincles esportius entre Lleida i la resta d’Espanya.Si vol aspirar a un futur més pròsper, Lleida ha de consolidar-se com la capital de la Catalunya interior, però també ha de ser de nou la capital de l’Aragó oriental. No amagar l’espanyolitat cultural i històrica de Lleida ajudaria, sens dubte, a enfortir aquest vincle amb els nostres veïns i també amb la resta d’Espanya. Per tot, apostem per una Lleida implicada entre tots.

Source: PUBLICADA EN EL BOA LA ORDEN POR LA QUE SE CONVOCAN SUBVENCIONES A ENTIDADES LOCALES DE ARAGÓN EN MATERIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA – Lenguas de Aragón

Source: ORIGAMI A MONTANUY – Lenguas de Aragón

Source: ACTIVITAT D’ORIGAMI AL COL·LEGI MARIA QUINTANA – Lenguas de Aragón

Programa del MAGAZIN del dissabte 6 de maig de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Rubén Catalán, xef maellà i Susana Gámez Segovia, somelier a La Torre del Visco, en una nova edició de “Confitando el territorio”.
11:55- 12:30.- Àgora. “Canvi climàtic; una realitat incontestable?”
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales, “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25-13:40.- Seguimos con las vitaminas. Laura Gandul, dietista- nutricionista.
13:40-14.- Entrevista a Jaime Martínez, presidente de ADAFA (Asociación de Acogimientos Familiares de Aragón)
Participants: Rubén Catalán, Susana Gámez, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Luis Valen, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Michel Campanales, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Laura Gandul, Jaime Martínez, Marcos Calleja i Elías Satué .

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.