Reclamem competències lingüístiques en representants institucionals amb les llengües pròpies d’Aragó
38 anys després de l’Estatut d’Aragó i 13 després de el reconeixement de les llengües pròpies d’Aragó en aquest per promoure-les i difondre-les … Encara no tenim un representant, ja no parlem de la capacitat dels consellers / es per això, que puguin comparèixer en aragonès i / o català.
Aprofitem aquesta notícia que ens arriba des dels mitjans de comunicació bascos, per fer record d’aquest dret que parlants d’aragonès i català a Aragó haurien de tenir; rebre la informació de mà dels seus polítics en la seva llengua materna. Al País Basc, 38 anys després de l’aprovació de la “Llei de normalització d’ocupació de l’euskera”, encara no compten amb tots / totes consellers / les i alts càrrecs que sàpiguen informar en basc “.
A Aragó no podem ser tan optimistes. Tot i que hem tingut polítics com, un president d’Aragó -Marcelino Iglesias (PSOE) – o diputats – José María Becana (PSOE) – que sabien / saben parlar català, consellers com Javier Callizo (PAR) i fins i tot diputats al Congrés com José María Mur (PAR) que sabien parlar aragonès. Mai ho van usar en intervencions institucionals, i només els de l’català han fet alguna intervenció pública en àmbit privat, o davant d’algun mitjà català.
És de lloar les intervencions de Nacho Escartín (Podemos) en aragonès a les Corts d’Aragó en l’última legislatura, que van servir per destapar les intencions dels partits conservadors per evitar aquestes intervencions, i va desencadenar l’aprovació d’un nou reglament dels Corts en el qual es prohibia parlar en una altra llengua que no fos castellà.
Entre tot aquest desert informatiu en les llengües pròpies d’Aragó, cal destacar un altre despropòsit, com són les nul·les competències del màxim representant d’aquestes llengües, el director general de Política Lingüística de el Govern d’Aragó – J.Ignacio López Susín (CHA) – que és incapaç de poder expressar-se en elles, en compareixences informatives, parlades o entrevistes.
Segons el manifest basc, la manca de competències lingüístiques dels polítics és un “dèficit d’igualtat” que fa que els mitjans audiovisuals (ràdios, diaris, … Tv) quedin coixos en la funció comunicativa. Per això demanem també la implicació dels mitjans aragonesos en tenir periodistes amb competències lingüístiques.
A l’igual que al País Basc, a l’Aragó s’ha trobat a faltar, davant la situació de pandèmia global actual, la importància de traslladar als ciutadans i ciutadanes la informació sobre decisions, datos i mides, també en aragonès i català.
—
—
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas
GobiernoEuskaldun.jpg
Source: 25 anys de “Viles i gents” | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Al setmanari en llengua castellana La Comarca d’Alcanyís es publica cada divendres des de l’abril del 1995, ara fa 25 anys, una columna setmanal en llengua catalana gràcies a la iniciativa del publicista bellmuntà Ramon Mur, ben conegut dels lectors del Diario de Teruel, el mateix Ramon Mur, que 11 anys més tard, al febrer del 2006 crearia la columna “Lo Cresol” que ix cada dissabte en el present diari, i on aquest article n’és una mostra. Amb aqueixes dues columnes setmanals es fa evident la viabilitat d’un periodisme en català a l’Aragó, un exemple que no ha estat seguit per cap altra publicació en castellà del nostre país, malgrat els esforços que s’han fet perquè altres diaris en seguissin l’exemple. Només s’hi ha afegit darrerament el mensual Compromiso y Cultura d’Alcanyís. A “Viles i gents” van començar a escriure en Tomàs Bosque de la Codonyera, en Lluís Rajadell de Vall-de-roures, en Josep A. Carrégalo de Mont-roig i en Carles Sancho de la Vall del Tormo, i s’hi han afegit en Carles Terès de Torredarques i en Natxo Sorolla de Pena-roja, que hi segueixen sent a l’hora actual. Durant bastants anys fins al 2003 també hi va ser en Miquel Blanc de Calaceit, i amb una presència més fugissera en Juli Micolau de la Freixneda, en Josep Puche de Beseit, en Josep Miquel Gràcia de la Codonyera i jo de la mateixa vila. Com que al 2006 es creava ací la columna “Lo Cresol”, i feia falta personal, tant en J.M. Gràcia, com també jo, ens hi vam adherir –i encara hi som. A “Viles i gents” el nostre pas fou d’allò mes curt: dues comptades columnes. Evocant aquells primers anys de periodisme en català en diaris en castellà del nostre país us n’ofereixo un breu fragment del meu darrer “Viles i gents” del 16 de desembre del 1995: Aragó té al costat d’un ric patrimoni arquitectònic i paisatgístic un altre de molt ric també, el lingüístic. Les dues grans joies d’aquest darrer patrimoni, verdaderes catedrals de les llengua, son el parlar català d’Aiguaviva i l’aragonès de Sercué.
Artur Quintana i Font
El Boletín Oficial de Aragón publica hoy las órdenes que regulan la convocatoria de subvenciones a entidades locales y organizaciones sin ánimo de lucro
El plazo de presentación de solicitudes será de 15 días hábiles en el caso de las entidades sin ánimo de lucro y de 10 días hábiles en el caso de las entidades locales. Los plazos de computarán a partir del día siguiente de la fecha de la publicación de las convocatorias en el “Boletín Oficial de Aragón”.
Source: Les notícies de Temps de Franja 113
|
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.