Skip to content

Source: Els pavellons de Fraga tornaran a tenir l’ús habitual al setembre » Temps de Franja

Source: Paral·lelismes i discordances amb Bielorússia » Temps de Franja

Source: Jornada Cultural ‘Coneix la Terreta’ 2020 » Temps de Franja

Reclamem competències lingüístiques en representants institucionals amb les llengües pròpies d’Aragó

38 anys després de l’Estatut d’Aragó i 13 després de el reconeixement de les llengües pròpies d’Aragó en aquest per promoure-les i difondre-les … Encara no tenim un representant, ja no parlem de la capacitat dels consellers / es per això, que puguin comparèixer en aragonès i / o català.

Aprofitem aquesta notícia que ens arriba des dels mitjans de comunicació bascos, per fer record d’aquest dret que parlants d’aragonès i català a Aragó haurien de tenir; rebre la informació de mà dels seus polítics en la seva llengua materna. Al País Basc, 38 anys després de l’aprovació de la “Llei de normalització d’ocupació de l’euskera”, encara no compten amb tots / totes consellers / les i alts càrrecs que sàpiguen informar en basc “.

A Aragó no podem ser tan optimistes. Tot i que hem tingut polítics com, un president d’Aragó -Marcelino Iglesias (PSOE) – o diputats – José María Becana (PSOE) – que sabien / saben parlar català, consellers com Javier Callizo (PAR) i fins i tot diputats al Congrés com José María Mur (PAR) que sabien parlar aragonès. Mai ho van usar en intervencions institucionals, i només els de l’català han fet alguna intervenció pública en àmbit privat, o davant d’algun mitjà català.

És de lloar les intervencions de Nacho Escartín (Podemos) en aragonès a les Corts d’Aragó en l’última legislatura, que van servir per destapar les intencions dels partits conservadors per evitar aquestes intervencions, i va desencadenar l’aprovació d’un nou reglament dels Corts en el qual es prohibia parlar en una altra llengua que no fos castellà.

Entre tot aquest desert informatiu en les llengües pròpies d’Aragó, cal destacar un altre despropòsit, com són les nul·les competències del màxim representant d’aquestes llengües, el director general de Política Lingüística de el Govern d’Aragó – J.Ignacio López Susín (CHA) – que és incapaç de poder expressar-se en elles, en compareixences informatives, parlades o entrevistes.

Segons el manifest basc, la manca de competències lingüístiques dels polítics és un “dèficit d’igualtat” que fa que els mitjans audiovisuals (ràdios, diaris, … Tv) quedin coixos en la funció comunicativa. Per això demanem també la implicació dels mitjans aragonesos en tenir periodistes amb competències lingüístiques.

A l’igual que al País Basc, a l’Aragó s’ha trobat a faltar, davant la situació de pandèmia global actual, la importància de traslladar als ciutadans i ciutadanes la informació sobre decisions, datos i mides, també en aragonès i català.

https://www.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/7452808/mas-300-periodistas-piden-gobierno-vasco-sea-integramente-euskaldun/

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

GobiernoEuskaldun.jpg

Source: Coronavirus en Fraga: segunda zona de Aragón con más contagios tras el brote en una residencia

Source: “El Matarraña no es ninguna Toscana española, ni falta que le hace”

Source: Fuentespalda a vista de superpájaro desde la gran tirolina

Source: Què volem per a la nostra terra i per a la nostra gent. – MAS MATARRAÑA

Source: El Matarraña lidera la ocupación turística de Teruel y cuelga el cartel de completo

Source: 25 anys de “Viles i gents” | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Al setmanari en llengua castellana La Comarca d’Alcanyís es publica cada divendres des de l’abril del 1995, ara fa 25 anys, una columna setmanal en llengua catalana gràcies a la iniciativa del publicista bellmuntà Ramon Mur, ben conegut dels lectors del Diario de Teruel, el mateix Ramon Mur, que 11 anys més tard, al febrer del 2006 crearia la columna “Lo Cresol” que ix cada dissabte en el present diari, i on aquest article n’és una mostra. Amb aqueixes dues columnes setmanals es fa evident la viabilitat d’un periodisme en català a l’Aragó, un exemple que no ha estat seguit per cap altra publicació en castellà del nostre país, malgrat els esforços que s’han fet perquè altres diaris en seguissin l’exemple. Només s’hi ha afegit darrerament el mensual Compromiso y Cultura d’Alcanyís. A “Viles i gents” van començar a escriure en Tomàs Bosque de la Codonyera, en Lluís Rajadell de Vall-de-roures, en Josep A. Carrégalo de Mont-roig i en Carles Sancho de la Vall del Tormo, i s’hi han afegit en Carles Terès de Torredarques i en Natxo Sorolla de Pena-roja, que hi segueixen sent a l’hora actual.  Durant bastants anys fins al 2003 també hi va ser en Miquel Blanc de Calaceit, i amb una presència més fugissera en Juli Micolau de la Freixneda, en Josep Puche de Beseit, en Josep Miquel Gràcia de la Codonyera i jo de la mateixa vila. Com que al 2006 es creava ací la columna “Lo Cresol”, i feia falta personal, tant en J.M. Gràcia, com també jo, ens hi vam adherir –i encara hi som. A “Viles i gents” el nostre pas fou d’allò mes curt: dues comptades columnes. Evocant aquells primers anys de periodisme en català en diaris en castellà del nostre país us n’ofereixo un breu fragment del meu darrer “Viles i gents” del 16 de desembre del 1995: Aragó té al costat d’un ric patrimoni arquitectònic i paisatgístic un altre de molt ric també, el lingüístic. Les dues grans joies d’aquest darrer patrimoni, verdaderes catedrals de les llengua, son el parlar català d’Aiguaviva i l’aragonès de Sercué.

Artur Quintana i Font

Source: El PSOE defiende Castanesa y replica a los socios que mejorar las estaciones es parte del pacto

Source: ¡Matarraña no es un pueblo, caramba!. Nuevo error de Telecinco al informar sobre Aragón

El Boletín Oficial de Aragón publica hoy las órdenes que regulan la convocatoria de subvenciones a entidades locales y organizaciones sin ánimo de lucro

Palabras en aragonés
El Boletín Oficial de Aragón publica hoy las órdenes que regulan la convocatoria de subvenciones en materia de política lingüística dirigidas a entidades locales y organizaciones sin ánimo de lucro, con un presupuesto total de 60.000 euros.
Se trata de subvenciones en régimen de concurrencia competitiva para la realización de actividades dirigidas al fomento de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón (aragonés y catalán de Aragón). Las ayudas irán destinadas a la difusión, promoción e investigación del patrimonio lingüístico del aragonés y del catalán de Aragón; tanto de la lengua viva como de la toponimia.
Dado que el fomento y la difusión de la cultura en las lenguas propias de Aragón es uno de los objetivos del Departamento, que a través de la Dirección General de Política Lingüística se potencia por medio de programas de ayudas y subvenciones a las actividades de carácter cultural que impulsan organizaciones sin ánimo de lucro y entidades locales.
En el primer caso, podrán solicitar estas subvenciones las entidades sin ánimo de lucro con domicilio social en la Comunidad Autónoma de Aragón e inscritas en el Registro General de Asociaciones o en el Registro de Fundaciones de esta Comunidad Autónoma. En el segundo, los beneficiarios serán las entidades locales aragonesas.
Por lo que respecta a las actividades objeto de subvención en el caso de las entidades sin ánimo de lucro, la convocatoria contempla las siguientes:
  1. Participación en proyectos institucionales de protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón.
  2. Conciertos y festivales o muestras de cine, música o artes escénicas.
  3. Jornadas, congresos y conferencias.
  4. Investigación sobre el patrimonio lingüístico.
  5. Otras actividades multidisciplinares relacionadas con la promoción y sensibilización social del patrimonio lingüístico de Aragón.
En el caso de las entidades locales, las actividades objeto de subvención son las siguientes:
  1. Actividades educativas y de formación.
  2. Publicaciones, exposiciones y otras acciones de gestión cultural del patrimonio lingüístico aragonés.
  3. Rotulación y cartelería.
  4. Conciertos y festivales o muestras de cine, música o artes escénicas.
  5. Jornadas, Congresos y Conferencias.
  6. Investigación sobre el patrimonio lingüístico.
  7. Otras actividades relacionadas con la protección, recuperación, enseñanza, promoción, sensibilización social y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón.

El plazo de presentación de solicitudes será de 15 días hábiles en el caso de las entidades sin ánimo de lucro y de 10 días hábiles en el caso de las entidades locales. Los plazos de computarán a partir del día siguiente de la fecha de la publicación de las convocatorias en el “Boletín Oficial de Aragón”.

Esta iniciativa viene a sumarse a los convenios suscritos recientemente por el Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística– con siete comarcas aragoneses para la promoción de la lengua aragonesa y sus variedades dialectales, y el catalán de Aragón, dotados con un presupuesto total de 35.000 euros.
En virtud de estos acuerdos, la comarca del Alto Gállego desarrollará una audioguía multilingüe accesible desde una app móvil para la ruta cultural y turística de las Iglesias de Serrablo. La comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca pondrá en marcha un programa de animación lectora en catalán en las ludotecas infantiles de verano, bajo el nombre de “Contes d’estiu” (3.500 euros), además de publicar unos folletos de toponimia (1.500 euros). La comarca de Matarraña/Matarranya destinará la subvención a actividades culturales y patrimoniales de promoción y difusión del catalán de Aragón (1.700 euros), a la edición de un cuento tradicional de la zona (2.300 euros) y a la publicación de folletos de toponimia (1.000 euros).
La comarca de Hoya de Huesca/Plana de Uesca invertirá 2.500 euros en un estudio de investigación de toponimia aragonesa en la zona sur de la comarca, 2.000 euros a trabajos de preimpresión y materiales de un libro en aragonés y 500 más para participar en la edición del volumen III de la Compilación de Huesca. El importe íntegro concedido a La Jacetania irá a parar al desarrollo e implantación de una audioguía multilingüe accesible desde una app móvil para la ruta cultural y turística del Camino de Santiago en la zona. La Ribagorza repartirá este montante de 5.000 euros en trabajos relacionados con la toponimia, la colaboración con un proyecto de socialización de las lenguas de la comarca y la participación en la edición de una publicación escolar. Por último, la comarca de Sobrarbe financiará gracias a esta subvención la organización y gestión y la dotación del Premio Espiello del programa Agora x l’aragonés, y en la programación de la sección correspondiente del Festival Internacional de Documental Etnográfico.
El Departamento de Educación, Cultura y Deporte realizará estas aportaciones dentro de sus competencias en materia de política lingüística, cuya Dirección General ayuda en el impulso a la enseñanza de las lenguas propias de Aragón en todos los niveles y etapas, promociona la investigación del patrimonio lingüístico aragonés, así como coordina y colabora con otras administraciones y entidades en la implementación de programas y planes específicos para el efectivo uso y normalización social de las lenguas propias de Aragón en las zonas de utilización predominante.

Source: Aramón reanuda en Castanesa las obras para la ampliación de la estación de esquí de Cerler

Source: Les notícies de Temps de Franja 113

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 113 • 18 d’agost de 2020

La Sirga al Torricó

// Carles Sancho Meix

El grup de música tradicional La Sirga va actuar el passat divendres a la població del Torricó (la Llitera) en una gira estival per la Franja afectada per la pandèmia. L’estiu passat va fer dos concerts que presentava com a ‘Entre terres i aigua: Música tradicional de la Franja’: un a Favara per Sant Jordi, on va fer la seua presentació com a grup, i un altre a Calaceit, actuacions amb un gran èxit de públic.

Llegir-ne més.

Returns

// Patrici Barquín

Ràpid m’ha passat lo mes de vacances pagades pel consell d’inversors i accionistes del Temps de Franja. Això sí, m’ha permès descansar de la dura feina de fer una columna mensual. Tant he descansat que m’havia oblidat completament que tenia un compromís que complir i, a fe de Déu, que gairebé me passo de la data límit. Sort que lo redactor en cap m’ha trucat i m’ha tret del somni; a crits, però m’ha tret.

Llegir-ne més.

Recorregut per les mines de manganès de la Llitera i la Ribagorça

// Pep Espluga Trenc

Els amics del futur Parc Geològic i Miner de la Llitera-Ribagorça van organitzar el passat 8 d’agost una interessant excursió divulgativa per les quatre mines de manganès que hi ha al nostre territori.

La cita va ser el dissabte a les 9h a l’entrada de Natjà, nucli urbà que forma part del municipi de Baells, probablement el que està situat a més altura de tota la Llitera. Una quinzena de persones van respondre a la crida feta pels organitzadors, a través de la llista de correu de les persones interessades en conèixer l’evolució del futur Parc Geològic i Miner.

Llegir-ne més.

Conèixer Albelda a través del Forat de l’altre Món

// Pep Espluga Trenc

Mos citen a les deu de la nit a una plaça amagada d’Albelda, on s’hi congrega fins a una desena de persones (potser les restriccions de la Covid no en permeten més). Tothom amb la seua mascareta, el signe dels temps. Abans de començar, sense previ avís mos fan unes preguntes: Qui té parents a França? Qui coneix Elvireta? On és l’aljub de la roca de X?, etc., que en aquell moment es deixen sense resposta perquè les solucions les trobarem al llarg de la ruta guiada. La comitiva es posa en marxa per a fer un tour nocturn que tindrà nou punts de parada.

Llegir-ne més.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.